.
Doncs avui ens oferim el Tarragona Saudable des d'aquesta escola pràctica.
Som al pavelló esportiu d'aquesta escola.
Aquí, com dèiem, parlem avui de reanimació cardiopulmonar
i de fet podem parlar de suport vital bàsic.
És un tema que els alumnes d'aquesta escola ja han treballat
al llarg dels darrers mesos,
però que avui hem pogut, a més a més, tocar quatre maniquits
per fer aquestes pràctiques de suport vital bàsic.
És una col·laboració amb l'àrea de salut de l'Ajuntament de Tarragona.
Ja ens ho han explicat, de fet, en un dels capítols,
els primers capítols de les primeres seccions de Tarragona Saudable.
I avui hem volgut venir fins aquí per veure com ho fan a nivell pràctic,
a veure com aprenen a nivell pràctic a fer, en definitiva, salvar vides.
Perquè això es tracta de reanimar una persona que ha perdut,
se suposa que ha perdut la consciència i que no respira.
Tot i que també aquests factors són importants
i s'hauran de poder saber-ho abans d'iniciar tot el procés d'aquesta reanimació.
Tornem a sobre la Cristina Mour, la professora d'Educació Física
de l'Escola Pràctica.
Cristina, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
És el que dèiem, no?
És una col·laboració amb l'àrea de salut de l'Ajuntament.
Ells ja han treballat per aquest tema perquè es considera que és un tema important
per aquests alumnes, perquè si mai es troben en una situació real,
doncs sàpiguen almenys què fer, com reaccionar.
És un tema tan important que hi ha molts països que ho tenen dins del currículum
de l'àrea d'Educació Física o d'una altra àrea.
Llavors, a poc a poc, aquí a Catalunya, intentem col·laborar tot el que podem
des de l'àrea d'Educació Física o altres àrees
i l'Ajuntament de Tarragona ha fet un esforç per fer un curs de formació
i nosaltres estem a disposició del que ens diguin,
tot sigui pel bé, no?
Poder salvar una vida és prou important per a tots.
Com heu treballat fins ara el tema?
Perquè, clar, això que estem veient aquí ara,
que de seguida els oients també ho podrem veure
a través del perfil de Tarragona Ràdio, al Facebook i al Twitter,
aquests quatre maniquis, clar, fins ara no els teníeu, no?
No, de fet, el programa, aquí a la nostra escola, hem començat amb P4.
Llavors, els nens de P4 fan una mica de teatre, fan una mica de simulació
i a mesura que van pujant de nivell,
que hi ha cicles inicials, cicle mitjà, cicle superior,
doncs anem afegint passes, no?
Els nens més petits, doncs, en saber el número d'emergències,
els 112 ja n'hi ha prou,
però aquests nens de 6è, l'última sessió,
és treballar amb maniquis perquè sàpiguin la força que han de fer
quan fan les compressions i tot això, doncs, és millor fer-ho amb maniquis.
Llavors, aquests nens, l'any passat, per exemple,
van... tota la cadena del suport vital bàsic,
ja la sabien fer,
però entre ells feien una mica de mímica,
una mica de teatre,
i entre ells, doncs, es reanimaven, no?, entre cometes.
Però ara ho podran fer de debò,
podran bufar, podran fer les insuflacions d'aire de debò
i el maniquí, doncs, s'en donaran compte
si s'inflen els pulmons o no s'inflen,
si apreten prou fort o no, etcètera.
Sí, perquè els maniquis hem de dir que
aquest equip que suposen certa resistència,
vull dir que no és fàcil, no?
Segons com, apartar la part del tòrax?
Clar, el tema és aquest,
quan ells ho feien entre ells, evidentment,
ho feien fluix, més que res insistíem
en la posició, no?
Però ara realment, mentre hem fet les pràctiques
fa una estoneta, alguns deien que es cansaven
perquè realment has de fer una mica de força.
Suficient, uns 5 centímetres,
han d'enfonsar el tòrax de la persona inconscient.
Per tant, han de fer una força en concret
i no s'han de passar tampoc, no?
Llavors els maniquis estan dissenyats
perquè faci un clec, no?,
el pit quan es fa la compressió correcta.
