M'agrada que hi hagi persones que vinguin a dir que no col·len ni res,
perquè diuen més el que volen i no et fa sentir viure.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber, vull estar-me d'estar.
Un minut i un quart de dues del migdia,
i ho sé que reservem tots els dimecres la darrera mitja hora del programa.
Els darrers 20 minutets de programa per dedicar-los a la Fundació Casa l'Amic,
amb aquest espai que anomenem el carrer.
I de fet ja fa diverses temporades.
Xavi Zaragoza, bon dia.
Bon dia, Miguel.
Un dia haurem de comptar quantes temporades fa que ens acompanyeu.
Jo crec que és la quarta ja.
Quarta temporada.
La quarta temporada?
Sí, això també ens ho pot dir en Jordi Collado,
que també vam començar plegats a aquesta història.
Doncs li podem preguntar, ara farem allò tan màgic.
Jordi Collado, bon dia.
Bon dia.
Bon dia, què tal, a l'altra banda del telèfon.
Tu ho tens més controlat, Jordi, això de les temporades o no?
Jo sempre me'n refio del Xavi en aquestes coses.
Doncs jo també, perquè com gairebé acabo d'aterrar amb altres,
és a dir, que també me'n refiaré.
Jo diria que fa...
Deu fer quatre anys quan vam començar amb la Yalanda i amb el Ricard i tant.
Sí, sí.
Com se'n fa.
Quatre o ves que no cinc, eh?
Perquè ara està...
Sí, quatre o cinc temporades.
És igual.
És igual, igual.
Avui hem de parlar d'altres temes
i és que, mira, parlant de quatre o cinc,
heu celebrat fa poc, òbviament, els 30 anys i de fet heu...
Encara no, eh?
Encara no.
Estem allò que ja arriba.
Estem el dia 13, és el dia que...
El 13 de novembre és el dia que Fundació Casalamic fa 30 anys.
O sigui que...
Pasa que ho esteu enmarcant una mica tot, no?
Al voltant d'aquesta data, les celebracions, no?
Clar, per això heu renovat una mica el...
Una mica no, heu renovat molt el Centre Obert.
Avui hem de parlar d'això.
Bé, jo crec que hem tingut la sort.
Vull dir que potser sols no ho haguéssim pogut fer,
renovar el Centre Obert.
No, del tot.
Realment, la...
Aquesta remodelació es enmarca en una qüestió...
Jo crec que la cosa és que aprofitem
que ens han fet aquest cop de mà per dir
que fem 30 anys i ens ho han renovat, no?
Que tant de bo hagués...
O sigui, la proposta de renovació ha estat molt important
per part de...
No? Per part de dir què?
Potser expliquem-ho, no?
Sí, exacte.
Hem descobrit incògnites perquè dèiem que heu renovat,
però no hem dit encara què.
Heu renovat mobiliari.
Sí, sí, sí.
Els nens jo crec que hi ha continuïtat
part dels infants de l'any passat.
Als educadors també hi ha continuïtat
i hi ha alguna nova incorporació
que també tard o d'hora passarà per aquí,
per la Fundació...
Ai, per la Ràdio.
Però el que sí que hem renovat és l'immobiliari
amb una convocatòria que ens van presentar d'IKEA
i ens hi van presentar fa dos anys.
No ens la van concedir
i ara aquesta vegada sí que ens la van concedir.
Anava dir l'any passat, no?
La resolució va ser a principis d'aquest any
i ara s'ha fet efectiva.
Doncs que ens han renovat l'immobiliari del centre obert,
dels quatre locals més el magatzem,
amb tot de material d'IKEA,
com molta gent sap com és el material d'IKEA,
i sí, una de les coses que encara estem fent
és muntant, muntant...
Això ja ho parlàvem la setmana passada,
que més d'un venia una mica amb les mans adolorides, no?
D'anar girant tornavisos i anar muntant mobles.
Clar, aquesta convocatòria que us presenteu,
és a dir, a qui anava dirigida?
O qui s'hi podia presentar?
Clar, jo crec que és superinteressant aquesta convocatòria,
barreja diferents coses que a nosaltres ens agraden molt.
Per una banda, una empresa privada que fa una aportació
al territori onés, no?, que és amb aquesta convocatòria,
IKEA col·labora,
i que la va vehicular a través dels seus treballadors.
És a dir, són els treballadors d'IKEA
qui contacten amb entitats que coneixen,
per dir, ei, a vosaltres això us pot interessar.
I a partir d'aquí s'inicia el procés
que l'entitat de mà d'aquell treballador
presenta la proposta, no?
Això ho vam fer fa dos anys, no?, com deia el Javi,
i en aquell moment no vam entrar
per una qüestió també de format,
per una cosa molt nova per nosaltres,
vam presentar una proposta que no quadrava, no?
