Fins demà!
Comencem la tertúlia d'actualitat d'aquesta jornada, d'aquest Bixous 6 de juny.
Avui la compartim amb la botiguera jubilada Carme Pedrol. Carme, molt bon dia, benvinguda.
S'acompanya també el responsable d'Inside Consultors, Egevia Romeu. Egevia, bon dia.
Hola, bon dia.
Són els autors d'aquest vermut més gran del món que vam poder veure a la plaça de la Font.
Sí, sí, en tant.
El vermut més gran del món. I també s'acompanya l'empresari Rafa Olivier. Rafa, bon dia.
Hola, bon dia.
Que avui no has vingut sol, has vingut amb el Pol Olivier, que també ho podem saludar.
Hola, Pol, bon dia. Teniu alguna cosa a veure, no?
Sí, sí.
Concom d'aduleixo que sou parents, no?
Sí, sí. O pare o fill.
Bueno, escolta'm, Pol, si vols intervenir en algun moment de la tertúlia, com que ja que ets aquí,
així tenim també una perspectiva d'algú jove, no?
Que sobre els temes que anirem parlant, avui tenim molts temes sobre la taula.
El principal que hem destacat a nivell informatius és la proposta dels càmpions de Tarragona
que es planteixen impugnar el tercer fil, el projecte ferroviari.
Ells s'han encarregat d'un estudi, perquè de fet ja van mostrar els seus recels
quan es va llistar el projecte i van encarregar un estudi, una enginyeria,
que qüestiona el projecte de tercer fil, bàsicament per lliure que va portar la línia de costa
i els seus estaliments, i fan un informe, en aquest informe, una alternativa,
que seria la recuperació de la línia per a fort roda,
que a més a més diuen que és més assequible econòmicament, costaria menys,
i no afectaria els més de 110 trens diaris que passen per la costa,
perquè aquí tampoc no s'ha explicat gaire com es farien les obres
convisquent amb 110 trens diaris, no?
No sé com ho veieu d'entrada, si teniu...
A veure, jo és que de fet tampoc no estic molt assabentada d'aquestes propostes,
no sé si verdaderament és més econòmic i el temps és més curt de fer,
el que sí que em sap molt de greu és que no remem tots en la mateixa direcció.
Si anéssim a remar, jolín, se n'aniríem de la ràpida a Barcelona,
però... perquè és llàstima que en aquest temps que estem
la gent no poséssim tots de la nostra part
perquè la cosa se solucionés com més aviat millor,
que no comencéssim a posar traves.
Ja et dic, potser sí que aquesta solució
potser és més fàcil i més factible i més econòmica que la que hi pugui haver,
però jo sí que els demanaria als que tenen alguna cosa a veure,
als que manen una miqueta,
que per favor remessin tots junts la mateixa direcció
perquè és que si no la cosa ja està prou fotuda,
només falta que al damunt facin totes aquestes tonteries
que no acabarem mai a la vida de sortir d'aquest pou que estem.
Jo ho veig molt fosc i això no ajuda gens.
Jo també estic d'acord una mica amb el que diu la Carme, no?
A mi el que em sembla una miqueta també avantatgista
és que amb aquestes alçades, quan ja està aprovat pel Ministeri de Foment,
que ha costat moltíssim aconseguir això, que ara surti.
Jo crec que en el moment quan tenia que sortir això,
jo dic amb tota sinceritat,
crec que era en el moment que s'estava parlant d'aquest tema.
Ara, toro passat, tornar a remenar una cosa
que ha costat moltíssim per aquesta ciutat
i que pot ser el progrés o el futur de la nostra província,
em sembla que no em sembla massa coherent,
estic d'acord amb la Carme.
Crec que tothom ha d'anar al mateix so que es toca.
Jo, evidentment, d'acord.
Jo crec que el que s'ha volgut,
per sobretot, és anar ràpid
i intentar que anés el més aviat possible
a connectar el port amb Barcelona.
Llavors, m'imagino que sempre es parlava,
jo sempre he sentit la paraula provisional,
perquè avui en dia,
o en els nostres polítics,
el tema provisional em sembla que es confon molt
ja amb el que és el de sempre.
Jo he tingut la possibilitat d'escoltar
com anava aquest nou carrer
i a veure si realment es parla d'un terç menys de pressupost
i no en temps es pot,
doncs crec que s'hauria d'haver estudiat.
Evidentment, estem d'acord amb vosaltres, Carme i Xavi,
que per què no en el seu moment ja no es va treure aquest tema.
