Comencem la tardúlia de l'actualitat d'aquests dixous,
darrer dia del mes d'octubre, 31 d'octubre,
Portes de Tots Sants,
la tardúlia que la compartim amb la Sara Sants,
de la vegada de l'avantguàrdia,
president del Col·legi Oficial de Periodistes de Catalunya d'Àmarc,
a Tarragona, Sara, molt bon dia.
Bon dia.
I també s'acompanya el Carles Magrané,
company també periodista, responsable de disseny editorial del Mest Tarragona.
Carles, molt bon dia.
Bon dia.
Ara fora de micròfon parlàvem que avui dia un es pot ja ni morir,
com aquí que diu, perquè parlàvem de l'IVA,
avui hem explicat a nivell informatiu,
de l'IVA aplicat als apel·lis, als enterraments.
Ahir ens ho explicaven des del cementiri,
el seu responsable, el conseller delegat,
l'Ignasi Puig, ens deia que d'un apel·li que costa uns 1.200 euros,
aproximadament uns 400, aproximadament, no arriba, són IVA.
Correspon a IVA, des de l'increment,
recordem d'ara fa una mica més d'un any,
arribant-nos al 21% de l'IVA.
Malgrat tot, queda compensat el nombre d'incineracions
i el nombre de apel·lis convencionals.
Deia que no s'han incrementat les incineracions arren d'això,
però sí que hi ha gent, hi ha moltes persones que opten
per prescindir de serveis complementaris a l'hora de fer l'enterrament.
Els enterraments, les perruqueries, el mecànic,
no sé, podríem parlar de molts sectors,
que la cultura, el cinema, tocats per l'IVA.
A més, en el cas dels enterraments, de la mort,
d'aquesta, ara que ens toca arribar a tots sants,
és a dir, clar, es tracta d'un mercat captiu,
perquè, evidentment, a ningú li agrada,
però és a dir, és una circumstància que al final hi arribes al capdavall.
El fet que no puguin les incineracions,
suposo que ja és més una qüestió cultural,
és a dir, el fet d'incinerar-te o d'optar per la incineració,
de vegades ja ve per una qüestió de tradició i de cultura,
més que no pas econòmica.
I suposo que dintre de tot el ventall de possibilitats,
al final, al capdavall, doncs això que comentaves,
que els complements és el que, clar, tothom, quan és un familiar,
doncs el que vol és que allò llueixi al màxim possible,
perquè és una cerimònia,
evidentment, en què es tracta de fer una vetlla adequada,
no?, amb algú que ens ha deixat,
però, evidentment, quan per qüestions econòmiques
has de prescindir de tot allò que sigui no necessari,
és a dir, no hi ha res necessari, suposo, al capdavall,
és a dir, no estrictament necessari de complement,
però és evident, és a dir,
l'economia també ens marca fins i tot amb això,
és a dir, en l'últim pas,
però el problema, bàsicament,
no és tant que hi hagi un tant percent elevat d'IVA,
sinó el capdavall, que suposo que això en podem parlar,
és que aquest IVA, al final, quin retorn té
quan a què, cap al ciutadà,
no hi ha els enterraments, sinó en la cultura,
en qualsevol àmbit, no?,
en qualsevol factura que paguem,
o sigui, el retorn d'aquests diners cap al ciutadà,
en serveis,
és el que ara realment la gent es comença a qüestionar.
Clar, perquè els impostos,
si han de servir per reforçar o per donar un servei públic,
o sigui, tots hi estem d'acord, no?,
tots hi estem d'acord amb tenir una sanitat pública de qualitat,
una educació pública de qualitat,
i amb això, o sigui, ho paguem amb els nostres impostos,
però quan els impostos pugen
i els serveis també cada cop es redueixen
o s'ajusten al mínim,
perquè hi ha la situació que hi ha,
és aquesta sensació de
i per què hem de pagar tant.
Respecte al que comentaves,
jo crec que les incineracions tampoc són barates,
i, de fet, et pots gastar igual o més incinerant,
que és un tema cultural.
A Reus, per exemple,
sí que les incineracions ja estan per sobre dels enterraments.
I al final tornarem com fa anys,
que et donen el preu més IVA,
o sigui, no?,
que tornem a desglossar allò,
que sàpigues que aquest servei val tant,
però que tu pagaràs un 20% més.
