Fins demà!
Fins demà!
Avui, de fet, cada setmana parlem d'un tema central, d'una manera o d'una altra relacionat amb aquest espai.
Avui, Joan, hem parlat amb l'Òscar Palazón, ell és responsable d'aquest cicle Hipermetropoesia, de la tardor literària,
i crec que, abans d'entrar nosaltres en matèria, podem escoltar la conversa que mantenia Núria Cartanyà amb ell.
Molt bé.
Avui mateix, a les vuit del vespre, la Cafè Metropol acull una de les activitats que us volem recomanar dins de la tardor literària.
És una nova edició del cicle Hipermetropoesia. De què va? Què hi faran? Ens ho pot explicar un dels seus organitzadors, Òscar Palazón.
Òscar, bon dia.
Hola, bon dia.
Qui sou al col·lectiu Hipermetropoesia?
Bé, doncs, és un cicle estable de poesia, que és l'únic que es fa a la ciutat de Tarragona, i potser diria jo a la demarcació, no?
Cada dijous, doncs, com bé deies, hi ha una sèrie de recitals de diferents formats, de diferents estils,
i volem oferir, doncs, això, un cicle estable de poesia per a la gent de Tarragona.
Com se'ls va acudir, que em sembla que fa tres o quatre anys, no?
Sí, estem ara, concretament, a la tercera temporada.
Sí, això va ser una proposta del Pau i el Guixent, que són els nois que gestionen el cafè Metropol,
i, bé, una de les coses que volien incloure, una de les activitats que volien incloure a la nova programació que estaven creant era la poesia,
i llavors van contactar amb mi, em van proposar si volien engegar aquest cicle,
i, evidentment, doncs, va ser una proposta molt atractiva que vaig acceptar amb molt de gust.
Amb quina voluntat feu això, suposo que de divulgació d'aquest gènere, que a vegades queda una mica enrere.
Sí, sí, exacte, és bàsicament divulgatiu i, vaja, volem fer arribar la poesia a tothom,
perquè ja sabem que és un gènere que potser no té molta tirada,
no té la mateixa tirada que la narrativa o altres disciplines artístiques com la música, no?
I el nom, això de dir-vos hipermetropoesia?
Sí, és un joc de paraules, perquè té a veure amb la hipermetropia, aquest defecte de la vista, no?
Perquè considero que la poesia, de vegades, no és prou visible pel que sigui, no?
Perquè ens fa por o li tenim massa respecte, la gent no s'hi atreveix, no?, a llegir un llibre de poesia o anar a un recital.
Llavors, crec que si portem la graduació correcta o les ulleres correctes, doncs podem veure la poesia d'una altra manera, no?
És un apropament i, evidentment, també té aquesta paraula, el nom del cicle, no?, hipermetropoesia,
també té la paraula metro, que, evidentment, fa referència al Cafè Metropol.
Així que cada dijous us trobem amb un d'aquests espectacles al Metropol, al Cafè.
Sí, bàsicament cada dijous. Hi ha alguns dijous que, evidentment, no programem.
Per exemple, el dia 31, que és el dia de la castanyada, doncs, evidentment, sabem que la gent preferirà anar a menjar castanyes i panelles que no passen a sentir un poeta.
I llavors, aquest dia, doncs, aquestes dates, que són una mica complicades, no programem, però, vaja, és setmanalment.
I en què consisteixen aquests espectacles?
Bé, ja, una mica, els poetes són els que manen.
Ells decideixen si venen sols o acompanyats de músics o s'acompanyats d'una projecció audiovisual.
Fins i tot vam tenir l'any passat un poeta que va venir acompanyat d'un artista plàstic
que anava fent un quadre al mateix temps que ell anava recitant.
Vaja, una mica, cada poeta decideix com ho vol fer,
hi ha cap mena de restricció respecte al format, la forma, la durada.
Cada poeta decideix de fer el que vulgui.
I nosaltres també donem la benvinguda a qualsevol innovació, no?
De fet, enguany hem volgut també aportar formats que no havíem fet abans, no?
Com, per exemple, un espectacle de poesia infantil que farem a finals de novembre.
i també, de tant en tant, farem alguna sessió de microobert
en les quals qualsevol persona del públic tindrà la llibertat de pujar a la tarima i dir el que vulgui.
Com és la tria, la convocatòria i la tria dels poetes que presenten la seva obra?
Bé, doncs la tria una mica és, bueno, és la meva feina, no?
Triar, doncs, poetes perquè vinguin al cicle, no?
D'una banda, venen, la majoria de poetes venen perquè, bueno,
o els conec o els he conegut a través d'internet o d'altres recitals, d'altres llocs,
i, bueno, trobo que són interessants i trobo que el seu talent s'hauria de compartir.
