Comencem amb la tertúlia d'actualitat d'aquest dixous 24 de senyè, de gener, de gener, no sé què anava a dir, però vaja, de gener, 24 de gener, tertúlia d'actualitat, avui amb la professora de cant i presidenta de l'estudi de música, Teresa Valls, Teresa, molt bon dia, què d'hauria d'anar a dir, jo, en gener?
Ja tens que estic al setembre, ja, però vaja, 24 de gener, benvinguda, Teresa, per cert, bon any, que no ens veiem més de l'any passat, no?
Gràcies, igualment. Bon any 2013, la botiguera jubilada Carme Pedrol, Carme...
Ara m'ha agradat. Molt bon dia, bon any, també.
Igualment, gràcies. És cert, no?
Sí, sí, per això, botiguera jo faig, no, ja estic jubilada.
Botiguera jubilada, eh? Del Serrallo, més a més, eh?
Del Serrallo.
És a dir, que aquest senyor que tens ara mateix...
Això és un grau més, eh?
Sí, sí, sí, efectivament. El senyor que tens ara mateix és la teva a veure, deixa'm veure.
Ramon Esquerra. La teva Esquerra el deus conèixer, no?
Una miqueta.
Una miqueta es conèixeu. Joaquim Gras, molt bon dia.
Bon dia.
Can òngela de la Catedral i rector del Serrallo.
Molt bé.
Bon any, també, eh?
Gràcies, molt bé.
Escolteu-me, avui parlàvem d'aquesta... És que avui ens ve a to, eh?
D'aquesta beatificació multitudinària a la Tarracorena Plaza, estem parlant del 27 d'octubre.
Ens comenten que serà, bueno, se ho deia ahir l'Andreu Muñoz, que serà la més multitudinària d'a d'a't a terme mai.
Es farà a Tarragona Ciutat, com en dèiem, el 27 d'octubre a la Tarracorena Plaza i, bé, serà la certificació més massiva, com dèiem, de la història paninsular, amb més de 500 causes.
Us plantegem d'entrada, no sé, Joaquim, per la part que us toca, eh?
En tant que Canonga, suposo que hi teniu alguna cosa a veure.
Quina seria una mica la rellevància d'aquest acte per poder situar-nos una mica d'entrada?
A veure, primer te situaré. A part que Canonga sóc el delegat de les caures dels Sants, de les que havies bat, per tant no és que em toqui alguna cosa, sinó que em toqui directament i de ple.
Tot i que més directament em preocupa, vull dir, m'ocupo de la causa nostra.
No és que hi hagi 500 causes, sinó que hi ha 531, si s'aproven les 34 causes, seran 531 candidats o veiats nous que hi haurà.
Llavors, la pregunta exacta que em feies era...?
La rellevància de l'acte, és a dir, perquè està parlant de 40.000 persones que vindran a la ciutat, ens haia l'Andreu Muñoz.
A veure, les previsions són entre 40, 50.000, algú diu més...
Jo no m'atreveixo a dir tant, però bueno, al voltant d'això, que és les que normalment van quan hi ha una rectificació d'aquestes multitudinàries a Roma.
Serà rellevant perquè, per una part, és la primera que es fa fora del Vaticà d'aquestes característiques de tanta gent.
i que hagin escollit la ciutat de Tarragona per fer aquesta beatificació d'aquestes 34 causes que, ja dic,
ja dintre d'aquestes 34 causes hi ha 531 veats, seran 531 veats.
Les de B, la més multitudinària i la més gran de tota la història de l'Església, no només de la península, sinó de tota la història de l'Església,
la més gran, si és que arriben a aprovar-se totes.
I, a més a més, jo diria per Tarragona, home, jo crec que és un reconeixement a Tarragona i a la història de Tarragona,
que ja era hora que ens toqués algun aconteixement eclesial important que tingui dimensions no sols de bas nacional,
sinó també internacional, perquè a Tarragona sempre passava com si fos la germana pobra
quan era una de les grans metròpolis i, històricament, de les més importants de l'Església Primitiva.