És que, clar, un 20%,
segons quins pressupostos,
altera absolutament el preu que pagues, no?
Clar, parlarem d'aquests 400 euros,
és a dir, imagineu,
es calen la factura de 1.200,
uns 400,
que seria l'enterrament,
tot el...
Sí, però si en general no estéssim qüestionant-nos
que, per exemple,
serveis com el de la sanitat
no estiguin a nivells en precària actualment
i que els treballadors no surtin,
els treballadors de Santa Tecla
o els treballadors públics,
no hagin de sortir al càrrec,
queixar-se de que realment
no poden oferir un servei com cal.
És a dir, segurament no et s'hauria tant de greu
el fet que tu hagis de pagar un nivell elevat
per determinats serveis
o productes o qüestions que compres.
Si realment, després no hi hagués aquest problema,
sinó que la sensació és que
tot el que nosaltres acabem pagant en impostos,
ara, al cap de vall,
suposo que això ja és un problema més,
evidentment, de model macroeconòmic,
però s'està dedicant a pagar,
per una banda, l'estructura
que manté les administracions,
sigui quina sigui,
des de la més...
Des de la més local a la més general.
A la més alta.
I a pagar el deute
que aquestes administracions
que tenen adquirit,
bàsicament amb productes financers.
És a dir, clar, això al final
no s'està destinant a...
A millorar el servei de...
No ja a millorar-los,
sinó a mantenir-los.
Sí, sí.
És a dir, que estem en aquest bucle,
que en realitat allò que paguem serveis
per mantenir l'administració,
que és absolutament necessari,
ningú no diu que no sigui necessari,
però, clar, el fet que ara mateix
estem pagant tots els despropòsits
de despesa que portem anys
i anys, molts anys,
a mantenir en aquest país en general.
Sí, sí.
I ara parlem dels enterraments
perquè, per les dates que són,
però el tema del cinema
i de la cultura és escandalós, no?
És a dir,
si els diners que pagues d'impostos
per anar al cinema,
que vas tres persones al cinema
i et gasten 50 euros,
si compres quatre crispetes,
si això servís
perquè es fomentés
o perquè hi hagués una indústria
de cinema jove o perquè...
Doncs dius benvingut
perquè es manté,
però no serveix tampoc per això,
és a dir,
el sector està cremadíssim
i és una roda,
entres en un bucle, no?,
que com se surt d'aquí.
Jo crec que...
Però és el que dèiem,
políticament un govern pot decidir
que la cultura no és prioritària.
És molt dur dir això,
però un govern ho pot decidir.
Però si no és prioritària
i l'evas...
És a dir,
que comprar una llibreta
pel teu fill
pagui un 21% d'Iva,
que no sé què paga,
però em sembla que
al final el van pujar.
un govern pot decidir això,
però que després aquest 21%
no serveixi perquè...
Imagina les escoles, per exemple.
Si jo, les escoles,
en el meu...
Personalment he viscut situacions
que no fan una tanca
en un col·legi d'aquí de Raona
per no ser-hi amb 2.000 euros
perquè l'Ajuntament deia
que no tenia els diners.
Clar, quan veus això dius,
home, dius,
perquè de què em serveix
tot això que estic contribuint,
que he de contribuir,
que ja tinc clar
que he de contribuir,
però per què serveix?
És a dir, el capdavall.
Això és el futur de tot això, no?
Tenim ara mateix
un gurú
al Palau de Congressos
en aquesta jornada
sobre Smart City,
l'Armand Bogars,
acaba de dir que...
A més, he dit una frase
que és el que estem dient,
que diu que les persones
han de ser el centre de la ciutat
i els governs treballar
per el seu benestar.
És el que acaba de dir
des del Palau de Congressos
en aquesta jornada
sobre...
Aquest primer fòrum
Tarragona Smart
que es fa al Palau de Congressos.
Vull dir que és tot el contrari
del que estem reflectint
del que està passant, no?
Perquè avui també tenim
els farmacèutics
que ja han fet
un nou crit de guerra
que diuen que...
I la universitat també,
ara en parlarem,
la universitat
a l'hora de tu també deia
que ja no poden aguantar
més retallades.
