M'agrada que hi hagi persones que vinguin a mi que no colen ni res
perquè diuen més el que volen i no et fa sentir viure.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber, vull estar-me d'estar
com que no sigui fet.
Hi ha poques sintonies que siguin tan identificatives com aquesta
que ens indica que una setmana més hem començat l'Espai al carrer
amb la Fundació Casa L'Amic.
Xavi Zaragoza, bon dia.
Bon dia, Miquel.
Avui parlarem del projecte europeu Expedicions.
Això mateix.
I per fer-ho ens acompanya l'educadora Natàlia Avilés
de la Fundació Casa L'Amic.
Natàlia, bon dia.
Bon dia.
I el sociòleg de la Universitat Rovira Virgili, David Dueñas.
David, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui m'explica en primer terme què és exactament aquest projecte europeu Expedicions?
Doncs aquest projecte és un projecte en el que treballen persones de tres països diferents,
de Polònia, de França i d'aquí de Catalunya,
en el qual treballàvem en tres barris diferents de tres ciutats,
Varsovia, Rèn i Tarragona,
per tal d'entre educadors, pedagogs i sociòlegs i artistes
intentar crear alguna cosa en tres setmanes.
Intentar crear alguna cosa, què vols dir?
Teníem tres setmanes en les quals estàvem tancats tot l'equip vivint en un d'aquests barris
i teníem tres setmanes per crear algun producte.
En el meu cas, com a sociòleg, intentar fer alguna microrecerca que dures tres setmanes,
en el cas dels artistes, empapar-se una mica la realitat del barri per crear alguna cosa,
en el cas dels pedagogs o educadors,
que aquestes activitats que nosaltres fèiem servissin per alguna cosa
amb els nens o amb els joves amb els que estàvem treballant.
És a dir, que és un projecte multidisciplinari en el sentit que hi havia molta gent participant
i molts perfils diferents.
Exacte.
I moltes llengües també, no?
Sí, sí.
En el teu cas, Natàlia, com ha anat aquest projecte?
Quin paper ja has pres tu?
Bé, doncs ja feia la part educativa del projecte quan estaven directament amb els infants,
tot i que el grup d'infants també ha acabat fent la seva part artística del projecte,
perquè també es tractava que el grup de nens i nenes del Centre Obert del Casal Amic
també demanessin col·laboracions entre altres artistes i sociòlegs
per poder ser una part molt activa del projecte.
D'aquesta manera hi ha participat, en certa manera, la Fundació Casal Amic, no, Xavi?
És a dir...
Sí, realment la Fundació Casal Amic portava la part més educativa del projecte
i també a treballar amb els infants, en el qual han sigut realment protagonistes
i han creat un joc.
I realment tots els artistes que van passar, des dels fotògrafs, audiovisuals,
van estar amb els infants del Centre Obert treballant col·laboracions al mes de gener.
Sí.
Això va ser el mes de gener passat.
Això s'ha desenvolupat, dèiem, en tres països, no?
Com s'ha estructurat aquest projecte?
La idea era que aquesta experiència se'n repetia per triplicat,
canviaven en alguns casos els educadors, evidentment la Natàlia estava aquí,
no viatjava ni a Rèn ni a Varsovia,
a cadascun dels països hi havia educadors locals
que eren els que ens obrien la porta a treballar amb la gent del barri,
i llavors els que anàvem intentant canviar eren els sociòlegs, els artistes,
que feien cadascun d'ells dues residències.
Doncs la qüestió era això, intentar, en tot aquest procés,
intentar crear alguna cosa que realment treballés sobre els estigmes dels barris,
perquè com que estàvem treballant en barris que tenien una situació,
el que es considera barris sensibles,
per fer servir l'eufemisme que es fa servir al propi projecte,
doncs era treballar una mica sobre això,
de quina manera crear alguna cosa que pogués permetre treballar sobre aquesta idea.
I a nivell més concret, al voltant de què heu creat,
quins estigmes heu analitzat,
o què és exactament el que s'ha fet a nivell més concret?
En el cas, per exemple...
En el cas de la pedagogia o de l'educació, per exemple, no, Natàlia,
que és més el teu cap?
Sí, en el cas en concret amb el grup dels nens i nenes del Centre Obert,
el que es va fer era que els nens poguessin tenir
i poguessin poder mostrar a la resta de Tarragona
i de les ciutats com de Varsovia i de Rens
les coses boniques que té el seu barri.
Això s'ha fet a partir d'un joc,
en el qual ells mostraven totes aquelles coses
que per ells són boniques en el barri de Camp Clar.
Com és aquest joc?
Abans ens ho deia el Xavi, que heu creat un joc, com és?
