Fins demà!
No, David Serra, bon dia!
Bon dia, bon dia!
De tot no, perquè és que n'hi ha moltes i se'ns acumula la feina.
A veure, l'estiu té això, que ens volen saturar de pel·lícules que veuen en aquesta pantalla de l'ordinador.
Què et penses?
I escolta, hi fa molt bona pinta perquè entra molta ficció, no?
Estic veient per aquí Star Trek, que deu ser propera estrena, però després After Earth, que s'estrena aquesta setmana, Superman,
una infantil que em fa molta gràcia, que és Grudós, mi villano favorito...
Sí, bueno, parlem de la que... Mira, podríem parlar del Superman, que no vam parlar la setmana passada per motius.
Contra la meva voluntat no vaig poder assistir a aquesta tertúlia meravellosa de cinema que tenim tu i jo.
Sí, tertúlia, tertúlia. Digues, digues, Superman.
Mira, la veritat és que és una pel·lícula que, tot i que, a veure, des del punt de vista de l'espectador,
a mi m'ha agradat. A mi això ho he de dir perquè des del punt de vista de l'espectador, amant del gènere de pel·lícules de còmics,
és una pel·lícula que ha despertat una miqueta d'enfrontaments. A mi no m'agrada, això és una merda...
Sí, sí, sí. Potser perquè tenies... Clar, és un personatge com...
Les expectatives.
Clar, és molt popular, Superman.
El problema de Superman, des del punt de vista de crear una història, és que és un personatge
que parteix d'una saga cinematogràfica i d'uns còmics, i és un personatge que,
malauradament, no ha tingut potser l'interès, i ara m'ho explicaré, de personatges com, per exemple, el Batman.
A veure, Superman és superpoderós, té un punt feble, la kryptonita, té un univers sensible,
que és el que és, però clar, és un... A veure, és un personatge de l'hombre d'acero,
l'hombre que realment no es pot destruir, i que des del punt del còmic no ha tingut
apropaments, que n'hi ha tingut, eh?, però no ha tingut tants apropaments com el personatge
de Batman a partir de les seves febleses. La Louise Lane, l'itinerari, per exemple, adolescent,
meravellosament explorat des del punt de vista de les sèries de televisió.
Què vull dir amb això? Que cinematogràficament, l'única saga que tenia un valor afegit
era la saga del Christopher Reeves, l'original, que, a veure, eren pel·lícules molt dels 80,
que tenien molt de valor perquè a nosaltres ens agradava aquest tipus de cinema,
eren apropaments molt dignes, sobretot les dues primeres, potser, o fins i tot jo diria
que la tercera també, la segona va ser la més fluixa. A veure, el Superman és un personatge
que ja tenia una saga, com la Indiana Jones, que funcionava.
Què ens aporta el Zack Cinder? Doncs ens aporta tortes, ens aporta un apropament estètic
molt digne, molt potent, molt de soroll, molt cap a les sales de cinema per dir
escolti, aquesta sala té Dolby Surround Extended i a banda el 3D funciona,
jo no l'he vist en 3D, això també ho he de dir, però és una partícula que ja es ve orientada
de cara a l'espectacle. Això seria molt injust no dir que des del punt de vista
de la persona que s'apropia el Superman per primera vegada, li agradarà perquè explica
molt bé la història, s'estén en explicar la història del planeta, o sigui que ha tingut
la gosseria de dir, tenim els calets, tenim la capacitat i explicarem l'origen
del Superman, i després, evidentment, interpretativament la pel·lícula està molt bé.
És una pel·lícula que és sòbria, que l'humor és desafortunat, les dues o tres
seqüences amb una mica de sentit de l'humor, no gaire que no es noti, aquello que dius
això no funciona, és una pel·lícula potser que ha intentat anar a l'estela del Batman
des del punt de vista del dramàtic, que funciona perquè, ja t'ho dic, o sigui,
l'espectador, mig, la persona que va a la sala de cinema a veure aquest tipus de pel·lícules
no pot sortir defraudat perquè compleix amb escreis des del punt de vista dels efectes
especials i que no dona tregua a l'espectador.
No dona tregua a l'espectador.
Descena, passen coses.
Passen coses, etcètera, però les persones que ja portem un rodatge, que tenim una experiència,
sobretot en l'àmbit del còmic, doncs hi ha un punt, jo no t'hi diria de decepció,
insisteixo, m'ha agradat, però saps que el Superman tampoc pot donar molt més de si,
que és un personatge que ve molt l'estrat perquè té poques debilitats, les que té són
les que hi ha. En aquesta pel·lícula, la seva encara no, o sigui, veiem el naixement
de Clark Kent, al final és Clark Kent, la gent s'ho pregunta, diu, quan surti
de Clark Kent? No, Clark Kent com a personatge periodístic, això ho puc dir, és un
spoiler, no importa, des del punt de vista del que ens narra la història, però el
de més és crear molt bé la base de la mitologia del personatge.
