Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja ens ho vas dir!
Fa temps!
I el procés encara dura!
Què esteu fent amb la ubicació de les novel·les?
Bé!
La secció de novel·la tothom que coneixi la biblioteca i aquesta secció
fins ara estava organitzada alfabèticament per autor.
és a dir, si tu buscaves l'Isabel Allende sabies que havies d'anar a la A de Allende i buscar 8,
8 significa, per nosaltres representa la narrativa, i l'all de Allende, A-L-L de Allende.
Ara, bé, molta gent ens venia a preguntar, per exemple, et venen allà i et fan la consulta.
Les novel·les romàntiques, clar, les teníem totes separades, cadascú dins de la seva autora i era complicat.
novel·la històrica, clar, si li agrada algun autor, vagi directament a aquest autor.
Heu detectat que la gent busca més per gènere que no pas per autor.
Exacte, exacte. I a partir d'aquí, el grup de treball de col·lecció va veure l'oportunitat,
ja que, bé, també ho he de dir, la biblioteca no tenia, vull dir, el pressupost està molt retallant,
no hi havia tanta possibilitat de compra i era una manera de fer reviure aquest fons,
de donar-li una nova imatge, de netejar-li la cara...
De posar en valor, com dient sempre, aquells llibres, aquelles novel·les que potser només tenen un any.
Exacte. I que ja no sabies on parava. Exacte.
I llavors ara estem treballant per organitzar tot el fons de novel·la per gèneres literàries.
Ja fa un temps que ho treballem, ara estem més o menys a la meitat.
podríem dir que han fet una de les grans, la novel·la històrica, que era una de les grans que suposava moure uns mil llibres.
Això, aquesta ja està acabada, per exemple, i també ho enganxem en una època que la novel·la històrica està molt de moda.
S'ha fet, la setmana passada es va fer la setmana de la novel·la històrica a Barcelona, al Bord Centre Cultural, i bueno, la novel·la històrica, per exemple, és una de les acabades.
també està acabat tot el que és el gènere d'aventures, la novel·la d'aventures, la novel·la d'intriga, la policia que s'està acabant als últims serrells, etcètera.
A més, li heu atorgat, perquè encara sigui més gràfic, una icona, una imatge, un dibuixet, un emoticon, per exemple, els diferents gèneres.
Exacte.
Cada gènere té un dibuixet, té un pictograma que l'identifica. Per exemple, la novel·la d'aventures, el pictograma és un vaixell pirata.
Llavors, el que és la localització del document, jo és que ara potser parlaré en termes molt de bibliotecària, però quan busquem el document al prestatge, sabem tots els que anem a la biblioteca,
ho sé jo, i ho saps tu també, que hem de buscar el topogràfic, el que diríem, com el localitzem, aquell, només aquell.
En aquest cas, també hi ha una lletra que identifica el gènere, en el cas de les aventures, a més del vaixell, hi ha una A que identifica que aquell serà el gènere d'aventures.
Altres icones que també trobareu, per exemple, per la intriga, hem escollit una porta així entreoberta, que dius, ai, si l'acabo d'obrir, què passa aquí? Intriga.
Molt bé. I la I? La I seria la intriga, en el cas del lloc, em trobaríem la I.
Això ho heu fet per tenir poca feina, perquè no us preguntin gran cosa.
Clar, el primer moment que vam començar a posar això, molta gent que és assídua a la biblioteca, li va ser un xoc, va dir, ups, i li costava molt identificar
cada gènere en cada pictograma i això.
Bé, ara m'he intentat fer un flyer explicatiu que diu cada gènere, amb quina lletra va associat i amb quin pictograma s'associa.
De quina manera ho teniu ja per grups, vull dir que totes les portes entreobertes, tota la intriga, la trobarem junta.
I estan totes juntes, sí. Si està intentant, vull dir, tots els gèneres aquests que ja estan acabats, estan tots ja tots junts i tots organitzats,
i llavors ens queda sempre el calaix de sastre del final, totes aquelles novel·les que no saps ben bé on encabir-les,
que bé, amb això hi anirem treballant, sempre ens quedarà un...
Això és molt difícil, eh?
Sí, ens quedarà un racó que mai saps on ubicar-lo, però bé, estarà explicat, vull dir que les que al catàleg trobeu 8 i 3 lletres serà que no entra dins de cap gènere,
que és una novel·la, doncs, sense identificar, i que estarà en la mateixa sala de la novel·la, però al final de tot.
Val a dir que igualment podem buscar, doncs, a través del catàleg virtual que teniu, podem buscar novel·les per autors, eh?
Exacte, sí, sí.
Clar, perquè ara Isabel Allende potser la trobem en 3 prestatges diferents.
Allende està bastant aventures, hi ha coses aventures, sí, i no sé si hi ha aventures, em sembla.
Si es trobarem, tot i que els autors som anar a repetir gènere, però potser sí que hi ha autors...