Per tant, ja era hora que ens reconeguessin el que tenim,
i sobretot pel testimoniatge dels nostres màrtirs, tarragonins, fructuós, auguri i eulògic.
Molt bé, ja ens hem situat, eh? Carme, Teresa.
Teresa.
No, bueno, sí, és igual.
Em sembla molt important, no hi entenc de totes aquestes coses que he explicat,
no sé la diferència entre una causa i un beat, però, bueno, és igual.
Ara ho explicaré.
No, però, clar, que per un dia es mogui tantíssima gent,
a mi em sembla que per diversos sectors de Tarragona,
no només pel sector eclesiàstic o religiós, sinó pel sector econòmic, turístic,
jo crec que és una bona causa, no?
I en aquests temps que corren que les coses estan com estan
i només sentim notícies així com depriments,
però que, a veure si es compleix tot això, no?
Perquè a vegades les previsions, doncs són previsions.
Però moure, encara que sigui pel cap baix, 40.000 persones,
doncs em sembla moltíssima gent.
A veure on es col·loquen aquestes 40.000 persones.
Aquest és l'altre, suposo que ja deu haver per l'habit previst un pla d'estada
i si hem d'estir a Tarragona a ciutat o fora o al voltant.
I, bueno, penso que això que animarà una mica personal.
Escolta'm el serrallo.
Sí, tot el serrallo.
Ah, sí, el dalt de les barques.
No, no, evidentment que és importantíssim,
perquè, a més a més,
a veure, jo em fa el fet que posessin més de 40.000 persones,
perquè si pensem en els que van a Roma,
en les beatificacions o santificacions,
és moltíssima gent i estem parlant que potser en poden fer,
no sé, mossèn, potser com a molt, 30 i alguna cosa, no?
No sé.
O, bueno, un hi ha per descomptat, un o dos.
I clar, que vinguin per un, sí, sí.
I que han importat, que han arrastrat 100.000 persones.
Hi ha hagut beatificacions que han arrastrat 100.000 persones?
Sí, sí, home, jo he anat amb una i eren més de 100.000.
Vull dir que, clar, que això de 40.000,
i quan són de diverses poblacions i de diversos llocs,
clar, segur que els d'aquelles poblacions vindran.
Vull dir, això és evident.
I que jo també penso, com a mossèn,
que és un reconeixement que s'ha fet a Tarragona,
perquè tampoc no hi ha moltes ciutats
que tinguin uns tres màrtirs de principi,
o sigui, de...
Protomàrtirs, doncs.
Protomàrtirs.
Que siguin els protomàrtirs de la Península Ibèrica.
Clar, vull dir, és un reconeixement.
Ara hem d'explicar conceptes, eh, això de...
A causes...
A causes...
A causa de beatificació.
Sí, no sé la diferència.
Mira, una causa...
Però, bueno, il·lustri-ho breument.
Una causa de beatificació és com si fos, per dir-t'ho així,
un judici que es fa.
O sigui, és a dir, una causa és...
Un grup de...
T'ho explicaré des del...
A veure, a veure, si tu s'hi explicaves...
Els que no en sabem gent, eh?
Els que no en sabem gent.
Com aquells que són uns nens.
Doncs mira, hi ha un grup de persones
que promouen que hi hagi un senyor o dos senyors,
o en aquest cas nostre, que la nostra causa, concretament la causa de Tarragona,
té 147 candidats,
que siguin reconeguts o veats o sants o màrtirs.
En aquest cas és una causa de martiri.
Això és una causa.
Una, de les 34.
Una causa.
Però la nostra és la més numerosa perquè engloba 147 persones.
Hi ha la causa, per exemple, del bisbe de Lleida,
que també és una de les incluïdes en aquest grup,
de 34 causes,
que només és el bisbe de Lleida.
Hi ha causes que són d'una persona.
Però, en aquest cas,
les causes generalment totes porten bastantes persones.
Hi ha causes de 30,
hi ha causes de 20,
hi ha causes de 40.
Per què?
