Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ariadna, tot seguit ho escoltarem a aquesta entrevista
i també la seva visió informativa del que ha estat l'estiu per ells.
Després parlarem amb els companys de l'associació MeniSalut La Muralla
que estan preparant ja un ampli programa d'actes
que culminarà de cara a desembre.
S'allarga aquest programa en el marc del dia 10 d'octubre,
que és el Dia Mundial de la Salut Mental.
Tot seguit anem a escoltar aquest enregistrament
que realitzàvem la setmana passada amb els companys de la Fundació Privada Onada.
Moltes gràcies per sintonitzar Tarragona Ràdio.
Comencem el tothom.
Doncs primer tothom de la temporada, primer dilluns de la temporada
i primera col·laboració de la temporada.
i com és habitual ho fem amb els companys de la Fundació Privada Onada
que ja l'any passat ens van venir a visitar.
Si no recordo malament, aquesta és la quarta vegada
que ens acompanyen als estudis de Tarragona Ràdio
per fer l'espai a tothom amb nosaltres.
Així, nois, que molt bon dia.
Si voleu, us presenteu, aneu dient els noms
i així els nostres oients podran també conèixer-vos
i saber qui ens acompanya avui als estudis de Tarragona Ràdio.
Josua.
Serge Torres.
Laia Juncosa.
Josep.
Mario Antonio.
Esther López.
Doncs ells són els integrants d'aquest grup que avui ens acompanya
i que crec que heu preparat diverses coses,
una entrevista, diverses notícies.
Vaja, vosaltres mateixos expliqueu-me i expliqueu-nos
què és el que ens heu portat per avui.
Qui comença, Mario?
Sí.
Vinga.
Expedicions.
Nombre del conjunto de obras que han estado expuestas
en el Espai de Trovada de Campoclar.
Desde el mes de junio hasta el final del mes.
Ha sido una exposición donde artistas, científicos,
educadores sociales, niños han dado una visión
de los barrios populares.
Nani, te damos la bienvenida
y agradecemos que estés hoy aquí con nosotros.
a continuación, te haremos unas preguntas.
nani, ¿qué pretendías con esta exposición?
Hola, bueno, pues yo soy la cabeza visible
de un grupo muy grande de gente, ¿no?
Que, como ya has dicho antes, ha dicho tu compañero Mario,
eran, son artistas, científicos, educadores sociales y niños, ¿no?
y yo soy el gestor que ha hecho posible esta exposición, ¿no?
Pero las obras integrantes la ha hecho un grupo muy grande de gente.
Lo que se intenta en esta exposición es precisamente
intentar captar a través de estos artistas, científicos,
y tal, la palabra de la gente del barrio, de los barrios de Ponén, ¿no?
Y de Campo Claro, que también vosotros tenéis ahí una de las sedes.
Y, pero, ¿qué tipo de palabra, no?
Pues lo que queríamos intentar ver,
qué piensan las mismas personas de la gente del barrio
sobre su barrio, incluso pincharlos un poco
y saber qué prejuicios tienen la gente de barrio, ¿no?
Porque a veces se piensa, Campo Claro es un barrio chungo, ¿no?
Como puede decir una palabra así.
Pero, ¿qué significa esto de que es chungo, no?
O, bueno, y que si realmente lo piensa la gente de dentro,
¿y qué piensan los del centro respecto al barrio de Campo Claro
o en general los barrios de Ponén, no?
Esta era nuestra, una de las preguntas que queríamos hacer.
Pero no queríamos que fuera una respuesta dura,
sino que a través de científicos y artistas
diera cada cual su visión,
pero siempre a partir de la palabra del vecino.
Y esto sería un juego más o menos como que,
imagínate, no sé,
te hago una pregunta yo a ti.
¿A ti qué disciplina artística te gusta?
¿Te gusta la foto, el vídeo, la música?
¿Qué te gusta a ti?
Me gusta mucho la música y también lo que es pintar, dibujar.
Pintar, dibujar.
Pues mira, la música, ponemos la música.
Imagínate, en nuestro equipo de artistas hubiera un señor que sabe hacer canciones.
Entonces te diría, bueno, vamos a hacer una obra conjunta
que luego pueda ir a una exposición, ¿no?
Y entonces trabajaría contigo durante un tiempo para fabricar una canción.
Y esa sería la obra que tendrías tú con ese artista
y que a lo mejor sonaría en una hipotética exposición,
que sería la banda sonora de esa exposición.
Pues esto es lo que hemos hecho con muchos artistas y científicos, ¿no?
Pues uno se hace en fotografía, pues va con alguien del barrio y dice
¿qué fotografías quieres que hagamos?
Pues esos han sido las fotografías, dibujos.
Eso es lo que realmente se ha podido ver en esta exposición.
La palabra de la gente a través de las disciplinas artísticas y científicas.
Los científicos también lo han hecho recoger.
Saber qué es lo que opina la gente e intentar darle algún tipo de valoración.
Este es el espíritu de la exposición que hemos hecho.
¿Qué te impulsó a hacerlo?
¿Qué te impulsó a hacerlo?
Pues yo creo que...
Bueno, hay muchos motivos, ¿eh?
También hay motivos porque me gusta el arte en general y...
Pero el impulso general es, sobre todo, eso que he dicho antes, ¿no?
