Comencem la tertúlia d'actualitat d'aquest dimarts 5 de febrer.
Tertúlia avui la compartim amb l'advocada Anna Bozalongo.
Anna, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Colts el micròfon, si no, no l'escoltarem molt bé.
Hola, molt bon dia.
També el tamé advocat, Javier Escudé. Javier, bon dia.
Bon dia, molt bon dia.
I l'arquitecte Agustí Bujol. Agustí, bon dia.
Hola, bon dia.
Ho podem parlar moltes coses.
Vostès han anat mai a treballar amb bicicleta?
Doncs no. Jo he fet servir la bicicleta per barjo i amb llocs tranquils,
que a més a més no passin cotxes.
I per tant, jo a la ciutat, de totes formes, és algú que veus que a Barcelona,
jo crec que tenim alguna referència allí, no?
i bé, ara que es veuen, sembla que es vulgui plagiar o es pugui copiar i passar aquí.
Jo, és un experiment.
De totes formes, la meva visió és que quan un consistori té tan poc marge de maniobra,
com tots els, perquè no hi ha diners, han de fer coses.
I què han de fer?
Bé, però això no costa res, perquè això és quatre, ja he vist que davant del motoclub posen unes varilles
i això em sembla que és un brindis al sol.
Cal veure-ho, eh?
Cal veure si realment la gent farà servir o no servir,
però amb les vies, les vies que tenim a Tarragona, els alts i baixos que abans comentàvem.
I la falta de tradició, jo penso que això és un brindis al sol.
Agustí.
Bé, no sóc usuari de bicicleta, penso que l'última vegada que vaig anar a bicicleta
devia tenir 12 o 13 anys, o sigui que fa molt de temps,
però bé, crec que com a mesura aprendre per l'Ajuntament està bé,
econòmicament no representa una inversió greu.
Em penso que no hi ha demanda a Tarragona,
és a dir, no ha hagut mai una inquietud per anar amb bicicleta,
suposo que motivat per allò que hem dit, no?
La orografia és una mica complicada.
Jo diria que Tarragona el té com a tres nivells,
té la part alta, la part del mig i la part del serrall, o la part baixa, no?
Llavors, amb aquests tres barris o zones, sí que es pot anar amb bicicleta,
amb horitzontal, però quan has de comunicar un amb l'altre,
home, no és fàcil realment,
però bé, jo crec que com a proposta de l'Ajuntament val la pena,
crec que ajuda amb aquesta intenció de sostenibilitat
que pretenem portar a les ciutats, de menys contaminant i tal,
i amb això, doncs, jo penso que no costa re provar-ho.
Ana?
Jo una mica com a l'Agustí, jo fa molts anys que no vaig amb bici,
a més, a mi m'agrada molt caminar,
i a part Tarragona és una ciutat molt còmoda per caminar,
ho tinc tot molt a prop,
i ara per ara vaig caminant i m'agrada caminar el cotxe per res.
O sigui que, bueno, la bicicleta està bé,
però, bueno, no ho trobo...
A més, els carrers són una mica estrets, no?
Vull dir, per anar a cotxes, motos, bus, una mica perillós.
Home, jo crec que el primer pas és posar aparcaments, no?
És el que sembla que ha sigut la primera mesura.
El complicat és fer carrils bici,
i que siguin com les ciutats que coneixem,
que funciona realment el tema bicicleta,
són carrils preferents,
és a dir, no se t'ocorreixi anar caminant per un carril bici
perquè et pots morir atropellat per una bicicleta.
I, a més, s'enfaden quan ocupes el seu espai.
Això aquí jo crec que és més difícil,
però què dius tu?
Carrers estrets, barreres,
llocs que, doncs, pot ser pràcticament impossible.
Ara, el cosit aquest de barris, que ja s'ha fet,
perquè realment sí que hi ha algun carril bici
per la zona d'aquí de l'Avinguda Roma i tot això,
bueno, allà on hi hagi possibilitats que es faci,
i allà no, però bé, jo de moment la primera iniciativa
ha sigut la de posar, com dius tu,
unes varilles o uns aparcaments,
o unes zones per deixar les bicis qui les tingui, no?