Perquè la realitat que es pretén,
per dir-ho així,
judicar,
i judicar en el sentit positiu
que aquells candidats van ser màrtirs,
doncs van ser fruit d'una circumstància històrica concreta
i, per tant, no són casos aïllats,
sinó que són casos col·lectius.
Però la causa vol dir això.
Per dir-ho així,
tot l'estudi que es fa d'un grup de persones o d'una persona,
això és una causa.
I, com tota causa,
té la part actora,
que vol dir que fiquen en marxa això,
que són els que demanen poder això tirar-ho endavant.
Teresa, satisfà l'explicació?
I protomàrtir, entre màrtir i protomàrtir?
Protomàrtir vol dir el primer màrtir.
El primer màrtir d'un lloc,
per exemple,
diem Sant Esteve a protomàrtir,
és el primer màrtir de la història després de Crist.
Ara, protomàrtir de la península ibèrica,
dic la península ibèrica, eh?
Doncs sabem,
i la documentació històrica és la que tenim,
són fructuós
i algú reològic,
perquè a més conservem les actes autèntiques
d'aquests màrtirs, no?,
del 259.
Ahir, per exemple, l'Andreu Mollès ens explicava
que a més a més enguany es podrà fer
una mena de xerrada,
de sanificació,
que ja es començarà a veure per Tarracoviva
amb la sanificació de la passió,
però en llatí,
en alguna part en llatí, eh?
És a dir,
que això també tindrà el seu què, no?
Si xerrada la mateixa arena a l'amfiteatre
i al mateix temps amb un altre quadrilàter,
la sanificació en llatí,
que això també tindrà el seu què,
poder veure com era,
com es va fer, doncs, en el seu moment, no?
Sí, sí.
Carme, anava a dir...
No, no, no, no, no anava a dir res.
Interessant.
Hi haurà també connexió amb l'Àngelos, no?
Sembla, sí.
Sembla, sí.
Tot això són coses que s'estan estudiant.
Ara s'ha fet una comissió,
una comissió de la qual jo soc membre,
però jo dic,
jo la meva preocupació,
per dir-ho així,
la meva feina és la causa nostra, no?
Vull dir...
Però una comissió
una mica per organitzar tot aquest esdeveniment,
perquè hi ha moltes tecles a tocar,
des de la logística,
des de l'hostetjar la gent,
des de tot això,
vull dir que,
encara que molta gent vindrà a través de tours operadors
i d'agències, com és lògic,
jo sé de moltes agències,
per la part que em toca com a delegat
de mobilitat humana de l'Arcabisbat,
doncs que ja han bloquejat alguns hotels de Salou
i tot això,
però vull dir,
però això ja depèn de les agències
que s'espavulin i que ofereixin...
No, però la ciutat també, directament,
o sigui, a part que vinguin per agències,
l'hauria d'oferir a aquesta gent...
Exacte, ha d'oferir uns itineraris,
que això és el que està pensant també,
i a més a més també hi ha aquest itinerari
que també l'Andreu Muñoz hi està implicat,
jo indirectament també hi estic implicat,
com això ha dit delegat també de mobilitat humana
de l'Arcabisbat,
que és el recorregut dels primers cristians
aquí a la Tàrraco...
perquè si no és allò que la gent,
el que ha passat històricament a Tarragona,
és la gent mai bé,
passa...
No, i després hi ha gent que vindran
i estaran aquí dos o tres dies,
i a més a més hi ha d'oferir una sèrie...
Hi haurà molts de prop que vindran el mateix dia,
però els que vinguin de Càdix,
els que vinguin de Sud-Amèrica,
perquè n'hi ha alguns que vindran de Sud-Amèrica,
aquests estaran aquí dos o tres dies,
almenys volen conèixer l'entorn,
vull dir que això és lògic, no?
Jo una pregunta que em faig,
i allà li vaig a l'Andreu,
Per què no ve el Papa en un acte com aquest?
Perquè les beatificacions són...
Quan un es declara aviat,
es declara aviat per aquella església local,
i Benet XVI, amb molt de seny,
va dir que les beatificacions no cal que es facin a Roma,
perquè no impliquen a l'Església Universal,
impliquen a l'Església local.
