Comencem la Tardulia d'Actualitat.
Avui la compartim amb el metge Jura Maria Soler Poblet.
Jura Maria, què tal? Bon dia.
El president del CAT i advocat Antoni Goubert.
Antoni, bon dia.
I el també advocat Antoni Vives.
Molt bon dia.
Avui tenim molts temes sobre la taula,
però des d'ahir aquesta visita
del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis
que avui, d'aquí a poca estona, faran una ruta
per diferents equipaments
de la ciutat, Palau de Congressos,
la Terra Coherena, l'Anilla Verda,
també instal·lacions de golf
de la Costa Dourada.
Com han vist aquesta visita
que en principi el president del Comitè Internacional
és qui ha de validar el pla director
dels Jocs de 2017
i com veuen des darrere, fins que arribi aquesta data,
les possibilitats que van donar aquests Jocs
i també els interrogants que planteja.
què arrencarà?
Amb il·lusió ho veiem, amb il·lusió ho veiem.
Amb il·lusió,
en tant en quant que,
si s'organitza bé, es munta bé,
els efectes tan directes com indirectes
per Tarragona
seran importants, no?
La projecció de Tarragona
des d'un punt de vista de la difusió
i el ressò que generen els propis Jocs,
les activitats econòmiques
que en l'entorn d'aquests Jocs
es produiran, no?
El dubte està en veure la capacitat,
més que dubte,
la incertesa, no?
La capacitat que tinguem d'organitzar-ho
i organitzar-ho bé
perquè es doni aquests fruits.
Són moltes les coses a fer,
veurem com se gestionen,
posem-hi confiança
amb els equips de govern
de l'Ajuntament
i de tots els potencials
dels entorns socials,
econòmics, productius
i empresarials de Tarragona
que apogin,
que ajudin
de les subseus
i, bueno,
amb l'esperança
que surti bé.
Però amb dubtes.
Amb dubtes.
A mi em dóna la sensació
que és una flama
que va apagant-se lentament
o es va perdent
la il·lusió inicial
que hi havia
per aquest projecte.
Crec que
uns jocs d'aquestes característiques
són importants
en tant suposen
un canvi per a la ciutat,
suposen un abans i un després, no?
Sembla,
sembla,
pel que s'està veient,
que es veu molt poc
perquè es comenta
ja molt poc
sobre els jocs
d'aquests del Mediterrani
de l'any 2017
que acabaran sent
com unes olimpiades escolars
més o menys,
no ho sé,
és la sensació
que dóna.
Tant de bo
no ho sigui,
tant de bo
siguin uns jocs
que projectin la ciutat
al món
i tant de bo
siguin uns jocs
que suposin un canvi
per a la ciutat de Tarragona
que és realment necessari
perquè,
com parlàvem ara
a micròfon tancat,
és una ciutat
decadent i dormida.
Mira,
Maria.
Home,
he de reiterar el mateix,
no?
A veure,
se suposava que això
havia de ser
uns jocs
que han de fer
igual que ho fa
una olimpiada
a Barcelona
proporcionalment
a la nostra escala,
hauria d'estar
un revulsiu
per a la ciutat.
És a dir,
això hauria de portar
infraestructures
noves
i bones
que quedessin
i canviessin
la imatge
de la nostra ciutat.
Això està clar
que no es pot fer,
que no es podrà fer
i que la casualitat
de la seva coincidència
amb la situació
que tenim
a dia d'avui
i que es veu
té un horitzó
molt llunyà
perquè s'acabi
i s'arregli,
fa molt difícil
que això
pugui ser així.
Aleshores, home,
jo crec que sí que
que si
s'hagués pogut fer
amb diners,
aquesta és la gran qüestió
com sempre,
doncs hagués sigut
o podia representar
per Tarragona
un gran avanç.
