Fins demà!
Fem el programa des del Tinglau 2 del Mollacosta.
Som situats a les instal·lacions del Centre d'Art
i ens acompanyen la directora, la Cèlia del Diego.
Cèlia, què tal? Molt bon dia, benvinguda.
Bon dia.
Bueno, benvinguts nosaltres, que hem vingut aquí a casa vostra,
per tant, nosaltres avui som els benvinguts.
Habitualment fem l'espai des de la seu de Mollacosta Ràdio
i avui hem volgut venir aquí al centre, a la seu del centre,
per parlar de diferents projectes.
També, com dèiem, amb el Jordi Ribas, el responsable de comunicació.
Jordi, molt bon dia.
Bon dia.
I avui també s'acompanya, ella ha vingut en alguna ocasió també,
el responsable de mediació, que és el Cristian Anyó.
Cristian, què tal? Molt bon dia.
Bon dia, què tal?
I de fet, avui la Cèlia i la mediació té molt a veure, no?
Amb el primer tema que ens ocuparà, que són els sinergis locals, no?
Sí, sí, té molt a veure.
Quins acompanya?
Bueno, us explico una mica qui ens acompanya,
perquè avui tenim molta gent aquí amb nosaltres.
D'una banda tenim la Roca Minal,
que és l'artista seleccionada en la convocatòria del Contextador,
aquesta convocatòria que fèiem de producció en projectes en context,
produïts en context.
Ara la Ro ens explicarà quin és el seu projecte.
Hola, Ro, bon dia.
Hola, bon dia.
La Ro, a més a més, ha vingut amb dos participants del procés
en el seu projecte, amb l'Àngela Orgoi, bon dia.
Hola, bon dia.
I amb l'Artur Bodesca.
Bon dia, Artur.
Ara ells ens explicaran una mica més,
però abans deixeu-me també dir-vos que avui parlarem amb l'Àngels Margarit,
parlarem de l'Escola de Caló,
us explicaré una miqueta més també totes les accions que hem estat fent,
de les quals l'última ja, o les últimes ja venen aquesta setmana vinent,
i parlarem també de situacions,
que és una altra de les accions de l'Escola de Caló, amb la Gemma Crufem.
Que serà la recta final, l'espai, l'irrededor.
Deixa'm dir que un dels convidats va ser qui...
va ser el primer esportador a nivell de l'estat de Tonyina cap al Japó.
És que a mi no ho explicàvem fora de micròfon i va ser ell, no?
No va anar així, no?
Sí, el 23 de maig del 85.
Del 85, eh?
I quan aneu al Japó a portar Tonyina a Tarragonina, com us veu?
I de Tarragona i d'esports, l'aderal, sí.
Clar, quan aneu a Tonyina amb fresc i amb avió, eh?
Perquè amb congelada ja se n'enviava, però amb fresc no.
No sé, tot un hàndicap, perquè t'han de moure l'embàs,
l'han de moure, les companyies, i bueno, però bé.
I és que també té molt a veure amb el projecte que ha fet la Ro,
perquè la Ro precisament ens feia un recull de receptes de Tarragona, no?
És un projecte que té molt a veure amb el menjar.
Ro, explica'ns una mica més.
Bé, el projecte de sinergies locals és un treball que és un procés participatiu i col·laboratiu, no?
I hem creat un grup de treball voluntari amb persones que se senten de Tarragona
i que són tant persones autòctones com població immigrada.
I aquest grup de treball ha funcionat com un taller d'automediació intercultural, no?
Això vol dir que no tots hem estat d'acord en compartir les mateixes idees
sobre el que és una recepta local o sobre la integració,
però que hem respectat el rest de les persones com a interlocutors vàlids, no?
Doncs, bueno, hem utilitzat una mica la cuina com a vehicle, no?,
per establir aquest diàleg
i hem treballat per oferir a la ciutadania de Tarragona
un recull de menús típics de festa major, no?
Passa que aquests es podrien diferenciar d'altres llibres de receptes
en què nosaltres oferim totes les receptes
com a receptes típiques de Tarragona.
Una mica incorporem tot el que serien les receptes dels barris de Ponent, no?
Com a part real de la ciutat, no?