Suposo que això també donarà pas a després fer un sistema de lloguer,
el bici que funciona també en moltes ciutats
i que tu pots agafar una bici en un lloc,
deixar-la en un altre...
Jo, Agustí, el que no sé és si l'Ajuntament
ha tingut un estudi de mercat, per dir-ho així,
no un estudi de mercat, però...
perquè, clar, si realment hi ha una demanda,
tu has de donar una solució ciutadana, no?
Jo penso que és més un experiment,
que, a més a més, és poc costós.
Sí, per això, la inversió és...
I, bueno, doncs ja fem coses.
Jo diria que aquesta és la meva visió.
Ara, com que és un experiment, escolta'm,
en casa i, no?, i com que si ho sé,
doncs a lo millor funciona.
I llavors, si funciona, doncs és la marxa.
Un estudi de mercat d'aquest estil,
bueno, és veure-ho, no?
Jo és que no veig moviment de bicicletes pel carrer,
de moto, sí, realment hi ha moto,
i, per tant, doncs, tot el que sigui propiciar
l'aparcament de motos és correcte.
En bicis, no ho sé, no...
Ho veurem, no crec, que ho he dit abans,
no crec que hi hagi una demanda popular per fer-ho,
però, bueno, els que són usuaris,
doncs, ho tindran millor.
De fet, ara estem veient dades del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible,
segons dades recollides per aquest pla,
de 2010, eh?,
un 0,2% dels tarragonins opten per la bici,
0,2%.
Això és molt poc.
I l'objectiu s'arriba, de fet, a l'1%
en els pròpins 4 anys.
un 0,2% és francament poc, eh?
Jo no sé si els estudiants, per exemple,
en un sector que va amb bicicleta,
tampoc se'n veuen gaires,
però potser sí que n'hi ha més, no?,
davant dels diferents campus, no?,
per moure's entre el campus,
especialment aquí si queden més lluny de la ciutat, no?,
com ara Sassalades i Tarragona, no ho sé.
No és una ciutat fàcil per anar amb bicicletes.
No és Barcelona.
L'altre tema és que hi hagi aquestes bicicletes motoritzades,
que això ja és una altra història,
i això si realment es posés en...
Sí, però potser es trobaríem
que ha desaparegut totes del mapa aviat.
Vull dir que el dia n'hi ha aparcar-les, eh?
Ja que parlem d'estudiants, eh?
Ja que parlàvem d'estudiants que baixin a una bicicleta,
avui, bé, ja jornada de vaga, eh?
Avui, demà i demà passat,
a més a més en diferents concentracions i manifestacions,
no només d'estudiants,
sinó que també n'hi ha dixous,
una de tota la comunitat educativa,
hi ha diferents fronts oberts,
un és la postura i la nova llei del ministre Verde,
però també naturalment les retallades
per part de la Generalitat.
Com veuen la situació estudiantil,
en l'àmbit general, eh?
Parlem no només a nivell universitari,
sinó a nivell també d'altres...
de secundària, en fi, d'altres matèries.
Mira, jo no soc expert en la matèria,
però et diria que, evidentment,
una societat, quan està en entredit,
quan ja vulgui...
que té molta febre i per molts fronts oberts,
la comunitat educativa i especialment els estudiants
sempre han sigut els protagonistes de les vagues
i sempre han sigut els primers a sortir al carrer.
Però cal veure també, de totes formes,
si no...
Si tenim una mica de memòria,
veurem que les vagues que es van fer
fa uns quants anys a París,
tota la societat educativa
i especialment els estudiants,
es queixaven de què?
No tenien estufes.
De que...
O sigui, tot eren...
Reivindicaven comoditats
i reivindicaven que no se'ls tragués
facilitats o prevendes
que podien tindre i que ara no tenien.
Evidentment,
la comunitat educativa
ha de fer una reflexió profunda.
Jo ara no entraré en qüestions polítiques,
però el que no pot ser és que cada legislatura
s'estigui parlant d'un altre model educatiu.
Escolta'm,
hi ha d'haver un pacte d'Estat.
