I amb aproximadament 18 minuts ens haurem plantat damunt del punt horari de les 12 del migdia.
Sovint, doncs, seguitament hem de parlar de salut.
Hem d'encetar una nova secció del Tarragona Saludable
i avui parlem-vos de la Setmana Europea de la Presa de Consciència de l'aturada cardiorrespiratòria.
En volem parlar, d'una banda, amb la doctora Carmen Boquelles,
coordinadora territorial del Consell Català de Ressuscitació Cardiopulmonar.
Carmen, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ho hem dit bé, el càrrec, no?
Sí, sí.
Sí, fantàstic.
I d'altra banda, ens acompanya Francis Casado del Servei de Salut Escolar.
Francis, molt bon dia.
Bon dia.
Setmana Europea de la Presa de Consciència de la Remissió Cardiorrespiratòria, és això?
Sí.
És a dir, estem davant d'un punt on hem de prendre consciència.
En aquest cas us centreu en els escolars, però imagino que és tothom qui ha de prendre consciència
de la importància de l'aturada cardiorrespiratòria.
Tots hem de ser conscients que qualsevol persona en un moment determinat pot tindre una aturada cardiorrespiratòria.
Avui en dia això és un problema de salut pública, com pot ser-ne qualsevol altre dels que tots coneixem.
estem parlant d'unes xifres importants, estem parlant que una ciutat com Tarragona
pot tindre una persona cada sis o set o vuit dies que pateixi una aturada cardiorrespiratòria
i una correcta actuació en aquestes circumstàncies, d'aquesta correcta actuació en depèn la seva supervivència.
I no estem conscienciats? No sabríem com actuar la majoria de persones davant d'una situació com aquesta?
La veritat és que s'han fet enquestes i la gent diu que no en sap, que no sap el que hauria de fer.
a la gent que no és sanitària.
És per això que pensem que és una cosa que l'hem de començar a ensenyar des de les escoles
perquè tothom en sigui conscient del que passa.
Hem de començar a conscienciar-ho, a ensenyar-ho, i ara durant diversos dies
i coordinats per instructors de l'hospital s'estan fent demostracions.
Una mica, quina és la tasca que s'ha de fer a les escoles?
En les escoles ja fa dos anys que a diferents nivells, segons que tractem en nens d'infantil,
de cicle inicial de primària, mitjà, superior o en l'ESO, a diferents nivells ja estan aprenent
què han de fer en cas de trobar-se davant d'una situació d'aquestes.
Avui i aquesta setmana, i ho fan els mateixos professors,
les ensenyar. I en aquesta setmana el que hem volgut és una mica
que els instructors del Consell Català les terminessin una mica
de veure com ho estan fent, ensenyar-les millor les coses,
si hi ha alguna que no hi ha anat corrigint,
i donar-li aquesta importància que té, que ells sàpiguen
que el que estan aprenent realment és important.
És que això ho deia la doctora, que depèn d'una vida, no?
És a dir, sovint ens podem trobar davant d'aquestes situacions
i actuar correctament dependrà, doncs, en gran mesura salvar la vida de l'afectat, no?
Efectivament. Pensem que són unes situacions on un que té tendència
és a posar-se molt nerviós, no? A no saber com actuar,
a fer una quantitat de coses que no serveixen per res.
El fet de ser conscients del que està passant,
de saber exactament quins punts hem de seguir,
han d'aprendre les possibilitats de supervivència.
Amb aquestes situacions realment crítiques,
perdem el temps, bàsicament perdem el temps,
i és això justament el que no hem d'aprendre.
Hem d'actuar correctament perquè les possibilitats de sobreviure siguin reals.
Quan es pot produir una aturada cardiorrespiratòria?
En qualsevol moment, realment, quan parlem d'una aturada cardiorrespiratòria.
I en qualsevol situació?
I en qualsevol situació, és a dir, la major part de vegades
és una persona que ni tan sol sap que està malalta,
que està fent la seva vida quotidiana,
que està en un camp de futbol, que està en un supermercat,
i en sec té una aturada cardiorrespiratòria.