Hi ha algú que queda dispersat, fins i tot, per exemple, hi ha autors que, bueno, no estan definits dins un gènere, però en cert moment han publicat una cosa, doncs, històrica, clar.
Clar.
Si no estan definits en un gènere, la seva producció normalment estarà fora del gènere, però aquella novel·la que és històrica estarà allà dins.
Llavors és important, sobretot, consultar el catàleg i si teniu qualsevol dubte que no trobeu res, sabeu que teniu el personal a punt per resoldre dubtes i això.
Molt bé, redistribució de les novel·les a la biblioteca, a l'apartat de novel·les.
A més, cosetes, vols que parlem de novetats?
Exacte, sí, parlem entremig de l'organització aquesta, doncs, anem comprant novetats a poquet a poquet, perquè els temps estan com estan, però, bueno, anem incorporant coses.
Per exemple, una de les novetats, tot i que és una redició d'un llibre d'Isabel Clara Simó, és una redició, però, bueno, l'han tornat a reditar, és La vida sense ell, que, bueno, és un dels llibres més consolidats i més llegits d'Isabel Clara Simó i es tracta, doncs, un fill reviu la història de la seva mare a través dels seus diaris, de tot el que li ha deixat la seva mare en pica mort.
Ell reviu tota la història que ella va viure amb el seu pare, bueno, és una història una mica fosca, de maltractament, i fins i tot, i acaba ben assassinat.
És un llibre que ja fa anys que va sortir Isabel Clara Simó, que ara l'han reditat i és La vida sense ell.
Després, he portat de tots els gèneres, eh?
Molt bé.
Després, en el gènere fantàstic, per exemple, tot i que molts també ho podrien ubicar dins la narrativa romàntica,
i el nou llibre de Matías Malzié és l'autor de La mecànica del cor i La llargada sombra de l'amor, us ho recordar?
És un llibre d'aquests crossover que és, bueno, que serveix tant per joves com per adults.
És un llibre molt poètic que tracta la història de mort, de personatges que a vegades són fantàstics,
perquè en el primer llibre, per exemple, parlava d'un noi que tenia un, com a cor, era un rellotge de cucut.
Vull dir, són llibres romàntics, però el fet d'incloure personatges en coses així fantàstiques,
doncs nosaltres l'encabem en la novel·la fantàstica.
Com es diu el llibre?
El nou és el petó més petit.
El petó més petit?
Sí, ha escrit La mecànica del cor, La llargada sombra de l'amor, que ha tingut molt èxit.
Bueno, la gent l'ha vingut a buscar molt a la biblioteca, fins i tot La mecànica del cor va formar part d'un club de lectura de joves
i ara ha tret aquest tercer llibre, El petó més petit.
Autor, recordem?
Matías Malzié, és un francès.
Després tenim la nova novel·la de Paul Auster, bueno, novel·la, és novel·la autobiogràfica.
Paul Auster va, fa un any o així, va dir a Diari d'hivern, que començava fent una autobiografia seva,
començant a explicar la seva vida i això, i ara continua amb informe de l'interior.
A veure, jo no l'he llegit, però he llegit les crítiques, les crítiques el deixen bastant.
Vull dir, a la gent que li agrada a Auster segurament li agradarà aquest llibre,
però vull dir, perquè si hagi d'introduir potser no és un dels millors llibres que pugui agafar.
Parla d'ell, sí, però parla d'ell d'una manera molt desigual, saps?
I segons els crítics, justifiquen aquest llibre, diuen, perquè bàsicament és el món editorial
que obliga a un autor tan prolífic i amb tant èxit que editi un llibre cada any.
I clar, al final dius, a veure, un llibre cada any, si el llibre ha de ser una mica justet, no cal.
I en aquest cas seria això, qui li agrada a Auster segurament li agradarà i el podrà conèixer una mica més,
però que ho sapigueu, que la crítica no està gaire a favor d'aquest últim llibre.
Parla d'ell.
Com es diu?
Informe de l'interior.
El primer era Diaris d'hivern, començava parlant d'ell i ara continua amb Informe de l'interior.
D'acord?
Després tenim en el gènere del terror, que també el tenim identificat als gèneres de la novel·la,
Stephen King, Stephen King torna...
Oh, no para aquest home.
Doctor Sueño.
No para, sí.
Doctor Sueño, es diu?
Doctor Sueño, què?
Però aquest m'ha cridat l'atenció, perquè jo no soc massa de terror, però bueno,
és la seqüela del Resplendor.
És a dir, el Resplendor, aquell hotel, allà dins tancat, tres persones, d'acord?
Sí.
Doncs ara, 36 anys després, Stephen King es planteja què va passar amb aquells tres personatges, d'acord?
Ara el nen petit ha crescut, d'acord?
