Música
És l'aventura de la vida
Viu l'aventura de la vida
Tot ho vols saber
Junts en aquesta aventura
Quin amic
Avui és ja la darrera entrega
d'aquesta aventura de la vida, aventura de conversant
i hem dit aquesta temporada, han passat per aquí
diferents escolars de diferents centres de la ciutat
i avui, per tancar el cicle
tenim una mena d'amalgama
o de resum final de tot plegat
i és que ens acompanyen nois i noies
del Col·legi Sagrat Cor, del Col·legi El Carme
del Col·legi Joan Roig, de l'Escola del Miracle
de l'Escola de les Dominiques
i del Pau del Clos. Ells, entre d'altres
van participar en la Consell
Municipal d'Infants
de Tarragona, això va ser el passat 8 de maig
i avui en sabrem les conclusions
i les propostes que d'allí en van sortir
Bon dia a tothom!
Bon dia!
Ara us saludarem perquè, com sempre
duen el nom posat i els anirem coneixent
al llarg del matí, són 11 nens i nenes
de quina edat teniu?
12.
Entre 10, veig i 12 anys, no?
Això vol dir que feu 5 i 6, eh?
Sí!
Molt bé!
Ens acompanya la Marisa Cerrillo, tècnica del Servei de Prevenció de Drogodependència de l'Ajuntament.
una setmana més, la Marisa ha vingut sempre, no sempre li hem donat micròfon, perquè clar, és molta gent a parlar,
però avui ens agradaria que tanquessis una mica el que ha estat el cicle de l'Aventura de Conversar
i també que expliquessis per què fem una aventura de conversar parlant d'aquest Consell Municipal d'Infants.
Doncs sí, bon dia a tothom.
Doncs, com cada any, convidem el Consell Municipal d'Infants
perquè amb metodologies diferents és un projecte que té molta connexió amb el projecte de l'Aventura de la Vida
en el sentit que treballem objectius comuns, eh?, en molts aspectes.
El que volem és que siguin infants participatius, crítics amb el seu entorn
i nosaltres a l'Aventura treballem des de tres propòsits, és observar la realitat,
és criticar allò que no ens agrada, però també és fer propostes
per millorar allò que no ens agrada.
Per tant, això precisament és el que es fa des del Consell Municipal d'Infants
i pensem que val la pena que amb aquesta connexió hi hagi aquest programa
que també doni veu amb els nens del Consell Municipal,
igual que durant el curs es dona als de l'Aventura de la Vida.
Queda més que justificar i aprofitem també aquesta intervenció
per agrair a la Marissa Ferrillo i a tots els teus companys la col·laboració,
el que ens hagis fet arribar cada setmana, doncs, aquest...
Bé, tot el programa didàctic que deu a terme a les escoles.
Gràcies, Marissa.
Gràcies a vosaltres.
Donem també veu a la Rosa Nevado, ella és tècnica de l'Institut Municipal
d'Educació de Tarragona i ets l'encarregada, una de les persones
que coordina aquests Consells Municipals d'Infants.
Quant de temps fa que ho feu?
Amb quina finalitat?
Digue'ns, Rosa.
Portem cinc anys aquest any fent la cinquena vegada que és fent la Constitució del Consell,
participant a l'urne de cinc i sisè del centre de Tarragona que volen participar,
sempre està obert a tot el centre de Tarragona, intentem que tota aquesta proposta arribi a nens i nenes de la ciutat
i sobretot el que volem donar-li és la paraula a tot nen de cinc i sisè, de 10 a 12 anys,
que vegin la ciutat com a ciutadans que són i que puguin donar-nos la seva visió com a nen de com està la ciutat
i per la seva banda què voldrien millorar, sobretot, i sobretot proposar coses que ells també poden fer.
No només és tractar de dir el que ha de fer l'alcalde o els diferents regidors de la ciutat,
sinó que el que es tracta és que ells també han de participar en aquesta modificació,
aquesta millora de la ciutat i sobretot participar des de la seva participació conjunta,
de fer propostes, de veure com es pot portar a terme i sobretot de veure com la dificultat
a l'hora de portar-la a terme, que ells també la troben, aquesta dificultat.
Ara en parlarem de tot plegat i és molt interessant això que comentaves,
és el sentir-se a part també, no deixar-ho tot en mans dels altres, la responsabilitat,
sinó també assumir-la ells mateixos.
Fa cinc anys que hi ets, doncs, Rosa, coordinant-ho tot?
Sí, fa cinc anys que portem...
I tu ja hi eres.
Jo sí, al principi.
T'ho pregunto perquè fes-nos una mica de visió allò, evolutiva, no?
No sé si has vist si han canviat les propostes,
o si hi ha un altre tipus de propostes des del primer any fins ara,
o els nens volen sempre el mateix i veuen sempre el mateix.
La veritat que he de dir és que quasi sempre veuen el mateix, no?
Això vol dir que no s'ha canviat gaire.
Perquè el que veiem moltes vegades són propostes que moltes vegades no surtin només d'ells,
sinó una miqueta del voltant, no?
Ells moltes vegades quan presenten propostes trobes que aquestes propostes no són només seves,
sinó que som també del seu entorn, no?
La seva família, la seva escola, que ja està bé, no?
El que hem de transformar aquestes propostes que són molt d'adult,
l'hem de transformar en la seva necessitat.
I el que trobem és que moltes vegades aquestes propostes és difícil
que ells trobin com la seva proposta d'infant, no?
I això és el que treballem en el dia a dia.
S'han canviat, eh?
Han anat canviant.
Han anat fent...
Sobretot el que hem intentat sempre és que aquestes propostes
les puguin veure reflectides a la ciutat, que puguin veure què s'ha fet.