En aquest cas, certament, impliquen a l'Església local
no només a Tarragona,
sinó a tota la península ibèrica,
o a tota Espanya.
D'acord?
Però, sobretot, les beatificacions són
per reconèixer,
i es permet donar culte
i reconèixer les virtuts heroiques
d'aquelles persones, el martiri,
en aquella església local.
O sigui, no té dimensions universals.
En canvi, la canonització sí,
la canonització és tota l'Església
la que reconeix aquell...
Això és un petit matís,
i per això es fa fora de Roma.
Clar, però una cosa és...
Ara m'imagino jo que no hi entenc tot això,
una cosa és anar a Roma a una beatificació,
i l'altra cosa és a l'Itarragona.
Vull dir, Roma té uns atractius,
i a l'Itarragona deu tenir uns altres, no?
Però vull dir que s'han de vendre bé,
perquè, si no, ens passarà per davant.
Sí, sí, sí.
I perdrem l'oportunitat.
S'han d'oferir uns bons itineraris
des del punt de vista turístic,
des del punt de vista cultural,
i des del punt de vista religiós.
Ara estava pensant, m'ho fet pensar la Teresa,
que bé, que a l'octubre
la Necròpoli i Padeucristiana ja serà visitable.
Gràcies a Déu.
Gràcies a Déu.
Serà un gran tema.
No, no, serà un tema, clar,
que a més, no sé,
per aquest tipus de públic que vindrà,
em penso que és ideal, no?
Per poder, en fi, ensenyar el C.
No, a veure, tampoc...
Em sembla que no és la primera vegada
que es fa en una ciutat.
Ja, contestant a la Teresa,
vull dir, allò de les beatificacions.
A Roma, doncs, ja moltes vegades
ja no se'n feien, a Roma.
No, el que passa és que no són notícia.
Per exemple, a Madrid s'han fet beatificacions,
i amb alguna altra, ara mateix,
on hi va haver la Seu d'Urgell,
i no és notícia,
perquè és notícia al lloc, al lloc local.
Aquesta sí que tindrà notícia a tota Espanya,
perquè està implicant gent de tota Espanya,
vull dir, des del bisbe de Jaén,
no sembla que és, fins al mossèn,
que va morir, o el laic, o el pare,
o el fill, que van morir, no sé, per allà,
jo què sé, a Samora, o no sé què,
bueno, en aquests...
Ja, ja.
Bueno, abarca més, aquesta, clar,
és que són molta gent.
Ara faré una frivolitat,
ja que no es toca la grossa de Nadal,
que es toqui alguna cosa així,
per fer bellugar la gent,
que com diu la Teresa,
la cosa està molt jodida.
No, per això que un esdeveniment com aquest,
doncs crec que, bueno,
és una oportunitat de...
No digui res més que...
No, no, que no, no, no.
Després també una altra cosa,
que potser és per a clarificar,
la beatificació no es farà al Tarragorena, eh?
Ah, no, no, ah.
No, la beatificació com a tal,
si tot queda lligat i s'aprova definitivament,
sembla que es farà a l'Avinguda de Catalunya,
com a Marc de Fons, la Muralla,
i tota l'Avinguda de Catalunya,
perquè a Tarragorena hi caben 6.000 persones.
10.000, eh?
Bueno, però per seguretat 6.000.
En canvi, l'aire lliure,
hi ha més facilitats.
Doncs això és novetat, això és primícia,
perquè això no ho sabíem.
És a dir, es farà l'Avinguda de Catalunya...
Si tot va bé.
És a dir, que l'Avinguda de Catalunya
es tallarà per tant, no?
Amb el portal de fons.
Tot s'ha de veure,
ara s'està estudiant on posa l'altar,
perquè hi ha una baixada,
i clar, s'ha de veure que no és el mateix
que la gent estigui així,
que la gent s'està estudiant.
