una supercaixa de productes alimentaris
i una col·lecció de vins de totes les déos conegudes.
Vinc na derrota, gaudeix de la part alta
i apunta't al primer aniversari de l'etapa alta.
Aquest cap de setmana tenim un gran repte amb el Nàstic.
Diumenge a partir de 3.15 del migdia,
Atlètic Balear, Nàstic.
Podem aconseguir un resultat històric,
la tercera victòria consecutiva de l'equip tarragoní.
I 3 punts que ens poden ajudar a apropar-nos
a les posicions capdavanteres.
Escolta-ho a Tarragona Ràdio
i participa amb els canals habituals del Facebook i Twitter,
a més de participar al Joc de la Porra a la mitja part del partit.
Recorda, diumenge a partir de 3.15 del migdia,
Atlètic Balear, Nàstic, el 96.7 de la freqüència modulada,
a tarragonaradio.cat i també al teu telèfon mòbil.
Pizarro, moda casual,
en texans, parques nàutiques,
camises de manega curta o mànica llarga,
comprem-ne dos, et fem el 15% de descompte.
També pantalons, comprem-ne dos,
et fem el 15% de descompte.
Aquesta primavera vine a Pizarro
i la nostra col·lecció casual et sorprendrà.
Pizarro, som al carrer Mallorca número 1 i número 27 de Tarragona,
telèfon 977-21-3617.
Som professionals, Pizarro,
especialistes en mides grans fins a la 80.
Del 15 al 24 d'abril,
Tarragona vibra a ritme de jazz
amb la 19a edició del Festival Internacional de Dixieland.
una trentena de bandes i big bands d'aquí i de fora
tornaran a omplir bars, restaurants,
sales i carrers de la ciutat
amb tot tipus d'activitats i espectacles de jazz.
Troba també el millor jazz
al 19è Festival Internacional de Dixieland de Tarragona.
Més informació a
dixieland.tarragona.cat
Ajuntament de Tarragona.
El matí de Tarragona Ràdio.
Sembla que aquesta setmana estem d'enhorabona
pel que fa al teatre aquí a la ciutat de Tarragona.
Bé, hi ha sales que programen regularment, evidentment,
però és que ahir mateix s'estrenava
una temporada especial de teatre pel que fa a la ciutat,
ja que estrenava amb la temporada conjunta,
la programació conjunta del Teatre Metropoli
i el recent estrenat Teatre Tarragona.
Ho fèiem ni més ni menys que amb una cirà, no?,
que ens portava Oriol Broggi.
Doncs bé, ara ha començat a arrencar
la temporada d'aquests dos teatres,
però hi ha una sala, una petita sala al carrer Més Cercitges
que no paren, que porten ja 10 anys programant
i que, per sort, acostumen a omplir cada cap de setmana.
Esperem que també sigui així aquest cap de setmana
en què veurem Fèlix i Galatea.
S'han proposat en el que queda de mes de març
anar portant obres del Teatre de Ponent de Badalona
i la que toca, com dèiem, aquesta setmana
és a Fèlix i Galatea en parlem
amb una de les seves responsables, la Txell Roda.
Txell, bon dia.
Hola, no estem a Badalona, estem a Granollers.
Granollers, a Granollers.
Teatre de Ponent està a Granollers.
Saps que ho he dit i no ho tenia jo molt clar.
Doncs vinga, diguem-ho.
Cap de capital de la covarda del Vallès Oriental.
Doncs vinga, Teatre de Ponent a Granollers.
Escolta, sou una sala, sou també una companyia,
sou molt progrí.
Són una sala alternativa.
Nosaltres tenim, aquest any farem 15 anyets.
Som de les primeres sales alternatives de comarques.
Tenim fins i tot el Premi Serrador com a iniciativa
quan vàrem obrir, aquí al desembre del 98.
I sou molt prolífics, anava a dir Txell,
perquè, home, Déu-n'hi-do les obres que teniu en cartell,
bon dia de producció pròpia.
Està en prolífics, som la Trono.
El que passa és que la Trono, Teatre de Ponent,
la Sala de la Planeta de Girona i l'Aurora d'Igualada
han quedat, han muntat una associació que es diu FETIC,
que és la Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya,
que ve a ser una mica la substitució
del que abans era la COSACA,
que era la Coordinadora de Sales Alternatives de Catalunya.
Quan es va desmuntar la COSACA,
les sales petites de comarques que tenien problemàtiques similars
i interessos i objectius similars
es van unir en aquesta Coordinadora
i una de les coses i dels tractes que vam establir
és que nosaltres, les produccions que realitzàvem cada sala,
que era producció pròpia de cada sala,
hauríem de facilitar una mica de rodatge entre nosaltres.