Sí,
és el que dèiem
quant a la sanitat,
és a dir,
igual que ja el retalla,
en els serveis sanitaris
les llistes d'esperes
malgrat les maquillin
o vulguin fer-les
com vulguin
perquè al final
és a dir,
posar un número
en un lloc o en un altre
és relativament senzill.
És a dir, clar,
el problema
és precisament aquest,
és a dir,
si no estigués subvencionat
el medicament
la gran majoria
de la gent
no hi tindria accés
i és gent
que si acaba
anant al metge
és per una situació
de precarietat,
no hi ha econòmica
sinó física,
carai,
és a dir,
que menys que
a mi els meus impostos
serveixin
per subvencionar
els medicaments,
no perquè els hagi
de fer servir jo,
sinó perquè si jo
els he de fer servir
també els tinguin subvencionats,
que al final
ens trobem
en què et diuen
que no paguen
i al final
entres en una roda política,
és a dir,
Madrid,
el govern central
diu que la Generalitat
ho està fent
perquè s'evidenciï
no sé quina mena
de conflicte econòmic
entre administracions
i aquí la Generalitat
el que diuen
és que no tenen queixa.
Clar,
és molt dur sentir això.
Al final acaba pagant
a farmacèutic.
Sí, clar, no.
El que es té entre mig,
entre una banda,
entre el consumidor
que exigeix aquest medicament,
aquí també hi hauria
un tema a parlar,
i el govern que no paga
o l'administració
que no paga
és un particular.
és una persona
que està hipotecada.
Però això explica-li a algú
que està pagant
si posa gasolina
el cèntim sanitari,
que no és un cèntim,
que és bastant més.
Que està pagant
el copagament
en receptes,
que també estàs pagant
determinats tipus
de medicaments.
Clar,
tot això al final
no...
És a dir,
estem abocats
a anar cap a un canvi
de model,
perquè és que si no,
això és insuportable.
I aquest desafecte
que sempre acabem parlant
d'entre la política
i la gent,
perquè després et diuen
durant els últims dies
que si la crisi s'ha acabat
ja no es cau,
ja a Espanya
ja en brots verds
i el dia a dia
la realitat
no enfoca
d'en cap manera
cap a aquest sentit,
no?
I llavors,
jo crec que això és el que fa
que la gent al final
aquesta sensació
de, bueno,
què està passant
o no ens estan explicant
què està passant.
No,
i el gurú,
no em recordo
del nom que comentaves,
és a dir,
els polítics han de treballar
per la benestar de la gent.
No trobaràs cap polític
que et digui
que no ho fa.
El problema és que
abans deien que ho feien
i ara diuen
que ho intenten
i que no poden
perquè és l'excusa
que han trobat
també,
és a dir,
que estan lligats
a aquest país
tenim un president
del govern a Madrid
que ha sortit
amb una roda de premsa
de dir que fa
no el que vol
sinó el que li han dit
que ha de fer
i no passa res.
Doncs, bueno,
és a dir,
no sé ni al final
de quina manera
volem justificar
que hem d'anar a votar
també,
no?
Al capdavall
perquè si no és important
allò que tu tries
ni un model polític
que tu planteges
o un programa electoral
sinó que al capdavall
el que estàs fent
quan arribes aquí
és fer el que pots
o el que et diuen
que has de fer
perquè tampoc hi sortir
no anima.
Però queda molt bonic
portar un gurú
o posar el segell
o la bandera
de les Smart City,
que al final dius
això és el que ens ha de treure
de la crisi,
això generarà ocupació,
això generarà vida,
activitat a la ciutat.
Però quan les coses
anaven bé
aquest tipus de coses
incentivava la gent.
Clar,
però és que les coses
anaven bé
i a més
és que sembla que hi ha gent
que es pensa
que quan tornem a anar bé
les coses tornaran a ser
com abans
i això ja no és així.
Jo crec que afortunadament
no tornaran a ser com abans.
Espero, vaja.
Però llavors hi ha d'haver
un canvi de plantejament.
O sigui,
hi ha plantejaments
i projectes de futur
i ja que parlem de la ciutat,
projectes de ciutat
que a mi em recorden
a temps passats
i ara us em tirareu amb sobre
però vull dir...
Depèn de què digui, no?
No, no, no,
però el que vull dir
és que t'ha reonat uns potencials.
Anem a intentar
mirar com amb aquests potencials
tu pots crear activitat,
pots crear negoci,
pots crear vida a la ciutat.
i això fa uns anys
quan la situació era molt diferent.
