Des de la perspectiva d'una historiadora,
veia clara la importància de recuperar la memòria femenina,
el que més tard s'anomena la genealogia pròpia.
Cadeia a recuperar la història d'una meitat de la humanitat
que havia estat ocultada, silenciada, ningunejada.
I va haver, en un primer moment,
un cert sentiment d'incredulitat
que dava com bocabadada a l'hora de cercar les dones a la història.
Em refereixo a la història dels llibres d'història
que s'elaboren per crear i recrear la memòria dels estudiants
i de la societat en general.
Era curiós que poguessis anar passant pàgines i pàgines
sense trobar noms femenins
o que les poques referències a dones fossin per tenir personalitats
o haver portat a terme gestes valorades i típiques dels roles masculins.
o per boges o per bruixes.
Havies de remetre't a l'estructura específica
per poder veure a dones recorrent els carrers de les ciutats medievals
o les pensadores de l'antiga Grècia
o les pageses als fèrtils camps d'Hispània
o de l'Al-Àndalus
o fins i tot les filadores als albors de la industrialització.
Gradualment va anar arribant l'esperança.
L'esperança perquè he vist com han anat creixent els estudis
i els que fes de recuperació que s'ha portat a terme en les darreres dècades.
I com ja no és només un treball especial i a part,
sinó que han anat filtrant els redescobriments,
la seva llum, paradoxalment a l'obscuritat aportada per la il·lustració,
a una forma distinta d'escriure la història,
és a dir, una nova forma de comprendre'ns i d'entendre'ns des del que realment som,
perquè hem aportat totes i tots.
Al Tarragona Història parlem amb Coral Quadrada,
professora d'Historiografia i d'Història de les Dones a la Universitat Rovira i Virgili.
Va ser cofundadora l'any 1989
del grup multidisciplinar d'investigació d'estudis de les dones,
gènere i feminismes, grec,
del qual va ser investigadora principal fins al 2008.
Pertany també al grup Grafitis,
grup d'investigació en antropologia, filosofia i treball social.
Ha estat investigadora principal del projecte en I més D més I,
Igualtat i diferència, pensament, acció, revisió,
finançat per l'Institut de la Dona.
Actualment és investigadora principal del projecte
Per amor a la ciutat, dones del passat, present i futur de Tarragona.
Entre les seves recents publicacions, el llibre
Dones, coneixement, societat.
Dones en resistència, bruixes, històriques i místiques.
Ha estat coautora de la pàgina web del Grec
i directora de la revista online Opinions del Grec.
Doncs la Coral, la Quadra, que és la nostra convidada d'avui al Tarragona Història
i avui també el director del Museu d'Història, el Lluís Avelar.
Lluís, què tal?
Molt bon dia.
Bon dia.
Coral, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Com us dic, hem fet un abstracte, hem fet un resum del currículum
perquè és molt més llarg.
Aquí hi ha molts més llibres publicats, molt més treballs dels que hem dit
perquè és una vida dedicada a la investigació.
Sí, sí, sí. I ja soc grandeta, clar.
Això és molt relatiu, eh?
Lluís, per què hem convidat la Coral Quadrada avui?
Doncs hem convidat la Coral perquè precisament toca un tema
que sempre queda bandejat, com dèiem abans, a la història,
que és la història de les dones.
Em sembla que és fonamental que en els primers capítols d'aquest programa
dediquem una especial atenció a les dones.
I com que ella ha estat investigant molt de temps l'edat mitjana,
que de fet és la seva especialitat, hem pensat que era un tema interessant.
Primer, parlar d'aquesta edat mitjana, que a vegades a Tarragona
passa desapercebuda, entre tant de Romà i per altra de les dones.
Què ens pots dir de la dona a l'edat mitjana?
A veure, s'ha de dir dues coses.
En primer lloc, és que podem estar realment molt contentes avui en dia ja,
perquè no és una qüestió que diguem, és que no es fa poc.
No, no, no.
Des dels anys 70 del segle passat,
hi ha una voluntat claríssima dins de les historiadores
de dedicar-se també a fer històries de les dones.
i n'hi ha molta i molt ben feta.
O sigui, no dic jo que tot sigui excel·lent,
perquè també hi ha altres coses que dius,
bueno, doncs potser l'enfoc no està tot reixit o qualsevol cosa.