I, d'altra banda, com que tenim una pàgina a Facebook,
altres poetes, doncs, ells mateixos ofereixen a venir.
Com deia abans, no hi ha cap mena de restricció ni de limitació,
per tant, qualsevol poeta que s'ha ofert per venir,
evidentment, bueno, hem dit que sí i hem trobat una data i ha vingut.
Que és condició indispensable que tothom reciti les seves pròpies poesies?
No, no, cadascú pot fer el que vulgui.
De fet, quan parlava abans del microobert, d'aquestes sessions de microobert,
doncs, hi haurà gent que segurament llegirà poesies seves o d'altres poetes.
De fet, hem tingut també poetes que han fet una combinació, no?,
de les dues coses, no?, han llegit coses seves i coses d'altres poetes.
Vaja, bàsicament, aquí és llibertat total per fer el que el poeta vulgui.
Que teniu un públic ja consolidat?
Sí, sí, hi ha certes persones que han sigut fidels des del començament
i pràcticament no es perden cap recital, no?
Però és que, clar, no és un públic gaire nombrós, és una llestina,
perquè realment hem tingut recitals i espectacles de gran qualitat.
I què tal està la cantera de poesia aquí a Tarragona?
Tenim bons poetes?
Sí, sí, sí, sí.
Tenim, vaja, gent que ha publicat també amb editorials importants aquí a la nostra ciutat, no?
El que passa és que no sé per què, sembla que siguin tímids o no s'acabin de decidir
a venir a recitar a casa seva.
Això de jugar a casa potser ens fa una mica de respecte.
No ho sé, perquè ja he dit que, com deia abans, hem tingut més gent de fora de Tarragona
que no pas d'aquí.
Què ens pots explicar, Òscar, sobre els espectacles d'hipermetropoesia
que trobarem dins la tardor literària?
Avui mateix n'hi ha un, no?, amb Jaume Muñoz i Marcel Bajès.
Sí, el Jaume Muñoz ja va venir l'any passat, va venir amb un grup, amb un trio de jazz
i en guany torna, però només amb el guitarrista d'aquest trio.
I, vaja, és un poeta de Barcelona que fa uns espectacles bastant potents
i és molt recomanable, per tant, si algú vol venir aquest vespre a sentir-lo,
doncs, a més que benvingut.
I dels altres recitals que tenim programats dintre la tardor literària, doncs...
El 7 de novembre tenim Ina Martínez.
Sí, Ina Martínez és una persona que va, diguéssim, respondre a la nostra crida de poetes.
És una persona aquí de Tarragona i que, vaja, s'estrena damunt de l'escenari
i, vaja, també li necessitem molta sort i molts ànims.
I ens agradaria que també molta gent així, que potser no són coneguts dintre del circuit poètic
de casa nostra, doncs, fessin aquest pas, aquest primer pas de llançar-se, no?,
i de venir a recitar.
De fet, com deia abans, el públic no és gaire nombrós, malauradament,
i és una mica com estar en família allà.
I també destacaria, si em permets, destacaria de l'últim recital de la Tarda Literària,
que és el Josep Pedrals, que, vaja, diguéssim, el Leo Messi de la poesia de casa nostra.
Ah, sí? I què tenen d'especials els seus poemes?
Bé, més que els seus poemes és la manera que té ell de transmetre'ls,
perquè és una persona que té molta energia i, a part que el contingut,
el que diu, també té molta qualitat,
doncs, és la manera que té ell de transmetre els seus poemes.
Això serà ja al final de la Tardó Literària, per tant?
Sí, el dia 5 de desembre serà el Josep Pedrals.
5 de desembre.
Entre mitja haurem tingut altres poetes o poetesses,
també el microber, el que feies referència abans.
Sí, el 14 de novembre, sí.
O, per exemple, el dijous, dia 21 de novembre, Glòria Coll, també?
Sí, la Glòria Coll és una noia de Riu d'Homs,
però que viu actualment a Holanda, per qüestions de feina i d'estudis,
que ha guanyat un premi, ara de memòria no t'ho sabria dir exactament quin premi és,
però són dos premis importants d'aquí, de Catalunya,
i té el llibre acabat de publicar i vindrà, doncs, a presentar-lo aquí a Tarragona.
Ella, la Glòria Coll, fa una poesia, en principi, molt domèstica,
per dir-ho d'alguna manera, molt quotidiana,
però que, a través d'aquestes imatges, del dia a dia,
doncs, ens transmet sentiments i idees molt profundes.
I ens queda parlar el dia 28 de novembre, dijous, també.
Recordeu de Gerard Bilardaga i Primo Gaviano.