Per exemple,
jo crec que ara s'ha d'explicar molt bé
un Tarragona 2017,
un jocs de Mediterrani,
realment,
quin sentit tenen?
Quin sentit tenen avui?
Quin riscos comporta això?
Perquè la situació
és la que és
encara que ens expliquin
que hi ha brots verds
i que les coses van a millor
no tornar a ser com abans.
Encara que molts ho voldrien, no?
Pel que sembla
o pel tarant que porten alguns polítics.
Sí,
i a banda d'això,
ara a més el que sembla
és que estem agafats
a la panacea
que serà el Barcelona World
en aquest territori,
clar.
També,
és a dir,
fa,
jo,
per qüestions professionals,
tinc contacte
amb sectors d'hostaleria
que fa,
recordo com a mínim tres anys
que parlaven del tema
dels creuers aquí a Tarragona
de la necessitat d'ampliar
i de...
Tres anys?
Que jo tingui present,
és a dir,
que tingui present
amb gent del sector,
diguem-ne,
del sector,
no portuari,
sinó d'hostaleria,
de comerç,
que proposaven de fer projectes
encaminats a anar a buscar
aquest tipus d'allòs,
no?
I no és ara,
no és fins ara,
que està bé,
és a dir,
no discuteixo que no sigui.
És millor ara que mai,
no?
Evidentment,
és millor ara que mai,
però no és fins ara
quan es planteja
el fet que ha d'arribar
a quatre casinos
i no sé quants hotels
perquè al final és això
i suposo que algun tipus
d'urbanització
anexa
a la zona,
és a dir,
no és fins ara
que es planteja seriosament
el fet que al port de Tarragona
hi hagi un,
una,
tècnicament,
soc incapaç
de recordar
provisional
mentre no s'arribi.
Escolta,
mentrestant,
Palamós,
Palamós té molts més creuers
que a Tarragona.
Bé,
que hi ha Figueres a prop
i hi ha el Museu d'Alí a prop,
però,
a veure,
crec que no tenim res a envejar
i que podíem oferir
com una ciutat com Palamós
actual de Tarragona
ja jo crec que és un mereix.
És molt més potent.
Aleshores,
alguna cosa s'ha fet malament,
alguna cosa s'ha fet molt malament,
per si un poble com Palamós
pot tenir creuers
i nosaltres no.
Aquesta setmana,
per exemple,
a Palamós
donaven a conèixer
la xifra de creueristes,
més de 100.000
de creueristes
a Palamós,
que no és Barcelona,
que és Palamó.
I escolta,
si després una part d'aquests
passa com amb Ria Negra,
agafen i se'n van a Barcelona,
que hi vagin,
ho estigui perfecte,
però alguns,
només que alguns
ja es quedin a la ciutat
ja genera una activitat.
Aleshores,
estan molt bé
aquestes conferències
i fan parar un moment
i pensar,
però potser que ens falta
és un projecte
de veure cap a on
pot tirar la ciutat,
on es pot tornar
a generar activitat,
quins són els sectors
o les maneres
que tenim
perquè pugui crear
la seva ocupació
a la ciutat.
I amb això jo penso
que el turisme
i el turisme cultural,
i aquesta setmana
justament que vam presentar
les dades,
això seria un gran focus,
o sigui,
pot ser un motor
per Tarragona,
o sigui,
aquí ens estan dient
que estem pujant els visitants,
però baixen les pernoctacions.
Home, doncs,
has de buscar maneres
que la gent es quedi a dormir.
Hi ha molt de camí per recórrer,
tens coses a oferir
que són diferents
del que pot oferir
moltes ciutats del voltant.
I el que és cert
que el turisme cultural
no té el mateix valor,
diguem-ne,
en quant d'atracció
que un turisme estrictament,
diguem-ne,
de sol i platja,
però és que el sol i platja
també el tenim.
Bueno,
però és que tenim
1.200 places hoteleres,
tampoc no hem d'esperar
a rebre...
Clar,
i també el tenim,
però bueno,
Tarragona té una sèrie
de places hoteleres,
no són tantes,
que són poques,
i aquestes poques
no les pots omplir
i tota la filosofia
Smart City
no la pots aplicar
a donar més valor
al que tu ja tens.
