Fins demà!
Fins demà!
Comença l'espai Caixa Fòrum, un dels espais Caixa Fòrum d'aquesta setmana en què en tindrem dos.
Carles Marquès, bon dia!
Bon dia, bon dia!
Avui el Carles ens visita per parlar d'agenda musical, per dir-ho així, del Caixa Fòrum.
Exactament, musical i familiar.
Sí, però és que dijous tornem a tenir el Espai Caixa Fòrum.
Sí, ja el vam una mica anunciar, almenys pel seu vessant, més educatiu, pedagògic,
però recordeu que aquest dijous, a les 7 del vespre, inaugurem Cellers Modernisme i Cooperativisme,
on pràcticament tots els cellers que surten a l'exposició, és a dir, que formen part del programa aquest de rehabilitació,
els cellers modernistes són de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
Hi ha ganes de veure aquesta exposició, m'ho sembla a mi, perquè la gent ha dit, hòstia, perquè n'hem sentit parlar, perquè estàs en altres llocs.
A veure, venim de, clar, dues enormes exposicions per diferents sentits, però jo sempre he cregut molt en aquesta,
perquè crec que sí que és veritat que els coneixem i els podem visitar, no són tan lluny,
però són imatges també especials, imatges aèries, vull dir, vistes dels cellers que no podem accedir normalment.
I el per què, el per què neixen les cooperatives, per què aquestes cooperatives decideixen tirar endavant aquests cellers,
que són les catedrals del vi, i no és una exageració, no és una forma de parlar.
Sí, perquè, a més, per alguna imatge que hem vist, sí que hi ha imatges que artísticament sembla que siguin retratant catedrals.
Exacte, exacte.
Els arcs, vull dir, una estètica.
A veure, l'Haman Comunitat, que va ser el primer govern de la Catalunya autònoma després del 1714,
un espleniment que no va durar gaires anys, però que va deixar allò molts de fruits,
va fer un exercici, diguéssim, d'una mica, abans que el Jaume Vicenç Vives escrivís el llibre aquell,
intel·lectuals i polítics, Catalunya, doncs, perdó, industrials i polítics,
doncs, el fet aquest, diguéssim, de transformar l'agricultura en una indústria, en una forma de vida i tal,
l'Haman Comunitat ho va tenir molt clar.
Catalunya sortia, la vinya catalana sortia de la filoxera, és a dir, s'estava refent,
els pobles aquests on anaven les cooperatives passaven, com passem ara,
molts pobles i ciutats, problemes econòmics,
i d'alguna manera es van ajuntar aquestes diverses coses,
la voluntat de modernització d'un país,
la voluntat de tirar endavant econòmicament
i l'impuls i l'iniciativa dels propis pobles, dels propis cooperativistes,
el modernisme, que com vam parlar l'altre dia amb l'Anna Catà,
l'època no és ben bé, o sigui, és curiós,
són cellers modernistes, però l'impuls, el govern és noucentista,
és a dir, Prat de la Riba i l'Haman Comunitat té un ideari noucentista,
però en cap s'ajunta tot això, i aleshores,
en comptes de fer un projecte de cellers, diguéssim,
formalment avorrits, decideixen fer-los arquitectònicament...
Espectaculars.
Espectaculars, importants, amb arquitectes com César Martinell,
i és a dir, bé, una cosa com que això,
jugar a primera divisió de moltes coses, de la civilitat, de l'urbanisme,
i realment per això són catedrals, no només per les seves dimensions,
que els que heu estat, sabeu que són molt grans,
sinó també per la transcendència que tenen en l'arquitectura del país.
En parlarem, ho deixem aquí, perquè justament dijous s'inaugura l'exposició,
comptarem amb la presència d'alguna persona...
Exactament, sí, una de les corregudores de l'exposició,
Raquel Lacuesta, de la Diputació de Barcelona,
qui ha col·laborat, i això.
I inaugurarem també l'exposició d'Arragona Ràdio.
Exactament.
I inaugurarem, què més voleu, sis hores abans que l'obertura del públic.
Ja ho sabreu tot.
Ara no us donarem la copa de cava, que potser vosaltres sí, a la tarda o no.
Exactament, i d'un celler cooperatiu, clar, evidentment.
La cos central de l'espai Caixa Farm avui es trasllada cap a diumenge,
aquest diumenge i també l'altre, el 27 d'octubre,
i es trasllada gairebé físicament a Nova Orleans.
Tenim un concert de jazz de Nova Orleans, però pels nens.
Pels nens, exactament, i ja sabeu que aquí t'ha raonat més,
el jazz de Nova Orleans tampoc ens és tan llunyà.
Sí, digue-li francolí.
No, digue-li díxel.
Digue-li díxel, ja ho sé, ja ho sé.
Exactament, no, és més gran, el Mississippi, em sembla que una miqueta.
Una miqueta.
Una miqueta més.
A les estacions que plou, eh?