Llavors, bueno, aquest...
El resultat d'aquest treball es traduirà en una publicació
que incluirà aquestes receptes
que són uns menús de festa major
també incluirà unes històries personals, no?
Del procés d'integració de tots els participants
que, bueno, són importants perquè tenen darrere punts en comú,
punts diferents
i tots tenen una mica darrere fóndol
la necessitat de la responsabilitat de tots
en el procés d'integració, no només dels immigrants, no?
En aquest procés participatiu també hi ha col·laboracions externes
com podria ser la col·laboració dels nens
del Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau
que fan unes il·lustracions per la publicació
o col·laboracions com podria ser la del Xave Oller, no?
Del Cocinero Fiel que ens fa una introducció a la publicació
o de la Montserrat Soronelles
que també ens fa una altra introducció
o del mateix Centre d'Art que també ens introdueix el treball
com des d'una perspectiva més artística, no?
Doncs al donar aquesta publicació a la ciutat
volem trencar una mica aquesta imatge de l'immigrant
que com que sempre rep
i que sempre està a l'empar de l'espai social
i de la... no?
La gent que ha participat en aquest projecte
se senten locals i per això donen, no?
Perquè estan a casa seva i se senten amb el dret
d'oferir als altres les seves receptes, no?
I una mica, doncs només per acabar de dir
que darrere del projecte hi ha la idea
de quan la població immigrada
comença a ser considerada com a local
malgrat que la majoria s'esforcen, participen, no?
Però sempre hi ha aquesta estigmatització
que són estrangers i mai els acabem d'incorporar, no?
I a l'oferir aquest treball
doncs ens agradaria extendre, no?
El rest de la societat que no ha participat en el projecte
doncs aquesta reflexió, no?
A part d'entendre-ho com un espai de producció
i intercanvi de receptaris tradicionals
de cada una de les persones
ho heu entès potser també com un espai de debat
i de discussió?
Sí, bàsicament ha sigut un espai de debat
i el tema de les receptes ha sigut una mica
l'excusa per poder tractar aquestes temes, no?
També les persones que participaven
no es coneixien prèviament
una bona manera de trencar el gel
i que tots es coneguin és a partir d'elements comú
com poden ser la cuina
i els records de les coses pròpies
i a partir d'aquí doncs hem...
O sigui, tot ha sigut també
decidit entre tots, no?
La publicació, la manera que la fem
qui ens introdueix els textos
tot ho hem anat decidint
i bàsicament ha sigut...
Crec que el treball és més el procés
que no el resultat que serà la publicació, no?
I en el procés de crear aquest grup,
per exemple, Àngels,
es podries explicar una mica com arribes
o quina és la teva motivació
per vincular-te a un grup com aquest,
a un projecte com aquest?
A veure, en primer lloc vull presentar-me,
soc l'Àngela Urgoi,
la presidenta de l'Associació Comunitat Humanesa de Catalunya.
tenim delegacions amb Salou, Cambrils, Reus i Tarragona
i doncs la meva pregunta sempre era
podem arribar a un sistema de ciutadania integradora
que no exclue a les persones estrangeres?
Doncs sí, ho és possible i tant que sí.
I doncs aquest projecte,
amb el projecte de canvi d'experiències de la cuina,
han fet i voldríem participar més que res
per rompir una mica l'exteriòtip
sobre emigrants, en especial de la comunitat romanesa
i com nosaltres, la societat catalana,
encara no ens conec per la part bona,
si sol per la part mala,
perquè sempre els emigrants romanesos
són els emigrants que a vegada fa problems,
sí que no tenim que generalitzar,
però encara tenim aquesta part que diuen sempre
que els romanesos fan les coses que no teníem que fer.
i nosaltres volíem ensenyar la part bona de la nostra cultura,
de la nostra cuina
i fer el canvi d'experiències que sempre va bé per la societat.
I els ciutadanos romanesos,
del meu punt de vista,
s'han integrat perfectament en la societat catalana
i el mèrit d'esta integració
és tant els ciutadanos romanesos
com les autoritats
i els ciutadans de la comunitat
de la província de Tarragona
que sempre s'han rebut
amb la millor manera
que han pogut fer.
Jo volia introduir la veu de l'Artur.