Ens hauríem de donar allò de,
jo he produït això aquest any,
doncs visitaré Igualada, visitaré Tarragona
i visitaré...
I fer una minigira amb les condicions,
exactament amb les mateixes condicions
que treballem amb les altres companyies,
que nosaltres, com a sales d'alternatives,
sempre treballem en funció del públic i de la taquilla.
Doncs en aquest sentit...
I la setmana passada,
nosaltres vam fer tot un febrer de comèdia
ja hi vam tenir quatre produccions de les electrònoms,
teníem el Don de les Sirenes,
Repotia, Bilderberg i Menos del dia.
I ara nosaltres venim a visitar-vos amb les nostres produccions,
amb Fèlix i Galatea, L'Argol de la Ciència,
Victreïna i Laura a la Ciutat dels Sants.
Doncs en parlarem cada setmana de la producció que toqui.
Aquesta setmana, Fèlix i Galatea,
simplement, si ens vols, Txella,
fer una pinzelladeta de què va aquesta obra?
Pels amants de la poesia.
Sobretot pels amants de la poesia.
És un espectacle molt naïf,
tan naïf que sorprèn
que surts amb un somriure a la boca
i pots escoltar poesies,
poesies d'antologia castellana, això sí,
d'Arcipreste, d'Eita,
de Jorge Manrique,
de Pedro Salinas, de Rafael Alberti,
de Blas Diotero,
d'Antonio Machado,
de Fèlix de Samaniego,
de Luis Fernuda.
És com un repàs de tota la poesia,
des de l'Arcipreste fins a l'actualitat,
però dins d'un context dramàtic,
amb una situació d'una relació de parella
i aquest pretext serveix perquè vagin sorgint aquestes poesies
i el diàleg s'estableix a través de les poesies.
No hi ha diàleg fora de poesia, són les...
Sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
És un diàleg entre una bibliotecària i un segurata d'una biblioteca.
i és tot el fil, la història és molt naïf,
és així de naïf, és com s'enamoren a través de la poesia,
no?, i com es descobreix.
És un espectacle molt, molt aconsellable
per aquells amants de la poesia,
la poesia castellana, no?,
i d'època, i l'Anna Casas i el Joaquim Daniel,
que ja han fet molts bolos,
bé, no, estan molt bregats,
és un espectacle de mínims,
com sempre hi ha uns espectacles a la Trono,
que sempre són de petit format,
però on es treu el màxim partit,
el màxim partit de la paraula.
Doncs es quedava amb aquesta idea,
Fèlix i Galatea,
per als amants de la poesia,
de la poesia, això sí,
de tota la història de la literatura castellana.
Castellana, exacte.
Molt bé, molt bé.
Txell Roda, no et preguntem gran cosa més,
perquè t'anirem tenint, no?,
setmana, setmana,
perquè veus parlant de les diferents obres.
Sí, sí, perquè les properes produccions
ja m'he encarregat de la direcció,
i bé, ja us explicaré de què van.
Molt bé, molt bé.
Txell, doncs anirem parlant,
moltíssimes gràcies.
Recordem, avui divendres, demà dissabte,
a les 9 del vespre,
Fèlix i Galatea des de Teatre de Ponent,
a Granollers.
Gràcies.
Ah, Granollers.
Gràcies, Txell.
Molt bé.
I del teatre cap al cinema,
en un quart d'hora que ens queda per tancar edició,
saludem en David Serra.
David, bon dia.
Bon dia, com esteu?
Ai, bé, bé, bé.
Ja està.
S'estrena, s'estrena,
un mundó de fantasia.
Sí, sí, sí.
Entre altres coses.
El mundó també, però vaja.
Aquí és la pel·lícula que no he pogut veure,
però que segurament cauré,
perquè evidentment...
Tenies moltes ganes, eh?
Sí, tenia moltes ganes,
el que passa que, clar,
m'he tingut que esperar,
anar a veure-la amb la nena,
la criatura...
És d'aquelles pel·lícules que, bueno,
que té gràcia anar a veure-la
quan realment vas ben acompanyat, no?
Clar.
En plan família i tal...
Clar, per veure les cares que van anar fent, no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Però, bueno, val la pena, val la pena.
Perquè suposo que, com a mínim,
és d'aquest tipus de cinema
que, bueno,
que ve ben avalat
per uns bons efectes especials,
per una revicitació de l'univers Odeof,
que hem de recordar que és literari,
cinematogràfic,
i que, com sempre,
doncs és un viatge audiovisual
amb bons efectes especials,
i amb tot aquest univers
que ens és tan proper,
alguns,
perquè hi ha molts nens que...
serà una novetat,
visitar Odeof.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Clar, nosaltres tenim una edat
i, bueno, total,
que era una pel·lícula dels nostres pares,
aunque s'han fet diverses versions
del Mundo de Oz.
