Fins demà!
Hola, bon dia!
Xavier Quintana, nom d'Augur Municipal de Convergència i Unió, Xavier, què tal? Bon dia!
Bon dia!
I també Javier Villamallor, nom de l'equip de govern socialista, Javier, molt bon dia!
Molt bon dia!
Que avui, per cert, d'aquí a poc a estona, d'aquí a una hora, exactament, presenteu l'anella olímpica, no?
Els detalls de l'anella olímpica...
L'anella mediterrani!
L'anella mediterrani, eh? Sí, sí, amb això tenim alguns lapsos, eh?
Però, vaja, divendres ja arribem a vist i plau del Comitè Internacional, no?
I aquest seria un següent pas, no? Explicar el detall del que serà, no?, aquesta anella.
Sí, l'anella mediterrani preveu que, en el que és els voltants de l'actual zona esbolia esportiva de Camp Clar,
es construeixen els tres equipaments que són necessaris pels jocs i que tenen el vestibre del Comitè Internacional.
Vam presentar el padirector, el padirector concretava que eren necessaris tres equipaments,
que són els que sempre havíem prioritzat, la construcció d'una piscina olímpica,
l'arranjament de l'estari d'atletisme i un pavelló multius de 5.000 espectadors,
del qual la ciutat no en té, i si mirem ciutats similars a la nostra,
doncs Lleida en té un, Girona en té un, Badalona en té un, Terrassa, etc.
Per tant, els tres equipaments són els que tenen el vestibre del Comitè Internacional,
el Comitè Olímpic Espanyol també recolza aquesta opció i bé,
ara el que estem treballant amb totes les administracions és l'assignació
de les partides pressupostaries i els compromisos plurianuals que els facin possible.
Ahir, de fet, esperarem a dos quarts d'onça per saber exactament els detalls d'aquest projecte.
Ahir també passava pel plenari la creació de la Fundació Tarragona el 2017,
també l'agrupació d'interès econòmic, que va ser un dels temes principals del dia,
i si sembla podem començar per aquí, perquè ara ja està creada abans d'acabar l'any,
d'aquest 2013, és l'agrupació, recordem, de les cinc empreses municipals.
Més o menys ja s'ha dit, se n'ha parlat, i n'hem parlat també amb Tartuli aquí en aquesta casa,
però no sé si després del ple d'ahir volen fer algun comentari, comencem per l'argui,
fem una ronda ràpida, ni que sigui, d'aquesta agrupació d'interès econòmic
i, en definitiva, dels objectius que té.
Bé, com que ja em van parlar ahir de l'agrupació d'interès econòmic,
com que repeteixo, em va tocar ahir, sí.
Home, en principi, una agrupació d'interès econòmic és una eina,
és un instrument que et permet que algunes coses les facis d'una manera conjunta
i pot ser una bona manera d'estalviar costos,
doncs, amb una gestió conjunta d'algunes coses
i d'aprofitar determinades actius que té una empresa per l'altra,
de compartir, per exemple, estructures administratives o aquest tipus de coses.
En principi, és una eina que pot funcionar i que pot anar bé.
Ara, és això, no és res més, eh?
No és una fusió d'empreses, com a vegades s'ha dit, no és un holding,
simplement una agrupació, que està bé, però que és això.
I jo crec que el que queda darrere d'aquesta agrupació d'interès econòmic
és definir el model d'empreses municipals,
perquè això no ho fa, l'agrupació d'interès econòmic,
no ho fa ni ho pot fer, és un altre tema.
Quin model d'empreses municipals volem?
Per què? Amb quines prioritats?
Quin futur han de tenir?
Això és una cosa que encara queda pendent,
però no queda pendent perquè no depèn d'això,
és una altra història.
Recordem, són mitjans de comunicació,
s'ha dit, aquesta casa, habitatge,
abarcaments i de ser un moviment econòmic.
Jordi, ahir Alejandro Fernández va recordar
que ja ho portaven, tot i que no en aquesta fórmula exacta,
però ja ho portaven com a promesa electoral.