Artur, explica'ns una mica
que tens uns plantejaments controvertits
respecte al procés
i respecte també als processos d'intercanvi.
No, no.
A mi m'han proposat
intervindre en aquest projecte
i jo en els projectes de Tarragona
intervinc sempre, vull dir,
és la constant.
Pellot de Tarragona la vaig fer jo.
La mostra de Tarragona
pesca de una manera la vaig fer jo.
Vull dir que el fet de Tarragona
és un substancial a mi mateix, no?
Aleshores me vaig obrir
i a fer-ho.
Ara hi ha coses de la integració
que jo no estic tant d'acord com amb altres.
Jo, per exemple,
sempre dic que esmarxar recursos
per la gent que no es vol integrar, zero.
Qui vol a la cel, portes obertes.
Qui no vol a la cel, portes tancades.
I punto.
I el que no li agradi,
caminito a quered.
I un projecte com aquest,
li has trobat un sentit?
Sí.
Sí.
Sí, sí.
Jo dic una cosa,
la multiculturalitat és important
mentre no hi serveix la religió.
Llavors és fundamentalisme.
Perquè jo crec que religió
més cultura és fundamentalisme.
Ho crec,
perquè aquí l'hem viscut.
vull dir, amb el temps del dictador,
l'hem viscut amb el temps de la Inquisició,
l'hem viscut,
i això és fundamentalista a punt.
Qui es vol integrar,
que es pugui integrar,
portes obertes.
Molt bé.
A nosaltres ens agradava aquesta cosa
que l'art o els processos artístics
poden contribuir a que,
en aquest cas,
les diferents cultures que viuen en un lloc
puguin conèixer-nos encara més.
però estàs d'acord en que...
Sí,
no és que només les diferents cultures,
no?
Dintre de que totes les cultures,
tant dels estrangers com dels autòctons,
les posicions no són totes compactes, no?
D'avore'ns,
jo crec que el important del procés
és que persones com l'Artur,
que tenen una visió molt estricta
de la integració,
hagin hagut d'escoltar
i respectar altres posicions
que són completament diferents, no?
Crec que una mica
la gràcia no és treure conclusions,
sinó precisament generar aquest diàleg
i aquest respecte.
I així com per anar acabant,
en quin procés està ara el projecte?
Bueno, ara el dissabte que ve
fem una presentació
del procés de treball
en el Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau.
Ja hem acabat el treball grupal
i ara estem fent la maquetació
de la publicació
per poder-la oferir al setembre.
Molt bé.
Recordem l'hora
perquè qui vulgui conèixer-vos
i qui vulgui conèixer el projecte pugui venir.
Sí, serà a les 11.30,
si no m'equivoco,
en el Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau,
que em sembla que és el carrer Pont del Diable
sense número de Sant Pere i Sant Pau.
Segurament ens trobarem amb l'Àngela
i amb en l'Artur
i altres de les persones que heu participat.
Molt bé, moltes gràcies.
Gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies.
Doncs canviem de mirada
i parlem ara de polièdrica.
que assiste el partícula.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs, el projecte de Polièdrica surt molt vinculat al mandat del propi centre d'art,
que és en relació a l'especificitat de la mediació, del treball des de la mediació.
Des del laboratori de mediació, la majoria de les accions que hem desenvolupat
tenen a veure amb com hem treballat en el territori i hem desplegat estratègies de treball en xarxa i mediació
en el context tarragoní i del camp de Tarragona.
Per exemple, el projecte de sinergies local n'és un exemple de com a través d'un projecte
que genera una xarxa de relacions, que obre nous espais a entendre, en aquest cas, la interculturalitat.
Però, com a mandat, també teníem, d'alguna manera, ser garants,
legitimar el que era el treball en mediació per tot el territori de Catalunya
i, sobretot, per tots els centres d'art que conformen la xarxa d'arts visuals.
En aquest sentit, Polièdrica, quan el plantejam des del centre d'art,
el que vol és ampliar el seu abast de treball
i l'accent posat en la mediació de manera que arribi a tot el territori.