Però tenim un gran coneixement,
o sigui, ja sobre la història de les dones en qualsevol època
de l'evolució històrica.
És a dir, no només a l'edat mitjana,
sinó en qualsevol època, les coses com siguin.
Depèn de l'època, també s'ha tractat d'una manera diferent,
perquè no totes les historiadores actuen i investiguen de la mateixa manera,
sinó que també estan influenciades, també,
doncs per la seva ideologia, per dir-ho així.
O sigui, que n'hi ha que poden fer les coses,
doncs d'una manera, podríem dir, una mica com blind, no?
De dir, bueno, les dones hi són,
a vegades les enxufen allà com si fos una anexa, no?
Bueno, la història és aquella història,
i llavors, doncs ara parlarem una mica d'elles,
no sigui que ens quedem coixos,
però com si fossin una miqueta forçades.
I n'hi ha d'altres, a vegades,
i això en la història medieval es veu moltíssim,
sobretot influïdes per una corrent feminista,
que és la teoria de la diferència,
que ha afectat moltíssim a les medievalistes,
que llavors, doncs, s'han anat realment a buscar
les dones a l'edat mitjana,
però d'una forma molt, molt...
O sigui, de dedicar-se sola i exclusivament a les dones.
O sigui, jo crec que fins i tot han guetitzat una mica
la història de les dones.
No és el cas per Tarragona, eh?
O sigui, Tarragona és completament diferent.
Ara, per exemple, hi ha realment, doncs,
a Barcelona s'han treballat i s'han treballat
d'una manera extraordinària i molt bé.
O sigui, la Teresa Vinyoles realment, doncs,
s'acaba de jubilar ara,
però des d'una persona que s'ha jubilat ara,
i em sembla que s'ha jubilat amb 65 anys,
però des de la tesina.
Ja la tesina era sobre dones,
o sigui, la seva tesina ja eren les barcelonines,
el 1.400.
I després, després, perquè en aquella època
això estava com mal vist, eh?
O sigui, l'Universitat de Barcelona ja era...
era com una cosa estranya, no?
De dir, ai, ai, ai, què és això?
Llavors, doncs, la tesi és la vida quotidiana
a la Barcelona, a la Baixa Edat Mitjana.
Bé, però estic parlant des de fa molts, molts, molts, molts anys.
Llavors, evidentment, això es veu,
i ja no hi ha cap història de Barcelona,
com aquell qui diu, que obvii això.
No és el cas nostre, eh?
O sigui, el cas nostre és una altra cosa.
O sigui, jo, abans de venir aquí,
doncs, m'he preparat una miqueta, no?
I he mirat les dues grans col·leccions,
doncs, que han aparegut, tant a Tarragona com a Reus, no?
Les darreres, no?
I la història de Tarragona,
que va aparèixer l'any passat,
amb sis volums i tot això,
bueno, és que, de veritat,
el volum tercer són,
que és dedicat a l'edat mitjana,
325 pàgines.
D'aquestes 325 pàgines,
que es parli de dones,
n'hi ha, traient les fotografies,
doncs, senceres, n'hi ha dues.
Però és que, dues de 325,
però és que resulta que, a més a més,
si anem a veure el que es diuen aquí,
a veure, es treuen les informacions d'un llibre
que està publicat per a l'editor,
de l'Elisenda Gràcia,
que, de fa temps, eh?,
que, bueno, com a mi em sembla molt bé,
però només es parla del matrimoni.
O sigui, sí, després, al final,
una pinzelladeta de l'adulteri.
Bé, llavors, doncs, es dona una visió de les dones,
o sigui, és que el llibre de l'Elisenda
era un llibre sobre la família.
A mi em sembla molt bé.
La família a l'edat mitjana,
doncs, evidentment, girarà al voltant del matrimoni.
Però per parlar de les dones,
així, per les bones, en general,
què passa?
Que només hi ha aquestes.
Aquesta és la pregunta.
Sí que és veritat que és una visió molt medieval.
O sigui, és a dir,
però molt medieval, però només una.
O sigui, només una corteta.
O sigui, és molt poqueta cosa.