Perd la consciència, cau a terra,
això és una aturada cardiorrespiratòria.
I és aquí on hem de començar a actuar.
No sé si és tan senzill com donar alguns consells,
perquè tots ho coneguem.
És a dir, què hem de fer davant d'aquesta situació?
Quan tenim una persona que perd el coneixement al nostre davant,
el primer hem de saber en quines circumstàncies estem.
Vull dir, el que fem normalment,
preguntar-li, escolta, què et passa?
Simplement preguntant què et passa.
Si veiem que no ens respon,
algú quan no ens respon, estem davant d'una situació crítica.
Per tant, ja hem de cridar i demanant ajuda.
Un cop veiem que la persona no ens respon,
ens hauríem de tensar i veure si respira.
Mirar si respira, si notes que respira.
I si no respira, ja és el moment de posar-nos en contacte
directament amb el 112 i explicar en quines situacions trobem.
I ja està.
No, em refereixo, els primers passos són aquests.
El primer pas és valorar el nivell de consciència,
no respon, mirem si respira, no respira,
truquem al 112 i expliquem en quines circumstàncies estem
i sobretot on estem perquè s'activia qui ha de venir a donar-nos ajuda.
Un cop hem fet això, el que hem de començar ja és
a tensar-nos altre cop a la víctima i començar a fer compressions,
a fer compressions sobre el pit.
Clar.
A una freqüència, doncs, un, dos, tres, quatre, no?
30 compressions, si sabéssim ventilar, dos ventilacions.
Molt bé.
Però en primera instància el que hauríem de fer
és comprovar l'estat de la persona i trucar,
sobretot al 112, no?
És aquest primer pas.
Aquest és el pas...
Tots els passos són importants, però aquest pas és fonamental
perquè heu de pensar que per més bé que jo sàpiga fer una reanimació,
si no m'arriba l'ajuda,
les possibilitats de supervivència de la víctima no són reals.
I potser en aquell moment estem tan nerviosos
que no ho sabem fer o no ho aconseguim.
O ni pensem en el número.
Exacte.
Doncs hem d'activar l'ajuda.
Això és fonamental per començar.
Això és el que també se'ls incideix a tots els escolars
que se'ls estan fent aquestes activitats durant els darrers anys,
és a dir, que el més immediat és trucar al 112,
perquè clar, en el cas que ells es trobessin en una situació
d'aquestes característiques,
potser no sabrien o no podríem fer aquests exercicis
que comentava la doctora.
Bé, en un primer moment hem de pensar
que per estudis que s'han fet,
un nen ja de primer, segon, de secundària,
ja té la força i la capacitat de poder fer les compressions bé.
El que es fa als col·legis és que s'ensenya d'una manera
que es diu en espiral,
és que a cada nivell van aprenent una cosa,
al curs siguent aquesta la recorden
i afegeixen l'altra d'una manera
que els nens menys petits comencen a saber
que l'1 o 2 és el número que hem de trucar sempre d'emergències.
Posteriorment, en el cicle inicial,
aprenen una persona com valorar si està conscient o inconscient,
però sempre fent hincapié
en què han d'anar afegint una cosa més
fins a arribar, ja t'he dit,
que primer, segon, ja els nens poden fer totes les compressions,
ho han de saber fer bé.
Ho intentem.
Ara s'organitza aquesta setmana d'activitats
dirigides als escolars i a la ciutadania,
en general al voltant de la celebració
del Dia Europeu de la Conscienciació de l'aturada cardiorrespiratòria,
que és el proper 16 d'octubre.
entre aquest dilluns i divendres
es realitzaran aquestes activitats.
Més de 200 alumnes de primer i segon de secundària
de quatre centres educatius de la ciutat
prendran part d'aquestes activitats,
tot i que, ho comentàveu,
es treballa a tots els nivells.
Es treballa a tots els nivells
i aquest any en concret,
que són 26 les escoles a Tarragona,
que són moltes ja,
podem estar molt satisfeits,
perquè penso que han fet un esforç.
