Hi ha una frase popular que diu
Quan el port no treballa, la ciutat badalla.
Avui explicarem el per què d'aquesta màxima.
Ens centrarem en l'evolució del port de Tarragona
i la seva relació amb la ciutat.
Una història en la qual apareixen personatges clau,
alguns dels quals han donat noms a carrers de la ciutat,
com Smith o Apodaca.
Per què el port es va construir a Tarragona
i no a Salou o a Torredembarra?
Com han afectat els diferents conflictes,
com la Guerra Civil o la del francès amb els bombardeixos de la ciutat,
el creixement i el desenvolupament del port de Tarragona?
Joan Antoni de Castellarnau, tresorer del port,
els vaixells presó, la filoxera i els canvis
en els camins tradicionals de l'exportació
són altres aspectes que repassarem.
La construcció dels primers vapors,
l'arribada de la indústria química
i els canvis en la matèria prima
també estaran presents al Tarragona Història d'avui.
Aquestes qüestions li traslladarem a Mercè Toldrà,
historiadora i responsable del Museu del Port.
Serà amb un diàleg amb el director del Museu d'Història,
Lluís Balart.
Avui al Tarragona Història som ben a la vora del mar
perquè podem parlar de l'evolució del port.
Amb els nostres convidats, com escolteu,
a la introducció d'una banda amb el Lluís Balart,
un de les columnes vertebrals del programa.
Lluís, què tal? Molt bon dia, benvingut.
Hola, bon dia.
I avui acompanyat per la Mercè Toldrà,
la responsable del Museu del Port.
Mercè, molt bon dia.
Bon dia.
Lluís, com conegut a la Mercè,
perquè volem parlar de l'evolució del port,
durant tot aquest temps?
I tant que sí.
El Tarragona s'ha definit sempre
per la seva relació amb el mar a través del port.
Ha estat present a tota la seva història.
De fet, la ciutat romana, Tàrracó,
està pensada per veure's des del mar.
És tot un planejament escenogràfic
que culmina amb el gran temple d'August,
de dalt de tot,
i d'on es té la perspectiva exacta
d'allò que es vol donar,
d'aquesta impressió que vol donar la ciutat,
és des del mar.
I d'alguna manera, jo crec que a través del temps
ha anat seguint així.
Oi, Mercè?
Sí, de fet, ja quan neix Tàrracó,
si no hagués sigut perquè els romans
arriben per mar,
ja, o sigui, van paral·lelament, no?
També l'estructura de la ciutat,
també això ho permet,
això que comentaves tu,
que és una ciutat que es pot veure des del mar.
Les tres terrasses,
que deies tu des del temple d'August
fins a la zona de les últimes troballes,
amb la font publicitària,
en certa manera,
a la línia de costa,
però, clar, això també implica
molta altra cosa, no?
Implica una relació molt estreta,
també des d'un punt de vista
de l'economia
i de les activitats, no?
Llavors,
això a nosaltres,
des del punt de vista del museu,
ens ha permès
poder transmetre,
difondre,
aquesta unió amb la ciutat,
mitjançant activitats
que realitzem per,
tant per,
bàsicament per famílies,
activitats teatralitzades,
on nosaltres intentem
marcar una mica
aquests punts,
aquesta evolució del port
des d'un punt de vista
de connexió
amb la ciutat, no?
Comencem
amb època romana,
evidentment,
si existeix el port,
arriben els romans,
hi ha la gran urba romana,
la capital de l'Espanya Siterior,
on el port hi té
una part important, no?
Nosaltres què fem
en aquest moment
des del punt de vista
del museu?
Tenim un personatge
que qual és
el Tiberius Claudius Amiantus,
on ens explica
i ens diu
navegant
pel mare nostre, no?
Tiberius Claudius Amiantus
és un personatge
real
de l'època romana, no?
És amb un delicte
que es va trobar
en unes excavacions
d'arqueologia subaquàtica
a les costes de Dènia,
o sigui, cap al sud
del País Valencià,
es va trobar un segell
d'una àmfora
on apareixia
el nom
d'aquest personatge
Tiberius Claudius Amiantus
i on posava
Mercator
Terraconensis, no?
