11 sobre la 1
11 sobre la 1
11 sobre la 1
i que en certa manera
doncs a veure
jo no l'he vista
però que pintava molt bé
almenys sobre el paper
o sobre la salubroide
ara faltarà
aviam que
si a la pantalla
s'ha transmès així també
esperem que sí
esperem que sí
parlem d'Oblivion
doncs mira
parlem d'Oblivion
perquè a cap i a la fi
és una
és una de les pel·lícules
més esperades
el seu tràiler
no se m'ha aixecat
jo penso que
aquí he sentit comentaris
en el cinema
que continuem
amb una línia de tràilers
que volen explicar-nos
les pel·lícules
d'una forma molt directa
jo penso que és una llàstima
pot ser massa
no?
massa
potser ens donen
massa informació
exacte
i anem a la pel·lícula
ja sabent massa coses
sobre el que veurem
exactament
i a partir d'aquí
clar
o sigui jo
en certa manera
em fa ràbia
perquè sí que és molt jaminera
veus unes imatges
molt ben fetes
amb una estètica
molt particular
amb un Tom Cruise
que a algú
le té molta mania
jo no le tinc
particular mania
al Tom Cruise
o sigui la seva vida privada
no m'importa res
però sí
tinc que valorar
que és un dels actors
que més bé
ha gestionat
el seu talent
que evidentment
no totes les seves pel·lícules
són obres mestres
però que és un actor
que ho fa bé
que supleix
amb un gran sentit
de l'humor
i moltes vegades
aquest rostre
que té
de terra infant
i a la vegada
que per mi
és un dels bons actors
del cinema d'acció
del nostre temps
des de ja fa molts anys
parlem d'aquesta pel·lícula
amb el que jo
amb el que jo
em basaria
sobre el paper
per anar a veure-la
o no anar a veure-la
en primer
estem parlant
del director
de Tron Legacy
el Josep Kosinski
i que en certa manera
doncs bueno
va passar
amb aprovat alt
el seu paper
de revifar
el que havia sigut
una pel·lícula
fenomen de masses
en un cert moment
o sigui
el Tron
era una pel·lícula mítica
alguns no volien
que fos tocada
ell ho va fer
ho va fer bé
penso que això
li va garantir
aquest salt
no
el que seria
la gran lliga
no
dels blockbusters
de les pel·lícules
de primera divisió
i hombre
tindre el Tom Cruise
com a marca gran
doncs funciona
i que en certa manera
ja garantitza
un èxit
d'entubi
o sigui
és una pel·lícula
que ja podem dir
que funciona
què ha passat
doncs la Terra
ha sigut devastada
tras una gran guerra
amb una raça extraterrestre
és l'argument
de sempre
llavors a partir d'aquí
tenim unes persones
que es dediquen
una miqueta
a la neteja
de
o sigui
una gran part
de la civilització
s'ha traslladat a l'espai
i el Tom Cruise
forma part
d'aquest equip
de neteja
que intenta netejar
la terra
d'aquestes criatures
que encara resten
a la terra
a mi David
personalment
no em sona res nou
és a dir
és com si
això ja ho haguéssim vist abans
no sé exactament
si l'argument
però
però sí
és com a molt típic
no ho sé
igual no
igual m'estic tirant
a la piscina
però vaja
no no
a veure
en certa manera
és el que diem tots
o sigui
és una partícula
de ciència-ficció
clàssica
amb un argument
molt més clàssic
el que passa que
segur que dintre
tindrà les sorpreses
home la sorpresa
és un Morgan Freeman
que tindrà el de secundari
és veritat
és veritat
veurem el Morgan Freeman
l'any 2073
que dius
home ja està bé
té el seu punt
a partir d'aquí
no ho sé què ens donarà
jo tinc curiositat
en aquest sentit
molt sana
per intentar anar a veure
una pel·lícula
d'aquestes
que garantitzen
que les grans sales de cinema
no desapareixeran
perquè es veuen molt bé
i aquestes pel·lícules
de ciència-ficció
amb pantalla gran
doncs supleixen una miqueta
el home cinema
no pot arribar
és veritat
aquest és el tema
d'una banda
tindríem aquesta
Oblivion
què més tenim
aquesta setmana
per anar al cinema?
