Doncs les 11 i 9 minuts ens setem a aquesta cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com dèiem, ens curem en salut amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Ho farem amb el director de l'Hospital Xavier Oliac
i avui també ens acompanyarà Palmyra Joló. Molt bon dia a tots dos.
Hola, molt bon dia. Avui parlem de farmàcia hospitalària.
Abans d'entraia m'has dit, farmàcia no diguem, diguem bé, diguem bé farmàcia hospitalària.
Per què aquesta distinció tan clara?
No, a veure, en principi era perquè dintre de tot el sistema sanitari
una mica els farmacèutics d'hospitals som un grup de farmacèutics
que som com una mica que no es coneixen gaire la població, no?
Perquè estem en un lloc en què realment cada cop va canviant,
però cada cop estem en unes zones, no?, serveis central en què no ens coneixen.
No donem suport a tot el que és l'organització, no?, suport farmacològic, no?
I això, doncs, cara, fa que no coneixen.
Cada cop el coneixen més perquè, bueno, perquè les estructures van canviant
i tot va canviant entre el món sanitari, eh?
Home, dintre de tot... A més, la farmàcia hospitalària vol dir
que són farmàcia que ens han tingut de formar amb una especialitat concreta.
És a dir, quan acabes la carrera de farmàcia, tens que fer, bueno,
un examen MIR, com els MIR, però que es diu FIR de farmàcia,
que són quatre anys d'especialitat en un hospital docent
i un cop acabes l'especialitat, doncs ja ets farmacèutic especialista
en farmàcia hospitalària.
És a dir, quatre anys més només per ser especialitzat en...
Exacte.
I què dista d'una farmàcia convencional i d'un farmacèutic convencional
a una farmàcia o un farmacèutic hospitalari?
Bé, el que passa, dista massa cosa, no?
Perquè, a veure, el farmacèutic en si, la seva formació és el coneixement del medicament, no?
El que passa és que els hospitals, com que té una especialització molt més concreta,
fa que el farmacèutic, per donar suport, tingui que ser una mica més especialista.
En principi, què fa un farmacèutic d'hospital, si hem de resumir-ho així?
A la farmàcia el que fem és, des de la gestió del medicament, és a dir, nosaltres a l'hospital tenim uns medicaments,
dintre del mercat farmacèutic ja sabeu com altres companys han vingut,
la quantitat de medicaments que hi ha al món, per tal nosaltres no els tenim tots a l'hospital, no?
Llavors, què fem?
Nosaltres, dintre de l'hospital, tenim unes comissions de farmàcia,
que hi ha clínics i farmacèutics, que decidim, de cada grup farmacològic,
els medicaments que tindrem dintre de l'hospital.
I a partir d'aquí, aquests medicaments són els que anem gestionant els possibles canvis o intercanvis
que donem suport a la medicació que el malalt porta pautada a casa.
Perquè hi ha dos tipus de medicació.
La medicació que el malalt, un cop ingressa, porta de la seva atenció primària,
i els medicaments que nosaltres posem a l'hospital per ajudar a la patologia concreta
que ha vingut per estar ingressat a l'hospital.
Què passa?
Que de vegades, aquests dos medicaments, doncs, hem de vigilar que no tinguin interaccions,
que es puguin donar correctament.
I això, doncs, nosaltres, des de la farmàcia, ajudem el clínic en tota aquesta prescripció de fàrmacs, no?
És veritat, moltes vegades, que cada vegada més, els medicaments que el malalt porta de casa,
se demana també que l'usuari els porti, ell, no?
En principi són medicaments que dintre del Departament de Salut ja se'ls dona.
Per tal, un cop ingressa a l'hospital, nosaltres no els podem tindre tots.
Per tal, els medicaments que no són específics de la patologia que ells venen,
de vegades demanem que es portin, no?
