Fins demà!
Amb l'Octavi Saumell, Octavi, bon dia.
Hola, bon dia. També sóc del món dels esports.
És veritat, l'Octavi també és del món dels esports.
És que ha de vindre el dilluns, que és la tarda d'octubri.
No, però escolta'm, hem de dir una cosa, que també ens agrada parlar de l'actualitat,
de tota l'actualitat, més enllà de l'esport, que sí que ens agrada i ens apassiona molt l'esport,
però també ens agrada molt la ciutat, la demarcació, el territori i parlar d'altres coses que no són esports.
Però ara, fora de micròfon, parlàveu del Nàstic, no?
D'un jugador, de l'últim, de Perico, perquè m'explicava una història, ara l'Octavi, que jo desconeixia
i que crec que és molt interessant, de Perico, de l'últim fitxatge.
Sí, sí, que fa 10 anys o 12, me'n recordo quan era juvenil,
que es va jugar a la fase final del Campeonat d'Espanya juvenil a Cambrils,
que Perico va ser precisament el millor jugador del torneig,
me'n recordo quan va tocar fer la crònica pel de Tarragona
i la curiositat era que un jugador que es deia Perico
va marcar el gol de la victòria a la final contra l'Espanyol, no?
Te'n fixes, veus?
I ara torna a Tarragona.
Tornar a Tarragona, clar, i això són detallets que a vegades no coneixes
i que, clar, l'Octavi, com aquella vegada va cobrir aquest esdeveniment,
veus que, no sé, hi ha històries.
Com passa el temps, sí.
Hauria estat més graciós que s'hagués dit Periquito, eh?
Espera, Carles, no el sentim, no el sentim.
Hauria estat més... El que ha dit, què ha dit?
Torna i torna, i Carles, no t'ho hem sentit, eh?
No, perquè hauria estat més graciós que s'hagués dit Periquito,
més que Perico.
Sí, en aquell dia, no, vols dir?
En aquell dia, sí, sí, sí, de petitet, eh?
Li diuen Perico.
Carles, s'ha de fer cap a l'Espanyol Editorial de l'Inmestergona.
Bon dia, benvingut.
Bon dia, bon dia.
Em sap greu, perdoneu per haver arribat una mica tard.
No, però estem en marge de...
Com que estàveu parlant del Nasti, que tampoc no hauria intervingut,
ja us ho dic ara, és a dir que ja fa bé.
No, però crec que és més interessant de vegades
que opini la gent que se'l mira des de fora i amb certa barrera.
No, la gent que no en té ni idea.
No, no, no, però la gent que se mira amb certa distància, eh?
Perquè de vegades estem contaminats, en el bon sentit de l'expressió,
quan el seguim molt de prop i estem seguint-ho molt de prop,
de vegades jo crec que és més interessant escoltar la gent
que se mira des de la barrera amb certa distància.
Té de reconèixer que el més divertit de mirar-t'ho des de la barrera
i que evidentment coneixes gent que segueix molt al Nasti i tot plegat
és aquests canvis d'estat, d'eufòria.
Però això no és de Nasti, eh?
No, suposo que no, però clar, jo ho visc amb gent molt directament.
que passen de baixem una altra vegada i no sé què...
I els Reus, que...
Bueno, havíem de jugar amb els Reus i allò era una catàstora.
Però això no és només del Nasti, eh?
Això és de la zona llevantina, per dir-ho així.
Mira, avui el Barça té un partit contra el Milan
que ja veuràs, segons el que passi, quines seran les sensacions.
Bueno, el que va dir el Mascherano, no?
Que era de Disney i hem passat del túnel del terror, no?
Clar, clar, clar, són aquestes...
Però això és la gràcia, també.
Carles, depèn de tu que canviem de direcció, eh?
Si no...
Faré el que podré perquè, és clar, si no...
Si no, avui serà tertúlia gran, eh?
Canviem de tema, eh?
No sé, mira, estem veient fumata...
A veure, a veure...
No, no, que és el vespre, això, que és el vespre.
Les fumates al vespre.
Perdona, però ja...
Aconsegueu?