Recoger la palabra de la gente, de la gente de la calle.
Aunque parezca que estamos viviendo un mundo en que la comunicación,
en la que estamos en la radio, ¿no?
Que sea muy directa y muy fácil.
Hay muchas palabras mediatizadas,
pero recoger directamente la palabra de la calle, eso no es tan normal.
Entonces, que poner una gente que directamente trabaje con las personas del barrio
y que sea, además, es la voluntad, directo, pues, bueno, no es tan habitual.
Entonces, esa es la voluntad que no se inspira, no solo a mí,
sino que inspira a todo el equipo que formamos este proyecto de expediciones, ¿no?
Y tanto es así que, bueno, hubo varios motivos a los cuales nos empujaron a trabajar con niños, ¿no?
Porque los niños creemos que es la gente,
una gente con la que se puede trabajar de una manera muy divertida
y que su palabra es el futuro del barrio, ¿no?
Y que es una palabra muy honesta y muy directa.
Entonces, eso, pues, bueno, eso es lo que uno de nuestro espíritu es.
Buscar la palabra y, además, cuanto más pura, mejor, ¿no?
¿Qué tipo de sentimiento quería despertar a la gente?
¿Sentimientos despertar a la gente?
Una bonita pregunta que me haces.
Pues, ojalá que muchos.
Hombre, claro, sobre todo, mira, me gustaría eso, despertar sentimientos, no sé cuáles,
ojalá que positivos, ojalá me gustaría despertar, pues, la curiosidad de la gente que lo vea,
me gustaría despertar las ganas de hablar del propio barrio, ¿no?
Igual que hemos trabajado con una serie de personas del barrio,
con niños que, además, pertenecen a la Fundación Casa Lamig,
muchos de ellos, bueno, pues, que tuvieran ganas de expresarse,
de expresarse en general y artísticamente en particular, ¿no?
Y, incluso, pues, entonces, que sea, estos sentimientos podían ser, pues, algo bonito, ¿no?
Pero también si tienen rabia, ¿no?
Y dicen, y quieren ir a protestar al alcalde, por ejemplo,
y decirle, yo quiero que en mi barrio, pues, haya más parques,
o que haya más árboles, o que haya lo que sea,
pues, eso también, que te nazca de dentro y que tengas ganas de decirlo.
Y eso se puede decir a través de una pintura, a través de una canción,
como hacíamos con tu compañera,
o viendo un día delante de la Puerta del Ayuntamiento como una acción poética
y diciéndole al señor alcalde, quiero verle, ¿no?
Pues, bueno, si no lo proponemos, un día lo podremos conseguir.
Pues, eso es lo que me gustaría despertar en la gente que lo ve.
¿Cuánto tiempo lleva montar la exposición y decirte la...
Bueno, colgar cuadros es muy rápido, pones una chincheta en cada papel y ya está,
pero el proceso de elaborar una exposición, realmente en esta en particular,
desde que empezamos a pensarla, pues, hemos estado casi dos años,
¿eh? Así que el proceso es bien largo, ¿eh?
Pero, también para no... porque te digo que una exposición lleva dos años a hacerla,
para decir, ay, pues yo no me lío a montar una exposición.
Pero, es decir, no es difícil montar una exposición, ¿no?
Lo difícil es tener la idea para encontrar el contenido, ¿no?
Pero, luego, a la hora de llevarla a cabo, al contrario,
esta en particular ha sido muy fácil.
El espíritu de esta exposición y del trabajo que lleva detrás
es, precisamente, que los materiales y la manera de hacerla
sea muy barato y muy sencillo, ¿no?
Si os habéis fijado, la mayoría de las fotografías expuestas
estaban imprimidas en papel, que casi, pues, con una fotocopia.
Con eso queríamos dar un mensaje de que lo importante
no es el material en que están hechos,
sino la fotografía que hay dentro, ¿no?
Y el espíritu que esconden.
Y, entonces, también, visteis que había, no solamente fotografías,
sino que había vídeos.
Es decir, no necesitas más que una tele,
que te llevas de casa y, bueno, te ponen...
explica una historia a través de ese vídeo.
Es decir, todos los materiales que había allí
eran muy baratos, ¿no?
Incluso el más caro que...
Es decir, el material más caro que había
era una camiseta, ¿no?
Que un artista, en vez de pintar cuadros o pintar lo que sea,
pues, lo que hacía es pintar camisetas, ¿no?
Que es algo que llevamos todos, ¿no?
Pues esto, pues, lo pusimos ahí como si fuera una obra de arte.
Realmente lo es, ¿no?
Si un artista hace un bonito dibujo.
Entonces, con esto quiero decir que
montar una exposición no es caro, ni es difícil.
Lo difícil es, claro, los contenidos
y saber qué quieres mostrar
y qué mensaje y qué sentimientos quieres despertar.
¿Sientes acogida por la gente del barrio?
Pues sí.
Y eso es algo que
no solamente me alegra
y me inspira, ¿no?
No es algo personal, ¿eh?
No es que yo me sienta...
Bueno, sí me siento acogido,
pero es no solamente yo,
sino todos los que formamos el equipo, ¿no?
Expediciones.
La manera de...
La dinámica que hemos hecho es...