Potser per uns interessos d'un sector
s'ha hagut de despertar,
però si és un interès general,
home, jo realment deslligar la via del tren
com a barrera electrònica de les nostres costes,
jo seria el primer partidari que si es pogués treure,
ara,
que s'ha de ser una oberta fanòlica
que retraci el desenvolupament,
com deia la Carme abans,
doncs evidentment hem d'anar ràpid i bé.
I després també tot el que són obres,
si no mirem el mercat central,
jo crec que sempre hi ha perjudicats.
És molt difícil contentar tothom.
El que t'explicava el mercat central,
quants botigues d'allà estan passant-ho malament,
perquè quants anys portem d'obres?
O no estan ja.
O no hi són.
Clar, si tothom, com diu la Carme,
no estem al costat de qualsevol iniciativa
que sigui el progrés o la competitivitat d'aquesta província,
és que no en sortirem.
Veieu, però, compatible fer obres a línia de costa
amb aquest trànsit de 110 trens viaris?
Jo desconec i no sé la tecnologia d'avui en dia...
Jo la desconec i no sé la tecnologia d'avui en dia com funciona.
M'imagino que algú ho deu en tindre previst,
perquè la doble via, no ho sé exactament.
Però, realment, si poden perdre 5 minuts,
que s'ho mirin bé, perquè ara estem a temps,
encara que siguin 6 mesos.
Jo també ho penso.
A vegades, o sigui, normalment es fan ponts
fora del pont on t'ha d'anar col·locat aquell, no?
Per tant, i no es para el trànsit, o el que sigui.
I llavors es col·loca en aquell pont
que, de veritat, a vegades m'agradaria veure com ho fan,
perquè ha de ser curiós, no?
Ara faré una utopia,
però potser utilitzant la via de roda
per desviament mentre es fan la via de la costa.
No, però hauríem de posar raïls primer,
que no hi ha ni travessos, que tampoc n'hi ha.
Hi ha entrades exposades, no?
No, està, allò està tot desballastat.
Està ple d'herba, està ple d'herba.
Bueno, seria una manera de descentau.
Escoltem, que se ho prestegin.
Exacte, exacte.
El Pol d'Olivia agafa el tren, no?
Vas a trenar bé habitualment, Pol?
Sí, igualment agafo el tren
perquè tinc molts amics a Barcelona
que per temes d'estudi estan allà.
I bueno, sí que intento agafar sovint el tren
per quan vaig a Barcelona a veure els meus amics.
Llavors, bueno, no sé tot això com afectaria,
la veritat, però potser, com dius tu,
que hi ha tants trens,
tindreu que tallar, doncs seria una mica complicat
de fer funcionar.
Però bueno, tal com estan les noves tecnologies d'avui en dia,
jo crec que tampoc seria tan difícil.
Les enginyeries fan coses a vegades sorprendents,
que en poden arribar a fer de necessitat.
Forma a veure de la pel·lícula, no?
Però bueno, és el que jo penso.
D'alguna manera, les obres mai van a gust de tothom
i si volem tirar endavant és l'única manera.
No, és allò que estem contents quan marxen, no?
Clar.
És igual que a la casa, no?
És com les obres que fan a casa teva, no?
Que saps quan comencen però no quan acaben.
I llavors quan acaben estàs contenta.
Sí, sí.
Després, els paletes del damunt.
El serrall ho coneixem una miqueta, això.
El pàrquing quan es va fer a Plaça d'Alfona.
Sí, sí.
Lo mateix, sí, sí.
Bueno, és que van estar bé contents quan van marxar abans,
els terragonins que van quedar a la ciutat,
com van marxar els francesos?
Ara fa més de 200 anys,
perquè aquest any es commemora,
el 202 aniversari de la marxa dels francesos,
i avui ahir sabíem,
avui hem explicat que se faran diferents actes de commemoració,
entre d'altres,
rehabilitava una creu funerària que hi ha a la zona del Pont del Viable,
i també convidava els responsables d'un municipi,
que es diu Lillo,
que era d'on era el general Contreras,
que va ser el que va defensar els terragonins
quan el seu cap va tocar el dos i va dir
qui us quedeu amb tot el cidral, no?
Bueno, serà això, no?
Podrem commemorar aquest any l'aniversari de la marxa dels francesos
que van deixar una ciutat, recordem,
que, bueno, devastada, cremada,
i hi ha pocs habitants que la majoria havien tocat el dos.