Hi ha vegades que han tardat 14 votacions en triar,
és a dir, dubto que sigui la primera.
Aconseguireu d'alguna manera, això, o com clave d'avui?
Sí, és que no tindràs més remei,
perquè és que no parlaran de res més, en fi.
No especialment, eh?
Jo sí, però amb la distància aquella
del no entendre les situacions aquestes,
ho he de reconèixer.
No, perquè...
M'estranya, m'estranya,
perquè també van d'enuí forma
i jugant en una lliga molt complicada.
Hi ha un àrbitre que deu marcar
què s'ha de fer i què no.
I a més, no és una lliga europa,
és una lliga mundial, eh?
Clar, clar.
No, però ara, que no se m'enfadi ningú
per la paraula que utilitzaré
en un tema com aquest,
que és tan estricte,
però per la parafernàlia
que es munta al voltant, eh?
Clar, estic escoltant com ha d'anar això.
Estic impressionat, eh?
Han d'entrar...
Ara ja no tenen mòbils,
inhibidors,
que ningú pugui filtrar res,
tots tancats.
S'han sortejat les habitacions
entre ells
perquè no hi hagi possibilitat
que dos acordin no sé què.
Ja ha d'arrencar d'això.
A la prèvia, això.
Durant el partit?
Clar, ja m'imagino com serà allà dins,
si hi haurà tensió, si no.
No, tota la parafernàlia...
Tu t'ho imagines com un gran hermano,
però sense càmeres, oi?
No vull banalitzar-ho,
no, no, no.
No vull banalitzar-ho tant,
però m'impressiona
tot el muntatge
i la rigorositat
i la qüestió estricta
de com ho decideix.
M'impressiona, de veritat.
Hi ha un protocol, eh?
Sí, sí, això.
Com a totes les coses,
i una escenificació també, eh?
No, no...
Perquè estan al punt de mira del món
i suposo que ho saben, no?
La escenificació forma part
de la tradició
i és allò que hem tingut
durant dos mil anys,
és a dir que les litúrgies,
precisament,
és a dir, ja venen d'aquí,
és important mantenir-les
perquè és allò que la gent
al final acaba tenint clar
i el que s'ha de fer, no?
Però el que sí que és divertit
és el fet que, clar,
amb el pas del temps
s'han hagut d'adequar
en moltes coses,
i ara parlem d'inhibidors,
de mòbils,
de no parlar d'omòbils,
no parlem de l'entrada
de dones a l'església,
que és una altra qüestió
que potser...
no tan tecnològica,
però que potser
hauríem de també revisar,
però, en fi,
està clar que s'han hagut
d'adaptar els temps
també per adequar-se a això,
a veure quan voten per internet.
I tots els que hem d'anar a Roma,
volem anar a Roma
esperant que no tardin
massa dies,
perquè no es pot anar
a la capella Sixtina
durant aquests dies.
Ah, clar,
no es pot entrar
perquè estan allà ells,
clar, mira, veus.
Estem pendents tots
els que hem d'anar
a veure quants dies estan.
Teníem previst contactar
amb un preveret aquí
de Tarragona,
que és allà,
però pel tema que hi ha el Carles,
per la inhibició
de freqüències,
no podem contactar-hi,
perquè està clar,
el mòbil està inhabilitat
dins el recinte.
És tot a fi.
I després també,
ja més enllà,
i per entrar en profunditat,
clar,
el duel aquest
entre reformistes,
conservadors,
tot això,
clar,
insisteixo,
com ho miro així
des de la barrera,
tinc la sensació
que aquí hi ha
molta més història
que la simple elecció
del següent papa.
No, no,
que hi ha
el futur,
fins i tot,
i la manera
com s'ha d'encarar
el futur de l'Església,
clar,
i m'impressiona molt això també.
Malgrat que el Vaticà,
evidentment,
no sé si és l'estat més petit
que tenim en aquest planeta,
però el poder que acumula
és...
Sí, sí,
és immens.
No és directament
proporcional
al mig de l'estat,
no?
I és rellevant
el que passi
en tot això,
és a dir,
d'això depenen,
hi ha molta gent,
és a dir,
que segueix fil per randa
allò que,
fins i tot per damunt
de...
