Avui, cinquena edició de l'Espai Evoluciona des de la seua de l'IPES,
Institut Català de Pel·laboració Humana i Evolució Social.
Avui parlant d'una de les branques importants de l'IPES,
parlem de docència, és una de les tres potes importants,
juntament amb la recerca i la socialització.
Avui ens centrarem en aquest apartat, en la docència,
parlarem de quina és l'oferta docent que hi ha aquí, en aquest institut,
de quins són els socis a nivell europeu, a nivell mundial, de l'IPES,
què s'hi pot aprendre, això és important.
A més a més, us parlarem de les convocatòries que hi ha en aquests moments obertes
per fer una part d'alguns dels màsters o doctorats que hi ha en aquests moments a l'IPES
i també podrem conèixer, això serà la segona part, a partir de dos quarts,
com dèiem, alguns dels alumnes que estan en aquests moments cursant
algun d'aquests màsters o doctorats aquí, en aquest institut.
En parlarem, de tot plegat, d'aquesta proposta, d'aquesta oferta docent de l'IPES,
amb alguns cursos que són ja referents a nivell mundial,
i de fet, atrauen estudiants de diferents parts del món.
Avui tenen l'oportunitat de parlar, per exemple,
amb un estudiant de doctorat que ve d'Armènia,
amb un altre que ve de París,
o, per exemple, també amb un que ve des de Xile,
des de l'altre costat de l'Atlàntic.
També parlem, també, amb una catalana que està aquí estudiant a l'IPES.
Però també hi ha una altra part important, que és la del professorat,
dels investigadors, que al mateix temps també són professors
d'aquests diferents màsters,
i que en aquesta primera part, en aquesta primera mitja hora de programa,
també analitzarem tota aquesta oferta
i explicarem com funciona des del punt de vista pràctic.
Per això ja saludem els primers convidats,
que ens acompanyen aquí.
A la segona part parlarem amb el Josep Maria Vergés
i amb l'Isa Càceres, amb ells podrem parlar a seguida.
Però d'entrar saludem el Robert Sala,
ell és el coordinador de l'àrea de docència d'aquest institut.
Robert, què tal? Molt bon dia.
Bon dia, com esteu?
La Mar de Bé, com sempre, a més a més en una sala que estem envoltats
d'arqueologia, no?, d'història i d'enfida.
Sí, estem envoltats de les restes cranianes dels nostres vanpassats,
còpies, com has dit abans,
i que són material didàctic
amb el qual els nostres alumnes
es poden formar en aquesta gran ciència,
que és la paleoantropologia i la paleocologia humana.
Són rèpliques, però s'han fet de forma molt semblant, no?,
perquè pràcticament semblen autèntics.
Sí, són eines de docència i de treball,
és a dir, aquestes rèpliques són molt perfectes,
suficientment, com perquè qualsevol investigador
les pugui mesurar com si estigués mesurant un crani original.
Per mesurar, teniu aquí alguns instruments, no?,
que poden veure,
per mesurar també, per fer radiografies, no?,
com és una mica la part tècnica d'aquest departament?
Bé, això us ho pot comentar més bé el Carles Lorenzo,
però l'escàner és l'última adquisició que tenim,
és una eina que ens permet de,
poguéssim dir, fotografiar en tot el seu volum
i en tota la seva dimensió qualsevol fòssil
i passar-ho després a suport digital
i que des del suport digital puguem fer mesures,
puguem fer analítiques d'aquestes restes,
com si estiguéssim tocant els originals.
Per tant, les rèpliques de les que parlàvem abans
i l'escàner són dues fases de la tecnologia humana recent
que ens permeten de conèixer el nostre passat.
La tecnologia és molt present aquí a l'IPS,
com hem anat comprovant amb els diferents evolucions
que hem fet fins ara, Carles Lorenzo,
responsable del màster Erasmus Mundus en Arqueologia,
la Coternaria i Evolució Humana.
Què tal? Bon dia.
Bon dia a tots.
Com veieu, Robert, aquesta és l'última adquisició, no?
Per ràdio és complicat explicar coses que es veuen,
però no és un escàner convencional, aquest, que no?
No, efectivament, això del que disposem aquí a l'Institut,
tant per recerca com per ensenyar als alumnes
que cursen el nostre màster o doctorat,
això el que tenim són uns aparells
que són escàners tridimensionals,
és a dir, el que fan és,
d'una forma similar al que fa un escàner de paper,
al que estem més habituats,
doncs el que fan aquests és que,
en comptes de capturar una superfície plana,
el que fan és capturar l'objecte,
o sigui, captar l'objecte,
captar l'objecte en les seves tres dimensions
i que ens permet posar-lo dintre de l'ordinador,
és a dir, fer un format digital,
aquest format digital,
doncs ens permet manipular-lo,
mesurar-lo, comparar-lo,
inclús també enviar-ho,
tenir-lo en un fitxer dintre de l'ordinador
doncs ens permet compartir no l'objecte real,
però sí l'objecte virtual,
llavors amb aquest objecte virtual
doncs podem enviar-lo per tal de comparar
i de fet nosaltres també intercanviem
aquesta informació mitjançant la xarxa,
ja que els fòssils normalment no viatgen,
de les que tenim rèpliques,
aquestes còpies que començàvem abans de cranis
com les còpies que tenim a l'ordinador
són fòssils que potser estan a Etiopia
o que estan a altres països
i els fòssils no viatgen,
sinó el que viatgen són els fitxers,
aquestes fitxers digitals.
Carai, Robert, ja ho dèiem,
la tecnologia és molt present aquí en aquest institut.
Què treu els estudiants d'arreu del món
i quins són els principals socis
que teniu actualment a l'IPES
a nivell d'altres centres europeus
o mundials fins i tot?