Hi ha d'haver un pacte per Estat.
Per això i per moltes altres coses.
Però l'educació és crucial.
El que no pot ser és que
cada ministra,
cada ram,
al marge de qüestions polítiques
i d'aquest ministre,
que se n'ha parlat
i que, bé,
els estudiants es queixaran per això
i per moltes altres coses.
Però el que, d'alguna forma,
crida els polítics
és que es posin d'acord
en fer una llei d'educació en general
per tot el territori
que sigui convincent,
que sigui contrastada acadèmicament
i que cada dos per tres
no tinguem que tirar cap endavant
i cap endarrere.
A mi el que...
Sí?
A mi el que em fa més por
i el que em preocupa molt
és que fa poc
va sortir una estadística
que estem a la cua
al món
en el tema educatiu.
És a dir,
els nivells educatius
d'aquest país
al nivell de primària i secundària
són molt baixos
i és el que diu el Xavier.
S'reivindiquen...
Bueno, ara, en aquest moment,
sembla que el punt d'inflexió
és el tema de l'escola pública.
Les retallades a l'escola pública.
Bé,
però el tema educatiu
ningú ho està posant en dubte
i els plans educatius
tu suspens un any
i l'any següent ja no pots anar
perquè t'han canviat el pla.
Després arriben...
El batxillerat és un altre tema.
De fet,
arriben al batxillerat
i tomba i gira
i és superdifícil.
Amb dos anys ho tenen de fer
el que no han fet
els quatre anys de l'ESO
i la primària.
Porten el nivell molt baix
i a mi això és el que realment
m'preocupa.
Al nivell educatiu,
que tinguin estufes...
Home, tothom vol comoditats,
tothom vol...
Però per a mi el que em preocupa
i que ningú es queixa
és del tema.
Jo l'altre dia estava
en una reunió de l'AMPA
i veia que tothom es queixava.
Els nenes no renten les mans,
els menjadors són no sé què.
Però ningú parlava
que si hi havia nivell educatiu,
si hi havia un bon nivell d'ensenyància,
si els professors eren els sedients,
no qual cosa,
de què estem parlant?
Jo sóc tu molt.
Com a moviment estudiantil,
jo crec que no sorprèn.
És un altre col·lectiu
dels que lògicament
expressen la seva protesta
sortint al carrer
i en el cas dels estudiants
és fàcil mobilitzar-los.
Estan sempre concentrats.
Crec que està en la seva estructura
o estructuració
possibilitat que quan realment
hi hagi una mobilització
o una crida a la manifestació
la reacció sigui immediata.
El per què no el sé.
Sí que si parlem de model educatiu
crec que és un dels principals problemes
conseqüència de la política.
És a dir,
el que no pot ser
és perquè mani un partit de dretes
a nivell estatal
el model educatiu
sigui conservador
i si manen d'esquerres
el canvien cada quatre,
cada vuit anys.
Això és el que provoca
el que dius tu,
que el nostre nivell docent
en comparació amb altres països del món
és baix.
Però és baix perquè jo crec
que no hi ha el model educatiu
que tindria que tindre
i que tindria d'haver
per sobre de colors
i de tendències polítiques.
Tindria d'haver uns mínims
i una base
que jo crec que no es podria qüestionar.
I per mi aquest model
no l'han de fer els polítics,
l'han de fer els experts.
jo en principi
sempre
defenso molt
els especialistes
de tot, no?
Crec que són les persones
que han de dirigir
aquestes coses.
Els polítics
han d'estar
per corregir
o per modificar
segons quines coses,
però clar,
el model educatiu
tindria de ser un bàsic i que després
cada comunitat prioritzés un tema
o prioritzés l'altre.
en aquest cas,
bé, jo no desconec
el motiu concret
de la manifestació,
però a mi no em sorprèn.
Crec que cada dia
hi ha un col·lectiu
o altre
que manifesta la seva queixa.
Estem en una època
que, evidentment,
ens queixem
amb raó de tot,
però
jo també sempre penso
que aquestes manifestacions
tampoc són eficaces,
no són efectives,
no aporten,
en fi,
no aporten solucions.