Aunque aquesta me sembla
que és bastant diferent,
perquè se li dona protagonisme
precisament
al personatge ocult
del Mundo de Oz,
que és el célebre professor,
l'home que s'amaga
darrere de l'ordinador
que contesta aquella veu
que té totes les respostes.
Ah, sí?
Doncs sí, sí,
sembla que sí.
Anda.
A veure,
no me vull equivocar,
i si algú no me tingui en compte,
si després resulta que...
Però bueno,
la informació que jo tinc...
És aquesta.
És aquesta, eh?
Directament.
Del mag,
directament,
no,
el mag.
Directament.
El mag seria el protagonista.
Escolta,
perquè tampoc oblidem,
a part que és una història
que s'ha de conèixer
per bàsica,
que està dirigida
per Sam Raimi,
que això també...
Sí,
a veure,
aquest és el punt
que la veritat,
quan vaig estar parlant
precisament
de...
la setmana passada,
la set,
que vam estar comentant
el tema de la pel·lícula,
el fet que,
bueno,
el Mundo de Fantasí
es tingués com a director
a Sam Raimi,
que a veritat
no té res de Victor Fleming,
el director original
de la pel·lícula,
al contrari,
és un home que ve del món
del fantàstic,
que el món del cinema
de terror,
dels superhérois,
doncs, bueno,
la veritat és que
a mi em sorprèn
perquè,
en certa manera,
deia
que era una mica
Tim Huertiana,
però que a la vegada
volia tornar
als seus orígens.
I això
ja m'agrada.
O sigui,
això de la vida,
passar el somni,
aquest món del color,
del món del blanc i negre,
no sé,
tinc curiositat,
tinc molta curiositat
perquè penso
que ens podem trobar
una pel·lícula diferent,
eh?
Jo crec,
pel que estic llegint,
estava ara repassant l'argument
i tal,
i pel que diem,
no esperem a trobar aquí
l'ombra d'ojalata
i tot això.
No, no, no,
és la història de la nena,
és l'història del mar.
Les bruixes del nord
i del sur,
los monos voladores,
una mica
tot aquest territori
que era siniestre,
o sigui,
siniestre,
no?
Seria en català,
de l'universo
d'Oz.
No sé,
és una pel·lícula
que de totes maneres
ja m'han assegurat
que pot veure-la
a la canalla
perquè ho passarà molt bé,
eh?
Bé,
doncs aquest és un dels títols
recomanats,
Oz,
un munt de fantasia.
Per altra banda,
tenim un Almodóvar
que sembla que torna
i tornarà molt frescota.
Los amantes pasajeros,
digue'l.
I, a veure,
la veritat
és que amb aquesta pel·lícula
tinc un petit gran problema.
A veure si m'ho sé explicar.
Tens por de volar.
No, a veure,
sí,
a veure,
un esperava molt
de l'Almodóvar.
Jo soc d'aquelles persones
que no le tinc mania,
ho asseguro,
que m'agrada el seu cinema,
que no sempre estic d'acord
amb el seu nivell.
O sigui,
més que estar d'acord,
jo el que diria
és que...
Empatitzar, no?
Trobar-te.
No sempre totes les seves pel·lícules
m'agraden.
Jo soc molt fan
de la primera època
del Almodóvar
i després tinc pel·lícules puntuals,
El Volver, etcètera.
Pel·lícules que m'han agradat
perquè penso que
la maestria de Pedro
no es pot posar
en cap moment
en dubte.
O sigui,
és un director
amb una gran capacitat
a l'hora d'explorar
els territoris
de l'emoció humana.
Jo insisteixo,
m'agrada molt
la primera etapa
de Pedro Almodóvar
perquè era una etapa
doncs com més
tosca
des del punt de vista
de l'audiovisual,
del contar històries,
però tenia
molta més frescura.
Evidentment.
Això pot semblar
una pedro grullada,
però és així.
O sigui,
si tu comences
i no tens por
al que diran,
en una època
que era purament
transgressió,
perquè estem parlant
de l'època
de la transició
dels anys 80
que eren
absolutament bojos,
doncs
Pedro Almodóvar
forma part
de tota aquesta
mitologia
dels 80.
Som deutops
del Magna Mare
i el Pedro Almodóvar
cantant
aquella cançó
del Gran Ganga,
Gran Ganga
Soi de Teran.