Et sembla que en fem una en directe,
una compressió en directe?
De fet, un procés sencer en directe,
perquè així tothom que ens escolti també pugui saber
les pautes exactes a cadascuna
en aquests diferents passos.
Et demanem, per exemple, no sé,
hi ha per aquí la Paula.
Hola, Paula, què tal? Com estàs?
Molt bé, bon dia.
Què t'ha semblat poder treballar amb aquests maniquis?
Perquè al matí ja ho he fet pràctiques, no?
Sí, m'ha semblat molt bé
i a més és interessant
i si algun dia, no sé, anem pel carrer i ens passa
i sabrem com reaccionar i què fer.
Doncs això és important, eh?
I s'han pogut practicar-ho ja aquest matí la Paula
o també, per exemple, el Rau, que li demanen que s'acostés per aquí.
Aquí hi ha una trentena d'alumnes, no arriben, eh?
26, 27, em sembla que són.
Cristina, què tal, Raül?
Bé.
Tu ja has pogut apartar algun d'aquests maniquis, el tòrax?
Sí.
I què et sembla?
És tan fàcil com semblava o no?
No, és una mica més difícil, bueno,
i l'has d'enfonçar i has de fer força.
Sí, que s'ha de fer força, eh?
No sé allò com vau fer vosaltres fins ara, no?
Que, clar, ho fèieu simulant-ho una miqueta amb els companys
i ara això és real, no? Real el maniquí, eh?
Sí.
És molt diferent el canvi
perquè és un ninot comparat amb una persona.
Per exemple, a algun amic meu l'he de fer molt fluix
i a un maniquí d'aquests l'he de fer més fort.
O sigui, ara ho hauràs d'apartar fins que se senti un sorollet, no?
Un clec.
Sí, un clec, sí.
Et sembla que ho fem en directe?
Doncs mira, el Raül serà qui farà la pràctica al maniquí
i, si et sembla, Paula, tu ens ho vas explicant,
què va fent, els passos, no?
Perquè, per exemple, ara què és el primer que hauria de fer?
També hi ha qui imagina que aquest maniquí
és una persona que se suposa que ha perdut la consciència
se suposa, eh?
És a dir, no sé, que no respira.
Què hauria de fer?
Què és el primer que hauria de fer el Raül
i tu en què casca li dones suport?
Primer de tot,
hauria de fer realitzar l'aproximació segura.
Després, tot seguit,
mirar si està inconscient o està conscient.
Després, cridar ajuda.
Espera, espera, que molt t'hem sentit.
A veure, ajuda?
Ajuda!
I quan ha cridat ajuda ha vingut el Mallol.
Mallol, què tal, com estàs?
Bé.
Tu ets l'ajuda, eh?
Sí.
I tu què has de fer aquí ara, quan t'ha cridat ell?
Trucar al 112
i dir-li el que em diu el Raül.
I tu, Raül, què li diràs?
Tu què has pogut comprovar a tocar el maniquí?
Que està inconscient i no pot respirar.
I això com ho saben, Cristina?
Com ho saben ells, que està inconscient, que no respira?
Doncs quan s'han aproximat,
el sacxegen una mica
i veuen que no respon, no?
Li diuen, ei, com te dius?
Com te trobes?
I no respon.
Llavors, li obren la via aèria,
aixecant el mentó, la mandíbula,
de la persona inconscient
i s'aproximen la cara al nas
per veure si realment respira o no respira
i miren els pulmons.
I quan tenen aquesta informació,
ja poden trucar al 112.
Bé, imaginen que ja han trucat al 112,
però clar, ara què passarà?
Ja entrarà una ambulància per aquí, per la porta,
o encara no?
Encara no.
Primer, mentre que ve l'ambulància,
haurien de fer el massatge cardíac.
Doncs espera, que ens explicarà Paula.
Què toca fer ara?
Ara, mentre que ens esperem,
hem de realitzar les compressions,
que són els cops al pit
i també el boca a boca dos cops.
A veure, espera, espera,
que escoltarem a veure si fa aquest clec, Raül.
Deixa'm escoltar-ho, eh?
Vinga, quan vulguis.