Justament amb la gent d'IKEA ens expliquen,
ens ajusten més, no?,
ens diuen, ei, més aviat seria això,
i ens presentem en aquesta segona convocatòria
sabent ben bé, no?,
com funciona la convocatòria
i podent anar allò a saber on anàvem, no?
D'aquestes entitats que es presenten
es traspassa una votació popular
dintre de l'empresa,
és a dir, entre els treballadors,
i entre els treballadors escollen
quines entitats són beneficiàries d'aquest projecte, no?,
d'aquesta aportació en mobles
que fa IKEA, no?
I entre elles hi ha la Fundació Casalamic
per remodelar i per remoblar, no?,
aquest centre obert, dèiem,
quatre locals i el magatzem,
amb aportacions valorades,
amb una aportació valorada
amb 15.000 euros.
Clar, com teníeu el mobiliari fins ara?
Com estava?
Amb quin estat es trobava?
Bé, clar, continuem tenint el material
en el dia de la fundació, bàsicament.
El mobiliari de fa 30 anys?
Sí, sí, sí.
Aproximadament.
Hi havia material de fa 30 anys,
jo crec que hi havia mobiliari
que tenia més anys que això
i que havia estat en llocs anteriors
i algunes nacions que anaven arribant, no?,
doncs en alguna remodelació,
jo crec que als anys 90 hi va haver una remodelació
també a l'escola de Camp Clar
i alguns mobles,
algunes taules,
algunes cadires ens van arribar també, no?
Per tant, sempre havia estat,
els mobles del Casal
sempre havien estat allò,
de segon de mano, no?,
aquest any, hosti, doncs,
poder tenir un material,
un mobiliari nou, no?,
estrenar, muntat,
pensat sobretot, no?,
que jo crec que és també
una de les coses interessants
que ha estat pensat per ser utilitzat
i pensat en quines activitats fem, no?
Aquí realment la proposta
que a la fundació, no?,
inclús entre els treballadors,
fèiem conya,
perquè clar, va venir un dissenyador
a mirar l'espai
i a dir, ostres, què feu?
Intentar entendre què estàvem fent
i dissenyar un espai purament educatiu, no?
Això, clar, ens permet
una adequació del material
molt, molt, molt, molt important.
Ja vindrem a veure-ho in situ,
però expliqueu-nos una mica
com són els mobles,
què hi ha?
Hi ha taules, cadires,
no estarem posant exemples així?
Hi ha taules, cadires
i hi ha pissarres d'aquestes magnètiques
per poder penjar diferents dibuixos
i diferents històries.
Després també hi ha...
Una cosa que ens permetrà poder fer
amb aquesta aportació d'IQE
serà fer tallers de cuina.
Havíem deixat de fer tallers de cuina
per falta de material,
per falta d'estris, d'espai,
i ara ens han ficat un ford,
ens han ficat uns mobles
ja especials per fer menjar,
per poder fer així,
de ser inoxidable, així com adequats per fer-ho,
i els utensilis.
Vull dir que això és una cosa
que incorporem com a nova
gràcies a aquesta convocatòria.
És a dir, que a banda d'oferir-vos tots aquests mobles,
també us permet ampliar
l'oferta de tallers,
de tallers, de cursos, no?
De propostes, sí.
De propostes, exacte.
Permet donar-li una èmfasi a moltes històries,
tenir, sobretot, no?,
tot el tema taules, cadires,
tot el tema amagatzem,
que sembla una cosa així com a molt senzilla,
però que realment es fa molt difícil.
El sistema de amagatzematge que utilitza,
no?, que ens ha proposat Ikea,
ens permet tenir-ho tot més accessible,
tenir-ho tot molt més visible.
Està pensat per facilitar
la nostra tasca diària,
que, per tant, també millora les condicions
de les pròpies activitats,
millora les condicions també dels treballadors
a l'hora de poder intervenir.
Bé, és un canvi important,
inclús amb el tipus de materials que utilitza,
amb una fusta molt suau,
també és veritat que hem fet
algun canvi de color a l'equipament
per posar-ho més harmònic.
Per tant, hi havia un punt fins ara,
de vegades, de desengelat,
perquè els espais estaven adequats
com havíem pogut
i el canvi és molt, molt important.
És molt tot més homogènic,
i més estructurat.
Sí, realment, jo crec que aquesta convocatòria
ha servit també per pujar l'autoestima
dels treballadors, del barri,
inclús de les persones que formen part
de la Fundació Casalamic,
de, ostres, estem fent la feina ben feta,
ens estem currant el dia a dia...
No, no, i que us ha tocat pringar també,
dissabtes, muntant mobles,
a nivell ja més anecdòtic,
però és veritat, eh?