Polièdrica el que vol és posar en marxa un recurs
que vagi creixent a poc a poc
i del qual pugui fer-ne ús qualsevol entitat o institució
que vulgui saber més del que són les pràctiques de mediació,
les polítiques culturals de proximitat
o els projectes desenvolupats des de metodologies col·laboratives.
En què és concret exactament Polièdrica
i com podem accedir a això, com podem treballar amb aquesta eina?
Tot i que està integrat, hi ha dues maneres d'entrar en contacte amb Polièdrica.
Una és aportant continguts i l'altra és consumint o consultant continguts.
Els continguts què són? Què hi ha a Polièdrica?
A Polièdrica hi ha un recull que va creixent,
un recull de projectes desenvolupats sota criteris de mediació o programes,
glosari específic i també el que seria documentació,
és a dir, ressenya sobre llibres, sobre vídeos, sobre articles de revista
i tot això relacionat a partir de propostes de lectura
que enllaça aquestes diferents fitxes i aquestes propostes de lectura
o bé són més pensats per professional i són molt específiques
o bé són pensats per persones que habitualment no estan informats d'aquestes pràctiques.
De tal manera que és una consulta que serveix per introduir-se en el tema
per saber una mica més i que no cal ser un expert per posar-se a llegir això.
I això ho trobem a polièdrica.cat?
I això ho trobem a polièdrica.cat, que no ho havia dit,
perquè és un espai en xarxa online.
L'altra manera de participar, que és el que estem fent i hem estat fent fins ara,
és comptar amb persones expertes o amb grups de treball
que realitzen una tasca d'identificar projectes que són interessants
i entrar-los a la pròpia pàgina web.
Això ho hem fet, per exemple, amb estudiants d'assignatures
de la Universitat de Barcelona,
que enllaçant amb el que ells estan estudiant,
aprofiten i en vez de fer un treball de final de carrera X,
fan un conjunt de fitxes que es puguin integrar a polièdrica.
I hi ha treballs interessants?
Han trobat allò de treballs interessants a destacar?
Bé, com que diguéssim que està quasi tot per fer,
en el sentit que cal rescatar molts projectes
que potser s'han fet fa 5 anys, fa 10 anys, fa 15 anys,
i aquesta és una de les coses que Polièdrica vol fer,
recuperar un patrimoni immaterial de pràctiques
que s'han esveït i que uns quants coneixen.
Per exemple, aquí hi ha uns projectes de la Montserrat Cortavella,
que són del 2001,
que l'Esther Xivateia,
però no hi ha cap institució pública
que les estigui mantenint
o les estigui introduint
perquè d'aquí 10 anys més algú les trobi
o si algú mira que s'ha fet el Camp de Tarragona
les pugui recuperar.
Llavors, aquesta funció que no cal veure només com a patrimonial,
sinó com un conjunt de sabers
que si no hi ha connexió entre generacions
o entre territoris, es perden.
I llavors tenim algú que creu que s'està inventant
la manera de treballar amb gran esforç
i amb molta pràctica i resulta que hi ha altres projectes
que ja fa 10 anys que ho estan fent.
De fet, un usuari de Poliàdrica podria ser també
aquell que vol aplicar alguna pràctica col·laborativa
i no sap molt bé com fer-ho,
pot apropar-se aquí, pot buscar eines
i reproduir-les o bé fer-les la més enllà, fins i tot.
Aquest és l'objectiu.
Quan expliquem un projecte,
el que també fan les persones que estan omplint les fitxes
és connectar-lo a molt de documentació
com vídeos, vídeos dels processos,
documents escrits que serveixen per veure
com han sigut els processos de treball.
Jo volia, Cristian, que ens expliquessis una mica
la quantitat de gent que conforma aquesta xarxa.
És una xarxa que no està tancada, com totes les xarxes,
i conformada per molta gent, diferents.
A qui trobaríem?
Bé, ara, fins ara, una mica,
hem estat treballant amb diferents professionals
que s'han vinculat com a editors,
no com a entitats o com a projectes.
Per exemple, tenim Abacuo,
que és una associació que ha treballat projectes
com Cinema en Curs.
Tenim l'Oriol Font de Vila,
que és un comissari que està treballant
en el Mar de la Sala d'Arajova.