Sí, per això ja s'havia parlat,
de fet el grup socialista i nosaltres ja ho havíem comentat
i podia haver estat engegat fa un any,
però Convergència no s'avenia,
nosaltres vam dir que havia de comptar
amb el màxim suport possible, amb el màxim consens,
i la línia aquesta que té Convergència
ha de fer molts escarafalls
per després fer el que hauria pogut fer fa un any.
El mateix va fet amb els pressupostos de la Generalitat,
un any sense pressupostos,
perquè en teoria la situació era gairebé
de catàstrofe natural
i en guany aprovaran pressupostos
perquè hem perdut un any,
amb el tema de l'associació d'interès econòmic,
que és l'agrupació aquesta d'empreses,
també hem perdut un any,
però ara ja tira endavant
i a veure els resultats que li treu l'equip de govern,
que és el veritable responsable
que això es demostri fructífer.
Xavier Quintana.
Bé, el Jordi taca Convergència,
jo no taca el PP.
Jo diré que crec que el que hem fet
és entendre'ns amb l'equip de govern
i demanar que deixessin els costos.
Nosaltres fem una agrupació per reduir costos,
com ha dit, ben bé larga.
Aquest és el primer pas
i al final el que es ha de buscar
és que aquestes empreses comencen a ser...
Jo sé que són empreses públiques,
que no totes les empreses públiques
de no d'iners,
però hem de rebaixar pèrdues.
Hem de rebaixar pèrdues com sigui,
perquè no estem ni en temps,
ni en ara ni en el futur,
per perdre diners a les empreses.
Javier.
És que coincideixo amb ells.
Jo crec que és una bona notícia
que s'hagi aprovat.
Explicava molt bé l'arga
per què serveix aquesta agrupació.
Les cinc empreses que s'agrupen
mantenen la seva personalitat jurídica
i per tant mantenen la seva forma jurídica.
El que passa és que posen en comú
algunes coses que fetes individualment
surten més cares.
Això ho haguéssim hagut de fer molt abans,
perquè jo crec que era una estratègia clara
de racionalitzar la despesa
i d'estalviar costos.
Com podem estalviar costos si ens agrupem?
Doncs contractant agrupadament
algunes de les funcions que hem de fer com a empreses,
si hem de negociar una pòlissa de crèdit,
si hem de contractar una assegurança,
si hem d'adquirir material, per exemple, d'oficina,
si hem de gestionar la comptabilitat
de totes aquestes empreses agrupadament,
doncs obtenim estalvis.
És el que es coneix com a les economies d'escala.
Com més servei dones,
doncs els costos són menors.
Té una lògica econòmica,
té també una lògica política,
perquè redueix els representants
en els diferents consells d'administració.
Per tant, hi ha un estalvi també
en el que són despeses institucionals
i jo crec que estem tots d'acord
que era necessari
i l'equip de govern amb el suport de l'oposició
doncs l'ha desenvolupat i l'ha aprovat.
Ja està, m'he recordat però que el punt de partida
és una llei de l'Estat
que preveia la desaparició d'empreses municipals
deficitàries a partir del 2015.
Exacte, aquest és el tema
que jo crec que Jordi Roca
no ha mencionat,
és a dir, l'explicació de per què fem això
és per avaritir costos, per ser més eficients,
per ser més racionals en la despesa pública.
El que passa és que ha coincidit
amb la tramitació parlamentària d'una llei
que es diu de racionalització i sostenibilitat
de les administracions locals,
que es coneix com l'Arsal,
i que és una llei
amb la qual personalment
el meu partit
i jo mateix estem radicalment en contra.
És una llei
que mimba dos principis molt importants.
Un és el principi d'autonomia local,
pel qual els ajuntaments
són la primera administració
que ha de prestar serveis,
i en segon lloc,
per mi,
mimba un principi de democràcia
i de proximitat amb el govern,
que és que
si alguna administració
és propera
i és capaç d'interpretar
les necessitats
i les demandes
de la ciutadania,
és el seu ajuntament.