Bueno, estos artistas que hemos dicho,
estos científicos,
no hablan...
Porque sí, desde fuera,
sino lo que hemos hecho es invitarlos
a que vivan un tiempo en el barrio, ¿no?
Entonces, incluso hay gente que es de Francia,
artistas que son de Francia
y científicos que son de Francia
y de Polonia
y otras partes de Europa,
porque esto es un proyecto europeo,
pero no queríamos que hablaran del barrio
como desde fuera,
sino que vivieran un tiempo allí,
que fueran a tomar café
donde iba toda la gente del barrio,
que compraran las verduras en el mismo sitio
y que tuvieran esa experiencia real, ¿no?
Entonces, en ese proceso,
la gente del barrio, pues la verdad,
se ha portado muy bien, ¿no?
Y yo creo que también eso transpira luego
en las obras que se han hecho.
Y entonces la acogida ha sido fantástica.
Yo creo que faltan muchos más proyectos
como este y similares, ¿no?
Que se haga más cultura en el barrio,
que se haga más actividad,
porque la experiencia nos demuestra
que la reactividad,
la respuesta de las personas del barrio
es muy grande y muy buena.
Así que esto, haya dinero o no,
haya fondos de la Unión Europea o no,
seguiremos trabajando en el barrio
para seguir cogiendo la opinión de la gente
y su palabra y elaborar cualquier otro tipo
de proyecto cultural.
Hemos sabido que la exposición se traslada
al puerto de Tarragona.
¿Qué puedes decir de ello?
Pues bien, es un paso más, ¿no?
Nuestro primer objetivo era hacer la exposición
dentro del barrio,
porque ya que hemos trabajado en el barrio,
con gente del barrio,
pues hacerla en un sitio
donde fuera fácil acceso para todos los vecinos.
Pero también creíamos que era importante
que no se quedara la cosa en el barrio,
que fuera más allá.
Y de hecho, claro, al ser un proyecto europeo,
no solamente irá al centro de la ciudad,
que también es un acto muy simbólico,
de saltar esta barrera que parece el río Francolí,
que todo lo que sea más allá del barrio
pues sea el más allá, ¿no?
Y el centro sea el centro, pues no.
Queríamos hacer eso,
una exposición en los barrios
y también en el centro de la ciudad.
Pero luego esta misma exposición
va a ir por toda Europa, ¿no?
Va a ir a Francia, va a ir a Polonia,
va a ir a Alemania, va a ir a Rumanía.
Es decir, que lo que se haya expuesto aquí
y cosas similares,
es decir, esa voz, esa palabra de la gente del barrio,
esos sentimientos van a ser expresados en toda Europa, ¿no?
En el fondo lo que queremos demostrar
es que Europa o las ciudades de Europa
no crecen, no son todas como el centro de la ciudad, ¿no?
Cuando te dices, ¿cómo es Tarragona?
Pues tú te imaginas la catedral
y ahora mismo que estamos en fiestas
pues parece que todo se focalice allí, ¿no?
Venga, en la juerga, todo es en el centro.
Pero realmente las ciudades no se expanden
como si fueran cosas bonitas y siguen haciendo...
No, no, sino se hacen a través de barrios, ¿no?
Y a través de barrios populares.
Y es cómo se van creciendo.
Entonces, las problemáticas que nos podamos encontrar allí
de todo tipo, inmigración, pobreza...
Bueno, pues es lo que nos encontramos
en todas las ciudades del mundo, ¿no?
Entonces, esta palabra que estamos cogiendo
yo creemos que es representativa
de lo que sucede en la mayoría de ciudades de Europa.
Esto es lo que intentamos comparar, ¿no?
También se hará esto en Francia y en Polonia.
Y lo que sucede en los barrios
yo creo que es lo que más nos toca, ¿no?
Entonces, creemos que vender la ciudad
como si fuera Tarragona,
lo que pasa en el barrio, en el centro,
no creemos que sea...
o no solamente es eso, la Tarragona auténtica, ¿no?
Creemos que es mucho más auténtico
y más actual lo que está pasando en la periferia.
El centro que creemos que cada vez es más un decorado vacío,
un aparador turístico, ¿no?
y donde se va despoblando.
En cambio, es normal que cuando tú llegas a una ciudad
pues vayas al sitio que te es más asequible económicamente
y la ciudad que te encuentras realmente es esa,
es el barrio.
Entonces, queremos, por un lado,
expresarlo y, por otro lado,
humanizarlo.
Queremos que haya una vida
intelectual y cultural
y que eso sea la normalidad.
Y ese es uno de nuestros mensajes.
Anar y expediciones, ¿eh?
Que es duen a terme
doncs aquesta associació Ariadna, ¿no?
Fundació Casal Amic,
Departament de Sociologia de la URB
i nou entitats,
com deies, doncs,
de França i Polònia,
és a dir, que tenim visió europea,
també amb aquesta exposició.
Sí.
No has estat sol,
és a dir, molts artistes han participat també,
molts noms propis ja
amb aquesta exposició també.
Sí, sí, hi ha molta gent,
per això que dèiem,
som un equip de persones,
però, clar,
si tothom té noms i cognoms,
llavors, de cada país,
igual que deies que som tres entitats,
hi ha tres iguals a cada país,
doncs aquí també ha hagut un equip d'artistes
i de científics.
