A Tarragona Ràdio fem la volta al món.
A Tarragona Ràdio fem la volta al món.
Avui marxarem cap a un estat sense litoral, a l'Europa central.
No només ens centrarem en aquest estat,
perquè el nostre convidat d'avui ens proposa diverses aturades
de camí cap a la zona que avui ens atany.
De camí cap a Àustria.
Avui fem la volta al món amb Josep Lluís Penyalbert.
La meitat del romanticisme del viatge
no és res més que una espera de l'aventura.
I el tri de viatges t'ofereix la volta al món.
Josep Lluís Penyalbert, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos a la volta al món.
A vosaltres.
Ho deia ara a la introducció.
No és només un viatge centrat en Àustria,
sinó que anirem fent diverses aturades de camí cap allà.
I de tornada, no?
Sí, sí.
És que és un viatge un pèl llarg.
Ho vam fer amb autobús.
I aleshores, és interessant anar parant una miqueta
perquè el viatge no es faci tan llarg.
Abans de sortir, explica'ns una mica el motiu d'aquest viatge.
Òbviament, el Josep Lluís Penyalbert,
com ja sabran molts dels nostres agents,
doncs el relacionem directament amb les barres d'en Saire
i, per tant, el viatge també té el seu entrellat aquí, no?
Sí, sí, té aquesta relació.
Bé, fa diferents vegades ja hem anat a la ciutat
a Germanada de Klagenfurt.
Ells fan un festival que li anomenen de la Pau,
que és un festival internacional
on intervenen diferents grups de la resta d'Europa
i llavors, en guany, ens havien convidat
i, bé, doncs, és una oportunitat per poder sortir fora
i ho vam aprofitar.
Aneu amb autobús?
Deies que és un viatge amb autobús, un viatge llarg,
un viatge amb més de 1.500 quilòmetres, no?
Sí, sí, són 1.600 i escaig.
Aleshores, clar, per fer-ho així d'una tirada
és complicat, complicat.
No aguantaríem tant de temps.
Explica'ns una mica quin és l'itinerari que vau seguir
i les aturades que vau fer, que vau poder veure.
Sí, mira, nosaltres més o menys el que fem,
com que anem passem per França i després per Itàlia,
el que fem és intentar anar coneixent una mica
el que són els llocs per on passem.
I intentem, com ja t'he dit que hem anat diverses vegades,
també anar canviant una miqueta perquè no tot sigui igual.
No sempre sigui el mateix, no?
Sí, no sigui igual.
Enguany, per exemple, la primera aturada la vam fer a Mònaco,
que és, bueno, ja saps que és un petit estat
que ja pràcticament entra entre Itàlia i França.
i, bueno, més que res, és curiós veure el mar i la muntanya tan apropet.
A veure, tothom més o menys ho coneix de les carreres de cotxes i tal,
però, bueno, té també la seva gràcia.
És, ja dic, és un enclau molt boniquet
i, bueno, vam aprofitar per veure tot el castell,
el port i els superdiats i els superscotxes que tenen allà.
Això, de camí cap a Òstria, vau fer aturada,
quanta estona vau passar-hi a Mònaco, més o menys?
Sí, vam estar a quatre hores i mitja.
Sí, bueno, és petitet.
Més o menys el que intentem és controlar que les parades també...
A veure, no ens endarreguessin molt el viatge.
Clar, no ens endarreguessin el viatge, no?
Que us puguin, allò, anar seguint camí i arribar a l'hora.
Sí, ens serveix una mica per estirar les cames,
però que tampoc sigui una estanda...
A més, quatre hores i mitja,
es va donar més que suficient per conèixer tot el...
Allò, monuments principals, el que deies, el castell, una mica el...
Sí, nosaltres vam aparcar ja l'autobús,
normalment aparcar al final del port,
que hi ha un aparcament molt gran per autobusos,
llavors està molt bé perquè amb uns ascensors
ja t'apujen a el que seria la roca de Mònaco.
Llavors, allà, pels carrerets estrets,
hi ha la catedral, hi ha la tomba de la Grace Kelly,
que tothom se fa fotos i tal.
el... Bueno, t'arribes al castell,
interessant veure tots els cotxes que es van movent per allà,
que per aquí no els veus,
que, bueno, es nota que hi ha calés per allà al mig.