Per tant, s'han fet coses, s'han millorat.
Sí.
Ara hi ha problemes que van sortir a la primera edició del Consell
i que ara ja no són necessitats.
Sí, sí, hi ha aspectes, per exemple,
ells van proposar, de les primeres vegades van proposar
que el dissabte el centre cívic poguessin obrir i fer activitat.
Aquesta proposta la va agafar la mateixa conselleria
i va fer aquesta proposta i van presentar propostes de treball.
Una altra cosa que ja està feta
i és que ells van proposar que es poguessin tanques al jardí
i, per exemple, aquí tenia al costat, aquí al jardí de la ciutat,
que ja s'han posat tanques perquè la gent no pugui entrar a la nit
per fer destrosses a la ciutat.
Anem fent moltes propostes.
Aquest any hem fet el tema de les escoles sense fum
i cada vegada intentem fer activitats que realment siguin...
El problema que tenia és que ells estan dos anys
i moltes vegades les seves propostes, quan la veuen,
són fora ja de l'escola, sinó que tancen a l'institut.
Però, bueno, jo m'he trobat el noi...
Ells posen la primera pedra.
Clar, jo m'he trobat el noi que està en secundària
i que em diu això l'han fet, això va ser...
Això va ser perquè nosaltres ho vam proposar.
Sí, sí, sí, i molt bé.
Molt bé.
Doncs no era tampoc gratuït, això que ens explicava la Rosa.
Els espais públics i els espais de lleure
són una de les coses que més tenen al cap
i les necessitats que ells detecten.
Ara ho veurem.
Ensenyeu-me els noms, va, que us presentaré a tots.
Tenim el Sergio, la Leire, la Noemi, l'Àngeli,
el Kilian, la Laia, el Mateo, la Júlia, la Emma,
l'Andrea i l'Hector.
Bon dia, us torno a saludar.
Bon dia.
Vaig fent preguntes, vosaltres mateixos aneu aixecant la mà
i em dieu de quina escola veniu,
perquè n'hi ha com a dues persones normalment
de cada una de les escoles.
A veure, vau començar aquesta sessió el 8 de maig
aprovant les actes de la sessió passada, no?,
com es fa normalment en els plenaris.
I després vau explicar les propostes de la sessió passada,
com les vau...
Bueno, què vau fer?
Com heu treballat durant tot l'any?
Quines propostes hi havia?
Jo tinc per aquí la llista.
A veure, qui vol començar a parlar?
M'assembla que té algú a veure amb el fum, no?
Amb el fumar.
Àngeli, vinga.
Que vam proposar que davant de les escoles
que no es pogués fumar.
I llavors vam fer uns cartells
i els vam posar davant de les escoles.
En això consistia la vostra feina, no?,
de fer uns cartells.
Qui us el va fer el cartell?
I què hi posaven el cartell, Júlia?
Ens el va fer un nen de l'escola del Joan Roig,
que es deia Warren,
i, bueno, en el cartell ficava no fumar.
Simplement, no fumar.
Vau fer fotocòpies?
Com va anar això?
Emma, invita't-me que anem a parlar amb tots, val?
Sí, doncs vam fer unes fotocòpies i les vam anar penjant per l'escola.
el dia 30 de maig les vam penjar a les portes de l'escola
i els de la domínica es van fer una activitat
que ens vam reunir tots a una sala,
els de cinquè i tercer d'ESO,
i els vam fer unes quantes preguntes i propostes
perquè fessin cinc passes
i s'anessin a l'altre carrer a fumar
i els vam enganxar una enganxina
a tots els que s'acomprometien a fer això.
Clar, abans hem dit el cartell, posen a fumar,
és més que això, no és un cartell, doncs això,
amb les lletres acolorides,
amb un dibuix d'una cigarreta, doncs, amb el signe de prohibit.
Des de l'Ajuntament vau editar enganxines rodones, també.
Com és que vau treure el tema del fumar?
Noemi, digue'm.
Bé, perquè ara no estan...
Apropa't, apropa't el micròfon.
A les escoles hi ha nens de l'ESO o batxillerat que fumen
i hi ha persones que els molesta
i estaria bé que tothom estigués bé,
uns que poguessin fumar, però en un altre lloc,
i hi ha les persones que no els molestés.
Això és bastant fàcil de fer, no?
Allò de fer un cartell, més o menys,
enganxar-lo i tal, us van fer cas?
Va funcionar a les vostres escoles?
Andrea.
Bé, a la meva sí que va funcionar.
De quina ets? No us estic preguntant a les escoles.
Digue'm.
Soc de l'escola Sant Domènec
i a la meva escola sí que va funcionar
perquè jo sabia que hi havia més gent
a la tercera d'ESO que fumava,
però no van voler comprometre's,
però dues persones,
que em semblen que es deien Bea i Christian,
van, o sigui, es van comprometre
i ara ja no es fuma allà al davant.
Val, i van arrossegar una mica els altres?
Sí.
Sí?
Clar, quan ja va començar algú,
els altres van perdre la por.
Sí.
Molt bé.
Héctor, de quina escola ets?
Jo soc de l'escola Miracle
i sí, va a la cantonada, no?
Bé, al costat de la porta central
hi havia molta gent que fuma així
esperant a que sortessin.
I bé, des de que vam ficar...
Clar, tu ja dius pares, no?
Abans la Emma ens parlava d'alumnes
i tu ens dius pares també que fumaven, no, Héctor?
Sí.
I des de que vam ficar els cartells
ja no fumen.
Molt bé.
Clar, aquí passen dues coses, és això,
són els més grans de l'escola
que a vegades fumen allà mateix
i que els fa vergonya anar més l'ull, no?