Llavors nosaltres,
doncs,
amb aquest fonament,
fa un temps
hem introduit
aquest personatge
per tal
d'explicar
el comerç
del vi
i
una mica
l'activitat
del port
en època romana
vinculat
amb aquest comerç
i amb aquesta navegació.
El primer punt,
ens n'anem
a l'època medieval,
l'època medieval
és un moment,
podríem dir,
dintre de la història
de l'evolució del port,
més fosc
en el sentit,
l'època medieval
ja per si ja sempre
s'ha anomenat
una mica d'aquesta manera,
però...
L'època fosca, no?
Però és un moment
que no hi ha...
A veure, si els productes
que s'exporten pel port
des de l'època romana
són bàsicament
l'agricultura,
un puntal fonamental
és el vi.
A partir del 714,
amb la societat musulmana,
és un concepte
que ells no utilitzen,
el vi, no?
Llavors, doncs,
estem de capa caiguda,
per dir d'una manera,
la zona del port
està abandonada.
Hi ha un embarcador
de fusta,
que hi ha un semicomerç,
perquè el comerç important
sortia pel port de Salou,
no pel port de Tarragona.
ens plantem al segle XVIII,
és el moment de decidir
de fer el port
del sud de Catalunya,
per dir-ho d'alguna manera,
no?
On ja Barcelona
ja tenia una importància.
La importància
que podem dir
d'abans d'arribar
a aquest moment
de decidir del port,
diem que hi ha poc comerç,
l'únic moment important
d'aquesta època fosca
que hem esmentat
de l'època medieval
és el moment
de la conquesta de Mallorca,
la sortida de les naus
des de Salou,
Tarragona i Cambrils,
com ens diu el mateix
Jaume I
al llibre dels fets,
no?
Quan els de Tarragona
vegin que els de Salou
sortiren,
doncs els de Tarragona
i Cambrils
feren vela, no?
Un altre punt
de connexió important
amb la ciutat,
i continuem lligant
port i ciutat,
és el Pere Martell
en aquest moment,
el Pere Martell,
el carrer
que ens condueix
cap al port,
és el...
era còpit de galeres,
era aquell personatge
que podríem dir
des d'un punt de vista
així general,
el més mal vist
de la tripulació
de la Galera
perquè és el que estava
a l'eix,
a la part central
que s'anomena
la Cruixia
i és el que feia
remar els remers,
no?
Doncs aquest
tenia molts coneixements
també de nàutica
i és el que
va
convèncer
en certa manera
a Jaume I
i a les cases
docals
que l'acompanyaven,
que és el famós
sopar
que es fa
aquí a Tarragona
a la Torre de l'Arcabisbe
per tal de decidir
d'anar
a la conquesta
de Mallorca,
no?
Continuem
amb el que comentàvem
al segle XVIII,
es decideix
de fer el port,
si hi ha
la dicotomia,
es fa el port
a Tarragona,
es manté
o s'intenta
fer el port
a Salou
o fem
on hi havia
l'antic embarcador
a l'època romana
a la zona
dels Munts,
a la zona
de la Mora,
perdó,
a la zona
de la Mora,
allí fem un port,
això també
tenia un punt
de vista important
perquè
era la zona
propera
a Torre d'en Barra,
tafulla a Torre d'en Barra,
hem de tenir en compte
que el director
de l'escola nàutica
era Sinival de Mas
i llavors
ell també
es comprava
una mica més
cap a casa seva,
podríem dir-ho així
d'una manera
més col·loquial,
no?
Doncs
finalment
es decideix
que el port
es faci
a Tarragona,
llavors
que tenim,
si ara parlàvem
de l'arribada
al port
per la part
del Serrallo
que encara no existia
en aquells moments
és el carrer
Pere Martell,
doncs per l'altre
cantó del port
tenim el carrer
Podaca
que baixa cap al...
que connecta
la ciutat
amb el port,
no?
Doncs
un altre personatge
que utilitzem
per aquesta difusió,
no?
Que és passejant
amb a Podaca.