Això ens indica, Cristina,
que està fent bé la compressió, no?
Sí, molt bé.
Ho està fent perfecte.
A veure la mà com la col·loques
al mig del pit.
Molt bé.
La posició de la mà també és important, no?
Té que estar a l'altura de quin punt?
A l'altura de l'esternon, entre els dos pits.
O ens ajunten les costelles, no?
Molt bé, sí, just al mig del pit.
Ja l'hem fet la part del llarg que fas,
què està fent ara, què està fent?
Està fent els boca a boca,
que s'ha de fer dos cops
i després tornar a fer el massatge.
Està tapant el nas de la víctima
perquè així pot bufar fort
i l'aire no surt pel nas.
Torna a fer la compressió, no?
I això cada quants cops ho ha de repetir?
Tres, tres cops.
Bé, el massatge 30 cops
i després el boca a boca dos cops
fins que arribi l'ambulància.
Escoltem, això de boca a boca què vol dir?
Li es fa un petó o no?
Ha de tapar el nas i bufar.
Bufar fins que...
i tornar a repetir tot el procés
fins que arriba l'ambulància.
És a dir, que li té que omplir els pomons d'aire, no?
Sí.
Això què aconseguim, Cristina?
Què estem aconseguint?
Estem aconseguint que almenys arribi oxigen al cervell
i mentre arriba l'ambulància
doncs puguem mantenir-lo almenys en vida
encara que estigui inconscient
i llavors quan arriben les ambulàncies
com que estan medicalitzades
i poden tenir un desfibrilador a l'ambulància
que és per això
quan truquem per telèfon
és important donar tota la informació possible
de que està inconscient i que no respira.
Llavors l'ambulància que ve està medicalitzada
i té un desfibrilador
de manera que ja amb el desfibrilador
i havent fet nosaltres la reanimació
passem, diguem, al pacient
amb les millors condicions possibles
perquè puguin ja tornar-lo a la vida
en el cas que hagi tingut una parada cardíaca.
Deixa'm parlar amb el Raúl
perquè em sembla que el Raúl està una mica fatigat ja, eh?
Raúl, a veure, explica'm com ha anat això.
Bé, m'he cansat bastant
però, bueno, al final bé.
T'has cansat més que si fos amb un company
clar, fent veure que apretaves, no?
Aquí has hagut d'apretar de valent.
Sí.
Aquí he d'apretar més
i amb un nen de la meva classe
doncs he de simular però no he d'apretar.
Bé, imaginem que no l'has reanimat, eh?
Imaginem que encara continua inconscient.
Què hem de fer ara?
Qui m'ho explica?
A veure, Mallor, què hem de fer
si encara aquest senyor que hi ha aquí a terra
o aquest noi o aquest noi encara no respira?
Què hem de fer ara?
Mirar si...
Mirar si...
Tornar a fer el massatge cardíac.
És a dir, insistir, no?
Doncs vinga, Raúl, ja em sap greu però te tocarà...
Avui faràs músculs, eh?
Vinga.
I segueix, i segueix, no?
És a dir, fins que arribi l'ambulància...
Fins que arribi l'ambulància, que pot ser 10 minuts,
un quart d'hora, 20 minuts, mitja hora, tot el temps possible.
No es pot parar.
Llavors, si hi ha més d'una persona, es poden tornar.
I per això és important demanar ajuda.
I llavors, doncs, bueno, quan arriba la fatiga,
doncs hi ha un canvi i així fins que arribi l'ambulància no es pot parar.
La part del tòrax, tot i que té molta flexibilitat,
aquí podria ser perfectament normal trencar una costella, no?
Sí, però hi ha accidentats reals, no?
Que s'han trencat alguna costella,
però després donen les gràcies
del tema, no?
Perquè tenen una costella trencada, però estan vius.
O sigui, no hi ha cap problema si es trenca alguna costella.
És el mínim, no?
La Raúl segueix reanimant amb aquest maniquí.
Està recte d'un cas hipotètic,
però això, clar, podria ser un cas real
i, per tant, ells hi podrien trobar.
Tot i que el factor trucar de 112,
això també és molt important, no?
