13 minuts són els que passen ara de les 11 del matí.
Anem a encetar un dels espais que us portem oferint durant aquesta temporada
i és que ja ho sabeu que com cada 15 dies és moment de fer l'espai infermer
amb col·laboració amb el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Tarragona.
De fet, avui serà el darrer espai infermer,
però no us espanteu perquè serà el darrer espai infermer de la temporada.
Tornarem al setembre, tornarà el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Tarragona
per explicar-nos com cada setmana i com han fet fins ara,
com cada 15 dies, vull dir, les seves novetats
i parlant de temes, òbviament, molt interessants.
Avui ens acompanya la que és, des de fa poques setmanes,
la seva nova presidenta, la Cristina Díez.
Aquí ja saludem. Cristina, molt bon dia, benvinguda.
Bon dia.
Amb tu avui volem parlar d'objectius, volem parlar de competències,
vaja, de moltes coses.
No vens sola, és a dir, que vens acompanyada.
Si en qualsevol moment vol intervenir, doncs cap problema.
Tu mateixa, Cristina, pots presentar la teva companyia.
Sí, vinc amb una de les vocals, la MAPI Estudillo.
És una vocal de les més joves, crec, i amb molta il·lusió també,
i que coneix molt bé totes les noves tecnologies,
i tecnologies d'informació i comunicació.
I, bueno, crec que ve amb mi per donar-me un suport,
que és la primera vegada que vinc aquí a la ràdio
i per presentar-nos a la nova junta del Col·legi d'Infermeria.
Doncs també et saludem, MAPI. Molt bon dia, benvinguda.
Molt bon dia.
Pots intervenir quan ho desitgis.
Cristina, com ha anat aquest canvi?
Bueno, el canvi ha estat un canvi esperat, no?
Un canvi que, bueno, ja ho pensàvem, no?
Ho pensàvem que tindríem aquest canvi al Col·legi.
Nosaltres vam presentar amb molta il·lusió,
amb la il·lusió de canviar el Col·legi,
de canviar, d'innovar,
que el Col·legi estigui més a prop dels professionals del que està ara,
no perquè s'hagin fet les coses malament, no?
Això no ho direm,
però sí que són estructures una mica antigues, no?
En la seva forma de funcionar.
I el que hem d'estar és més a prop del professional,
de les seves necessitats i de les seves expectatives
i en un moment que hi ha una crisi tan important com la que tenim ara.
Imagino que aquest és un dels punts fonamentals del programa
o dels objectius o de les fites que us heu marcat a partir d'ara.
Doncs sí, una de les fites que ens han marcat,
la prioritat que tenim és que nosaltres no tenim subvencions.
El Col·legi té el pressupost per les quotes dels professionals.
Per tant, els diners són d'ells.
Aquests diners s'han de gestionar amb austeritat,
s'ha de gestionar de cara als beneficis dels professionals
amb el que ells ara necessiten més
i això és el que estem pensant, estem estudiant
per arribar a complir aquestes expectatives que tenen.
A banda d'això, com enfronteu la nova etapa al capdavant del col·legi?
És a dir, quins altres objectius o quines altres metes us heu marcat?
Allò que us agradaria aconseguir
o allò que creieu que s'ha de millorar amb aquest model
que ens comentaves al principi?
Pensem que és molt important mantenir les competències professionals
a les infermeres i a més que la comunitat,
tota la comunitat, conegui molt bé aquestes competències
que ens ha costat molt de temps.
Les infermeres som un col·lectiu molt lluitador
i des dels anys 70 vam començar que érem ATS
i ara tenim el títol de grau i podem ser doctores.
Tot això ha estat a base de molt d'esforç i molta lluita.
Però això que està reconegut acadèmicament
no s'ha reconegut laboralment mai.
O sigui que ara tenim un col·lectiu d'infermers i infermeres
que surten amb un títol de grau
i laboralment és el mateix que les d'abans.
És a dir, que creus que cal consolidar aquest reconeixement tan laboral,
m'imagino que a nivell laboral com a nivell social,
perquè també no sé si passa alguna cosa pareguda, no?