Que a vegades passa.
I després hi ha els pares.
Qui us han fet més cas?
Jo crec...
Digues, Héctor.
Jo crec que siguen els pares
perquè, bueno,
tenen més responsabilitat de si mateix
i saben respectar més bé.
Molt bé.
Emma.
Els nens de terceres són...
Bueno, hi ha nens que,
clar, com a vegades hi ha gent
que no ho diu a casa,
llavors potser no van voler
que nosaltres sí que ho sapiguem
i a casa seva, no?
Llavors hi ha vegades nens
que no van voler.
Clar.
Que és més fàcil fumar allà una mica d'amagat
a prop de l'escola, no?
Que no anar-se'n al mig del carrer.
Algú m'explica alguna anècdota més
del cartell?
De quan el vau penjar,
si us van fer cas...
Esteu molt callats, eh?
Sergio i...
Leire, que tens el cabell molt llarg
que em tapes el no.
Què?
Què us va passar a vosaltres?
De quina escola veniu?
Sergio.
Venim de l'escola Joan Roig
i a nosaltres, si ens vam fer cas,
vam penjar el cartell a l'entrada
i després també amb les pegatines.
Bé, a la nostra escola no fuma
ningun pare ni alumnes,
de l'ESO sortim per una altra porta,
però els pares que no fumen
i el que vam fer és que,
com sabem que alguns pares fumen,
li vam posar l'enganxina perquè
no ho fem més ni tot això.
Les enganxines,
estic llegint per aquí,
que vau aprofitar per repartir-les,
no?, el 31 de maig,
que era el dia mondial sense fum.
Com les vau repartir?
Us en van donar unes quantes
i les vau repartir per la gent que coneixeu?
Leire, diguem, diguem,
és que vull sentir-vos a tots la veu,
encara en falta gent, eh?
Diguem.
Doncs, quan vam sortir del col·legi
a les 5 de la tarda,
a l'hora del sortir,
doncs vam anar pel carrer
i quan vam, bueno,
per la part de l'entrada del col·legi,
i com no hi havia ningú que fumés,
doncs els pares que ja sabíem nosaltres
que fumaven,
els li vam posar l'enganxina i ja està.
Els hi vau posar?
I també els es vau identificar,
els vau marcar.
Molt bé.
A veure,
què heu après d'això?
Què heu après d'aquesta campanya
que heu fet contra el tabac,
en aquest sentit?
Àngeli?
Que s'ha de respectar una mica,
per exemple,
la gent també que està al carrer
i està fumant,
doncs que també ens perjudica
una mica a nosaltres,
perquè nosaltres no tenim per què suportar
que els estiguin fumant,
perquè nosaltres no en tenim cap culpa.
Ho notàveu realment,
l'olò de tabac,
des de dins,
tot i que fumaven al carrer?
Sí?
Sí.
Molt bé.
Tanquem el tema del tabac?
Sí?
Això és, a més,
una,
com ho diríem,
una intervenció molt de proximitat,
perquè fumar es fuma en molts llocs rosa,
però ells han agafat el punt
que els queda més a prop,
més a casa, no?
Clar,
no poden preparar tota la ciutat
de cartells de no fumeu,
però sí que poden controlar
l'entorn que tenen més immediat
i és un petit gra de sorra, no?
Sí,
sobretot perquè
se va implicar totes les centres
i era una activitat
que ells proposaven com a consell,
primer perquè havien agafat
la proposta del seu compan,
de tota la seva classe,
i després perquè
implicaven a tot el centre.
El centre era el que
s'havia de comprometre,
ells van tenir
que portar el carter
i demanar-li
a la direcció del centre
que poguéssim portar
aquest carter
perquè ells no podien fer
aquesta activitat
sense el suport del centre
i va ser el centre
el que va estar molt,
va col·laborar,
va posar el carter
a la sortida de les escoles
i després va fer
aquesta activitat.
O sigui que ells també,
no només han fet
la seva feina,
han detectat
el problema,
sinó que també
han fet
tot el possible
perquè això
es pugui portar
al centre
i a tota la ciutat.
Parlem d'un altre
dels temes
que vau fer valoració
que van sortir
en l'anterior
Consell Municipal
i que ara
havíeu d'explicar,
doncs això m'heu d'explicar
a mi què és el que vau fer.
Un altre dels temes
a part del tabac,
la igualtat
de gèneres
entre homes i dones
i tot això
vinculat a la violència
de gènere.
Qui m'explica?
Per què us amoïnava
aquest tema?
Per què vau triar?
Júlia?
No, espera,
en Mateo,
que és que el Mateo
encara no ha parlat.
Acosta't,
baixa't una mica
el micròfon,
ens trobàvem
a vegades
amb notícies
que, per exemple,
un home
maltractava la dona
o una dona
maltracta un home
i doncs
això està molt malament
i així
per millorar una mica
la ciutat
que no passin
aquestes coses.
Us trobeu, no?
Diària,
bueno, diàriament
potser no,
però sovint
trobem notícies
d'aquestes.
Júlia, digues.
També vam proposar
que cada vegada
que vagéssim
a les notícies
que hi havia
violència de gènere
i moria algú
per violència de gènere,
el dia següent
havíem d'anar a l'escola
amb un mocador blanc.
Val,
això és una proposta
que encara
no s'ha dut a terme,
pot ser?
Àngeli,
què ha passat?
Que com que
vam fer la proposta
del FUM,
segurament
l'any que ve
els de cinquè
triaran
les propostes
que volen
treballar aquell any
i no sé,
llavors
potser
fan aquesta.
Vols dir que
aquesta és una proposta
que us va
a xuclar tot el temps
la proposta del FUM.
