Fins demà!
Fins demà!
Participen en alguna entitat de caire social en benefici de la comunitat.
D'aquesta manera tots hi guanyen l'experiència de ser socialment responsables
i les entitats socials poden dur a terme projectes amb l'expertesa d'aquests estudiants universitaris.
Avui us presentem un programa que ve vinculat als estudis d'història de l'art,
concretament a l'assignatura de Patrimoni i Societat
i que coordina la professora Anna Isabel Serra.
Anna Serra, bon dia!
Molt bon dia!
Què tal?
Encantada, encantada d'estar aquí i tant, molt bé, molt bé.
Ara en parlarem perquè l'Anna Serra no ve sola.
Ha vingut amb dues de les estudiants que participen d'aquest programa,
la Sara Espinós i la Judit Romea.
Ho he dit bé, xiques?
Sí, perfecte.
Bon dia.
I tenim, ja saludem a tothom, tenim a l'altre costat del fil telefònic
una de les entitats que se'n beneficia d'aquest programa.
Ella és la Maria Ferrer i pertany al col·lectiu de dones del CUB.
Maria, bon dia!
Bon dia!
Què heu anat a fer al CUB, Anna?
Presenta'ns-ho tu.
Sí, mira...
Què hi feu al CUB?
Molt bé, hem tingut la sort de tenir una rebuda molt càlida,
molt humana, amb molt d'interès per part de diverses entitats.
una d'elles és el col·lectiu de dones, el casar dels amics, el centre de dia...
Bé, diverses entitats de l'Ajuntament del poble del CUB.
I el que els hi hem anat allà, el que els hi hem volgut preguntar,
és intentar esbrinar totes les particularitats, l'encant de la festa major,
al llarg de molts anys.
Per això hem buscat la gent gran del poble, que en sap molt,
i ens hem adreçat a aquestes entitats per averiguar,
a través dels meus alumnes, del seu bon treball i del seu bon fer,
a practicar diverses entrevistes per extreure la màxima informació possible
d'aquesta festa major.
És un exercici, com dèiem abans en el sumari,
de recuperació històrica, de la memòria històrica que té el CUB
i dipositada amb la gent gran, perquè intenteu trobar coses
que no estan escrites enlloc, i preservar-les i difondre-les.
Maria Ferrer, del col·lectiu de dones, com dèiem, del CUB.
Com se'ns va plantejar que vindrien unes xiques o uns xics,
ja nois també noms, a fer-vos preguntes, Maria?
Sí, bé, es van dir que vindrien persones de l'universitat,
Rubí i Virgili, el cap d'elles l'ha més de Belcerra,
que se l'estima molt, aquí el CUB és nostre.
Ah, ara ho entenc, ara ho entenc.
Sí, i bé, vam estar molt contentes i agraïdes
que recordéssim del poble.
Tot això va i col·lat a través de l'Ajuntament, Anna, em sembla, no?
És l'Ajuntament, en principi, el beneficiari?
L'Ajuntament i després totes aquestes entitats
és que, diguéssim, l'Ajuntament ha obert aquestes portes
i ha possibilitat, doncs, tota aquesta ajuda.
Tu fas, Anna, una assignatura que es diu Patrimoni i Societat.
Per què vas veure la necessitat o per què ho vas enfocar?
En carrer la cap a què? Cap a la recuperació de la memòria?
Doncs, seguint la línia de l'aprenentatge servei,
vaig veure viable que seria molt interessant
recuperar aquesta memòria històrica d'aquest lloc en concret
per extreure informacions que ara, en aquests moments,
les estem elaborant sobre què passava exactament a la Festa Major.
Clar, ho heu hagut de limitar en un període de temps
o en una activitat com és la Festa Major, no?
Perquè és que, si no, donaria per molts capítols.
Hem començat per aquí, a veure què ens sortirà.
De moment ens hem centrat en una de les festes més maques, no?