Jo ho puc a dir perquè és que no hi era llavors.
Jo sí, jo hi era.
No, penso que no, Carme.
Jo crec que no, eh?
La veritat és que, bueno,
sempre, per una vegada es commemora una victòria, no?
Perquè almenys el setge va ser un setge destrossat,
perquè sí que la història ens ha deixat molts episodis
que, bueno, Tarragona va aguantar a penes i glòries.
D'aquí surt, diuen la polèmica de Reus, no?
Que els de Reus, en canvi, van obrir les portes.
I ara no encetarem un altre tema perquè, si no, com sort, arriba Reus.
No, no, hi ha teories que defensen que Reus
estan més arrelats amb la seva ciutat per això,
perquè aquí pràcticament la població es va bé de renovar entre cometes, no?
Perquè tothom va marxar o es va quedar...
I diuen que Reus estan més arrelats al seu territori per això.
Això és el que diuen alguns experts, sembla.
Alguns que no són de Tarragona, deuen ser.
Evidentment.
Clar, perquè vull dir, bueno, això sí que no ho poden dir,
perquè més tarragonins, em sembla que els tarragonins
no n'hi ha gaires que se sentin tant tarragonins com naltros.
Pot ser, a vegades està massa.
A vegades està massa.
A més, a més, en particularitat,
perquè el que és del Serrallo és del Serrallo, no?
El que és de la part alta és de la part alta,
i el que és del centre també és del centre.
És una particularitat bonica.
Jo, per exemple, que sou nouvingut al Serrallo,
jo recordo amb molta il·lusió dos coses.
Em van dir al Serrallo, els crits, que tothom parla crits, no?
I l'altre, anem a Tarragona a fer qualsevol extra,
des de comprar a fer qualsevol.
I això és bonic, és nominatiu de sentir-se, no?
Això ho deia Maso, no?
Sí, el dels crits és normal,
perquè, clar, si estàs dalt d'una barca
i va el motor d'un costat a l'altre no ho senten, no?
I llavors cridaven.
I aquest mateix crit, llavors, se transportava a terra, no?
I es cridava.
I quan això que anem a Tarragona,
perquè n'altres som molt adalentats, Rafa,
ja som independentistes abans d'hora.
Això està bé.
I llavors anem a Tarragona.
Ara entenc jo com m'accento cada vegada.
però crida en el barri, crida en el serrallo, no?
No en crida més o no?
Al serrallo, molt.
Nosaltres parlem cridant.
És que si no, no ens entendríem.
No, no, parlem cridant.
No, si les ingues de llit, és veritat que...
Cridem, cridem.
Té un to de veu diferent.
Jo ho puc dir perquè l'altre dia
anàvem amb mon pare per allà
i de sobte cridaven, cridaven.
I jo, què passa aquí?
I llavors ell m'ha de dir.
No, perquè aquí el serrallo és normal, això.
No sé què, ja et pots anar acostumant.
Sí, sí, vull dir, a veure...
I les dones també cridem, eh?
No és allò de dir només patrimoni dels homes
que cridin entre ells que a vegades sembla que es barallin i no.
A vegades passes pel carrer
i d'un cantó a l'altre ja sents la veu
i dius, mira, ja ve fulano o ja parlen...
No, no, tenim aquest costum de ser cridaners.
Les obres també o no?
Ja han acabat o com estan les obres?
Les obres...
Bueno, estem-ho sent allò.
Falta acabar de fer uns pas de vianants, no?
El Rafa ho sap més bé que jo
perquè ara estic una miqueta desconnectada.
No, ja està bé perquè ho veus
des de la normalitat d'una veïna del serrallo, no?
Potser nosaltres estem condicionats.
La banda del davant, la veritat és que, bueno,
falten quatre detalls de pas de vianants
que jo crec que justament van perfecte
per provar de veïtar accidents
i que el tràfic vagi més lent.
El problema és que se'ns ha ajuntat la crisi
amb la part del darrere.
que, doncs, m'imagino que les obres de millora
de tot el que és de zona de l'olivet...
Micròfon de l'olivet, Rafa.
Van una mica enrederides i...
Però, bueno, això forma part del que estem vivint avui, no?
A partir d'allí, doncs, a lluitar i a remar
tot en una mateixa direcció.
A veure, aquí el que sap greu
és que es fan unes obres
i llavors, que valen uns diners
i bastants diners
i al cap de poc temps
s'han de tornar a refer
perquè el pensant d'aquell moment,
la persona pensant d'aquell moment
va decidir una cosa,
ha sigut una pífia,
tot i amb això...