Bé, doncs és un joc, potser ara així explicat sense veure'l,
pot ser una mica més complicat,
però tot també a partir del treball que el David va realitzar,
que van ser unes xarxes de relacions.
Aquestes xarxes de relacions representen que és el taulell de joc
i és a partir d'aquí on tu et vas movent per aquestes xarxes
i acabes coneixent el barri a través dels ulls dels nens i nenes del Centre Obert.
És la visió que ells donen i és la visió també que s'ha enviat fora?
Sí, sí, sí, en principi aquest joc ha viatjat a Varsovia i a Rens
i llavors és la visió que els nens i nenes d'aquí
els hi volen donar als nens i nenes de Varsovia i de Rens.
Si no m'equivoco, aquests treballs ja es van presentar públicament aquest estiu, no?
I ara torna a estar d'actualitat el projecte Expedicions?
Sí, sí, sí, realment fa una setmana i mig o dues
que s'ha fet un seminari per explicar ja primeres conclusions
i per presentar treballs d'artistes i de diferents participants.
I com va anar aquest seminari?
Quines conclusions s'extreuen de tots aquests treballs i de totes aquestes creacions?
En el fons va ser un seminari una mica per debatre
al voltant de les coses que havíem estat fent.
Paral·lelament al seminari hi ha una exposició al Museu del Port
en el qual es poden veure les obres que s'han anat produint
entre les quals, per exemple, també està el joc.
I el seminari tenia diferents parts.
D'una banda, en el nostre cas com a científics,
hi havia una mica de debat al voltant de les metodologies que havíem seguit
per tal d'aproximar-nos a tot això,
algunes de les conclusions que s'havien pogut extreure d'aquí.
Els artistes també explicaven en certa forma
quina havia estat la seva manera de treballar,
com s'havien aproximat els nens i quins resultats s'havien tingut.
I la Natàlia també hi va participar en un debat amb un pedagog polonès
per veure les diferents formes de treballar.
Doncs més que presentar conclusions,
perquè hi ha dos seminaris més a fer encara d'aquí a gener,
la idea era debatre una mica sobre la utilitat de tot això,
quin sentit té tot això, de quina manera hem treballat
per aconseguir allò que volíem aconseguir.
I què diuen des dels altres països? Quina visió tenen?
Al principi jo entenc que tothom ha quedat bastant content
de com ha funcionat tot.
Tothom com a mínim les persones que estem dintre.
Sempre és complicat avaluar si aquests projectes
tenen una utilitat directa o indirecta.
En el cas de Tarragona, per exemple, ens permet visibilitzar
algunes de les coses que normalment queden amagades dintre el barri,
sigui a través dels ulls dels nens explicant tot allò que els agrada, etcètera,
sigui a través de la tasca que fem els altres,
intentant que aquesta tasca pugui ser vista i entesa per part d'altres persones
per tal de, fent servir també una altra palabreja d'aquestes
que es fa servir normalment, empoderar el barri.
Si els nens no són conscients que el barri té coses maques,
ells mateixos no les expressen fora.
Llavors, igual el primer pas és que ells facin aquesta reflexió
per tal de poder explicar als demés per què val la pena anar a camp clar,
què hi poden trobar, per què és bonic
i quins llocs els agraden a ells cestar i jugar.
I això passa també amb els altres països col·laboradors, Natàlia?
Per exemple, amb aquest debat que comentaves abans,
que havies tingut amb aquest pedagog polonès,
no sé quines conclusions o quines diferències
o quines similituds vau establir.
Bé, en un inici, tot sigui dit també que el projecte
en el qual es va participar a Varsovia,
amb el grup de nens i nenes de Varsovia,
era un projecte bàsicament de carrer.
Llavors, dient, aquí ja parteix molt la metodologia
que el treball que es pot fer dins d'un grup tancat
de nens i nenes com el del Centre Obert
és molt diferent amb el treball que es pot fer
amb nanos que estan bàsicament al carrer.
Llavors, clar, això ja és una gran...
Una diferència abismal, no?
Sí, sí.
Ara dèiem que heu fet aquest seminari,
deia el David, pensava que encara n'hi ha més per fer,
i imagino que per continuar debatint al voltant d'aquestes qüestions
i per anar analitzant i presentant, no, David, noves conclusions i noves idees.
Sí, en el fons, cada seminari, com que es fa en cadascuna de les ciutats,
intentarem centrar-nos en l'experiència que hi ha hagut a cadascuna de les ciutats.
Com bé deia la Natàlia, és molt diferent la realitat social de Tarragona
de la de Varsovia i de la de REN,
però, i per tant, també era molt diferent la nostra forma d'aproximar-nos.
