Segur que molts de vostès ja ho veuran endevinat per la sintonia, per l'horari,
i és moment d'encetar l'espai del Caixa Fòrum amb el seu director Carles Marqués.
Carles, molt bon dia.
Molt bon dia.
Avui hem de parlar, vaja, dimarts passat, començava aquest cicle de tres conferències
dedicades a analitzar, a gaudir de l'Odissea d'Homer,
doncs aquesta obra que jo crec que tothom ho coneix, eh?
Conferències amb Joan Francesc Mira, és traductor, especialista en aquest poeta grec,
de seguida parlem amb ell.
Vaja, és una de les activitats que promoveu des del Caixa Fòrum, no?
En efecte, i a més jo diria que és de les importants, o de les més importants de l'any,
perquè Joan Francesc Mira, això, vull dir, que és filòleg,
però vull dir que també ha escrit novel·les, guanyador d'enbrosos premis,
diguéssim, és un dels intel·lectuals de llengua catalana més importants que hi pugui haver,
doncs això, va encarar la traducció de l'Odissea,
i el dimarts passat, bé, vull dir, vam començar a viajar cap a Ítaca.
Retorn a Ítaca en aquests tres dies amb Homer i l'Odissea, no?
Això mateix.
I el primer dia, doncs, va ser el tema de l'esposa sola i el pare,
el pare és Odisseu, és Ulisses, absent,
i demà tindrem la part, allò, el nucli central,
que a més ha propiciat tantes frases fetes i conegudes, no?,
com són això, les temptacions i els perills,
un llarguíssim viatge, encara es diu, eh, el del viatge a Ita,
que us he d'explicar que en aquests moments històrics no sapigueu,
doncs això, així, la Icaribdis, el Polifem, el...
bé, vull dir, tota una sèrie d'imatges que, això, tots tenim associades,
deies que l'Odissea és coneguda, sí,
és a dir, tothom diu frases d'aquestes,
però a vegades tampoc sabem ni d'on venen ni dins l'obra què significa, no?,
el cant de les sirenes, per exemple,
i això, això és el que tindrem demà.
És allò que a poc a poc es va convertir en aquestes expressions
o aquestes frases en Vox Populi,
però a vegades no sabem, no?, d'on venen o hem d'aprofundir una mica més.
No sé si estem en condicions de parlar amb ella,
amb el Joan Francesc Mira. Joan Francesc, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ens acompanya també a l'altra banda del telèfon, Carles, t'escolta el...
Molt bé, no he dit cap barbaritat, no?, Joan Francesc o...
No, de moment no.
D'acord, d'acord, d'acord.
No seguiré per si de cas.
Per als grecs del seu temps, l'Homer oferia aquest nou model d'heroi,
per pensar en els temps que arribaven,
i una mica ara mateix el Joan Francesc ofereix aquest nou model,
aquesta nova manera de veure l'Odissea amb aquesta nova traducció.
Bé, no és una nova manera, realment és la manera antiga.
Però la traducció segur que té algun tret diferencial important.
Si més no, amb el Carles Marqués i jo ho pensem així.
Sí, sí, sí.
Si té alguna novetat és justament que intenta tornar a l'antiguitat.
És a dir, els grecs escoltaven, la majoria no llegien, evidentment,
ho escoltaven de paraula les recitacions públiques i abundants dels poemes homèrics,
de l'Iriada i de l'Odissea,
i ho sentien com una cosa molt pròxima, i molt pròxima als seus interessos,
a la seva manera de sentir les coses, de veure les coses, d'entendre els seus orígens
i d'entendre l'exemplaritat o el significat d'aquells personatges
i entendre el tipus de versos i el tipus de llenguatge que estaven escoltant.
I el que jo he procurat en la meva traducció és tornar justament a això,
no carregar la traducció de l'Odissea, de, diríem, de floritures poètiques afegides,
sinó tornar a aquell llenguatge que per als primers destinataris
era molt immediat i molt directe,
i per tant l'he traduïda en un llenguatge literari modern, actual,
i, diríem, fent una mica, intentant fer l'equivalència
entre com rebien en les recitacions els grecs aquells poemes,
aquelles històries, en definitiva,
i com poden rebre les lectores actuals el mateix text
amb una llengua, evidentment, adequada,
el que és el llenguatge contemporani,
sense buscar crear més entrebancs o més dificultats
de les que la diferència de temps i de cultura puguem significar.