Desgraciadament,
de vegades,
en aquest cas,
afortunadament,
l'Església Catòlica
això encara
ho té bastant assumit,
fins i tot per damunt
de lleis estatals
i lleis que cadascú
s'ha marcat
amb ell mateix,
no?
És a dir,
que això de vegades
és complicat de seguir,
no?
però,
en fi.
Com veieu el tema
de...
Avui,
tenim diversos temes
sobre la taula,
hi ha el tema
per inscripcions,
retallada a tots els grups
menys de P3,
hi ha el tema
de farmaceutics
que avui decidiran
possibles accions
a dur a terme
que diuen
que anunciaran demà,
en qualsevol cas
també estem pendents
d'aquests 30 milions
d'euros més sons
que els deuen aquí
a nivell de la demarcació,
divendres podria haver-hi
una nova protesta
dels treballadors
de Port Aventura
que totenien
a Unida,
a Tarragona
i Vilaseca,
caminant.
Com veieu la realitat
que ens envolta
des d'aquest punt de vista?
Bé,
retallades per una banda,
conflictes d'algú per l'altra,
ja recròs,
recordem ahir també
200 persones
feien una cadena
al voltant
d'aquesta química
de Flix.
Quina reflexió
es porta tot plegat?
Home,
que és la realitat
en la que estem,
no?
La crisi,
estem ara
en el moment
més complicat,
no?
També tatejada
amb els treballadors
d'Iberia,
no?
Que al final
són 700
treballadors
menys
que
pel mediador,
no?
Que al final
són 3.100.
Home,
és complicat,
no?
Per una banda
a Catalunya
tenim un estat
que no compleix
amb els seus compromisos,
que no paga,
que tenim un dèficit fiscal
brutal
de 15.000 milions.
Cada any,
l'altre dia
em comentava
que als Estats Units
quan va haver-hi
el Katrina
va costar
14.000 milions
de dòlars
que tornarà
a la normalitat,
a Catalunya
cada any
tenim un Katrina,
no?
Perquè
el dèficit fiscal
que tenim
respecte a l'Estat
és de 15.000,
14.000 milions
d'euros,
no?
Això provoca
unes tensions
brutals
i tenim
amb els farmacèutics
que em sembla
que se'ls deu
40 milions
d'euros
a...
30 més 11,
sí.
30 més 11.
En fi,
tenim el fet
que els ciutadans
han de pagar
els medicaments,
en fi,
la situació
és molt complicada,
no?
i és que no hi ha res
que se n'escapi,
vull dir que
els treballadors
d'Aircross
doncs,
ara és dramàtic
com quedarà
Flix,
no?
Si se'n van
molts treballadors
al carrer,
a més,
amb la contaminació
que ha deixat
aquesta empresa,
ens deixa...
en fi,
és molt complicat,
molt complicat.
Amb l'única cosa
que no estaria d'acord
amb tu
és en el que
ja estem en el moment
més complicat
perquè això,
desgraciadament,
no ho sabem
si és el moment
més complicat ara
o encara
em vindran de pitjors,
no?
En el cas de
Flix,
per exemple,
clar,
municipis que al final
tenen una mena
de monocultiu empresarial,
hi ha aquest perill
i en el cas de Flix
ha patat
en una situació,
a més,
que la producció
que estàvem fent allí
resulta que d'aquí
no sé quan
començarà a regular-se
d'una altra manera
a la Unió Europea
i al final
suposo que és una qüestió
de costos,
que és com tot,
no?
Però de tota manera,
clar,
el fomut de tot això
és que
la gent que ara
tu parlaves
de l'ex poli,
no?
Que no,
una vegada se parla,
que realment és cert
i que el problema
és que ara
des de l'Estat Central
la sensació que dona
és que intenten
establir els mecanismes
per tenir collades
aquelles
aquelles
regions
des del seu punt de vista
que tenen altres aspiracions.
Aquí està el tema.
Segurament és aquest.
Aquí està el tema.