ara compensarem
pel·lícula que sí que he vist
la pel·lícula
de la gran enamorado
de la gran enamorado
una pel·lícula del Santiago Zanú
que a major gloria
va ser el director
d'una pel·lícula que per cert
va ser
van veure aquí
al festival de cinema
amb el rec
que era la pel·lícula
ara no me'n recordaré
però t'ho diré cantant
la pel·lícula
el truco del manco
aquest director
el Santiago Zanú
ho va fer molt bé
va passar amb nota
amb un aprovat alt
ara té una pel·lícula
molt més calés
amb el Carlos Barden
amb l'Ales González
amb el Miguel Ángel Silvestre
una miqueta
dels actors de moda
des del punt de vista
de lo que seria
les estrelles del cinema
que venen de la televisió
que potser és la que
menys m'ha agradat
o sigui
com a actor
l'interpreter
no m'ha acabat
no acaba de funcionar
no m'ha acabat
de funcionar
o sigui
és una pel·lícula
força previsible
aquí sí que ens anem
a un clàssic
o sigui
estem parlant
d'una història
que parla del neonazisme
d'una miqueta
del món de la boxa
això sí que està
bastant ben tractat
del món del carrer
com té
un grup de dos amics
que són
nois de barri
doncs
tenen que formar part
d'una banda
neonazi
clarament neonazi
i a partir d'aquí
entre la política
entre el món
del mercantilisme
entre el tema
de ser salvat
per un esport
com en aquest cas
parlaríem directament
de la boxa
mira és una pel·lícula
que a mi m'ha agradat
comentar
o veure al costat
del meu amic
el Jesús Monjaó
que per ser
ja està a punt
de carmel
la seva estena a Màlaga
de fet aquesta setmana
han pogut veure
el tràiler
complet ja
de fill de Caín
i home
les expectatives
estan altes
pinta molt bé
amb aquell
coronado
ja tot enfadat
el tràiler
és a dir
que pinta bé
pinta bé
veurem què passa
fins al 31 de maig
a l'espera
però per veure
l'hijo de Caín
faig aquesta nota
perquè tots saben
alguns no saben
que el Jesús
va competir
a la boxa
seriosament
i ho va deixar temps
però va poder tastar
de primera mà
el que és un món
complicadíssim
un món que a més
l'hem vist reflectit
en moltes pel·lícules
de cinema
des d'Ídolo de Barro
l'Ídolo de Barro
a la boxeadora
etcètera
pel·lícules que ens han parlat
sempre d'aquest costat
forts de la boxa
però que a la vegada
el que és la barreja
d'un tema social
estem parlant
que el noi
s'enamora
d'una noia
recordem
neonazi
racista
s'enamora
d'una noia
immigrant
i a partir d'aquí
tenim
Romeo i Julieta
o sigui
l'eterr argument
s'espiria
tornem a una història
que tots sabem
o podem intuir
com acabarà
que compleix
perfectament
cadascun
de les graons
del cinema
prototípic
i que aquí diria jo
que és
en la manca de sorpresa
on jo diria
que aquesta pel·lícula
queda una miqueta
descalificada
a veure
està perfectament rodada
és una pel·lícula
que
és molt agraïda
de veure
el problema
ho té
en aquesta previsibilitat
que malbarata
el que jo penso
que hauria pogut ser
una pel·lícula
una mica més ambiciosa
tots els jocs
l'aparició
del Bardem
etcètera
o sigui
tots els jocs
comuns
se donen cita
en aquesta cinta
jo crec que ha jugat
sobre segur
quan en aquest món
aquest retrat
que tenia que fer
d'aquest món social
potser
l'hagués
ha pogut estirar
una miqueta més
ahi estem
treure la punta
i sempre es queda
un punt mig
per tots sapeguts
o sigui
és una pel·lícula
molt funcional
i que penso
que és digna
dintre d'un cinema
de casa
d'un cinema patri
però que és una pel·lícula
que a mi
no m'ha acabat
d'emocionar
malauradament
doncs aquest
a la crà
enamorado
que també podeu veure
aquests dies
què més has vist
David
anem a una altra pel·lícula
que he vist
To the Wonder
aquí una altra vegada
amb el Javier Bardem
o sigui
que surt
els dos germans Bardem
fan doble
sí
fan doble
però bueno
és que l'anaclar
enamorado
també surt
que fa el paper
d'un polític
el Javier
o sigui
que fan els dos
a les dos
sí
en aquesta
cap de setmana
Bardem
Bardem total
què passa
amb Terrence Malik
Terrence Malik
és un director
que des de l'àrbol
de la vida
és un director
que va dirigir
una pel·lícula
que el va condenar
a 20 anys
de no fer cinema
que era
La porta del cielo
un director
de culte
un director
amb una estètica
molt particular
amb una capacitat
poètica
també molt notable
en totes les seves
pel·lícula
però el problema
de Terrence Malik
és Terrence Malik
és a dir
és d'aquests directors
que volen
assegurar
càtedra
amb una manera
de dirigir cinema
que és única
que és
intransferible
una mica
com el fenomen
Peter Greenaway
en el seu temps
Peter Greenaway
és un director estètic
és un director
que té una capacitat
única
per traslladar
mons audiovisuals
mons visuals
millor dit
a l'audiovisual
valga la redundància
i el cas de Terrence Malik
semblen
però jo diria
ja en un territori
que és la poesia visual
i el nonsense