Ah, exactament, correcte, si no el Delta és exactament igual.
Doncs sí, tenim un espectacle familiar, dues setmanes,
és a dir, si no es va bé venir aquest 10 anys, encara el tenim el 10 anys avinent,
amb la Gumbo Jazz Band,
i és un concert familiar, això, amb jazz de Nova Orleans,
a partir de 5 anys,
i és una manera de conèixer aquest jazz, no?
Vull dir que és de totes les formes de jazz,
potser és de les més festeres, de les més així, animades, no?
A veure, a veure, que li preguntem al David Forns,
que és un dels components de la Gumbo Jazz Band.
És per no haver-me equivocat gaire.
David, bon dia.
Bon dia.
Bon dia, bon dia.
Escolta, vosaltres us poseu la Gumbo Jazz Band,
us poseu l'etiqueta ben bé de jazz de Nova Orleans.
Què vol dir això?
Com diferenciem el jazz de Nova Orleans?
Quin tipus de jazz serà?
És el primer jazz que va aparèixer,
el jazz primigeni,
després de la guerra de cessació d'Estats Units,
per una sèrie de condicions que hi havia en aquell espai de Nova Orleans,
d'una barreja de cultures europees, africanes i diverses,
doncs neix una nova música,
i el jazz aquest més primigeni,
i que es converteix en música popular,
que acompanya tots els actes de la ciutat de Nova Orleans,
tant socials com musicals.
Quanta gent sou?
o perquè sempre associem aquest tipus de jazz
a una multitud de músics a l'escenari?
Home, en som sis, que Déu-n'hi-do,
sis músics,
i ja fa gairebé 15 anys que ens dediquem a això,
i ens ho passaven força bé.
Déu-n'hi-do.
Escolta, veniu a més,
porteu la vostra proposta musical de jazz,
però la porteu a un punt pedagògic, no?
Sí, sí.
Pel que veiem, com ho feu, això?
Bé,
de fet, el taller, diguéssim, que hi ha abans del concert,
doncs és un taller obert a totes les famílies i nens,
perquè participin d'un assaig,
diguéssim, d'una cançó,
una cançó que farem durant l'espectacle,
i la idea és que els nois que hi participin els explicarem una miqueta com funciona
i que participin també de la cançó.
Per tant, això serà el vostre concert, serà diumenge a les 6?
David, i expliquem a quina hora hi haurien de ser els nens per aquest taller?
Cap a les 5, no?
Cap a les 5, correcte, sí, sí.
Doncs acordeu això, eh?
Vull dir, si veniu només al concert,
d'entrada molt mal fet, però és a les 6 de la tarda,
i si veniu, això, amb ganes d'assajar,
de fer un taller abans i d'aprendre'n,
doncs a les 5,
i així podreu participar com un més,
o com diversos més dels bombos, ja es van.
Com participen els nens en aquest taller?
Toquen instruments, canten, us fan els coros, com va?
Ho tenim una mica obert,
perquè hi poden participar tot tipus de nens,
amb diferents, diguéssim...
Adats o aprenentatge musicals.
Adats, sí, aprenentatge musicals.
De fet, convidem aquí a tots aquells nens
que toquin alguns instruments,
que també s'apuntin al taller.
I en aquells que no toquen cap instrument,
doncs tenim una sèrie d'activitats
per apropar una miqueta la música que fem nosaltres
a les seves possibilitats.
I la idea és que participin tots
de la música que farem,
i que, de fet, faran una petita actuació
amb nosaltres després.
Molt bé.
Amb una cançó, els ensenyeu una cançó?
Sí, una cançó.
És molt coneguda,
per si algú vol practicar a casa?
Ah, sí.
Bé, jo crec que és la més coneguda
del nostre estil,
que és a Wendy's Enzo Margin.
Sí, sí, clar.
Jo també ho suposava.
M'ho suposava, també, sí.
Ho suposava.
Molt bé, a veure, és que dóna molt de joc, clar.
Correcte.
Clar.
Hem pensat que és una cançó molt popular,
molt fàcil, molt animada,
i més pròxima de...
És molt més fàcil que algú que no coneix l'estil
conegui aquesta cançó que no el revés.
Molt bé.
Què farem els pares durant el concert?
Per ells també hi ha alguna activitat per fer,
o com va?
Els pares, de fet, estan convidats també al taller,
a participar-hi,
no els pujarem a l'escenari,
però si no, no hi cabrem tant.
Però esperem que vinguin molts nens
i que els pares també hi participin,
i una miqueta el jazz que fem nosaltres,
el jazz, la definició de jazz,
és improvisar una miqueta la música,
i també en el taller improvisarem una miqueta
segons les demandes dels pares i dels nens.
Molt bé.
També tenim plantejades una sèrie d'activitats,
però no som rígids,
sinó que som flexibles a adaptar
a les inquietuds que tinguin pares i fills.
Molt bé.
Cal que portin algun instrument o no?
Si saben tocar un instrument, molt millor.