El que treu els estudiants d'arreu del món
són els nostres projectes de recerca,
el fet que estiguem investigant
en els jaciments més importants d'Europa
pel que fa a l'evolució humana,
el que tinguem una capacitat de recerca
a través d'aquest gran institut
que hem aconseguit de crear
amb laboratoris especialitzats
en tots els camps d'investigació
de l'evolució humana i de la paleoecologia
i que, per tant,
els estudiants saben
que quan entren aquí
tenen les facilitats per formar-se
i per estudiar.
I els centres d'investigació,
com el nostre,
tenim l'obligació també
d'obrir aquestes portes
a la formació de noves generacions d'especialistes.
Per tant, és un punt de sinergia
entre la demanda dels estudiants
de les noves generacions
i de la nostra obligació
com a centres de recerca
de fer docència.
I és per això que nosaltres,
ja fa anys, a la universitat els vam plantejar
que podíem, com a centre d'investigació,
generar una oferta didàctica,
una oferta universitària
de formació des de la base,
des dels 18 anys a partir del grau
fins a la formació completa
amb el doctorat.
I això és el que estem fent,
dissenyant i proposant
la formació en quaternari,
en prehistòria i en paleoecologia humana
que ofereix la URB.
Els socis que teniu d'Ivill Internacional,
quins són?
Nosaltres el màster
i ara també el doctorat
són dues ofertes formatives
d'Erasmus Mundus.
És a dir, són un màster i un doctorat
que la Unió Europea ha triat
dins de la seva oferta formativa
i que la Unió Europea financia,
per exemple, beques
per alumnes d'arreu del món
que vulguin cursar aquest màster.
Nosaltres som un dels partners,
un dels socis d'aquest màster.
Els altres són el Museu d'Història Natural de París,
la Universitat de Ferrara,
que n'és la coordinadora,
i l'Institut Politécnic de Tomar,
a Portugal,
juntament amb la Universitat de Trasos Montes
i Alto d'Oro, també de Portugal.
Aleshores, som una xarxa sud-europea
que estem oferint aquesta oferta formativa.
Aquests són els socis principals universitaris,
acadèmics,
però, a més, estem associats, per exemple, al Museu Britànic,
estem associats al Museu de Java a Indonèsia,
estem associats al Museu de Corea,
estem associats a la Universitat de les Filipines,
tenim projectes al nord d'Àfrica, a l'est d'Àfrica, a Amèrica.
Per tant, un estudiant que entri a l'IPES i a la URB
no és altra cosa que una porta d'entrada a una xarxa mundial.
I un estudiant que inicii la seva carrera aquí
sap que al llarg d'aquesta carrera
podrà accedir a aquesta xarxa i a aquests grans centres
a nivell mundial d'estudi de l'evolució humana.
La URB i l'IPES només són una porta d'entrada
a tota aquesta gran xarxa.
Una xarxa mundial que, per cert, tindrà una rèplica
l'any vinent a Burgos,
quan es farà el congrés de UISSP,
ja ho diré bé, que ho dirigiu tu,
i el mateix Eulal Carbonell,
amb els principals experts a nivell mundial de sobrecredologia.
Com està anant?
Molt bé, és un congrés que la Fundació Atapuerca va proposar,
que les institucions de Castelló han acceptat
i que nosaltres, com a investigadors,
estem portant la qüestió científica
i l'organització científica d'aquest congrés.
El diumenge mateix vaig a una reunió a Varsovia
sobre aquest congrés, sobre l'organització,
i és un congrés que ja es fa des de primers del segle XX,
és un congrés de llarga tradició,
i que ara els actuals responsables el volen regenerar
i el volen reactualitzar,
i tots esperem que la cita de Burgos 2014
sigui una cita de gran èxit
per poder rellançar el que és una associació
d'arqueòlegs, paleontòlegs d'arreu del món
per poder discutir i presentar les grans troballes
i les grans línies de recerca actuals.
No podem perdre de vista que bona part del llegat
que teniu aquí de fòssils, bona part són de Atapuerca, no?
Sí, exactament. Abans ho hem comentat,
i l'interès que l'associació d'arqueòlegs a nivell mundial
de la Unió Internacional de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques,
que és el que significa UISPP,
evidentment va estar molt interessat
quan des de la Fundació Atapuerca
se'ls va proposar de fer el proper congrés
a nosaltres a Burgos.
Evidentment saben de la nostra trajectòria,
saben de la validesa científica dels nostres treballs
i per tant saben que per redimensionar aquest congrés
a Burgos pot i ha de ser un punt important.
Torno al Carles.
Carles, parlant d'aquest màster de Màster Erasmus Mundus,
a quin circuit fan els alumnes?
Què els oferiu?
Abans d'entrar específicament en el màster,
jo penso que caldria que expliquéssim d'alguna forma
la part docent en la que participa l'IPES
o els investigadors de l'IPES dintre de la URB.
Els més joves estan més habituats a aquesta estructura
després de l'acord entre els països europeus
de l'estructura d'estudis,
però cal recordar que ara els estudis superiors,
és a dir, els estudis universitaris,
s'estructuren en tres fases.
els graus, que són les antics diplomatures i cienciatures,
els màsters i els doctorats,
és a dir, aquests tres nivells ascendents en la preparació o en la formació docent.
Llavors nosaltres, com els investigadors de l'IPES,
participem en el grau d'història d'aquí de la Universitat Rovira Virgili.
a partir de l'any que ve tenim amb el Departament d'Antropologia
també engeguem un nou grau en Antropologia i Evolució Humana,
que comença el pròxim curs,
llavors tindreu una implantació al llarg dels pròxims anys.
Després, aquesta és la primera fase,
la de les graus, que no són específicament propis de l'IPES,
però en els quals participem com a investigadors i professors.
I, en canvi, la fase màster i fase doctorat,
que són més especialitzades en el camp de la prehistòria de l'Evolució Humana,
llavors aquestes sí que les portem directament des de l'IPES,
som els coordinadors amb la Universitat Rovira Virgili.
El màster té una duració de dos anys
i aquests dos anys ens permeten especialitzar
o començar l'especialització dels alumnes
en algun dels àmbits de l'Evolució Humana.