Aquest és el dubte
que tenim
en aquest moment
o que almenys tinc jo
en el sentit
que si val la pena
fer alguna cosa
que serà
no vull dir
una xapucilla
perquè no serà veritat
perquè l'esforç
de la gent
que hi treballa
no és d'aquest àmbit
però
no serà allò
que esperàvem
o que desitjàvem.
I aleshores
sí que s'ha de fer
el plantejament
de pensar ben bé
si val la pena
fer-ho
o no val la pena
fer-ho
definitivament.
Jo crec que
no sé,
no tinc tampoc
elements suficients
per poder veure
quina és
la perspectiva
al respecte
però la impressió
és d'una
d'una
fredor
absoluta
en la qual cosa
jo que sí que posen
ben tredits
la possibilitat
que es facin
o no.
No ho sé.
El José María
ha tocat un punt
interessant
com a actiu
d'aquests
jocs
o d'un
esdeveniment
com aquest
que és el que queda
per la ciutat.
El que queda.
Aquest és un objectiu,
aquest és un dels actius
més importants
des d'un punt de vista
des de la perspectiva
de ciutat,
de govern de la ciutat
que hem de tindre
especialment
en compte.
En el moment
en què estem
visquent
des d'un punt
de vista econòmic
les possibilitats
semblen poques,
pensar en transformacions
de ciutat
òbviament
és una utopia,
és una il·lusió
inassolible
perquè entre altres raons
com deia
l'Antoni Vives
potser uns jocs
escolars
no ho seran
però poca cosa
més i de cap manera
referència
que pugui ser
una Olimpiada
per descomptat
això no pot ser
d'aquesta manera
però bé
l'esdevenient
també té
la importància
suficient
com perquè
tinguem el que preparar
perquè sigui una seu
correcta i acceptable
perquè els jocs
siguin dignes
per la ciutat de Tarragona
que és un altre
dels objectius importants
és a dir
aquí no es poden
cometer errors
no podem passar
a la història
com a organitzadors
d'uns jocs
que han estat
un desastre
una mala organització
etc.
que a damunt
no ens comporti
ni què dir
absolutament res
per la ciutat
de futur
ja està difícil
com comentava
per la raó
de les circumstàncies
econòmiques
que també
amb encerta
tocava el doctor Soler
però home
si ho hem d'organitzar
si alguna cosa
s'ha de fer
que l'equip de govern
de la ciutat de Tarragona
ho tingui molt en compte
com perquè
tota la capacitat econòmica
i tots els recursos
que s'emprein
per aquest esdeveniment
tinguin com a objectiu
també
el que ens quedi
aquí a Tarragona
eh
això és important
això és important
i que no fem el ridícul
sobretot
sobretot
mira
Barcelona
va fer un reiximent
va reixir
amb les Olimpiades
va fer un canvi espectacular
Barcelona va créixer
i així seguit
exponencialment
creixent
a partir d'aquella època
aquest era el nostre desig
la nostra esperança
a nivell proporcional
de ciutat i ciutat
el resultat
que nosaltres
poguéssim fer
uns jocs
al Mediterrà
que no són
evidentment
una Olimpiada
però que són
proporcionalment
a la que és la nostra ciutat
és una cosa
que podria ser
més o menys
un estímul
o no un estímul
sinó un començament
d'un canvi
i d'una millora
de la nostra ciutat
i
d'un coneixement
més enllà
del nostre àmbit
territorial
proper
de tot
de tot Espanya
que molts
tampoc
ni ens coneixen
però de tot Europa
també
i fins i tot
del sud
no?