Tenim l'Aida Sánchez de Sèrdio,
que és professora de la Universitat de Barcelona
i també desenvolupa una tasca de freelance
i de consultora externa d'alguns projectes.
Tenim gent de dansa, com la Montserrat Iranzo.
De fet, hem volgut que hi hagués una mica representat
totes les disciplines,
amb l'objectiu que, si treballem, per exemple,
des de les arts visuals,
ens pensem que som els únics que treballem així.
I quan entres en contacte amb què resulta
que en el camp de la dansa també s'està fent,
de fet, el projecte Urbs
podria ser entès perfectament
com una pràctica col·laborativa,
i està plantejada com una pràctica col·laborativa,
comences a entendre que s'està obrint un front
en la manera de treballar l'art,
que no només és per generar continguts estètics,
sinó també per generar situacions de col·laboració,
que és el que planteja l'error.
Quina, quina, en la roda, en la roda, ja ha marxat, eh?
Sí, sí.
Exacte.
És que m'ha girat per mirar-la.
Ha marxat, però ha vingut la gent
conflenca i és per aquí, eh?
Sí.
Que està per aquí fins, eh?
Vull dir que ara també en parlarem de seguida.
I no sé si dóna temps,
perquè noto que fa estona que parlo,
i potser explicar-vos una mica
com continuará el projecte,
perquè el projecte
i naixia impulsat per una institució
o per un projecte institucional,
que és el Catarragona,
que aquest projecte conclourà el 31 de juliol,
però el projecte de Polièdrica,
que entenem que és un recurs i un servei,
que és un procomú que diríem,
que s'està obrint al conjunt d'entitats
i d'institucions que puguin mostrar interès,
el que pretenem és empujar aquest projecte
per, d'alguna manera,
enxerxar-se amb moltes altres institucions
i que al final sigui mantinguda,
és a dir, sigui difosa
i sigui un plerta de continguts
per un conjunt variat d'institucions,
no només per una.
Doncs segurament anirem parlant més
d'aquest projecte, Cèlia,
i el que toca és parlar d'un altre projecte,
l'Escola de Caló, no?
Perquè de fet en parlem amb tu,
però anirem trucant ja mentrestant
a l'Àngels Margarit,
que després parlem amb ella,
però anirem parlant amb això,
de l'Escola de Caló.
A l'Escola de Caló.
També hi ha alguns conceptes a Amficlarí,
no?, d'aquest projecte.
En què consisteix?
Bé, l'Escola de Caló, de fet,
és la segona edició que la fem.
És un projecte que fem de formació.
De fet, al centre,
un dels seus objectius també és la formació.
És un objectiu que anem allargant
al llarg de tot l'any,
però que volem concentrar-lo,
sobretot, en els mesos de juliol.
I ja el juliol passat
ja vam fer una proposta d'Escola de Caló,
en la que hi havia cinc propostes,
que intentem que s'entengui la formació,
però que estirar una mica el concepte de formació,
que puguin ser formació els cursos,
però puguin ser formació altres propostes
que potser d'entrada semblen més lúdiques.
I en aquest cas,
tornem a fer la segona edició
de l'Escola de Caló
per aquest mes de juliol.
De fet, ja hem fet tres de les accions,
on se'n queden encara dues.
I també hi ha hagut cursos,
jornades de debat,
i ara aquesta setmana que estem començant,
el taller de moviment amb l'Àngels Margarit.
I ara us explico una miqueta
quines són les accions que ja hem fet,
perquè ja n'hem fet tres,
i crec que val la pena que en parlem,
tot i que avui no tenim convidats aquí,
i us ho expliquem també,
després amb la Gemma i amb l'Àngels,
les altres dues que queden.
D'una banda,
hi ha el de la xarxa a les xarxes,
que era un curs pensat
per millorar les nostres accions a la xarxa.
I teníem quatre ponents,
eren dues sessions més teòriques,
dues sessions més pràctiques.
D'una banda,
ens dedicàvem a l'edició del so
i de la imatge amb la tecnologia a l'abast,
amb els mòbils,
amb els portàtils,
i ensenyar una miqueta
com podíem generar un arxiu d'àudio,
un arxiu de vídeo,
i pujar-lo a la xarxa.