I a partir d'aquí anirem extraient el que bonament
doncs puguem anar treballant amb més profunditat.
Us hem d'avisar que és el primer any,
esteu tot just començant amb aquesta activitat.
Per tant, encara hi ha coses que posem en interrogant,
en futur o en condicional.
Què preteneu fer amb el material?
Què en traureu de tot això?
O una bona exposició, que possiblement vagi al CRAI
de la nostra universitat, d'aquí de l'Avinguda de Catalunya,
o estem ja començant a redactar
buscant si treballarem més la gastronomia,
altres aspectes com poden ser costums, festa,
com es divertien, què era el principal de la Festa Major?
Suposo que encara no estan clars els temes, no?
Depèn de tota la informació que recopileu,
caldre veure si fem èmfasi o si feu èmfasi,
vaja, en la part més, no ho sé, d'oci,
la part costumista, m'ho invento, eh?
Suposo que encara, quan tinguem tota la informació,
veureu cap a les branques que té això, no?
Va per aquí, ja hem posat fil a l'agulla
per començar alguns articles sobre el que trobem més matèria.
Molt bé. Sara, Judit, a veure, per què?
Primer que tot, sou estudiants d'Història de l'Art,
feu aquesta assignatura que es diu Patrimoni i Societat.
Era obligatori fer aquesta pràctica,
aquest aprenentatge servei o no?
Bé, formava part de l'assignatura.
Per tant, tothom, tots els alumnes de l'assignatura ho han de fer.
I tant.
Quants alumnes sou?
No sou molts, suposo que uns 12, potser?
No sé si arriba a més.
I us ho heu repartit?
Com us ho repartiu, la feina?
Bé, amb 12 tothom té molta feina.
Sí, de moment estem anant o bé al col·lectiu d'Eudones,
al centre de dia i al casal d'Avis,
depenent una mica d'horaris, com vagi millor cadascú,
i estem fent entrevistes.
I anem tots, no junts, dimecres passat, per exemple, sí,
i el que intentem és això,
extreure la màxima informació.
Com us ha plantejat les entrevistes?
Aneu amb una pauta, amb unes preguntes preestablertes
o a escoltar i a veure què?
Sí, tenim un guió, però a partir d'aquí
el anem modificant segons el que ens expliquen.
Quina informació intenteu extreure?
Doncs costums, gastronomia,
els actes de la festa major...
Hem de dir que, clar, ens centrem en principi en la festa major,
però realment la informació que rebem és molt més àmplia,
perquè ens dona informació a nivell de relació,
de parella, de com vivia aquesta gent el dia a dia
en un context i en una època determinada.
Que vull dir que ens centrem en la festa major,
però realment va més enllà també.
I us heu marcat un marc temporal?
O sigui, festa major fins a tal any?
De tal a tal any?
En principi no.
El que passa és que estem entrevistant gent
que té 70 anys o més.
Això també ja ens dona,
ja ens situa una mica en quina època.
Però també el que volem
és veure com ha anat evolucionant fins ara.
La festa major, però...
la relació en general, no?
Com es vivia, tot això ens està fent una evolució.
Ho estem seguint d'aquesta manera també.
Jo crec que tindreu tantíssima informació que la feinada serà...
Mirar com s'articula i que en traiem de tot això.
Maria, per exemple, què els has explicat tu amb aquests xics i xiques?
A veure, els hi vaig explicar que se reunien unes dones del veïnat,
suposo que amb altres veïnats feien el mateix,
i anaven a comprar licort.
Per trobar el més barat, anaven a Valls, que hi havia a la fàbrica.
Són uns 7 o 8 quilòmetres que es feien a peu.
Se reunien unes quantes dones i carretera a Valls, cap a Valls.
Déu-n'hi-do.
Compraven el licort, més baratet, perquè el fabricaven allà.
Per la festa major, això, que no faltés.