Els artistes han sigut l'Onai Reglero,
que és dissenyador i es citador cultural en general,
que ha fet, per exemple,
una obra molt xula
que podeu visitar al barri,
és una pintada de 30 metres de gran,
30 del llarg i 25 d'ample,
al mig d'una plaça,
amb autorització de l'Ajuntament,
que es pot llegir
lo importante es la base,
i això és com un gran crit,
al mig de la plaça,
que vol reivindicar,
que hem d'atendre,
jo crec que els que estem aquí,
la gent de base,
però també, com dèiem,
hem treballat amb nens,
els nens també són la base,
la educació des de la gent,
quan som petits,
quan abans tinguem un concepte ampli
de cultura i de societat,
millor serà per tots,
aquest és el crit.
I una altra persona que ha treballat
és l'Alba Rodríguez Núñez,
una gran fotògrafa, molt jove,
i que ha fet un extraordinari treball
recollint les diferents visions
dels veïns del barri.
I després els sociòlegs
Àngel Belzunegui i David Duenyes,
que han fet diversos estudis,
fins i tot gràfics,
de les mobilitats i diverses coses,
que tot està recollit
amb aquesta exposició
i, per exemple, aquesta setmana
dels dies 26 i 27 de setembre,
farem un seminari científic
a la universitat
en què es desenvoluparan més aviat
les tasques científiques.
L'exposició és més aviat propícia
pels artistes
i el seminari pels científics.
Bueno, però aquestes seran
noms propis.
En tot cas cadascú
dintre el seu lloc
dintre d'aquesta exposició.
Ara mateix, on la podem veure
i fins quan,
per les persones que ens estiguin escoltant
i vulguin apropar-se també
a gaudir d'aquesta exposició?
Doncs, com deia la companya,
estarem fins al dia 25 d'octubre
al Museu del Port de Tarragona
i, és a dir,
és el mateix museu
que hi ha dels vaixells
i tot això,
està posada
entre mig dels vaixells
i altres obres que hi ha,
doncs hi haurà les peces del barri,
perquè, bueno,
volíem fer també
que això fos com una mena d'expedició,
que tu n'essis un museu
i que també tinguessis
que fer la teva pròpia recerca
exploratòria
dintre de les peces del museu
i trobar allò que és estrany
dintre d'aquell lloc,
que és el missatge.
25 d'octubre
és el data màxima
al Museu del Port.
Doncs fins aquest dia.
En Dani Blasco,
t'agraïm que ens hagis acompanyat.
crec que algú tenia unes paraules
per acabar l'entrevista, potser.
Muchas gracias por tu colaboración
y esperamos que tu obra
se expuesta mucho tiempo más.
Se expuesta mucho más.
Doncs si us sembla,
fem un aplaudiment, no?,
al Nani,
per donar-li les gràcies
per acompanyar-nos.
i després d'aquesta entrevista
crec que continuem
doncs explicant notícies,
novetats, no?,
que s'hagin produït
al barri de Camp Clar
durant aquest estiu.
Ara feia algunes setmanes
que no ens vèiem,
aprofitant doncs
les vacances d'estiu.
Així doncs crec que
tenim informacions,
tenim notícies,
tenim novetats
del barri,
aquesta zona doncs
on els nostres companys
de la Fundació Privadona
que avui ens acompanyen
doncs hi passen
gran part del seu temps
i per tant són coneixedors
de les informacions
que ja succeeixen.
Així doncs,
qui farà d'informador?
Jo.
Vinga doncs, endavant,
informadora.
Queremos informar
de que ha sido
un verano
lleno de incendios
i en el barrio
de Camp Claros
també.
A nosotros
nos preocupa
mucho este tema
y nos gustaría
dar unos consejos
para prevenirlos.
No tirar colinas,
colillas
por
por los
por las ventanas
de los
de los coches.
No tirar basura
en campos
ni zonas
con vegetación.
No hacer
barbacoas
ni fuegos
en zonas
con mucha
vegetación.
No fumar
en zonas
naturales,
montañas,
bosques
y campos.
Hacer caso
a las
recomendaciones
de la policía.
Con esto
queremos decir
entre todos
que tenemos
que cuidar
el medio ambiente.
Doncs aquestes
son les
recomanacions.
Imagino
que vosaltres
si les doneu
ja les seguiu,
eh,
aquestes recomanacions,
no?
Sí.
Les tenim clares.
Doncs,
ens queda alguna cosa més?
Sí,
bueno,
digui,
Sergio.
Podríamos comentar
las fiestas
que había en Tarragona
de Santa Tecla.
Fa poc
han estat festes,
no?
Aquesta semana.
Aquesta semana
i com han anat?
Què heu fet?
Aviam,
què voleu comentar
de les festes
de Santa Tecla?
Pues,
que yo he ido a verlas
y ha estado muy bien.
A quins actes
has anat,
Sergio?
Què has anat a ver?
Yo he ido a ver
las fiestas
este año
y ha habido castillos
cabezudos
y todas esas cosas.
Hemos ido,
la semana pasada
fuimos a Tarragona
porque había un,
había un,
en Tarragona
hacían un,
de eso de dibujo
y aquí hemos,
nos han apuntado
lo que hicimos
más o menos
el otro día.