o sigui
el sin sentit
una miqueta
tot plegat
pel·lícules molt ambicioses
estem parlant
d'una pel·lícula
que ha necessitat
dos anys
de postproducció
una pel·lícula
que ha necessitat
cinc muntadors
treballant
per intentar
posar
una mica
de sentit
d'ordre
en aquest univers
paral·lel
que és el Montmari
i que en certa manera
és un director
que a tots els actors
els agrada treballar
amb ell
una mica com
el que passava
a la Modóvar
perquè m'entenguis
jo no sé
si és una qüestió
de Sadomaso
o què
però és un director
que a ningú
deixa indiferent
jo me'n recordo molt
quan el Tom Cruise
parlava de la seva experiència
amb el Stanley Kubrick
que deia
que amb la pel·lícula
va ser fallida
només treballar
amb aquest director
ja li pagava la pena
exactament
doncs
passa el mateix
què he vist en aquesta pel·lícula
què ha passat
amb el David Serra
veient aquesta pel·lícula
que la tornaria a veure
però amb calma
les crispetes
a un costat
potser una temporadeta
amb un monestir
preferentment
el de Montserrat
tornar a veure-la
amb una empat
i parsimònia
perquè
jo intueixo
per on van els trets
estem parlant
d'una història
de dos germans
una història
de diel·lusies
una història
d'un pàrroco
verdem
que entra
en una crisi
existencial
de la fe
una miqueta
l'unamuno
verdem que fa
de padre Quintana
seria aquest
el padre Quintana
el padre Quintana
i que la veritat
estem en un punt
en què veus la pel·lícula
la seva poesia
és òbvia
però que no saps
si realment
és una nada de bola
és un onanisme
existencial
de difícil catalogació
el que és veritat
és que és una pel·lícula
que no és recomanable
per tots els espirits
cinèfils
els que coneixen
el territori màl·lic
saben on van
jo el conec
vaig anar
una miqueta preparat
però sincerament
em costa
és una pel·lícula
que em costa molt
inclús explicar-la
o sigui
tinc que sacrificar
una miqueta
el meu prosaïsme
per anar a dir
que és una pel·lícula
que no és apta
per tots els públics
exigent
però no sé
si arriba a algun joc
tampoc
amb aquesta
disjuntiva
ens quedem
d'anar a veure-la
amb tranquil·litat
o pensar que
bé
que no és
per tots els públics
exacte
i ara
no sé si ens queda
una mica de temps
sí vinga
te'n deixo triar una altra
parlem de lol
parlem de
tipus legales
quina vols
tipus legales
vinga va
doncs tipus legales
a veure
tipus legales
és una pel·lícula
és una comèdia
d'acció
que parla
de tres
delinqüents
mafiosos
ja amb una edat
ja amb una edat
que van a buscar
precisament
a un
que és el Pacino
que acaba de sortir
de la presó
després d'uns 20 anys
o 30 anys
aquesta no l'he vista
però
perquè tornem al cinema
crepuscular
de persones grans
de persones amb una problemàtica
que estan vivint un temps
que no és el seu
llavors què tenim
a l'Al Pacino
a Christopher Walken
i a l'Alan Arkin
que per cert
el van a buscar
a un geriàtric
que el tenen dupat
a base de pastilles
de tot tipus
la seva líbido
està pel terra
l'home ja té una edat
i tots tres
se'n marquen en un cotxe
i diuen
venga va
ens ho anem a passar bé
el que passa
que darrere de tot això
hi ha una trampa
i és que
hi ha un dels personatges
que té una condemna
té una condemna mort
per part d'un altre mafiós
i probablement
un dels amics
és l'encarregat
de dur a terme
aquesta darrera feina
precisament
sacrificant
el que ha sigut
el seu millor amic
és una patícola
que em ve molt de gust
precisament
perquè estem parlant
de tres grans actors
estem parlant
d'un director
el Fisher Stevens
que ara
li han encarregat
una feina
molt interessant
que és precisament
portar
a la pantalla
la pastoral americana
de Philip Roth
una gran novel·la
que jo crec
que no es pot filmar
però a aquest senyor
li han encarregat això
per alguna raó serà
i tinc curiositat
malsant
en aquest cas sí
per saber
si han sabut
juntar
aquestes
tres grans besties
del cinema
aquests grans actors
i podem disfrutar
d'una pel·lícula diferent
aquesta
potser va una mica
amb la línia
d'aquestes pel·lícules
que estan fent ara
juntar
amb el bon sentit
de la paraula
però a velles glòries
del cinema
com ja passava
ara recordo
l'Hotel Merigold
crec que era
fantàstica comèdia
exacte
i crec que són pel·lícules
que venen molt de gust
veure i són molt fresques
també per
de cara
al que comentàvem
aquí el que s'agraeix
és el humor negre
que pot destinar
perquè la tercera edat
tots els estem més a prop
cada vegada més
doncs hi ha
amb els temps que correm
més encara
sí sí
però això t'ho dic
jo penso que són pel·lícules
que agraïdes
perquè fan una sana catarsi
i poden ser molt interessants
doncs David
ho deixem aquí
ens has fet
tres o quatre propostes
per anar a veure
aquest cap de setmana
a les estrenes del cinema
divendres que vei
continuem
i tant
bon cinema
molt bé