Aquesta és una situació
que
la situació
econòmica
que hi ha avui dia
jo crec que posa molt
amb entredita
aquesta possibilitat
d'aquesta millora
que aquest
jo crec
que les ciutats
que accepten
fer això
ho fan justament
per fer
per tenir aquest reaiximent
la situació
és la que és
i
no sé
és això
de coger
el toro
per los cornos
i a veure què passa
però
lamentablement
jo és que
tinc una sensació
de
no sé
Tarragona
està aturada
en general
en general
i amb això també
jo entenc
que
el patronat
o com sigui
l'organisme
que porta això
doncs
deu estar fent
molta fenya
molt teòrica
i
que
això està molt bé
perquè és la planificació
i tot el que vulguis
però
no
a veure
estem
no estem llunyà
d'aquests jocs
i aquí no s'ha mogut
fitxar
encara
per tant
és una preocupació
del perill
que això representa
perquè
o que fem
el ridícul
o que no ho fem
jo crec que
potser
unes olimpiades
serveixen
per el que ho dit
per canviar una ciutat
per fer un projecte
de ciutat
a molt llarg plaç
per resoldre
els problemes
seculars
que tenen
les ciutats
i tot això
es pot aconseguir
en aquests jocs olímpics
i encara
som a temps
d'aconseguir-ho
i el primer
que es té
que recuperar
jo crec que és
la il·lusió
de la ciutadania
el que no es pot tindre
és una ciutat
adormida
com deia el Josep Maria
té que estic
a tindre una ciutat
il·lusionada
il·lusionada
amb el dia a dia
amb el viure
i amb un projecte
que potser no és el 2017
però que potser
ara es poden
ara en aquests moments
de crisi
es poden
resoldre
els problemes
que té la ciutat
potser plantejar
les solucions
per resoldre'n
és el moment oportun
i a mi em dona
la sensació
que això
és el que no es fa
o sigui
els grans problemes
seculars
de la ciutat
de Tarragona
continuen
al calaix
al fons
del calaix
d'una taula
perduda
de l'edifici
de l'Ajuntament
i sobretot
la il·lusió
de la ciutadania
la ciutadania
de Tarragona
no està il·lusionada
en aquest projecte
no veus
que hi ha
una il·lusió
per què no s'il·lusiona
la ciutadania
jo crec
perquè la classe política
que va al davant
tampoc contagi
a cap tipus
d'il·lusió
va haver-hi
el problema inicial
que no va enquadrar
els números
sembla que es vagi
de puntetes
i d'amagat
llavors
no ho sé
una altra qüestió
i em ve
a la memòria
ja que tinc
com a contratuliar
el pare
de l'articulista
de Tarragona
en Toni Vives Tous
o en Toni Vives Jr
que va publicar
un parell
va donar una conferència
després va publicar
un parell d'articles
de Tarragona
sobre la marca Tarragona
és important
és una altra
de les qüestions
que cal tenir en compte
i enllaçar-la
amb aquests jocs
del Mediterrani
o per Tarragona
en primer lloc
com deia abans
per fer una cosa
que sigui digna
i sobretot
no fer el ridícul
perquè aleshores
en vez de fer marca
el que fem
és destruir
el potencial
que tenim
com a marca Tarragona
que més menys
aquí la tenim
i en segon lloc
també com a objectiu
plantejar-nos-ho
d'aquesta manera
aprofitar
com a aquest actiu
que deia
potser un tant
immaterial
els materials són importants
les instal·lacions
infraestructures
que ens quedarien
si ho fem bé
sinó també
aquests intangibles
però que tenen
un contingut
com a actiu
molt important
que és la marca Tarragona
Barcelona
és un exemple
òbviament
tampoc és comparable
com les Olimpiades
dels Jocs del Mediterrani
però Barcelona
ja es marca
i precisament
Barcelona
en moltes de les qüestions
que es fan
fora de Barcelona
aprofiten la marca
Barcelona
perquè
el nom de Barcelona
per què es marca
Barcelona World
que tenim
aquí a Tarragona
com a projecte
immediat
per tant
organitzadors
equip de govern