De fet, hi has dedicat temps perquè hi has dedicat tres anys de la teva vida,
Francesc, en realitzar aquesta traducció.
I, al mínim, una cosa és el que em va costar també la Divina Comèdia,
i gairebé tant com em va costar el Nou Testament,
i posar aquells grans clàssics a l'abast del lector mitjanament culte actual.
No es tracta de vulgaritzar ni de rebaixar-los al nivell,
sinó de pensar que actualment hi ha un nivell de lector
amb una certa pràctica literària,
amb un cert nivell de cultura,
que és capaç d'apreciar aquests textos,
que per certs clàssics són, diríem,
són eterns, són permanents i ens hi trobem sempre.
I per això, bueno,
cada una d'aquestes obres és un any de preparació profunda,
lectura, relectura, compresions, estudis, etc.,
i dos anys de traduir el text.
S'ha de prendre molta paciència, molta calma,
unes quantes hores cada dia,
i al final, doncs, el resultat està, diguem,
a disposició del públic lector, que és del que es tracta.
Sí que és cert, que ara també ho comentàvem amb el Carles Marquesió
durant la introducció,
que sovint, doncs, pronunciem frases
o ho anomenem,
es tractes de l'Odissea,
potser no sabem tant d'on venen
o a què fan referència exactament,
potser fins i tot per als lectors
que no estiguin tan avisats a llegir
aquest tipus de literatura,
aquesta nova traducció, també els obrirà, doncs,
un horitzó per conèixer-ho.
Sí, sobretot que situarà
aquestes imatges que s'han fet populars
en el seu lloc i en el seu context original,
perquè una prova, diríem, absoluta, definitiva,
que una obra clàssica és permanent
i té un interès permanent que no s'acaba mai.
És justament això que ha donat,
ha aconseguit crear en l'imaginari popular,
extensíssim,
una sèrie de referències, d'imatges
i fins i tot d'elocucions o de frases
que, bueno, que procedeixen d'allí
i que ja formen part de la cultura general,
no únicament de la cultura de la gent
molt lletraferida o molt aficionada a la literatura,
per exemple,
sinó de la cultura gental.
I això passa en l'Odissea,
passa en part de l'Eglia,
jo crec que més en l'Odissea
perquè les imatges són més potents
i també passa, doncs, passa, per exemple,
amb els evangelis convertits en literatura popular,
de les imatges de Nadal, del que sigui,
de la Setmana Santa, tot això,
i passa en la divina comèdia,
tots tenen imatges d'allò que diguem...
La baixada dels inferns,
dantesques, exacte.
Doncs realment ho tenim a flor de pell, això.
I justament perquè són aquell tipus d'imatges,
de personatges, de creacions,
que no poden passar de moda
perquè no depenen d'una moda
ni depenen d'un temps,
arriben al més profund de l'experiència humana.
Fins i tot són aquests relats
de l'experiència humana que deies,
que evidentment es continuen aplicant avui dia
amb aquesta experiència més moderna,
més contemporània, no?
Es continuen aplicant,
jo diria que en el cas de l'Odissea
més encara que en cap alt.
Nosaltres posem l'exemple del viatge a Ítaca,
que ara tant es diu, no?
Tornem a fer aquest viatge a Ítaca
és la idea d'Ítaca és un retorn,
Ítaca és un viatge,
no saps on arribaràs,
no saps què passarà.
De fet, hi ha dues narracions,
una és el viatge i altra és el que està passant a Ítaca,
que està a punt de destruir tot allò que l'Odissea havia construït,
que està a punt de desfer-ho tot,
i hi ha aquella tensió permanent
entre el que imagines i el que serà i el que no serà,
i també aquesta tensió que fa,
en el cas d'Odissea,
un personatge, diríem, absolutament emblemàtic,
perquè rebuja o passa per damunt
o supera totes les temptacions,
els entrebancs i els perills que troba pel camí
per arribar al lloc on volia arribar,
que és tornar al seu lloc, a la seva patria,
al seu país, a la seva casa.