Després hi tornaré,
perquè ja, precisament,
a partir del segle XII-XIII,
doncs, hi ha un plantejament fet per l'Església,
del qual encara estem vivint ara,
de l'ideari,
dels estereotips femenins, no?
Això pel que fa a la història de Tarragona.
Si te'n vas a Reus,
la història de Reus,
doncs, és una miqueta aquesta, diguéssim,
de difusió, eh?
que arribi el gran públic.
Són els volums més petitons,
dirigits pel Pere Anguera.
Vaja,
i tu vas a mirar també el llibre de l'edat mitjana,
i et trobes que parlen del govern municipal,
que parlen del cambrer,
que parlen de tot,
parlen de tot,
i llavors posen societat.
I llavors a la societat hi ha els marginats,
els pobres i les prostitutes.
Clar,
per una banda,
ja em trobo amb les prostitutes a Reus,
i amb les dones casades aquí a Tarragona,
però que només es parlen d'un tipus de dones.
Quan, en el fons,
a partir del segle XII,
l'església té molta cura a tot arreu,
a tot arreu,
d'introduir el que és el culte a Maria,
que abans no existia.
Que abans no existia.
I què passa amb això?
Penseu que el matrimoni
tampoc estava regulat per l'església.
És més tard.
Per això, per exemple,
Jaume I, el Conqueridor,
té una vida,
doncs, evidentment,
que escolteu que té
entre les dones esposes,
les amistensades,
les concubines,
i no sé què més.
Però, què passa?
Que era un dissolut?
No,
és que tampoc hi havia
una regulació eclesiàstica ferma
amb el matrimoni.
El que fa l'església
és anar posant cada vegada més,
anar instituint tot això
i anar-ho fent,
diguéssim,
cada vegada més sacralitzat.
És a dir,
convertir-lo més en un sacrament.
En un sacrament, sí.
però que fins encara ara,
en realitat,
el capellà,
quan dos es casen,
estan allà de testimoni,
perquè realment els que es casen,
els subjectes de l'acte,
doncs,
són els cònjugues.
o sigui,
ell dona fe,
però en realitat
és una cosa entre els cònjugues.
I tot això,
l'església ho va perfilant
i construint
fins a arribar al Consell de Trento,
que llavors,
el Consell de Trento,
segona meitat del segle XVI,
llavors allò,
ja és tremabondo
i és terrible,
perquè vull dir,
en allà es dogmatitza tot
i tal,
jo sempre dic,
jo si tingués que ser,
que no ho sóc,
diguéssim,
practicant,
sempre practicaria abans del Consell de Trento,
perquè és una cosa molt millor,
perquè després hi és una cosa
que és insuportable,
però bé,
però llavors,
en la introducció del culte a Maria,
què significa?
Que dona,
com a prototips,
doncs,
dones diferenciades,
és a dir,
per una banda tenim Maria,
que és la que s'introdueix,
que és la perfecta,
l'estupenda,
la meravellosa,
la que totes les dones han d'imitar,
però és verge
i serà,
cada vegada més verge
i menys mare,
eh?
Cada vegada més,
eh?
I després la que queda
és Eva,
que és la que
totes les altres som,
totes les filles d'Eva.
I després els teòlegs
medievals,
doncs,
diuen,
i a més a més està això,
i Ximenis, eh?
Això és un franciscà del segle XIV,
diu,
i està demostrat
que la natura
degenera l'espècie.
Per tant,
totes les d'ara,
no?
Són cada vegada més degenerades.
O sigui,
Eva ja va ser dolentíssima,
però imagina't.
Primera pecadora, oi?
Exacte.
La culpable de tot.
La culpable
que se'ns espontés
del paradís.
La culpable,
fins i tot,
de la mort de Crist.
Sí.
clar,
perquè va ser,
Crist va haver-hi que néixer
per redimir el pecat d'Eva.
No?
Bé.
I després queda com una imatge així,
com una miqueta més diluïda
i tot això,
que és Madalena,
no?
Com una mica al mig,
ho diguéssim,
és aquella perduda
que després,
doncs,
es pot rehabilitar.
No?
Però les dues imatges fortes
són això,
és Eva i Maria.
No?
I llavors,
si penses en l'època medieval,
esclar,
no pots deixar de banda
les monges.