Jo em refereixo en primer lloc
a les Llambordes.
Jo era partidari de les Llambordes,
però ben col·locades,
no de la manera que estaven col·locades,
perquè al moment que es van col·locar
potser van passar 5 empreses diferents,
perquè era aquell moment
que anaven quebrant empreses
i eren subcontractes
i, bueno...
I estaven molt mal col·locades.
Llavors, clar, allò feia molt de xiró,
allò anava malament pels cotxes...
Fatal.
Això és una cosa.
I després,
quan se va fer el pont de la Peixina
i es van fer els parterres,
aquells que hi ha a veure Marc,
allò es va fer...
Aquell material és caríssim,
però, bueno,
com que paga qui paga,
no pots dir res,
i ja els hi va semblar bé,
la gent es queixaven
que allò rovellava.
És normal que si hi ha un parterre
se senti en el parterre
i allò rovellava.
I la solució que deien deien
no, no,
és que això del rovell
arribarà un moment que marxarà.
Sí, però l'atac ja la tens,
a la faltilla del pantalón.
I ara,
per desgràcia,
ho dic entre cometes,
perquè es va haver de fer
molt de gasto llavors,
ara tot aquest ferro ha marxat
i està pintat de blau,
que em sembla perfecte,
però que no calia
que en aquell moment
es hagués fet aquell gasto
perquè aquell material,
no sé com se diu,
però sé que és caríssim,
el material que llavors
es va fer al pont
i es van fer els parterres.
I clar,
quan canviés el mal resultat
que he donat,
doncs ara s'ha hagut de pintar.
Quan se suposa que
si ho haguéssim fet
des del començament,
segur que hauria sortit
més barat.
Però és clar,
tant en tant servem
de conillet d'índies,
però posant la butxaca,
o sigui,
pagant una altra
és fàcil ser un conill d'índies.
La sapintada per ser
de col·la blau,
de tot el barri,
perquè fa somia de mar.
Sí.
No, no,
a més a més està molt bonic
i s'hi veu molt més net,
no cal dir,
molt més clar.
Però bé,
que és el que diem,
que és llàstima
que quan se comença una cosa
primer no s'hagi pensat força,
perquè al cap de poc temps
s'ha de tornar a desfer
i llavors és el que diem,
no?,
sempre anem a el mateix,
que fem una cosa,
valen uns diners
i com que clar,
anem bo i antes,
doncs ala,
al cap de poc temps
s'ha de tornar a desfer,
una altra vegada
s'han de fer obres,
una altra vegada
molestar la gent
i a més a més
un gasto que suposa important,
que es podria dedicar
a aquell gasto
amb altres labors
que es poden fer.
Oni,
el fet d'això
que explicaves abans,
que degut a la crisi
moltes empreses
que estaven treballant
hagin plegat,
això també és un desastre.
Això fa cinc anys
segurament no hauria passat,
però ara,
clar,
moltes aquestes empreses
no poden aguantar
i clar,
quan agafa una empresa
que ve de fora,
que és nova,
que no sap com està el projecte,
ha d'agafar una cosa
que ja està començada,
això incrementa
també la despesa,
també no té,
a ser un millors tècnics
no creuen
en el tipus de materials
que s'han d'incorporar,
vull dir,
són decisions noves
que jo crec que es prenen
una mica
en plan
a toque de pito
perquè és que no hi ha manera
de poder resoldre-ho
i és complicat.
Per cert,
que ens escolten
ara mateix
des de Fribourg,
una població alemanya
ens estan escoltant
ho sentim a través del Twitter,
vull dir que els han escoltat
el saludar.
Una salutació cordial.
Jo sí,
si t'hi hagués de dir
algun balament ho diria,
però jo tenia la pregunta.
Li hem preguntat
si hi ha inundacions
en aquell moment,
perquè ja no sé si ho veus d'imatges,
que ja mitja Europa nova,
però ja hi ha molta part d'Alemanya
que s'han hagut de fer
evacuacions massives,
més de 30.000 persones
en segons quins punts
i ha plogut molt
el cor d'Europa,
la República Txec,
a algunes parts d'Alemanya,
no sé si ho veus d'imatges.
Sí, sí, sí.
Per feina o per estudis?
Jo suposo que per estudis,
però bé,
com que anirem interactuant
pel Twitter ja ho diuen.
Que aprenguin molt
i que portin
noves idees aquí,
a veure si
tenim un bon lideratge,
que ens faci tirar endavant
al país.