Aquesta llei
el que ve a dir és que determinats àmbits
de la política local
que tenen a veure amb l'educació,
que tenen a veure amb la promoció econòmica,
que tenen a veure amb l'ocupació,
que tenen a veure amb els serveis socials,
les han de deixar de prestar
als ajuntaments.
I això em sembla un error.
Un error perquè la història d'aquest país
en els darrers 30 anys
demostra que hem progressat molt,
sempre de la mà
d'uns ajuntaments ambiciosos,
amb capacitat de desenvolupar
polítiques públiques.
Aquesta és la visió que defensa
el Partit Socialista
en les Corts
i també en el Parlament de Catalunya.
Per evolucions,
si ho ha parlat, Jordi Roca.
Bé, és una visió que jo coneixia
i que evidentment és errada
perquè quan el Partit Socialista
no sap què dir d'una llei
doncs de seguida diu
que és una ataca a la democràcia,
als nens,
a la fama en el món.
A l'autonomia local.
I a l'autonomia local,
tenint en compte que el PP
tenim 26.500 regidors,
pensar que ataquem a l'autonomia local
doncs és una mica contradictori.
El que no és normal
és que, per exemple,
l'Ajuntament de Tarragona
en els quatre anys
que ens van precedir
de govern de pacte
entre el PSC i Esquerra Republicana,
doncs hi hagués empreses
que es van descontrolar
amb la despesa
i amb el deute
i amb l'endeutament
sense donar més serveis.
Ens del contrari,
rebaixen serveis,
com ha passat
amb aquesta legislatura
i final de l'anterior.
L'Associació d'Interès Empresarial
s'hauria de fer igual.
Era el millor per la ciutat.
Ho digués una llei
del Congrés dels Diputats,
ho digués una recomanació
de la Unió Europea
o ho digués una llei
del Parlament de Catalunya.
Era una cosa que,
per controlar la despesa
i la gestió de la ciutat,
s'havia de fer.
Perquè l'autonomia
d'algunes empreses municipals
s'havia utilitzat malament
i s'havia endeutat massa
algunes empreses
que al final
provoca l'endeutament
de la ciutat
i que siguem
una de les ciutats
més endeutades d'Espanya.
I això són fets.
I encara que la campanya
van dir que donàvem
superàvit de 3 milions,
després s'ha vist com no
i ens ha hagut,
i a l'Ajuntament de Tarragona
l'ha hagut de rescatar
el govern d'Espanya.
I els fets són aquests.
I després podem parlar
de si és una llei
que va contra els nens
i contra els ocells.
Però el cert
és que hi ha molts ajuntaments
i em penso que és el parer
compartit per molts ciutadans
que molts ajuntaments
i moltes administracions públiques
han estirat més
el braç que la màniga.
Ara que s'han dit
després a Xavi Quintana
i Javier Villallor
que volen replicar naturalment.
Primera, una puntualització.
No som l'Ajuntament
un dels ajuntaments
més endeutats d'Espanya
ni molt menys en absolut.
Ni en molts absoluts
ni en relatius.
el més endeutat d'Espanya
és l'Ajuntament de Madrid
que fa molt...
Sí, és veritat.
17 fins menys que el de Tarragona.
No, és veritat.
Que fa molt de temps
que està governat
pel Partit Popular.
A veure, una cosa...
Sí, sí, sí.
El que diem aquí
ho apliquem allà també.
Parlem de les empreses.
Parlem de les empreses.
Evidentment,
la formació de l'agrupació
d'interès econòmic
d'una fórmula
per agrupar
i gestionar millor
les empreses
era una cosa
que s'havia d'haver fet
segurament molt abans.
si molt abans
vol dir molt abans.
No necessàriament
fa tres anys
ni fa quatre anys.
No fa molt de temps.
Que les empreses municipals
no han sigut
històricament
un model de gestió
i estem d'acord, eh?
I els responsables
que no siguin
un model de gestió
doncs són diversos.
Són diversos.
Perquè, per exemple,
tenim aquí
empreses
que arrosseguen
uns deutes
diguéssim importants.
Parlem de l'empresa
d'aparcaments
o parlem d'Espimsa
i del macromodel
de mercat
que està fet.