Nosaltres
al fer aquesta activitat
ens hem trobat
gent
que ha vingut
a fer l'activitat
per veure
que tenia el nom,
perquè evidentment
la Podaca
no es deia Podaca
es deia Juan Antonio Ruiz
de Podaca, no?
Però com que tothom
coneix el carrer
per aquest nom,
doncs
hem jugat
amb aquesta paraula
i això ens permet
doncs
explicar un moment
de la història del port
també vinculat
amb la ciutat
perquè si el port
es fa
a Tarragona
és perquè també
la societat
s'implica
perquè això es faci
amb una sèrie
d'arbitris,
amb una sèrie de...
i sobretot
amb el bisber
Armanyà
que va ser un dels que...
que va impulsar
el port modern...
que va ser
el gran mecenes
d'aquest port, no?
Escolta,
l'evolució del port
doncs
ha seguit paral·lel
a la ciutat
i en bona mesura
la ciutat
s'explica
per aquelles coses
que fa el port,
és a dir,
l'economia de la ciutat
està...
influeix fortament
en el port
i això es nota, no?
En les èpoques
que va bé
el port
va créixer,
en les èpoques
que les coses van més apurades
el port
o s'atura
o entra
en declivi
Sí, de fet
hi ha una frase
que es diu, no?
Quan el port
no treballa
el tarragoní
badalla
llavors
doncs
això és una mica
aquesta dualitat
que es necessiten
un a l'altre
i estem veient
per això també
per la part urbanística
de la ciutat
així que
es va ajuntant
les terrasses
la part superior
de la ciutat
amb la zona portuària
amb la zona portuària
ja on déixó
a més
el creixement
del port
a finals
del segle XVIII
fins aquí
ha estat
pràcticament
continu
Sí
no?
Es va iniciar
la construcció
del port modern
amb tots aquests senyors
que adeu
el Juan Ricardo de Podaca
o l'Smith
o el Joan Smith
que és el que va
el personatge
que tenim per aquí
i un altre
el senyor
se den en nom de carrer
no?
Sí, bueno
perquè és el moment
és a dir
a finals del segle XVIII
el que fa el port
és agafar
la fisonomia
del port actual
és a dir
es va construint
el dic
i el contradic
perquè
bé
la construcció
d'un port
és això
fer el dic
i el contradic
per tal
de fer
de racer
de protecció
de les naus
perquè
van a
a descarregar
i a carregar
o sigui
així molt
esquemàticament
llavors
a partir d'allí
i a més
també té un punt
a veure
que és
el quan comença
d'una manera
ja
estructurada
la gestió
dels ports
o sigui
primer
amb la creació
dels col·legis
d'enginyers
a principis
del segle XIX
que són els directors
d'aquestes obres
i després
doncs és que
a partir de
amb el 1852
es crea
l'arbitre
de
de
fondeadero
i càrrega
que és el que
de fondeig
i de càrrega
que és el primer
arbitre
doncs
que podríem dir
que es fa
una mica
comunitàri
a tots
els ports
de la península
i a partir
del 1868
i 69
es creen
les juntes
d'obres
de port
que aquestes
juntes
seran
les que
actualment
han derivat
amb les autoritats
portuàries
a partir
del 1992
llavors
això és
clar
el tindre ja
una gestió
doncs
ja fa
que
que la cosa
doncs
ja vagi
que el començament
quan és a finals del segle XVIII
principis del XIX
hi ha unes juntes
protectores
per fer aquestes obres
però
també el problema
amb les guerres carlistes
tots els problemes
que hi ha
la guerra del francès
tota aquesta sèrie
de
de
de situacions
que es donen
al llarg
de la
de la península
també
fa que no hi hagi
una continuïtat
la diputació
ja estava implicada
de tot això
també és una mica
els actuals
consells d'administració
que participen
diferents
administracions
a la ciutat
i les guerres
sens dubte
han influït molt
en
el creixement
i la configuració
del port
ho dic
perquè
bueno
la guerra
del
quan la guerra
del francès
per exemple
un personatge
clau
és el Carles
Joan Antoni
de Castellarnau
que és
tresorer
del port
i
que impulsa
doncs
el creixement
i això
i el port
va creixent
i si hi ha un altre moment
d'aturada
és amb la guerra civil
queda com queda
queda molt malmès
algunes grues
se les han endut
hi ha
dos o tres
vaixells
no?