Si no els podem portar, nosaltres els donem,
però perquè no tinguem que fer tants intercanvis que de vegades fem,
perquè són farmàcia que a l'avió no tenim i no...
Per tal, què fem nosaltres?
Doncs, des de la selecció d'aquests medicaments,
la preparació d'aquests medicaments,
la distribució d'aquests medicaments, no?
La distribució tant a les unitats d'hospitalització
com ara, cada cop més, als usuaris externs.
És a dir, que des de fa uns anys se'ns ha ficat una altra tasca
afegida a les tasques que ja tenim habitualment,
que és la dispensació d'uns certs medicaments
que es donen a pacients ambulatoris.
És a dir, hi ha uns certs pacients que per algunes patologies concretes,
que són generalment patologies complexes...
Potser medicaments que no troben a la farmàcia convencional?
No, no es troben a la farmàcia convencional
ja perquè el circuit de distribució farmacèutic
ja és cap als hospitals, no cap a les farmàcies tradicionals.
Per què? Perquè jo, des del meu punt de vista,
penso que el farmacèutic comunitària
hi ha una tasca molt important seva,
que és la de la conciliació de la medicació,
la polimedicació...
més, hi ha un munt de tasques que ha de fer el farmacèutic comunitari.
i nosaltres, dels hospitals, a nivell de la població en general,
ens dediquem més a patologies molt específiques
que van lligades molt amb un metge especialista.
És a dir, per exemple, un pacient amb una hepatitis C,
porta un tractament
que aquest tractament només es dona a l'hospital.
Per què? Perquè són medicaments molt específics
i que el digestòleg el té que vigilar contínuament.
Per tal, el metge farmacèutic de l'hospital
és el que està en contacte directe amb el digestòleg
i el que nosaltres,
si detectem que aquest malalt no compleix,
detectem que pren medicació...
Tens una relació amb el metge pacient
que ajuda una mica a que aquest tipus de medicacions
que no són...
Bé, són cares, també és veritat,
perquè són fàrmacs d'última generació.
Això també és un altre tema important.
Cada cop els medicaments van més tecnològics
i menys a medicaments habituals.
És a dir, els medicaments nous per patologies noves
que van sortint,
tots són medicaments d'alta tecnologia.
Aquests medicaments, en principi,
com que van lligat molt amb una patologia concreta,
estan gestionats una mica pels farmacèutics d'hospital,
perquè són els que realment
tenen un coneixement
més a dir d'aquesta patologia en concreta.
Els farmacèutics de carrer...
Per exemple, a veure,
nosaltres, un malalt amb una hepatitis C, per exemple,
que porta aquest tipus de medicació,
té un problema d'hipertensió,
això ho controla el metge de capçalera.
Nosaltres ja li podem ajudar
si hi ha alguna interacció amb aquesta medicació,
però aquest tipus de patologia
porta més el metge comunitari
i nosaltres portarem més el que és el farmac
que dones per una medicació concreta.
Com funciona el circuit?
Com us proveïu del medicament?
Com feu els plànings de què necessitareu i què no?
I si teniu algun medicament
que per les característiques dels vostres pacients
sol·liciteu més que altres centres?
Potser, Xavier, si ens ho pots...
Bé, és una de les parts de la complexitat
de la gestió de la farmàcia.
És a dir, com m'explicava la doctora Jolong,
hi ha una part important del pes
del que és la farmàcia hospitalària,
que és amb la de tenir els fàrmacs apropiats
en tot moment
i a més a més que aquest fàrmac apropiat
en tot moment estigui en el lloc que es necessita,
perquè penseu que un hospital
té des d'unes urgències
i que allà hi ha unes necessitats concretes,
però que evidentment no pots esperar
que t'arribi no sé quin fàrmac una hora o dues hores,
perquè el pacient pot necessitar-ho en aquell moment.
O bé quan estem parlant del quiròfan
ens podem trobar en situacions semblants.