No pots deixar de banda.
O sigui,
no pots parlar només del matrimoni,
que és un mal menor.
Un mal menor, eh?
Per què?
Perquè no hi hagi pecats contra natura
i coses estranyes.
Eh?
És un mal menor.
Aquestes són les eves, eh?
O sigui,
en aquestes dues paginetes
es parla una mica de les eves.
Però després,
les monges,
no les pots deixar de banda.
Perquè, a més a més,
són realment
les intel·lectuals de l'època.
I llavors,
en a mi,
avui en dia,
que es fes la història de les dones
del segle XXI
parlant només del matrimoni,
em pataria de riure.
Però és que,
a més a més,
tampoc està adequat a l'època.
Saps?
No ho està.
Tampoc es pot dir
que totes siguin prostitutes.
Però la prostitució,
tampoc és el que és la prostitució ara.
La prostitució
està considerat
una obra de beneficència.
O sigui,
el bordell,
queda estrany dit així, no?
Però el bordell,
això,
apareix en el segle XIV,
quan apareixen els ofernats,
quan apareixen els hospitals,
quan apareixen
totes aquestes obres de beneficència,
els bordells
estan protegits
per al municipi
i estan protegits
no només pel municipi,
sinó per l'església.
Perquè,
esclar,
si no,
hi ha unes bandes
de gent jove
amb bugida,
no?
Que van pel carrer,
com aquell qui diu,
violant amb sèrie.
M'entens?
O sigui,
ho dic com d'una forma bèstia,
però és que hi tenim,
de veritat, eh?
Sí, sí.
O sigui,
referències documentals
a la França
del segle XV i XVI
que hi havia violacions
en grup
pel carrer.
M'entens?
O sigui,
que hi havia una violència
sexuada ambiental
molt forta,
no?
Bé,
doncs això està clar
que quina imatge
donem de les dones
en els nostres llibres
de difusió,
jo considero
que és realment
molt pobra.
Que no està per res
lligada
a la realitat
del moment.
O sigui,
no donem una imatge
correcta.
I quina,
diries que era
la vida
ordinària
d'una dona
de la baixa edat mitjana,
posem de classe humil.
La dona
de classe humil
és,
tindríem
que veure,
hi ha molts tipus
de dones,
llavors,
hi he parlat ara
de les monges,
hi he parlat
de les casades,
però penseu una cosa,
tant per
casar-se
com per entrar
al
convent
es necessita
el dot.
O sigui,
perdó, perdó.
el dot,
el dot.
El dot.
O sigui,
les dones
s'han de dotar.
O sigui,
que el pare
les ha de dotar
o un germà gran,
l'hereu,
les ha de dotar
i si no tenen
aquests diners
per dotar-les,
hi ha una frase
d'aquelles
meravelloses,
que és capital,
que és una cosa,
que és frase
de feminista
dedicada
a la història medieval.
Què és?
i llavors
la pobra,
o sigui,
la humil,
que tu dius,
Lluís,
estava
irremediablement
abocada
a la prostitució.
Doncs no.
Us dic de debò
que no.
No,
no era això.
Jo,
s'han fet estudis
també, eh?
Ja,
jo me'n recordo
que fa uns anys,
ja fa bastants anys,
vaig estar
amb una tesi doctoral
a València,
al Departament de València
d'Història Medieval,
que era una tesi,
que era una tesi preciosa,
que deia,
què es deia?
De la infància
al matrimonio.
De la infància
al matrimonio.
El trabajo femenino
en la Valencia
bajo medieval.
O sigui,
fixeu-vos-hi,
de la infància
al matrimonio.
De la infància,
què vol dir?
Que nosaltres,
i això ho trobem,
perquè en els protocols
notarials
trobes els contractes
domèstics,
perquè van a davant
del notari
a fer el contracte domèstic,
i les he trobat
amb 3,
4 i 5 anys,
ja van a servir,
i els ja van a servir.
Esclar,
no sé,
també heu de pensar
que la infància
no està reconeguda,
o sigui,
no existeix,
no existeix.
Per tant,
que quan s'hi poden
portar una escudella
d'un costat a l'altre
i netejar una mica,
doncs ja està.
