12 minuts se'n separen de les 11 del matí.
Arrenquem aquesta nova hora del matí de Tarragona Ràdio
i ho fem com cada dimecres, com és habitual,
amb l'espai de salut, amb l'espai Curar-se en Salut,
que fem en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de Sant Pau i Santa Tecla.
Avui ens acompanya també, com és habitual,
cada dimecres el director de l'hospital, el Xavier Oliac.
Xavier, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Vens acompanyat avui per parlar de la paret abdominal,
de la cirurgia major ambulatòria, amb el doctor Francesc Marçal.
Aquí també saludem.
Francesc, molt bon dia. Benvinguts.
Bon dia.
Xavier, de què parlarem avui?
Com centrarem el contingut d'aquest Curar-se en Salut?
Bé, doncs, aprofitant que aquesta setmana passada
a Barcelona es va fer el XII Congrés de Cirurgia Abdominal
de Paret a Barcelona, al Congrés Nacional,
i el doctor Marçal hi va participar,
va ser ponent en una taula,
i doncs ens ha semblat oportú parlar d'això,
de la cirurgia de la paret abdominal,
de les novetats que ens estan apareixent,
de les noves tècniques,
i, per què no, una mica de parlar de tota l'evolució
que la cirurgia ambulatòria està fent en els últims anys.
que han passat d'una cirurgia en la qual pràcticament tot es feia
en el pacient al llit i a moixir,
i durant dies en el llit,
a una cirurgia en moltes ocasions en què el pacient
se'n pot anar a dormir a casa seva.
Doncs anem definint termes, si mi sembla,
doctor Marçal, la cirurgia major ambulatòria,
quan parlem d'aquesta cirurgia major ambulatòria,
a què ens referim?
Bé, bon dia.
La definició exacta és aquell pacient
que no pernocta a l'hospital,
no de les hores que està a l'hospital.
És a dir, el fet que no dormi a l'hospital
es considera que és un procés ambulatoritzable
o de cirurgia major ambulatòria.
I quan parlem de cirurgia major,
estem referint a procediments que no fa molts anys,
el pacient pernoctava
i estava més de set dies ingressat a l'hospital.
en aquest moment,
i nosaltres vam ser els pioners l'any 90,
el 12 de juny del 90, precisament,
amb cirurgia de l'hèrnia,
una cirurgia molt prevalent i d'alta incidència,
en la qual els pacients superen el matí,
passen unes hores de control
i habitualment a la tarda estan a casa seva.
Això té molts beneficis,
ja no només pel pacient,
sinó també per temes d'agilització,
també, imagino, per temes de descongestió,
és a dir, que els beneficis són força.
Sí, més que per un context econòmic,
que ara ja li va bé,
això quan va néixer,
realment, jo diria que la casa hi perdia diners,
perquè en aquell moment
s'apagava per dies d'estança.
El nostre gerent en aquell moment
va apostar per aquest tipus de cirurgia,
vam ser valents,
i això va anar agafant forma,
i avui en dia
totes les especialitats
tenen pacients,
diguem-ne,
que s'intervenen en cirurgia ambulatòria.
Jo diria que el salt més espectacular
s'ha fet amb oftalmologia,
pràcticament el 99% de pacients
s'operen i marxen el mateix dia a casa.
És a dir, on han de pernoctar
després d'aquesta intervenció.
Exacte.
Després anirem desengranant
i veient quines novetats,
quines tècniques s'utilitzen,
però ens comentava també el Xavier
que vostè ha estat aquesta setmana
anterior al XII Congrés Nacional
de Pareta Abdominal.
Sí,
el tema del Congrés aquest
és interessant
perquè ha anat agafant cos,
al principi no érem gaires,
però diria que cada any
hi ha més participació,
tot i que aquest any
ha sigut més minça
per la qüestió de les matrícules
i que com estem ara
una mica en el tema econòmic,
però sempre és interessant
que ens anem trobant periòdicament,
ara és cada dos anys,
perquè entre mitja fa l'internacional,
i allí s'aporten novetats
en quant a materials,
perquè estem parlant
de materials que se posen a la paret
per substituir els teixits
temporalment o definitivament,
i nous mitjans d'accés.
Estem parlant de la cirurgia laparoscòpica.