Bueno,
ja per acabar,
potser una mica el tema,
home,
la joventut és fàcil
d'encendre,
no?,
a les barricades,
això està clar.
Un altre motiu
que sí que tenen,
elles queixen
bàsicament
de les retallades,
això està clar.
Però
tenen un futur
molt incert
i és lògic
que
ells fins ara
han sigut fills de papà,
de papà i de mamà,
que potser treballaven tots dos
i que ara
viuen
espenes
i que el seu futur
professional
o
que es vulguin dedicar
el tenen molt pelut,
no?,
i per tant
és fàcil
que tiris gasolina
i que tiris
un llumí
i això s'encengui.
Però això
és preocupant
que realment
el futur
d'aquestes
generacions d'avui
siguin cert,
no?,
o els que ja
inclús s'estan acabant
i es busquen
la vida professional
fora del país
perquè realment
hi ha altres oportunitats,
això és molt negatiu,
tot això...
I que els han format aquí
i que han pagat aquí
la seva formació
i que se'n van cap a fora,
és l'únic que els portem.
de moment
estem fabricant aturats
amb la qual cosa
el problema, clar,
és molt, molt greu,
és dels problemes principals
d'aquesta crisi,
a part de l'econòmica,
és les conseqüències
que això comporta
d'un futur immediat
amb aquestes generacions
d'estudiants
que acaben
i no trobem feina.
Han pujat també
les taxes universitàries,
recordem-ho,
no només les universitàries,
i han desaparegut,
per exemple,
a beques com la Seneca
de mobilitat,
entre d'altres,
és a dir,
que la mobilitat
que abans
estava abacada,
doncs ara no ho està,
si qui vol anar a estudiar
a la universitat
per dir alguna cosa
de Navarra
o d'Andalusia,
doncs s'ho ha de pagar
de la seva cuchaca.
És que és car,
l'ensenyament és car,
jo penso que una...
És una inversió.
És una inversió,
clar,
però jo no ho sé
perquè no tinc dades
per veure
de poder comparar
altres països,
però no pot ser
que aquest país
tot sigui gratis,
no pot ser que sigui gratis
i que estigui a preu polític,
que vol dir que és preu
de conveniència.
S'han d'anar,
evidentment,
s'ha d'abacar,
s'ha de potenciar
realment les beques
perquè aquella gent
que amb el seu esforç
i amb el seu currícula docent
tenen unes notes
d'excel·lència,
aquesta gent,
siguin pobres,
siguin rics,
aquesta gent han d'anar on sigui.
I després hauríem de garantir
que es quedessin aquí
perquè els hem format nosaltres.
Sí,
però el que no pot ser
és la pujada de taxes
d'un any per un altre
perquè ja ha agafat gent
al mig d'una carrera
i, clar,
hi ha gent que realment
no pot pagar
i el sistema de beques
ara és molt difícil.
Bé,
el Seneca,
l'Erasmus,
en suspens,
i fa quatre dies
tothom anava a Seneca,
tothom anava a l'Erasmus,
els donaven calés per tot
i ara el que no es pot fer
és d'un any per un altre
anar,
que és el que ha passat en guany,
al setembre ha anat la gent
a matricular-se
i això havia pujat
un 50 o un 70%.
Això és el que no pot ser
perquè la gent està al mig
i si parlem
de la nostra professió
la gent que ha acabat la carrera
en sec s'ha trobat
que no es podia col·legiar
perquè tenia de fer un màster
d'accés a l'abogacia
que quan va començar la carrera
això no estava previst.
Un màster
que no està a Tarragona
i que s'havia de desplaçar
a Barcelona,
a Madrid
o allà on sigui.
Gent que ha dit
i és que ara
jo no puc ser advocat
i per cert
i parlant una mica
al fil del que deia l'Agustí
una mica
el problema és
jo crec
la incoherència
del legislador.
La incoherència
del legislador.
És a dir,
jo sempre ho he dit
i a més
ho manifesto
allà on sigui.
El que legisla
mai
aplica la llei
que està legisla.
Amb la qual cosa
està una mica
en el i-cloud,
no?