És a dir, que ha d'haver-hi
el que nosaltres diríem uns estocs de mínims
que en funció de cada zona de l'hospital
té unes necessitats concretes.
Això està basat, diguem-ne,
en una visió de l'històric
i en una visió del que són les planificacions
que es van fent en les comissions,
la comissió de farmàcia,
o les diferents comissions,
i en les diferents decisions
que es van prenent en funció
del que en diem nosaltres
les protocolitzacions dels tractaments.
Cada vegada més intentem tenir
el gran percentatge de patologies
protocolitzades quina és l'esquema de tractament
i per tant podem preveure
quines són les necessitats dels fàrmacs
que hi pot haver-hi.
Les diferències amb altres centres,
jo diria que a grans trets no n'hi ha.
El que sí que és veritat
és que com que aquí
amb el que és la medicina
i allò que també se'n diu
una part de l'arts pròpia,
de l'arts pròpia del metge,
és veritat que cada servei
o cada especialista
té les seves preferències
perquè penseu que
les possibilitats
i l'arsenal terapèutic
que existeix,
que està ara a disposició
dels nostres facultatius,
és impressionant.
Moltes vegades
n'hi ha massa
perquè és allò que al final dius
escolta, tens tants fàrmacs
per triar
que a vegades es fa difícil
prendre la decisió, no?
I aquí ve moltes vegades
la feina del farmacèutic
que precisament
del farmacèutic hospitalari
que precisament el que fa moltes vegades
és donar el consell i el suport
en la presa de decisions del metge.
des del punt de vista
d'aquells aspectes
del que se'n diu
la farmacocinètica
o la farmacodinàmia,
és a dir,
com funciona cada fàrmac
en cada organisme,
des del punt de vista
dels costos,
que això també té
molta importància,
i del que,
diguem-ne que
en definitiva parlaríem
de l'eficiència
d'un fàrmaco
sobre cada pacient,
un fàrmaco
es pot comportar
d'una manera diferent.
Els dos comentàveu
aquesta bona relació
entre farmacèutic i metge,
fins a quin punt
la relació,
és a dir,
la responsabilitat
del farmacèutic hospitalari
recau
en l'elecció
o dosi
del medicament,
és a dir,
no estem acostumats
a pensar
que sempre és el metge
qui decideix
el medicament
i la dosi
que s'administrarà,
però potser
aquests quatre anys
d'experiència
d'especialització
del farmacèutic hospitalari
ajuden.
És el metge
qui té la capacitat
de decidir,
però el paper
del farmacèutic
és el del suport
en la decisió
per ajudar
a que el metge
prengui,
per això que diem,
perquè el comportament
dels fàrmacs,
de cada fàrmac,
de tot l'arsenal
terapèutic
de fàrmacs que hi ha,
doncs té
unes grans
variabilitats
i és molt difícil
que un metge
tinguin coneixement
de totes les possibilitats
terapèutiques
que hi ha.
El farmacèutic
en aquest sentit
és el que fa
el suport
perquè el metge
pugui prendre
la millor decisió.
I cada cop
tens de pensar
que dintre
dels hospitals
l'ajuda
de la informatització
de la nova tecnologia
ajuda
també molt
a la presa
de decisions.
És a dir,
el farmacèutic
no pot estar
en cada moment
puntual
a l'hora
d'una decisió
a darrere.
El que sí que és veritat
és que el farmacèutic
està a darrere
de cada decisió
d'una protocolització
com ha comentat abans
el doctor Liat.
És a dir,
el moment
que es fa
un protocol
de decisió
d'una guia clínica
en aquell moment
és quan
hem de estar
tots els que formem
part d'aquesta guia clínica
i decidir
en aquell moment
almenys
el macro
d'aquest pacient.
Després
què pot passar?
Que tu
tingués un protocol
i que segons
l'estat clínic
d'aquest pacient
pot variar.
Això ja és
una peculiaritat
que tu vas canviant.