Sí,
i a més també
vam fer altres coses
amb els discapacitats.
Clar,
ara en parlarem
amb gent gran,
amb discapacitats,
molt bé.
com veieu el tema
de la violència
de gent
ara,
doncs?
Emma?
Doncs a nosaltres
hi ha molta més gent,
ens preocupa bastant
perquè potser
alguna vegada
no para el carrer
però vas a un lloc
i te pot
te pot passar
algú,
li pot passar
alguna dona
o un home,
llavors això
te preocupa.
com és que va sortir
la proposta
aquesta d'un mocador
blanc?
Algú se'n recorda?
Perquè clar,
jo entenc
que és molt difícil,
detecteu el problema,
diferència de gènere,
violència de gènere,
però
què podem fer
nosaltres?
Què es pot proposar
contra aquest problema?
El del fum
era més fàcil,
Héctor.
El mocador
era com
una senyal,
saps?
La nostra protesta
que
no està bé
la violència
de gènere
perquè,
bé,
no és just
i, bé,
era com
la nostra manifestació
de,
a l'escola,
portar un mocador.
A vegades
quan el problema
és tan gran
o queden lluny
de l'abast,
no?
I no podem fer res,
a vegades
el que ens queda
és això,
és mostrar
d'alguna manera
que no hi estem,
que no hi estem d'acord.
Sí?
A veure,
Laia,
que et vull sentir,
te vull sentir la veu.
Tanquem el tema
de la violència de gènere.
Sí,
pendents de veure
si és d'una terme
això, eh?
De que tant de bo
no hagueu de portar
mai mocadors blancs,
però això
que cada cop
que hi hagi
algun cas
us poseu el mocador blanc,
que era una bona idea,
era una molt bona idea.
Vau,
dèieu,
teníem molta feina,
molta feina
perquè una de les propostes
era detectar les necessitats
de la gent gran
i dels discapacitats.
A veure,
Laia i Kilian,
va,
que no us he sentit la veu,
d'on veniu?
De quin col·le?
De l'escola
del Pau del Clos.
Del Pau del Clos.
Com és que us preocupava
això de la situació
de la gent gran
i dels discapacitats?
Com va sortir
aquesta proposta?
Què creieu
que és important?
Kilian?
Que hi havia
les persones
amb cadira d'error,
de rodes,
vam donar
un tomb
amb discapacitats,
un home sec,
dues persones
amb problemes
de caminar
i una persona
amb cadira de rodes.
O sigui,
vau anar a fer un tomb
amb persones
que tenen
el que s'aniria
mobilitat reduïda.
Vau anar a fer un tomb
per la ciutat.
Sí?
Quant de temps
va durar aquest tomb?
Què va ser un matí?
Una tarda?
Una tarda,
deu minut.
Deu minutets només?
I per quins...
Més?
Rosa,
més,
més.
A més li va fer curt.
I per quins
que res vau passar,
ho recordeu?
Al parc
vam veure els camins
que hi havia
amb les cadires
de rodes
i hi havia bastants
que estaven,
érem escales
i que no es podien pujar
i estaven tancades.
En quin parc
vau anar?
Per situar més o menys
la zona,
se'n recordeu?
Àngel.
Era del Pere Martell.
El parc aquest de la ciutat,
el que tenim aquí al davant,
que va donar Pere Martell.
És el que va donar.
Val, val.
I què vau veure?
Que hi havia molts llocs
que no s'hi podia passar fàcilment,
amb cadira de rodes.
No?
Va ser això?
Ui,
quin munt de mans!
Quin munt de mans,
que ara no sé en què...
Noemi?
Bé,
nosaltres,
el nostre grup
ens va deixar
una cadira de rodes
i cada nen
anava amb una cadira
de rodes.
Cada nen anava
amb una cadira de rodes?
Ah!
Una cadira de rodes
i cada nen
anava passant
per la cadira de rodes.
I llavors,
vam veure els problemes
que tenia una persona
que anava amb cadira
de rodes.
Per exemple,
que una rampa
estava massa empinada,
llavors,
la gent que va sola
amb la cadira de rodes
és impossible
pujar per allí.
Ai,
vull dir,
hi havia rampa
però a vegades
fins i tot la rampa
era un parany,
no?
Ostres,
doncs sí que és un problema això.
Emma?
Doncs que també
hi havia un...
vam anar a passejar
amb un senyor
que tenia una cama
ortopèdica
i ens va dir
que ell necessitava
bancs
per als carrers
perquè si no
es cansava molt
i no podia caminar.
I vam veure
que tots els bars,
allò que puges
l'escaleta
per entrar al bar,
doncs allò
per ell
li costava
una mica
pujar
i s'agansava
molt ràpid
i per això
necessitava els bancs.
Els bancs,
Déu-n'hi-do,
sí que a vegades
no te'n dones compte
que no hi són
fins que els necessites.
Júlia?
Un problema
també és que
a les voreres
n'hi ha algunes
rajores
que estan sortides.
Sí,
n'hi ha bastantes.
Això és un problema
no només per la gent
que té mobilitat reduïda
sinó també per la gent gran,
no?
Sí, sí.
Que a vegades
es cauen
i molt malament.
Andrea?
Jo vaig anar
amb un home
que tenia
deficiència visual
i,
com bé ha dit
la Júlia,
que quan hi havia
rajoles aixecades
al terra
amb el seu bastó
xocava
i es feia
mal a la panxa
i després
que tampoc
quan anava
pel carrer
saps que
hi ha poc d'espai
per passar
quan hi ha
una terrassa
d'un bar
que no hi ha
gaire espai
i...
L'espai
a vegades
és veritat,
no?