Ui, ui, ui,
però tu això,
o sigui,
tu quan dius
els orígens
de Pedro Almodóvar,
que és l'època
que més t'agrada,
et refereixes
a aquests orígens?
Bueno,
Ante de Iebla,
Sep il·lusivo
neto xicas del montón,
Mujeres al borde
d'un ataque de nervios,
bueno,
moltes, moltes pel·lícules
i a més,
la veritat és que
jo no vaig
a la parafilia
de Pedro Almodóvar.
Aquest matí
jo m'he estat mirant
per curiositat
la gran major part
de les crítiques
i directament
són de francotirador.
Van a Porel.
A Porel,
directament,
o sigui,
a veure,
a qual més cruel,
o sigui,
del Bollero,
jo no aniré
tan cru,
acerteixo
que la meva visió
és prou amable,
això sí,
és una pel·lícula
que no m'entusies mai.
Mira,
l'argument,
la veritat,
és que pinta bé
i dona,
però una pel·lícula
fresca,
fresca i xula.
Mira,
va d'un grup,
ens diuen,
de passatgers
molt diferents
entre ells
que se'n van de viatge
cap a Ciutat de Mèxic,
tot això en un avió,
amb una tripulació
més molt excèntrica.
I a més,
s'hi acaba d'afegir
que durant aquest vol
tenen un teu,
l'avió s'espatlla
i es veuen els passatgers
com un atac de vertigen
que estan a punt de morir.
al límit de la mort
i llavors això els fa
entrar en una situació
com a de xoc
i de catarsi col·lectiva
en què s'atreveixen
a explicar les coses
més íntimes
de la seva vida.
Tot això en forma
de comèdies,
bujarrada i tal.
Sembla fresca,
però...
Jo ho posaria amb tu.
Digue'm, digue'm.
No, a veure,
jo he trobat
que aquí el Pedro,
el Pedro Almodóvar
és més aviat
més forat.
Aquell de dir
m'ho preng en calma,
faig una...
O sigui,
és un guió
que gairebé
mentre veies la pel·lícula
o podies anar escrivint
al tempo
que s'anava fent
veient la pel·lícula.
I això que has destacat
del Pedro Almodóvar
que es veu que diu molta gent
que sap despullar
o sap arribar
a l'ànima humana,
no?
Sí,
però aquesta pel·lícula
no anava d'això,
eh?
No perquè ho podria fer,
jo què sé.
Encara que parlant
en cal d'humor...
Mira,
la gràcia,
si he de destacar
alguna gràcia
és una miqueta
que hi ha alguns elements
d'actualitat,
per exemple,
els acudits
d'aquests dos aeroports
buits,
tant una realitat
palmatòria,
no?,
que hi ha masses
d'aeroports.
O sigui,
hi ha elements
de comèdia actual,
eh?,
per dir-ho d'una manera,
que rescaten una mica
la pel·lícula,
o sigui,
la rescaten una miqueta
de l'avorriment total.
Jo m'ha sorprès
perquè jo,
després de la campanya mediàtica
d'aquesta pel·lícula,
m'esperava molt.
Potser m'esperava massa.
No esperem una comèdia,
doncs.
És una comèdia,
sí,
però jo no m'he regut tant.
O sigui,
és una pel·lícula...
És una pel·lícula
que volia estar,
que no volia ser una comèdia,
o que volia tenir
un puntet àcid
i potser s'ha quedat a mitges.
No, no,
volia ser comèdia,
volia ser comèdia.
Aquí el Pedro
ho va explicar molt bé,
jo vaig llegir
un Babelia d'aquestos
d'un dissabte,
que havien com a quatre pàgines
comptades per Pedro Almodó
perquè explicava
la seva història.
I a veure,
jo m'ho vaig arribar
a creure'm
tot el que deia.
M'entens?
Vaig arribar a dir,
aquesta pel·lícula
ho passaré molt bé,
però molt bé,
mostres de la comèdia,
l'Antonio de la Torre,
el Carlos Areces,
la Lola Dueñas,
la Cecília Rod,
que és una mica
l'homenatge
a aquelles actrius
que han estat a la...
Bueno,
fa un homenatge a tothom
i són pràcticament tots,
menys la Carmen Maura
que no hi ha una història.
La Carmen Maura no ve,
no toca,
saps què vull dir?
Però, clar,
aquesta pel·lícula
té aquest punt,
que quan l'estàs veient
estàs tota l'estona
pendent
de quina va ser la gracietat.
A veure,
a mi,
els acudits dels gais,
o sigui,
el que són la tripulació en gai,
jo et soc molt sincer,
no m'he rigut gaire.