Però el que tampoc
no podem oblidar
és que
no tot s'ha fet bé
des d'aquí,
ni molt menys,
els governs que hem tingut,
perquè
aquesta situació
de desequilibri
de balances fiscals
durant molts anys
ja ens ha estat bé
com a
com a
no ho va dir
com a país,
com a país no ho som,
ja ens ha estat bé
perquè els governs
ja aplicaven
un determinat tipus de política
que anaven reclamant
per determinades coses
i ja els estava bé
el fet que
fer aquesta solidaritat
que se'n reclamava
havíem de complir.
És a dir,
que aquí tothom
té la seva part de culpa.
Però el que sí que és cert
és que hi ha aquesta sensació
que ara des de Madrid
s'intenta trobar les maneres
i aprofitar
precisament la situació de crisi
per trobar la manera
que això quedi
absolutament
lligat
i controlat
des d'allí
però el que resulta evident
és que Catalunya
en una situació
de deute que arrossega
a banda de l'expolifiscal
diguem el que vulguem
és ingobernable
en quant a capacitat de gestió
clar
el que no poden fer
tampoc
és dir-los als farmacèutics
que vagin a reclamar a Madrid
no
no sé
situacions que són
realment molt dures
és a dir
i al final
la solució que estan trobant
és fer fora funcionaris
no sé si és aquesta
la millor manera
és una miqueta
reconduir una miqueta
la situació
serà
reconduir una mica
ja no del tot
serà molt molt complicat
tal com estan les coses
a mi també
em van
em van
diverses coses al cap
una
jo crec que és la més fonamental
i important
perquè estem parlant de la gent
que és que no se n'escapa ningú
de la situació
ningú
o sigui
en tots els sectors
en tots els àmbits
tu pares
algú al carrer
parles amb algú al carrer
i és d'un àmbit
absolutament diferent
del teu
i té problemes
però qualsevol àmbit
i això és greu
i per mi és el més important
però com deia el Carles
jo crec que aquí s'afegeix
això ara
i estem vivint
episodis
ara
aquests últims dies
aquestes últimes setmanes
des de fa algun mes
episodis que es barregen
aquesta situació de crisi
evidentment
i que afecta tothom
i que per mi
hauria de ser la prioritat
i és el més important
no tinc solucions
ja ho dic
no sé
no sé quina és la solució
no sé trobar-la
perquè
clar
fas la teva feina
tu mires tot des de fora
i dius
ostres i què faries tu
no en tinc ni idea
sincerament eh
per intentar reconduir-ho
no ho sé
és més
no sé si hi ha solució o no
no ho sé
però
a mi el que em preocupa
és que es barregin
els temes polítics
amb els temes econòmics
jo crec que aquí està
el gran problema
i ara
aquí
a Catalunya
està passant
ho estan barrejant
estan barrejant les coses
i com deia el Carles
uns aprofiten
per dir una cosa
i acollar d'un costat
els altres
per dir una altra cosa
i dir escolta
més que estem així
i jo crec que aquesta
és la situació
ara més preocupant
perquè
clar
tothom busca rèdits
tothom busca
tenir suports
i augmentar els seus suports
i això és una situació
que per mi
és preocupant
perquè
si la situació econòmica
la crisi econòmica
és preocupant
que s'hi barregin
qüestions polítiques
amb tot el que estem veient
és que clar
estem vivint episodis
en els últims dies
de còmic
però de còmic
de duplicitat
d'escortes
i coses d'aquestes
és que això
és que
clar
el senyor
que està a la tour
des de fa 3 anys
és que deu estar a casa
dient el nom del porc
i escolta'm
a casa potser no
no
no sé
aquesta és l'altra
també
potser n'hi ha casa
pobra
però saps què et vull dir
vull dir això
hi ha gent que està buscant feina
que està preocupat
que no sap com pagar les coses
i tal
i ha de sentir
i ha de veure
i ha de llegir
no
és que ara
saps què passa
és que aquest espia l'altre
l'altre espia l'un
l'altre
hosti txe
ja està
ja s'ha sentenciat
no
perquè arribo un moment
és que jo de veritat
quan escolto
se'm posen els pels de punta
jo penso