Qui el va impulsar
perquè totes aquestes coses.
però sí que és cert
que ara mateix
en aquest context
corria pressa
muntar aquesta fórmula
d'agrupació
d'interès econòmic
precisament
perquè la llei
que vol aprovar
el PP,
la llei de reforma
de les...
la llei de bases
de règim local
farà difícil
qualsevol altre tipus
d'activitat
de les empreses
i posa en perill
també
el futur
de les empreses municipals
perquè funciona
amb una lògica
que és la lògica
d'aquests senyors.
Que és la lògica
que l'objectiu principal
de les empreses
és no tenir dèficit
és la sostenibilitat econòmica
i evidentment
les empreses
han d'estar ben gestionades
perquè són diners públics
però l'objectiu
de l'empresa
de transports
no és no tenir dèficit
és garantir
que les persones
es puguin moure
és garantir
el dret a les persones
a moure's
en una ciutat
perquè els beneficis
que donen
les empreses municipals
tal com s'hauria de mirar
no es poden mirar
en un balanç econòmic
sinó en funció
dels serveis
que presten a la ciutadania
i això és d'un sentit comú
absolutament
tan elemental
que crec que no val
ni la pena
tornar-ho a discutir
i sí té raó
el senyor Vilamayor
i no és una qüestió
del partit socialista
és una qüestió
de tots els que
se senten municipalistes
la llei de reforma local
del PP
atenta contra
l'autonomia municipal
i a més
el que fa
és allunyar
el centre de decisió
del ciutadà
i passar-ho
a diputacions
i altres
institucions
que estan més allunyades
i que a més
no els tria el ciutadà
directament
sinó que són
de segon nivell
això és el que fa
la llei
del PP
però també és el que fa
la llei
que està aprovant
convergència
de reforma
de l'administració local
el que passa
que una ho fa explícitament
ho diu clarament
el que farà
i l'altra
són d'aquelles lleis
que ho remeten tot
al reglament
sigui breu
que si no
no podrem
ho deixo aquí si vols
ara el Xavier Quintana
tot això comença
una mica per control
el PP el que vol
és controlar
controlar tot el que pugui
i falleix per controlar
per controlar
l'educació
per controlar
les administracions locals
control
control
control
perquè
això és el centralisme
de Madrid
és així
vull dir
comencem
des del començament
vull dir
si tu retalles competències
als municipis
i les dons
a qui tu vols donar-los
els estàs controlant
absolutament
els estàs retallant prestacions
estàs retallant pressupostos
i al final
crec que s'equivoquen
totalment
absolutament
estic totalment d'acord
amb el que diu
el Javier
i part del que diu
l'Arga
els municipis
són
és a dir
la gestió dels municipis
els ajuntaments
són les administracions
més properes
al ciutadà
si això ho perdem
si això ho perdem
perquè no tindrem diners
per poder
atendre els ciutadans
amb coses tan importants
com l'educació
per exemple
que ens ho retallen
o coses tan importants
com els serveis socials
sí, sí, sí
que ho retallen vostès
sí, sí, Jordi
sí
a mi
perquè tenen altres prioritats
el que passa és que
és que no parlen clar
és Convergència
que retalla l'ensenyament
perquè té altres prioritats
sí, sí
perquè a Madrid
no ens deu molts diners
i no ens els vol pagar
no és cert
això és la seva visió
la seva visió centralista
de Madrid
i la meva visió
des de Tarragona
perquè no estic parlant
de la Generalitat
ni estic parlant
de res més
que dona llei
que ens afecta
els municipis
i crec que
el temps
ens donarà la raó
una miqueta
a tots
menys a vosaltres
els senyors
que representeu
un partit
que el que volen