Clar, amb quatre hores i mitja suposo que és allò,
una visita express, no?
Sí que pots veure lo principal,
però tampoc pots aprofundir massa en Mònaco, no?
No, no, no, a veure, és donar-te compte una mica del que és.
De la manera de fer, la manera de...
Sí, aprens també, posa una mica per allà per les botigues,
i una mica, ja et dic al port,
te'n vas a veure als llots, bueno.
Hi ha sensació de riqueses?
És a dir, hi ha sensació allò que deies tu, no?
De que la gent té calés allà?
Sí, a veure, el que passa, ja et dic,
el que més es nota,
perquè quan vas pels carrers i això,
no, i veus ja normal i tal,
però el que sí que es veuen són els cotxes.
És normal veure Ferraris, Benleys,
és a dir, una sèrie de cotxes que per aquí no es veuen
i que, bueno, la gent, tothom s'agira, no?, per veure'ls.
I això que no, ja et dic,
no es vam arribar a la part del casino,
perquè era de dia, llavors, clar, no hi ha tant de moviment,
però si no, per allà també es veuen.
Vau fer àpat, vau menjar a Mónaco, també, o no?
No, vam menjar de camí cap a...
perquè d'allà ja vam sortir,
perquè el nostre objectiu era fer nit a...
bueno, arribàvem a la tarda a Venècia,
llavors vam de camí d'un lloc a l'altre
és quan vam... quan vam venir.
Quan vam aprofitar per menjar.
La següent parada, com deies, de Mónaco,
era anar-vos cap a Venècia.
Sí, sí, sí.
Clar, un contrast brutal, no?, d'una ciutat a l'altra.
Home, clar, és totalment diferent.
Bueno, a Venècia tothom té les imatges,
les gòndoles, els canals...
Sí.
És, bueno, és totalment, totalment diferent.
aleshores, bueno, l'ambient d'estiu, relaxat,
veure les...
doncs això, tot l'encant d'aquella ciutat,
córrer pels carrerons,
intentar no perdre, no anar seguint les fletxes,
intentar anar a veure les coses més importants.
Quanta estona hi vau fer nit, dius, a Venècia?
Sí, sí, sí, vam fer nit.
Allà hi vau estar-hi més estona, eh?
Vam estar tot un dia, sí.
Vam arribar després de dinar
i vam marxar a l'hora després de dinar de l'endemà.
Què vau fer?
Doncs, bueno, vam carretejar tot el que...
tot el que te pots imaginar i més.
Vam córrer amunt i avall,
de punta a punta, de veritat,
vam anar de punta a punta,
o sigui que no es vam deixar res a veure.
I, bueno, intentar, doncs això,
les fotos típiques del...
del pont de Rialto,
el pont dels Sospirs,
veure la plaça Sant Marcos,
que estava plena, estava en sèrio.
jo he m'haginat vegades
i, com aquest any, no l'havia vist mai.
Quina època era, això, més o menys?
Vam anar al juliol.
Vam anar al juliol, a mitjans de juliol.
Però, vull dir, ja dic,
estava plena, plena, plena,
es va portar tots increïbles,
estaven a tope.
Vull dir que hi havia ambient,
potser, clar, ja és l'època...
Clar, i a més una ciutat turística
per excel·lència, també, no?
Sí, sí, sí.
M'imagino que amb gent de totes les procedències.
Sí, sí, no, i anaves a parlar
i senties parlar català,
vull dir que, en aquest aspecte,
vull dir, la gent es mou
i estava, ja et dic,
molta gent,
però, bueno, la veritat és que
això vam passar molt bé
i, vull dir, vam estar...
Allà vam poder descansar, també, una mica,
perquè, ja et dic,
el viatge, si no,
es fa una mica pesat.
Clar, les interioritats de Venècia
i vam passar-hi un dia...
Anàveu amb un grup molt gran de gent,
Josep Lluís, o...?
Érem 40 persones,
érem 40 persones
perquè es vam desplaçar
amb el grup juvenil.
Tenim dintre les bars
diferents seccions
i, en aquest cas,
jo apreníem els juvenils.