Sí, sí, sí, i aquest és el dia que tindrem sessió doble, a les 7,
avançarem una hora abans pel primer espectacle,
perquè serà un espectacle infantil,
a càrrec de, bueno, la mateixa companyia del Gerard Bilardaga,
que té una companyia d'espectacles infantils,
doncs ens oferirà un espectacle per a nens i nenes, a les 7 de la tarda,
i després, a les 8, a l'horari habitual,
doncs, el mateix Gerard Bilardaga i el Primo Gaviano,
doncs, ens oferirà un espectacle que es diu Polinèsia,
que, doncs, que aquests dies l'estan portant
per diferents llocs de Catalunya.
Molt bé, i llavors ja tancareu el CICA, com deies tu,
dijous a 5 de desembre, amb aquest Messi de la poesia,
que és el Josep Pedrals.
Sí, serà un final, sí, un gran final.
Molt bé, final de la tarda literària i final dels actes...
dels actes de la hipermetropoesia durant el 2013,
però, vaja, això continua, no?, quan comencem el 2013.
Continua, continua, sí, sí, sí, continuarà fins al maig.
Molt bé.
Òscar Palazón, escolta, moltes felicitats, eh?,
per aquest apunt de divulgació de la poesia, i, en fi...
Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Un cicle de hipermetropoesia que s'allarga fins al proper 5 de desembre.
Joan, l'Òscar, jo crec que ho ha explicat fantàsticament, eh?,
no sé si ens cal afegir res més.
Sí, com a mínim s'ha d'afegir que, a més a més de tot això
que ell ha explicat de poetes que venen aquí a Tarragona a recitar,
ell mateix és un excel·lent poeta,
i és una cosa que convé recordar aquí.
I jo voldria també remarcar una cosa,
que aquest cicle que s'ha consolidat,
que està molt consolidat, i això és un mèrit inqüestionable,
no tan sols és una excel·lent ocasió
perquè molts poetes de la nostra zona puguin mostrar la seva obra,
sinó que ha efectuat un efecte crida
que fa que molts poetes de fora, de Barcelona, de Girona, etc.,
vulguin venir aquí i ho demanin expressament.
Per tant, és un punt de referència molt important.
Molt bé, doncs això serà aquest cicle hipermetropoesia,
com dèiem els dijous al Cafè del Metropol.
Joan, crec que ens portes un concurs, no?
Sí, la setmana passada vam començar amb una pregunta
i aquesta setmana continuem.
Vinga, doncs endavant.
La pregunta d'aquesta setmana té a veure
amb allò que vam comentar la setmana passada,
d'una exposició que es va inaugurar dijous passat
al Cap de Munt de la Rambla,
una exposició sobre la vida i l'obra de Salvador Espriu.
Els que hagin vist l'exposició o que la puguin veure,
de seguida podran endevinar la pregunta.
Els que no l'hagin vista també la podran endevinar
per una mica de lògica,
sobretot si coneixen una mica l'obra de Salvador Espriu.
La pregunta diu,
si heu anat a l'exposició sobre Salvador Espriu,
instal·lada al tram superior de la Rambla Nova
i inaugurada el passat dia 17,
haureu vist que cada lletra del seu nom serveix
per comentar una paraula relacionada amb la seva vida o la seva obra.
Fins aquí l'exposició.
Pregunta, a quina obra de Salvador Espriu
remet en aquesta exposició la lletra A?
Obra de Salvador Espriu,
a la qual ens remet la lletra A.
Una obra que comença per una lletra A.
Podríem donar una pista, si voleu.
Aquesta obra és una obra de teatre.
Vinga, doncs 977-24-4767,
què tenim de regal?
Un llibre que és dels llibres que hem publicat
en relació als darrers premis literaris.
Molt bé.
Ciutat de Tarragona.
Doncs podeu trucar des d'ara i deixarem,
jo crec que la pregunta en l'aire,
perquè els nostres agents truquin quan vulguin.
977-24-4767.
Busquem aquesta obra de Salvador Espriu
a la qual es fa referència a l'exposició
amb la lletra A.
És a dir, que, vaja,
si heu anat, segur que ho sabeu,
i si no, com deia el Joan,
doncs per lògica també es pot endevinar.
Joan, més enllà de Salvador Espriu,
hem de canviar d'autor,
perquè avui ens portes també una recomanació
i un comentari sobre una novel·la,
sobre un llibre.
Sí, avui volia parlar d'una novetat,
penso que absoluta,
o una novetat d'aquests dies a les llibreries,
que és la darrera novel·la de Toni Orens Sanz,
L'estiu de l'amor.