Un cop diagnosticat, mirat què ha passat en el primer moment,
trucar al 112, no?
Perquè ara se'ns pot oblidar, no?, per l'atenció del moment.
Sí, sí, evidentment, però s'ha de trucar al 112
quan tens informació, això és important.
No pots trucar al 112 si no saps si respira o no respira.
I de vegades pels nervis
el primer que es fa és trucar al 112.
Llavors no reben la informació correcta
i no arriba l'ambulància medicalitzada
o no arriba al lloc correcte,
perquè si dius, no, estic a la zona educacional
i no has dit l'escola, no?, per exemple.
Llavors és important
trucar al 112
quan tens la informació
i, a més a més, donar totes les dades del lloc on te trobes.
Doncs som al pavelló del Col·legi Pràctic,
això ja ho sabem,
és a dir, que l'ambulància se suposa que deu estar a punt d'arribar,
ja no?, perquè a més a més la tindríem més o menys a prop, eh?
Sí, sí, sí.
La veritat és que estem de sort,
perquè jo crec que ja sento la sirena.
Raül, Raül, ja pots parar,
que si no, escoltem-ho, al final,
t'haurem d'assistir a tu, eh?
En comptes del maniquí t'haurem d'assistir-ho.
Molt, molt bé, Raül.
Gràcies.
Bueno, ha sigut una mica difícil
i m'he acabat cansant,
però, bueno, al final ha estat bé.
Deixem un aplaudiment a Raül o què?
Què us sembla?
Sí?
Vinga, m'aplaudiu-lo, home.
Bueno, el Raül i també el Mallol,
i el Mallol també,
però jo al Mallol i a la Paula.
Gràcies, nois.
Té un aplaudiment pel Mallol i per la Paula.
Que ho fem molt bé.
Gràcies, Mallol.
De res.
Paula, que vagi bé, gràcies.
Ah, què?
Gràcies, gràcies, que vagi bé.
Gràcies, que vagi bé.
Doncs això és una primera part, no?,
d'aquest exercici que hem pogut fer.
Ells ja ho han practicat aquí avui,
aquest matí, doncs, amb aquests maniquís.
I això, doncs, els permetrà, doncs,
que en un cas, com dèiem, en real,
ells puguin saber exactament què hem de fer.
Un tema important, la trucada.
Com faran aquesta trucada al 112?
La majoria tenen mòbil o no?
És a dir, són...
Sí, no em diuen que sí, no?
Que la majoria, o qui més, qui menys...
Tu en tens, per exemple, tu en tens el mòbil o no?
Sí.
I on és el mòbil?
Quants teniu mòbil aquí?
Quants porteu mòbil, a veure?
Telèfon mòbil, quants en porteu?
Telèfon mòbil, quants en porteu?
El 49.
Cero.
No en porteu.
Però si aneu pel carrer,
en teniu de telèfon mòbil o no?
De telèfon mòbil.
Bueno, és a dir, que si no trucaríeu,
si no trucaríeu amb el vostre mòbil,
buscaria una persona adulta, no?,
perquè pogués trucar,
li passaria una informació
i llavors ella podria trucar, doncs,
a través del telèfon mòbil.
Bueno, i què no ho ha perdut?
Tu, Paula, què no s'ha pres aquesta experiència?
Doncs que et canses molt fent aquest exercici,
però després et sents bé
a intentar salvar una persona
o fins que arribi l'ambulància.
I ha sigut divertit, també,
i la col·laboració,
que és molt important, també,
i per mi ha sigut divertit, també,
i ja està.
O sigui que la senyora s'ha passat bé
fent l'exercici,
fent la pràctica aquest matí, no?
Tu també?
Sí, jo m'ho he passat bé
i també és bastant interessant
perquè si et trobes algú al carrer
i no hi ha ningú que el pugui ajudar,
doncs tu l'ajudes.
Llavors feu, encara que sigui per un dia,
feu d'assistència d'aquesta persona
que potser salvarà la vida
gràcies a la vostra intervenció,
que serà molt important, Mallol,
sí o no?
Sí.
Et sembla que anem a parlar amb els teus companys
i anem parlant un per un?