Aquí a Tarragona, el Casal Amí, que ens oferia un espai ideal
per poder treballar amb els nens, perquè teníem els nens tots els dies,
podíem treballar amb ells, podíem fer un munt de coses.
A Varsovia, per exemple, era molt diferent
perquè els nens se'ls havies d'anar a buscar al carrer, pràcticament.
Aquests nens d'aquí de Tarragona,
dels quals han mostrat també la realitat social de casa nostra
o dels barris, podran conèixer també?
O s'han interessat per les altres realitats dels altres països participants?
A veure, en un inici, quan s'han fet les altres dues residències,
tant a REN com a Varsovia, s'han fet skypes,
en el qual els nens d'aquí puguin parlar
en el moment en què s'estaven fent les residències allà.
Després, paral·lelament, quan es va fer també a França,
els nens de França també van enviar postals als nens d'aquí.
Llavors, sempre hi ha hagut...
Sí, que hi ha hagut un cert contacte, no?
Sí.
Imagino que és interessant també, òbviament,
que els nens siguin conscients de la realitat.
Ho deia abans el David, si no coneixen el barri,
i no coneixen les coses maques, doncs no les sabran expressar fora,
però també és important que coneguin les altres realitats dels altres països
i tot allò que poden veure allà, no?
És a dir, que és també un doble benefici del projecte.
Sí.
I del seminari que s'ha fet aquí a Tarragona,
si algun titular que s'hagués pogut posar sobre la taula,
o que...
Això als periodistes ens agrada, no?
Algun altre aspecte, no?
Sí, algun aspecte és interessant.
D'on podem estirar, va?
Un aspecte específic d'aquí a Tarragona, no?
Vull dir, com heu dit, que en cada seminari es tractaran temes locals de la residència.
Què podem extreure d'aquí a Tarragona?
Com a mínim, en el meu cas concret,
la idea de la feina que portàvem a terme era intentar veure fins a quin punt Camp Clar era un barri porós.
Porós en el sentit que les persones tinguessin una relativa mobilitat.
D'això ho vam extendre una mica tota la zona de Ponent,
entenent que Tarragona és una ciutat molt territorialitzada
i que el riu és una frontera geogràfica molt important
i que normalment la gent de Ponent no acaba traspassant cap al centre
i la gent del centre, menys encara, acaba anant a Ponent.
Doncs una de les coses que nosaltres com a mínim vam constatar era aquesta realitat.
Seria interessant en algun moment poder fer el mateix estudi a la inversa
o intentar treballar una mica sobre el centre
per veure quines coses de Ponent es coneixen,
per què va la gent a Ponent, si és que hi va,
que la hipòtesi seria que no hi van gaire sovint.
Doncs una de les coses, una de les idees força amb les quals treballàvem
era intentar trencar amb aquesta línia, no?
Aquest desconeixement que hi ha de Tarragona sobre si mateixa,
que hi ha una part que és completament amagada
i que és una cosa que s'ha de visibilitzar i s'ha de fer públic.
En aquest sentit una de les representacions visuals més importants
que hi va haver va ser una pintada que es va fer al terra
d'una de les places que hi ha al costat, a prop del Casal Amic.
Una pintada molt gran, molt important,
que si s'hagués fet al centre de Tarragona
hagués estat portada a tots els diaris,
però com que es va fer a camp clar, pràcticament no ha aparegut enlloc
i acaba sent una demostració d'aquesta realitat,
de com hi ha una part de la ciutat que viu d'esquenes a la pròpia ciutat.
Això perquè fa el context més sociològic,
en el teu cas, Natàlia,
el que deia el Xavi,
algun titular,
alguna aportació d'aquest seminari
que sigui interessant comentar o destacar?
Que realment,
reflexionant sobre els nens i nenes,
ells realment poden tenir la seva visió pròpia del seu barri,
a vegades aquestes coses no es tenen en compte.
Això és interessant perquè molt sovint
ells t'acaben repetint
el que poden sentir dels seus adults més propers,
però a l'hora que tu els fas reflexionar i fas pensar,
ells se'n donen en compte
que també tenen una visió crítica del seu barri.
I ara obrint tot aquest treball,
tot aquest projecte,
imagino que és el motiu de l'exposició
que comentàvem abans,
que no sé si ja es pot veure, Xavi,
això com...
Sí, l'exposició ja està...
Ja la tenim inaugurada.
En un dels tinglados del port
i no sé fins quan...
Fins el 25 d'octubre.
I què hi ha en aquesta exposició?
Què la conforma?