D'altra banda,
a veure de quina manera
podíem trobar més possibilitats comunicatives
amb els mitjans que hi ha,
amb totes les aplicacions que hi ha,
de quina manera podíem optimitzar
aquestes accions a la xarxa
perquè tinguessin més difusió,
perquè al final n'hi ha tantes
que si no ens dirigeixen una mica
se'ns escapen,
i al final veure quins eren els límits
de propietat intel·lectual a la xarxa,
perquè quan un penja tantes coses a la xarxa,
tants enllaços,
tantes imatges,
tants textos,
estàs generant una cadena de drets
que pot ser que en algun moment
em porti problemes
si no sabem exactament què estem movent.
Llavors,
un d'ells era un advocat
que ens estava explicant
què fèiem,
quan estàvem penjant coses a la xarxa.
D'altra banda,
hi ha els centres d'art,
cultura i societat,
que eren unes jornades de debat
que vam acabar el diumenge passat,
precisament,
venia de tres converses
que havíem fet
amb tres ponents
que ens parlaven
de centres d'art i ciutadania,
de centres d'art i l'entorn institucional,
i de la relació
de centres d'art i artistes,
cada dia vam centrar-lo
en una diferent
i al final,
el dissabte,
ens vam trobar
amb una setantena de persones
a la Torre del Preatori
i allí vam fer un fòrum
en relació a la situació
dels centres d'art d'avui.
La veritat és que va ser
una acció bastant oportuna
perquè tothom estava
amb moltes ganes
d'explicar
quin moment estan trobant
els centres d'art avui,
quina és la possibilitat,
ja no tant el CA,
com tota la xarxa
de centres d'art,
com amb el nou paradigma
que està passant,
que s'està ensorrant
tota la xarxa,
què està passant
i quins són
els propers passos
que podem seguir
des de les arts visuals
per seguir difonent
les nostres pràctiques.
L'Àngels Margarit
serà un proper pas,
no?
L'Àngels Margarit
serà un proper pas?
L'Àngels Margarit
serà un altre
de les accions
de l'Escola de Caló,
que és aquest taller de moviment
que fem el dijous,
el divendres i el dissabte
i que presentarem el diumenge.
Si vols podem parlar amb ella
i ens ho acaba d'explicar
i després et seguim explicant
la resta.
L'Àngels Margarit
La música de Joan Saura
hi té alguna cosa a veure,
no?
Sí, sí, sí.
Hi ha una muller
i una companya de l'Àngels
sempre.
i una companya de l'Àngels Margarit
i una companya de l'Àngels Margarit
i una companya de l'Àngels Margarit
i una companya de l'Àngels Margarit
i una companya de l'Àngels Margarit
d'Àngels Margarit
i una companya de l'Àngels Margarit
i una companya de l'Àngels Margarit
i una companya de l'Àngels Margarit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bueno, disgata!
Jo volia aprofitar per dir-vos que aquest final del taller de l'Àngels amb aquest visionat del vídeo, amb aquest resum del que haurà passat aquests 3 dies amb el taller, el volem aprofitar per fer precisament aquesta cluenda festiva del Centre d'Art Pública en el Teatre Metropol el diumenge a les 7 de la tarda.
i nosaltres aprofitarem també per presentar una petita publicació
que hem fet per resumir encara aquests 7 mesos de centre del 2013
i la donarem el mateix diumenge.
Per tant, us convidem a tots el diumenge,
en aquest cas sí que no cal inscripció, com en els altres 3 dies,
sinó que senzillament es tracta de venir al Teatre Metropol a les 7 de la tarda
i venir amb ganes de gaudir d'aquest final.
És a dir, que serà el comiat de l'etapa que vam ser d'ara fa uns anys.
Sí, és cert que els centrars han volgut treballar fins a l'últim moment,
ja ho heu vist, i per això també ens fa tanta il·lusió
poder acabar amb un projecte tan participat i tan col·laboratiu amb gent nova
i acabar creant ponts amb altres llenguatges.
Per això ens fa molta il·lusió que l'Àngel ens hagi dit que sí,
que sí estigui apuntant gent i que per tant diumenge pugui ser un bon final.