Rafa,
d'idees aquí ja n'hi ha,
però aquests pobres
han d'anar fora,
perquè aquí no es poden desenvolupar
aquestes idees que tenen,
i se n'han d'anar allà,
i quan allà estiguin preparadets
i hagin fet la seva fenya,
llavors,
clar,
els reclamarem n'altres,
però aquí
primer no els hem sabut acollir,
eh?
Sí, és veritat.
I la cosa està...
Pol,
hi ha perspectives de futura,
no?
Com ho veus?
Home,
aquí està tot una mica difícil.
La veritat
és que,
doncs,
com diu la Carme,
doncs,
molta gent
ha de anar fora
per estudis,
i llavors després,
clar,
són reclames cap aquí,
però si ells han fet la vida allà
i han trobat feina allà,
doncs per què tornar?
Doncs es quedaran allà.
Bé,
jo,
jo,
o sigui,
per mi,
jo crec que és millor
anar cap a fora.
Jo,
personalment,
l'any que ve
m'anirà als Estats Units,
he tingut la sort aquesta,
i,
doncs,
a veure com va.
Jo crec que,
per aprendre un altre idioma,
i per aprendre,
doncs,
una altra cosa,
crec que és molt millor
anar cap allà
que no quedar-me aquí.
Sí, sí.
Doncs mira,
avui tenim 47 estudiants
nord-americans
que estan a Tarragona
fent un intercambi internacional,
i que després parlem amb ells
també per com es veuen,
quan venen cap aquí.
Quina és la visió
que tenen de casa nostra,
no?
Sí,
la visió de casa nostra,
i no sé si ells tenen
més possibilitats,
o menys allà,
en qualsevol cas,
també els hi preguntarem.
És cert el que diu el Pol,
que molts estudiants
tenen l'horitzó
allà a Europa,
o altres punts,
perquè...
ell, en el cas del Pol,
és per un tema esportiu,
ell és jugador de bàsquet,
i ha volgut sempre comptabilitzar
estudis en esport,
i en el moment aquest dels 18 anys
que s'hi planteja tot el jovent
avui en dia,
i tu tens un bon nebot
que va viure aquesta experiència
amb la natació d'alta competició,
Carme,
doncs, afortunadament,
bueno,
s'ha guanyat una beca,
perquè anar a estudiar a Estats Units
no és fàcil ni barat,
ell s'ha marxat una beca,
li han donat una beca
a una universitat americana,
i durant els propers quatre anys
gaudirà,
patirà
i disfrutarà
d'una nova experiència de vida.
Pots anar a Pol,
anar a Vana,
que n'has chiquet,
anar a Vana.
Estaràs amb algun equip de bàsquet
de la propera universitat,
va tot lligat,
suposo?
Tot lligat,
sí.
Sí, sí,
no, no,
i a veure,
jo crec que està bé marxar fora,
a base a que la situació
estigui molt complicada aquí,
jo crec que sempre és positiu
marxar fora,
veure una nova cultura,
veure un horitzó nou
i obrir el món.
Jo l'altre dia vaig quedar sorprès,
vaig estar,
amb una comunió
i vaig coincidir
amb una generació
de nanos
que estaven tenint fills,
o sigui,
hi ha nebots de la família
que ja tenen els 30 anys,
que comencen a tindre crios petits
i eren cinc amics
que havien anat
a diferents llocs,
el més llunyat,
no em sembla que era Singapur,
Alemanya,
Holanda,
Estats Units,
havien anat per feina
perquè van acabar la carrera
i se n'havien anat al seu moment
i tots,
a la que han tingut fills,
han volgut tornar,
s'estan tornant tots cap aquí,
o sigui,
em va donar a Carme
una certa il·lusió optimista
de dir,
ostres,
al final allò que deien
que sempre tornes a casa,
tots aquests nanos
d'una generació dels 32
diuen,
ostres,
que hem volgut tornar
a tindre els fills
a casa nostra,
diuen,
hem renunciat a alguns,
a un bon sol o a una,
i el que no ha pogut
es queda allà,
evidentment,
però,
ostres,
em dona un cert,
doncs que,
quan tenim tant turisme
que vol vindre a Tarragona
o a Catalunya
a viure,
ai,
a viure,
a fer les vacances
que hi ha alguna cosa
que ho hem dit moltes vegades,
eh, Xavi,
tenim tantes coses a Tarragona
que potser hem de sortir a fora
per veure el bo que tenim a casa,
per donar-te'n compte
el que tens,
exacte,
ho hem dit moltes vegades aquí
i ara,
doncs renondant això,
doncs,
ostres,
anem a aprofitar i explotar-ho,
doncs,
i si han de vindre de fora
amb idees d'allà.