Però sembla, si tot s'aprova,
i de les diverses opcions que ens va donar l'Ajuntament
i que nosaltres també vam proposar,
que amb això van ser més generosos l'Ajuntament
que nosaltres mateixos,
nosaltres anàvem amb més por,
doncs si tot queda lligat,
si tot queda lligat serà l'Avinguda de Catalunya.
I això, els gastos a càrrec d'aquest...?
Van repartits per totes les causes.
Ara, precisament, el dimens que ve
tenim una reunió a Madrid.
Totes les causes...
O sigui, els 500 i pico?
No, els 34 causes.
Els 500 i pico
estan dintre de 34 causes diferents.
M'agrada que faci aquesta pregunta.
Llavors, aquestes 34 causes de beatificació...
És com que hem de saber això de les causes...
El que és un estudi...
Sí, sí, sí.
Es diu una causa, no?
Que és com si fos...
És recollir tota la informació,
i llavors hi ha un senyor,
després de tota la informació que ha recollit el tribunal,
un senyor que ha de fer, per dir-ho així,
com si la tesis doctoral,
per demostrar que tot allò que diuen
és veritat.
I a més a més que aquells senyors
són màrtirs, o sigui,
que han mort per donar testimoni de Jesucrist.
No són...
Les guerres fan víctimes.
Ja, ja, ja.
I les víctimes poden ser d'un cantó,
d'un altre color,
però els màrtirs són aquelles víctimes
que han mort per donar testimoni de Jesucrist.
i que l'intenció del que els matava
era perquè, en certa manera,
anava en contra d'aquells.
I els altres...
Entens?
Mira, avui coincideix amb el de...
Ara que parlàvem de la guerra,
doncs que hi ha una conferència
sobre els bombardejos a la ciutat de Tarragona.
Es farà a la tarda.
Ahir en parlàvem amb Jordi Piqué,
que és el cap de l'Arxiu Municipal,
que serà qui pronunciarà la conferència.
I a més a més també intervindrà
el mestre Pere Godall,
que és un dels supervivents
d'aquells bombardejos.
Quinto Vivaró, no?
Sí, sí.
Bombardejos dramàtics,
que van provocar víctimes.
A més a més es va començar a experimentar
aquí a Tarragona,
a Catalunya en general,
aquests de mena de bombardejos sistemàtics
per atacar la moral de l'enemic.
Sí, jo amb això també tinc alguna cosa que dir.
El meu pare no ho sap,
però bé, no és igual.
Aquesta tarda li van anar a fer una entrevista,
però ell no ho sap
perquè si ho sap abans
sempre em diu que no.
Però si ara ho escolta la ràdio...
No, no, no.
I el meu pare també és a la Quinta al Viverón.
Ah, sí?
Sí.
I llavors des de la Universitat Rovira i Virgili
li venen a fer unes entrevistes
pels bombardejos aquests de Tarragona
i prendre-ho en pel·lícula
perquè és clar, vull dir,
són persones que gràcies a Déu,
igual que el Pere Baudall,
tenen una memòria excepcional
i llavors, clar,
això ha de passar a la història
per...
O sigui, que t'ho expliqui
gent que directament ho ha viscut,
no que els hi han explicat,
sinó que directament ho han viscut.
Molt diferent.
I clar, i llavors hi ha coses que es perdrien
perquè a més a més hi ha coses
que potser són insignificants
i en canvi ells les tenen a la memòria
i això llavors queda escrit.
A veure, per exemple, a casa sempre sento dir
que llavors el Serrallos va fer un refugi
a sota la via del tren,
el que passa que no...
Es va mirar a veure si es podia recuperar
i és una miqueta difícil
perquè després s'avan fer unes altres...
Abans només hi havia una via sola
i després s'avan fer més vies
i llavors doncs costa molt recuperar-ho.
Però a casa sempre sentia dir
que cada dia deixaven un home d'una barca
per ajudar a fer aquest refugi.
Clar, això són coses que no tenen més importància, no?
Bé, però sí.
I llavors, clar, però són coses que són boniques
que quedin a la història.
I aquesta tarda li vénen a fer una entrevista
sobretot sobre el bombardeig.