Així també s'hi preguntarem
què han après d'aquesta experiència,
com l'han viscut ells personalment
i començarem per aquí i anirem baixant.
O sigui, no, mira, ho farem al revés.
Començarem per allà baix?
Començarem per allà baix
i anirem parlant amb aquests alumnes.
Penseu que hi ha aquí una trentena pràcticament
o uns 25 alumnes
i els anem preguntant també un per un
com han viscut aquesta experiència.
A veure, primer, què tenim?
Com te dius, tu?
Daniel.
Daniel, explica'm tu
que a través d'aquesta experiència
practicant maniquís
què s'ha pres?
Què te n'emportes cap a casa, avui?
Doncs si hi ha alguna persona al carrer
que s'ha desmallat
o li ha passat alguna cosa
doncs poder-li ajudar
o salvar-la.
A qui t'hi has trobat mai o no?
No t'hi has trobat mai, imagino, no, mai?
No, no, no m'ha passat mai, això.
Però seria important, doncs, això,
tenir molt interioritzats, no, aquests passos,
no, però ara ho tens clar, no?
Sí, ara sí, ara ja sé què he de fer.
I el tema de practicar amb maniquís,
què t'ha semblat?
Tu has pogut també practicar amb aquests maniquís?
Sí, molt bé, m'ha semblat.
Això està molt bé per les escoles
i per als nens també penso que és molt bo.
És força real, no?
M'ha semblat a mi l'experiència.
una persona de veritat, sí, és molt...
Ho han fet molt bé.
Molt bé, doncs, que vagi bé, eh?
Gràcies també per explicar-nos-ho.
Seguim parlant amb altres infants,
per exemple, tu com te dius?
Adrián Moreno.
Adrián, què tal?
Tu com has vist l'experiència
de poder practicar amb aquests maniquís?
Molt divertida i bastant important
perquè si et trobes al carrer, per exemple,
ja pots ajudar.
Exacte, doncs aquests minuts primers, no,
que són, això ho han explicat, no,
que els primers minuts són vitals, no?
Sí.
I abans, ella, per exemple,
parlava de la Paula,
que és una feina cooperativa, no?
Que es fa entre tots,
el companyerisme, no?
El fet de compartir, no?,
aquesta experiència.
Sí, es fa amb els companys
i és bastant divertit
i força important.
Bueno, doncs això ho teniu après, eh?
Ja han après aquesta lliçó, Cristina.
Ja la té interioritzada, no?
Perquè és un reforç
del que ja han fet fins ara, no?
Clar, la nostra intenció
és que des de P4
ja tinguin clar el primer pas.
després del cicle inicial
continuem afegint passos, no?
Perquè quan es fa P4
no tenen força ni per...
Si una persona, per exemple,
no respira,
es fa la reanimació,
però si sí que respira
se l'hauria de posar
amb la posició lateral de seguretat, no?
Llavors, els petits no tenen força.
Per tant,
cada any
es van introduint informacions
als alumnes i van aprenent.
De manera que quan arriben a 6E
ho han de tenir tot clar,
tota la cadena de supervivència
que se'n diu
l'han de tenir clara
i ells, doncs,
com que van a 6E
quan vagin a secundària
repetiran,
també treballaran amb maniquís
i repetiran una mica tot això
i clar,
cada any es recorda dos vegades.
Fem un parell de sessions
dos vegades a l'any
des de P4.
Per tant,
queda molt interioritzada
i ho han de tenir clar
no posar-se nerviosos
quan se trobin en un cas real,
etcètera.
Això, però no,
diguem-ne que no puntua,
no?
A nivell d'exàmen?
O sigui,
si fa una mica de prova...
Sí,
la veritat és que sí,
que almenys
l'interès que posen,
les ganes
i que jo ara mateix
els he fet una mica de prova,
no?
Per a veure qui està.
Perquè tots tenen molt interès
sobre aquest tema.
Parlem amb aquest noi d'aquí,
com te dius tu?
Pol Rodríguez.
Explica'm Pol,
tu com l'has viscut,
l'experiència?