Si aquí el problema que tenim
és el treball,
a veure,
és el que diu el Pol,
que si ell se'n va a fora
i ell allà s'hi troba bé
i Rafa ja et veig cap allà de boda,
alhora no l'havia d'allà,
llavors,
és lògic que es vulgui quedar allà,
però jo és que ho entenc,
que vénen cap aquí,
doncs,
millor,
aquí s'hi viu molt bé,
però en aquest moment
el problema que tenim
és el problema de la feina
i que han de marxar cap allà,
a veure,
gràcies a Déu no és el cas del Pol,
sinó que és una altra cosa
que per mi és molt gratificant
i a més a més el deport,
a més a més el deport és boníssim
perquè et fa ser més solidari
amb la gent,
et fa tindre més companyerisme,
et fa,
no sé,
és diferent
i,
però,
a mi em sembla
que hi ha molta gent
que ha anat fora
i per desgràcia
s'han quedat
perquè han estat més bé fora
i a més a més,
tal com estem avui en dia aquí,
veuen el que hi ha
i diuen,
jo no anava a dir una mala paraula,
no,
no,
jo em quedo allà
que com a mínim
posem pitus,
potser encara que hi sigui tot això,
potser no me n'entero tant
i aquí és que veus cada cosa
que,
per favor.
Dius,
és la necessitat de la feina,
però sempre tens,
perquè sempre,
vulguis o no,
dintre teu tindràs,
és que,
perquè no puc estar a la meva ciutat
des de sempre,
d'on he viscut des de petit,
però clar,
és com dius,
és la feina,
però dintre teu tens,
doncs a veure si algun dia
puc tornar,
a veure si algun dia
m'agradaria estar aquí,
poder...
També el tipus de vida
que portes,
tant a Europa com a Estats Units
com a la resta del món,
no és el que portem aquí,
també això,
és un diferencial que tenim,
que crec que és veritat
que molta gent marxarà fora
perquè no pugui aguantar
la situació que hi ha aquí
o per marxar fora com el Pol,
per tema d'estudis
i per millorar professionalment,
però jo sí que crec,
jo per exemple,
si ho hagués fet,
segur que hagués tornat,
per poc,
per mínim oportunitat que tinguis,
bé, no vivint,
però sí que en temporades llargues
i Déu-n'hi-do,
no té res a veure.
O sigui que a Alemanya mateix,
el tipus de vida
que porten a Alemanya,
no el voldríem per aquí.
Vaja.
Per cert,
que ens diuen des d'Alemanya
que no ha plogut,
allà no està aquest perfil,
el joven Pinto,
diu que la zona de l'està
que és a Selva Negra,
prop de França i Suïssa,
diu que fa un temps genial
i que per tant no...
va a ploure,
però res especial.
S'ha emportat el Pareigües o no,
per si acaso?
L'hi pregunto.
Jo, parlant enredondant
amb això,
Javi,
que has dit,
mira,
jo vinc de...
Soc itàlia
i per temes de feina
vaig vindre aquí.
Del nostre poble allà a Itàlia,
o sigui,
de la nostra zona,
per dir-ho,
molta gent va emigrar,
la majoria a Alemanya
i afortunadament
el meu pare va vindre cap aquí,
a Catalunya,
Tarragona i Sitges,
concretament,
vàrem els dos germans,
i de totes aquelles famílies,
només els que hem vingut aquí
ens hem arrelat
i ens sentim catalans,
ens sentim d'aquí.
El reste de gent
fa la temporada
i torna a casa seva
i té la vida
a casa seva a Itàlia
i se'n va a Alemanya
a fer el que ha de fer
perquè no arriben a integrar-se allà,
no només pel clima,
sinó pel tipus de vida
que es porta allà
o perquè no se senten
integrats
o acollits
com ens hem sentit nosaltres
des del primer dia.
Jo,
quan vaig arribar
a mon pare aquí,
ell sempre diu
que s'ha sentit
sempre superacollit
per la gent de fora,
tot i no parlar
pràcticament el català.
Ell encara ara té 90 anys
i parla castellà,
ho entén perfectament el català
i s'ha sentit estimadíssim.