Quan parlem de la cirurgia
en paret abdominal,
a què ens referim?
Definim una mica aquest terme,
aquest tema de paret abdominal,
perquè hem començat a parlar-ne,
però potser...
Bé, jo diria que la gent
ho entendria millor
si estem parlant d'hèrnies,
és a dir,
que la patologia més prevalent
de la paret abdominal
és l'hèrnia,
és a dir,
el defecte a la paret
que has de substituir
o reforçar
per evitar que alguna cosa
surti per allí
quan no li toca.
És a dir,
la cirurgia més prevalent
de la paret abdominal
és l'hèrnia inguinal,
doncs,
al nostre hospital
ens n'ho devem fer
unes 250 a l'any.
I aquesta forma part
d'aquesta cirurgia major ambulatòria,
és a dir,
que no cal pernoctació.
Exacte,
per això s'ha aconseguit
mitjançant la introducció
de noves tècniques,
tant quirúrgiques
com anestèsiques.
Jo diria que l'anestèsia
amb això també ha fet
un pas importantíssim,
controlant molt
el dolor postoperatori,
que és el que feia
que els pacients
estiguessin més dies
ingressats a l'hospital.
Des de l'any 90,
on vostès van ser pioners
en aquell moment,
s'ha avançat molt.
Quines tècniques
s'han avançat
o quines novetats
hi ha hagut
des de llavors fins ara?
Jo crec que allò
va ser la llavor
per animar
els altres equips
quirúrgics
d'altres especialitats
a que pacients
que abans
tenien que pernoctar
o quedar-se uns dies
aplicant-hi
algunes tècniques
diferents
o ja dic
com l'anestèsia,
tothom es va animar
a anar-nos donant d'alta.
És a dir,
que allò va ser
el 12 de juny del 90,
jo encara recordo
fins al nom del pacient,
va ser el primer
pacient ambulatori
que van fer a Catalunya.
Els pocs dies
es va fer Viladecans
i d'aquí ja va ser
una cosa
que es va estendre
per tot el país.
Però bé,
les especialitats
puguin enviar
pacients a casa
amb garanties
tant de la seguretat
tècnica,
quirúrgica
com de la seva salut
i al final
és un bé
per al pacient,
per a la família
i per a l'institució.
Xavier,
pioners de veritat
l'any 90.
Sí, sí,
això,
com diu el doctor Marçal,
va representar
un fet molt important
i realment
ha canviat,
jo diria que
fins i tot
els paràmetres
de gestió
dels hospitals.
Bé,
ara,
tenim dispositius
específics
pensats
i dissenyats
i amb personal
específic
per treballar
en el que és
la cirurgia
major ambulatòria.
Tenim,
diguem-ne,
molt recorregut
també encara
per fer,
és veritat,
perquè encara hi ha
cirurgies
que,
amb noves tècniques
i amb el suport
de les unitats
d'anestesiologia,
ens poden ajudar
encara
a augmentar
aquestes xifres.
però realment
ens va representar
un canvi
i ens està representant
un canvi
molt important
en la concepció
del que és
la gestió
pròpia
dels hospitals.
Doctor Marçal,
en aquest congrés
on vostè va participar
aquesta setmana passada,
imagino que es va parlar
també d'aquestes
noves tècniques,
d'aquesta evolució
de la cirurgia
major ambulatòria
i concretament
d'aquesta cirurgia
amb paret abdominal,
que ens pot explicar
quines noves tècniques
o quines novetats
han sortit
en aquest congrés.
Bé,
les innovacions
estan en l'aplicació
de la cirurgia laparoscòpica,
és a dir,
la cirurgia
de petit excés
o per tractar la paret,
però jo diria
que també
on hem fet
un salt molt qualitatiu
és amb els nous materials.
A mi em va tocar
estar en una taula
d'infeccions de paret,
que és un dels temes
que més ens preocupa,
perquè pensi vostè
que si vas a curar
una cosa
a l'abdomen
i s'infecta
la cirurgia que has fet,
tot allò
no ha servit de res.
I en aquest cas,
com estem implantant
materials sintètics,
que són per tota la vida,
que s'integren correctament,
és per aquí
on anem a buscar
nous materials
que amb el temps
desapareixin
i facin el mateix efecte
que si persistissin
tota la vida.