Doncs exactament, exactament.
Encara a nivell social les infermeres no estan reconegudes com cal,
no estan reconegudes unes competències,
l'autonomia que tenim a nivell de cuidatges
i la societat ha de confiar en que som tan professionals com altres,
professionals de la salut
i tenim unes competències autònomes que podem portar a terme.
Cristina, com està actualment el sector?
Malament.
El sector està malament.
No hi ha treball.
Gent que estava en situació laboral d'interinitats o de substitucions
s'estan anant al carrer.
Molta gent s'estan anant fora.
És una...
La veritat és una pena, no?
És una pena per tots nosaltres,
perquè les infermeres de l'Estat i de Catalunya
són molt valorades a tot arreu,
per això troben treball fora.
i pensem que, bueno, que s'està inclús,
inclús tenim que, com a col·legi,
tenim que veure que no estigui començant una mica d'intrusisme
per part d'altres tipus de professionals
que no tenim res en contra,
però que no podem permetre que ens traguin llocs de treball.
És un tema del qual també volíem parlar,
però centrant-nos en aquestes perspectives de futur,
imagino que si el sector està en aquesta situació,
les perspectives de cara a un futur,
sobretot per als nous infermers
o per a les noves...
doncs les persones que es col·legien,
els nous infermers,
les perspectives de futur no són massa millors.
No, no són millors,
però, bueno, és que esperem...
és que no és millor en quin camp...
quin és el camp en què anem a millor.
La veritat és que crec que nosaltres estem malament,
però la majoria dels col·lectius estan igual.
o sigui que tampoc no diré que estem pitjor que altres.
De fet, molts nous infermers continuen marxant,
molts infermers a França, al Regne Unit...
Per què passa això?
Per què marxen?
No hi ha...
Perquè no tenim treball aquí.
No hi ha llocs a la funció pública aquí?
En aquest moment no.
En aquest moment s'han retallat totes les substitucions,
s'han retallat totes les interinitats,
s'estan retallant els llocs de treball d'infermer i infermera,
i això és realment, bueno, una falta de qualitat,
a més, una falta de qualitat en els temes de...
en les necessitats de la població,
perquè les infermeres sabem i sabem cuidar
i sabem prevenir la prevenció,
que és molt important.
A l'atenció primària,
les infermeres fan una feina valuosíssima,
als hospitals també estan 24 hores o 24,
als geriatris també,
a salut mental també,
és que no pararia.
Inclús en aquest moment
s'ha emparat el tema de les especialitats,
que ja estaven...
Algunes estan...
Tres estan reconegudes,
però, bueno, s'havien parat.
Sembla ser que el nivell d'estat
comença a parlar-se una altra vegada del mateix,
però, bueno...
Però, en canvi, d'altres països,
sí que ho deies tu mateixa,
sí que hi ha molta valoració
del camp de la infermeria,
del sector de la infermeria i dels professionals.
Perquè aquí tenim un problema,
també.
En altres països,
les infermeres tenen nivells de...
Com diré jo,
de reconeixement laboral.
Diferents nivells.
Comencem per un nivell
i després van pujant a un altre nivell.
Però aquí,
al nostre país,
som totes iguales.
Bueno,
estan els comandaments,
no?,
intermitjos,
no?,
que diem,
però, bueno,
som molt pocs.
Però no hi ha la infermera
que comença
i que té poca experiència
i tindria que donar suport
i tindria que estar supervisada
per una persona assistencial,
però amb molt més experiència,
amb més formació,
això no està reconegut.
Tothom,
tothom
cobrem el mateix.
Aquest model aquí no està implantat?
No, aquí no.
No, eh?
Sovint l'hem vist,
potser a la televisió sí,
amb algú no,
però...
Bueno,
a veure...
Clar,
però tampoc no il·lustra...
No, a veure...
Òbviament.
Sí,
està implantat...
Les diferències...
No, a veure,
per si a algú li pot resultar familiar,
això que explicaves,
però que vaja,
que no és...