Entre...
Que les terrasses
s'emengen
tot l'espai
de la vorera.
Sí,
llavors
quan passava
per allà
ell només
veia
uns forats
de color negre
i semblava
que anés a caure
tota l'estona
perquè com veia
allà coses
per exemple
una cadira
o el que fos
on no ho veia bé
semblava que anés a caure
i s'havia de fixar
molt bé
per ser...
Déu-n'hi-do
si hi ha peranys
pel carrer
Hèctor
que s'ha de dormir
al braç
d'aixecar-lo
diguem
que bueno
nosaltres també
vam anar
jo vaig anar
amb la cadira
de rodes
també
i que és difícil
portar una cadira
de rodes
sí
però és que
el més estrany
és que al parc
del Parc Martell
hi ha
una rampa
no?
i després
la rampa
es talla
hi ha unes escales
i després
les escales
es tallen
hi ha una rampa
i després
la rampa
segueix
però al mig
de la rampa
hi ha una tanca
i no es pot passar
això és veritat
i aquest circuit
americà
i no es pot
clar
i no es pot passar
i per què
fiquen
una rampa
si al mig
hi ha una tanca
que va al pàrquing
tot això
ho vau explicar
tot això
ho vau explicar
en el Consell
i algú va prendre nota
tot això
algú ha fet una llista
ai
Àngeli
sembla impossible
no?
sembla raro
això que dieu
diguem
jo vaig anar
amb una dona
que es deia Rosa
i que
anava
amb una espècie
de cadira
perquè no podia
caminar bé
i llavors
clar
en totes les cases
o quasi totes
hi havia un bordillo
d'aquestos
que no podia passar
o les rampes
estaven massa aixecades
i n'hi havia una
que estava
bastant aixecada
i quan ella
intentava passar
quan tenia
que obrir la porta
la porta
la feia tornar
cap enrere
perquè no hi havia
prou espai
i també
que per les voreres
bueno
quan ha de traspassar
el carrer
que si
hi ha una mica
d'espai
entre
el pas de vianants
i la vorera
que
com ho explico
ara
espai entre el pas
de vianants
i la vorera
o sigui
que la vorera
està alta
i ella
quan passa
li va
massa ràpida
i no pot parar
i la podrien
atropellar
Mateo
jo també
vaig anar
amb la Rosa
i
tenia un problema
que
ella no pot
fer
no pot
anar
a comprar
a una botiga
o alguna cosa
així normal
com naltros
perquè
en algunes botigues
hi ha uns escalons
massa alts
o rampes
molt empinades
i no pot passar
clar
això ja és una qüestió
de les botigues
una altra cosa
és la via pública
no?
això de les
les voreres
els parcs
Emma
darrere intervenció
per parlar d'això
i passem
si us passa
a parlar de la gent gran
que és que si no
no tindrem temps
Emma diguem
doncs el senyor
que i l'Andrea
que era sec
no?
doncs
hem vist
entre tots
que és molt difícil
que una persona
pugui
viure així
però que
pugui estar
molt còmodament
a la ciutat
perquè no
no està
tota
no està tota
ben
ben posada
diguéssim
al
al lloc dels amers
la intervenció
que vau fer
sobre això
les dificultats
dels discapacitats
en el dia a dia
la intervenció
que vau fer
no va ser
de penjar cartells
com l'altra vegada
va ser
de passar
aquestes hores
aquest matí
aquesta tarda
i viure-ho
directament
i denunciar-ho
en aquest sentit
heu fet de periodistes
heu denunciat
una situació
que no
que no us ha agradat
que us faran cas
per on començaríeu
perquè el diuen
moltes coses
de canviar
que si rampes
que si rajoles
per on començaríem
Emma
jo crec que
per
per les
per les
esqueletes
petitetes
i per les rajoles
trencades
perquè és molt difícil
que puguin caminar
els que
no estan
bé
home
sí que és una cosa
que afecta
com dèiem
afecta més gent
fins i tot
algú que va amb un cotxet
d'una criatura
laia
que et veig
amb ganes
de parlar
per on començaries tu
no
la laia està
molt tímida
avui
Andrea
com bé ha dit
l'Emma
també
a part de
per les persones
discapacitades
els nens
amb cotxet
i etc
per nosaltres mateixos
com per exemple
vas caminant
rellisques
i caus
algú li ha passat
una cosa
d'aquestes
a mi sí
sí
i què
un blau
el genoll
sí
passa que
una persona gran
el mal
és una mica
pitjor
parlant de
persones grans
doncs vinga
em sembla que
vam anar a visitar
una llar d'avis
la llar municipal
de perxionistes
i jubilats
de Pere Martell
laia
ara sí
vam anar
a l'associació
del
Pere Martell
vam entrar
i vam veure
que la gent gran
es diverteix
però
per exemple
jugant
a les cartes
o
ballant
les senyores
i els senyors
que ja us ho esperàveu
això
us va sorprendre
Kilian
Kilian
què et va sorprendre
del que vas veure allà
bastant
que no
no semblava
que fossin
tan actius
la gent gran
i ballàvem
bastant bé
també
amb molta energia
i també
ens ho vam passar
bastant bé
jo crec que els va donar
una mica d'energia
també
no?
al veure que teníem visita
ells amb altres
i ells amb altres
també
sí?
sí
Héctor
doncs
tots
tots els nens
i nenes
sempre pensem
que els avis
i les àvies
sempre són
ahir
al sofà
descansant
no?
però
ahir
estaven tots
animats
i fan excursions
i tot això
fan molt d'esport
i
per mantenir-se
que si algú té una àvia o una àvia a casa
ràpidament els hi vau dir
que s'apuntessin a un centre
no?