És a dir,
a mi em sembla
que a banda de la crisi,
del que pagues,
el desconcert aquest
de no saber cap a on,
no?,
d'anar disparant
cap a molts llocs
perquè a veure
el més llest
o el primer que caigui,
doncs allò caurà.
Ara es diu
Smart City,
ara es diu
d'una altra manera,
però...
Jo de tota manera
recordo
que a més
em van llançar a sobre,
és a dir,
també no sé quan...
Sento remetre'm
en ginsrere,
però que...
És que al final.
Però en aquesta ciutat,
per exemple,
hi ha un pla estratègic
en què va participar
a la universitat
tot de sectors econòmics
i que ja fa
dos o tres anys
jo vaig qüestionar
el fet que
què s'estava fent
i m'han dit
que sí,
que estava engegant
coses,
no sé què,
quan hi havia
un altre color polític
a més en la Generalitat,
però és que...
És a dir,
aquest pla estratègic
que tothom donava per bo,
és a dir,
hem d'anar cap aquí,
una altra cosa
és que evidentment
les circumstàncies he fet
que des del 2008
cap aquí...
No es puguin anar
al ritme que s'havia previst,
per exemple,
no?
que t'hagin de retocar,
que t'hagin de replantejar.
Però què et passa a dir?
No ho sé,
algú en parla,
algú sap exactament
de tot allò
que tothom sembla
que estava d'acord
en que de rebona
aquest territori
ha d'anar cap aquí.
Clar,
però Carles,
també hi havia
un pla territorial del camp,
també hi havia
un pla d'infraestructures,
també hi havia
un corredor del Mediterrani
previst per fora
i estem a punt
de fer el tercer fil,
no?
És a dir,
tots aquells estudis,
tots aquells projectes
no van servir per res.
No recordeu l'an Renou
amb el traçat de l'A27
que finalment
hi havia diferents opcions
i el territori
ens va posar d'acord
i així ens hem quedat
en 8 quilòmetres d'A27.
Hem fet memòria,
no?
L'estació de l'A27
també,
doncs que...
Sí,
però tenim un A27
que passa al costat
de la 240
que està,
en alguns casos,
deu estar
a 20 metres de tocar,
és a dir,
en lloc d'aprofitar
infraestructures
i ser lògics,
perquè de vegades
és que torna
aquesta sensació
que hi ha algun tipus
d'interès creat
que...
Allibera el peatge
de l'autopista
fins a Lleida
i intenta que els camions
passin per allà.
Ara tenim 8 quilòmetres
d'una autovia
que podria donar servei
a la patroquímica
però que encara no té el permís
perquè passin camions
amb matèria.
Matèria per llosses.
Bueno.
Sí,
però fins i tot
en el cas de l'autopista,
si no vols filar tant prim
i ser molt liberal
i no tocar
una qüestió
que és una concessió privada,
mira,
pots arribar a discutir...
Però sortiria més a compte,
no?
Que fer una autovia nova...
Sí,
però és que fer la nova,
fer-la bé
potser seria la solució,
no?
És a dir,
si ja la tens plantejada
perquè a la 27
la sortida del port famosa
que ha d'arribar fins a Montblanc
i connectar,
arribar fins a...
Clar,
però tu imagina't
el pas del Collarilla.
També fa molts anys.
Què va passar amb l'AVE?
O sigui,
es va duplicar
el pressupost de l'AVE
pel pas del túnel.
Imagina't tornar
a fer una obra similar,
no?,
per una carretera.
Sí.
Això,
és que ara ja,
si estem batallant
perquè paguin
a les farmàcies,
és que ens sembla ja
de la propera era,
no?
Per tant,
s'haurien de buscar
solucions més concretes,
doncs per exemple,
no sé,
amb el transport pesat
que és el que fa
que els cotxes
haguem de fer cues
i a la rotonda
es donen intentar
que puguin anar
per l'autopista
a un preu assumible,
no?
Potser no obrir els peatges
però buscar alguna manera
i intentar pressionar per...
No sé,
a veure que hi ha solucions
més d'allò
que està barallant
uns dos anys més
per l'autovia.