I per la festa major, cosa que no passava en altres èpoques de l'any,
fèiem cafè i copa.
Mira, mira, us han explicat alguna cosa que us sorprengués?
Perdó?
No, no, els hi pregunto a elles, els hi pregunto a elles.
Si els heu explicat alguna cosa que per elles són sorprenent,
perquè, Maria, si no és indiscreció, quants anys tens tu?
82, sóc de l'any 31.
I vosaltres, Sara i Judit?
22.
Hi ha una miqueta de diferència.
Us han explicat alguna cosa que no us esperessin?
Sara, Judit, recordeu?
Ens han explicat alguna anècdota que hem trobat divertida.
Sí, curiosa.
Per exemple, ens deien que quan anaven al ball,
els nois els demanaven...
Jo ballaré amb tu el primer i el segon.
I elles, al que els agradava, deien,
sí, sí, el d'abans de la mitja part,
perquè així aprofitaven la mitja part per estar amb ells més estona.
Ens han explicat coses d'aquestes que ens ho explicaven d'una manera tan càlida,
que ens ha arribat molt, la veritat.
Molt bé.
Maria, heu explicat alguna intimitat?
Intimitats, intimitats, aviat, aviat, aviat.
Jo personalment no.
Però què diries?
Diries que...
O sigui, heu sigut francs, heu sigut oberts...
Ah, sí, sí.
Mira, si em permeteu que us digui una cosa que vaig observar jo,
les noies que tenien més...
Això que en diem ganxo amb els nois,
les que tenien més raquesta,
sabeu que són els que també guarden més bons records,
dels festejos i d'això, del ball i tot això.
Jo vaig quedar parada, no sentint la il·lusió que ho explicaven.
Clar.
Precisament les noies, esclar, que lluïen més en aquell temps.
Perquè, escolta, les entrevistes us les fan així tots en grup,
o us poseu tot el col·lectiu de dones juntes i...
Com funciona?
Bé, es posaven...
Sí, es van posar entre mi i nosaltres, en una taula,
i cada una i la seva, eh?
Val.
Així tots en comú, eh?
Tothom sentia la de tothom i explicava la de tothom?
Doncs sí, sí.
Molt bé.
Molt bé.
Escolta, Maria, jo saps si els homes també expliquen les mateixes històries?
O teniu una visió una mica diferent?
Jo no ho sé.
No sé què passa, que els homes estan més tancats entre els sentits.
Per exemple, en altres, tenim el col·lectiu, l'associació de jubilats.
Se fa alguna excursió, jo vaig en poques, eh?
Però les excursions que vaig, hi ha més dones que homes.
Dones que inclús tenen el seu marit, no veus que senyor Diudes, no?
Tenim el col·lectiu de dones, que allí hi ha una activitat tremenda,
pots aprendre català, punts de coixí, inglès, ja tenés de lectura, fem de tot.
I penso, per què els homes no fan el mateix?
Per què no fan una cosa semblant?
A veure quina impressió han tret dels homes del Cuber, la Sara i la Judit.
Us expliquen el mateix o vosaltres no ho heu entrevistat a homes?
Encara no.
Només heu anat al col·lectiu de dones, eh?
Sí, de moment sí.
És que estem encara en l'inici d'aquest projecte
i encara no ens hem posat de ple a entrevistar a tots els col·lectius que hi participen.
Que recordem-ho, Anna, qui era?
Al col·lectiu de dones?
Al casal dels amics?
Sí.
Al centre de dia i ja està.
Hi ha algú més que també s'ha afegit, que també té ganes que l'entrevistin i d'aportar informació.
Molt bé.
Heu calculat a quanta gent entrevistareu?
No, és que s'hi han anat afegint també últimament.
I també hi ha més persones que en un principi no hi comptaven i ara també han anat sortint.
I per tant la cosa s'allargarà una miqueta més, la feina d'aquesta recerca, de les entrevistes.