Per tant, no hi haurà preqüela, en tot cas seqüela.
No, no, no, exacte.
Preqüela no perquè ja comença des del començament.
Ja està explicat.
Molt bé.
I bé, que hi haurà un segon Superman, jo segur que sí. Partint d'aquest actor, jo
crec que és possible.
Doncs aquesta és la valoració que fa el David de Superman, d'aquest hombre de
Acero, quina altra pel·lícula podem comentar?
Mira, jo comentaria la pel·lícula de Will Smith i del seu fill.
After Earth és el seu fill.
After Earth, no tenim musiqueta d'aquesta?
Tenim el trailer d'After Earth, la pel·lícula de Will Smith, sí, a veure, que el
Joan Maria ens el posa una miqueta.
Vaig.
En la instruccion es usted emocionalmente imprevisible, confunde la valentía con la impugnetia.
El globo va a ascenderlo.
Tienes un hijo al que no conoces.
Intenta acercarse a ti y no necesita un oficial al mando.
Necesita un padre.
Id a vivir buenas experiencias juntos.
La nave se ha estrellado.
La nave se ha estrellado.
Hay dos sobrevivientes.
¿Sabes dónde estamos?
No, señor.
En la Tierra.
Hay una baliza de emergencia en la sección de cola de la nave.
Está a unos cien kilómetros de aquí.
Tenemos que recuperar esa baliza.
O moriremos.
Las temperaturas de este planeta fluctúan peligrosamente.
Todo ha evolucionado para matar a los humanos.
Juntos sobreviviremos.
Oigo algo.
Detecto una forma de vida que va hacia ti.
50 metros.
20.
10.
Te ha encontrado.
Debemos abortar esta lesión.
A otro ranger no le darías esta orden.
Tú no eres un ranger.
Eres mi hijo.
Recuerda, el peligro es muy real.
Pero el miedo es una opción.
Si queremos sobrevivir a esto, hay que luchar.
Chiquet, estaven mirant les crítiques.
Això sí, internacionals.
Crec que totes d'Estats Units no ho sé.
Però en tot cas internacionals se l'ha encarregat.
Se l'ha encarregat.
No li donen ni...
A veure, la història és ciència-ficció.
Són el Will Smith i el seu fill, que també hi ha qui diu que potser és massa jovenet per fer un paper tan gran.
Representa que molts anys la Terra ja ha estat destruïda i tal, viuen en un altre lloc, van volant amb el seu nav espacial, xocant contra un asteroide i cauen a la Terra.
Quan a la Terra hi ha tot de criatures que la seva finalitat és matar els humans.
I a partir d'aquí la supervivència fins que els vinguin a rescatar.
No hi ha un problema que la dirigeix que la dirigeix.
Nay Shalaman, que és un director al qual jo crec que amb altres no hi farem justícia
perquè és un director molt creatiu, molt imaginatiu, que va tindre la mala sort de dirigir pel·lícules tan importants
que després totes les pel·lícules que han sigut inferiors, El protegido, etc.
O sigui, El sexto sentido.
El sexto sentido.
Aquesta pel·lícula li va marcar massa.
Jo crec que el problema de Nay Shalaman és precisament això.
que és qui és.
És una persona que té un amor enorme pel cinema de gènere.
És un dels pocs directors que realment s'ha mantingut fidel a un estil.
I en aquesta pel·lícula ha intentat fer el com diferem.
Vull dir, partint d'una mitologia, partint de la ciència-ficció, partint d'un món post-apocalíptic
però a més en el qual els humans s'obrem totalment.
Són elements pertorbadors i que ja van tindre la nostra oportunitat
i que ara mateix som absolutament necessaris
per aquest món que està sobrevivint sense necessitat d'humans.
L'aterratge d'aquests dos personatges, de Will Smith, del seu fill, del Hade,
entrem en una dinàmica que seria molt propera al cinema de ciència-ficció clàssic, dels còmics.
Fins i tot, diria, tornant una altra vegada a revisitar la mitologia dels anys 80
amb un avantatge afegida, que és que avui en dia la ciència-ficció és molt versemblant,
partint de la premissa que els efectes especials són tots bons.
Jo me'n recordo d'una època que jo feia les crítiques de els efectes especials mediocres.
Ara ja no cal valorar-ho.
No. La pel·lícula d'una persona que està començant a fer un curtmetratge
doncs no se li perdona que els efectes especials siguin dolents
perquè el digital s'ho ha menjat tot, aportant precisament aquesta verosimilitud
i facilitat, entre cometes facilitat, perquè evidentment és tota una carrera
i totes unes complicacions.
Què digues negatives? Sí, als Estats Units no li ha perdonat
que no sigui capaç de tornar una altra vegada a sorprendre'ns.