Per cert,
que existem
hem explicat
que el centre sanit sanitari
ha arribat a l'Unió Europea
i que veurem què passa,
perquè ahir parlàvem també
d'una empresa de Montblanc,
entre d'altres,
de transports
que crec que havien pagat
més de 45.000 euros
amb el centre sanitari,
que és només aquesta empresa
i que a més a més
és un canviat d'advocats
d'aquí de Tarragona,
l'Ima Mallol,
que estava doncs,
i un fiscalista
que va a Estrasburg
que ha presentat
això,
el recurs contra aquest centre sanitari.
Veurem què passa
però en principi
és això el que dius,
és a dir,
si tot és taxa impositiva,
si tot és pas a la roda
sobre un sector
que ha de dinamitzar
i que ha de tirar endavant
i que li fem pagar 45.000 euros
a alguna empresa,
per exemple,
de transports
relativament petita,
que pugui...
Sí,
la contradicció de tot això
és que és amb un govern
que se suposa
que seria partidari
de baixar impostos
i que al final
la situació és tal
que els han de pujar
per tot arreu.
Mentre veus que altres zones,
mentre que Madrid
anuncien baixades d'impostos
aquí,
els hauran de baixar
a Cop de Lleida
perquè a Brussel·les
els diuen
que no la podran aplicar.
Sí,
però estem parlant
de governs absolutament endeutats,
no només el de Catalunya
que ho està,
i molt.
I molt,
i més.
Però el de Madrid també,
és a dir,
clar,
el plantejament de baixar
impostos
i la gent,
els treballadors sanitaris
estan sortint al carrer
perquè no es privatitzen
als hospitals.
Sí, sí.
És un insult.
D'entrada,
em sembla,
sí,
anava d'un controsentit.
No,
el que passa és que
potser el càlcul
és que vindran
tantes grans fortunes
que...
Sí,
perquè el tram que baixen
és el més alt.
Sí, sí.
No,
el que és evident
és que per una qüestió,
almenys d'una de les qüestions
dintre d'aquest mena
de procés sobiranista
en què estem immersos
tots plegats,
ens agradi o no.
Una de les qüestions
era la marxa d'empreses
cap a Madrid,
no?
És a dir,
clar,
evidentment,
si hi ha incentius...
Hi ha una qüestió
de capitalitat
que és certa,
és a dir,
amb una empresa,
depèn del mercat que tingui,
li surt més a compte
tindrà la seva central a Madrid
que tindrà la Barcelona.
Però a més,
hi ha un robot d'impostos,
igual que allà
que hi ha el País Basc,
és a dir,
el País Basc
és el sistema impositiu
que li apliquen a les empreses
és molt diferent
que una empresa
que es vulgui instal·lar
aquí a Catalunya.
I quan estem parlant
de tants milions,
és molt el que s'estalvien,
no?
És a dir,
no és una tonteria.
Sí,
però és que aquí hem passat
que jo recordo operacions
que ningú discutia
a ajuntaments
en què pràcticament
es regalava sol industrial
perquè semblava lògic
el fet que, bueno,
ens ha de venir una empresa
que ens posarà 100 treballadors,
doncs carai,
li posem molt fàcil
i creiem organismes
que apleguin la gestió
del sol industrial
i que...
Això que semblava lògic
al final que es ha vingut,
doncs que cada vegada
anem acollant més
perquè d'algun lloc
hem de treure els diners
i els recursos.
Igual que ara s'està discutint
nous impostos
que s'aplicaran
a partir del nou argument
presumestari
que presentarà la Generalitat.
Doncs així estem.
És a dir,
el problema és aquest que deia,
és a dir,
que ens pugen els impostos
però que després
no hi hagi discussió
en quant als serveis sanitaris
que disposem,
segurament...
Que es visualitzi un retorn.
Que es visualitzi.
El que no pot ser
és que aquests impostos,
jo trobo lògic
que el president de la Generalitat
surtia a dir
que el primer
amb què hem de complir
és amb els bancs
a l'hora de retornar deute
perquè...
Comenceu,
però és molt dur
justificar aleshores
que no pugui tindre
una atenció pediàtica
correcta
en determinats llocs.
A partir de demà,
per cert,
a qui no tingui la ITV
del cotxe passarà
200 euros de multa.
Sí, sí.
I avui també sentia
que els inspectors
dient que es poden anar
a casa per casa.
A partir de...
Per fi, inspeccions.
Casa per casa?
Es veu que sí.
Bueno,
ho estava sentint aquest matí.
No, no.