Home, jo trobo molt interessant també
el que vam fer fa un parell de dissabtes,
que treballadors d'Ikea,
voluntaris i voluntaris també
de la Fundació Casalamic,
tots units,
doncs, vam estar muntant mobles
durant un dia.
Vull dir, que va ser com una proposta
així de germà, no?
A més, jo crec que espontàniament
es van formar equips mixtes
de treballadors d'Ikea
i treballadors nostres,
o voluntaris nostres,
i que va ser, doncs, molt interessant això.
Inclús, els de famílies de treballadors
també van vindre,
vull dir, que van estar bé.
Sí, inclús, no?
Jo, amb l'anècdota, no?,
d'un dels treballadors d'Ikea
que ens proposa fer una cosa plegats,
que ara ho estem mirant, no?,
que és allò de...
quan sumes diferents tendències,
diferents organitzacions,
al final acabes trobant, no?,
que la cosa es multiplica
i pots anar molt més enllà, no?
Dius, això, un treballador d'Ikea
que ve a muntar mobles,
dius, no, es preocupa
pel que estem fent,
per allò que diem,
ostres, jo participo a una associació,
per què no podem muntar una història,
no?, que realment, clar,
són d'aquestes coses que dius,
ah, mira, doncs ens han portat mobles,
no només, no?
Clar, també van sorgir nides.
Molt ràpidament,
quan estarà ja tot llest?
Doncs...
Dilluns, dilluns estarà tot llest.
Ara està ja dilluns tot llest.
Perquè comencem dimarts amb la canalla,
que hem hagut de redreçar uns quants dies
i és una història que a nosaltres
ens generava dificultats,
de, jolín, volem ja tenir el, no?,
el centre hora en marxa
i dilluns, dimarts ja arriba la canalla
a participar a les activitats,
comencem, no?,
amb les presentacions,
amb les descobertes,
amb les reincorporacions,
amb la incorporació de nanos nous
que també s'incorporen.
Bueno, serà tot una història divertida.
Fantàstic.
Doncs, Xavi, molt ràpidament,
perquè ens queden 3-4 minuts de programa.
Saludem l'Alba Zamora,
que ens ha acompanyat també a través del telèfon.
Alba, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I amb l'Alba, Xavi,
havíem de parlar o fer una mica de valoració,
mini-valoració,
ja ens disculparàs pel poc temps, Alba,
i et demanem que, doncs això,
que vagis el més ràpid que puguis.
Xavi, valoració d'aquest curs a peu de carrer?
Molt bé, del curs a peu de carrer
que vau fer amb el CESC,
amb el Col·legi d'Educadors i Educadores de Catalunya.
Com va anar, Alba, això?
Doncs va anar perfecte, us anava a dir.
Disfrute, eh?
Sí?
És que va ser un grup així...
Bueno, ni massa gran ni massa petit,
així que ideal.
Vull dir, el vam poder gaudir, crec que tots.
érem 12 persones, arribades de diferents punts,
principalment del Camp de Tarragona,
però, bueno, així com a anecdòtic,
destacar la participació de dos educadors d'Andorra,
que baixaven expressament per fer aquest curs,
i, bueno, i principalment eren tècnics,
eren educadors,
que estaven treballant en serveis o projectes,
en joves, principalment,
i des de moltes lògiques,
des de la protecció a l'oci, a primària,
bueno, moltes lògiques.
Alguns amb especialitat amb discapacitat,
diric que molt interessant.
I res, estic anant superràpid, eh?
I llavors, bueno, tots feien una molt bona valoració,
perquè, bueno, l'últim ratet de curs el vam desvaluar,
i marxaven, doncs, amb un grau de satisfacció important.
I aquí, com a tret comú,
tots passaven aquella sensació de veure com podien portar això
a les seves feines, no?
Que aquí era on estava l'intríngulis, no?
Que marxaven amb molts recursos, amb moltes idees,
amb molta...
Bueno, descobrint tota la metodologia de carrer,
però el gran dubte que els hi quedava
era com se podia connectar això
amb les seves praxis professionals.
Doncs amb aquesta motxilla plena de recursos,
d'idees,
i amb aquest recurs positiu,
va tancar aquest curs a peu de carrer.
I nosaltres gairebé ja, doncs,
anem d'anar tancant, Javi, Jordi i Alba.
Moltíssimes gràcies, Javi i Jordi.
I esperem que, bueno, i Alba també,
esperem que dilluns ho tingueu tot llest, ja,
per començar.
I el dia 7, en principi,
volem fer una mica de portes obertes amb famílies...
Ah, mira, doncs així ho podrem venir a veure.
I tant.
Molt bé.
Tots convidats.
Així podem veure com ha quedat tot,
que segur que ha quedat molt bé.
Jordi Collado, Xavier Zaragoza, Alba Zamora,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Per acompanyar-nos, bon dia.
Una sada.
Adeu.
Fins demà,