Aleshores, també anaven acompanyant,
anaven alguns pares
que es van afegir al viatge
perquè, a veure,
és un viatge interessant
en el sentit aquest
que, clar,
veus moltes coses
i et permet també veure
una mica de diferents països.
Ho dic perquè és una perspectiva
una mica diferent
de la que estem acostumats
a la volta al món,
òbviament també interessant
perquè no és el mateix
fer un viatge sol
o amb la parella
o amb un grup de 5 amics
que fer-ho amb 40 persones.
És clar,
el nivell organitzatiu
ha de ser molt diferent.
Ara m'imaginava allò
una quarantena de persones
recorrent els carrers de Venècia
per anar tots junts,
no?,
i tots una mica organitzats,
Déu-n'hi-do.
Sí, no, no,
a veure, té la...
Bueno, el que passa és que,
bueno, això més o menys
ja ho tenim per la mà
i el que va al davant
i que va més o menys
buscant els llocs
que interessen...
i els altres a seguir-lo, no?
Els altres a seguir-lo
i després necessitem
dos o tres al darrere
perquè ningú s'aturi,
perquè ja està el que es para
en aquesta botiga,
el que es para l'altre,
llavors al darrere diuen,
eh, parem.
Si anem esperant una mica,
intentem, a veure,
agilitzar,
que no tot...
Més o menys quan para un
que pari tothom,
perquè si no,
ara jo vull una Coca-Cola,
ara jo no sé què,
no acabaríem mai.
Després de Venècia,
imagino que torneu a l'autobús
i seguiu fent camí.
Sí.
Després de dinar,
doncs anem ja cap a Àustria,
cap a Klagenfurt,
en aquest cas.
Klagenfurt està dintre de Caríntia,
que és la zona que es diu
dels tres estats,
perquè toca el que és
la banda italiana,
la banda d'Eslovènia
i la banda austríaca.
I, bueno,
els Alps,
el final dels Alps,
és una zona molt, molt, molt bonica,
recomano,
si no l'heu vist,
que s'hi apropeu
perquè és bonica.
Deu ser aquí de Venècia
i aneu directament a Klagenfurt.
Sí, perquè la distància és curta,
em sembla que no arribi els 300 quilòmetres.
Mm-hm.
Gràcies.
Gràcies.
20 minuts per les 10.
Estàvem, de fet,
de camí cap a Klagenfurt,
cap a Àustria,
amb el Josep Lluís Penyalbert
i aquest viatge
que ens venia a explicar
a la volta al món.
Ho comentàvem ara
fora de micròfon,
Josep Lluís,
l'acordió aquesta que sona,
que ens ha posat
el nostre company Lluís Gómez,
que té importància
dintre de la cultura,
de la vida,
de la manera de fer, no?
Sí, bueno,
el nostre món,
que és de música i dansa,
doncs és molt normal
que quan ens trobem
en grups d'Àustria
i grups,
bueno,
també d'altres llocs d'Europa,
ja et deia,
la banda d'Itàlia i així,
que els grups
vagin acompanyats
per acordions.
Igual que nosaltres portem
la gralla,
la tarota,
instruments més propis nostres,
ells porten l'acordió,
el bombardí,
no el trombó,
els seus instruments particulars
i estan molt orgullosos
i a més,
clar,
la sonoritat que té
doncs dona molta amplitud.
Després,
t'explicaré,
o et preguntaré sobre la ciutat,
però,
l'experiència
amb el tema de l'esbart,
amb la qüestió
doncs més cèntrica
del viatge,
com va ser?
Home,
la veritat és que per nosaltres
són moments de convivència
com a més propera,
és a dir,
estem acostumats,
a veure,
ens agirem junts,
a veure,
tenim moments d'estar junts,
però clar,
evidentment,
estar set dies junts,
fer-ho tot junts,
a veure,
la convivència
és molt més extrema
i per tant,
la veritat és que
s'ho passem molt bé,
la majoria,
a veure,
quan s'acaba el viatge,
la llagrimeta cau
perquè, a veure,
han sigut moments
molt importants
i després té l'afegit nostre
que quan arribem allà
es trobem gent
de molts països,
hi ha moments de convivència
també amb ells,
explicar coses diferents,
es fan amistats
i, bueno,
són moments
que, a veure,
val la pena viure'ls.
Què recordes
de la primera sensació
que vas tenir
entre Pitch a Clà Helford?