Però entremis hi ha una quantitat d'experiències
que l'enriquiran,
l'Odissea que torna no és el mateix que havia,
que se n'havia anat a la guerra de Troia 20 anys abans,
és un olisses completament transformat per aquesta experiència.
De fet, a banda d'aquesta traducció,
ara ho podrem aprofundir una mica més
en aquest cicle de tres conferències,
dimarts passat, dia 2, ja començàvem,
amb la casa d'Olisses, l'esposa del Sol, el pare absent,
i ara, demà, aquest dimarts,
doncs continuem amb aquestes temptacions i perill,
amb aquest llarguíssim viatge.
Continuarem amb això, i a mi una cosa que m'agrada comentar,
perquè és un fet positiu,
és que en contra del que molta gent diu i escriu
o parla en tertúlies o en diaris o en articles,
l'interès pels clàssics, pels grans clàssics,
no solament no ha desaparegut, ni s'ha perdut,
sinó que augmenta.
Vull dir que les traduccions noves d'aquells clàssics
es continuen llegint a tot arreu del món,
es continuen representant moltes vegades el teatre grec,
o el teatre de Shakespeare, els teatres en els locals
de tot arreu del món, contínuament es renova,
i aquest tipus també d'exposició o explicació pública
de l'estil de les que jo estic fent aquesta temporada
o de les que vaig fer fa un parell d'anys
o de la Divina Comèdia,
continuem tenint un públic.
La gent ve, acudeix i s'ho passa bé,
i disfruten, i això em produeix una gran alegria
i em reconforta molt.
Vol dir que aquesta societat nostra,
aquesta continuïtat del llegat i de l'herència dels clàssics,
no està disposada a perdre de cap manera.
Com va ser l'experiència de la primera conferència, Carles,
don Francesc, la setmana passada, el dimarts?
Jo diria que molt bé, don Francesc,
una vuitantena de persones.
Lluitàvem contra el Barça-PSG,
atenció, que això sí que és èpica.
És que teníeu, exacte, això sí que és una odissea.
Exactament, però sí, sí, realment,
a més, ja sabeu, amb el petit afegit nou per nosaltres aquí a Tarragona,
almenys, que és de cobrar les conferències,
però em sembla que aquest mes d'abril la gent ja ho té molt clar
i realment jo diria que ho van seguir amb molt d'interès.
Sé que demà hi ha textos, sé que demà hi ha textos.
Vull dir que també això, d'alguna manera,
la gent poder-los tenir a la mà
i poder anar tenint els textos a referència
dels quals parla el Joan Francesc,
doncs encara estarà millor,
més o menys.
Vam partir el primer dia
i avui ens trobem, demà, perdó,
ens trobarem en totes les dificultats del viatge.
Ja que demà hi haurà textos,
no sé, Joan Francesc,
si podríem, vaja,
posar una mica de la mena els llavis als oients
i si tens algun text
que ens podries dir
algun bocinet, no algun extracte, no, Carles?
Ah, això s'avisa, eh?
Això s'avisa, sí.
Sí, sí, abans ho comentàvem amb el Carles,
l'atracarem en directe,
i haurem de fer l'atracament en directe.
Avui he de deixar el telèfon i no l'obuscar.
Bueno, bé, doncs, tranquil, tranquil.
Nosaltres, el Carles, jo ho havíem de provar
per si sonava a la flauta,
però vaja, ens esperarem demà.
I tant.
Demà amb aquestes temptacions,
i encara ens en quedarà una,
que serà el dimarts dia 16,
amb Ulisses a casa,
aquest retrobament, no?,
morts i pau final,
que suposo que, doncs, això,
que posarem el broche final, no?,
en aquesta distància.
Per mi és la millor part de totes.
Sí? Per tu és la...
La que té més contundència o més força,
i la que estaria més ben treballada,
que va portant a l'elector
una espècie de creixendo,
de creixendo de tensió,
fins que arriba el desenllaç final
i a la conclusió,
que és absolutament sensacional.
Jo m'agrada sempre que l'Odissea,
abans de ser un gran poema,
és una grandíssima novel·la,
és la primera gran novel·la de la literatura.
Les tres...