Tot i que l'Evolució Humana sembla una cosa molt petita,
un camp molt petit,
després, en canvi, té moltes disciplines que participen,
des dels estudis en la industrialítica,
des dels estudis en la fauna,
des dels estudis en els propis fòssils humans,
en la paleoantropologia,
des dels estudis en els pòlens o en el clima del passat.
Llavors, cadascuna d'aquestes disciplines
té la seva metodologia i les seves particularitats.
Llavors, els alumnes, en aquests dos anys del màster,
el que fan és triar, d'alguna forma,
alguna d'aquestes disciplines,
aquest ventall que hi ha en el màster,
amb els professors, de fet, que són membres de l'IPES,
i el que fan en aquests dos anys
és realitzar un treball de recerca,
un primer treball de recerca,
que suposa la seva iniciació a la investigació i a la recerca.
Normalment, després d'haver acabat aquest màster,
el que fan és passar a la fase doctoral.
No tots, perquè alguns finalitzen el màster
i ho deixen als estudis,
i si tenen sort, doncs troben feina,
però alguns d'ells passen,
normalment els millors,
els que els agrada realment la recerca
i aquesta carrera d'investigació,
doncs passen a la fase doctoral,
i aquesta fase doctoral triga 3-4 anys,
que culmina amb la realització de la tesi doctoral.
Llavors, el màster i el doctorat,
que el coordinem entre el Robert Sala i jo mateix,
el que fa és això,
formar investigadors,
de fet són un màster i un doctorat
que està dirigit, sobretot,
a crear investigadors en l'evolució humana,
fins a portar-los cap al món laboral.
Després de quan acaben la tesi doctoral,
l'òptim és que aconsegueixin
jocs de recerca
o beques postdoctorals a la seva vegada
en altres centres o en el nostre mateix.
Quan obriu una segona convocatòria del màster?
El màster, així a nivell administratiu,
té diverses fases de preinscripció,
és a dir, cada any s'obren les fases de preinscripció
i després la matriculació al juliol.
Les fases de preinscripció hi ha diverses.
La primera es va realitzar als mesos de març-abril,
la segona s'obrirà ara al mes de juny
i inclús hi ha una tercera al mes de setembre.
És a dir, abans del que comenci el curs a l'octubre,
hi ha diferents fases en les quals els alumnes es poden preinscriure.
Una vegada es preinscriuen,
el que fem nosaltres és una selecció de tots els que han sol·licitat plaça
i si són admesos per la seva qualitat de currículum
o una de les coses que valorem, per exemple,
és el fet de conèixer idiomes,
perquè aquest màster, el segi internacional,
s'imparteix parcialment en anglès.
Llavors fem aquesta selecció d'alumnes
i llavors es poden matricular entre juliol i setembre.
Per tant, això, teniu ja en aquests propers mesos
convocatres obertes,
però tingueu en compte el que ha dit el Carles
que ha de ser que són exigents,
que clar, hi ha un filtre,
és a dir, que aquí suposo que hi ha més demanda que places, no?
Sí, malauradament no teníem totes les que voldríem,
però aproximadament tenim com unes 30 preinscripcions anualment,
les quals finalment es matriculen uns 15, 15-16 alumnes,
però disposem de 20 places només anualment.
De totes maneres, tots aquells que estiguin interessats
en prehistòria, en evolució humana
i hagin tingut una carrera acadèmica normal,
normalment són admesos,
entren dintre del màster.
Ara en parlarem, de fet, amb alguns que estan dintre del màster
que aniran cap a l'aula de docent,
però abans parlem amb el Josep Maria Vergés,
que ell fa una assignatura molt pràctica,
es diu Arqueologia Experimental.
A més a més, aquests dies tens per aquí alumnes de la Rovira Vigili,
de la Universitat de Comunicació,
gravant un vídeo que serà també material docent.
Josep Maria, que tal, bon dia.
Hola, bon dia.
Sí, efectivament.
Bé, la meva assignatura és en part pràctica,
però també té uns fonaments tòrics.
Pensa que la intenció és que els alumnes arribin a dissenyar
i gestionar programes experimentals d'alta qualitat.
Llavors, una cosa és documentar què passa,
quan fas un experiment,
i l'altra, molt important,
és saber per què passa.
Llavors, la assignatura es divideix en dues parts.
Una primera part, que donem conceptes teòrics,
en els quals s'estudien els principals materials
que després es treballaran,
a nivell, per exemple, estudiem mecànica de roques,
estudiem l'estructura i l'arquitectura dels ossos,
tot aquest tipus de coneixements
que facilitaran a l'alumne
el poder després decidir
quines variables són importants,
quines no són,
quines t'aportaran una informació,
i quines t'aportaran una altra.
Aquesta seria, diguéssim,
la primera part més teòrica.
La segona part sí que realment és més pràctica.
La segona part es demana a l'alumne
que dissenyi un programa experimental,
habitualment intentem que agafi una problemàtica
que li sigui propi,
o sigui que ja estigui dins del seu projecte de tesi de màster,
el seu projecte de tesi doctoral,
o sigui que pugui aprofitar,
li demanem que dissenyi un experiment
i que el gestioni.
I nosaltres li anem fent el seguiment.
i intentem, doncs,
també que entrin totes les noves tecnologies,
que utilitzen tots els recursos que tenim a disposició
perquè sàpigui com s'ha de fer un experiment
per arribar a tindre informació de molta qualitat.
Per exemple,
el que abans comentaves,
el de l'escàner.
Tenim aquest escàner,
que és una nova adquisició,
l'estem introduint en tot el que és
el món de l'arqueologia experimental.
Un dels experiments que estem fent aquests dies,
que hem fet durant l'assignatura,
ha sigut un estudi de projectils de sílex,
de fletxes,
de projectils de fletxes.
Doncs abans havies d'agafar el projectil,
anar-hi a un tunel de vent
per veure l'aerodinàmica,
capacitats de penetració,
tot això.
Avui dia, què fem?