Toni Orens Sanz és un autor,
hi ha una trajectòria, podríem dir,
consolidada encara que de fa pocs anys,
ell és periodista de formació,
és conegut com a periodista,
però des de fa ja uns quants anys
s'ha decantat també per escriure,
creació,
ha escrit teatre,
ha escrit novel·la,
ha escrit un tipus de reportatge
que és molt literari,
com és el cas de l'Òmnibus de la mort,
un reportatge o una obra d'assaig
que es pot llegir com una novel·la perfectament.
I en aquest cas,
en aquesta obra que es diu L'estiu de l'amor,
és una novel·la,
absolutament una novel·la,
però una novel·la amb una base real també,
que podria passar com per una recreació literària
d'un fet real.
ens trasllada a l'any 1909,
ens trasllada a Horta de Sant Joan,
en el segon viatge,
en la segona estada,
que Pablo Ruiz Picasso va fer
en aquella localitat de la Terra Alta.
Com sabem,
Picasso hi va estar dues vegades,
la primera, de molt jovenet,
va pintar els paisatges
amb una estètica realista,
la segona,
ja format l'any 1909,
va venir amb la seva parella,
i el que va fer va ser desenvolupar-li la seva estètica cubista.
Doncs bé,
el xoc que es produeix entre aquesta parella que arriba
i la població és el que novel·la,
amb molt d'encert,
amb molta gràcia,
amb un ritme vibrant
i amb molt d'enginy,
Toni Orençal.
Hi ha el xoc estètic,
el xoc entre un artista de l'avantguarda,
un artista que descobreix coses,
que investiga
i que dona cops
amb la manera de veure l'art
la gent del poble,
però això no és el tema important d'aquesta novel·la,
perquè Picasso arriba
amb una senyora,
amb una dona,
jove,
guapíssima,
que a més a més es perfuma com les dones de París
i a més a més es vesteix com les dones de París
i això evidentment xoca
amb la masculinitat
que hi ha en aquell poble
i xoca amb
la manera de veure les coses
a la gent d'aquell poble.
Sí que és cert que s'ha escrit molt sobre Picasso
i sobre el seu pas,
s'han escrit obres sobre Picasso
i el seu pas
per la zona d'Horta de Sant Joan,
per la Terra Alta,
però en aquest cas sembla que Toni Orençal
li dona encara una volta més,
no?
Sí.
fixa exactament amb això que tu deies.
Ell fa una absoluta ficció,
però que no està mancada de realitat,
perquè el que fa és,
a partir d'una anècdota,
posar en evidència un xoc cultural,
un xoc entre dues maneres
de veure el món,
de veure l'erotisme,
de veure la sexualitat,
de veure les relacions humanes, etc.
és una novel·la que passa a Horta de Sant Joan,
però en realitat podria passar en qualsevol altre lloc del nostre país,
perquè aquest tipus de xocs es van produir
i es produeixen encara contínuament.
La novel·la, a més a més,
afegeix alguns elements de contextualització en l'època.
Per exemple, hi ha un personatge que és un anarquista,
que és un tema recorrent en l'obra de Toni Orençal,
un anarquista que ha fugit de Barcelona
amb motiu de la setmana tràgica
i teme ser caçat, ser perseguit.
I, per altra banda,
hi ha una cosa que jo trobo molt interessant,
que és que el Toni ha fet una novel·la
amb una voluntat de comprensió,
d'acostament al públic,
per tant, un llenguatge molt àgil i molt viu,
però no s'ha resistit
al fet de poder dosificar
alguns elements de llenguatge genuí
d'aquest vocabulari que s'està perdent,
que és el vocabulari molt expressiu dels pobles rurals.
Recordo paraules com, per exemple,
parlar de quina faràm,
o parlar de donar un bandau,
posem per cas.
Paraules d'aquestes que ens remeten directament
a un territori i a una època determinats.
I Toni Orençal també s'encarrega
de posar-les un altre cop,
d'analitzar-les una mica
i de donar-los aquest.
Sí, estan inserides, efectivament,
en el seu context.
Jo crec que és una novel·la
que, dient-ne poques coses,
ja podem aconseguir que la gent hi tingui un interès
perquè és una novel·la que es llegeix
amb molta facilitat.
Jo l'he llegit en dues o tres tardes.
Es llegeix amb molta facilitat.
És una novel·la d'aquelles que enganxa
i que està estructurada
amb uns capítols molt breus
que no els pots deixar.
És a dir, passes a l'altre
amb una enorme facilitat.
l'estiu de l'amor de Toni Orençal,
que avui ens l'ha comentat el Joan Cavallers.
Joan, dimecres, dijous vinent i tornem.
Molt bé.
Gràcies.
A tu.
I nosaltres arribem en menys d'un minut
a les notícies de la una.
De seguida tornem amb més continguts
al matí de Tarragona Ràdio.
Fins ara.