I no els hi paguen res,
o sigui,
i per això
tan petites.
Penseu una cosa,
que criada
vol dir que la crió,
m'entens?
Que l'estic criant.
I minyona
vol dir nena petita.
Un minyó
i una minyona
són nens
i nenes petites.
I això
ha durat
fins al segle XX,
i llavors
no els hi paguen,
els hi
s'estan
a la casa
a tants anys.
Tenen la manuta en sa.
És poto,
vestito
i calciato,
i ho posen
perquè és en llotí.
És el menjar,
el vestit
i el calçat.
Els hi treuen
els dies,
a més a més,
que han estat malaltes,
no tenen festes
ni tenen de res,
i els dies
que han estat malaltes
els recuperen
després al final.
I l'única cosa
que els hi donen
al final
és una dot petita
per poder-se casar.
Per casar.
Per tant,
aquesta seria
la noia humil.
Ara,
què vol dir?
Què passa,
per exemple,
en moments de crisi,
de caràstia?
Això també ho sabem.
Què passa?
Per exemple,
tenim correspondència
de dones,
de dones menestrals,
esposes de menestrals,
tampoc estic parlant
de grans aristòcrates
ni molt menys.
Per exemple,
una que té el marit,
que és un mercader
que està a Saragossa,
li escriu,
des de Barcelona,
i li diu
que li porti blat,
perquè són les carasties
del 14,
no tenen...
Diu,
avui la quarta de blat
va a 50 sous al mercat,
eh?
Diu,
i demà anirà a 70,
i demà passat anirà a 80,
però és igual
que posin el preu que vulguin,
perquè no n'hi ha.
Diu,
i jo,
la dona del menestral,
la dona del mercader,
diu,
i jo tinc un estament,
soc d'un estament,
que no puc menjar
ni faves ni cigrons.
O sigui,
ella ha de menjar blat,
o sigui,
perquè no és propi
de la seva categoria social.
que mengi un menjar humil,
com poden ser les faves,
o...
Sí,
i llavors diu,
i a més,
faré fora
a l'esclava,
o...
perquè també hi ha esclaves,
no?
I faré fora també la minyona,
eh?
Perquè jo no la puc alimentar.
Llavors,
esclar,
aquesta minyona
que la fan fora,
que està al carrer,
que no té dot,
que no té ofici,
perquè no té ofici,
aquesta sí,
que potser,
eh?
Doncs,
ara,
totes no estan abocades
a la prostitució,
però esclar,
en moments de caràstia forta,
doncs,
evidentment,
és l'últim recurs,
eh?
L'últim recurs.
Però tampoc està tan,
tan, tan, tan mal vist.
Aquí a Tarragona,
en els actes municipals,
i això sí que està...
I això ho vaig escriure
i ho vaig publicar
amb allò del llibre aquell
de la història dels altres.
Hi ha una Antònia
que l'Ajuntament
li paga,
li paga,
i perquè les tingui
a casa seva
és per Setmana Santa.
llavors els hi posa a llit
i les té
per Setmana Santa.
I llavors els capallans
van a fer...
perquè els hi prohibeixen
treballar per Setmana Santa,
no està ben vist,
eh?
I llavors,
doncs,
a més a més,
els hi fan sermons
perquè es converteixin.
I llavors tenim allò
de les repenedides,
de les egipciacs
i aquestes coses.
Però sí,
sí,
sí,
sí,
el bordell està considerat
una obra benèfica.
que tota l'estona
ens referim
a dones cristiares.
Aquí a Tarragona
també hi havia
una comunitat jueva.
Sí.
Hi havia gaire diferència
entre les dones
d'una i d'una altra comunitat?
No,
hi havia quasi
bé relació.
No n'hi havia.
Estava prohibit per llei.
O sigui,
una dona jueva
no podia tocar
carn
d'un cristià,
eh?
Evidentment que no,
perquè estava...
Després
tenien
el seu lloc
per viure
i totes aquestes coses.
hi havia coses
completament diferenciades.
O sigui,
a veure,
fer dissabte,
fer dissabte,
que encara ho diem,
és ben bé
perquè les dones cristianes
el dissabte,
que és el dia
del sàbat jueu,
que elles,
les altres,
no fan res
perquè no poden fer res,
llavors les cristianes
què feien?