Las fiestas
de Santa Tecla
son muy divertidas.
El otro día
tuvimos
la suerte
de asistir
a un,
a un taller
organizado
por
el ayuntamiento.
La actividad
estuvo muy
entretenida.
Nos explicaron
la historia
de Santa Tecla.
hicimos un puzzle
y nos llevamos
una careta
que hicimos
nosotros.
Nos pasamos,
nos pasamos
muy bien.
Muchas gracias
a las chicas,
a las chicas
de la actividad.
Viva Santa Tecla.
Visca Santa Tecla,
ho podem dir
tots gairebé,
unes festes
que ja s'han acabat
però que també
els nostres companys
han gaudit
i amb aquest taller.
Us ho va passar bé,
no, Sergio,
el taller aquest
i amb la careta,
amb la màscara.
Las fuimos pintando
y nos contaron
la historia
de Santa Tecla.
Molt bé.
Algú recorda
la historia
de Santa Tecla
o és massa llarga?
Potser per un altre dia
la podem recuperar,
aquesta historia
de Santa Tecla.
doncs crec que ja
ho tenim tot, no?
No ens queda
cap altre contingut.
Acabarem amb música.
Doncs avui acabem
amb aquesta cançó
de Sau
amb el tren de mitjanit.
Nois,
moltíssimes gràcies.
Tornareu, no?
Sí.
Vinga,
doncs un aplaudiment
i fins la propera.
Hi ha poetes
que s'han perdut
pintant grafitis
a les seves parets.
Molta gent
que es troba sola
cada dia
en algun lloc
puja el tren
de mitjanit.
What's that funny red light
doing all?
Not a chance,
not a chance.
sovint em sento
enganyat
quan em veig
i no el mirar
no tinc prou
a somiar
necessito
desfer-me
aquest pes
que m'hi va el cor.
Hi ha sirenes
que estan cantant
la llegenda
d'un vent mariner
molta gent
que es troba sola.
cada dia
en algun lloc
puja el tren
de mitjanit.
Si ets fonàtic
i estàs espantat,
si vius els núvols
i estàs deprimit,
si la boina
ja t'ha acompanyat,
cada dia
en algun lloc
pots pujar
el tren
de mitjanit.
Molt bé.
Tothom,
un programa
de Tarragona Ràdio
normalitzant
la discapacitat.
Escolta,
amb aquesta
col·laboració
que puntualment
realitzen els companys
de la Fundació Privada
Onada
i ara hem de continuar
a l'espai
i tothom
parlant-vos
de l'associació
MeniSalut
La Muralla,
concretament
del Club Social
La Muralla.
Avui ens acompanya
la seva coordinadora,
la Paula Olloa.
Paula,
molt bon dia.
Hola,
bon dia.
I d'altra banda
també la monitora
del club,
Irene Pijuan.
Irene,
molt bon dia.
Bon dia.
Paula,
avui us hem convidat,
de fet no és el primer cop
que arrenquem temporada
amb vosaltres
perquè organitzeu
moltes activitats,
Déu-n'hi-do,
i de cara al dia
10 d'octubre
doncs,
òbviament,
passa un fet interessant,
un fet que succeeix
cada any,
que és aquest Dia Mundial
de la Salut Mental,
no?
Esteu ja preparant
activitats,
de fet algunes
ja les heu començat,
veieu un programa
d'actes
al voltant d'aquest dia.
Sí,
ja vam començar
el divendres
amb una inauguració
i una exposició
i tenim actes
fins al 12 d'octubre
i bueno,
i aquest any
també ho hem allargat
fins al novembre
i al desembre.
És a dir,
un parell d'actes més.
Va més enllà, no?
Sí, sí.
Si et sembla,
anem per parts,
comencem per aquesta exposició
que realitzàveu
o que inauguràveu
el passat divendres,
una exposició
de parelles artístiques,
experiències artístiques.
Una mica,
com ho definim això?
Sí,
això és bueno,
el de parelles artístiques
va ser una,
bueno,
un projecte
que ens vam unir
perquè això ja
fa sis anys
que funciona
i això ho porten
des de la Fundació
d'Osona,
una fundació també
en salut mental d'Osona.
Ens vam proposar
participar amb ells
i bueno,
doncs vam decidir
aquesta és una exposició
que porta un any ja,
és itinerant,
l'hem inaugurat
fins i tot a Barcelona,
el Passeig de Gràcia
ha estat
i bueno,
estem molt contents
d'aquesta exposició.
Això es va inaugurar divendres
a les 7 de la tarda,
no?
on està ubicada,
on la podem veure?
Sí,
al Pati Jaume I
de l'Ajuntament de Tarragona.
Molt bé.
Fins al 8 d'octubre està.
Fins al 8 d'octubre,
és a dir,
ens hem de donar
relativa pressa,
perquè està a poquets dies.
Sí, sí, sí.
Potser la Irene
ens podrà explicar
una mica més
què hi podem veure,
ja que, no, Irene,
tu també has participat
en aquesta experiència.
Com ha anat això?
Sí,
bueno,
l'experiència
fantàstica.
i, bueno,
es tracta
d'artistes
tarragonins
que fessin parella
amb algun
usuari
de la salut mental
que
li agradés
el camp artístic,
tant fos pintura,
escultura,
fotografia,
música,
tot el que tingui
de caire artístic.