Bé, aconsegueix una feina en una residència d'hàbits,
té més o menys dominat les seves visions i aquestes coses,
però es retroba amb una nena que li passa el mateix que quan ell era petit,
que té aquests resplendors, aquestes coses,
i bueno, ell l'ha d'ajudar a encaminar totes aquestes noves visions.
Bueno, novel·la de terror, Stephen King, diríem la segona part del Resplendor.
Segurament és per col·leccionistes, no?
És d'aquelles que qui s'hi fa...
I és fidel, Stephen King, llegirà i li agradarà.
Qui té curiositat pel Resplendor, doncs potser també l'agafarà.
Doctor Sueño, Doctor Sleep.
És que sona tan malament, tan còmic, no això, Doctor Sueño?
Sí.
Però sí, sí, és tradució literal.
Sona còmic, però sona a la vegada...
Sona còmic, però sona...
Doctor Sueño, Stephen King, dius, ai, no ho sé.
Sí, sí.
Dius, ai, còmic, però no...
Ahà.
Però bueno.
Molt bé.
El següent estaríem en l'apartat de les memòries, dins els gèneres de novel·la també hi ha un apartat de memòries,
que és això, doncs, evocacions de la infància, la joventut, de la vida d'un mateix, és a dir, d'un escriptor mateix.
I la novetat seria, per exemple, el tramvia groc de Joan Francesc Mira.
És un escriptor valencià, un dels més prolífics i més assentats a la literatura catalana contemporània,
i el tramvia groc, doncs, això, evoca la seva infantesa, els seus primers anys de joventut, a la València de la postguerra,
perquè ell va néixer el 39, doncs, això, de la València del 39 fins als 50 i tants, parla.
I per què el tramvia groc? Perquè ell vivia a València, en un barri que es diu La Torre,
i resulta que és com la frontera, el final de la ciutat, i per allà hi passava un tramvia groc,
i per ell aquell tramvia va esdevenir un símbol de la seva infantesa, i parla de tot això de la família,
de la seva mare, del seu pare, la mort sobtada del pare, etc.
Molt bé. Montse, no tenim massa temps. Vinga, seleccionem potser l'últim, si et sembla.
Bé, a veure, què més? Mira, Matar el meu pare, que és el que he portat.
Sí, és que se n'ha portat tres, la Montse, Bertolí.
Carina Berkefelt.
Això, Matar el meu pare o Matar a papà, d'acord?
És novel·la policíaca, el que passa és que és una mica diferent,
la novel·la policíaca normalment primer hi ha un crim i després s'esbrina qui l'ha matat.
Doncs en aquest cas comença que hi ha algú que està planejant un crim,
no se sap qui és i l'esdevenidor de tota la novel·la és saber qui està planejant el crim,
a qui volen matar i si s'aconseguirà o no al final.
Ah, que xulo.
Matar el meu pare.
Diuen que és de les que enganxen, eh?
Exacte, i si busqueu el book tràiler, que jo l'he buscat per internet,
busqueu Matar el meu pare i book tràiler,
o estropeus aquell book tràiler i dius, mira, aquesta novel·la m'ha d'enganxar.
Una altra més d'intriga i així és la de John Verdon,
que és aquesta not Rafis de Peter Pan,
és intriga, un inspector que continua les seves peripècies,
com totes les altres novel·les de John Verdon,
és el mateix personatge.
I les 10 oques blanques?
I les 10 oques blanques de Gerard Báquer.
Sí.
És una història molt quotidiana,
és la història d'una senyora que viu en una granja,
és una vida quotidiana, però bueno,
el que et pot semblar que és una cosa que no et pot interessar,
que la vida quotidiana ja tinc la meva i que no té cap interès,
doncs en el fons l'autor intenta escarbar i entre línies vas veient.
Ah.
Bueno, que també...
Que també t'ha soquet.
Va més enllà, exacte.
Que les vídeos encara siguin quotidianes hi ha coses molt interessants.
Molt bé.
Ens queda un minut, Montse, si et sembla.
Ens hem deixat moltes novetats,
però un minut per anunciar almenys dir el titular de les activitats de la biblioteca aquesta setmana.
Vale, aquesta setmana.
El dia 20, dia 20 de novembre, a dos quarts d'una del migdia,
hi ha el Vermut Poètic,
el Nalmar de l'any amb Vincent Andrés Estallés,
són lectures de poesia en veu alta d'aquest mateix autor.
Podeu venir a la biblioteca a dos quarts d'una del migdia
i hi ha la col·laboració del Vermut i Zaguirre,
que hi haurà una mica, clar, si és Vermut, sense Vermut, malament.
Després, la Blanca Busquets ve també el dia 20 a la set a parlar dels seus llibres.
I el dijous 21 hi ha el Domingo Chinchilla,
que són en el marc de les llegendes urbanes,
són això, llegendes urbanes per adults.
Molt bé. Gràcies, Montse Bertoli,
que al final t'hem fet córrer i ens hem quedat amb ganes de moltes més novetats.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.