Agafem els projectils,
els escanejam amb el 3D
abans de disparar-los,
un cop estan muntats,
i després els fiquem en un simulador
de tunel de vent,
en un ordinador,
i allí podem veure l'aerodinàmic,
les zones de resistència,
quines zones seran més susceptibles
d'oferir resistència a la penetració
quan impacti,
i tot aquest tipus de coses.
I llavors, en aquest sentit,
també,
era que,
el que deies dels alumnes de comunicació,
intentem també que aquestes activitats
beneficien els alumnes,
però no tan sols els del màster.
Estem intentant tindre col·laboracions
amb alumnes d'altres ensenyaments.
En aquest cas,
amb el Departament de Comunicació,
s'ha anat enregistrant
tot aquest programa experimental
de projectils,
d'impactes de projectils,
i l'objectiu és treure un vídeo docent,
un vídeo on s'hi pugui ensenyar,
els alumnes puguin utilitzar-lo,
per veure quins passos té un experiment,
com s'ha de gestionar,
quina tecnologia tenim per controlar les variables,
tot aquest tipus de coses.
I, per l'altra banda,
tothom s'ho va beneficiar,
perquè els alumnes de comunicació
poden fer unes pràctiques,
aquí deixen una experiència,
i a nosaltres ens va la mare de bé també,
perquè podem tindre aquest vídeo,
però després utilitzar-nos-ho amb els nostres alumnes.
Doncs és molt interessant.
Ara seguim parlant amb ell,
amb el Joan Maria Vergés.
Abans saludem l'Isa Càceres,
directora de tesis del Boris Santander,
que el coneixerem després.
Qui és el Boris i se bon dia,
i què fa aquí?
El Boris és un estudiant de doctorat xilè,
que ha vingut aquí a fer la seva tesi.
Va fer el màster de prehistòria a Portugal,
a la seu del màster de l'Erasmus Mundus,
a la seu de Portugal,
i ara ha vingut aquí a fer la tesi estructural amb mi,
perquè vol fer coses d'etafonomia
aplicades als ensenyaments més antics que hi ha a Xile.
I amb aquests ensenyaments què feu vosaltres?
Els acompanyeu en tot el procés?
Esteu amb ells?
Sí, els ajutem a la seva formació,
els tutoritzem,
els fem de guia,
per veure com poden desenvolupar la seva feina,
després allà,
i esformar-los aquí,
perquè després puguin tornar al seu país,
i puguin ser allà investigadors.
I una part que suposo que també és organitzar les classes,
distribuir una mica el temps que estan aquí.
Sí, sí, sí,
perquè tenen molta feina mentre es fan el màster,
el que passa és que una vegada que ja han acabat el màster
i ja estan centrats en la tesis,
es dediquen tot el temps a l'estudi dels materials,
a llegir, a sortir fora,
a intercanviar coneixements,
anar a congressos,
i els has de fer moure,
que es moguin molt també.
Ara coneixerem també l'experiència d'ells,
perquè farem una petita pausa,
si us sembla,
i anem tots cap a dalt,
cap a la part de docència,
que és aquesta mena de sala més gran
que tenim aquí a l'IPES,
que va de punta a punta a l'edifici,
i des d'allà podem parlar amb algun d'aquests estudiants
de màster i d'Erasmus,
parlem amb ells,
que ens explicaran l'experiència en primera persona.
Fem una petita pausa i tornem a seguida.
Comando Nitzcu
s'activa el proper dissabte a la nit tarragonina.
T'ofereix el kit dels plaers per sortir de festa
amb infosubstàncies, regleta al col,
infosex, més un preservatiu,
infotransports, horari busnit, més tiquet gratis.
Info decibels.
La festa i el descans poden conviure.
Si vols, en parlem.
Si et cal, t'ajudem.
Per més info, 977-244-414.
Del 5 al 12 de maig,
viuen les arts escèniques des de la discapacitat
amb una nova edició del Festival Eclèctic.
16 grups escènics i més de 200 actors
s'assumen al festival
on la discapacitat s'apoderà de l'art i dels seus escenaris.
Festival Eclèctic de Tarragona,
el festival d'arts escèniques des de la discapacitat.
Més informació a www.tarragona.cat.
Teatres de Tarragona.
Hi tens un paper.
Per inscripció de les llars d'infants municipals i privades subvencionades
per al curs 2013-2014,
del 6 al 17 de maig.
Si teniu infants nascuts entre el 2011 i el maig del 2013
i esteu interessats,
heu de recollir i lliurar la vostra sol·licitud
a la llar d'infants seleccionada en primer lloc
o a l'Oficina Municipal d'Escolarització
a l'Avinguda Ramon i Cajal número 70,
telèfon 977-211-119.
Podeu trobar les llistes de les llars d'infants
i més informació als mateixos llocs
i al web imet.tarragona.cat.
Ajuntament de Tarragona,
Institut Municipal d'Educació.
El matí de Tarragona Ràdio
La recerca científica és un dels instruments de transformació
més imponents per als segles que venen.
Doncs seguim a la segona part de l'IPES.
Ara ens hem mogut.
Érem la primera planta.
Bueno, la primera, de fet, tot és relatiu,
perquè és la primera, però per sota encara n'hi ha una altra.
Carles, on som ara, exactament?
Bé, l'edifici de l'IPES, com tu dius,
té tres plantes.
En veritat, una és la planta baixa,
on estan la part d'administració
i alguns laboratoris.
La part soterrània, que és on estan altres laboratoris.
Sí, bàsicament laboratoris.
I estem, el que és la primera planta.
La primera planta és una sala diàfana
on estem junts, tant dels investigadors
com els alumnes que estan desenvolupant la seva recerca.
De fet, en aquesta sala diàfana,
el que ens permet és tenir un intercanvi directe
entre professors i alumnes.
No hi ha separació entre nosaltres,
per tal que no hi hagi una separació ni física
ni psicològica entre alumnes i professors.
És una sala que és molt adaptable,
perquè si volguéssim això,
si volguéssiu, podríeu reestructurar-ho tot, no?