Un malalt
que tingui
una insuficiència
renal,
una insuficiència
hepàtica,
els medicaments
com sabem
tenen una absorció
i abans
d'eliminar-se
i fer efecte
tenen a vegades
un pas
hepàtic
que és on
fa una absorció
i fa una distribució
que fa que actua diferent
si tens una insuficiència
renal
o una insuficiència
hepàtica
segons com
actua cada fàrmac.
Això
prescries un fàrmac
si hi ha algun problema
d'aquest
et surti l'alerta
perquè tu
puguis
prendre la decisió
i aquestes alertes
és on nosaltres
actuem
de forma
darrere
digue-se'n
perquè el metge
pugui acabar
fer una bona decisió
perquè al final
el medicament
és una mica
nosaltres som
els grans coneixedors
d'aquests fàrmacs.
Vosaltres
la farmàcia
hospitalària
funcioneu
amb monodosi
normalment
però fa un temps
es va posar en dubte
es va treure debat
si per estalviar costos
calia
abandonar
aquest sistema
de monodosi
i passar
també
a productes genèrics
no sé si vosaltres
des de la xarxa sanitària
és diferent
això
és una mica diferent
a nivell
d'oficines de farmàcia
que nosaltres
a nivell dels hospitals
els medicaments
venen amb una cosa
que se'n diuen
envasos clínics
és a dir
a l'envaso clínic
són
cada caixa
de medicaments
n'hi ha normalment
500 unitats
és a dir
que és com si
ho compres
una mica
a l'engròs
per tal
aquests fàrmacs
el preu
que tu gestiones
d'aquest fàrmac
fa que sigui
més diferent
que el preu
que tu tens
a l'oficina de farmàcia
però bueno
perquè el sistema
està
que l'oficina de farmàcia
és una medicació
que t'endús a casa
no?
i tu
té que ser
amb unitats mínimes
perquè la gent
no hi hagi
el problema
que hi ha hagut fins ara
que és que hi havia
molta acumulació
de fàrmacs a casa
a l'hospital
els donem
per 24 hores
és a dir
un malalt ingressat
la pauta
és 24 hores
l'endemà
quan torna a passar
al clínic
es revisa
aquest tractament
si hi ha
algun canvi
de tractament
es canvia la pauta
i es torna a pujar
per 24 hores
i pujar
perquè la farmàcia
està sota
llavors els carros
puja cap a dalt
al més
en el nostre cas
però m'entens
vull dir que
la medicació
en un hospital
és medicació
per 24 hores
i valorar
cada dia
el passe
de visita del metge
es canvia
aquesta prescripció
nosaltres tot és
amb unidosis
tot
però unidosis
vol dir
amb el fet
que nosaltres
tot ho donem
unitari 24 hores
un farmà
amb un paracetamol
perquè el coneixem tothom
que és cada 8 hores
nosaltres
en aquest pacient
ingressat
li donarem
3 pastilles
de paracetamol
no n'hi donarem més
l'endemà
si encara està ingressat
3 pastilles
més de paracetamol
és a dir
m'entens
que tot ja va
amb unidosis
diguéssim
unidosis
vol dir
unidosis
dia
potser
amb algunes altres
organitzacions
tenen uns sistemes
diferents
potser
nosaltres
la nostra organització
ho tenim així
unidosis dia
cada 24 hores
quin cos comporta
mantenir
la farmàcia
hospitalària
dins d'un hospital
és a dir
és un cos molt elevat
o és dels menors
no
és un cos
és un cos important
el fàrmac
en si
és un
és un bé
car
i cada vegada
més
és a dir
que el que diem
la biotecnologia
que està portant
nous fàrmacs
per exemple
és molt cara
les línies d'investigació
farmacèutica
són molt cares
i els nous productes
que van apareixent
són productes
realment molt cars
no és el gran cost
d'una organització
d'una organització
sanitària
evidentment
són els professionals
els personal
però
el capítol
de la despesa