teu d'acord o Carles
i el més curiós
i més igual les colors
m'importa un pepino
jo t'he de reconèixer
blaus, grocs, taronges, verds, liles, blancs
m'importa un pepino
hosti
però el que passa
és que la situació és preocupant
com perquè
el tema central sigui aquest
jo t'he de reconèixer
que era dels rucs
i ja m'autocalifico així
que jo creia
que realment a Catalunya
teníem un cert grau
d'oasi català
que en parlaven
és a dir
que hi havia coses
que passaven
més enllà
de les nostres preteses fronteres
i que aquí no ho patíem
però
evidentment
ara ja tinc clar
que
que no som diferents en això
ni molt menys
és a dir
el que està passant aquí
en quant a les escoltes
i els
els trepitzeus
i em perdoneu
que no sé la traducció
que hauria d'aplicar
en aquest cas
és absolutament delirant
i no només afegim això
és a dir
afegim
la política
l'economia
es barreja
i es barreja la corrupció
és a dir
la corrupció
que ara la gent
ja comença a pensar
que és sistèmica
i això
és molt dolent
perquè aquest sistema
s'ha de sustentar
en el fet
que si no tenim confiança
en la gent
que decidim
que ens ha de gestionar
els recursos públics
que són els nostres
tenim una mala sortida
la sensació
és que tothom trinca aquí
no no
és que tenim una mala sortida
i trencar aquesta solució
és el que hem de lluitar
per aconseguir
estic d'acord
perquè hi ha molta gent
que treballa
amb molta honestedat
és que l'alternativa
molta gent
és molt dolenta
l'alternativa d'això
i això és un problema
i ara
i aquí a Tarragona
perquè estem parlant
de moltes coses
que ho mirem
entre cometes
amb certa distància
entre cometes
tampoc no és distància
però estem aquí
però clar
estan passant moltes coses
que les veiem
amb certa distància
a nivell estatal
a nivell català
a Lloret
a Girona
clar
sort d'això
el primer que penses
a veure quan passarà
alguna cosa aquí
és que és així
és que és un problema
això
és que és un problema
sí sí
la sensació és aquesta
i mira
a Reus
per exemple
ha passat
clar
la sensació és
cada vegada
s'apropa més
cada vegada
s'apropa més
sí
i el
fotut
és que
en fi
ens han de treure
de la crisi
els polítics
però n'hi ha
els ministres
i molts d'honestos
n'hi ha molts d'honestos
però què passa
que dels 11 ministres
que hi ha
9
són els funcionaris
de l'Estat
no tenen experiència
a l'empresa privada
no han
ha hagut de lluitar
mai
per treure una empresa
a flot
vull dir
ells se'n van treure
a una oposició
i estan
en fi
no generen
riquesa
a Extremadura
el 35%
de la gent
és funcionària
per exemple
home
la veritat
és que no
ajuda
veient el nivell
de preparació
no només
i de Catalunya
també hi ha molta gent
que no ha treballat mai
a l'empresa privada
que és on realment
és el que ens ha de treure
a Piquet
ens ha de salvar
si per salvar
les finances
públiques
l'únic que se'ls acudeix
és pujar l'IVA
home
doncs encara
s'està escanyant més
els comerciants
la gent se li està baixant
el sou
la gent no consumeix
jo tinc molts amics
que tenen negocis
o que són emprenedors
i que estan desesperats
perquè la gent
no compra
i la gent no compra
i a més
amb la pujada de l'IVA
tenen menys marge
de benefici
se n'han eliminat
totes les bonificacions
fiscals
per la contractació
de gent
temporal
llavors
és que és impossible
que amb aquestes mesures
puguem sortir de la crisi
i parlant de Tarragona
com deia el Carles
la confiança en els polítics
nosaltres diumenge
hem treu un reportatge
sobre el sou dels polítics
que no vegis
la feinyada
que vam tenir
per saber
el sou
que tenen els polítics
tant que fomenten
la transparència
la proximitat
amb el ciutadà
doncs home
que un cinturador
que està a l'atur
de Tarragona
li estigui pagant
per exemple
el pàrquing
als regidors de Tarragona
que cobren
90.000 euros l'any
doncs això