Aquests de la Quinta al Viberó
ja quan hi van anar
ja era molt avançada la guerra.
O sigui, el meu pare sempre diu
que els van anar a matar.
Perquè clar, el meu pare fa els anys al desembre.
Per tant, 18 anys no els tenia.
Tenia 17 anys.
I clar, si posem un criu de 17 anys
i diu que amb la mateixa roba
i les mateixes sabates que van marxar van tornar.
I jo una vegada que vaig anar
amb el de la Quinta al Viberó
hi va anar també mossèn Josep Pasqual
que era de la Quinta del Viberó.
Un mossèn que el van atropellar,
Teresa, tu te'n recordaràs,
el van atropellar un autobús, precisament,
a la rotonda de l'hotel Imperial Tàrroco.
Allà el que es pregui.
Sí.
Sí.
Doncs aquell mossèn era de la Quinta al Viberó.
I més a més va donar la curiositat
que havia estat al Serratllo.
I en un dels viatges que vam fer
ell anava sempre.
I vam estar sentats junts a l'autocar.
i quan vam passar pel riu Ebre
diu
tantes set que passàvem
i no puc beure aigua.
Perquè, clar,
a un costat hi havia els nacionals
i els altres hi havia els republicans.
I vés a buscar aigua.
Sí, és que és el màxim.
Tantes set que van passar, me'n recordo.
I, clar, vull dir que són vivències
que són boniques.
És important que la gent,
sobretot la gent jove
que no té aquest document tan a prop
com pots tenir tu o jo,
que pugui tenir els meus pares, els meus avis.
Vull dir que hi ha molta gent jove
que es pensa que la cosa
sempre ha sigut així
i això no sempre ha sigut així.
No, però hi ha molta gent jove
que els parles d'aquestes coses
i et posen de poca.
Vull dir que no saben de què els estàs parlant.
Sí, però bon, que tampoc no ho han conegut
tampoc no hi donen la importància.
Bueno, doncs jo crec que és aquí el fallo.
Aquí ho hi donen.
Segurament és prou recent encara.
Bueno, tot i que fa molts anys,
però és prou recent
com perquè se'n parli obertament
d'una sèrie de coses, no?
Però jo crec que és important que la...
tot i que hi ha ferides obertes encara.
Sí.
I especialment passa amb pobles petitons
que tothom es coneix
i que encara el tema encara cou.
Tants anys després...
I clar, s'ha d'apurgar encara
molt de sentiment contingut
de dolor de l'època.
Ja, ja, ja.
Estàvem mirant 3.800 bombes,
3.800 bombes de les que van caure a Tarragona.
3.800.
I eren 230 morts
i uns 350 ferits.
I el que deia la Carme
que els refugis antiaaris
es van haver de fer a córrer cuita.
Sí, sí.
Crec que en 8 mesos
es van haver de fer a tots
perquè, clar, és que no hi havia alternativa.
Sí, sí, perquè a més
ningú s'ho pensava
que podrien bombardejar
d'aquesta manera.
Una ciutat.
I el que podria ser
va ser el final de la guerra,
els bombardejos.
Va ser el final, no?
Sí, sí, sí.
Durant el començament
hi va haver el front
i hi havia haver les seves trifulques,
però les ciutats
estaven tranquil·les.
Va, s'ha passat algú per aquí
ara mateix, eh?
Ha passat algú?
Sí, sí.
Jo és que això de la guerra
no...
Perquè jo,
com que ho explica el meu pare
em podria explicar mil i una,
però...
que ho tinc molt present.
Parlem de la piscina del Serrallo,
perquè avui és la part que us toca, eh?
Avui el Serrallo el poder, eh?
Jo me quedo aquí.
Escolta, dona,
però avui ho explicàvem,
vam parlar amb el Gévi Terrés,
el regidor responsable d'esports,
entre altres qüestions,
i deia que, en fi,
que la constructora que va fer la piscina
del vostre barri,
doncs bé,
que haurà de rectificar
perquè hi ha tot un seguit
de deficiències
de la instal·lació
que s'han de refer.