Ja havies anat, no?
Ja hi havíem estat?
Sí, ja hi havíem estat,
però la gent,
jo mirava la gent
que no havia anat mai
i, clar,
quan entres
el primer que es veu
és el llac,
tenen un llac
que té uns 20 quilòmetres
de llargada,
és a dir,
que mentre vas arribant
el vas donant
tota la volta,
clar,
allò és impressionant,
totes les muntanyes
al voltant
i aquest mar,
perquè ells,
ells els diuen
mars enorme
allà al mig,
és molt bonic.
Després arribes
a lo que és
Clà Helford,
és una ciutat
molt verda,
clar,
allà per aigua
no es queden,
llavors tot el verd
està per tot arreu,
el contrast
és brutal
amb el que estem
acostumats nosaltres.
Com és la ciutat?
Dèiem abans
que és la capital,
no?,
de l'Andecaríntia.
Sí,
de l'Andecaríntia
no és massa gran,
deu tindre uns 100.000
habitants,
no té edificis
molt alts,
a part d'alguns,
però no,
normalment són edificis
més aviat baixets,
4 o 5 pisos,
inclús menys,
molt extensa,
té molts barris
també,
i tot el que és
la part antiga
doncs es va cremar
i per tant
és bastant modernet.
A veure,
tenen la catedral
així com a cosa
més antiga
i el que és
on està
el Parlament
de Caríntia
per entendre's
com a coses
més antigues
però totes les muralles
i això
ho van perdre tot
i s'hi queda
els carrers
per on
et diuen
mira,
per aquí
estava la muralla.
Mira,
doncs 92.400
habitants gairebé,
vull dir que
no te l'has anat
de massa.
Vau puc
visitar
tots aquests monuments,
totes aquestes coses
que ens expliques?
Sí,
doncs
una de les coses
que fa el grup
és
hi ha un matí
que
porten
un guia
i explicar
les coses
més importants.
Llavors,
donen un tomet
per tot el...
ho tenen bastant juntet,
ja dic,
la part més...
per dir-ho
més turística
i, bueno,
llavors
t'aporten a veure tot,
ho expliquen
una mica de cada cosa.
En altos,
com sempre ens porten a veure,
tenen
un carrer
peatonal
on hi ha tots els escuts
de les ciutats
que té as germanades.
Clar,
Tarragona està germanada
amb
Klagenfurt
i
està, a més a més,
just davant
d'una font
que tenen
que explica
la història
de com va néixer
el llac,
que és un enano
que tenen allà,
que és el que
en teoria
va fer origen
al llac
i l'escut de Tarragona
està al davant.
Bueno,
sempre s'anem allà
a fer
la típica foto.
ha de ser curiós
veure l'escut
de la ciutat
a
molts quilòmetres
de distància.
Sí,
per això,
a veure,
t'acrida una mica
l'atenció,
aleshores,
bueno,
aprofites
i te fas
la foto.
Josep Lluís,
quin clima
hi ha allà?
Feia calor?
Feia fred?
A veure,
mentre fa solet,
a veure,
és un clima continental,
mentre és
el dia...
Nosaltres vam agafar,
tenim molta sort,
i diuen,
quan veniu vosaltres
sempre fa sol,
digues,
que el portem nosaltres,
perquè, a més,
això es veu,
no?,
mentre que nosaltres
sempre anem per l'ombra,
ells sempre van pel sol,
que dius,
és diferent,
no?,
aquí sempre vas buscant
les sombretes
i ells no,
ells buscant el sol.
Aleshores,
la veritat és que
vam tenir bon temps
i durant el dia
s'estava bé,
no?,
a veure,
no,
ara no et sé dir
si feia 30 graus,
massa calor no en feia,
això segur,
i a la nit...
continental agradable,
no?
Sí,
sí,
i a la nit fresqueta,
eh?,
si et posaves la jaqueteta
no et sobrava,
la veritat,
és que no feia massa calor.
Quants dies hi passeu
a Clagenfurt?
Doncs estem 4 dies,
4 dies allà.
Com ho distribuïu?
És a dir,
els primers...
Què fem?