Si el portin, sí.
I estem parlant de qualsevol tipus
d'instrument bé tret del piano,
que em sembla que portar-lo a casa és complicat.
Però bé, s'han parlat d'instruments de vent,
de petita percussió, corda...
Correcte, sí, sí.
Quins instruments toqueu vosaltres?
Nosaltres tenim una secció de vents,
que són trompeta, clarinet, trombó,
i a la base també hi ha un instrument de vent,
que és la tuba,
i després tenim el banjo,
com a instrument harmònic,
i el washboard,
com a instrument de percussió.
Clar, llavors,
suposo que hi deu haver una mica de bufetades,
no?,
per tocar aquesta taula de rentar.
Home, crea...
Aleshores els hi fa gràcia, això.
Sí, fa gràcia, això.
Aleshores també em fa gràcia, imagina't.
Crea moltes gràcia.
Jo perquè no tinc cap sentit del ritme,
sinó també em faria gràcia.
Oh, segur que el tenim, eh?
L'hem de buscar.
I el trobarem.
Això és actitud pedagògica.
No l'han trobat diversos professors de música,
jo no ho sé, no sé si val la pena.
Vés-hi a les quatre, Carles.
Per casos que m'ho feu a les quatre.
Jo a les quatre.
I si no a les cinc.
Escolta, David,
a part de Wend the Saints,
quines altres cançons podrem sentir
en el vostre repertori?
Mira, en farem vàries,
però el que sí que fem,
entre cometes, innovador,
dintre del repertori de Nova Orleans,
hem fet unes adaptacions al català
d'una sèrie de temes clàssics
de jastre adicional,
que ja els hem pogut rodar
en diversos concerts
i que funcionen molt bé.
Per exemple?
Per exemple,
I can give you anything that love,
fem una versió en català,
molt divertida.
També fem un altre tema
que es diu
Baby, when you please come home,
que també fem una adaptació al català.
I, de fet,
aquesta via que hem explorat
i que ha funcionat molt bé
amb el públic,
doncs s'està traduint en un disc
que estem enregistrant ara,
del nostre 15è aniversari,
en el que hi haurà col·laboradors
de luxe, també.
I bé,
en l'espectacle
d'aquest diumenge
no vindran els col·laboradors,
però sí que hi haurà
algunes d'aquestes cançons
que esperem que us agradin molt.
Molt bé.
Em fa la impressió
per tots aquests anys
dedicats a la música
que els gumbo jazz band
no només feu concerts
dedicats a la canalla,
sinó que, en fi,
que toqueu més enllà d'això, no?
Sí, i tant.
Bé,
la gran sort
que té aquest estil de música
és que
és adaptable a tots els públics,
agrada a petits i grans.
Llavors,
i també
el fet de la nostra instrumentació
ens permet ser mòbils,
estàtics
i tocar acústics,
amb la qual cosa
la quantitat de situacions
en què podem tocar
és gairebé infinita.
I, sí, sí,
l'any passat
vam estar fent una gira
també col·laborant amb la Caixa
de diversos sons,
vam estar fent concerts
per adults
per tota la península ibèrica
i molt bé,
vam sentir molt satisfets nosaltres
i crec que el públic també va estar...
A Tarragona hi havíeu estat, David?
Sí, a Tarragona
hem estat al Festival de Jazz
de Dixellana.
Exacte, exacte,
perquè t'anava a dir xoc
i ha estat una música molt popular.
Sí, sí, sí,
diverses vegades.
Potser la més destacada
vam estar al Teatre Metropol
i molt bé,
tenim molt bons records
d'aquesta ciutat
que sempre ens acullen molt bé.
Uns veterans del jazz, eh?
Gent, això,
de bona praxi
damunt de l'escenari
i a més enfocat
per un públic familiar
que segur que agradarà moltíssim.
a les 5 de la tarda
per fer el taller
i després a les 6
el concert dels Gumbo Jazz Band.
Aquest diumenge
i si aquest diumenge
per calendari no podeu
encara el dia 27 d'octubre
l'altre diumenge
tornen a repetir.
David Forms,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
a Tarragona.
Molt bé.
Una abraçada.
Fins aviat.
Fins aviat.
Adeu.
I ens queda simplement
un titular
d'algun altre acte
d'aquesta agenda
perquè jo no en tinc prou,
per aquesta setmana.
En música no en tinc prou.
Dimecres,
el Faust d'Aguete.
És a dir,
si no en tens prou
hauràs de fer
com va fer Faust,
diguéssim,
vendre l'ànima al diable
per tornar a viure més vides.
Déu-n'hi-do,
la lectura clàssic
d'aquesta setmana.
Sí, sí, sí.
Dimecres a les 7.
Dimecres a les 7.
El Faust d'Aguete.
Carles Marqués,
moltes gràcies.
Com que tampoc tenim prou
de Caixa Fórum aquesta setmana,
recordeu que dijous
inaugurem el celler.