Va ser una taula
bastant interessant
amb ponents estrangers
i nacionals
i per l'aparoscòpia,
cada dia es presenten
nous accessos
amb materials
de menor calibre,
alta tecnologia
en quant a la visió,
és a dir,
que estem avançant molt.
Totes aquestes novetats,
al cap i a la fi,
desemboquen
o es devenen millores
per al pacient.
Sí,
i obliguen
al professional
a estar al dia
cada dia,
per dir-ho d'una altra manera,
i a l'institució
d'invertir
molt més diners.
Pensi vostè
que abans
la cirurgia
que es podia fer
amb pocs recursos
i és la que hem fet nosaltres
participant
en programes
de cirurgia
en llocs
amb pocs recursos,
Nigèria,
Ecuador,
últimament,
és a dir,
que això,
traspassat
en un hospital
com el nostre,
vol dir que
per poder millorar-ho,
l'institució
ha d'invertir
molts diners
en nova tecnologia
i obliguen
al professional
a estar al dia
d'aquesta tecnologia,
és a dir,
que no parem
d'estar
entrenant,
per dir-ho d'una manera,
en cursos,
congressos,
trobades amb companys,
assistint a gent
que ho està fent
i, òbviament,
sabia la tecla
aposteu per aquestes innovacions,
no intenteu estar al dia.
Sempre hem intentat
estar al corrent
de totes aquestes noves tecnologies
i amb la mesura possible
perquè realment
són moltes vegades
inversions molt importants,
amb la mesura del possible
sempre hem estat intentant
estar al davant
de tot això, sí.
S'ha avançat molt
fins ara,
ho dèiem,
però posava també
el doctor Iac
sobre la taula
que encara
es pot
recórrer més,
això és evident,
però amb quin punt
s'hauria de fer incidència?
On podem avançar
encara més,
doctor Marçal?
Bé,
com que la gent
cada any
o cada vegada
viu més anys,
potser aquest tipus
de població
és la que haurem de buscar
que per no acti menys
a l'hospital,
amb el qual
els apartes
menys de la família
i potser haurem d'incidir
més en aquest sector
de població.
És a dir,
buscar maneres
que la gent gran,
el fet de tindre
una edat
amb moltes patologies
associades,
no contraindiqui
processos
de cirurgia ambulatòria.
Abans hi havia uns criteris
molt estrictes
i jo crec que a poc a poc
hem anat aprenent
nous criteris
amb els quals
cada dia
més gent
es pot beneficiar
d'aquest tipus
de cirurgia.
Hem posat
èmfasis
en el tema
de la paret abdominal.
Imagino que
la cirurgia major
ambulatòria,
com ja ens comentava
de passada
al principi,
afecta
o de fet
es pot utilitzar
en molts altres
tipus
de patologies,
no?
per exemple
on...
Sí,
hem dit
oftalmologia
per mi ha sigut
una cosa espectacular,
perquè jo recordo
els avis operats
de catarates,
els meus avis
recordo que estaven
inquiets al llit
amb els ulls tapats
durant un munt de dies
i ara
a la unitat nostra
que està
fora de l'hospital,
és a dir,
tenim una unitat
fora de l'hospital
que es dedica
pràcticament
al 99%
o al 100%
a fer
cirurgia ambulatòria,
aquests pacients
en un matí
marxen tal
que on surten
del quiròfan,
és una cosa espectacular.
És a dir,
que jo crec
que el que vam
començar nosaltres
amb un tipus
determinat
de cirurgia,
pensi vostè
que l'hèrnia
abans
estava en més
de 7 dies
ingressats,
ara estan
pràcticament
8 hores
com a molt.
tot això
ha sigut
com una llavor
que ha anat creixent
i que anima
a tothom
per les experiències
que hem anat agafant.
I aquest,
sí,
digues,
digues.
Anavem pel tema
aquest de,
per exemple,
hi ha especialitats
també com,
a part de l'oftalmologia,
diguem-ne,
és el paradigma
de dir,
escolta,
el 99,9%
pràcticament
de l'activitat quirúrgica
d'oftalmologia
s'està fent
ambulatoriament,
hi ha altres especialitats
que tenen recorregut
i hi ha especialitats
que estan avançant
moltíssim.
traumatologia,
per exemple,
hi ha moltes tècniques
també que s'estan fent
actualment
de cirurgia
del canell,
de cirurgia del braç,
de cirurgia del peu,
que el pacient
també pot anar-se'n a dormir
cap a casa.