En aquesta exposició,
com a novel,
l'artista en càrrec de tot això
va fer un recull de diferents obres
de les que havíem fet,
fins a un total de 300 coses que són exposables,
llavors la idea és que aquesta exposició
vagi itinerant per Europa
i a cada lloc s'escollin algunes coses
de les que siguin més representatives.
Llavors, aquí a Tarragona,
la tria es va fer intentant buscar
aquelles coses que parlin de la ciutat
i aquelles coses que expressin de millor manera
la tasca que es va desenvolupar el projecte.
Llavors, hi ha pràcticament
totes les obres de totes les persones
que van estar treballant aquí a Tarragona
i alguns dels resultats
d'algunes de les persones
que van treballar en d'altres països
per contextualitzar en el marc del projecte.
Hem comentat molt la línia més sociològica,
pot ser més educativa del projecte,
però també és important comentar
que hi havia artistes també
creant al voltant de tot això.
Sí, hi havia artistes.
Una de les accions que ha fet un artista
és això del...
La pintada que comentàvem a la plaça.
L'important és la base.
L'important és la base.
Molt bé, que realment és gran, la pintada.
Vull dir que hi ha alguna foto
des d'algun punt molt alt,
des d'algun bloc, m'assembla,
i es veu i es veu.
Sí, sí, eren lletres de 8 metres.
Jo crec que s'hauria de fer la prova, no?
Pintar-ho enmig de la Rambla o algun lloc.
Suposo que té raó el David,
que la incidència seria molt diferent en tot cas,
en qualsevol cas, no?
És a dir, al centre sembla que potser seria
més notícia, no sé.
De fet, és molt simptomàtic
que quan un agafa un mapa de Tarragona,
el mapa només s'agafa al centre
i a la part de darrere estan els barris.
Només això és una cosa
que ja et dona a entendre
que la ciutat s'amaga a si mateixa.
És bastant característic, no?
Això, realment?
Això ha de servir també, no sé què en opineu, eh, Xavi, David, Natalia,
ha de servir també perquè la gent de la ciutat
prengui consciència,
tant de ponent cap al centre
i més encara del centre cap a ponent.
Sí, a mi em va fer...
Jo vaig estar a una estoneta a la tarda
d'un dia dels seminaris
i una participant ha sigut també l'Anna Maria Bufarull,
que està fent el documental
i ens va mostrar un tros
i ella és tarragonina.
i deia que realment, vull dir,
tot i estar a la ciutat,
realment va descobrir Camp Clar,
fent el documental
i fent la residència d'aquestes tres setmanes
perquè no ho coneixia,
realment no era un lloc
on havia estat gaires vegades.
Doncs això ho hem pogut palpar de primera mà,
suposo que tant el David com la Natàlia
participant en aquest projecte d'expedicions
i vaja, de fet, vosaltres, Xavi,
amb la Fundació Casa Amic,
sou uns experts en barris, vull dir,
que també treballeu també per la potenciació.
Sí, som uns experts
i també volem fer aquesta connexió
important de barris i ciutat
que els barris també són la ciutat,
que nosaltres ho diem a vegades
de anem a la ciutat o anem als barris
però tot és Tarragona, realment.
Ràpidament, què queda per fer
amb aquest projecte d'expedicions?
Ara què toca?
Quina és la continuïtat?
Bé, doncs ara toquen els dos seminaris
que falten a Varsovia i a Rens.
Quants són?
Ara a finals de novembre
el de Varsovia
i el de Rens a finals de gener.
I després també queda,
com molt bé comentava el Javi,
poder tenir ja tot el documental enllestit
i la publicació d'un llibre.
Molt bé, és a dir, que ho podrem veure,
ho podrem conèixer també més de primera mà
amb un llibre, amb un documental.
Javi, en parlarem, eh, de tot plegat?
Sí, sí, esperem poder fer un tancament
del projecte.
i l'anirem tancant i llavors ja també serà interessant
veure més visions encara
que segur que coincidiran molt amb el que hem comentat avui
a l'espai, al carrer amb la Fundació Casa L'Amic.
Nois, falten quatre minuts per dos quarts de dues,
ho anirem deixant aquí.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres.
Endavant amb el projecte, el que deia el Javi,
estarem pendents del tancament,
de més conclusions.
Hi ha una pàgina web que si algú vol entrar,
em sembla que és expedicions...
barra s.eu.
Molt bé.
Expedicions...
barra s...
barra s.eu.
Doncs aquí teniu més informació
pels que esteu interessats en aquest projecte,
nosaltres n'anirem parlant.
Nois, que vagi molt bé.
Igualment.
Molt bé.
Igualment.
Igualment.
I no's faltant vivir, uren.
Voy parla, la parla.
Parla.
Voy saber, la saber.
Voy a saber.