Els professors,
fonamentalment, són ells els que assumen
tot l'ensenyament d'aquesta matèria.
26 escoles són moltes
i són entre 5.000 i 6.000 nens
que a diferents nivells
ja tomen consciència una mica
de què estem parlant,
que l'aturada és una cosa molt seriosa,
que ells poden fer alguna cosa,
els més petits avisar un adult,
però comencen a...
I d'alguna manera volia afegir
que el dia 16 aquestes escoles
les faran un reconeixement
des de l'Ajuntament i el Consell Catalán
de donar-los una acreditació
d'alguna manera
de l'esforç que estan fent,
que creiem que és molt important.
Durant aquesta setmana,
clar, amb aquestes activitats,
mitjançant les escoles,
també es vol conscienciar a la ciutadania?
No sé si es faran demostracions al carrer,
com aniran aquestes activitats
i què es pretén.
Per això hem tret les escoles al carrer.
El que hem volgut és agafar quatre escoles
en quatre punts diferents de la ciutat
i que els nens siguin els mateixos nens
que ho han après als seus anys d'escola,
que ensenyin a la gent de Tarragona,
que ho ensenyin a la gent gran
allò que ja saben fer.
La idea en aquest moment
no és ensenyar-los perquè ja ho saben,
sinó demostrar-ho a la gent
que saben fer els nens de Tarragona.
És una forma que hem pensat nosaltres
que podia ser maca
per conscienciar la població de Tarragona.
Si no m'equivoco,
Bona Vista, Cala Romana,
Sant Pere i Sant Pau i Rambla Nova,
no?
Seran aquests punts, crec, eh?
Si no vaig anar d'aquests punts,
seran els que sortiran al carrer
a fer aquestes demostracions.
Clar, parlàvem de 26 escoles
i, òbviament,
amb aquestes activitats,
però imagino que l'objectiu
o el que seria perfecte
o el que us agradaria
seria que totes les escoles
inclouessin una matèria
que fes incidència
amb l'atura de cardiorespiratòria,
com actuar davant d'això.
És que pensem que és la millor forma
que la població ho sàpiga fer,
que ho aprenguin des de petitets
de la mateixa manera
que aprenen altres coses
de salut pública
o com quan fan un semulacre
d'evacuació de l'escola,
quan fan aquest tipus de proves,
aquest tipus d'ensenyaments,
doncs haurien d'aprendre
ja des de petitets
la possibilitat
que hi hagi una aturada
cardiorespiratòria al seu voltant
i que sapiguessin com actuar.
Aquest és el nostre objectiu.
El que s'aprèn de petit
no s'oblida de gran
i per això pensem
que és la forma
de conscienciar
la gent de la població.
De fet, la Creu Roja
ja recollirà signatures
també per demanar
que s'incorpori
aquest tipus de formació
al currículum escolar.
Efectivament,
avui mateix ja en bona vista
ja han estat recogint
signatures perquè s'incloguin.
Ho faran en diferents llocs
i també es pot fer
a través d'internet.
Bueno, penso que potser
no passarà molt de temps
i que realment
perquè les autoritats
que han de posar-lo en marxa,
el Departament de Salut
i el d'Ensenyament,
penso que estan molt per la labor
i que pront o més tard
acabaran poniéndolo.
Sí, doctora,
això seria lo ideal.
Això és el que esperem tots
i per això és pel que estem treballant
i pel que fem actes divulgatius
com el del dia d'avui
i com el del dia 16.
És important també reconèixer
i distingir,
ho deia abans la Francis,
dimecres,
es farà aquest acte institucional
organitzat pel Consistori
per difondre aquest programa
suport vital bàsic a les escoles
distingint aquests centres educatius,
dèiem 26,
no que s'han adherit
a aquest programa.
Efectivament,
ho farem.