A veure,
ells el que intenten
és que tinguem
per l'údica
anar a ballar,
que de fet
és el que es tracta,
aleshores tenim,
es munten,
doncs el que et dic,
la visita
a lo que és Clagenfurt,
un altre dia
ens ensenyen
la comarca,
hi ha un altre dia
que és pràcticament
recepcions,
que ens rep
el president
de l'An,
l'alcalde
de Clagenfurt
i altres dies,
doncs que,
clar,
normalment a les tardes
aprofitem
per fer les ballades,
normalment
alguna a Clagenfurt
i alguna en algun poble
del voltant.
Clar,
el tema
de les ballades,
la gent d'allà,
com ho rep,
quin retorn
us dona?
No,
la veritat
és que
nosaltres estem
molt contents,
els nens,
bé,
els nens tenen 14 o 15 anys,
molt contents en el sentit de dir
és que ens aplodeixen molt,
ens aplodeixen molt.
La veritat,
allà ho viuen,
el folclore
el viuen molt,
la veritat.
Per exemple,
l'alcalde
de Clagenfurt
portava,
no el traig atípic,
però sí la jaqueta típica
d'allà.
Per exemple,
els guies que portàvem nosaltres,
tot el dia anàvem vestits
amb el traig
de la comarca,
és una cosa impensable
per aquí,
és com si ara aquí
dos nensin de catalans
tot el dia vestidets.
Però sí que ho tenen
pot ser més interioritzat
o viuen més,
el tema del folclore.
És una mica
l'imatge aquella
de la festa a la cervesa,
que van tots vestits
a la veritat,
és la mateixa història
però pel carrer.
I a quasi totes
les botigues de roba
venen el traig
típic seu
i inclús
el tipus
d'aquests
discounts que hi ha
també el tenen,
que dius
això ja és el colmo,
és com si aquí
en un discount d'aquí
trobessis el típic
traig de català.
Això és...
Per nosaltres
és diferent.
Estem a Klagenfurt
amb el Josep Lluís
a Peny Albert,
ciutat de Castell,
ciutat de Monuments,
no?
Josep Lluís,
el teatre municipal,
i vau estar-hi també?
Bueno,
exactament no sé
si és municipal,
el teatre sí,
de fet és bonic,
és gran.
No sé si ho pronunciaré bé,
l'estat theater,
estat theater.
Segur que ho pronunciaré
millor que jo
perquè jo
quan pronuncieva
alguna cosa allà
amb alemany,
doncs sempre
em rectificava,
dic no tinc bé
l'orella
o no tinc bé
la pronúncia.
Sí, sí,
és molt més gran
que el...
Bueno,
serà un tipus
teatre Tarragona
per entendre's.
I comentaves també
que ja vau estar
a la plaça
de l'Ajuntament,
no?
Sí,
el que va ser
el...
O sigui,
la dansa principal
on vam ballar,
bueno,
de fet ballàvem
sempre tots,
però bueno,
allà s'hi van afegir
diferents grups
d'ells,
és,
va ser el que
per nosaltres
seria la plaça
de la Font.
Tenen al fons
l'Ajuntament
de Klagenfurt
i és una placeta
molt boniqueta
amb els seus edificis,
les seves torres
típiques d'allà
i, bueno,
amb els arbres
i això dona...
La veritat és que
un caliu molt especial
i s'agraeix
poder ballar d'allà
a la sombreta
i fan molt bé.
Doncs moltes visites,
molts monuments,
abans ens comentaves
també la catedral,
no?
També que també
la vau poder visitar.
Sí.
la gastronomia de la ciutat,
clar,
vau passar-hi quatre dies,
imagino que
tastaríeu
algun menjar típic
o...
Sí, sí, sí, sí.
La veritat és que...
En què es basa?
Com és?
Bé, jo,
les cars i la cervesa
van tot el dia
amunt i avall.
Això sí que
no hi ha
res a fer.
Més que
el menjar,
ja et dic,
el beure,
la cervesa
va amunt i avall
i ells supercontents.
però les cars,
tot el tipus
de
de cars
fumades,
bullides,
a veure,
això ho trobes
bueno,
les típiques
frankfurs,
hamburgueses,
inclús
el darrer dia
ells que van fer
una festa
de comiat i tal,
ens van fer
un porc
al forn,
però
molt, molt, molt bo.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do,
és a dir que
bon lloc també
per tastar-ho,
per menjar
i per...