És a dir,
en la nube
i no sap realment
a peu de carrer
el que ha de fer.
Ara,
amb l'antre projecte
de llei
de servisos professionals,
sembla ser
que trauran
l'examen
d'accés
a l'abogacia.
De què estan parlant?
Si el novembre
va començar
el primer màster
de la gent
que va acabar
la carrera de dret
per poder accedir
al col·legi d'advocats
i al gener
estan dient
que ho treuen.
Això és una
pressa de pèl
per a tota aquesta gent
que ha acabat
la carrera
i ho deixo aquí.
Això que dius
és estrany
perquè això
que és falta
de coordinació
entre el que fa
una cosa
i el que
l'ha enxecut.
Coherència,
no tenen coherència.
Els col·legis
tenen uns presidents,
uns de Gans,
hi ha uns col·legis
superiors
que d'alguna manera...
Els consejos generales.
Els consejos generales
de l'abogacia
o dels arquitectes,
igual.
Vull dir que tot això
està suficientment
estructurat
com perquè aquestes coses
que expliques
són tan absurdes,
tan rares que passin.
Amb el tema
de les quotes
o de les matrícules,
l'augment aquest,
clar,
jo sempre em pregunto
una mica per què.
Jo suposo
que no és capritxosa
l'augment.
L'augment suposo
que les universitats,
si estem parlant
de les universitats,
ho han tingut de fer,
doncs imagino
perquè li han reduït
les subvencions
i han de subsistir.
Bé,
lògicament,
jo més que l'augment
en si,
que, ja dic,
m'agradaria
saber la justificació,
si tu pagues
alguna cosa
per rebre
alguna cosa
que val la pena,
no és tan greu.
És a dir,
si tu dius
no pago més
però és que
estic rebent
un bon servei,
un bon ensenyament,
una qualitat,
un confort,
en fi,
llavors dius
vale,
això em compensa.
El problema
és quan hi ha
un augment
i la contraprestació
que reps
no està a l'alçada.
llavors és quan
lògicament
aquest desequilibri
és per mi
el que no té
justificació.
I vols dir
que no hi ha hagut
masses universitats
i el nivell acadèmic
d'aquestes universitats
perquè seguint
una mica
el fil
que tu expliques,
esclar,
doncs arriba
el moment
en què dius
home,
a mi no em sap greu
si puc,
si puc,
doncs que el meu fill
estudiés ADE
o que estudi no sé què
perquè realment
tindrà una formació
acadèmica
puntera
i a més a més
doncs podrà
obrir-se camí
a la vida,
no?
Clar,
aquí ens hem trobat
que
i era un gran avantatge
que els fills
de Tarragona
no calia
que anessin
a Barcelona
a estudiar
perquè teníem
aquí
quasi tota la classe
d'universitats.
Què ha passat?
Que han fet
com,
bueno,
jo cada vegada
que vaig a Tortosa
i veig el seminari
de Tortosa
i dic,
hosti,
però si era una fàbrica
de Capellans,
allò,
que hi ha difícil,
és,
aquí hem tingut
fàbrica de licenciats
i aquests licenciats
a tots els replants
de totes les comunitats
de propietaris,
Anna,
hi ha quatre plaques
d'advocats,
els necessiten?
Els necessitem a Tarragona
tants advocats?
No, no,
gent acadèmicament formada,
jo estic d'acord,
però jo crec
que han sigut
víctimes
de nosaltres mateixos,
tothom ha tingut
accés
d'una manera
molt fàcil
i gent
que tenia dificultats
amb universitats
que eren
molt rigoroses,
doncs s'han refugiat
amb altres universitats,
jo no diré noms,
però s'han refugiats
amb universitats
de pendereta,
eh,
quasi,
i allí tothom
sortia llicenciat,
eh,
i això també
cal veure
realment
que al final
el blat
és el blat
i l'altre vol,
eh.
Bueno,
doncs això,
ara la conseqüència
és que han tingut
de retallar
perquè no hi arriba
per tothom.
Hi ha masses
universitats
de tot
i aleshores
no hi arriba
per tothom
i ara retallada
i ara vaga.