Sí, sí, sí.
Somriure, sí,
però no m'ha convençut.
O sigui,
jo la veritat
és que és una pel·lícula
que em sap molt greu
perquè sembla
que totes les crítiques
ens hem posat d'acord
en que hem de matxacar
a don Pedro Almodóvar,
jo no,
insisteixo,
jo no vaig per aquí,
però jo no he sigut capaç
de traslladar
les paraules de Pedro Almodóvar
explicant aquesta pel·lícula,
explicant-la de forma
molt intel·lectual,
molt sentida.
Després veig la pel·lícula
i veig que
alguna cosa no ha funcionat.
Jo crec que,
a veure,
t'he dit la meva opinió
i després el públic
o la gent que vagi a la pel·lícula
que m'ho digui
o que truquin a la ràdio
i ho comentin
a internet,
jo penso que aquesta pel·lícula
té un problema seriós
de guió.
és un guió
molt pobra.
És una història
que en la sinopsis
dona més vidilla
que després
quan la veus en pantalla.
M'ha explicat bé?
Sí, sí, sí.
contundent.
Jo crec que sí,
jo crec que sí.
A partir d'aquí
qui la vulgui anar a veure,
home,
jo crec que
amb les expectatives
tan baixes
que has posat, David.
Sí, a veure,
és molt greu
perquè, clar,
és aquello de...
Passaràs una bona estona,
passaràs una bona estona,
el que passa
que s'espera més del Modóvar.
S'espera més del Modóvar.
A veure,
és una pel·lícula
d'aquelles que toca ver-la,
però a veure,
jo també explico el que és,
o sigui,
no s'esperin res
de l'altre món.
Jo m'ha sapigut greu,
perquè l'havíem menut molt bé.
El màquerque d'aquesta pel·lícula
ha sigut soberbi.
Ai.
Però després la pel·lícula
se fotrà un pillo
com a l'avió, eh?
Així ens quedem.
Ja ho veuràs, eh?
Déu-n'hi-do.
Fins aquí puc llegir.
Què més tenim?
No tenim temps,
però mira,
simplement per si vols
fer un comentari
de mig minut.
Dando la nota.
Parker o Les flores de la guerra?
Mira, Parker l'ha vist.
És un thriller
a major glòria
de Jason Stampton,
del calvo aquest
que dona unes llets impressionants.
Jennifer López, què?
Que, home, està bé.
El que passa
que és una pel·lícula
que, bueno,
és una pel·lícula d'acció
que està bé,
vol anar una mica més lluny
de les que són habituals,
però se queda curta.
Dando la nota
para los amantes de Glee
de la sede de televisión
que no vayan a verla.
Perquè es un Glee descafeinado.
Glee es magnífica.
La pel·lícula
Dando la nota
que parla d'aquests grups
de les escoles universitàries
que els agrada cantar,
les cançons del...
Bueno, gent que canta
imitant els grans sexis
de les estrelles
de la música actual.
És una pel·lícula fluixa.
I l'única pel·lícula
que està molt bé
és En la niebla.
Sí.
Perquè és una pel·lícula,
bueno,
profunda,
bueno,
transcorreix a la...
a la Segona Guerra Mundial.
Sí.
estem parlant
de la frontera
de Rússia.
A veure,
no és una pel·lícula mèl·lica,
és una pel·lícula
de camperols
amb problemes...
De drames humans,
possiblement.
És un drame humà,
sí.
És que volia fer-ho
el més sintètic possible.
Un home que s'amaga el bosc,
és una pel·lícula molt intimista,
però és una pel·lícula
que està molt bé,
que està ben feta,
que és intensa,
que no avorreix.
Això és molt important.
Ostres,
doncs déu-n'hi-do
per ser una pel·lícula
d'un tema així tan cru.
i a més és viola russa.
Van molt més lluny
del que un sobre el paper
podia imaginar-se.
És la contra de l'Almodó,
per eh?
Exacte.
Han estrenat el Sant Jimú,
les flores de la guerra
en Tarragona?
Jo ara no tinc la informació,
no ho sé si s'estren aquí,
però David,
igualment ens l'apuntem
perquè és que no tenim...
Per la setmana vinent, eh?
Ostres, déu-n'hi-do,
quin munt d'informació
tens avui, xiquet, eh?
I avui ha de m'ha preparat, eh?
No, no, molt bé.
Això ha de tenir un cap de setmana
intens.
Doncs escolta,
per la setmana vinent,
la guardem,
aquesta pel·lícula
que com a mínim
deu ser asiàtica, no?
Sí, totalment.
David Serra,
moltes gràcies.
I bon cinema des de casa.