fonzats
sí
els vaixells presó
des de la rada
i
passen uns anys
que suposo
que els problemes
són generals
a tot el país
i què és
els anys
60 o 70
que comença
clar
una altra vegada
és a dir
des de la guerra
del francès
o sigui
el segle XIX
és un segle
de pujades
i baixades
dintre de l'economia
quan els
francesos
ataquen Barcelona
tots els comerciants
venen cap a Tarragona
i exporten
pel port de Tarragona
llavors
és un moment important
estem a mitjans
del segle XIX
i hi ha la filoxera
que és un altre
efecte important
quan la filoxera
afecta a França
o afecta
al nord
de Catalunya
aquí
hi ha un bon moment
d'exportació
de productes
estem dient
que
al llarg de la història
l'exportació
està bàsicament
agrícola
però
quan arribem
evidentment
quan arribem
a l'època
de la guerra civil
sí que abans
s'havia estat comerciant
el comerç
que hi havia
entre guerres
el comerç que hi ha
el port
està molt malmès
durant la guerra civil
perquè
a veure
els avions
els bombardejos
bombardeixen
a tota la ciutat
però la zona
on bombardeixen
bàsicament
especialment
la zona baixa
al port
l'estació
de ferrocarril
i la camsa
i la camsa
que està tot
en un plegant
des del francolí
fins al
el que seria
la platja
el miracle
a tota aquesta zona
hi ha uns
i nosaltres
al museu
tenim un apartat
on expliquem
aquests bombardejos
que hi ha
a tota la zona
de la part baixa
i amb aquests dos testimonis
que són
els vaixells presos
el Cabo Cullera
i també hi ha
el Mahón
i hi ha
el riu Ebre
són en diferents moments
de la guerra
però
el moment
que canvia
amb més
força
el port
és a
com comentaves tu
a finals
de la dècada
del 60-70
bàsicament
que és quan
se comença a construir
la indústria petroquímica
exactament
i canvia radicalment
la fesomia del port
és a dir
s'amplia
perquè
perd importància
les exportacions
de productes agrícoles
evidentment
en favor
de les importacions
en favor
dels productes
vinculats
que ara
en aquests moments
és el 60%
de tot el volum
de mercaderia
transitada
pel port
de Tarragona
llavors
que fa
el dic de llevant
s'allarga molt més
i
el contradic
doncs clar
ja es va
si abans
era el que abans
era
a la zona
del moll transversal
actual moll de Reus
doncs van anar creixent
als anys 50-60
d'això ja s'havia començat a fer
però també
ens ha permès
en relació amb la ciutat
guanyar un espai
que és el moll de Costa
el moll de Costa
a partir dels anys 85
es tanque
concretament
es tanque
a l'any 86
però el 85
ja deixe de ser operatiu
perquè
té un calat
de 4 metres
llavors
els mitjans
que ja no és
que ja no és
que ja no és comercial
no és comercial
els vaixells
cada vegada són més grans
necessiten més calat
i
es fa
el moll de Catalunya
que és la part més exterior
del dic de llevant
amb 22 metres de calat
llavors
doncs que fa
que tot aquest espai
del moll de Costa
repercuteixi
en benefici
de la ciutat
no?
hi ha tota una sèrie
d'activitats
els espais
els espais
que eren
els destinats
a les mercaderies
doncs ara
ja no mostrem
les mercaderies
sinó que
mostrem
tota una sèrie
d'activitats
culturals
i de lleure
de cara
a la ciutat
no?