Bueno,
i ara els polítics
quan parles d'universitat
te diuen
home,
ara és important
que no es digui
Rovira Vigília
i que es digui
de Tarragona.
Bueno,
escolti,
però,
i què més?
Perquè tot això
són brindis al sol.
Ara,
el més important
és que la universitat,
la URV,
que no sigui
Rovira Vigília,
que sigui de Tarragona.
I ara aquí
ja tenim muntat
un tinglado
i tothom li,
o gent li semblarà bé,
els altres no,
etcètera,
però anem al fons
de la qüestió.
No ens quedem
només amb el paper
de Salufan
que embocalla
un nom,
no?
Donem categoria.
Però,
d'altres maneres,
trencant una llança
en favor,
jo crec que la URV funciona,
almenys.
No,
no la qüestió no,
eh?
A mi el nom,
evidentment,
tampoc li dona importància,
es tenia d'haver lluitat
al seu moment,
ara ja està,
i per tant,
no crec que ara sigui,
en fi,
un tema que ens tingui
de preocupar excessivament.
Jo crec que,
com s'ha parlat,
això fa 10 o 12 dies
que el polític
ho torna a posar sobre la taula,
jo crec que són mesures
dissuasòries
per entretindre el personal
amb una cosa
i que no es preocupi
d'altres més serioses.
Sí, d'acord.
Però,
tornant a la URV,
crec que tenim d'estar
satisfets,
els de Tarragona,
perquè és una universitat,
jo diria,
amb prestigi,
ben considerada
a nivell europeu
i té els seus
qualificatius
d'excel·lència
i de més,
i sobretot
que,
bueno,
és molt activa,
és a dir,
per mi la universitat
avui en dia
ocupa
una parcel·la
molt important
de la vida
a Tarragona,
o sigui,
la universitat
a tot arreu,
però clar,
fa anys no teníem,
ara tenim
i jo crec que...
Insubstituïble, eh?
Insubstituïble.
Sí,
ara,
excessiva
en determinats estudis?
Segur,
però,
abans en la nostra època
o a la meva època,
puc parlar
d'una època anterior
a la vostra,
doncs,
el fet d'anar
a Barcelona a estudiar,
ara era un al·licien,
quan arribava a l'edat
que anaves a Barcelona,
doncs,
ja et semblava,
era una mica
la majoria d'edat,
no?,
sortir de casa,
independitzar-se dels pares,
o,
en fi,
això ara,
doncs clar,
degut a que hi ha
aquesta proliferació
d'universitats,
ja no surts de casa,
evidentment,
això també econòmicament
té la seva incidència,
però,
bé,
jo crec que la universitat
és globalització
i els intercanvis culturals,
que un vagi cap aquí,
vinguin de gent de fora,
tot això,
tot això és universitat,
també,
no?,
jo crec que és bo,
va vol dir.
Ara tallat,
però sí,
quan estava,
estava molt bé.
De tota manera,
aquests universitaris,
molts no trobaran,
és el que deia meu,
van fora d'estranger,
o difícilment trobaran feina
al territori,
i de fet està passant,
que molts margen fora
a buscar la feina,
només cal mirar les altes de l'atur
d'aquest passat mes
i, en fi,
Tarragona està al capdavant
de la destrucció d'ocupació
a nivell de Catalunya,
amb 2.664
nous saturats
durant el gener,
és un increment del 3,6%
respecte a desembre,
no sé si veuen alguna
fórmula magistral o màgica
per poder canviar aquesta tendència.
Tant de bo,
que la tinguéssim,
tant de bo.
Saps què passa?
El que és impressionant
és veure gent que està molt preparada,
que inclús té, doncs,
graus acadèmics,
de doctorat,
etcètera,
etcètera,
quan busca treball
ho amaga,
ho hagi d'amagar.
Ho hagi d'amagar
perquè és que és,
no, no,
aquest senyor a mi no m'interessa
una o dos,
perquè d'aquí dos dies,
o ocupar el lloc
que jo ara l'estic fent
l'entrevista amb aquest senyor,
o realment a mi no m'interessa,
perquè hi ha moltes empreses
que el que necessiten
és dir,
escolta,
jo necessito un senyor
que sigui una mica espavilat,
que sàpiga llegir i escriure,
però prou, eh?