és retallar
el món
no
la vida
la vida i el món
els drets
els drets de les persones
molt bé
aquí hi ha una cosa
perdoni senyor
després poter replicar
a veure
perquè la gent
que ens escolti
també agafi
una visió
del que
ens estem jugant
primer
l'agrupació
d'interès econòmic
no s'ha fet gràcies
a la llei
de racionalització
i sostenibilitat
de l'administració local
perquè aquesta llei
està en tràmit parlamentari
i encara no s'ha aprovat
segon
està aconseguint
el govern
del Partit Popular
el govern de l'Estat
una cosa que era
francament difícil
i que ha passat
molt pocs cops
en democràcia
que és que
tota l'oposició
s'uneix
sempre
ens hem posat d'acord
en dues coses
una
en què
tots els grups parlamentaris
que no són
el Partit Popular
s'han compromès
a fer reversible
la llei verd
d'educació
tots
de tots colors
nacionalistes
i no nacionalistes
d'esquerres
de centre
tothom diu
que el primer
que hem de fer
un cop
surtin del govern
el Partit Popular
és fer reversible
la llei verd
és una llei dolenta
pel sistema educatiu
no, per vostès
per la seva concepció
de tots els grups parlamentaris
per la concepció
de, no
Jordi, de tots els grups parlamentaris
per 20 diputats menys
en el cas
els grups parlamentaris
i les autoritats acadèmiques
per una minoria
perquè hi ha molta gent
que creu
que l'ensenyament
ha de millorar
Jordi
i ahir
els diaris
anaven plens
que Espanya
fracassa
amb ensenyament
i nosaltres
ens vam presentar
a les eleccions
i una gran majoria
dels ciutadans
ens va dir
que canviéssim l'educació
Jordi
si vostès diuen
que la canviaran
bueno
la llei verd
ha posat d'acord
a tothom
els grups parlamentaris
en contra
abans d'allicir-se
de molts
a la comunitat educativa
en ple
als pares
a mares
als mestres
als estudiants
no és ser
i es demostrarà
les properes eleccions
quan el PP
torni a obtenir
un gran suport ciutadà
Jordi
i en massa
segon
no és veritat
que els càrrecs locals
del Partit Popular
en el conjunt d'Espanya
estiguin recolzant
aquesta llei
la Federació Espanyola
de Municipis i Províncies
que presideix
un alcalde
del Partit Popular
ha tingut
moltíssimes tensions
perquè s'han fet
actes de protesta
contra aquesta llei
internament
per tant
els propis
regidors
i regidores
del Partit Popular
estan en contra
d'una llei
que si no m'equivoco
entrarà en vigor
a partir de l'1 de gener
de l'any 2014
per tant
tenim
menys de 3 setmanes
i recordo
que no hi ha
període de sessions
al mes de gener
en el Congrés dels Diputats
i tercera
puntualització
que li volia fer el Jordi
clar
parlem molt
del model
d'ajuntament
que volem
teníem un model
que era la llei
reguladora
de bases
del règim local
de l'any 85
una llei
que va ser
un salt
cap endavant
molt fort
en la possibilitat
de fer coses
dels ajuntaments
canviava el model
d'època franquista
d'un ajuntament
que es limitava
a fer 4 o 5 coses
l'empadronament
el control
el control
de la postguerra
no t'estic dient
que hi havia una concepció
hi havia una concepció
dels ajuntaments
a l'època franquista
de fer molt poques coses
i força soroll
força soroll
cultural
però poc més
en democràcia
canviem això
i desenvolupem
un marc legal
que permet que els ajuntaments
facin moltes coses
ajuntaments de tots colors
el PP
de Convergència
socialistes
que fa 40 anys
no
de l'any 85
de l'any 85
estic parlant de la lli
de base
del règim local
i ara anem
un pas enrere
tornem al franquisme
va digue-ho
no
un pas enrere