de l'Ajuntament
de Tarragona
gerència
dels Jocs del Mediterrani
Atenció
Cuidado
és a dir
procurem
mantenir
l'actiu
i millorar
de la marca Tarragona
Hi ha dues qüestions
de respecte
perdona
no la digues
respecte
una és
tot joc
tota organització
d'aquest tipus
el que busca
és una rentabilitat
dintre de la ciutat
i de la zona
perquè tingui
un reaixement
en infraestructures
importants
aquest és un
però això
com se pot fer
home
bàsicament
amb el des del Mediterrani
ho pots fer
si aconsegueixes
que moltes televisions
paguin
per retransmetre
aquesta qüestió
i aquesta és
la gran dificultat
de la que es trobem
en aquest moment
jo crec
a banda que
no hi ha
és a dir
jo crec que a Tarragona
sap la gent
que es poden fer
o que es faran
aquests jocs
però vaja
ho han de preguntar
perquè no tenim
jo recordo
l'època
de les olimpiades
de Barcelona
que anàvem
plans d'olimpiades
per a tot arreu
i molt abans
dos anys
o tres
abans
de fer
els jocs
i aquest és
entenc jo
que evidentment
la situació econòmica
no permet
grans virgueries
però bueno
jo crec que s'ha d'estimular
a la gent
perquè tingui
aquesta sensació
que això s'ha de fer
i que
això sigui creïble
i que tinguem
a més a més
que això és important
i dificilíssim
en aquest moment
aconseguir
televisions
que vulguin fer
retransmissió
que evidentment
pagant
és això
cobrant
la ciutat
que és del que s'ha de reaixir
el que es pugui fer
com en irà
són els temes
que tenim sobre la taula
de fet demà divendres
s'han convocat
a una compareixença
a la tarda
per explicar-nos
algun d'aquests interrogants
que ara planteixen
equipaments
la vila mediterrània
si s'emparà
si no
on aniran els esportistes
demà podrem saber
més detalls
sobre aquesta qüestió
si vulgui també demanar
per una informació
que coneixem aquesta setmana
i són les expectatives
econòmiques
del territori
positives
segons un balanç
de les càmeres de comerç
parlant de les exportacions
sobretot
del comerç exterior
i també del turisme
allò que dèiem abans de la mar
que són coneguts
a més fora d'aquí
tot i que també
naturalment té un pes important
la Costa Daurada
però en turisme
sí que estem excel·lent
i també doncs això
amb exportacions
amb exportacions
és a dir
matèria prima
que se'n va cap a l'exterior
en definitiva
perquè el mercat intern
està com està
està amb estancament
o amb recessió
com valoren aquestes dades
és a dir
aquestes bones expectatives
creuen que es tradueixen
a nivell de carrer
a nivell del dia a dia
és a dir
la gent de peu
nota
aquesta
bonança
entre totes les cometes
del món
a nivell econòmic
o no?
jo crec que no
no hi ha cap
una cosa
són les notes
les notes oficials
aquests estudis econòmics
o aquests resultats econòmics
que no dubto
que tinguin
la seva fiabilitat
i l'altre és el dia a dia
del carrer
jo crec que hi ha un baròmetre
que és el baròmetre
que es té que mesurar
que és el de l'atur
mentre es mantingui
una xifra d'atur del 26%
realment el país
no pot funcionar
fins que
no comencem a veure
que baixa
la xifra d'atur
realment
no hi ha
bonança econòmica
no sortim
de la crisi econòmica
i la societat
no hi haurà alegria
mentre les notícies siguin
els eres
els tancaments d'empreses
ja podem exportar molt
ja podem fer xifres
que la realitat
és la que és
el que diu
el que diu
l'Antoni
Vives
és
absolutament cert
que
les dades
surten
d'una sèrie
de
ratios
derivades
de
valors econòmics
que aporten
les empreses
del territori
per determinar
en cada
territori
valgui la redundància
quina és
la salut econòmica
o el desenvolupament
o el creixement econòmic
si tenim en compte
que aquí a Tarragona