Bueno,
el que sí que han fet
és anar a obrir
caixes de seguretat
als bancs.
Allò que se suposava
el sumum de la privacitat,
no?
De la gent que se suposa
que té recursos,
doncs entraven als bancs
i anaven a agafar
les caixes de seguretat.
Això no em sembla
especialment malament.
De la manera
en què s'apliqui,
és que és com tot.
És que...
Com l'espionatge.
Clar,
ara descobrim que...
Bueno, descobrim.
És a dir,
algú es pensava
que aquí no...
en general no hi ha...
Perquè tant els hi fa
la majoria de poders públics
el que pensi la gent
perquè al capdavant
no passa res
i això és un risc, no?
Sí, sí,
hem començat
d'escobrir l'espionatge
a casa
però al final no.
Jo intento espiar
els meus fills
perquè facin les coses
que em deuen
però això és una altra cosa.
Perquè per ells
sempre encriptats.
Bueno,
queden set minutets
de tertúlia.
Dilluns que hi haurà
una prova de sirenes,
una nova prova de sirenes
del pla Setcat,
la sentirem aquí al territori.
És una nova prova,
la segona d'en guany.
creieu que és efectiu
fer exercici
d'aquesta magnitud
de cara a la població?
No, no és efectiu
però no pots no fer-lo.
Jo qui discrepo.
Jo crec que sí que és efectiu
com a mínim
per controlar
les sirenes que funcionen
i les que no.
Sí, però això ho pots fer
amb un tècnic
que va costar.
El fan de fer sonar, no?
Perquè sàpiga si funciona.
Sí, però és bastant poble
que hi hagi
algun altre sistema tècnic
per comprovar-ho.
Però en realitat...
Quina és la informació
l'endemà?
la protecció
arriba a la civil
a la rebut?
Sí, sent trucades
de gent que...
Sí, però hi ha tècnics
que detecten
si aquí s'ha sentit
o no s'ha sentit
i en aquella escola
no s'ha sentit
i tal,
que després s'arregli
o es faci arribar.
Home, jo penso que és important
i que s'han de fer.
i depèn d'un bufí el vent
suposo que s'ha sent més
en un lloc
que en un altre, no?
Bé, però estem en una zona
de risc
i hem d'assumir
que hi ha uns riscos
i les coses s'han de...
Que d'entrada he dit
que no pots no fer-ho.
És a dir,
la seva utilitat
és una altra cosa.
Perquè és que si mai passa res,
tu creus que hi haurà
una reacció especial
i després hi ha una altra cosa
que tu pots sentir les sirenes
i pensar que és un exercici, no?
I segueixes igual
i la gent no es confina
a la primera botiga que troba
i la vida segueix igual.
Però a nivell tècnic
jo crec que aquests exercicis
són importants
perquè sí que hi ha gent pendent
i sí que hi ha gent
que ho treballa.
En un cas d'emergència
segurament és més important
el que pugui fer ell
des de la ràdio
en aquell moment.
No, segur.
Segur, segur que dos sirenes.
Això n'estic segura.
Clar,
perquè és que la gent
ara mateix
sona una sirena
per un compromís
d'emergència real
i la gent no sap
per què ha de fer
encara que la senti.
No, i que segurament
les coses van evolucionant
la tecnologia va evolucionant
i la sirena potser era efectiva
fa 20 anys
potser a les èpoques
que corren en un WhatsApp
és millor enviar un SMS
No, SMS, Whatsapps o tal
que no pas de sentir sirena.
A l'anterior simulacra
ja vam provar
aquests missatges emergents
tipus push
els smartphones
i la idea també seria
incorporar
que això ho tenen en ment
el que passa
que costa diners
que la sirena també
inclogui un to de veu
és a dir, un missatge de veu
que expliqui què està passant
cru, curt, breu
és un simulacre
és això
és a dir, que la gent
a l'escoltar la sirena
a més a més tingui informació
directa a través d'aquesta veu
del que està passant
si és un simulacre
si és una activació
això ho estan estudiant
des del procés civil
i els missatges
al telèfon mòbil
volem també que sigui
fins i tot selectiu
de manera que només arribi
la gent que està dintre
de l'àrea d'influència
per tema de geolocalització
tot això són diners
però tècnicament possible
i en el fons
no ha de ser tan car
perquè fer un exercici
d'aquests ben fet
però és allò que dèiem
és a dir
a l'hora de gastar
els meus diners
com a contribuïn
què és el que prefereixo?