Bé, com no hi ha parets,
sinó el que únic que hi ha és mobiliari,
mobiliari d'estanteries
que fan una miqueta de separació entre els àmbits,
i taules, doncs és perfectament modificable,
només cal moure les taules i els armaris.
El que fem és que hi ha aquestes armaris
que fan de separació o aquestes estanteries
que fan de separació,
el que fan és dividir diferents àmbits.
Ens hem distribuït per disciplines,
hi ha la zona de paleontropologia,
la zona de fauna, la zona d'indústria,
les diferents disciplines,
doncs estem agrupats en quant als investigadors.
I dintre d'aquestos espais
també és on estan els alumnes
quan participen o quan estan desenvolupant la seva recerca,
tant a la màster com al doctorat.
Per cert, ara hi ha persones treballant per aquí,
i activitat, eh?
Sí, intentarem no parlar molt fort
per no molestar-los
i que puguin continuar produint ciència.
Parlarem amb aquests tres alumnes,
hem fet una tria de tres alumnes.
Anem a PAMS, són el Boris Santander,
ell és arqueòleg xilè.
Què tal, Boris, com estàs?
Muchas gracias, muy bien.
Explica'm què estàs fent aquí.
Bueno, estoy desarrollando mis estudios doctorales.
Estoy trabajando en un conjunto
del deserto de Atacama, del norte de Chile,
y estoy trabajando,
preparando mi tesis doctoral.
Què t'ha sorprès més
de la metodologia de treball d'aquí de l'IPES?
Bueno, en general,
he descubierto un conjunto
de nuevas formas de hacer trabajo.
Yo trabajo en un área particular
que es la tafonomía
y que en mi país
no ha sido fuertemente desarrollada
y aquí vine a, digamos,
a aprender mucho de metodología
y durante el tiempo que he pasado,
ya voy para los dos años de estar aquí,
he podido aprender un montón de cosas
sobre las cuales había leído
pero que no había tenido
la posibilidad de desarrollar.
En ese mes vas a estar en la tafuerca,
¿no?
Vas a estar en la tafuerca tú.
Sí, bueno,
ese es otro tema.
El trabajar con conjuntos
mucho más antiguos
de los que estaba acostumbrado
obliga a pensar en otras cosas,
obliga a pensar, por ejemplo,
en los orígenes del pensamiento complejo,
obliga a pensar en estrategias
de obtención de recursos
que hasta ahora
no me había tocado enfrentar
y que hacen muy interesante
y muy atractivo
tanto el conjunto tafuerca
como el trabajo
que se desarrolla aquí en el IPES.
Ara torno amb tu, eh,
de seguida,
tornem de seguida
perquè anem saludant
els diferents convidats.
La següent és l'Anna Rufá
i ella és estudiant
de segon curs
del Màster d'Arqueologia
del Quaternari de la URB.
Anna, què tal?
Molt bé.
Tu tens, tu és de per aquí a la vora, no?
Sí, sí,
jo soc d'aquí a Vallmoll,
d'aquí al costat
i de fet des de...
ja he fet la carrera aquí a Tarragona
i ja m'he vinculat al Màster
perquè des de sempre
doncs és un tema d'interès
que sempre m'ha agradat
i per tant
ja quan acabava la carrera
doncs ja directament
vaig començar el Màster
per continuar
amb la meva formació
en prehistòria.
En què t'es especialitat
o en què et vols especialitzar?
Perquè aquí hi ha molts camps, no?
Per tocar.
Sí, n'hi ha moltíssims
però jo tinc especial interès
en les arqueologia
i especialment
em vull especialitzar
en l'anàlisi
de petites preses
com conills,
llebres,
aus,
etcètera, etcètera
i en concret
estic estudiant ara mateix
per la meva tesi de Màster
un jaciment
que treballa a l'IPES
que és la cova de les Teixoneres
que es troba a la província de Barcelona.
I què t'ha portat
la teva experiència
aquí a l'IPES?
Quant temps portes, per cert?
Bé, jo des que vaig començar
la carrera
ja em vaig interessar molt
per poder participar
en excavacions arqueològiques
per tant
ja de ben entrada
a la meva carrera
de ben començar
doncs ja vaig començar
a participar en excavacions
amb treballs voluntaris
aquí al laboratori
i això també m'ha fet
una mica la meva formació
ja des de la base
per tant
es pot dir que
des de petit
entre cometes
ja he viscut
he crescut
amb aquesta formació
que m'han inculcat
des d'aquí
per tant
m'ha sigut molt fàcil
treballar amb la gent
tractar-los de tu a tu
i de fet
l'ambient sempre ha sigut
molt bo
amb la gent d'aquí
Què valores
de la projectió internacional
per exemple
d'aquests estudis?
Bé
primer la possibilitat
que t'ofereixen
de poder participar
en excavacions arqueològiques
del nivell
com podria ser
a Tapuerca
a Orce
o altres jaciments
importants
també de petits
que no són menys importants
per suposat
i el fet
de poder treballar
amb investigadors
del nivell
que realment
no distingeixen
de si ets
una persona
que comença
o no
perquè simplement
ens intenten ajudar-te
i integrar-te
en el conjunt
de tot el que és
l'equip
i el treball
d'investigació
Torno amb tu
de seguida
Anna
perquè saludem
també
la tercera convidada
que és la
Elena Asarajan
no sé si ho diré bé
però ella ve d'Armènia
Elena
què tal
com estàs?