Sí, sí,
perquè a més
el van portar
el típic aquell,
o sigui,
tot sencer,
cap i tot,
el van portar allà
perquè el veiéssim
i després
xa-xa-xa-xac
el van fer
perquè poguessin menjar.
Quatre dies
a Klagenfurt
i després
d'aquestes coses
que ens has explicat,
clar,
doncs queda
el moment de la tornada
que també
vau aprofitar
per anar fent aturades
igualment
que el viatge
de nada,
per no fer-ho tot
d'una tirada,
òbviament que
es faria molt pesat
com deies tu abans.
Sí,
perquè a veure,
encara que estem acostumats
a viatjar,
es movem però sempre es movem en bus
i són viatges
més o menys llargs,
clar,
aquest sobressurt una mica
del que seria la mitjana.
A les hores de tornada
el que vam fer
van fer dues parades,
una va ser primer
a Verona,
és una ciutat molt coquetona,
molt petita,
i a Itàlia...
I ara hi van els...
perdó,
els nanos nous de Tarragona
viatgen demà
cap a Verona.
Sí,
perquè fan una trobada
d'entitats catalanes.
La pleg...
sí,
la pleg de...
Adifolc.
Adifolc,
correctament,
sí,
sí,
estava anunciat,
jo tinc una foto,
me la vaig fer al costat
una mica perquè posava
una mica els dies
i els grups que anaven
i tal,
i com que ja estava anunciat
me la vaig fer
una foto,
dic, mira,
així com si ja hagués estat,
ja queda bé.
Molt bé.
I, bueno,
ho explicaven això
i és una ciutat molt petitona,
amb un casc antic
molt, molt, molt interessant,
també molt ple de gent,
no sé,
a veure,
suposo que, bueno,
l'estiu ja ho té tant,
ja ho té això,
però, vaja,
molt, molt ple de gent
i vam anar a veure
la típica,
la casa de la Julieta,
on diuen que vivien
els Capuleto,
on està inspirat...
Que també deu ser
un punt turístic importantíssim,
no?
Sí, sí, allò és...
Com qui va a Verona
deu anar a veure
la casa de la Julieta Capuleto.
Sí, sí, sí,
bueno, allò suposo
que deu ser
el punt neuràlgic
on s'ajunta tothom
perquè, a veure,
entres allà,
que és un carreró
que damunt,
com sempre,
quan vas fora,
sempre has de trobar
alguna cosa
que estigui en obres,
perquè, si no,
no pots dir
que has gaudit
del viatge.
I tot el que vam trobar
va ser això,
aquesta vegada,
el que estava en obres.
Teníem tota l'entrada
tapada i tal,
llavors, bueno,
l'entrada aquella
que no és massa gran,
allò era japonesos,
xinesos,
bueno,
quantitat de gent
allà al mig,
tots intentant
arribar a l'estàtua
que hi ha
per fer-se
la fotografia típica
amb el balcó,
etcètera,
els records...
Allà sí que és difícil
dominar els 40,
perquè allò era
de bojos,
ja vam dir.
Clar, tothom volia
fer-se fotografies,
tothom volia...
Tothom,
hi havia una geladeria
al costat i tothom
a la geladeria.
És l'altra opció,
10-20 minuts
d'esbarjo
i després ens trobem aquí.
No, això ho fem sovint,
perquè, clar,
això és impossible
de manegar.
A veure,
les coses més
que s'ha de veure
anem tots junts
perquè ningú es perd
i ningú vegi
d'allò,
però després
allà al costat
de la casa de la Julieta
que està a la plaça
de les Herbes,
allà vam dir,
bueno,
una horeta
i...
Cap a l'autobús, eh?
Bueno, no,
cap a l'autobús o...
Es van tornar a trobar,
és a dir,
una mica d'esbarjo
cadascú que vagi
al seu ritme,
que compri els rècords,
el que vulgui
un gelat, un gelat,
que vulgui un granitzat, un granitzat,
clar, no podem anar a 40
en un lloc
perquè allò és horrible.
Llavors, cadascú
és buscar la seva autonomia
i al cap d'una horeta
es tornem a trobar tots.