que se'ls gastin
per exemple
en fer possible això
és a dir
que si realment
hi ha alguna emergència
doncs tothom
que estigui en aquest àmbit
pugui rebre el missatge
jo preferiria
que s'ho gastessin
amb això
que no han de tornar
diners als bancs
però que els diners
als bancs
també s'han de tornar
però el problema
és que com que se'ls van gastar
vàrem viure
per sobre de les nostres possibilitats
vàrem
perquè ens toquin
no tenim de reme
i segurament a tots nivells
cadascú no ha el seu nivell
però el que també s'ha de fer
pedagoger
és perquè no tornem
a caure en els mateixos arrosos
i canviem actituds
no seguim gastant
no seguim
en això però
tenim una memòria molt curta
en aquest tipus de coses
això vol dir
que no hem tocat
prou fons
perquè hi hagi un canvi
profund en aquest sentit
és a dir
aquest és un argument
que jo sempre defenso
que sempre em repeteixo
i em sap greu
si ja ho he dit alguna vegada
és a dir
però
per què els gurus
del màrqueting polític
perquè ja existeixen
acumulen totes les
ara ja no tant
perquè hi ha no tantes coses
per inaugurar
però acumulen els actes principals
dels candidats
i les inauguracions
i això al final
dels mandats
i les legislatures
perquè la gent no se'n recorda
els tres anys anteriors
i allò que és
que aquell any
és el que al final decideix
el seu vot
en la majoria de gent
la gent encara té ganes
d'anar a votar
i és així
és a dir
desgraciadament
no ens en recordem
que fa quatre anys
aquella persona
ens va prometre
no sé què
i no ho va complir
potser ens en recordem
que fa un mes
doncs han inaugurat
un centre civil
o un
no sé què
no no
que a veure
que nosaltres també
hauríem de ser més exigents
i tenir més clar
el que sí que és veritat
és que sembla
que aquesta sensació
que ens estem tornant
més exigents
sí que ell és
però
però
si hi ha d'haver
un trasllat a la política
efectivament
no hem discutit massa
no?
estem massa d'acord
fareu panellets
aquest cap de setmana
perquè vagi
jo ja els he fet
jo
els que tenim
canalla petit
ens toca fer panellets
i el que calgui
no hi ha discussió
amb això
em temo
caldria una brigada
sencera de neteja
quan s'acaba de fer panellets
amb canalla petit
a la cuina
perdona
a banda de tastar
que des d'aquí
negaré que no ho siguin
molt bons
els que ja et porten
del col·legi
tenen moltes vitamines
moltes
moltíssimes
si fareu panellets
ja s'has fet
doncs ara
veig que també som de castanyada
i no de Halloween
amb això tampoc ens discutirem
no no no
amb això
ho sento
amb canalla petita
jo soc de tot
és a dir
per què no m'ho puc evitar
em deixen perdre cap
fa uns anys
per exemple
a les escoles
era impensable
que es fessin festes de Halloween
vaja
jo no recordo
fa algunes anys
i no se'n fan
i no se'n fan
no se'n fan
estrictament
no se'n fan
és a dir
perquè bàsicament
és castanyada
el que
es continua fent
i hi ha la castanyera
almenys
en l'experiència
que jo en tinc
però el que és impossible
és
debadir-te
de tot el que és
el Halloween
que a més
hem de ser clars
és una festa
que és més divertida
que la castanyada
carai
a la canalla
doncs sempre
li agradarà més
però
si trobem aquest equilibri
per les escoles
almenys
les que jo tinc present
castanyes
per la castanyada
tots diferents
de castanyes
a fer-se alguna
que altra
carbassa
sempre per allà
decorada
però vaja
sí
castanyada
aquí a casa nostra
defensem que la
carbassa
no té un origen
directament
del Halloween
sinó que té
una castanyada
no por mai
de fora d'alguna
de carbassa
són molt dures
no por mai
de buidar-me alguna
no no
escoltarem
per fer-ne
i no els panellets
Carles, Sara
gràcies per acompanyar-nos
Sara Sanz
Carles
Carles
m'agrada que vagi bé
i bon cap de setmana
bona castanyada
igualment
igualment
merci