Hola bon dia
bé
quant temps portes aquí?
porto 5 anys
més o menys
5 anys
i
estic encantada
d'estudiar aquí
treballar
conjuntament
amb
els investigadors
de Ipes
i treballar
amb el material
que he traït
d'Armènia
que és un lloc
de sureste
d'Armènia
que es diu
Asok
a mi m'han explicat
que tu
quan vas arribar aquí
hi ha un fet cultural
que et va tirar molt l'atenció
fins al punt
que ara practiques
amb una colla castellera
d'aquí d'Altafulla
en concret
sí
he venido aquí
para hacer el máster
Máster de Cuaternario
y Prehistoria
en el marco del programa
de Erasmus Mundus
y pues
he podido estudiar aquí
y luego he tenido
la oportunidad
de tener una beca
y he decidido
continuar aquí
y claro
la cultura
es maravillosa
me gusta
y además
me gusta
ser castells
y estar
con la gente
con saber
cómo vive la gente
y involucrarme
que fas castells
tu fas pinya
o puixes?
hago pinya
pero
cuando es un castell
de dones
hago
de segons
también
pues con los castellers
d'Altafulla
a més a més
ella és membre
de los castellers d'Altafulla
des de fa
algun temps
però no parlem
des del punt de vista
arqueològica
tu ets d'Armènia
per què vas interessar
per aquest màster
i per què vas venir
aquí a l'IPES?
pues miren
en Armènia
por desgracias
no tenemos
un estudio
profundo
de arqueologia
tenemos de historia
pero no de arqueologia
por lo tanto
cuando he acabado
la carrera
me han dado
los investigadores
de IPES
me han dado
esta información
que hay un máster
en Tarragona
que es muy
muy bueno
para aprender
para formarse
etc
entonces
he pedido
la beca de
Erasmus Mundus
y ven aquí
para hacerlo
para formarme
para estudiar
nuevas cosas
profundizarme
un poco más
en la ciencia
por lo tanto
por eso
he venido aquí
y estoy muy contento
tu fas
la teva tesis
Elena
sobre la cova
de soc
no es diu
com es
aquesta cova
per això
es plestocer
mig superior
es una cova
de plestocer
medio
superior
y es una
cova
muy importante
en Cáucaso
porque está
en un paso
estratégico
digamos
en Cáucaso
por lo tanto
por lo tanto
la investigación
la estudia
tanto material
faunístico
como lítica
es importante
para desarrollar
las hipótesis
y las ideas
allí
sobre este periodo
¿Cuánto tiempo
se queda aquí
de Máster?
Me queda
un año
bueno
ahora estoy haciendo
la tesis
por lo tanto
me queda
un año y medio
más o menos
¿Tornarás a Armèdia?
Esa es la idea
formal
y irnos allí
para poder
desarrollar
ahí este campo
arqueología
el mío
especialmente
yo estoy
especializándome
en
estudios
de la lítica
y
pues desarrollar
todo esto
lo que estamos
aprendiendo aquí
también en Cáucaso
particularmente
en Armèdia
¿Y te has plantejat
fer una colle de castellis
allá?
Eso también
es la otra cosa
que queremos
desarrollar allí
y esperemos
que ahí también
se podrá hacer
algún día
castellis
N'hi ha de collas
de fer ni a la Xina
en la Xina
n'hi ha una
En Armèdia
también
hay uno
pero un tradicional
baile
que es más o menos
la forma de piña
y la forma de castillos
así que
esperemos
que juntamente
la mezcla
de estos dos
sea un producto
bueno
Ahora tornem
también a ella
veig que
a Germán
es treteu bé
aquí
passen moltes horas
aquí dintre
aquests estudiants
sí
Déu-n'hi-do
moltes
hi ha alguns
que pràcticament
només els falta dormir
la part que la feu aquí dintre
i la part també
d'anar a la Xina
d'excavar
de tocar in situ
sí
hi ha la part
més històrica
i la part pràctica
tot el que
comentava abans
alguns experiments
que es fan
a l'aire lliure
les excavacions
però la veritat
és que
els estudiants
per norma general
li dediquen
moltes més hores
de les que
en teoria
estarien obligats
són gent
que té moltes ganes
d'aprendre
moltes ganes
de fer coses
i ja et dic
hi ha algun
que
si portessin el matalàs
aquí
si es dormirien
ja farien el complar
pergúntaleu Boris
Boris
¿dónde duermes aquí?
Yo duermo al final
casi en la última habitación
sí
bueno
participo con la isla
de la unidad
de su arqueología
y nada
paso aquí
buena parte
del día
yo aquí
entre las 10
y me voy a las 8
de la noche
i ara
s'ha dit
aquesta setmana
o avui mateix
què estàs fent
exactament?
Esta semana
estoy intentando
acabar con un conjunto
del Pleistocene Inferior
del sur
de la península
que estamos analizando
con mi profesora
con Isabel Cáceres
y
y nada
intentando
bueno
ir entrenando
en metodologías
de análisis
y ver si
se parece
algo interesante
Quan acabis
aquest
máster
tornes a Chile
també
sí, sí
cuando yo
bueno
yo estoy ahora
en el proceso de tesis
haciendo el doctorado
y cuando acabe
pienso volver a Chile
y la idea siempre
es volver
pero también
volver
constantemente
a España
o aquí
a Cataluña
no lo veo
como una
cosa definitiva
de volverme a Chile
y no salir nunca más
sino mantener los contactos
mantener los vínculos
y siempre estar en eso
La formación
en el vostro caso
no se acaba mai
es a dir
es constant
la renovación
la formación
no acabas
no, no, no
es que
en el fondo
incluso acabando
el doctorado
que en el fondo
incluso acabando
la tesis
toda la vida
vas a seguir aprendiendo
siempre van a aparecer
nuevas metodologías
siempre van a aparecer
nuevas preguntas
nuevos problemas
y claro
acabar la tesis
o acabar el máster
es una cosa
pero aprender
yo creo que eso
se hace toda la vida
Ara torno amb l'Anna
perquè és cert
això que deia la ISA
que la formació
no acabeu mai
tampoc
no, no, no acabem mai
i menos si
estàs amb estudiants
que venen de fora
que també t'has de formar
amb les seves
no les seves disciplines
però sí
amb les seves cronologies
o els tipus de llaciments
que treballen
o el que sigui
no pares mai
jo tinc ara el Boris
per exemple
jo
de les primeres ocupacions
al desierto
d'Atacama
en sabia molt poc
i ara
doncs
tinc d'estudiar també
una mica
doncs
per poder ajudar-lo
i també
tinc de formar-me
en això
ja per exemple
l'Anna
que estudiava
els petits vertebrats
bueno
conills
i llebres
m'agradaria explicar-ho
perquè a mi
em va sorprendre molt
que a baix