tant vinculats
a patrimoni marítim
com a altre
tipus d'activitats
i que la ciutat
també en gaudeix
doncs
de curses
de l'arribada
dels reis
de congressos
o d'activitats
doncs que es poden fer
com es fa
tradicional
al mes de desembre
com es pot fer
la marató
o altres d'aquests
i com no podia ser
d'altra manera
a Tarragona
també és
un jaciment
arqueològic
és a dir
en algun lloc
potser algun dia
fent forats
trobarem
el que quedi
del port romà
tant de bo
que algun director
anterior del port
inclús ha escrit
en un article
situant-lo
parlo de Joaquín
en Juan Delac
que va fer un article
i el situava
deia que anava
des del plaer dels carros
fins al refugi
número 2
em sembla que és
una cosa així
i quedarien restes
per exemple
jo crec que potser
hauria d'estar
una mica més
cap dins
perquè si abans parlàvem
no sé
no soc arqueòloga
però si abans parlàvem
que a la zona
on se va trobar
per al darrere
de la xar 3
la gran font
monumental
de l'arribada
a la ciutat
hi ha molta distància
només
el moll de costa
es fa
a finals
del segle XIX
a començaments
del XX
per tant
no existia moll
allí
era una platja
llavors
les restes
que amb les excavacions
que s'han fet
per tal de la construcció
del pas a nivell
hi havia paret
que ja era del segle XVIII
sí que
en els plànols
del segle XVIII
d'ampliació
del port
es diu
que s'aprofita
la resta
del dir
que hi podia haver
de l'època romana
però és una petita
que començaria
la zona
de la plaça
de la plaça
dels carros
però tant de bo
un dia o altre
es pogués arribar
a trobar
sense trobar això
hi han hagut
per exemple
troballes
de parts
d'àncores
quan es va fer
el moll d'Aragó
se'n van recuperar
diverses
que nosaltres en tenim
una de reproduïda
al museu
exacte
en base
doncs
a aquesta peça
de plom
que és bàsicament
el que es van recuperar
el cep
de la del xó
i últimament
fent el pas
subterrani
hi ha hagut
alguna altra
troballa
però aquests
però aquests
en principi
no tenen
res a veure
amb l'època romana
no
ja
sí
sí
sí
és la primera vegada
sí
sí
és la primera vegada
que a Tarragona
s'han trobat
vaixells
que no s'havia trobat
en cap excavació
els vaixells
i això
doncs sí que ha estat
una cosa
totalment
sí
embarcacions
dues embarcacions
de fusta
que
encara no estan
datades
del tot
però
se suposa
que són abans
de la construcció
del port modern
es podrien
més o menys
amb una forquilla
àmplia
al segle XV
segle XVIII
més o menys
i doncs
sembla que hagin
de ser embarcacions
una d'elles
almenys
una mica
més important
en l'estat
de conservació
quan es fa
la transició
entre vaixells
de vela
marcants
a vaixells
més moderns
hi ha algun
un pas important
entre una cosa i l'altra
bé
això es fa
entre finals del XIX
i principis del XX
sobretot
pel que és
els marcants
nosaltres per exemple
ara estem en un projecte
que té a veure
amb un vaixell
de vapor
per centrar-nos
exactament
en una data
a les antigues
dresanes
estilleros de Tarragona
que no existeixen
que és on
ara
trobaríem ubicats
més o menys
la llotja de peix
allí a l'any XVIII
que primera
Unió Naval de Levante
perdó
Unió Naval de Levante
es van construir
uns estilleros
i es van començar
a fer embarcacions
a l'any XX
entre l'any XX
i XXII
es van construir
dos vapors
o sigui
que ja no anàvem
a la vela
dos vapors
de fusta
perquè en aquella època
ja eren metàl·lics
els vaixells
i van ser
els últims
dos vaixells
de fusta
que es van construir
aquí a Tarragona
i que eren vapors
si després parlem
que per la pesca
a partir del 1926
ja es comencen
a posar motors
a les barques
doncs ja
podem dir
que a principis
del segle XX
s'alternava
una mica
però que
pels grans vapors
ja
funcionaven
a finals
del segle XIX
el segle XIX
és el gran
segle
de la vela
sobretot
pel que fa
a mercaderies
però a partir
del segle XX
ja
podem dir
la primera dècada
o
els primers 25 anys
tenen
una simultaneitat