si tu no havies ni nascut
jo tenia 4 anys
Jordi
tornem abans
Jordi
tornem abans
de l'any 85
el problema
el problema d'això
és que com deia l'Arga
el ciutadà
que ens està demanant
més proximitat
amb les preses
de decisions
més transparència
més capacitat
d'influència
li estem dient
que l'administració
que li ha de solventar
els problemes
i que serà més propera
és la diputació provincial
l'única administració
mira't la llei
Jordi
mira't la llei
és l'única administració
que s'escolli indirectament
la diputació provincial
s'escolli indirectament
no és de sofrà
indirectament
per tant
el ciutadà
el que està interpretant
és que la diputació
que prou feines té
per interpretar el que fa
i no dic
que no sigui necessària
però el ciutadà
no sap ben bé
què fa
ara mateix
agafa més poder
i més capacitat
de maniobra
que la del seu ajuntament
que sap on està
i quina finestreta
és
perquè l'escenari espanyol
municipal
té 8.000 municipis
dels quals
no sé si un 30%
tenen menys de 10 habitants
o un 40%
tenen menys de 10 habitants
que no home
sí sí
dels 8.000 municipis
que hi ha a Espanya
que són petits
la majoria sí
però de 10 habitants
hi ha un 30%
que són de menys de 10 habitants
o de menys de 25
o una xifra ridícula
que sí
que sí
que sí
que sí
que sí
que sí
que sí
que sí
que sí
que sí
que sí
que sí
que sí
que sí
que sí
que sí
que sí
evidentment
evidentment
no
però no és això
que diu aquesta llei
no ens hem de posar d'acord
si vostès creuen
que nosaltres volem
que les empreses públiques
i les administracions
siguin sostenibles econòmicament
i jo li dic que sí
i que vostès no
si en això estarem d'acord
el problema és el que enteneu
vosaltres per sostenible
no
per exemple
l'empresa municipal de transports
que vostè l'ha tret
a sobre la taula
quan van entrar a governar
el partit socialista
costava 11 milions d'euros
i portava 11 milions de passatgers
i això són faves comptades
és a dir
això no és com el clima
que és una percepció
no no
això són 11 milions
d'un per un
comptats
un cop
s'havia fet una gestió
que per mi era dolenta
costava l'empresa
6 milions d'euros
més a l'any
i portava
els mateixos passatgers
és a dir
costava un 50% més
per fer la mateixa feina
i això no és sostenible
perquè tots aquests diners
primer
s'havia de pujar impostos
i després
es destinaven a altres coses
pel que fa al centralisme de Madrid
i aquesta figura
l'Ajuntament de Tarragona
amb 6 anys
amb 6 anys
ha crescut
el pressupost
un 50%
té tota l'autonomia
per exemple
el plenari d'ahir
autònomament
van decidir
vostès 3
doncs que al port de Tarragona
es poden construir
naus
o silos industrials
de 40 metres d'alçada
però això què té a veure
que nosaltres estem en contra
i ningú vindrà
a dir-los que no
per exemple
l'Ajuntament de Vilaseca
va votar que no
no sé
suposo que el senyor
de Vilaseca
que sí que votava el mateix
i autònomament
vostès van decidir
que a Tarragona
al port de Tarragona
es poden construir
sils industrials
amb inflamables
o amb el que sigui
de 40 metres d'alçada
al port
Jordi
no s'ha de demanar confusió
us plau
sí sí
vau aprovar això
jo
això és el que vau aprovar
això és el que vau aprovar
Jordi
i quan surti
aleshores
no però si això passarà com amb el tercer fil
d'aquí un any
d'aquí un any
es tornaran
tornarem a veure
com
ah bo sí
potser ens vam aquí
va
expliquem això dels cils
jo crec que tenia un desconeixement
molt profund
però molt
i ahir li vaig intentar dir
per bé a l'Alejandro