parlant d'exportacions
el port de Tarragona
és el que gestiona
la major part
del volumen
d'exportacions
i per tant
la major part
de volumen
dels diners
home
bé
ja és certa
la dada
però
com deia
l'Antoni
evidentment
això no reflecteix
en la ciutadania
en canvi
si reflecteix
el que comentava
i una dada més
el que comentava
si llegim
també altres dades
econòmiques
que es publiquen
fa dos dies
vaig llegir
que l'índex
de morositat
familiar
de bancari
ha tornat
a uns índex
i uns percentatges
de ràtios
dels moments
de la crisi
dures
si s'ha sanejat
s'ha sanejat
el sector bancari
s'ha sanejat
aportant-hi els diners
per treure's
els actius tòxics
i de més
però tots els actius
que tenien els bancs
sobre la base
d'economia familiar
hipoteques
prestes personals
i de més
aquest
sembla ser
que ha tornat
a l'índex
que hi havia
això
és una dada
que sí
dona a entendre
que per molta
expansió
exportadora
econòmica
que s'hagi produït
en el
si de les persones
i les famílies
i les seves
economies personals
la situació
segueix sent
tant
igual
o pitjor
que la que teníem
en el moment
de la crisi
més profunda
és a dir
el tanto
amb les xifres
que surten
de laboratori
les proves
de laboratori
moltes vegades
són desfigurades
de la realitat
aquesta jo crec
que n'és una
és
perdona
només una qüestió
a més
falta la sang
de l'economia
que és el diner
al crèdit
o sigui
fins que no s'obri
l'espita
del diner
i continuïs
doni crèdit
aquí
és que no es va llogar
res
ja pots ser emprenedor
pots tindre idees
i pots ser el que vulguis
i que la gent
el pugui pagar
perquè l'índex de morositat
com estem explicant
està per demònia
sembla ser del que era
el moment més dur
de la crisi
de la gent
encara que li donin diners
no els podrà demanar
perquè no els podrà pagar
perdona
jo crec
no no
jo crec que hi ha
no
que sí que et perdon
no no
no
perdona
jo crec que hi ha
un
no sé com diu
un semàfor
que ens indica
quin és l'estat
de la ciutat
i aquest semàfor
són
les tendes
i botigues
tancades
els edificis
ex
locals
locals
que estaven
treballant
i que hi havia
molta gent treballant
i que és bé
si tu veus el panorama
vas passejant
per la rambla de Tarragona
i vas passejant
per tot Tarragona
i t'adones
compte de la quantitat
de coses
que estan tancades
a mi em sembla
molt bé
el port
només faltaria
i
els resultats
aquests
que s'expliquen
o que es
o que es
se presenten
davant dels mitjans
teòricament
deuen ser molt bons
però no tenen
res a veure
amb la ciutadania
res a veure
amb la ciutadania
la ciutadania
està passant-ho malament
molt malament
i aquesta és una realitat
i mentre la banca
no ajudi
ni a la petita
i mitjana empresa
ni ajudi a la gent
és impossible
sortir d'aquesta crisi
i el consum
evidentment
és que si no hi ha
és el que belluga
l'economia
el consum
i l'ànim
de les persones
el consumidor
avui
és de pessimisme
per tant
no es pot suportar
tampoc
la pressió impositiva
que tenim
que és una pressió brutal
és el país
amb una pressió fiscal
més important
i som dels últims
de la cua
i això és insuportable
a nivell personal
no s'ha aixecat el cap
en aquest país
i en el nostre entorn
només cal veure-ho
analitzar-ho
i tots
només cal que mirem
el nostre entorn
el més immediat
la gent que coneixem
les situacions personals
del nostre entorn
conegut
no?
està malament
només cal veure
no ha millorat res
quina zona
pots aparcar
al carrer
sense pagar
és a dir
ara
suposo que d'aquí
dos o tres dies
ja una vegada
hagin fet totes les zones
blaves, grogues, verdes
i no sé quants colors
t'haurà de ser
que haurem de pagar
cada vegada
que...