De fet, després d'aquest final de diumenge encara ens quedarà un altre petit final
que era la cinquena acció de l'Escola de Caló,
que és aquest viatge a Venècia que fem amb una trentena de persones que s'han apuntat,
que sempre hem entès també, em sap, anar a Càssil, a la documenta,
aquest any anem a la bienal, també entenint-ho com una acció de formació
apropar-nos a aquestes grans bienals que estan marcant les tendències de l'art contemporani.
Però sí que aquesta serà l'última acció pública, diguéssim, la del dia 21.
Quina sensació ens aniu a l'arribar d'aquest moment, no?
I què desitgem els futurs gestors del centre d'art?
Nosaltres, en principi, si algú podríem desitjar és que puguin desplegar el seu projecte,
que això costa molt desplegar un projecte, vestir-lo, jo crec que ens ha costat ben bé dos anys,
ara nosaltres sentíem que podíem agafar velocitat i podíem posar prova a aquest projecte
i llavors avaluar-lo realment.
I si d'algú ho sabem és que es necessita temps i, per tant, els hi desitgem, que tinguin aquest temps.
És evident que també ens agrada molt que, com hem obert nosaltres amb el territori
i on seguim treballant amb el territori, no només és un centre d'art de Tarragona,
sinó que ha de ser un centre d'art del Camp de Tarragona,
en col·laboració es treta molt dels projectes d'art contemporani del territori
i això també ens agrada molt que ho seguissin entenent,
perquè els centres d'art, i en aquest cas el de Tarragona, doncs ha de ser una funció també de capital.
I, de fet, una cosa que hem descobert nosaltres també és que treballant,
com hem treballat amb les persones que estan actives en el Camp de Tarragona,
les persones que estan treballant en les arts visuals,
hi ha molta energia, hi ha moltes ganes de fer,
i que val molt la pena que segueixin treballant també amb el context,
amb les persones que estan fent, amb els projectes, amb els petits projectes, amb els artistes,
perquè realment Tarragona desitja molt un centre d'art contemporani molt actiu amb ell mateix.
Doncs molta força i molta energia en aquest nou camí,
primer vacances, allò, descans, estival, i després allò,
molt empenta en aquest nou camí,
com empenta la que té la nostra següent convidada, la Núria Cuflent.
Cuflent, jo he tingut, durant molt de temps, al fons d'escritori de l'ordinador,
una de les seves imatges, que no recorde certament quina era,
però era una que era de gran format, perquè la Núria té això, no?
La fotografia, perdó, la Gemma, la Gemma Cuflent.
La Gemma Cuflent, la Gemma Cuflent, que tal, molt bon dia.
Bon dia.
Bueno, és que ens coneixem amb sa germana, llavors, clar, confonia els noms,
sigui dit de passada.
Durà molt de temps, al fons d'escritori, no? Una mica això, no?
Gran format, imatge, fotografia, sobretot, no?
Sí. Amb el que treballo normalment és amb la construcció de paisatge.
Durant bastant de temps he estat treballant amb el concepte de solar,
que serien espais marginals, espais sense ús,
els espais, en certa manera, inhòspits, propers a centres urbans,
a centres industrials.
Són espais que queden valders,
i aquesta imatge que et refereixo suposo que és una d'aquestes.
M'interessaven aquests espais com a espai metàfora
per entendre aquests llocs inhòspits, llocs difícils d'accés,
com a pantalles de visió en què l'espectador hi tingués una pèrdua de visió,
és a dir, hi hagués un trànsit interior,
no fos tant la visió del global, de la imatge sencera,
el paisatge en gran format,
sinó m'interessen molts els recorreguts interns
per aquest paisatge en què representa que no hi passa res.
Precisament, la Gemma també està aquí,
no només per ser un artista de l'irradiador,
que cada programa, si recordeu,
hem tancat sempre amb un artista de l'irradiador,
sinó perquè dijous passat precisament ens va proposar
dintre d'aquesta escola de Calou una situació d'artista
que d'alguna manera té molta relació amb això
que ens estàs explicant amb el paisatge,
així per qui no va tenir la sort de venir,
explica'ns què vam fer,
perquè vam fer alguna cosa prou curiosa.