sí
sí
a veure
m'a faltant veus eh
Sergio Leire
expliqueu-me
què vau veure
en aquesta
en aquesta llar d'avis
doncs vam veure que
com han dit
que es divertien molt
i també vam
ens van ensenyar
uns
uns passos de baix
de ball
i vam ballar amb ells
nosaltres
i vam fer
el bolero
crec que era
el bolero
havíeu ballat ja bolero
Leire?
n'havíeu ballat mai?
bueno
jo la veritat
és que tinc dos avis
i llavors ells
fan classes d'això
de ball
d'això
i llavors m'han ensenyat
una miqueta
abans
però no
tu ja havies ballat a casa
doncs
sí
però només una vegada
o així
estic llegint per aquí
que us va cridar molt l'atenció
que vau veure un dels avis
que tenia 96 anys
sí
i no us semblava
no?
no
escolta'm
més avis o àvies?
o de tot hi havia?
àvies
àvies?
no
sento per aquí
bueno
al ball
al ball
al ball
àvies
però al bar
avis
val
a què jugava?
anem
a cartes
a cartes
Júlia diguem
que faràs que no parles
que nosaltres
els vam demanar
si podíem jugar
a cartes
amb ells
però els hi vam
no ens van deixar
perquè s'ho prenen
molt en sèrio
oh que fort
ho va apuntar amb tot
i tot
devien dir
que esta canalla
no ens sabran
no?
ja t'ho ha dit ella
us va fer ràbia
això però o què?
bueno
bueno
va fer gràcia
molt bé
què vau aprendre
això és el que vau veure
què vau aprendre
abans ja m'heu dit alguna cosa
que són molt actius
més de lo que us pensàveu
Kilian
no?
Laia
que no tenim
que pensar
hem de pensar
que la gent gran
està
la que pot
està com nosaltres
i es pot moure
i no hem de pensar
que
això que ha dit l'héctor
que sempre estan al sofà
i que van una mica
a la Rambla
a seure
a veure allí
també veien
i tot això
i això està molt bé
Júlia
que a vegades
quan
depèn de l'aspecte
que li veiem
diem
doncs aquest sempre
està al sofà
i en realitat
és gent activa
també
que pot fer
les coses
Emma
La meva àvia
va
fa molt de temps
que està allà apuntada
no?
i
diu
m'ha dit
que
aunque no ho semblés
hi havia molta gent
i moltes persones
grans
que
que sempre
estaven ballant
jugant a cartes
i clar
ella sempre
s'ha apuntat
a les excursions
i
diu que
tota la gent
que hi va
sempre està molt contenta
d'estar allí
i
diu que hi ha gent
molt activa
també
clar
a més és una situació curiosa
perquè
havíeu entrat mai
en una llar de jubilats?
jo sí
qui veia entrat
digueu-me qui sí
un
un dos tres
quatre cinc sis
bé doncs sí
sí
la meitat
ja ve que sí
no perquè pensava que els avis
normalment us venen a veure l'escola
no?
al col·les venen a buscar
o venen als festivals que feu
però clar
vosaltres entrar a casa seva
potser no era tan normal
però veig que sí
veig que sí
nois
tanquem tema avis
algú vol dir alguna cosa?
no
no
molt bé
o sigui que a partir d'ara ja veig que els hi donareu canya
que d'estar-se asseguts al sofà
res
molt bé
a veure
tanquem aquí
estic passant a pàgines
perquè déu n'hi do
tot el que vau arribar a fer
i ara potser que
tanquem el que són les actuacions
que heu fet durant aquest any
i que vau posar en comú
i ara entrem a parlar
de la llista
de propostes
que ara aquest curs vinent
teniu tot un any
per desenvolupar-les
coses que us amoïnen
i que vau dir-me aquí
i hem de fer alguna cosa
Laia
una de la que vam fer
que molt n'estàvem d'acord
era que
els parcs
que
a vegades vas a jugar
i
trobes coses
que són per nens petits
i no
i tu no les pots disfrutar
i
vam dir que
podíem ficar
rocòdrums
colxonetes
ara entrem a parlar
de les propostes
perquè imagineu-vos com treballen
Rosa
corregeix-me si no és així
per escola
suposo
i en grups
aneu fent propostes
coses que us amoïnen
les poseu en comú
total que em va sortir
una llista de 38 temes
agrupats
en aquests 5 grups
coses
qüestions de trànsit
d'activitats a la ciutat
de serveis públics
d'oci
i altres
i d'aquí
de les diferents propostes
que es van anar enquadrant
en els grups
n'en van sortir 3
vau fer per votació
a veure quines creieu
que era la més important
i la que deia la
Laia
la Laia
perdona
era una
que els parcs estessin més adaptats
per la vostra edat
què els passa als parcs?
Noemi
que és que fa estona
també que volies parlar
digue'm
doncs mira
que els parcs
a vegades hi ha
coses per nens petits
que a tu et queden petits
i llavors
clar
tu
comes un parc
i t'avorreixes
perquè no hi ha
o no hi ha coses
per la teva edat
clar perquè ara
els tobogans
ja no els diuen res
no?
no
clar
molts parcs estan adaptats
però més bé
què hi hauria d'haver
en un parc
perquè us satisfés
valdros que tenim entre 10
i 12 o 13 anys
Andrea
no
jo crec que hi hauria d'haver
per exemple
tirolines
hi hauria d'haver
bicis compartides
rocòdrums
i coses d'aquestes
per què?