I una cosa també
que crec que és molt important
afegir
és que d'alguna manera
quan a l'escola
un nen està aprenent
aquestes coses,
intentem
que el nen
ho transmeti
als pares,
que sigui
una mica
aquest vehiculitzador
de que això
és molt important
i a través de les ampes
demanen
cada vegada més
també fer
un curs
que realment
no és un curs
d'instructor
d'RCP,
és només un curs
de saber
què fer
com a ciutadà
de peu
què fer
davant d'una aturada cardíaca.
És molt bàsic
i animem
a tothom
que s'informi
on pot aprendre
que hi ha molts llocs
on pot aprendre aquestes coses.
On ens podem informar,
doctora Banda,
d'aquests consells
que ens ha donat
per conèixer una mica
més de prop
i per conèixer
com actuar
perquè sovint
si ens ho expliquen els nens
mira això ho hem après a l'escola
sembla que li donem
com a més importància
i potser
és també aquest vehicle
que comentava
la companya
per interessar-nos
encara més
pel tema.
Home,
en els nostres centres de salut
pròpiament
és el lloc
on ens donaran
les instruccions
adients
per saber
què s'ha de fer
en cada moment.
El Consell Català
de Ressuscitació
que està format
per totes les especialitats
mèdiques
que hi tenen relació
amb la reanimació
és una entitat
on podeu veure
la seva pàgina web
quines són
el seu funcionament
els cursos que fa
va penjant
va penjant les normatives
a les diferents
directius
que estan sortint
ara hi ha totes
les directrius noves
amb el tema
dels desfibril·ladors
és a dir
el centre de salut
el centre sanitari
és el que ha de centrar
una mica
la formació
amb aquest tema
i la informació
amb aquest tema
però la web
del Consell
també ens pot donar
ens pot ajudar
si algú vol saber-ne
una mica més.
Abans d'acabar
m'agradaria
tombar una mica
la moneda
i preguntar
al voltant
dels mites
al voltant
de l'aturada
cardiorespiratòria
no sé si hi ha coses
que no hem de fer
però que potser
per la televisió
per, doncs
no sé
hi ha
aquelles coses
que no hauríem de fer
i que potser
ho tenim mal entès
no sé si existeixen
també aquestes
pràctiques.
El que no hauríem de fer
és posar-nos nerviosos
i perdre el temps
el més important
davant d'una
aturada
cardiorespiratòria
és ser conscient
que el temps
és vida
més allà
de 5-6 minuts
d'una víctima
que ha perdut
el coneixement
la sang
no arriba
al cervell
i les possibilitats
de reanimar-se
cada vegada
baixen un 10%
més enllà
dels 10 minuts
probablement
ja no tingui
cap possibilitat
de sortir-ne
endavant
per tant
el més important
és demanar
ajuda
i començar
les compressions
el més ràpidament
possible
per mantenir
aquella víctima
fins que ens arriben
els equips qualificats
el que no hem de fer
és tota la resta
l'única cosa
que hauríem de fer
és aquesta
demanar ajuda
i començar
les compressions
per mantenir
la víctima
demanar ajuda
a començar
les compressions
no posar-se nerviós
i no perdre temps
i no perdre temps
el resum
d'aquests consells
que ara també
posaran en pràctica
i ens ensenyaran
el que han après
els nens
d'aquestes 26 escoles
5.500 alumnes
Déu-n'hi-do
els que ha arribat
però vaja
ens quedem
amb això
que l'objectiu
seria arribar
a tots els alumnes
i que tothom
conegués
aquests consells
bàsics
però importants
per actuar
davant
d'una aturada
cardiorespiratòria
doctora Carmen Boquer
coordinadora territorial
del Consell Català
de Resucitació Cardiopulmonar
Francis Casado
del Servei de Salut Escolar
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
per donar-nos
aquests consells
i doncs
a tothom
qui vulgui informar-se
que estigui pendent
d'aquests actes
que es realitzen
aquesta setmana
i si no
doncs
ja sap
amb aquests recursos
que ens ha donat
la doctora
moltíssimes gràcies
a vosaltres
bon dia
bon dia