En tot cas,
no és la...
No està a l'ordre del dia,
és a dir,
que no s'utilitza.
No, no, no, no,
perquè...
A veure,
poden dir,
no, no, no,
sí,
reconeix l'antiguetat,
reconeix no sé què i tal,
perquè els trient i tal...
No, no, no,
és que no és això,
no és això.
És que el que s'ha de reconèixer
són les diferents competències
segons l'experiència
i segons la formació.
I això no és el que tenim reconegut, eh?
I estan ben definides,
ara que parles de competències
dintre del sector,
estan ben definides
les competències de la infermeria?
Jo crec que sí,
que les competències
estan ben definides.
Altra cosa és
que això es compleixi.
Perquè quines serien les competències?
Per dir-ne algunes,
per exemple.
Bueno,
competències...
És que n'hi ha moltes, no?
N'hi ha moltes.
Depèn del cas i de fer, clar.
A veure,
en principi,
tot el que és
en prevenció,
en assistència directa al malalt,
en rehabilitació,
tot el que es refereix
a cuidatges,
a cuidatges,
no cures,
no cures pensant en la cura
que estic fent,
no, no, no,
cuidatges en el conjunt
de la persona,
ho fa l'enfermera
i té competències
per fer de tot,
absolutament de tot.
Inclús la percepció enfermera,
que és una cosa tan debatuda,
no,
bueno,
doncs nosaltres
podem percibir
i ara tenim
una sentència
últimament
i ha sortit
una sentència
donant la raó
als que deien
que no podíem
fer
prescripció
a l'infermera.
Potser sí que estan
ben definides,
però faltaria consolidar
també que estiguin
ben enteses
a nivell,
tornaríem a repetir,
a nivell laboral
i a nivell social,
no,
les competències del sector.
Exacte, exacte.
Parlàvem també abans
del futur,
jo ja sé que m'ha demanat
no intervenir massa,
però sí que m'agradaria
que la Mavi ens expliqués
una mica com veu ella
el futur,
com a vocal jove,
perquè nosaltres parlem
del futur,
no, Cristina,
però...
Sí,
però bueno...
potser ella podrà
donar una visió...
Sí,
ella és la més jove
i és la que té
el futur,
més futur per davant.
Com ho veus,
Tomavi?
Per sort, per sort, eh?
Bueno,
jo ara mateixa
en la situació
en la que em trobo
el veí una mica incert,
no?
No sabem què fer,
no sabem quin pas
hem d'aprendre,
no sabem quins són
els nostres objectius
ni tan sols
a curt termini,
jo no sé
què serà de mi
el dia de demà,
no sé com acabarem,
no tenim una situació
laboral fixa
per poder emprendre
uns projectes de futur
amb família
o amb uns altres termes,
llavors estem una mica
en un nivell d'incertesa,
no?
A nivell de joventut
ens, bueno,
ens fem mirar
tot allò de també
lo de la fuga de cerebros,
no?
Tot allò que surt
ara tant...
Clar,
que la gent ha de marxar
a l'estranger
perquè aquí
no hi ha feina,
no?
Exacte,
tu fas mirar molt
i dius,
bueno,
si aquí no trobo feina,
on la podré trobar
si en casa
que em quedi
més cur
a nivell de...
laboral,
no?
aquí al nostre país
i com ho podem fer,
quins avantatges
tenim la gent jove,
com podem formar-nos
per tindre
una capacitat
de mantenir
aquest estat laboral
que tenim ara mateix,
què tenim que fer...
Ens fan moltes preguntes
que ningú
ningú ens pot resoldre
perquè actualment
no hi ha res,
no hi ha res segur
i no tenim
un objectiu
clar.
Cristina,
imagino que el col·legi
també ha de treballar
per això,
és a dir,
per anar fent cursos,
per anar fent formació,
per anar donant suport
i donant recolzament
als joves
que ara comencen,
no?