12 euros al dia
et costa aparcar
al carrer
que es nota
que a més
la crisi
es manifesta
amb aquest detall
que tu estàs comentant ara
és a dir
amb les zones blaves
d'aparcament
és a dir
a les 9 del matí
està tot buit
i a més
amb llocs
en els que
abans estava
que no s'hi podia aparcar
hi havia necessitat
de plaça d'aparcament
perquè hi ha molta
molta mobilitat
en el sentit
que hi ha molta gent
qui acudeix
i t'acaba a aparcar
el cotxe
la gent no agafa el cotxe
carregar un dipòsit de benzina
avui val molts diners
és a dir
la gent no agafa el cotxe
si estan desnonant
com han de pagar
avis
que havien
avalat
els seus fills
és que arribem
a una situació
que és surrealista
és a dir
qui pensi
que això es pot arreglar
des de l'algo
amb aquest sistema
no s'arreglar
el sistema de pressionar
de pressionar
castigar la gent
és que anem castigant
ara ja s'ha arribat a l'os
i estem
rascant-los
i publicar
aquestes dades
econòmiques
d'aspecte positiu
sense explicar-les
i amagant les realitats
és pervers
és pervers
i no ho tindrien que fer
és a dir
és seguir enganyant
una mica més
és a dir
ens van enganyar
quan no hi havia crisi
quan brots verds
quan Espanya
no estava
en situació
d'intervenció
etcètera
i ja ens tornen a enganyar
dient que sí
que hi ha
i ara es justifiquen
amb les memòries
sí
exactament
amb les memòries
donde dije
digo digo
digo
ens segueixen enganyant
perquè no cal ser economista
ni advocat
ni un savi
per fer valoracions
que deriven
del sentit comú
i del que veus
com pot
un senyor
fer una planificació econòmica
si no saben
el que val
un cafè
o una barra de pa
ni saben
el dia a dia
ni la problemàtica
del que és
administrar una família
que és
la cèl·lula
de la societat
és impossible
que administri
una macroergonomia
perquè aquesta gent
viuen en un món
totalment irreal
no
de xifres
de números
l'estudi també
d'allò
que apuntava l'Antoni
que 6 de cada 10
aturats
són de llarga durada
és a dir
que també feia
un pic el pro
i el contra
també alertaven
d'aquesta situació
el 25% d'atur
que era actualment
la situació
que preocupava
malgrat aquests
índexs
titulars
de mitjans
de comunicació
però al darrere fons
també
parlaven d'aquesta situació
preocupant pel que fa a l'atur
a més a més
amb atur
de llarga durada
que és el més complex
amb la veritat
de la joventut
de l'atur
que és una altra
això és
el ciment del futur
ja l'estàs
derribant
no estàs fomentant
no estàs fomentant
un futur
sinó que aquí
ningú té cap esperança
jo crec que això
és el que es té
que solucionar
i no veus
que se solucioni
és que el problema
és aquest
és que no hi ha esperança
de cap plan
ja crec que estem
en una situació
ja s'ha tret
hasta el dret de somiar
sí
el dret de somiar
que per almenys abans
la gent somiava
mira demà estaré millor
ara no pots pensar
ni que demà estaràs millor
tenir il·lusió
que és el que genera
l'activitat
i l'emprenedoria
tenir il·lusió
la situació
de depressió
i de desànim
encara enfonsa més
i la classe
la classe política
vegeta
vegeta en aquesta situació
que no
no prenen cap iniciativa
ni veus que
sembla que ni siquiera
se solidarissin
amb la societat
estan totalment
allunyats
absolutament
totalment allunyats
de
bueno
viuen el seu món
que és un altre
que és un altre
algun element positiu
perquè vam positiu
la tertúria
que si no
acabarem plorant
d'aquí un mes Nadal
però s'ha de tocar
de peus a terra
el que no podem fer
és acceptar
o acceptar
que ens vulguin
fer creure
que les coses van bé
no és veritat
jo crec que s'ha de posar
el front de la societat
gent
gent
gent
amb optimisme
amb optimisme
gent amb capacitat
d'arrossegar
aquest tren
i avui en dia
és que no hi ha
ningú al davant
que sigui capaç
d'arrossegar el tren
ni tinguin cap projecte
o sigui no hi ha
estem morint
morint
dins del fang
no?