on teniu els fòssils
hi ha rèpliques
d'animals actuals
per poder contrastar
per exemple
teniu llops actuals
ossos
per contrastar
amb els sentits
sí
efectivament
una de les equipacions
i de les eines
fonamentals
tant de recerca
com sempre
com de docència
doncs
és aquesta col·lecció
d'animals
d'esquelets
d'animals actuals
aquests animals actuals
ens permeten
conèixer
i comparar-los
amb els animals
que trobem als llacimers
llavors això
el que fan
els alumnes
i nosaltres
els investigadors
és utilitzar
aquesta col·lecció
de comparació
per estudiar
els fòssils
que trobem
als llaciments
des de coses bàsiques
com identificar-los
és a dir
saber que un os
és un fèmur
com també
a més a més
fem col·leccions
de comparació
experimentals
una altra
de les coses
que fa el Vergés
i altres professors
és fer experiments
sobre ossos
sobre animals
actuals
i aquests experiments
com
trencar-los
menjar-los
tallar-los
doncs veure
com aquestes
el que deixa
sobre els ossos
aquestes activitats
doncs reconeix
aquestes activitats
en un llaciment
en uns ossos
que troben
al llaciment
Teniu 400.000 fòssils
si no em fallo la memòria
400.000
que havia d'estar dit
Sí, afortunadament
ho compten els ordinadors
i la base de dades
diu que hi ha aquest número
no ens hem comptat
ningú
nosaltres personalment
però la base de dades
ens diu
que disposem
tota aquesta gran quantitat
quasi mig milió
d'ossos de comparació
i d'ossos de llaciments
Déu-n'hi-do
això que havia d'estar dit
Anna, tornem a tu
de tot el que has fet fins ara aquí
que és el que més t'ha cridat l'atenció
o el que més t'ha sorprès
Home, sobretot
m'ha sorprès molt
bé, tampoc del tot
perquè ja ho coneixia
el tracte de la gent
perquè mai t'atracten
com una persona
un estudiant
no et fan sentir inferior
en aquest sentit
sinó que sempre
et tracten de tu a tu
intenten que aprenguis
i això realment es valora molt
també perquè
a poc a poc
et pots anar integrant
en la teva disciplina
i en base a això
doncs aprendre
i formar-te pel futur
sobretot
et donen l'oportunitat
també et brinden
l'oportunitat
de poder seguir investigant
un cop finalitzes
aquest període d'estudi
del màster
o la carrera
en aquest sentit
hi ha sortides
creus en un futur?
bé, com tot és complicat
però suposo que
si insisteixes
a base d'insistir
a fer-te un lloc
doncs de mica en mica
alguna cosa
va sortint
de poc a poc
per exemple
en el meu cas
jo
ara estic acabant
el màster
estic amb la tesi de màster
i vaig sol·licitar
una beca
predoctoral
i de fet
se m'ha concedit
i això em permetrà
doncs de cara a l'any que ve
poder seguir fent
la meva tesi doctoral
acabant de desenvolupar
doncs el tema
que estic començant
a investigar actualment
aquesta és del ministeri
no?
sí, és del ministeri
és una beca
de formació
de professorat
que se'n diu
una FPU
i doncs
és per un període
de 4 anys
i doncs
durant 4 anys
almenys
sé que podré
seguir investigant
i aprenent
d'aquest equip
i espero també
d'altres equips
per exemple
conèixer de gent
com el Boris
o l'Helena
també per aprendre
doncs
coses
d'altres llocs
d'altres llaciments
que també
sempre és una aportació extra
no?
estic pensant
que aquí tens un potencial
increïble
per fer una colla castellera
entre tots
clar
això està
perfecte
i además
un castell
en sentido directo
i també
un castell científico
muy importante
para l'Armenia
i això
com ha dit
Anna
és un punt
molt important
d'aquest tipus
de màsters
de predoctorals
perquè
aparte
de començar
a estudiar
poder
aprovechar
tot el que hi ha
el gran equip
que funciona aquí
poder aprender
junto con ells
també vas conociendo
mucha gent
de molts païsens
amb diferents
llaciments
i tot això
entonces
vas haciendo
contactos
que seguramente
en un futuro
seguro que
servirán
para
investigación
o para
hacer alguna cosa
és que
l'essència
del món castell
que és això
fer pinya
entre tots
l'aspecte humà
està molt present
pel que no ho he explicat
això està molt
a l'ordre del dia
la verdad
la verdad que sí
eso se nota muchísimo
la pinya
que tenemos aquí
el equipo que tenemos aquí
para investigar
es muy importante
tanto para aprender
y para nosotros
investigar y seguir aquí
trabajando
l'Ena
moltes gràcies

a nivell europeu
i amb consorci
amb altres
entitats
d'Europa
el que ens permet
és que hi hagi
una gran mobilitat
tant dels alumnes
els nostres alumnes
marxen fora
i els alumnes
d'altres centres
també venen aquí
per tant
al final
el que succeeix
és que hi ha
molta mobilitat
dels alumnes
els permet
entrar en contacte
amb altres laboratoris
amb altres gens
amb altres països
i els tres
que han parlat
són un exemple
molt petit
de tota la diversitat
de països
que corren
per aquí
per l'IPES
hi ha alumnes
des d'Argèlia
Iran
Irak
han passat per aquí
gent d'Etiopia
d'Eritrea
i per suposat
dels països
més propers
dels quals
són els socis
de l'Erasmus Mundus
francesos
portuguesos
italians
això és molt enriquidor
penso que
tant
per ells
i també
és una expressió
del que és la ciència
a l'actualitat
la ciència
a l'actualitat
no pot ser
una ciència
tancada
de fer un investigador
tancat
en el seu despatx
sinó que s'ha de fer
de forma global
i de forma interconectada
i quan fas una publicació
vols que ho sàpiga tothom
i que arribi a tothom
i que
per tant
la ciència
funciona d'aquesta forma
Carles
solo
Lorenzo
gràcies també
per acompanyar-nos
a casa vostra
que vagi molt bé
molt bé
moltes gràcies
també adeu a la Issa Cáceres
i al Josep Maria Barsés
que vagi bé
vinga adeu
vinga adeu
vinga adeu
gràcies
som éssers socialment complexes
i tenim una gran habilitat
per adaptar-nos
doncs ràpidament connectem
amb la responsable
de la comunicació
de l'IPES
amb la Cinta Bellmunt
perquè doncs es pugui
en aquests darrers minuts
de programa
posar-nos al dia
pel que fa d'un sol ressò
a nivell de xarxes socials
a nivell de blocs especialitats
de la informació
de l'IPES
Cinta bon dia
hola bon dia
què tal
com estem?