Sí,
el que passa és que
nosaltres,
com a objectius nostres,
no?,
de la nostra,
bueno,
la nostra candidatura
que ens va presentar
i ara que estem al col·legi,
pensem que als cursos
hi ha entitats
que és la universitat,
l'escola universitària
de la Ravira i Vigili,
la qual sentim
molt orgullosos
perquè totes
ens hem format allà
i seguim formant
i ens hem seguint formant,
no?,
i a més ha estat
una escola
molt avançada,
eh?,
amb els temes
quan va sortir
el tema del màster
en ciències d'infermeria
com a títol propi
va ser de les primeres
de tot l'estat,
vull dir que,
a veure,
la universitat té,
és la que té
que fer els cursos
de formació,
les entitats
també tenen
els seus cursos
i nosaltres
podem col·laborar,
però nosaltres
no tenim
que formar la gent,
nosaltres estem
per defensar
la professió,
per defensar
els professionals,
per apoyar,
per donar
recorçament,
per ajudar,
però
en els temes
que són professionals
i col·laborar
en altres temes
que no són propis
del col·legi.
Aquestes serien
les funcions
del col·legi
de cara
al col·lectiu
que has comentat ara?
Jo crec que sí,
que aquestes són
les funcions,
a part tenim
també la part
ètica
i la part
dentològica
que això
sempre
tots els col·legis
professionals
ho tenen,
que és
d'obligat
compliment
perquè si hi ha
problemes
hi ha una comissió
que ha de
estudiar
els casos.
Dos temes
que hem tocat
i hem passat
bastant per sobre
que m'agradaria
reprendre.
D'una banda,
a nivell acadèmic,
comentàvem el tema
de l'homologació
dels graus
i del reconeixement
d'especialitzacions.
No sé en quin moment
es troba
ara mateix
aquesta qüestió.
Ja t'he dit
que
els títols
de grau,
els joves
que surten
ara
que tinguin
el títol
de grau,
que sigui
un títol
diferent,
amb més formació
i per tant
hauria de ser
amb més competències.
I a l'hora
d'especialitzar-se?
I l'especialització
i algunes
que ja
han estat
reconegudes
i altres
que estaven
a punt
de
gent
que està
amb molt de temps
i que s'està
preparant
exàmens
ara mateix
crec que recordo
geriatria,
que és tan important
els sociosanitaris,
que estiguin
una infermera,
que siguin
les infermeres
les que portin
tot el tema
de cuidatges
dels malalts
de sociosanitari,
la de geriatria,
van suspendre
els exàmens
dos mesos
abans
de fer-se.
Vull dir que
la gent
està una mica
perquè
no sabem
què està passant
a nivell
de ministeria,
saps que
jo crec
que a tot arreu,
una mica.
També deies
que comenceu
a entreveure
o a detectar
un cert
intrusisme
laboral
també
dintre
del món
de la infermeria.
En aquest sentit,
no sé,
des d'on prové
o què s'està fent
malament?
Bé,
jo amb això
vull ser
cauta
perquè
parlar
a la ràdio
d'intrusisme
definint
ja els llocs
d'intrusisme
crec que
no és
el correcte
i
quan
tinguem
l'estudi
i tinguem
tot el que
necessitem saber
llavors farem
com a col·legi
la demanda
oportuna
a les entitats
que ho tenen.
Però en qualsevol cas
sí que ho comenceu
a entreveure.
Sí,
això és així.
És mà d'obra
més barata
i
però no està
qualificada
com l'infermera.
Això segur.
Doncs aquest és
l'estat
del sector
ara mateix
amb aquesta
nova
etapa
del
Col·legi
Oficial
d'Infermeres
i Infermers
de Tarragona.
Ens ho ha explicat
la seva nova
presidenta
des de fa poques setmanes
Cristina Díez.
Cristina,
moltíssima sort
de cara al futur
i de cara al setembre
continuarem
amb la col·laboració
d'aquest espai
infermer a la sintonia
de Tarragona Ràdio
per anar explicant
les novetats
i tot allò
que atanya
el món
de la infermeria.
Moltes gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies.
A tu també hi ha la Màping.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Molt bon dia.
Moltes gràcies.
Bon dia.