Sí, digues, digues.
No, això,
i llavors
jo vaig formar
parella artística
amb Núria Somoi
i vam fer una escultura.
Totes aquestes disciplines,
escultura,
pintura,
fotografia,
música,
són les que ara
podem veure
al pati de l'Ajuntament?
Sí, això és el que hi ha ara,
sí.
Sí, sí, sí.
Ara s'exposa
aquest treball,
no?,
un cop ja fet
després de l'experiència
de les parelles artístiques.
Sí, primer,
bueno,
es conviu la parella,
es realitza l'obra,
bueno,
primer ens coneixem,
parlem,
bueno,
de com és cadascú,
del que es vol expressar,
com ho expresem,
i al final,
doncs,
es realitza l'obra
i, bueno,
realment,
es crea un vincle
molt interessant.
Òbviament,
Paula,
Irene,
és una manera més
d'integrar
i de socialitzar
els usuaris
de l'associació,
amb artistes també
tarragonins,
no sé què diuen uns
i què diuen els altres.
Clar,
això és una manera
de normalitzar
la malaltia
i d'insertar
i d'insertar
la comunitat,
no?,
a l'usuari
de la sala mental
i també,
doncs,
a lluitar contra
l'estigma,
que és el que,
desgraciadament,
hem de fer cada dia.
Encara avui dia
perdura, no?
Sí, sí.
Costa a costa.
Què diuen els artistes?
Com ha estat l'experiència
i què diuen els usuaris?
Quin és el retorn
que us han donat
tant uns com altres?
Home,
jo per la meva experiència,
que crec que és majoritària,
puc parlar per boca de molts,
és molt bona,
perquè a part de
que estàs creant,
que és realment
el que a tu te mou,
veure,
compartir aquesta experiència
amb algú
que realment veus
que també li mou
i que al principi
li costa
i no ho sap
i li fa por,
realment li fa por
expressar,
al final
es converteix en
bueno,
i què?
Quan quedem?
Tornem a quedar?
I ara ja s'ha acabat l'ebre
i ara no podem...
Perquè suposa que
heu d'anar creant un vincle
i establir una relació,
no?
El primer dia l'usuari
dirà, ostres,
què dic jo,
què faig,
com ho expreso...
Inclús han hagut usuaris
que han anat a l'estudi
de l'artista,
que llavors sí que ha sigut
molt interessant
perquè és que la relació
ha anat més enllà
de la muralla.
Clar,
ha sortit fora de...
Clar,
ha sortit fora del cercle
que diem
i ha sigut molt interessant
realment.
Doncs,
una exposició que,
com deia la Paula,
estarà al pati de l'Ajuntament
fins al 8 d'octubre,
és a dir,
que la podem anar a veure.
Quantes obres,
més o menys,
s'hi exposin?
Hi ha setze obres,
n'hi ha,
una és una peça musical
i, bueno,
tinc que dir que la recollim
tan aviat el dia 8
perquè amb aquesta exposició,
amb aquesta que serà
al pati de l'Ajuntament,
se tanca la primera edició
que hem fet a Tarragona
i la recollim el dia 8
perquè el dia 10
se subestarà les obres
al sopar benèfic.
Molt bé,
és interessant.
És interessant comentar-ho
i, de fet,
va fantàstic, Paula,
perquè així anem lligant
un tema darrere l'altre
i ja ens anarem el dissabte.
Vaja,
no ens saltem tampoc
perquè dimecres tenim
una altra cosa,
dimecres 9 d'octubre,
tenim a les 7
una conferència.
Sí,
aquesta serà
la primera conferència
dins d'un cicle
que hem organitzat
per commemorar
els 15 anys
de l'associació
perquè aquest any
fem 15 anys.
Llavors,
una miqueta,
doncs,
aprofitant el dia
de la salut mental
i els 15 anys
hem fet tots aquests actes.
Sí,
la conferència serà
a la Cambra de Comerç
de Tarragona
i parlarà
la doctora Pilar Casaus
que és directora
de l'Institut Pere Mata
i la doctora Amparo Pérez
que és psiquiatra
de l'Hospital de Dia
i ens faran
una xerrada
per commemorar
els nostres 15 anys
perquè elles dues
van ser les que van inaugurar
l'associació.
I llavors també
ens poden donar
una visió
de com ha canviat tot
amb aquests 15 anys.
Exacte,
si parlarem sobre
la xerrada associativa
i la importància
que hem agafat
i la professionalització
que tenim ara.
Amb 15 anys
l'associació
haurà patit
un canvi important,
no?
Molt,
sí,
passant per aquesta
professionalització
que deies
i millorant
els serveis
que oferiu
als usuaris,
no?
Sí,
ens exigeixen molt
però també ens està molt bé
per treballar millor
i bueno.
Molt bé,
doncs 15 anys
de la muralla
també
amb aquests actes.
Dissabte
és aquest gran sopar
solidari,
sopar verèfic.
Dijous,
perdó.
Cau en dijous,
sí.
Perdó, perdó,
dijous.
Dijous dia 10, eh?
Sí.
Ara jo estava
sentit el dissabte.