Treballà.
Treien el matalàs
per al balcó,
m'entens?
I picaven el matalàs
pel balcó
per demostrar
que elles eren cristianes.
Vull dir així,
després,
i això també
ho tenim documentat,
per Setmana Santa
a la Porta dels Àngels,
allà es tapiava
aquí a Tarragona.
Quedava tapiada.
Per què?
Per això
per l'ordre del rei,
eh?
Perquè resulta
que el que feien
era la processó
del divendres sant,
ja la feien,
no?
I llavors
l'esport preferit
de tots els tarragonins
i les tarragonines
era anar
a pedrejar els jueus,
o sigui,
a pedrejar-los,
que després ha quedat
això de la carraca
i tot això.
És
que ve d'allà.
Perquè, esclar,
els jueus
eren els assassins
de Crist.
Eren qui hi havia,
els assassins.
Per tant,
si mataven un jueu
el dia de divendres sant,
què més?
té una justa
arrepentja,
diguem-ne.
Ah, clar.
Si no hi havia relació.
Hem trobat,
per exemple,
jo vaig trobar
en el 1352
hi ha un procés
que està
en l'arxiu
de la Corona d'Aragó,
un procés
que arriba
a la cor del rei,
o sigui,
el màxim tribunal,
el que ara seria
el Tribunal Constitucional,
i és
una cristiana,
no,
una jueva
que va quedar
embarassada
d'un cristià
de tarol,
imagineu-vos-ho.
i llavors
resulta que
entra
amb l'ajuda
del seu fill
i d'un seu germà
avorta,
eh,
avorta.
I ell explica
com avorta,
eh,
o sigui,
explica que li han donat
unes herbes
i llavors li han posat
cristall
i púlvera per sexo
un membre,
o sigui,
li han posat cristalls
i pols de cristalls
i tot això,
li han rebentat
la,
la,
la,
la,
la placenta
i avorta
i està viva,
eh,
vull dir que.
I llavors,
doncs,
esclar,
ella,
està denunciada
a tribunals,
així,
fins que arriba
al tribunal del rei
de Pere el Cerimoniós
i ella declara
que el seu avi
havia sigut rei
de la cor del rei
i que per tant
tenien privilegis
a la família
i que ella sap
perfectament
que no pot tenir
un fill d'un cristià
i per tant
el que ha fet
no és,
no tenia cap intenció
de matar ningú
ni de res
de tot això,
el que ha fet
ha sigut preservar
els privilegis
de la família
i Pere el Cerimoniós
li diu,
doncs molt bé,
vostè ha fet molt bé
i queda absolta.
Enteneu?
O sigui,
és impensable,
penseu que els jueus
es tancaven
i llavors els musulmans
també es tancaven
amb moreries
quan n'hi havia
un ombre
un ombre
i després
ja en el segle XIV
hi ha tot aquesta
cada vegada
un antisemitisme
cada vegada
més fort
totes les onades
de pesta
i penseu que aquí
n'hi ha molta de pesta
ja tenim una situació
molt endèmica
de pesta
el tenir port
el tenir
encara que sigui
Salou
és igual
vull dir
van venir
amb vaixells
i totes aquestes
i llavors
fins que no els expulsem
a tots
el 1492
hi ha molta animadversió
cada vegada
es fa més enrarit
la relació
entre uns i altres
i no només n'hi ha
aquí
n'hi ha
en molts llocs
de la demarcació
ara fa poc
el mes de setembre
es va presentar
un treball
d'aquests de grau
que fan
una noia
d'aquí
que ha fet
la dona
la mitjana
de la deixar
però que també
ha hagut d'estudiar
la comunitat jueva
perquè allà
té una presència
important
també té una presència
important
a Santa Coloma
de Canal
per exemple
són els que
dominen
el monopoli
del safrà
i el safrà
no és el safrà
d'ara
que nosaltres
coneixem
el safrà
que posem
a la paella
el safrà
és el tint
per antonomàcia
i per això
és un tint
molt
i hi ha
un gran comerç
de safrà
les portem
fins al mar
del nord
hi ha molta diferència
entre la baixa
i l'alta
de mitjana
pel que fa
a la historiografia
de les dones
sí
per veure
és que
és la diferència
dit
d'una forma
molt
molt
simple
perquè s'entengui
la diferència
entre un món