La cirurgia vascular,
les verius,
per exemple,
que abans també
les teníem hospitalitzades
diversos dies.
Doncs avui,
al mateix dia,
al cap d'unes poques hores,
si no hi ha cap complicació,
el pacient se pot anar
cap a casa.
I això s'està fent ja
avui dia?
Això s'està fent
ja des de fa temps
i el que passa,
ara diem-ne
que la nostra feina
és anar
intentant buscar
altres solucions
per a aquells pacients
que encara ara
no poden disfrutar
d'aquesta possibilitat.
Pensem que
els hospitals
estan fent
un canvi,
una evolució
cap a,
diguem-ne,
per una banda,
una gran
ambulatorització,
és a dir,
intentar fer
de manera ambulatoria
tot,
per tant,
perquè el pacient
se'n pugui anar
a dormir a casa seva,
tot el que es pugui fer
i deixar,
diguem-ne,
per l'hospitalització
convencional,
tal com l'entenem,
deixar aquelles coses
ja d'alta complexitat
o d'alta gravetat
en el qual es necessita
un manatge
molt,
molt acurat
dels pacients.
I m'imagino
que a banda
dels beneficis
que té per al pacient,
doncs,
torno a insistir
en aquest punt,
no?,
del context actual
que tenim,
això també
és una bona manera
d'agilitzar
i, vaja,
i, doncs,
agilitzar recursos
al canvi a la feina.
Evidentment,
o sigui,
és que una cosa i l'altra
en aquest cas,
afortunadament,
no són incompatibles,
és a dir,
nosaltres,
en aquesta tendència
diem-ne que el pacient
aconseguim que estigui
en el seu entorn
que és on es troba millor
i és on té menys riscos
perquè un pacient hospitalitzat
sempre té el risc
d'una infecció afegida,
sempre té,
ho veiem habitualment
amb la gent gran,
les desorientacions
pel fet de no dormir
o no estar
en el seu habitat normal.
Totes aquestes coses,
és a dir,
en aquest cas
s'ajunta el benefici
pel propi pacient
i, a més a més,
també és veritat
que pot haver-hi factors
de dir,
escolta,
augmentem l'eficiència,
és a dir,
no estem llançant
allò que ens preocupa tant,
de llançar diners
d'una manera
innecessària,
és a dir,
que aconseguim
les dues coses
a la vegada.
No, que és cert
que a l'hospital
ens tracta molt bé
però com a casa
enlloc.
Evidentment.
Vull dir que això
està clar.
Comentàvem
aquestes
novetats
i aquestes
avenços
en el tema
de la cirurgia major
ambulatòria.
No sé si es continua
com dèiem
amb la traumatologia,
per exemple.
Hi ha d'altres
punts
on també es continua
investigant
o on també es podria
introduir
aquesta cirurgia major
ambulatòria
i que ara
de moment
encara no
s'està produint?