Bé, les dues conferències que queden, Carles,
a les set de la tarda,
a les set de la tarda,
a les set de març, dia 9, 16,
4 euros d'entrada,
dos si sou clients de la caixa,
i, evidentment,
ara algú pot pensar,
ostres, em vaig perdre la primera,
em perdré alguna cosa?
Home, sí, evidentment,
t'has perdut la primera,
però jo crec que val la pena
venir a les altres dues,
o si realment al final només podeu a una,
que tot i que hi ha una continuïtat,
jo penso que s'entén perfectíssimament
perfectíssimament el text
amb la introducció que fa el Joan Francesc,
i si no, de més,
us heu de comprar.
Jo em vaig comprometre,
Joan Francesc ho faré,
comprar-me el llibre,
a llegir-lo tot.
No perd interès,
és a dir,
si només n'hem vist,
si no les hem vist totes,
Joan Francesc són fases de...
Igualment podem assistir a les altres, no?
Absolutament, absolutament.
A mi sempre m'agrada
fer d'entrada uns minuts
de lligar l'anterior
amb la del dia,
això no té cap problema.
I si no,
doncs sempre ens podem fer
amb el llibre,
o amb l'Odissea,
la versió de Joan Francesc
mira,
de l'Odissea.
Pot assegurar
que és una lectura
incomparable per als lectors,
difícilment s'ho podran
passar més bé
que amb la lectura de l'Odissea.
I que es troba aquí a Tarragona
perquè em dono fer
que ho vaig veure divendres,
eh?
Vull dir que realment
no teniu les coses.
Doncs així es facin la consellera,
no tenim problema.
No tenim problema.
Doncs Carles,
no sé si ens hi sembla alguna cosa
per preguntar-li al Joan Francesc
o ja directament
emplaçar-nos a demà.
Jo diria que no,
emplacem-nos a demà, exacte.
Totes les respostes
que no haguem donat nosaltres
les donarà l'Odissea,
les donarà el text.
Doncs Joan Francesc,
mira, moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos aquesta estona,
que acabin d'anar bé
aquestes dues conferències
que et queden a la ciutat de Tarragona.
Estic segur que sí.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Nosaltres, Carles,
a banda d'aquestes conferències,
crec que podem
exaurir els darrers minutets
que ens queden
comentant, doncs,
alguna altra activitat
que també tenim
al Caixa Fòrum aquesta setmana.
Exactament.
Sí, tenim el concert familiar
el dimens a 14
a les 6 de la tarda.
Acaba't la sopa.
Acaba't la sopa.
A més, la frase una mica ja indica
de què va.
És una manera de
fer acostumar
o entrar
en els nens
i les nenes,
diguéssim,
a partir de 5 anys
aproximadament,
en la música,
que a vegades
és com la sopa,
vull dir,
ai, no,
no em vull menjar
i quan...
Costa una mica,
però quan ens hi posem,
quan donem la primera cullerada,
llavors sempre repetim.
Exacte,
sempre repetim.
Doncs aquesta és una mica
la idea d'aquest concert,
ja també el vam tenir
l'any passat,
vull dir,
i a mi,
jo soc molt teatrer,
com a concepte d'espectacle
em va agradar personalment,
vull dir,
ara hi parlo seriosament,
hi parlo de més fora ja de...
fora de paper,
no?
I a més,
això és una manera
d'entrar a la música
excepcional,
vull dir,
crec que s'ho passaran molt bé.
I si el dia 14
no s'hi pot anar,
doncs el dia 21.
I també podem provar
de tenir-los
el dilluns vinent,
a veure...
Entenem a tenir-los
en aquest mateix espai
per parlar amb ells
i perquè ens expliquin més
d'aquest espectacle,
d'acabat la sopa.
Serà diumenge a quina hora?
A les 6 de la tarda.
Amb aquest concert familiar,
un públic familiar.
Acabat la sopa.
Molt bé,
doncs de cara a diumenge a la tarda
intentarem,
com tu deies,
parlar amb ells
dilluns vinent.
Carles,
doncs ho deixem aquí,
tornem dilluns vinent
amb més continguts.
Perfecte,
tot el 6 dilluns.
Gràcies.
Gràcies.
If there's anything
that you want,
is there anything
I can do,
just call on...