de farmàcia
és un capítol
important
perquè té un
és un cost
és un producte car
és un producte car
és un producte car
que són massa
medicalitzats
a vegades tenim
aquesta tendència
a casa
a la vida
i també
a l'hospital
avui estem
saltant ara
de l'hospital
a casa
nosaltres pensem
que l'hospital
precisament
perquè estem molt
a sobre
i perquè hi ha
el suport
de la farmacia
hospitalària
s'intenta
medicalitzar
i tractar
estrictament
allò que és necessari
a nivell ambulatori
jo penso
que sí
que hi ha
en una franja
de població
hi ha un excés
de medicació
i doncs
d'aquí
hi ha ara
tota una sèrie
de feines
que s'estan
ja fa temps
però que
ara s'estan
intensificant molt
que és allò
que se'n diu
la conciliació
terapèutica
els plans
de tractament
és a dir
cada vegada més
el metge de família
està
treballant
sobre
quina és
tota la terapèutica
que s'està prenent
cada pacient
revisant constantment
perquè ens hem trobat
amb pacients
que porten
16, 18, 20
fàrmacs diferents
per dia
clar això
un fàrmac
pres de manera aïllada
sabem que té un comportament
podem preveure
que té un comportament
complet
però quan hi ha
17 o 16
o 20
fàrmacs
interactuant
amb un pacient
pensem que això
no
que ens estem
medicant en excés
en alguns casos
però bueno
aquí hi ha una feina
això ja estem parlant
a nivell de carrer
a nivell de primària
està fent-se
una feina important
en aquest sentit
de posar-hi
una mica de seny
amb tot això
una cosa
a nivell de farmàcia hospitalària
cada cop
s'està obrint més
la farmàcia hospitalària
a altres zones
de la farmàcia
perquè
perquè s'adona
té a compte que
per exemple
ara
el que hi ha
parlant de la conciliació
és a dir
malalt que se'n va d'alta
intentar conciliar
la medicació
que porta a l'hospital
amb la medicació d'alta
per anar retirant
pensa
que és una tasca important
perquè al final
hi ha molts estudis
que parlen
que el 5 i el 7%
dels ingressos hospitalaris
són deguts
amb fàrmacs
és a dir
que moltes vegades
estem tractant
efectes secundaris
de fàrmacs
amb un altre fàrmac
quan el que es tindria
que fer
potser seria
retirar el fàrmac
és a dir
que estem
en una política
de tanta prescripció
que fa que moltes vegades
perdem el nord
que el que volem
és curar el malalt
és a dir
sí que el volem
però és que estem
medicant tant
i dir
un fàrmac
té un efecte secundari
en comptes de mirar el fàrmac
fiquem un altre fàrmac
per l'efecte secundari
i per això arribem
a casos
tant espantosos
com 18 o 19 fàrmacs
que de vegades
dius que no sé ni com
pobres poden tenir
però això també penso
que és una feina important
que han de fer
tots els sanitaris
tots
la població en general
perquè
si la població
i els sanitaris
no comencem
a fer una mica
de racionalització
no hi ha per la despesa
perquè la despesa
sí que és important
i més en la situació
econòmica que estem ara
sinó per la salut
de cadascú
perquè cada fàrmac
no és inocuo
vull dir que els fàrmacs
tenen uns efectes
que són bé
però una cosa
però de vegades
són inocuos
a una altra
per tal
has de tenir
molt i molt
respecte
amb tot això
doncs ens quedem
amb aquesta reflexió final
de racionalitzar
la medicació
que ens donem
a nosaltres mateixos
i que ens recomaneu
moltíssimes gràcies
Xavier Euliac
director
de l'Hospital
Xarxa Sanitària
de Santa Tegla
moltíssimes gràcies
també
a la Palmira Jolong
no sé si dic bé
molt bé
molt bé
molt bé