Fins al desembre, fins primers de desembre, ja quasi hi estem.
Ja tenim el peu al coll, quasi.
Doncs fins a començaments de desembre o finals?
Finals de desembre.
Sí, potser sí, jo crec que s'allargarà una miqueta.
Fins a desembre, entrevistes i després quina pauta de treball teniu?
Després què farem?
Reorientar tota la informació i estructurar-la.
I allò que veiem que ens pugui sortir més llampant i més també útil a totes aquestes persones que ens han donat la mà,
nosaltres també els hi hem de retornar amb feina i amb els resultats que ens han donat.
Aquest resultat què serà? Una publicació, una exposició, dèieu?
Si pot ser, les dues coses.
Sí.
En principi això, una exposició al CRAI de la biblioteca, de la URB, i després algun tipus de publicació.
El que volem és que tot aquest material que hem recollit no es quedi a casa, sinó que donar-li aquesta vida,
que és el que busca aprenentatge a servei, que no es quedi, sinó que ja que recuperem aquesta memòria històrica, doncs fer-la parlar.
Maria, us han demanat que porteu fotos, m'assembla, no?
Sí, sí, sí, us ho van demanar.
I tu ja tens seleccionada alguna fotografia o algun objecte especial?
Sí, sí, portaré alguna fotografia de les que es fèiem per la festa major, precisament.
Sí, que ens la pots explicar, alguna que ara se t'hagi acudit?
A veure, mira, aquestes fotografies de la festa major.
Bé, per la festa major era l'únic dia que venien els retratistes i podies fer el retrato.
Era com se deia en aquell temps.
Sí, sí.
Per la fira anaven un parell i per la festa major igual.
Fora d'aquestes festes hi havia molt poca gent que tingués màquina de retratar.
I què feien, Maria? Us posaven allà al carrer o ja us posaven en un...?
Anavenien alguns que portaven un decorat, així a l'aire lliure, allà podies fer una fotografia dalt d'un avió, per exemple.
Altres portaven una caseta i aquell decorat de dins sempre era un paisatge, un jardí hermós.
Però n'haurien uns que anaven pel carrer, a la màquina, a qualsevol lloc que trobessis, els deies que te la tiressis i ja està.
Molt bé. I què sorties, tu sola o amb algú que et fes goig o amb amigues?
Sí, a la casa hi havia una particularitat. Els primers anys vam tindre el pare exiliat a França.
Llavors es feia una fotografia a la meva mare, al meu germà, més petitet, i jo, per enviar-la al pare.
Clar, clar, clar. Això passava sovint o què? Passava amb moltes famílies?
A veure, sí. Bé, ja se sap en aquell temps. Ja se sap.
Maria, ara hem tocat un tema, eh? Un tema que jo no sé fins a quin punt, clar, és molt amable, el tema que heu triat, la festa major, per parlar de la memòria històrica.
No sé si a vegades heu entrat en algun tema, justament parlant del temps de la guerra, que la gent et diu, no, no, per aquí no, per aquí no passem.
A veure, al principi no se'n parlava. A casa jo, de política, no em vaig sentir parlar mai, no deien res, era el que era, o potser ho deien entre ells i davant dels petits no.
I aquestes xiques que us pregunten coses?
No, ho tenim molt superat. Me sembla que tothom ha perdonat a tothom.
Me sembla que hi ha hagut un perdó general per una part i per l'altra.
Tenim unes relacions excel·lents, les que van patir també per una part i per l'altra.
I procurem, vaja jo, pel que em toca a mi, res, no ha passat res.
I no us sentiu incòmodes, Maria, amb aquestes entrevistes, que a vegades puguin sortir records no tan agradables, diguem així?
Bé, mira, també hi ha això, hi ha aquesta cosa de la superació, potser també ho porta l'edat, que dius, bueno, tot plegat a la vida, què hi farem?
Mires el que ha passat i sempre ha estat igual.