bé perfecte
estem a l'àrea de docència
ara mateix de l'IPES
a la planta de dalt
com va el ressò
a nivell de xarxes
a nivell mediàtic
i quins són els propers actes
que tindreu
que teniu presents?
mira
una de les notícies
que darrerament
ha tingut molt de ressò
per les xarxes socials
va ser la segona reunió
oicos de bioarqueologia
que precisament
va organitzar
la Issa Cáceres
que ho ha entrevistat
ara
amb el tema de docència
van venir 60 experts
de tot Catalunya
i tota aquesta concurrència
demostra
doncs l'interès
el gran interès
que hi ha actualment
per estudiar
la relació
dels homínids
amb el seu entorn
que era l'objecte
d'aquesta reunió
i també les inèrcies
que es van crear
entre diferents experts
per intentar fer
afavorir
la investigació transdisciplinar
i potenciar
les col·laboracions
entre associacions
i centres de recerca
de Catalunya
que es dediquen
a estudiar
aquestes temàtiques
llavors
darrerament
i coincidint
per la diada
del llibre
es va
sortir una segona edició
del llibre
la gran migració
del nostre paleontòleg
Jordi Agustí
que ha realitzat
juntament
amb l'il·lustrador
Maurici Anton
la tesis
que defensa
aquest llibre
bàsicament
és el fet
que els humans
som uns immigrants
que procedem
de l'Àfrica
a causa
de canvis climàtics
i que al llarg
de tota la història
de la humanitat
les migracions
sempre ens han acompanyat
igual que les crisis
climàtiques
o econòmiques
i llavors
ells fan un recorregut
per tota aquesta
trajectòria
humana
val a dir
que ben aviat
la setmana
del 13 de maig
el mateix
Jordi Agustí
traurà
un nou llibre
en aquest cas
coescrit
amb el nostre director
amb el director
de l'IPES
o del Carbonell
el llibre es diu
l'evolució
sense sentit
també es fa
en versió
castellana
i una cosa
molt interessant
és que
aquest llibre
és fruit
d'uns diàlegs
científics
que van establir
el Jordi Agustí
i l'Audal Carbonell
en el marc
del programa
Evoluciona
fet evidentment
amb Tarragona Ràdio
la temporada
del 2009
que va ser
l'any
del Darwin
i llavors
ells van
una sèrie
de converses
conduïdes
per la periodista
Yolanda García
i és tota
una reflexió
sobre el present
i futur
de l'espècie
sobre allò
que ens fa humans
i també
de totes aquestes
crisis
que ara ens sembla
que siguin noves
i també ens han
acompanyat
al llarg del temps
demà
per demà
us recomanem
aquí
molt a la vora
una xerrada
que impartirà
l'arqueòleg
Josep Pai Verdú
sobre els cinc anys
d'excavacions
que l'IPES
ja porta
al barranc
de la Boella
serà
demà
a les 8
del vespre
al castell
de Mas Ricard
a la Canonxa
és un acte
organitzat
per les entitats
la Canonxa 3
poble
paisatge
sostenibilitat
la riera
de la Boella
història i natura
i l'organització
cultural
la Mina
l'Ajuntament
de la Canonxa
i l'IPES
llavors farà
una repassada
per les principals
troballes
arqueopaleontològiques
que ha donat
de si
la Boella
fins a dia d'avui
i aquesta setmana
hi ha les sisena
jornades
de joves
en investigació
arqueològica
que es fa
a Barcelona
i tenim
tres estudiants
nostres
que hi prenen part
dos d'ells
al seu entrevistat
que són
el Boris Santander
i l'Anna Rufa
i aniran
doncs allí
també a explicar
part del treball
que realitzen
juntament
amb la companya
Anna Ballesteros
i ara ja
doncs
com a IPES
ja hem començat
una excavació
d'aquesta temporada
estan ja
al camp dels Minots
treballant
a Caldes de Malabella
i llavors
ben aviat
en tindrem
també
de més a prop
en marxa
per aquí
i al maig
ja comencem
el que podria ser
la temporada
alta d'excavació
d'aquí fins
al setembre
doncs ja parlarem
quan arribi
quan arribi el moment
Cinta
perquè de fet
ens queda
un últim programa
d'aquí
sí
just
dintre de 15 dies
i ja
intentarem
fer una mica
de panorama
del que seran
aquests 4 mesos
d'estiu
per l'IPES
Cinta Ceballmunt
moltes gràcies
una forta abraçada
i ens veiem
molt bé
moltes gràcies
a vosaltres
i nosaltres
des d'aquí
tanquem ja
aquestes cinquè evolucion
avui parlant
com dèiem
de la recerca
una de les tres branques
importants
d'aquest institut
català de la tecnologia
humana i evolucion social
avui hem vingut parlar
amb molts convidats
professors i alumnes
i ens acudiem
des d'aquí
fins a la propera
jo Maria Bertran
a la part tècnica
us ha parlat
Josep Soller
i tornem
recordeu que podeu
tornar a escoltar
aquest programa
a la nostra pàgina web
tarragonaradio.cat
Adéu-siau