completament
ruralitzat
i un món urbà
la gran diferència
és aquesta
o sigui
a partir del segle XII
hi ha un gran increment
de les ciutats
abans no
abans
Barcelona
en el segle IX
té
3.000 habitants
Barcelona
Girona
1.500
aquí no ho sabem
perquè el recasent
es va dir
que això
era un gran armot
jo no m'ho crec
que sigui un gran armot
perquè
no per res
és per toponímia
si hi ha tamarit
que és un nom àrab
vol dir que hi ha gent
que li diu tamarit
i si hi ha alta fulla
que vol dir lloc fèrtil
vol dir que hi ha gent
que per aquí
vivia
i que han anat
perpetuant el nom
i que per tant
existeix
des d'aquella època
o sigui
hi havia gent
ara
jo no sé ben bé
evidentment
en el fòrum romà
no estaven
no estaven
aquests
que hi havia
estaven segurament
a la vora de l'aigua
i llavors
allò on hi havia
terra de Conreu
és a dir
les planes
que tenim aquí
al costat
a la vora del Francolí
jo m'ho imagino
llavors aquestes dones
són pageses
i a més a més
és una economia
completament
d'autosubsistència
de fer-s'ho tot a casa
o sigui
no hi ha comerç
no hi ha intercanvi
està molt estancat
tot
esclar
entre això
i el que he explicat
abans
dels menestrals
dels comerciants
són dos mons
completament diferents
Lluís
no en tindrem
però en un programa
no
jo crec que no
ja portem
gairebé mitja hora
i crec que
hem començat
hem entrat en matèria
però queden moltes coses
per explicar
i tant
però vaja
moltíssimes
avui per cert
parlaràs de
dioda
no?
duoda
demà
demà
que serà avui
perquè de fet
els sojins
ho escoltaran
aquest dimarts
qui era?
perquè era una dama
del segle nou
no?
sí
duoda
és una dama
occitana
és una aristòcrata
una noble
occitana
del segle nou
que ens ha quedat
o sigui
la coneixem
perquè ella
escriu
un manual
d'un especulum
un manual
de pedagogia
un manual
de
bueno
però
és un manual
diguéssim
d'educació
no?
pel seu fill Guillem
ella
en aquell moment
viu a Usés
a prou
de Carcassonne
al sud de França
no?
a Occitània
eh?
i
el seu marit
està a Quisgrà
a la Cor
Carolíngia
eh?
i el seu fill
que té 14 anys
el porten
el porten
ja a Quisgrà
i després
en tindrà un altre fill
Bernat
que ella no
que en mesos
se l'endú
el pare
també
i ella
com que
sap que no
tornarà a veure
o intueix
que no tornarà a veure
el seu fill Guillem
li diu
jo com que no
tornarà a veure
t'explico
com has de ser
com t'has de comportar
és un dels tractats
més
impressionants
sobre comportament feudal
no
no només
allò de
però és
és
una imatge
tremenda
eh?
de la
de la mentalitat
feudal
d'aquell moment
i
i a més a més
curiosament
i això és important
es conserva
un manuscrit
d'aquest manualis
d'aquest manualis
que ella escriu
pel seu fill Guillem
copiat
perquè això està clar
això és un
està fet a mà
eh?
doncs copiat
en el segle XIV
que es conserva
em sembla que és
no sé si
copiat aquí
aquí a Catalunya
i no sé si està
ara
tindria que mirar-ho
però no sé si està
a Montserrat
o a la central
eh?
ja
però és un manual
que es copia
a Catalunya
i que
es manté
és molt interessant
Duda
eh?
realment
i la idea
de la maternitat
de Duda
sí
estem pràcticament
a la recta final
però
m'agradaria també
refletir
doncs que
malgrat tot
el que hem explicat
s'està fent bona feina
des del punt de vista acadèmic
no?
per la recerca
de la història
de les dones
sí
sí
sí
s'està fent
i s'està fent
molt ben feta
jo la veritat
és que estic molt contenta
vull dir
i jo crec que
que se'n fa
i se'n fa molta
molta
molta
la llàstima
és que després
no quedi reflectida
en els grans llibres
de difusió
perquè llavors
doncs
quina imatge donem?