Clar, s'ha sentit estimad
perquè feia els gelats bons.
I la gent que rebona
són tan lliures
perquè s'agrada tant el doble.
Els que no s'han ni gaire estimats
són aquests integrats
de la camorra
que han devingut aquí
al Vendrell,
entre el que compraven
gelats
per l'Ux.
Compraven gelats de luxe.
Sí, sí,
al Vendrell.
Bé,
és un tema complicat
de parlar i de viure.
Jo soc del nord d'Itàlia
i allí tothom viu aquest tema
d'una manera bastant punyent.
A mi m'han dit
aquella pobles petits
on és molt evident
qui està
o no està
i qui manega
i què manega.
Està claríssim.
La part de Sicília especialment.
Està totalment dominat
per aquest tipus...
És que és una cultura relada.
Això no és
que sigui nada.
És una cultura
que bé,
què seràs tu de gran?
Com el que diu
jo seré com un pare metge
i jo seré de la camorra
com un pare,
com el meu avi
i com el meu tiet.
Forma part...
Forma part,
afortunadament,
o desgraciadament,
en el cas nostre.
Per ells és el que hi ha.
L'únic que s'està relant
a la vida social italiana
i va tindre molts episodis
entre la política
que ara no volrem
o menarem
però clar,
això és complicat.
Què passa?
Que imagino que a nivell europeu
això s'està restringint
i aquí tenim un paradís
entre russos,
entre kusovars
i ara la camorra italiana
també a ells els agrada
el nostre clima
i el nostre viure
i a sobre
deuen tindre una certa
llibertat d'acció.
I ara més.
I ara encara més.
Per cert,
a Alemanya
es diu que està fent
aquest terregoni
que diu que és de la granja.
de la granja
i diu que està fent
la tèstia final
del màster de telecomunicacions
la primera societat científica alemana.
Déu-n'hi-do.
És granjero,
diu que és granjero.
És el que dium abans.
Tothom reivindica.
Sí, sí, clar.
El teu lloc que és.
El terragonisme.
El terragonisme.
Felicitats
i molts ànims
pel seu projecte.
Bueno, escolta'm,
aquesta setmana coneixíem
les dades de l'atur
que han sigut positives.
En dues mil persones menys
aproximadament han trobat feina
aquest darrer mes de maig.
Tot i que tothom ja apuntava
i també s'ho confinava
amb ahir, per exemple,
els canvis,
que és un tema temporal
de pervisió engegada temporada
de contractacions
de cara a l'estiu.
Suposo tu, Rafa,
com a comerciant ho veus,
això, vull dir que
ara ja comença, no?
Engegar les contractacions,
la pervisió de cara a l'estiu.
Vull dir que és una dada positiva, però...
És una dada positiva, però temporal.
O sigui, desgraciadament,
jo soc el primer
que visc de la temporalitat
i m'agradaria tindre
més allargament de temporada
en el sentit
per tindre un equip
que sempre puguis tindre
una continuïtat,
perquè al final ja
es va trencant.
Però, bueno,
vol dir que si es contracta
és que la gent
té perspectives
que es vendrà més,
que vindrà més gent,
que el turisme arribarà,
amb la qual cosa
anem a ser positius
no només perquè es contratin
aquestes persones,
sinó la conseqüència
de la contractació
d'aquestes persones
és que, ostres,
la nostra ciutat
en gaudirà.
Jo reconec
que em veig d'estrangers,
em veig bastants
aquests dies per Tarragona.
Sí, molts russos,
no russos,
no russos també,
perquè hi ha russos
però també d'altres nacionalitats
que en gasten o menys aquí
també hem de fer un esforç
als tarragonins,
no només obrir les portes
als nostres negocis,
sinó fer campanes,
promocions,
deixar la nostra ciutat bonica,
com has dit,
tocar-me,
estar amb el genet tots,
doncs, bueno,
hem de fer tots un esforç
per donar la millor imatge
de la nostra ciutat.
Dintre de què?
Ara esperem el bon temps,
perquè jo crec que Tarragona
l'altre dia
reivindicava el Joan Anton,
sol i platja,
és el que tenim,
és el nostre alarm més fort
i quan tenim sol i platja
després ja la redonirem
amb els nostres museus,
amb els nostres compres,
amb els nostres restaurants,
amb el nostre oci, no?
Jo li puc preguntar una cosa?
Pregunta preguntes, eh?
No,
això de les contractacions
que dius tu,
tu a vegades contractes
només per l'estiu.
Sí.