Sis minuts
i seran les 10 del matí,
estem fent aquest retorn
de Klagenfurt
amb el Lluís Penya Albert
a la volta al món
de Tarragona Ràdio.
Vau visitar alguna cosa més
des de Verona?
Bueno, a Verona
vam veure...
S'hi vam arribar fins al riu
per arribar al castell
i al pont que el cruza,
però al final
no vam arribar
perquè feia calor
i vam decidir
veure'l de lluny,
fer-se les fotos
des del pont que hi ha abans
i vam complir.
Perquè vam dir,
ostres, ara si hem d'anar
després hem de tornar.
Clar, i això té el seu inconvenient.
I després d'hiat
de retorn cap a casa?
Vam fer una altra parada a Milà.
Vam aprofitar per sopar.
Una mica això,
vam parar
allà al castell de les Força
i a partir d'allà
vam baixar a Chinochano
cap al Duomo
veient l'ambient
d'allà de Milà,
allà tot molt més tranquil.
Clar, vam arribar ja cap al vespre,
eren les 8 de la tarda o així.
Estava tot molt més calmat.
Vam poder veure tranquil·lament
la plaça del Duomo,
les galeries que hi havia
allà al voltant
i era més que res
estirar les cametes,
veure la paraqueta més central
i poder sopar.
A la nit, eh?
Vau anar?
O sigui, ja era el capvespre, diguéssim.
Sí, sí, sí, allà ja vam arribar...
Vau fer nit allà o no?
No, allà ja el que vam aprofitar
va ser per fer
tota la tirada de nit a l'autobús
i arribar aquí l'endemà.
Doncs aquest retorn ja cap a Tarragona
en grans trets.
Josep Lluís,
recomanaries el viatge?
Sí, a veure,
és una mica
fer-ho en calma,
potser nosaltres ho fem una mica express,
en el sentit que, clar,
això en una setmana
ho has d'haver fet tot.
Però baixes una bona ruta
de baixar i de pujada, eh?
Si veus tres països
les coses són boniques,
ja dic, nosaltres anem canviant
perquè altres vegades hem parat a nims,
és a dir, els llocs de parada
pots anar variant
i la veritat és que
es queda anar per molt.
I després la part aquesta d'Àustria
és bonica
perquè és molt diferent
al que estem acostumant nosaltres
i ja et dic,
i té la gràcia
que els llacs
supleixen la platja nostra,
és a dir, allà et passa el llac a banyar-te
i és molt interessant
perquè surts
i en comptes de trobar la sorra
trobes la gespa
i per nosaltres és una cosa
que ens toca molt.
És com a mínim curiós.
Teniu en previsió
algun altre viatge
de manera imminent
amb un futur immediat?
Sí,
el 10 i 11
anem a Toledo
que anem a fer també,
anem a ballar
i és un poble
que està,
em sembla,
uns 12 o 14 quilòmetres de Toledo
que es diu
Villaluenga de la Sagra,
que és de pràctica
per dir el nom
i aleshores
estarem allà dissabte i donetge.
Vinga,
doncs aquest sí que us queda més prop, eh?
Home,
a comparació
de l'altre,
aquest cas...
Déu-n'hi-do,
però vaja,
també són
alguna estoneta amb autobús, eh?
Vull dir que d'això no us salveu.
600 quilòmetres
no se'ls treu ningú.
Josep Lluís Penyalbert,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
a La Volta al Món,
ha estat un plaer
fer aquest recorregut amb tu.
A vosaltres
per haver-nos invitat
i nosaltres per explicar-ho,
doncs molt encantats de la vida.
Moltes gràcies.
Tres minuts
i arribarem a les 10 del matí,
ho farem encara
amb aquesta música
de fons
també n'escollida
que finalitza
La Volta al Món d'avui
i nosaltres hi tornarem
a partir de demà
dos quarts de deu
amb més viatges
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
De seguida tornem fins ara.
Vols fer La Volta al Món amb nosaltres?
Vols explicar-nos
les teves aventures pel món?
Has fet un viatge
que t'hagi emocionat?
Ens ho vols explicar?
Envia un correu a
elmatí
arroba
tarragonaradio.cat
o contacta'ns
a través del Facebook
o Twitter.
Fem amb tu
La Volta al Món
cada dia
a dos quarts de deu del matí
al matí
de Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.