Jo penso que el Nai Salaman ha volgut contar una història simple i llenament del que és.
Un còmic, pare i fill intentant sobreviure, intentant retrobar-se.
Jo no estic d'acord en que sigui una pel·lícula avorrida.
És una pel·lícula que té la seva dinàmica.
Evidentment no és una obra mestra, però és una pel·lícula molt digna
des del punt de vista de l'entreteniment.
Ara, no hi ha la originalitat del sexto sentido,
no hi ha la profunditat analítica del Protegido,
hi ha una manca potser d'ironia,
en el sentit que moltes vegades aquest tipus de pel·lícules
es beneficien si hi ha com una mena de crítica interna
al que vol contar.
Que jo deia moltes vegades, la ironia...
No, és una pel·lícula d'acció, és una pel·lícula al servei d'...
I sobretot penso que també ha tingut el problema
d'escollir aquests dos actors, que a banda de tot això
pensa que Will Smith ha posat pasta.
O sigui, ha sigut una de les persones que ha ajudat,
o sigui, ha recolzat el Naish Salaman per intentar enlligar un projecte
després d'aquell desastre brutal que va ser Airbender,
la seva anterior pel·lícula.
Una pel·lícula que va fracassar estrepitosament,
tot i que, insisteixo, anava bé.
No era una pel·lícula, tampoc, per matxacar-la hábilment.
Però, Naish Salaman, ho està passant molt malament.
Jo em solidaritzaré amb aquest director i la recomano des del punt de vista del que és.
Però tu, quan la vegis...
Sí.
Ens dius el què?
Jo els diré el què.
Segur, eh?
No, no, per molt que et solidaritzis...
No, no, jo l'anirà a veure perquè ja saps que el gènere m'agrada.
A mi fa molta gràcia...
Bueno, el gènere, me fa molta gràcia que aquesta etiqueta està tipificada
sota l'etiqueta de ciència i ficció, acció, supervivència i futur post-apocalíptic.
Jo havia sentit de parlar de les pel·lis apocalíptiques,
però el post-apocalíptic no ho sabia.
El post-apocalíptic no l'havien sentit gaire, no?
Mira que bé.
És veritat, l'home s'obre aquí, directament.
Què més?
A veure, de les pel·lícules d'aquesta setmana,
home, la de Gru,
fa molta gràcia que tornem una altra vegada a revisitar
una de les troballes del cinema d'animació.
Jo no l'he vista,
però la veritat és que mi vida no favorito em va fer molta gràcia,
jo la vaig defensar.
Penso que és una pel·lícula per anar a la família.
Els personatges són increïbles,
són una troballa,
i el dolent és perfecte.
Llavors, és una pel·lícula que, bueno,
que sense voler reinventar res,
està a la nostra cartellera.
El cinema d'animació, probablement,
és l'únic que no em decepciona,
pel·lícula rere pel·lícula.
Una de les recomanacions que faig,
sobretot si este canalla,
indudablement s'ho passarà en bé grans i petits.
Oh, bueno, Wilson,
que el programa tenia en pantalla,
mira, en cartellera,
a mi em fa molta gràcia aquest xic.
Els becàrios.
És dels còmics que em fa riure.
Els becàrios.
Comèdia nord-americana,
també per l'estiu.
És que veiem molta cartellera,
o sigui, molt estiuenca, eh?
Molt, molt, molt.
O crispetes amb ciència-ficció a tope,
o hi ha una mica d'infantir...
Sí, sí, sí.
Bueno, familiars...
què més tenim?
A veure...
Mira, Star Trek...
Bé, properament,
però ja en parlarem d'aquesta.
Exactament.
Aquestes són les properes.
Bé, i bàsicament, mira,
Encierro,
que és sobre el Sant Fermín, què?
Ah, és un documental.
No sé si l'estrenen a Tarragona,
és un documental en 3D
que parla del Sant Fermín
com mai s'han arribat a veure.
Déu-n'hi-do.
Aprofitant el 3D.
I jo, mira,
aprofitant aquest poquet temps que ens queda,
et recomanaré Trans,
la penícola de Danny Boyle.
està molt bé.
És una pel·lícula
que juga molt bé
les seves cartes del thriller,
amb final entre cometes sorpresa,
i si encara estan fent Fill de Caín,
doncs escolta,
ja són moltes setmanes en cartellera,
però això s'acaba.
No hi haurà de gaire tan bonins
que no l'hagin dit.
I això s'acaba,
i els té que anar a veure aquesta pel·lícula,
que realment aquesta està molt bé.
David Serra,
doncs escolta,
moltes gràcies,
i bon...
I bon cinema.
Sempre t'ho deixo dir-ho.
La setmana vinent,
vindrem Bermudes,
ja ho veuràs.
Val,
a veure si és veritat.
Gràcies David.