Tu t'has trobat
si les mateixes persones
o la mateixa persona
l'has contractat
diferents estius?
Sí, sí, sí.
Nosaltres,
afortunadament,
afortunadament,
sí,
però hi ha gent,
per exemple,
nosaltres tenim
dos tipus d'etats personal,
personal fix o discontinu,
que són els de tota la vida
i després els estudiants.
Afortunadament,
en el nostre cas,
amb els períodes
dels estudiants,
hi ha la gent,
els estudiants,
si els agrada la feina
i a nosaltres agrada
com treballen
i hi ha els quatre anys
que els hi dura els estudis
i ells ja ni busquen
i ja no busquen feina.
Sí, són estudiants millor,
però hi veré.
Em refereixo que
llavors no busquen feina,
evidentment,
estan estudiant
i llavors aprofiten
aquests mesos.
Ja esperen
que els tu els estudis,
però, bueno,
hi ha un grup passiu
que...
Però és que aquest no es vol ningú.
El que preocupa és aquest.
Aquest és el problema,
el que porta ja uns quants anys
a l'atur
i que veu una bona perspectiva.
O sigui,
el que dius tu,
els estudiants
està de conya
perquè tens gent
que té moltes ganes
de fer coses,
que està acabant la carrera
i compatibilitza
les dues coses,
però aquests de llarga durada,
aquest és el problema
més gros que tenim.
Jo també,
a nivell d'empresa,
també estic d'acord,
és veritat que les dades
de l'atur
són positives,
tothom sap
que perquè comencem
ara la temporada d'estiu
i això fa que molta gent
comenci a tindre perspectives
que el seu negoci funcionarà
i agafa gent,
però és una llàstima
quan tens gent formada,
gent pròpia,
que no la puguis mantenir
perquè les perspectives
teves com a empresa
no són
més que està a finals d'estiu.
Llavors,
quan s'acaba l'estiu,
aquesta persona que tens formada,
que t'agrada com treballa,
que és positiu
per a l'entorn de l'empresa
que fa pinya,
li has de dir,
escolta,
també jo vull reivindicar
una mica el tema
que, ostres,
consensuar la feina
amb els estudis
i a tothom
desitja que el seu fill
sigui licenciat
i avui en dia
el que es requereix més
és gent que és un grau.
Afortunadament,
els graus professionals
s'han tornat a posar en valor,
no tenen allò,
un FP semblava
que el que no servís
per l'estiu de l'ESP,
ara no, afortunadament.
Això ho dèiem literalment,
a sortida bàsica,
ho dèiem literalment,
els llestos cap a batxillerat
i els llocs.
I, en canvi,
afortunadament,
aquí s'ha trencat
una bona barrera
en quant als graus.
Els graus
tenen una gran especialització,
tenen una gran capacitat
i, a sobre,
es guanyen millor la vida
que molts dels licenciats
perquè jo m'hi trobo.
Estudiants a la feina
que els agafo
i tenen un currículum
que a vegades em fa vergonya
de dir
és que no et puc contactar
perquè és que tu has estat aquí
i estàs allà
i no tens feina,
no ho entenc, no?
Però, clar,
quan tu necessites algú,
necessites un noi
que tingui un grau
d'especialització
en fusteria.
segur que el que vulgui
fer de fuster
té feina.
No, és el que anava a dir ara,
tan important que sàpiga
on està aquell tornillo
del motor del cotxe
que no et funciona.
Clar, clar.
Home,
és com el que ha pensat
com ha de ser el disseny
del motor del cotxe.
Perquè si n'hi ha algú,
si n'hi ha algú que el dissenya
però després n'hi ha algú
que executa l'obra de l'altre,
el motor no és el nostre en marxa.
Sí, sí, sí.
Llavors,
el nostre jovent,
a vegades que ara hi ha
tot aquest fracàs escolar,
crec que també
s'ha d'intentar
visualitzar
que no tot és
una llicenciatura.
I on parla
la figura de l'aprenent,
que això ho podem parlar
un altre dia.
Sí, sí, sí.
Això s'ha perdut.
Pol,
quan te'n vas cap als Estats Units?
Doncs,
al metods d'agost.
Doncs,
quan tornis,
vens cap aquí
i ens ho expliques.
I tant.
Pol i Lidier,
gràcies per acompanyar-nos.
També Rafa Lidier,
Xavi Romeu,
Carme Patrol,
gràcies i bona setmana.
Igualment i a reveure a tots.
Bon dia.
Bon dia.