M'han pres totes les paraules
perquè és divertit,
també és bastant important
perquè ja fa temps
es va desmaiar algú
però jo ja no sabia
com fer-ho,
encara.
i l'únic que sabia fer
és trucar al 112,
com fan els que són petits,
que els ensenyen.
Tu ja havies après
que sabia trucar al 112
aquí a classe,
no?
Ja ho tenies clar,
això, no?
Sí.
Ho tenia bastant clar
perquè, home,
és bastant important
el número,
el 112,
perquè si trobes en algun cas,
doncs pots trucar.
I salvar vides,
no?
Que això també és molt important,
eh?
Sí.
Tu com te dius?
Màrius, gràcies, eh?
De res.
Tu com te dius?
Màrius.
Màrius, tu què tal?
Com has vist?
Molt bé,
estic veient molt útil,
molt útil i divertit a la vegada,
perquè pot ser alguna cosa,
a la vegada,
inusual o a la vegada,
alguna cosa del dia a dia,
perquè és molt important
el super vital bàsic,
és una cosa amb serietat,
que no es pot fer a broma,
perquè un es pot fer mal
fent el super vital bàsic,
però és molt important
que es faci bé
i amb com bé,
però a la vegada
amb seguretat i firmesa.
Carai,
doncs ho tens molt clar,
no, això?
Sí.
Aquí si no ho veig...
Tens les idees molt clares.
Tens les idees molt clares,
no?
I ha dit que hi posen
molt, molt interès
perquè se'n donen compte
de la importància
del que estan aprenent
i, bueno,
el Màrius ho ha dit,
que és una cosa seriosa
i pot ser que una vida
un dia,
doncs,
depengui d'ells
i puguin salvar-la
i només que puguem salvar
una vida
al llarg de la nostra,
doncs,
val la pena,
només per això.
Això que dius tu,
Màrius,
això pot ser una cosa
que no passi mai,
no?
O que passi demà,
no?
Sí.
És una cosa molt inusual,
però a vegada
molt...
molt diària.
Molt real,
no?
Sí.
Màrius,
tu també tens això,
la lliçó molt ben apressa,
gràcies, Màrius.
De res.
Aquest de company,
com se diu,
com te dius tu?
Francesc.
Francesc,
a tu què t'ha portat l'experiència?
Bueno,
així sé que si algun cop
em trobo una situació així,
podré ajudar una mica.
El fet de practicar
amb maniquís,
què t'ha semblat?
Bueno,
així ja practiques
una miqueta més real.
Tu creus que,
per exemple,
practicant amb aquests maniquís,
se queda la lliçó
més apressa,
se queda més incrustada
al cervell,
per dir-ho així?
Sí,
perquè si ho fas
amb un noi,
no ho fas amb tant interès.
A més a més,
el fet d'apartar
i que hagi de fer força
de veritat,
també és important.
Sí,
perquè amb un noi
no faràs força de veritat.
Tu també,
el telèfon d'emergències,
quin és el temps ben après,
no aquest?
Sí,
el 112.
El 112,
això també ho tenim molt clar.
Gràcies.
A veure un altre,
què tal,
com te dius tu?
Jo,
Guillem.
Guillem,
tu com has vist l'experiència?
Doncs molt bé,
molt interessant
i això és veritat
perquè si passa,
i si podràs salvar vides
i doncs això,
bàsicament,
i m'ho he passat molt bé.
Tu també,
avui heu fet aquestes pràctiques
darrere,
els no maniquis,
però ja havíeu treballat
fins ara molt el tema,
no?
El suport vital bàsic.
Sí,
i doncs això.
Tota la informació
la teniu ja
molt interioritzada.
Sí,
des de P4,
em sembla.
Des de P4,
perquè vosaltres la teniu
entre 10 i 11 anys,
no?
Més o menys?
11 i 12.
11 i 12 anys,
és a dir que des de P4
ja treballen
amb aquest suport vital bàsic
i per tant,
doncs això,
com veiem,
la lliçó molt ben de pressa.
Ara torno cap aquí
però vaig a veure les noies
perquè si no es pensaran aquí
que sinó que només hi ha nois
en aquesta classe,
no?
No, no,
hi ha nois i noies
i moltes.