els dos
però a partir
és a dir
després de la guerra civil
ja
la vela
ja no
ho podem deixar
bàsicament pel plaer
potser algun vaixell
de cabotatge
entre Mallorca
i Tarragona
però
totalment residual
i d'això
que a més
el que s'hi va haver
és una època
de convivència
de la vela
i el vapor
al principi
la vela
perfecciona
els vaixells
fa els clípers
i intentaven guanyar
la cursa
per velocitat
per velocitat
i per mal aprovisionament
no a tot arreu
els vapors
trobaven carbó
per exemple
quan això es resol
o quan incorporen
les turbines
de vapor
en lloc de la màquina
de vapor
pur i simple
la victòria
és sens dubte
és l'evolució tecnològica
exacte
però és curiós
que aquí
i a més
hi ha una anècdota
d'aquests vaixells
que us comentava
hi ha una anècdota
que a mi m'agrada explicar-la
perquè és allò
tancar un cercle
es fan
el vapor Montsant
i el vapor Montseny
entre l'any 20 i 22
al costat del Francolí
els Estilleros
Tarragona
doncs bé
tenen una història
que a finals dels anys 20
es venen
i van cap a Sant Esteban
de Previa
a la zona minera
i fan bàsicament
viatges
entre Bilbao
i Gijón
i aquella zona
portant carbó
passen a ser
d'una altra companyia
i agafen la guerra
amb la guerra
també serveixen
per presó
no són vaixells
presoners
però sí que
estan col·lectivitzats
i el vapor Montsant
que és el que nosaltres
volem reproduir
els anys 40
concretament
el 48
a la ria de Bilbao
és embarrancat
pel remolcador Francolí
llavors
comença
al costat
del riu Francolí
i acaba
la seva història
a la ria de Bilbao
on va arrencat
pel remolcador Francolí
vull allò
és una mica
tancar el cercle
no?
allò
d'un vaixell
de fusta
que ha sobreviscut
doncs
fins als anys
quasi bé 50
no?
que sí que evidentment
en fotografies
que hi ha
del port
podem veure encara
vaixells de fusta
però que ja no és
tant l'habitual
no?
I per la gent
de Tarragona
el port
ha tingut
i encara té
molta importància
ho dic
perquè
bona part del segle XX
la principal
font
d'obrers
de moviment obrer
era el port
les obres del port
que tothom diu
i això exacte
comença a canviar
amb la vinguda
de la indústria química
que sembla
que l'economia
va escolar
cap a un altre costat
però continua
indirectament
indirectament
sí
és a dir
de ser
el lloc
exportador
del port
doncs clar
llavors
si hi ha una indústria
al costat
evidentment
aquesta indústria
s'ha de nodrir
d'una mà
d'obra
llavors és quan
és molt gràfic
veure'm
amb les imatges
dels anys 70
quan se comencen
a construir
els pantalans
de Repsol
o el pantalán
de Assessa
que abans
eren altres noms
eren Petrol
i veus
que tota la costa
doncs encara hi ha
bastant
que es conreu
des de Tarragona
fins a la Canoja
llavors
és gràfic
veure això
perquè s'altera
tota aquesta línia
de costa
però clar
això també fa
que vingui
molta gent de fora
a treballar aquí
i això
doncs
que ja no sigui
el
encara que el port
és motor econòmic
també
perquè evidentment
perquè aquesta indústria
pugui funcionar
la mercaderia
o sigui
el cru
la matèria
per poder
transformar
en aquestes indústries
i que després
nosaltres
puguem tindre els mòbils
puguem tindre els ordinadors
o puguem tindre els perfums
o la benzina
doncs
ha d'entrar
per allí
i això
doncs
és com si diguéssim
el punt
de trobada
i el punt
de repartiment
de la distribució econòmica
per dir-ho així
d'una manera
molt
esquemàtica
una expansió
que continua
a nostres temps
amb la
memòria de la química
que està en procés
vull dir que això
no s'acaba ni de bon tros
Evidentment
el port està en expansió
Sí
Avui n'hem volgut parlar
i en fi
moltíssimes anècdotes
el museu del port
doncs
que a més a més
feu aquesta feina pedagògica
d'explicar-ho
a escolars
però no només a escolars
a grups organitzats
a tothom
que s'hi costa
i que
els explica una mica
aquesta història
del port
Sí
a veure
la nostra
la nostra intenció