I mentre som aquí hem de mirar de viure més.
Aquesta actitud tan positiva de la Maria és la que us trobeu, Judit Sara?
Sí.
Sí, són així la gent gran del Cuber?
Sí, van ser molt atents.
Molt bé.
Es van explicar, molt bé.
Doncs, en fi, ja no sé què més a preguntar-vos, estem una mica a l'expectativa d'aquesta exposició, com pot ser, d'aquesta publicació.
Dèiem, jo he llegit per aquí en la ressenya que feu del programa d'aprenentatge servei, d'aquesta activitat concreta,
que això no només ha de servir perquè no es perdin la memòria històrica del Cuber,
sinó també per donar, com ho diríem, orgull i sensació de benestar i d'orgull a la gent gran del Cuber,
que a vegades no deixem parlar massa la gent gran.
Suposo que era una de les finalitats, Anna, i que forma part d'aquest servei que feu.
Tens tota la raó, així és.
Com més es parla del que es coneix, del que se sap, també reverteix amb la gent gran, el Cuberenca.
És una d'aquestes finalitats.
A més a més, jo estic encantada que els meus alumnes canviïn de mestre,
descobreixen noves maneres de treballar, noves maneres de fer recerca,
i que els hi poden ser sumament útils i importants al llarg dels seus estudis.
Penso que és una oportunitat molt maca per qui rep els alumnes i per aquests nous professors que tenen,
i aquest intercanvi ajuda moltíssim.
Recomanaríeu, ara i Judit, l'experiència de passar per aquest programa d'aprenentatge servei concret.
Sí, sí, totalment.
Què n'esteu aprenent, de moment?
Doncs està sent una experiència molt maca i que ens està aportant molta informació,
però ja no només en el sentit de festa major, sinó que estem aprenent a investigar
i aportant una mica a la pràctica tot això que hem anat assolint durant aquests anys de carrera de manera més teòrica.
És ara, quan sortim al carrer i ens posem a fer una investigació com a tal.
I això ens aporta molta experiència també.
A més, l'experiència és bona en aquest sentit, però també per aquest vincle més humà,
que estem coneixent molta gent molt maca, que ens ha acollit superbé,
que se'ns està portant molt, molt bé.
Ens convidaran a dinar i tot, per anar, sereu com les netes.
Sí, jo crec.
També treballar en grup amb aquestes 12 persones, treballeu, sortirà una única cosa, no?
Sí.
No és fàcil treballar 12 persones juntes, eh?
No.
D'això també se n'aprèn.
Suposo que a l'extreure la informació et posarem en comú i tots arribarem a una mateixa conclusió.
Resultats per quan, Anna? Això a final de curs ha d'estar enllestit.
Aviat.
Sí, ara acabem les entrevistes al desembre i hem quedat gener-febrer,
farem la segona part de la feina programada.
Molt bé. I gener-febrer, ja ho haureu acabat?
Intentarem, perquè després també se'ls isolaparà amb les altres assignatures,
per tant hem de fer un calendari, més o menys ja el tenim previst.
Coincidirà al final de tot plegat amb l'exposició?
Segurament, segurament. Intentarem.
Intentarem arribar, ja que han fet una feinada,
a més a més, elles i ells ho estan fent molt bé,
penso que, com molt bé ha dit la Sara,
al darrer hi ha un exercici de molta sensibilitat.
I s'agraeix, i a més a més, amb la feina que ja he començat a veure,
ja la detecto, cosa que és magnífica per aquesta assignatura.
Maria Ferrer, estem encantats, suposo, també, no?
La gent gran del Coveda que us preguntin coses.
Bé, sí, s'agraeix, que s'interessin per les coses del poble, eh?
I tant.
Molt bé. Com prepareu la festa major?
Quan és la festa major al Coveda, Maria?
Els patrons són Santa Úrsula i Sant Pròsper, dia 21 i 22 d'octubre.