Sí,
diguem-ne que
jo diria que
quasi totes les especialitats
tenen
algun tipus
de cirurgia
o d'intervenció
que o ve
per les preparacions
prèvies
o ve
pels seguiments
posteriors
o ve
per la pròpia
tècnica
quirúrgica
o anestèsica
directament
en el que és
l'acte quirúrgic
diguem-ne que
tenim encara
problemes
per poder-la
involuntaritzar
però en la mesura
que anem trobant
solucions
per tot això
els nous
fàrmacs
que controlen
la coagulació
dels pacients
els nous fàrmacs
que controlen
el dolor
del pacient
les tècniques
anestèsiques
que contínuament
estan evolucionant
i cada vegada
més s'ajusten més
en aquelles necessitats
estrictes
del que és
l'acte quirúrgic
és a dir
tenim
les tècniques
operatòries
les tècniques
de l'aparoscopia
que ho hem dit
de passada
però realment
el fet d'obrir
una panxa
fent un tall
de 8 o 10 centímetres
a tenir que fer
exclusivament
dos o tres foradets
de menys d'un centímetre
doncs això
evidentment
totes aquestes coses
que són molt menys
agressives
pels pacients
tot això
ens facilita
i ens va obrint
nous camins
tenim recorregut
encara
evidentment
perquè encara
hi ha processos
en els quals
no hem sigut capaços
de trobar
aquestes solucions
que hem anat trobant
al llarg d'aquest camí
recorregut
que sí que s'han trobat
amb la laparoscopia
doctor expliqui'ns una mica més
perquè és veritat
que ho hem passat
una mica per sobre
aquest tema
de la laparoscopia
i que també
s'ha avançat moltíssim
ara ho posava sobre
també el doctor Iac
que s'ha passat
d'aquest tall
o aquesta intervenció
doncs
més gran
a una cosa
doncs vaja
no diré insignificant
però sí
molt més
petita
bé
això ha sigut
la revolució
dins de la cirurgia
el mínim excés
és a dir
treballar amb les mateixes
garanties de seguretat
i de resultats quirúrgics
i això és important
i és una cirurgia
que sempre et permet
revertir-la
si l'has de fer
per cirurgia oberta
però jo penso
que la laparoscopia
està avançant
no solament
per accés
a nivell
del que és
la paret abdominal
sinó per altres
orificis naturals
i són tècniques
que haurem d'anar aprenent
i que les noves generacions
segur que vindran
ja entrenades
i que amb els nous materials
farà que cada dia
s'escurci menys l'estada
amb la mateixa garantia
de seguretat
i jo diria
que amb els mateixos
sinó els millors resultats
dels que estem tenint ara
doncs ja ho veuen
a la laparoscopia
les noves tècniques
d'anestèsia
també les noves tècniques
del tractament del dolor
que fan que cada cop
doncs els pacients
puguin sortir
més aviat
de l'hospital
i fins i tot
doncs que no hagin
de pernoctar
al centre
després d'una intervenció
com aquesta
és en aquest cas
de la cirurgia major
ambulatòria
doncs doctor Liach
no sé si val
per incidir
en algun altre
factor
o en algun altre tema
que ens hagin passat
per alt
jo penso que
més o menys
ho hem parlat tot
la cirurgia
de la paret
que al final
és la que
hem saltat
més ràpidament
el que és en si
la cirurgia
de les èrnies
els diferents tipus
però bueno
però en definitiva
jo crec que ja
ens hem fet una mica
la posta a punt
de les possibilitats
que tenim
els nostres dispositius
per fer aquest tipus
de cirurgia
doctor no sé
si val a pensar
potser comentar
una mica
els tipus
de les cirurgies
de paret abdominal
abans d'acabar
i així doncs
ja haurem fet
haurem deixat
el tema ben complet
bé
la introducció
de materials sintètics
que és una cirurgia
els materials sintètics
van començar
els anys 50
60
és a dir
no portem tants anys
però que han anat
evolucionant
és a dir
la indústria
de biomaterials
no para
d'investigar
i aquests tipus
de materials
es permetran
cada dia
introduir noves tècniques
i noves mesures
per donar-li
seguretat
al procediment
i bons resultats
perquè ara mateix
quin tipus
de cirurgies
s'estan fent
de paret abdominal
bé
la de més prevalença
és l'hernia inguinal
l'hernia inguinal
és la cirurgia
diguem
de més prevalença
quan parlem
de paret abdominal
però pensi que
per segon
accés
a nivell
de la paret
per accedir
a l'abdomen
té una alta incidència
de la que és
una ventració
que és una hèrnia
després d'una altra cirurgia
quasi un 11 o un 12%
a pesar dels fils nous
que tenim
i de les noves tècniques
és a dir
que aquí és on estem treballant
per evitar
aquest tipus
de recaigudes
i ja et dic
implantar nous materials
nous accessos
i bueno
la laparoscòpia
també ha avançat
molt per aquí
i amb això estem
doncs la xarxa
social i sanitària
de Sant Pau i Santatèc
la que va ser pionera
com dèiem abans
l'any 90
el 12 de juny
de l'any 90
ho recorda bé
el doctor Francesc Marsal
i que doncs
continua treballant
en aquesta direcció
doctor Iac
doctor Marsal
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
un dimecres més
a l'espai Curar Sense Salut
i la setmana vinent més
moltes gràcies
moltes gràcies
bon dia