Dijous 10,
com anirà aquest sopar?
Què es farà
a banda de sorteis
d'aquestes escultures
i aquestes obres
que s'han explorat,
que estan explorant
ara mateix
al Pati Jaume I?
Sí,
bueno,
el sopar
farem com un acte
de benvinguda
i de...
bueno,
i d'agraïmment
a tots els assistents.
També passarem
un vídeo
a la muralla
que l'hem preparat
per aquesta nit.
Ens acompanyarà
aquest acte
el director de cine,
Jesús Monjaó,
que és un gran amic
ara de l'associació.
i, bueno,
farem això
com una mica
de presentació,
soparem
i després de sopar
farem uns sortets
d'obsequis
i la subhasta
de les obres d'art.
Molt bé.
Això serà
al...
10, octubre?
Sí,
al restaurant
Mas Gallau
de Vilafortuny.
Molt bé.
I tu,
sí,
qui es vulgui apuntar
i que col·labora
amb naltros,
doncs tenim...
Podem venir a fer,
bueno,
el pagament
i la informació
al nostre club
i també comptem
amb una fila zero
pels que ens vulguin ajudar.
Això està bé també,
informar de la fila zero
que poden també
fer la seva aportació econòmica.
Amb aquestes aportacions econòmiques
per què s'utilitzaran, Paula?
On està ara mateix
aquell punt
que s'ha de reforçar?
Doncs sí,
bueno,
a veure,
tots els diners són,
òbviament,
destinats al club
i a l'associació
i, bueno,
doncs és per continuar
el nostre dia a dia
perquè, bueno,
costa.
Estem en una situació,
malauradament,
per la crisi,
doncs fer moltes coses
però, clar,
també ens quedem molt aturats
perquè no hi ha la base
del que es necessita.
Així, doncs,
Irene,
convidar tothom
qui ens estigui escoltant
que s'hi pot,
no?,
que participi
en aquest sopar.
I tant, i tant.
Perquè imagino
que és necessari també.
A part de necessari,
és, bueno,
és un orgull
poder organitzar
aquest sopar
i convidar
tothom
que vulgui vindre
i crec que pot estar
molt bé.
A vegades
no sabem
en què destinar,
no res,
uns quants euros
i crec que és un bon motiu.
molt bé.
És la primera vegada
que ho fem
i, bueno,
això coincidint
amb els 15 anys.
És que, clar,
teniu d'una banda
el dia 10 d'octubre
que més coincidirà,
no?,
amb el Dia Mundial
de la Segut Mental
i a banda
els 15 anys
de l'associació
doncs
és bon moment
per organitzar
un sopar.
Més coses, Paula,
perquè divendres,
dia 11,
ara sí,
també dos quarts d'una,
tenim també
una nova conferència,
presentació,
no sé com ho definirem.
La presentació,
sí,
que és nou això.
Aviam.
Bé, sí,
l'altros,
bueno,
la coordinadora
de Tarragona
que formem part
la Muralla,
Porta Oberta de Valls,
l'Associació Aurora
i l'Associació
de Terres de l'Ebre
han format
una coordinadora
de salut mental
de la província
de Tarragona
i llum
amb el grup
Paramata
hem format
una taula
territorial
de salut mental.
Llavors, bueno,
ara l'estem formant,
estem acabant
de fer les visites
i la veritat
és que hem tingut
molt d'èxit
perquè s'han unit
doncs molts agents
de la província
de Tarragona
tots els departaments
de la Generalitat
que tinguin competència
en salut mental,
els ajuntaments,
els consells comarcals,
diputació
i entre d'altres
que, bueno,
s'organitzarem
una taula
de salut mental
ja que hi ha
una taula
de salut en si
però no hi havia
cap taula
de salut mental
en concret.
Això era un dels objectius
de la coordinadora
quan va néixer, no?
Exacte.
i aquest s'ha aconseguit.
I bueno,
s'ha complit
bastant ràpid
la veritat,
hem tingut, bueno,
treballem molt coordinats
amb el grup
Premata
i bueno,
la presentarem
oficialment
l'11 d'octubre.
Molt bé,
l'11 d'octubre,
divendres,
presentareu aquesta taula.
i dissabte
serà un moment
d'unir-nos
amb molta altra gent
de Catalunya
per anar a Vilanova
i la Geltrú
a celebrar
aquest Dia Mundial
de la Salut Mental
que ja haurà passat
però suposo que dissabte
serà aquell dia
per celebrar-ho tots junts
amb la gent
de Salut Mental
Catalunya també.
Exacte,
la Federació
de Salut Mental
Catalunya
que engloba
totes les associacions
de Catalunya
que som a prop
de cent i pocs
però bastantes associacions
ens ajuntem tots allà
per reclamar
els drets
de la Salut Mental.
On hem d'incidir
en guany?
Ja sé que cada any
us faig la mateixa pregunta
però on està
aquell punt
que encara s'ha de reivindicar
i que pot ser
l'eix central
d'aquest dia?
Sí,
a banda de l'econòmic
que ho deixem estar
però que està allà
doncs sobretot
la lluita contra l'estigma
i millorar els recursos
assistencials
i salud mental.
Són aquests dos temes,
continua encara aquest estigma
sobre la salut mental
aquests
prejudicis, no?