Prou,
no, no, no,
i això és greu, no?
Una societat que jo,
per guanyar-me la vida,
tingui que amagar
els meus esforços
que m'han costat
i que,
encara que sigui d'altra branca,
no,
que millor no té res a veure,
però que significa,
a vegades,
amb els,
amb els varems
dels encastadors,
de la gent que busca personal,
hi ha dades molt importants,
vostè ha sigut monitor
de joventut,
ah,
doncs m'interessa,
perquè vostè significa que
sap conjugar
i gestionar conflictes,
etcètera,
etcètera,
no,
vull dir,
i, escolti,
jo soc licenciat,
tinc màster,
tinc,
no m'interessa,
aquí no té cabuda,
no?
És greu,
eh,
és una situació
que jo crec que
caldria fer congrés
cada 15 dies,
eh?
No,
però,
és molt dir que hi ha crisis.
Jo,
en aquest sentit,
penso que una mica
el currícul
el tens de fer
en funció
de la feina
que vas a buscar,
és a dir,
no cal posar
tot el que tens
depenent de la feina,
vull dir,
no cal posar
que ets esperant informàtica
si aniràs a fer
de caixera
en un supermercat,
perquè a hores d'ara
no tens un altre tema,
és a dir,
una mica
el currícul,
això m'ho va dir
un dia
una experta,
m'ho va dir,
el currícul
el tens de fer
en funció
de la feina
que vas a buscar.
Sí, sí.
No és que l'amaguis,
sinó que solament
és que no cal posar
que ets esper
en informàtica
o en ciències exactes
si la feina
que vas a buscar
és precisament
de monitor
d'esbarjo.
De fet,
no fa aires dies
va haver-hi una convocatòria
per cobrir cinc places
de la nova guàrdia municipal
de la Canoja,
que creeran
nou cos
de guàrdia municipal
arran de la independència
del municipi,
i va haver-hi
350 sol·licituds,
entre les quals,
com veia el Javier,
ja ens explicava
l'alcalde
que hi havia
una mica de tot,
llicenciats,
dient de tots els perfils
imaginables
per cobrir cinc places,
a més a més
han hagut d'habilitar
evitar
en baixar
el polisporti municipal
per poder fer la selecció,
perquè jo encara
crec que són poques,
350 sol·licituds,
perquè si ho mira
InfoJobs,
més o menys així per sobre,
quan surt una place
interessant,
estem parlant
de 900,
800 persones
que s'inscriuen,
clar,
després es fa la selecció,
però...
Tu dius places interessants,
jo pensa que
abans
entrar a l'administració
era ja una bicoca,
era,
escolta'm,
jo te miraves
per la finestra,
aquí teniu dos vidres
per no pel soroll
i tal,
tu miraves així
i veies que,
sobretot ara s'ha vist,
empreses gegants
que queien
i que petaven,
bueno,
jo escolta,
jo estic amb la meva
torre d'Ibori,
estic dintre de l'administració,
estic a la Diputació,
estic a l'Ajuntament,
estic a la Cononja,
estic aquí,
això,
i ara hem vist
que també
des de la porta del darrere
han entrat
i han començat a retallar
i no tinc pagues extres
i no sé què,
i hem tingut que fer
eres dintre de l'administració,
Cambrils,
fa dos dies sortia,
70 més 40 són 110,
jo pregunto,
els necessitaven 110?
No ho sé,
perquè evidentment,
opinem sense conèixer,
però 110
que han tingut que marxar?
Per tant,
això que dius tu,
tindria que haver-hi més gent,
sí,
però és que tot és tan fràgil
que, clar,
això a més a més,
suposo que deu ser
anar vestit de...
De guàrdia municipal.
De guàrdia municipal
amb una pistola al costat, eh?
Sense pistola.
Vale.
Sense pistola,
seran vigilants.
Tot i que podran bossar multes,
això sí, eh?
Podran bossar multes.
Multes i armes no, eh?