donem una imatge
d'una història
doncs tradicional
i carcamal
on
el que
el que es valora
de debò
és
doncs
la guerra
no?
quan també és guerra
hi ha
doncs resulta que
sembla que sigui
més històric
i més seriós tot
però jo trobo
que no
que no
no podem pensar
com si
com si estiguessim
al segle XXI
és molt més rica
i hi ha molt més
enllà de la guerra
exacte
i estudiant
això
la història
de les dones
tan a dones
perquè fan coses
extraordinàries
vull dir
hi ha babesses
que tenen
una obra
fantàstica
que reivindiquen
la dona
com a dona
o aquest espai
de pau
i de
i de
i de
i de relacions
personals
tampoc
jo
tampoc
la veritat
aquesta dicotomia
de
de blancs i negres
ja no pot ser
o sigui
no vol dir que les dones
pel sol fet de ser dones
no facin la guerra
sí que la fan
eh
ei
la fan
la fan
la fan
hi ha fins i tot
una ordre militar
atortosa
del segle XII
per dones
eh
sí
sí
sí
sí
sí
sí
o sigui que hi ha
el que és
el que no podem
permetre'ns
és dir
els homes
perquè són homes
resulta que tots són uns agressius
i uns violents
i uns bèl·lics
i uns no sé què
no
eh
perquè és que no és veritat
i les dones
perquè són dones
totes són com una espècie
de místiques santes
l'àngel de l'hogar
i no sé quines bestieses
tampoc
o sigui
les trobem també
costen de trobar
no és un espai
bàsicament femení
després les cremen
no
és
Joana d'Arc
és Joana d'Arc
sí
eh
Joana d'Arc és magnífica
a mi
tampoc la tenim cara
o sigui
jo crec que les feministes
no es dediquen a Joana d'Arc
perquè
és la patrona
de l'extrema dreta
francesa
eh
o sigui
també és la patrona de França
però també
el Le Pen i tota aquesta panda
doncs se l'han fet
hiperpatrona
i llavors doncs
esclar
això frena una mica
però és una dona magnífica
perquè escolta
mira
veu visions
es vesteix com un home
a més a més
doncs resulta
que la cremen
la cremen com a bruixa
eh
perquè
perquè d'allò
i després al cap de 4 anys
la fan santa
o sigui que ja ho té tot
m'entén
o sigui
és una meravella
és una meravella
però en realitat
és una dona viril
eh
és el que s'entén
com una dona viril
eh
i que
també els nostres
eh
realment
doncs aprecien
des d'aquest punt
de vista
Jaume Roig
en el llibre
de les dones
en l'espill
el llibre
de les dones
parla de totes les dones
i les deixa totes
fatal fatal fatal fatal
fins al final
eh
fins al final
que jo crec
que la seva dona
la seva pròpia dona
va dir
o parles bé de mi
o te'n vas de casa
una cosa així
i llavors
parla bé de la seva dona
i li troba
totes les gràcies
i tot allò
i diu
que
era gran feinera
que a més a més
era neta
polida
endreçada
que deia
amatent
que feia
totes les seves coses
que tenia que fer
que resava els oficis
però no per això
deixava de fer la feina
o sigui que això
és molt interessant
que a més a més
era callada
això és també
interessantíssim
eh
i tot
i ell li troba
totes aquestes
totes aquestes
grandíssimes virtuts
i al final diu
que a tothom
paria
o sigui
a tothom li semblava
que era més home
que dona
de tan virtuosa
era més un home
que una dona
o sigui
doncs
Coral
no és que seria
mai d'escoltar-te
però
jo crec que ho hauria de fer
un altre capítol
Lluís
amb ella
perquè
aquí hem despuntat
molts temes
joana d'ara
seria
perdut
dedicar-nos
en programes
sí
sí
Coral
Coral Quadrada
gràcies per acompanyar-nos
un plaer
i quan vulguis torna
molt bé
moltes gràcies a vosaltres
Lluís
hi tornem ja
d'aquí 15 dies
amb nous temes
i nous convidats
sí senyor
d'aquí 15 dies
hi tornem
adeu
moltes gràcies