jo sincerament
també faria una mica
d'autocrítica
de tots els nivells
que deia el Carles
independentment dels colors
i de l'administració
vull dir
que s'omplen la boca
demanant
o dient
que estan al costat
del ciutadà
quan la realitat
és que estan
a hores lluny
a lluny
anys llum
del ciutadà
jo soc dels que penso
que
perquè hi ha gent
que ho defensa
que el càrrec de polític
no hauria d'estar
remunerat
i això no crec
que s'hagi de ser així
jo tampoc
tot i que hi ha gent
que ho defensa
que el fet
però el que sí que és evident
i jo crec
que han de cobrar
un sou
d'acord
i un bon sou
perquè hi ha càrrecs
de responsabilitat
realment
que jo prefereixo
que algú
que hagi de gestionar
el patrimoni
de tots
sigui algú
preparat
i és una altra cosa
perquè el fet
de la preparació
això que deies dels ministres
a mi
si algú
que és un funcionari
que no ha treballat mai
a la impresa privada
però és capaç
de crear un equip
i saber
que ha de buscar
professionals
que ajuden allò
no m'importaria
el problema
és que realment
és aquest
que fins ara
la política
o els polítics
en general
més que
la sensació
que han de ser
uns servidors
que poden estar
ben pagats
de la cosa pública
de la res pública
es consideren
uns privilegiats
al cap d'allò
i aquests privilegis
no els volen perdre
i és normal
això passa a tot arreu
qualsevol entitat
algú que té
determinats privilegis
els hi costa molt
de treure
i quan muntes
una assemblea
t'asseguro
que els majors drames
és amb això
doncs imagina't
amb la política
que a sobre
tens el poder
de decidir coses
que afecten
a molta gent
i els privilegis
realment
costa de treure
i per això
costa tant
que diguin el sou
tot i que sigui públic
i que a vegades
queda amagat
i no sé què
perquè
hi ha molts
que es pensen
que realment
per dir-ho així
els fa vergonya
quan en realitat
si realment
fessin bé la seva feina
i estessin segurs
d'allò que fan
que crec
que ho estan segurs
no els hi hauria d'importar
perquè ells poden justificar
no mira
és que jo
tinc aquí les hores
que he de treballar
faig el que he de fer
aquest no hauria de ser
hi ha gent que ha de renunciar
a les seves feines
per ocupar un còrrec d'aquells
per això
jo també estic d'acord
que s'ha d'estar
recuperat
el problema és que hi ha gent
que no renuncia a les seves feines
sinó que fa
d'aquesta la seva ocupació
molt bé
que mira
és relativament poc important
si realment
el capdavall
el que acaba fent
vull dir
un professional de la política
que realment pensi
en allò
que ha de dedicar-se
el problema és aquest
que dic
que al capdavall
es consideren
que tenen uns privilegis
que no els hi corresponen
perquè realment són privilegis
que els hi ha atorgat algú
i en casos d'entitats
parlo de consells comarcals
i diputacions
que a sobre
ni tan sols tant de votar
perquè estiguis allí
ja la cosa és delirant
perquè no tenen cap mena
de preocupació
de responsabilitat
sobre els seus càrrecs
en fi
és el que s'està fent ara
amb el projecte
de règim local
s'està reduint
la força dels ajuntaments
traient-li competències
baixant els sous
traient els sous
als regidors
i s'està potenciant
molt les diputacions
que són
d'elecció indirecta
volen que
moltes diputacions
assumeixin competències
dels petits municipis
i paral·lelament
mentre es vol
fomentar
la diputació
aquí a Catalunya
volem
destruir
treure la representació
política
dels
consells comarcals
i fer una mesa
d'alcaldes
és l'última
novetat
que hi ha
en aquest sentit
i que m'expliquin
com serà una mesa
en fi
si ara hi ha
un ple
de 10 o 15
regidors
a l'Alt Empordà
com serà una mesa
d'alcaldes
de 70 alcaldes
serà molt més
ingovernable
en fi
són reflexions
que poso sobre la taula
d'allò al començament
ho he dit
tot això
que tu
t'avies que potser
hem tocat fons
no?