Sí, no sé,
realment,
el de la torre
és molt, molt preocupant
i encara és més preocupant
que no es troba la solució,
perquè ja fa molts anys,
vull dir,
jo entenc que tot va començar
amb el famós boom immobiliari
i la crisi que va encetar
el sector de la construcció,
no?
Però, clar,
jo crec que hi ha altres sectors
que no han estat
o no tenen aquesta mateixa situació,
però, o sigui,
no crec que l'atur avui
ja sigui tot conseqüència
del sector de la construcció,
encara que, evidentment,
és un dels més importants
dintre del món laboral.
I a mi el que em preocupa
és això,
que portem molts anys
sense veure
sense solució
ni tan sols
veure que se'n surt,
no?,
que en sortim.
Hi ha altres països
que ja estan superant
aquesta situació
i estan disminuint
el número de turats,
aquí segueix augmentant.
Jo realment
no sé,
no sé on...
És pessimista, vaja.
Home,
malauradament realista,
exacte,
jo no soc pessimista de mena,
però, home,
quan veus aquestes dades
i quan veus la situació
que realment la pateixes
directa o indirectament,
doncs, bueno,
penses
on està la solució,
qui la té?
Clar,
han passat molts anys ja,
o estem ja patint,
no sé si és el sisè any,
o no sé quants anys,
ja fa, no?,
una crisi que tenia de durar
dos o tres,
però és que el problema
és que no es veu...
Perspectiva.
Perspectiva, no?
Encara que ara has parlat
d'optimisme i pessimisme,
no?
I l'altre dia
que vaig tenir una ocasió
de sentir el nostre alcalde,
que jo crec que tothom,
els medis ho han reflexat
i jo vaig ser dels primers
que vaig reaccionar igual,
va ser un discurs optimista,
no?
Que també convé,
també convé
començar a parlar en positiu
i a veure les coses favorables
i de més.
Crec que també els polítics
tindrien d'anar,
a part de posar les mesures adients,
tindrien de començar
a canviar una mica
la mentalitat
i l'actitud
i aquesta situació
que vivim
en la població,
no?,
de queixes,
d'indignacions,
de protestes,
de manifestacions,
tot això jo penso
que valdria la pena,
doncs,
inculcar una mica
d'aire optimista
entre la població,
amb missatges
evidentment positius.
Sí, perquè per altres coses
ho necessitem tots.
Sí.
Tots necessitem sentir...
És com allò, no?,
d'aquella frase
de la Montserrat Roig,
no?,
estimes encara que sigui mentida.
Sí, sí.
De fet,
dona-me il·lusió
que sigui baixant.
Però el que diu l'Augustí
és important
perquè, de fet,
els sociòlegs ho expliquen,
i ho diuen,
que si s'incideix molt
amb l'opinió dels líders,
de líders de grup,
diguem,
el grup que vulguin,
el líder
transmet la informació
o aquest positivisme
a la resta del grup.
Sí, sí.
I el que ha fet
és això
i la gent s'ho fa seu,
és a dir,
que si es parla en positiu
i aquí potser
és mitjant de comunicació
també haurien de
donar una mica
el nostre mea culpa
perquè, a veure,
avui, per exemple,
a l'informatiu,
si tenim alguna notícia positiva,
però, vaja,
generalment,
el dia a dia
és prou negatiu.
Tot és crisi,
tot és...
Sí,
el que passa
és que els medis
transmeten el que passa.
Però també passen més coses.
Culpables no,
però que jo crec
que hauríem de fer
un canvi de mentalitat tots,
de començar a ser
una mica més positius
i, ja dic,
he posat l'exemple
del nostre alcalde
perquè la setmana passada
va fer un discurs optimista
de l'horitzó de Tarragona
i tal.
Bueno,
a creure segur,
a mentalitzar
i a veure si,
d'aquesta manera,
canvia una mica
la dinàmica.
Doncs avui hi quedem en positiu.
Agustí Pujol,
l'Anna Bozalongo,
ja havia escut
que això s'ha fet curt, no?
Sí,
la veritat és que sí.
Gràcies,
fins la propera.
Adéu-siau.
Adéu-siau.