d'un entomps
no podem treure
aquest carro
d'aquest fangal
i les administracions
per més recaptar
noves tasses
nous impostos
enretallades
doncs home
quina il·lusió
ha de tenir
la classe mitja
en definitiva
que és la que
dona moviment
no?
i és el potencial
econòmic real
la misma
d'una societat
és la classe mitjana
ho ha sigut sempre
però sempre
és la classe castigada
sempre
sí
i el petit empresari
que crea en pleu
i tot això
és el que es destrueix
per tant
aquest es va
més impost
etc
etc
però bueno
aquí hi farem
per acabar
amb il·lusió
i amb optimisme
parlem de la
via làctea
el projecte d'Òscar Cadillac
la finessa
que va entrar
per aquesta porta
de Tarragona Ràdio
i del qual
en parlem d'aquí
pels minuts
la seva via làctea
per enllaçar
el 7.000 més al del món
amb el xullo
una muntanya
de 8.200 metres
que ahir presentava
i que d'aquí pocs minuts
també es presentarà aquí
o sigui
tenim projectes tarragonins
que van fora
que els projecten
i que els projecten
també a la ciutat
i en fi
que es dona il·lusió
també
ni que sigui
un moment de optimisme
Sí, és important
que hi hagi
persones amb activitats
il·lusionants
i incapacitat
de pujar
per amunt
Desigiem-li
molta sort
però bueno
està
aconseguint
fites
importantíssimes
aquí a Tarragona
tenim un personatge
important
amb l'Òscar Cadillac
amb l'alpinisme
un personatge
de ressò
ja mundial
és a dir
no sé
si té
rècords
no assolits
per ningú
però probablement
però la quantitat
d'objectius
que ha aconseguit
especialment
amb els 8.000
i amb totes aquestes
amb totes aquestes expedicions
és brutal
per tant
felicitats
per tenir personatges
a Tarragona
que ens generen marca
que il·lusionen
etc.
L'Ibis Entrai
i Albert l'Entrai
pensat
fixa't aquest personatge
que és capaç
de compatibilitzar
compatibilitzar
l'activitat
social
ordinària
com nosaltres
aquí a Tarragona
quan està
amb aquests mons de Déu
amb aquests cims de Déu
què deu pensar
o què deu recordar
de quan estàs aquí
calentets
com estem ara nosaltres
sense inconvenients
allà dalt
els 8.000
que t'estàs jugant la vida
felicitats
per l'Òscar
doncs
ara parlem
d'aquesta via
la teva
una via
per cert
que no s'ha fet mai
és una via inèdita
una primera mundial
i que es podrà fer
des de Tarragona
amb l'Òscar
que hi ha cap endavant
ara en parlem
al pont de momo
el programa
d'opinisme
i de muntanya
d'aquesta casa
de Tarragona Ràdio
Joan Maria Solé Polda
gràcies per acompanyar-nos
mira l'Òscar
s'està ensenyant ara mateix
el projecte
el veieu o no?
el veiem
és la imatge
del projecte
que ahir presentava
a la fàbrica estrella
d'Anda Barcelona
i del qual en parlem
ara en seguida
al pont de momo
Antoni
també gràcies per acompanyar-nos
fins la propera
i en Toni
a vosaltres
i bon Nadal
perquè hi ha de poc
i bon any
gràcies per convidar-nos