el Carlos
que ben bé
potser no
que encara
crec que ja està més a prop
que estem més a prop
jo el que dic
és que no ho sabem
que no ho sabem
si algú de vosaltres
ho sap
des d'aquest punt de vista
creieu
perquè és que
a veure
hi ha hagut manifestacions
darrerament
que no s'ha vist
que la gent
hagi sortit massivament
al carrer
l'altre dia
fent un reportatge
a TV3
que parlaven
que un de cada 4 euros
és l'economia submergida
és a dir
per això deia a Carles
que home
dius
estan a casa
molts no
molts estan
no no
és veritat
sí
tens raó
vaja
l'economia submergida
si no circulés
diner negre
o sigui
i jo crec que al final
és cert
ja es deia
quan parlàvem
de 2 milions
és a dir
si en aquest país
realment hi hagués
5 milions
de gent que no treballa
de la gent
de la població activa
els problemes
socials
que ara mateix
estarien patint
no tenen res a veure
amb les manifestacions
que podem viure
al carrer
és a dir
hi ha tota
una economia submergida
i una manera
de treballar
i de fer que
però jo l'entenc
jo l'entenc
una altra cosa
és disculpar-la
perquè
jo l'entenc perfectament
al capdavall
estàs jugant
en un joc
que és el que
no t'ajuda
a superar tot això
no
això és un altre tema
això és veritat
el que dèiem
és que
com que tampoc
ja no confies
amb la gent
que t'ha de treure
d'això
doncs intentes
espavilar-te
per
si ells fan
jo faig
però el problema
és que no podem acabar
com a Grècia
és que no podem acabar
que a Grècia
em sembla que el veurem
per fer una declaració
de renda
eren 15.000 euros
hi havia advocats
amb bufets de prestigi
que resulta que
mai no cobraran
més de 15.000 euros
i així
era una situació
i metges
i això és el que passava
evidentment
això és la picaresca
i el jugar
amb les possibilitats
que et dona
amb gestionar
la teva economia
allò que tenien
en l'enginyeria financera
bueno
cadascú també té
la seva edat
d'enginyeria personal
i en aquest país
és a dir
jo recordo
quan era
ja començo
a tindre una edat
quan era tan petit
però
que fer trampes
a la declaració
de la renda
era
el més habitual
és a dir
la gent
intentava fer-ho
i es explicava
jo he aconseguit
que no sé què
i així era
així és com ha anat
les coses
sí
és que és el que diuen
és que no hi ha més remei
a vegades
que no vol dir
que encara no
que ja no em faci
segur que n'hi ha més
que sí
ja són gent
que tenen uns quants milions
a Suïssa
i que es veu
que sembla que és més fàcil
però per això entenc
i per això entenc
que la gent faci el que fa
és que clar
si jo veig un tio
que s'emporta
no sé quants diners allà
que no he de fer jo
per alimentar dues boques
38 milions d'euros
però que ho reconeixi
i passeja pel carrer
no clar
i en tenim uns quants d'aquests
però en tenim uns quants d'aquests
i aquí a casa nostra
també tenim uns quants d'aquests
i jo que no he reconegut
que tinc 20 milions d'euros
a Suïssa
igual ve els 200
a emprenyar-me
doncs mira si els blanqueixes
et fan pagar el 10%
és el moment ara Carles
sí sí
m'he de rumiar
jo vaig anar al taller l'altre dia
i m'ho van oferir
si volia factura o no
sí
clar
normal
és un 21%
clar
és una cinquena part
però és que tu mira
totes les factures
tu mira
escolti'm
jo he pagat per això
tants diners
és que realment
per això
realment per l'objecte
per la cosa
he pagat
X
però és que en impostos
he pagat
gairebé
bueno la tira això
els 20 i tant
hòstia penses
mirar la factura
és un exercici
la del telèfon
la de la llum
és un exercici
l'altre dia hi havia
un reportatge
del tema de la llum
que el que és consum
és un 20%
clar
la resta per exemple
mireu mireu
mireu
jo
te cobren
el manteniment
de l'aparell
que t'ho regula
però si no m'han fet mai
cap manteniment
a mi al meu edifici