Actualment ja no ho fan el dia exacte, si no s'escau.
Agafen el tercer dissabte i el tercer diumenge de mes.
Així la que vam passar fa poc.
Hi ha anys que coincideix i hi ha anys que falten, un dia o dos.
Així teniu els patrons seguits, eh? Un darrere l'altre.
Sí, sí, sí.
Molt bé. Ja l'hem passat. Què tal la festa major d'enguany?
Ah, doncs molt bé. Molt bé.
Sí, però ja no és com abans, eh?
No, hi ha coses que són sempre iguales.
Sí? Digue'm una cosa que no hagi canviat, Maria.
Una cosa que de sempre ha sigut així.
Una cosa de les que m'emociona són les gralles del matí.
Oh, sí?
Sí, perquè sents la mateixa música que senties, que senties ja de petiteta.
Però què són, les matinades, allò que et desperten?
Sí, sí, sí. Passen els grallers i sempre toquen la mateixa música.
Això és una cosa...
La Maria és positiva, perquè cal que li agradi que la desperti, són les gralles a la matinada.
Si no perdo la nit, ara dona.
No, que no perdo la nit.
Molt bé.
Ja no vaig al ball.
I llocs.
Aleshores, també hi ha els castells.
Sí.
Abans venien...
Jo me'n recordo encara, diria que de dos anys, d'abans de la guerra, eh?
Sí.
Diríem, en un lloc a prop d'on feien el castell, el portal de la Saura, una porta de queixes de la vila, és sapatíssima, per cert.
I allà venien els xiquets de vila, no es deia castellers i tot això, perquè penso que només hi havia, i eren ells en aquell moment, de castellers.
Venien els xiquets de vila, venien els xiquets de vila, venien els xiquets de vila, i tocaven... tot també era igual. Potser no feien aquells castells tan alts i tan arriscats que fan ara, però també feien els castells de tota la vida.
Sí, sí.
Clar, i això sí que no canvia. Bueno, ara pugen més amunt, però encara tindrem castells per la Festa Major, no?
Sí, i tant, i tant.
Molt bé. Doncs, Maria Ferrer, del Col·lectiu de Dones del Covè, moltíssimes gràcies també per estar amb nosaltres aquest matí. Moltes gràcies.
A vostès.
Gràcies, Maria.
Adéu.
Ja m'imagino com són les xerrades, eh? Ja m'imagino. Escolta, és fantàstic tots aquests records que us expliquen.
Hem parlat tot, ja ho hem posat una miqueta en condicional i en projecte de futur. Això acaba d'arrencar, aquesta experiència vital per a vosaltres i pels avis del Covè també.
A veure cap on ens porta. De moment pinta molt bé.
Jo crec que sí. Jo estic molt animada, a més molt contenta i molt agraïda també. Mira, aprofito per agrair al vicerrectorat de docència que hagin comptat amb aquesta assignatura.
Per mi ha estat un plaer, doncs, engegar aquest projecte m'està donant moltes coses bones. Jo crec que els alumnes, el que veig, també noto que els agrada i estem enllaçant moltes idees noves que a la llarga poden, aviat, aviat, a la curta i a la llarga, aviat els donarem un resultat positiu.
Avui us hem parlat d'aquesta experiència del programa Aprenentatge Servei, una experiència que es fa des de l'assignatura de Patrimoni i Societat del Grau d'Història de l'Art.
Ens ho hem vingut a explicar la professora que coordina tot plegat, l'Anna Isabel Serra. Moltes gràcies.
A vosaltres, molt agraïda.
Hem tingut la Maria Ferrer al telèfon, una de les representants del col·lectiu de dones del Cuber i ens han acompanyat també com a estudiants que formen part d'aquest projecte, fan les entrevistes i en fi, tota l'afanyada, la Sara Espinosa i la Judit Romeo. Moltíssimes gràcies, xiques.
Gràcies, xiques.