que no sap on estan els molls
al port de Tarragona
i això és un tema greu
és un tema greu
perquè
s'han fet una ampliació
al moll de la química
que ja hi ha dipòsits importants
de 27 metres d'alçada
s'ha fet una ampliació
al moll de contenidors
i el que s'aprova
és que amb l'ampliació
del moll de la química
que està a 4 quilòmetres
del casc corbada de Tarragona
no només del Serrallo
sinó també de Ponent
i que entre el Ponent
entre els edificis que estan
a Torreforta
i el moll de la Cantària
hi ha 4 quilòmetres
i al mig hi ha un polígono industrial
amb cils de ciment
amb cils de ciment
i importants empreses
importants naus industrials
i a més l'alçada
la visibilitat que tenim
des de Torreforta al port
no es veurà absolutament res
el tema de Vilaseca
és totalment diferent
Vilaseca té una part de platja
que té una visual
que sí
que sí que veuen aquests molls
però des de Tarragona
no es veuen aquests molls
primera qüestió
segona qüestió
volem fer el port de Tarragona
competitiu
és important el port de Tarragona
per la ciutat de Tarragona
ahir ho va explicar molt bé l'alcalde
i jo ara
li tinc que donar
un agraïment
a Larga Santís
perquè jo em vaig quedar sorprès
de com va defensar
una situació
i va dir
escolti
naltos no podem parar el progrés
no ho va dir molt bé
perquè Larga Santís
si en tot cas
ella veiés
que aquesta problemàtica existís
podia haver dit
escolta
jo defenc
que no es faci
no no Larga
ho va fer molt bé
i després
i després
penseu
que si nosaltres
no
no
no
provem això
podem perdre inversions
al port de Tarragona
perquè altres ports
permeten aquesta capacitat
d'amagatzematge
però això no ho diu
el senyor Poblet diu
que el seu municipi
no vol
aquests contenidors
o aquests cils
o aquest
el que sigui
de 40 metres alçada
o sigui
el senyor Poblet
no amenaça
l'ocupació
és només el PP
que més no sabem
on està el port de Tarragona
el senyor Poblet
estarà encantat
que formis part
del seu club de fans
jo el que volia dir
és
del nostre
jo l'únic que volia dir
és que
recuperant el fil
del que ens portava
perquè la discussió
al final
pot ser confosa
i la gent
pot dir
ostres al final
aquí parlen tots
i no acabo d'entendre
què volen dir
quan parlem
de la capacitat
de prendre decisions
d'un ajuntament
parlem d'autonomia local
parlem
de què fem
amb la despesa
i amb els ingressos
d'un ajuntament
i per tant
els ciutadans
que ens tenen
a la plaça de la Font
que el plenari
és públic
que poden venir
que ens poden fer pregs
que ens poden fer preguntes
saben on anar
quan una qüestió
que els afecta
d'acord
no està ben atesa
quants ciutadans
van a fer el mateix
a una diputació provincial
o a un concil comarcal
aquest és el model
aquesta és la discussió
si creiem
si creiem
la diputació
està per atendre municipis
no per atendre ciutadans
per això
és una administració llunyana
que no li toca
fer el que li vol fer
fer aquesta llei
llavors
després
una altra qüestió
perquè ha utilitzat
com al moment
el Jordi Roca
el nombre de municipis
té raó en una cosa
Espanya i Catalunya
tenen
molts municipis
a Catalunya
tenim
947
més que a Alemanya
i la tendència
no és reduir-ne el nombre
que seria
potser més racional
ajuntar municipis
com ha passat
a Suècia
a Holanda
a Dinamarca
han fet processos
de fusió
d'ajuntaments
que eren molt petits
aquí
el darrer exemple
és la Canonja
vam crear un de més
ara tenim
947 municipis
a Catalunya
això és racional
per prestar
segons quins serveis?