si què m'estan cobrant
i de fet encara
t'estan cobrant
impostos retroactius
perquè va sortir una sentència
que és el que encara
no havien cobrat prou
i t'avisen
una carteta
a la mar de maca
no m'estranya
que la gent s'indigni
per tot això
clar
llavors
el taller
què vols
en factura sense
tira tira sense
igual són 30 euros
de diferència
són 30 euros
al teu butxaca
i tant
jo sé que això
segurament
no és massa políticament correcte
tot això que estem dient
però és que
ho has dit tu
és veritat
jo ho assumeixo
jo parlo al nivell
del carrer
del senyor que em trobo a baix
del que em creu
cada dia
el que em pregunta
pel nàstic
jo parlo al nivell
d'aquestes persones
aquí a Tarragona
hi ha consultoris mèdics
que no pots pagar amb targeta
i ja sabeu per què és
és a dir
has de pagar en efectiu
i sense cap rebut
hi ha notàries
que també
que no et deixen pagar amb targeta
notàries
que no et deixen pagar amb targeta
a veure
és el que hi ha
per no parlar
per no parlar
de l'IVA
del superIVA
dels espectacles culturals
que els han destrossat
el teatre
el cinema
anar al cinema
és 9 euros
l'entrada
8 euros i mig
vull dir
és que estan enfonsant
una
en fi
tota la indústria cinematogràfica
vull dir
és que
al final anar al teatre
serà un luxe
sí
és un luxe
insisteixo
sé que políticament
no és gens correcta
tot el que he dit
però
és que és el que penso
no però és el que pensa
a molta gent
si sóc fora i baixes al bar
de la cantonada
i escoltes una conversa
ara podries dedicar un minut
que aconseguíssim
trobar una mica d'abrir
d'esperança
això
certament
és una notícia bona
i tant
mira el trobem
a Torre d'en Barra
6,5 milions d'euros
amb el set de la primitiva
que va caure dissabte
i que va deixar 6 famílies
ben arreglades
ha de pagar un 25%
mira
és el primer que he pensat
és el primer que he pensat
no són 6 milions
és menys
és el primer que he pensat
és veritat
no
escolta
que podíem venir aquí
i dir no
no escolta
és que això no s'ha de fer
això no pot ser
tranquils que ens sortirem
escolta
les coses funcionen
mira que ja
escolta
ja es veu
com la curva
està pujant per amunt
que com no ho veiem
oi va
tornem a parlar del nàstic
que sembla ser que guanyi
és el que està millor ara
és el que està millor ara
estem molt malament
estem seters
però això és el que està millor ara
ens faltarà temps
veieu el playoff
no veieu
que no pugin
que després
això és sacrilegi
això que heu de dir
però després
tindrem conflictes
perquè a veure
les aportacions
de l'Ajuntament
i ho sé què
i es tornem a barallar
això ja ha passat a la història
les aportacions
sí
estic d'acord
perquè van positiu
és que era un minut
de tertúlia
veieu la llum
al final del túnel
o no?
el temps
no home
sí que diu que
aquesta setmana
farà fred
per la gent que li agradi
el fred
farà frescor
cauen un picat
sí que és clar
doncs futur
veieu certa llum
al final del túnel
no?
veieu que pot remuntar
tot això
pot canviar alguna cosa
pot canviar
fins i tot el sistema
la base
a mi el que em sembla positiu
és el fet que la gent
l'indigneu-vos
que va generar
el 15M
que potser era un moviment
en determinats sectors
que
no majoritari
però ara sí que ja
s'està començant a veure
una certa
capacitat de reacció
de la gent
que fins ara
jo crec
diguem-ho en Cloia
ja ens estava bé
tot el que
te'n donaven
te servien
t'oferien
i encara comences
a plantejar més tot
i segurament
no sé si les urnes
però algun tipus
de moviment social
acabarà
inculcant
algun tipus
de nova
millora
en el nostre sistema
això espero
que Déu t'escolti
Carles
ara d'escolti
aquests dies
s'està ocupat
amb altres coses
Carles Barneu
també som-hi
gràcies
i fins la propera
un abraçat
gràcies