Sí, quan em vam plantejar el taller aquest de situacions d'artista,
el que vaig voler era posar en situació els que vinguessin al taller,
en certa manera com jo em posiciono en el paisatge,
i per fer això el que vaig proposar era,
el títol ho deia, càmeres condicionades,
era anar al paisatge no des de la subjectivitat personal de cadascú
a buscar una fotografia,
sinó condicionar el fet de fotografiar a priori
i amb petites operacions que determinen el disparar a la imatge
acotar com cadascú havia d'entrar en el paisatge.
Això que d'entrada és com molt objectivable i molt a priori com a establert així com a condició prèvia,
jo crec que després hi haurà la segona part que és com cadascú a partir d'aquestes pautes
entre en el paisatge o construeix el paisatge.
On ens vas portar, Gemma?
On ens vas portar?
Bé, vam fer un recorregut per la zona...
Buscava un espai, diguem-ne, balder a prop de Tarragona,
i el que vam fer és entrar per darrere de Joan XXIII cap a el que és la llarga del riu
i anar cap a direcció de la refineria.
Anàvem passant els ponts d'Altovia, de l'Altopista i això...
I això és una zona que és molt a prop i sembla que estiguis com molt fora de la ciutat.
Fora de la ciutat que per un costat és, diguem-ne, paisatge entre cometes,
que a vegades ens trobàvem amb l'aspecte com bucòlic d'un fals paisatge
i la realitat que és que estàs envoltat de ciutat i d'indústria.
Llavors aquest punt dels residus que s'hi van deixant allà
era un dels aspectes que m'interessava.
Gemma, abans de marxar, perquè en Josep ja ens està fent senyals
que el temps és breu, la vida és llarga,
explica'ns què estàs fent ara mateix, d'alguna manera,
perquè tothom pugui...
Ara mateix amb el que treballo, segueixo treballant en paisatge,
però el que m'interessa actualment és les vies d'entrada en aquestes imatges.
És a dir, buscar imatges en les que des de l'espectador
quedi inclòs en el paisatge.
A diferència del cas del solar, que és una pantalla amb certa manera de retard,
de distància, ara el que estic treballant és sobre estratègies
en les que ens introduïm, des de quin punt d'entrada ens posicionem
per visualitzar o per construir aquesta escena de paisatge.
Ens agrada molt aquesta intervenció dels artistes de l'Iradiador, per exemple,
que en situacions es va veure molt bé, que és que ens proposen altres coses.
Sovint l'artista no només fa una obra i l'exposa,
sinó que des del centre d'art també sempre ens ha agradat pensar
que els artistes ens poden ensenyar moltes altres coses.
sovint parlant, sovint fent una classe, sovint creant una situació,
podem generar aquest altre coneixement.
Aquests tres dies abans de la Gemma vam tenir la sort de tenir la Patricia Carles,
el Jordi Llort i el Jordi Arola, que ens van proposar precisament
una altra manera també d'entendre el procés artístic.
Gemma, avui és el primer dia que tenim l'Iradiador al plató
i això ens agrada molt.
A més, ja que és l'últim, ens agrada molt que siguis tu.
Gràcies.
Gemma Colofén i el record de la Núria, la seva germana, el record de la Núria.
I també aquí tanquem aquest programa especial avui,
des del Tinc la 2 al Molle Costa, tanquem temporada del Catarragona,
veurem què passa, veurem que, en fi, que passava la temporada vinent,
però en qualsevol cas, gràcies per acompanyar-nos durant aquest temps,
durant aquest programa mensual, que ens hem apropat l'art,
els estudis de Tarragona Ràdio, la Cèlia, Cèlia Dió, gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres per l'oportunitat d'explicar els nostres projectes un cop al mes.
I el Jordi...
Jo abans de marxar estic enyorat, o sigui que no sé què farà el setembre.
Doncs en parlem i també el Cristian Oñó. Cristian, gràcies.
Moltes gràcies, això sí que ha sigut un espai de mediació, en el fons,
i gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé l'estiu.
Tornem a conèixer els estudis centrals de la ràdio
i ara amb el meu company Miquel González segueix endavant,
encara fins a la recta final, a dos quarts de dues,
però en aquest cas amb el concurs, fins a les 12 a la migdia.
Fins ara.
Fins ara.