ha estat des d'un principi
difondre
el que és
el patrimoni
portuari
i marítim
i a més a més
evidentment
la història del port
perquè aquest és el nom
del nostre museu
i primer vam apostar
molt fort
pel que és
el projecte pedagògic
des que vam iniciar
ara
el mes de maig
farà 14 anys
que vam obrir portes
del museu
però també
amb els anys
hem anat
ampliant
aquesta difusió
ja les escoles
ja ens visiten
ja tenim les activitats
per amb elles
però també creiem
que hi ha
un grup
important
que pot visitar
els museus
que són les famílies
i nosaltres això
ho hem estat fent
els darrers anys
una mostra
és aquests darrers dies
que hem fet
el cicle de contes
amb la biblioteca pública
que és una activitat
que organitzem conjunta
des de fa uns anys
i que també
volem salvaguardar
i preservar
el patrimoni material
del Serrallo
i això ens ha permès
aquesta possibilitat
de poder
donar a conèixer
a les famílies
la història
del Serrallo
o les activitats
del Serrallo
mitjançant un conte
que és pels més petits
però que també
porta un apartat
que és pels més grans
amb una sèrie
de vocabulari
per tal
que els pares
o les escoles
puguin ensenyar
als nens
el que passava
al Serrallo
als anys 50
doncs això ja ens permet
obrir-nos més
i donar-ho a conèixer
o sigui que la gent
i també fer activitats
en horaris
que podríem dir
una mica
de la conciliació familiar
en aquest aspecte
si les famílies
els diumenges al dematí
estan passejant
pel moll de costa
o estan
per la zona del Serrallo
amb alguna
de les terrasses
doncs que també
es puguin acostar
al museu
i que puguin
gaudir amb família
d'una sèrie d'activitats
doncs aquesta
és una altra activitat
nova pel port
perquè habitualment
el port
el moll de costa
va estar tancat
fins l'any
85
que tu dius
i ara en canvi
és un passeig
molt
molt
freqüentat
per exemple
els camps de setmana
els diumenges
junt amb les vostres activitats
jo crec que
i totes les activitats
que es fan
als tinglades
amb exposicions
i coses vinculades
amb la ciutat
de lúdiques
d'esport
és habitual
perquè nosaltres
també tenim el museu
del port
però també tenim
el museu de farro
si arribem
fins al final
del dic de llevant
que enguany han fet
el desaniversari
i llavors
doncs també
pots veure
gent que va
anant corrent
anant patins
fins a la zona
del far de la banya
que això a nosaltres
ens ha permès
fer una ruta
patrimonial
des del museu del port
al museu de fars
amb una sèrie
de plafons
per tal que la gent
vegi
tot una sèrie
de patrimoni
a l'aire lliure
que no el podem tindre
dintre del museu
però que la gent
mentre freqüenta
aquest espai
mentre passeja
mentre gaudeix
del sol
mentre va anant
passejant
amb la família
o amb els amics
o va anant fent esport
pugui
també veure una mica
aquest patrimoni
si al moll de costa
es mostren
diferents activitats
la que està més vinculada
a patrimoni marítim
seria
el museu
però les altres
doncs
ho poden
poden gaudir
de tot aquest entorn
cultural i social
i ara heu canviat
les grues històriques
d'ubicació
no?
les han tret
de vora al mar
on està
sí bé
estan
bastant a tocar
d'on estaven
no?
s'han posat allí
és que també hi ha un problema
de
que
són
són elements
que són metàl·lics
de fusta
i que estan
al costat del mar
no?
també hi ha tota una marina
al costat del mar
tenim el problema
dels coloms
que s'hi posen
constantment
llavors doncs
s'han intentat
retirar una mica
cap a l'interior
per evitar
que es malmetin
i també que malmetin
la línia de costa
amb la seva presència
continua
ens agrada molt
explicar
quan s'explica la història
i com és el cas
la història que s'expliqui
a través del Museu del Port
ho fan des de fa
ja pràcticament
14 anys
i continuarem fent
durant molts més
Mercè
moltes gràcies
a vosaltres
per haver-nos convidat
per la feina feta
Lluís
fins la propera
fins la propera
bon dia
Lluís
Fins la propera