perquè muntar-te el tobogant
ja
amb certa edat
ja no
ja no fa gràcia
Héctor
perquè ja
jo
la moa
la moa mare sempre diu
que
t'estàs comptant
més en compte
amb el que dius
no que és broma
després anirem al parc
i jo estic
que bé
que bé
que bé
i arribo
i
ens podem anar a casa
és que
no hi ha res per fer
no hi ha res per fer
és que
tot és
tot és per petit
sí
i ahí damunt
és que hi ha
algun
als parcs
hi ha alguns
cartellets
que diu
des de 3
a 9 anys
i clar
és veritat
sí
oh
sembla que ni us deixin entrar ja
ja
no hi ha cap parc
a veure
fem memòria
no hi ha cap parc
que la ciutat
que més o menys
tingui alguna cosa
per vosaltres
Kilian
el parc de Francolí
ah
que té
tirolines
no sé
Laia
bueno
al carrer
Ramon i Cajal
em sembla
hi ha un altre
que es diu
el de Sant Rafael
que
bueno
el de Pere
per Martell
perdó
sí
es queda tot aquí
tot el part de la ciutat
sí
que és bastant gran
i hi ha per córrer
hi ha un camp de futbol
encara que només tinc una porteria
molt bé
Emma
bé
doncs que
hi ha diferents parcs
que
a veure
els columpis
encara li agraden
a nens
i nenes
de la nostra edat
però
els tobogans
ja no
i aquelles
coses
per escalar
i allò
bueno
ja està una mica
que nosaltres ja no ens agrada
ara ha de ser un rocòdrom
no una cosa per escalar
una cosa com més
de risc
entre cometes
passa que llavors
heu de tenir els pares vigilant
sí
bueno
però si està
és que si no ens avorrim els parcs
a veure
Laia
bueno
hi ha un parc
que és el
del Lloreto
està una mica lluny
que tens que anar en cotxe
però que també hi ha
tirolines
per escalar
però tens que
posar-te un Ernest
escolta
sou molt aventures
eh
sí
és molt vallat
Héctor
jo voldria
que alguns parcs
que es donessin
exemple de Salou
perquè a la platja de Salou
si tu comences
a la punta
no
i vas caminant
hasta el final
vas trobant un munt de parcs
amb rocòdroms
tirolines
hi ha un munt
ahir
a tocar de la platja
sí
tocant a la platja
just a uns 5-4 metres
de l'aigua
allí hi ha uns parcs
i bueno
està molt bé
per als nens
perquè
tomo l'exemple
que nosaltres
també volem parcs
per nosaltres
no només els nens petits
saps
que
nosaltres
no ens tenim
de veure
quedar dins
veure la tele
cada dia
o jugar
a la Playstation
també tenim
de sortir
aquesta és una de les propostes
és la primera que m'heu dit
de seguida
què hem de fer l'any 20
hem de fer això
més activitats als parcs
per la nostra edat
de 10-13 anys
va aconseguir 13 punts
va ser una de les més votades
i clar
ara el problema és
què podeu fer vosaltres
per aconseguir això
perquè heu passat una mica
la pilota
a l'Ajuntament
tot això són coses
que han d'arreglar ells
o vosaltres podeu fer alguna cosa
com desenvolupareu
aquesta proposta
durant tot l'any
Héctor
se m'ha marxat
l'Alai ara s'ha soltat
digues
no sé si seria possible
però potser recollir firmes
si a la gent
també li agradaria
que els nens
que els nens
podessin anar als parcs
i jugar
que els que li estuquessin el sol
és per fer una mica més de pressió
Emma
podríem recollir firmes
o també diners
de les persones
que voldrien
que canvies
tot això
i agafar
i tots els diners
que recollim
donar-los a l'Ajuntament
perquè ho canvien
Emma
t'ho veig una mica més difícil
però la voluntat hi és
mira
perdona opcions
no no
i tant
no no
i tant
totes les dades són bones
Júlia
però abans de recollir diners
els hi hauríem d'explicar
per què és
no?
perquè
si tu dius
no recollim diners
per això
alumno
no ho sé
això obre un debat
eh Rosa
això de recollir diners
i donar-los a l'Ajuntament
perquè facin això
i no creieu que l'Ajuntament
és que ara em posaré un
no em toca
no creieu que l'Ajuntament
té prou diners
per fer això
i que és una qüestió
que ho vulguin fer?
perquè estem en Cris
Hèctor
jo voldria dir que
que el 2017
el Tarragona
juga
sí
organitzar els Jocs del Mediterrani
del Mediterrani
i ara estan
bueno
construint
tot
tot
tot
tot
tot
ah vols dir que el mateix
construït
ja i després
donarà un punt
que
no tindrem prou diners
per fer
l'estadi
no?
dels
dels Jocs Mediterranis
és que
si es gasten
tot
tots els diners
en coses
després
no
no arribarà
les coses més importants
totes aquestes reflexions
les vau fer
en aquest plenari
tot això va sortir?