Em parla fins ara
amb la Laura,
l'única que hem parlat
fins ara amb la Paula
i ara parlem amb altres noies
que hi ha per aquí també,
per exemple,
amb tu,
com te dius?
Ariadna.
Ariadna,
explica'm,
tu com has vist això?
Doncs em sembla molt bé
que ens ensenyin
aquesta activitat
perquè així
quan vas pel carrer
si passa
almenys sabem
què podem fer.
Seria a nivell pràctic,
eh?
I tu com te dius?
Laura.
Laura,
explica'm,
tu com has vist?
Jo,
per mi és molt fàcil
i em sembla molt bé
saber
com reaccionar
amb algú
que està inconscient.
Això és molt interessant
això que has dit
perquè em sembla molt fàcil
perquè heu fet les pràctiques,
perquè potser si no haguéssiu fet
les pràctiques
seria diferent,
no?
Sí,
seria molt difícil.
Llavors no sabria exactament
què fer.
Tu també et passa?
Com te dius tu?
Jo,
Ruth.
A tu també et passa?
Que ara et sembla fàcil
perquè abans de fer-ho
per primera vegada
era complicat,
no?
Sí,
perquè a mi no em feia clic
perquè sóc tan maixeta
i no tinc tanta força
i no em feia clic.
O sigui,
quan em trobi una persona
per carrer
hauré d'avisar
a una altra persona potser.
Tu hauràs de trucar al 112,
eh?
Sí.
Però tu saps què podràs fer
tu,
que és molt important,
tu tindres tota la informació
i li podràs dir
a aquella persona adulta
que potser no ho sap
com ho ha de fer.
Ja,
això sí,
és veritat.
Perquè clar,
d'això te'n recordaràs de tot,
no?
Del procés?
Sí,
suposo que sí.
I tant,
i tant,
ja veuràs com sí.
Llavors ella podrà fer això,
explicar-li a aquella persona adulta
que es trobarà al carrer
què ha de fer en aquell moment
que hi ha algú
que ha perdut la consciència
o que no respira.
Com te dius tu?
Mar.
Mar,
tu com ho has vist?
Molt bé,
perquè em sembla bé
que els professors
ensenyin una cosa bàsica
per a la vida
perquè et pot servir
en qualsevol moment
si tu et passes,
vas pel carrer
i et trobes algú inconscient
o que no respira
o alguna cosa,
saber com reaccionar
i ajudar els altres
que t'ajudin.
És a dir,
que a ella li sembla bé
que a classe
pugueu fer avui dia,
avui dia en aquesta classe
de gimnàstica
aprendre doncs això,
fer reanimació
amb aquestes maniquis.
A tu també et sembla bé
com te dius tu?
Aura.
Aura,
explica'm a tu què et sembla.
Doncs jo trobo que està molt bé
perquè, a veure,
això potser
anem pel carrer
i veiem per exemple
una persona gran
que està a terra
i llavors
la podríem ajudar
o cridar algú
i llavors sabríem
què fer en altres.
T'hi has trobat mai o no?
No.
Toquem fusta,
allò que diuen,
no?
Perquè no s'hi ha trobat mai.
Però clar,
si un dia s'hi trobeu
sabreu què fer.
i a classe,
a classe sí?
Bé,
a classe potser no.
A classe potser no.
Sí?
Bé,
d'aquella manera.
Digues, digues.
Com te dius tu?
Clàudia.
Digue'm.
No,
que va haver-hi un cop
que una nena
es va desmaiar a la classe
però no li van fer
la reanimació
perquè estava conscient.
Es va desmaiar
i quan li vam dir
estàs bé
es va aixecar
directament.
Ja...
No va haver...
Si ara passés
tindria un munt
de socorristes al voltant,
no?
Tindria tants socorristes
com companys de classe
perquè tots sabríeu què heu de fer.
Tu com te dius?
Carlos.
Carlos,
tu com has vist?
Jo molt bé,
ha estat molt bé
i hi ha que tindre
molt valor
per fer el suport vital bàsic.
Mira,
doncs un concepte
que fins ara
no havien tocat el valor,
perquè això,
clar,
si t'imagines la situació,
doncs la situació
no és que sigui bonica
de veure.