no, no ho és
perquè molts d'ells
són no menors de 10 habitants
com diu el Jordi
que sí, que sí
que miri la xifra
és igual
no t'encapa
miri les respostes parlamentàries
del Parlament de Catalunya
són de petit tamany
poden tenir
100 habitants
500 habitants
o en qualsevol cas
l'enors de 1.000 habitants
si tenim municipis
tan petits
si tenim municipis
tan petits
és difícil
que puguin prestar
serveis
que sí que presten
ciutats
de més de 10.000 habitants
o de 20.000 habitants
per tant
el model
que tenim territorial
és un model
que jo crec
que hem de revisar
en quina línia
l'hauríem de revisar
posem-nos d'acord
en dos o tres principis
molt claus
però s'ha escoapulit
dels 40 metres
ho ha vist
no, no
ara respondré
tenen 4 minuts de tertulia
jo també vull parlar
no, principi
respectem
la capacitat de decisió
del govern local
que és el més proper
principi
que ens hauríem de posar
tots d'acord
segon
prestem els serveis
d'una manera eficient
i per tant
d'una manera sostenible
en el cas del transport públic
que recordo
que és una competència obligatòria
per municipis
de més de 50.000 habitants
que han de prestar
obligatoriament
aquest servei
com deia l'Arga
l'important
és garantir aquest servei
i si no podem cobrir
el cost del servei
amb el preu del bitllet
hem de trobar els ingressos
que suplementin
aquesta quantia
per garantir
el servei públic
que és l'important
per tant
en un terme municipal
com el de Tarragona
on tenim la meitat
de la població
en nuclis dispersos
i en barris
que no són del centre ciutat
i en un terme municipal
de 60 km2
té sentit
tenir una xarxa
de transport públic
molt ben organitzada
que sigui deficitària
perquè no poden mai
no té sentit gastar-te 24 milions d'euros
més en 4 anys
perquè ho has fet malament
això no té sentit
no diguis això
sí, sí, ho dic
ho dic perquè a mi s'hi ha els números
Jordi, hi ha moltes variables
que tenen a veure
amb els resultats d'aquesta empresa
entre d'altres
el preu del combustible
i el preu del combustible
té unes fluctuacions
que no depenen
de l'Ajuntament de Tarragona
i factures
que estàs pagant d'abans
de l'ICINs
que es van fer en un moment donat
no és cert
que els l'ICINs
es paguen al mes a mes
parlem de tot
que gastaves
un 50% més
per fer la mateixa feina
no ha pujat un 50%
el fuel
ni les assegurances
de fet havien pujat abans
i tenim els autobusos
6 anys més antics
jo volia parlar
dels 40 metres
que diu el senyor Jordi Roca
a mi és que em sembla
que últimament
el PP s'ha enrocat
amb una mena de defensa
de Tarragona
com una única activitat
que és la turística
i això és un error
és un gran error
perquè una de les
coses bones
que té Tarragona
és que té
una activitat
industrial
i un port
i un port industrial
i que a banda
Tarragona
és veritat
Tarragona
sempre està lligada
al port
és molt bo
que tingui indústria
perquè necessitem
una economia diversificada
no únicament
depenent del turisme
que és una activitat
molt inestable
i que a més produeix
una ocupació
de molt baixa qualitat
és una bona notícia
que hi hagi indústria
i hem de posar
els mitjans
perquè la indústria
realment
pugui estar aquí
i pugui ser competitiva
i evidentment
si això implica
que el port
ha de tenir
unes determinades instal·lacions
doncs les ha de tenir
i el que no podem fer amb això
és demagogia
i començar a dir
que si es veu
que si no es veu
perquè a més
no és veritat
el que sí que es veu
són les sitges
que estàs
quan estàs des de
les de la Rambla Vella
aquelles que hi ha allà
que vostès hi van estar d'acord
que vostès hi van estar d'acord
i a més aquí
hi ha un altre tema
hi ha un altre tema
amb això
senyor Roca
al final
al final
si el plantejament
si el pla del port
i el pla de l'Ajuntament
no estan d'acord
si hi ha una discrepància
aquesta discrepància
acaba anant a ports de l'Estat
i acaba sent foment
la que la soluciona
i la solucionarà
pot dir que no
però al final
qui decideix
si hi ha una discrepància
entre el port
si hi ha una discrepància
entre el port
i l'Ajuntament
qui soluciona al final
la discrepància
és foment
i ho faria
i ho faria
si l'Ajuntament
ahir hagués dit que no
no es faria
com passarà a Vilaseca
no és cert
no és cert
perquè a Vilaseca
no volen
i nosaltres
ens deixem
sempre fer tot el que algú vol
és que envia aquí coses
envia no a coses aquí
que després a Madrid
diuen que sí
és una cosa que no és cert
deu segons
ho sento quan m'acaba el tardull aquí
perquè d'aquí un any
la gent començarà a canviar de paret
tot això
li preguntarem de seguida
a Fernando Fernández
que el tenim aquí als estudis
i que podrem parlar amb ells
també a la tornada d'aquesta hora
gràcies per acompanyar-nos
a Jordi Roca
Javier Quintana
Javier Pilla Mayor
Jordi Hoca