Perquè
en realitat
no deixen de ser
això
el que provoca
moltes vegades
l'estigma
dintre de la mateixa societat
la desconeixença
els prejudicis, no?
Sí, són el dia a dia.
I amb el fet
dels recursos assistencials
en quin punt
us trobeu ara mateix?
Doncs bueno,
hi ha molta mancança
sobretot
de pisos tutelats,
residències
i també
inserció laboral
i bueno,
en aquests tres punts
són els que més
ens trobem.
com ho veus tu Núria?
Són aquests
els punts
que s'han de reivindicar
o que treballeu
també per
anar reivindicant
diarreria
no només
amb aquestes celebracions
on sembla que és
més fàcil
posar temes sobre la taula
però vosaltres treballeu tot l'any
Sí, home,
realment
quan parles el dia a dia
i estàs el dia a dia
amb l'usuari
realment el que reivindica
són aquests tres punts
que Paula ha dit
realment són els més importants
i que ells pateixen més
com a persona
a part de l'estigma
evidentment
aquest és el
jo crec que és el
que s'ha de ficar
en lletres majúscules
tot l'altre
afecta, clar
perquè
per viure el dia a dia
és el necessari
Doncs dissabte
també amb aquesta reunió
amb aquesta trobada
servirà
també per posar-hi
més èmfasis encara
amb aquestes reivindicacions
que
durant tot l'any
perquè
el canvi a la fi
són els 365 dies de l'any
els quals
també hi treballa
l'associació
Menis Salut la Muralla
i de cara a novembre i desembre
Paula
continuarem
amb aquestes conferències
és a dir
que s'allargarà
aquest cicle
de 15 anys
de l'associació
Farem una
al 6 de novembre
a les 7 de la tarda
al Corte Inglés
a la sala
d'àmbit cultural
i aquest tractaràs
ho farà
el senyor Jordi Peris
que és psicòleg
clínic de l'Institut Pere Mata
i parlarà
sobre la franja
infantil-juvenil
la salut mental
en infantil-juvenil
que també
és una franja
que està bastant
descuidada
hi ha bastantes carències
també aquí
i tancarem
aquest cicle
de conferències
a l'11 de desembre
a les 7 de la tarda
també al Corte Inglés
i parlarem
sobre les famílies
i la salut mental
que també
són un punt
molt important
sempre ho parlem
les famílies
són molt important
amb els usuaris
de salut mental
no sé
si sempre
estan a l'altura
que haurien d'estar
o si sempre
tenen els recursos
que haurien de tenir
clar
això ens ho plantegem
nosaltres també
el dia a dia
de l'associació
nosaltres tenim
un grup de famílies
toquem molt
el tema de famílies
i clar
el que passa
que l'usuari
sí que està molt atès
té un munt de serveis
i té un munt de recursos
però la família
doncs se queda penjada
i clar
t'arriben molts casos
de famílies
que no saben què fer
que li han diagnosticat
la malaltia
i estan molt perduts
i no saben què fer
clar
perquè això és un
entre cometes
la malaltia
genera doncs
un entre cometes
problema per l'usuari
però també per la família
ha de ser
que hi estigui informada
i saber
què ha de fer
com el pot ajudar
i sovint
suposo que hi haurà
fins i tot episodis
d'impotència
a veure què fem
davant d'aquesta situació
clar
perquè una cosa
és que accepti
la malaltia
el propi afectat
però també
un altre
és acceptar-ho
la família
quan els dos
ho accepten
és quan se pot començar
a parlar
del procés de recuperació
però fins que
no són aquests dos
pilars bàsics
doncs costa
un altre tema
també a posar
sobre la taula
la importància
d'informar les famílies
i que les famílies
doncs estiguin
també donant suport
a la persona
que pateix
aquesta malaltia
sí
aquesta xerrada
la farà
la senyora
Ana Bové
que és psicòloga clínica
del centre de l'Adió
a Tarragona
doncs ja ho veuen
activitats
algunes obertes
també la majoria
no?
Paula obertes
del públic en general
és a dir que també
us obriu a Tarragona
voleu que Tarragona
us acompanyi
de fet
sempre ho feu
perquè participeu també
en molts actes
de la ciutat
durant aquests 15 anys
ho heu fet
i doncs des d'aquí
també us desitgem
que ho continueu fent així
en un futur
doncs moltíssimes gràcies
Paula i Irene
per acompanyar-nos
aquest matí
que vagi molt bé
aquests 15 anys
estarem també pendents
de tots aquests actes
segur que els micròfons
del Tòtomi
de Tarragona Ràdio
els teniu oberts
quan us desitgeu
l'enhorabona
i a continuar treballant
molt bé
gràcies
bon dia
i nosaltres el que farem
també és posar el punt
i final
amb aquest espai
que tornarà
el proper dilluns
a partir de les 11
i alguns minuts
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
una salutació
molt cordial
i disculpes
una vegada més
pel to de la veu
de qui us ha parlat
el Miguel González
i agrair també
la col·laboració
a la part tècnica
del nostre company
Joan Maria Bertran
que acabo de passar
o que passeu
una molt bona setmana
fins dilluns
Tothom
un programa
de Tarragona Ràdio
on tots som iguals
i a l'hora diferent