és molt interessant
bueno
ara esteu
Rosa digue'm
ara esteu com a més deixats anar
però és com per prendre nota
les propostes que fan
les tres propostes
que tenen aquí
són les que treballen
l'any que ve
l'any que ve
el que comencen
tot això
que estan comentant aquí
aniran fent llista
aniran fent llista
i sobretot
haran una activitat
igual que va fer
amb el FUM
anem a treballar
i li direm a l'Ajuntament
considerem que s'hauria de fer
això i això
i l'Ajuntament
depenent del departament
que l'afecti
ha de donar resposta
o sigui
aniran articulant
durant tot l'any
noix
ens queden només 5 minuts
mireu
un altre dels 3 punts
en què treballareu
tot l'any
eren això
de les voreres de la ciutat
si us sembla
ho passem per damunt
perquè ja ho hem vist abans
ho heu explicat
molt ben explicat
i un tema
que a mi m'ha cridat l'atenció
que va tenir 8 punts
per tant
és alguna cosa d'interès
també per vosaltres
aparcament gratuït
però si vosaltres no conduïu
per què és tan important això
Àngeli
i després
després el Leire
que nosaltres no conduïm
però els nostres pares sí
i
si cada vegada
que hem d'aparcar
en algun lloc
hem de pagar
doncs al final
estarem en crisi
tothom
però és una idea
que va sortir de vosaltres
o que ho veieu
perquè ho veieu
en els vostres pares
ho veieu que és un problema
l'aparcament
que a més d'això
moltes vegades
si volem anar a algun lloc
nosaltres hem d'agafar
algun lloc
que estigui lluny
hem d'agafar el cotxe
sí o sí
o l'autobús
i llavors
si sempre que hem d'agafar
el cotxe
hem d'apagar
i té tot
doncs al final
ens acaba fent
anar a nosaltres
Això és molt curiós
perquè és un problema
dels grans
que vosaltres
si l'heu expressat aquí
és perquè el detecteu
el veieu dia a dia
Mateo
que només és per nosaltres
també per alguns nens
que per exemple
no tenen molts diners
i doncs
si han de pagar
també per anar
a aparcar un cotxe
doncs també
podríem gastar-se
aquells diners
en una altra cosa
Kilian
que també
és que ja
ara han pintat
quasi tots els aparcaments
i que la majoria
són pagant
per tant
una de les mesures
que se'ls passa pel cap
és d'eliminar
que hi hagi més zones
que no siguin de pagament
per aparcar
Júlia
què volies dir?
No
que si
tu
si
sempre que hem d'aparcar
en una zona
que s'ha de pagar
al final
encara que sigui poc
si sumes tot
potser
pot donar
per comprar
un paquet d'arròs
o alguna cosa
bueno
si no
si no
a veure
això té a veure
amb una altra
de les propostes
que no ha quedat
bé
que era finalista
però no ha quedat
de les tres primeres
però que té molta relació
amb transport públic
que l'autobús
sigui més barat
gratuït
no?
potser no cal agafar tant
el cotxe
Anjoli
que
com que
avui en dia
quasi tot es paga
perquè la casa
el cotxe
i tot això
doncs
aquests petits detalls
que són una mica així
menys
doncs que
estaria bé
que no es tingués
que pagar tot
Noemi
Bueno
és que també
a vegades
ens diuen
a nosaltres
aneu amb autobús
perquè així
contamina menys
però amb autobús
també has de pagar
i no et pots
permetre anar
sempre amb autobús
Bueno
a veure
si hi hagués
més aparcament
gratuït
digues Rosa
fas una cara
que em sembla
que em toca
tot un tema
que no
Només he comentat
que
és de les poques
ciutats
que hi ha
a tot Espanya
que el nen
des de P3
fins a
l'ESO
tenen
el transport
gratuït
i només
han de demanar
aquesta targeta
el que passa
que ells
moltes vegades
pensen
en el seu pare
moltes vegades
quan diuen
que és gratuït
el transport
per l'anem
d'escolar
i moltes vegades
el que pensen
és en el seu pare
que sí que han de pagar
Sí, sí
és un tema complex
també jo quan l'he vist
dic
com és que demanen
el transport gratuït
si ells ja el tenen
també és un tema
que els pares
us traspassen
a vosaltres
això té molt a veure
amb la contaminació
perquè si hi hagués
més aparcaments
també lliures
creieu que la gent
agafaria més el cotxe
i al final hi hauria
massa cotxes
sí
també
també
o sigui
és trobar una
que jo
teniu molta feina
aquest curs
Emma
doncs que
ja
com que ara
els cotxes
s'agafen
però no tant
hi ha molta gent
que agafa l'autobús
llavors
està
la gent
que l'agafa
moltes vegades
potser
ja no li ha agradat
tant
que
l'autobús
valgui
diners
o que sigui
tan
una mica
entre cometes
car
perquè
per anar
a un carrer
tu pots anar
amb el cotxe
amb l'autobús
però
si a l'autobús
t'acosta uns diners
pujar-lo cada dia
és que hi ha gent
l'Aima fa referència
que hi ha gent
que l'agafa cada dia
fins i tot
dos o tres vegades
darreres intervencions
que no tenim més temps
la Emma i l'Híctor
Emma
Andrea
perdona
no passa res
que vull dir
dues coses
ràpid
sí sí sí
la primera és que
l'altre dia
vaig veure per aquí
el primer
un autobús
híbrid
que estava fent proves
i volia preguntar
que
per què
està
no espera
un altre tema
i la segona
i la segona
que jo com a usuària
de cada dia
de l'autobús
vull dir que
a vegades
val més la pena
pagar 10 euros
per la targeta
si ets usuari
cada dia
de la targeta
del club
dels serraconins
i ho amortitzes
perfectament
i ho amortitzes
perfectament
no queda més temps
no sap molt de greu
hem de connectar amb les notícies
i continuarem parlant
amb vosaltres
són els nois i noies
que avui ens han acompanyat
i que van participar
en aquest Consell d'Infants
de Tarragona
que es va celebrar
el passat mes de maig
el Sergio
la Leire
la Noemi
l'Àngeli
el Kilian
la Laia
el Mateo
la Júlia
la Emma
l'Andrea
i l'Hector
venen de diferents escoles
de la ciutat
ens ha acompanyat també
la tècnica de l'IMET
encarregada de coordinar-ho
tota la Rosa Nevado
nois
felicitats per la feina
que heu fet
i per la que encara us queda
i gràcies
l'Àngeli
l'Àngeli
l'aventura
de la vida