No,
jo m'espantaria una mica
al principi
perquè si veus
un home
estirat al terra
m'adonaria una mica
de por.
Però jo suposo
que ho faries,
no, al final?
Sí,
al final sí.
Tu com te dius?
Dani.
Tu com has vist?
Jo també ho he vist
una mica fàcil
perquè ens ho han ensenyat
des de P4,
com ha dit la professora,
però si em trobés
en aquest cas
al carrer,
doncs també
demanaria ajuda
si no tingués capacitat,
però com ara
la Cristina
ens ha dit
que els alumnes
de C6
i alguns de C6
i de T3
i la força necessària,
doncs ho faria.
No ho faria,
li passa com a ell,
clar,
que la situació
de fer-la aquí
a un carrer real
és molt diferent,
sí o no?
Sí.
Com te dius tu?
Evelyn.
Tu també veus així
que és diferent?
Sí,
és molt diferent
perquè si es fa a un company
dóna una mica de yuyuk
o si apretat-li fort,
però si li fegas
o coses així,
si li fas un maniquí
doncs és molt més fàcil,
i a més jo pensava
que em passaria
com la Ruth,
que no feia...
Faltaria força
per apartar el tòrax,
no?
Sí,
però he vist que sí,
que fa clic.
Tu també has pogut fer clic
amb el maniquí,
com te dius tu?
Jo, Maria,
sí he pogut fer clic,
però aquí sembla fàcil,
però jo crec
que amb una persona real
és bastant complicat
perquè necessites molta força.
Clar,
perquè això és diferent,
la realitat
i el que heu pogut aprendre aquí
és molt diferent.
Com te dius tu?
Jo.
Digue'm,
tu com ho has vist?
Jo m'he divertit molt
tant amb els companys
com amb els maniquís,
és molt divertit
i doncs
m'ho he passat molt bé
fent aquesta activitat.
També es buscaixen una mica,
Cristina,
que sigui divertida l'experiència,
no?
Sí,
la veritat és que
com que vam començar
fent una mica de mímica,
ells s'agrupaven
amb tres o quatre companys
i simulaven un accident
que podia ser un atracament
en un banc
i hi havia disparos
o per exemple
una caiguda
a la Rambla de Tarragona,
cada grupet
es muntava una escena
i llavors els va resultar
la veritat és que
molt interessant
i avui amb els maniquís
doncs ho hem vist
com una mica més seriós,
no?
I per ells
ha sigut divertit.
Hem d'anar acabant
però me queden dos
per parlar amb ells,
una votació ràpida,
com us dieu?
Jo em dic eniu.
I quina votació fas?
Doncs que ha sigut divertit
però també és bo
perquè
si al carrer
et trobes algú
que es desmaia
doncs el pots salvar
i el pots ajudar
i és bo
i també és divertit.
I tu, com te dius?
Jo, Víctor Mejías
i m'ha semblat
molt bé també.
Això és com un joc.
Hem jugat
i hem après
i m'ha semblat
molt bé
aquesta activitat
que hem fet
amb el col·le.
Última frase
per Raül.
Una cosa
que jo només volia dir
que jo no em dic Raül
que em dic Gerard.
Doncs vinga, Gerard.
Gràcies, Gerard.
De res.
Doncs, Cristina,
ens acomiadem
que continueu així.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres
també
que és una activitat
que esperem
que s'afigeix
en la major part
d'escoles
i instituts
de Tarragona.
Doncs deixem
aquest missatge
en l'aire
que a veure
si és veritat
que s'animen
moltes més escoles
a poder fer
aquest suport vital bàsic
a l'escola,
és a dir,
a l'escola,
dintre l'escola
i que sigui,
doncs això,
material curricular.
Ens acomiadem des d'aquí,
des de l'Escola Pràctiques.
Avui hem part
amb aquesta vintena llarga
d'alumnes,
tornant a connexió
als estudis centrals
i ja ho veieu,
una pràctica
que servirà
per salvar moltes vides
en un futur,
però que potser
pot ser demà.
Fins ara,
adeu-siau.
Adéu!
Adéu!
Que vayem al Malaysia!
Adéu!