I al final, doncs,
bé,
la justícia insta la constructora
que ho faci,
el carrer i la piscina.
Sí.
Doncs que ho faci, no?
Sí.
A veure,
aquella piscina està...
està molt bé i està molt ben ubicada,
però potser es va fer una miqueta
correcuita.
D'entrada,
potser s'havia de rumiar una miqueta més,
perquè, clar,
la piscina aquella,
tothom anava o camp clar,
o, clar,
llavors ja no tirem la tàrrec,
o perquè, doncs,
diguéssim,
és més privada o amb una altra,
i abarcava molta gent.
Se sabia que havia d'abarcar molta gent.
I, clar,
aquella piscina,
el primer dia ja va quedar petita.
Aquella piscina s'hagués hagut de fer
pensant en una altra manera de pensar.
Però els problemes van sortir relativament aviat, no?
I després els problemes van sortir aviat.
Però suposo que va ser una miqueta
per una miqueta de...
De quin any és?
De correcuita.
El 2006, set?
Per l'any.
No, no.
Bé.
No?
Doncs no fa massa.
Vull dir que fa anys,
però que no són gaires,
perquè una obra estigui...
No, fa més, fa més, però.
Sí?
No, però es veu que hi havia deficiència estructural, eh?
Sí, per això et dic que no...
De punt de partida.
Sí, sí, sí.
Val.
No, amb això, mira,
tenim sort que ens facin edificacions noves
i tenim una miqueta de mala sort,
perquè, clar, ara també estic pensant en el pàrquing
i també...
Ara també al serall estem d'obres,
perquè potser es va fer amb una bona idea
el senyor Climent
de posar duquins,
però no es diuen llombardes.
Llombardes, sí.
Allà el passeig marítim,
perquè els cotxes no correguessin tant,
s'ha de fer amb una bona idea,
però estan col·locadíssims fatal, fatal.
Jo no em vull equivocar,
però em sembla que mentre les col·locaven
van passar de tres o quatre empreses
aquestes subcontractades,
perquè anaven plegant,
estan col·locades fatal
i els cotxes resulta que fan més xiroll
de lo que en principi es pensava,
i a més que els amortiguadors
s'escarreguen.
I que ara s'aixeca tot
i es posa asfalt.
Torna a fer unes altres oves,
com a mínim estiran com a dos mesos.
Menys mal que estiran fetes
per les beatificacions.
No baixarien el serratllo.
Aquest això no el sabia,
així aixequen tots els eduquins.
Tots els eduquins.
hi posen asfalt.
Sí que hi visc per allà,
al costat de les lligies,
remenen, però no...
No, el que remenen ara
és una altra cosa,
perquè fan un pantalà nou.
Però...
És un dels projectes de por,
aquest pantalà nou de pescadors, no?
Sí, dels llums.
Els que van a l'acerclament,
cada barca porta dos bots.
I aquests bots estaven atracats
tots al davant, doncs.
I ara fan un pantalà
perquè els puguin tindre més a mà,
els puguin tindre més bé.
Fan un pantalà de fusta flotant.
i...
Però llavors, bueno,
vull dir, això,
aixequen totes les llumbars,
totes,
i clar, pensem que al començament
del pont de la Peixina,
tota la rotonda ho és.
L'altra rotonda, no,
la que vas a la teva calera, diguéssim,
aquella no, és asfaltada,
però l'altra ho és tota.
I després tot el passeig,
vull dir,
que ja ho aniran fent bé
perquè et tallaran un...
Mentre es fan un cos
i tallaran l'altre,
vull dir que no.
Però, clar,
és un enrenou,
vull dir que ja ens va bé
que ens facin coses,
però home, que l'encertin,
que llavors no hagin de rectificar,
perquè...
I les llombardes aquestes,
nosaltres, com aniran al magatzem,
en espera de que un altre il·luso
les demani.
Molt bé.
Perquè si haguessin sigut no...
No, no, no,
és veritat, no ho sé.
Són que ara no sé on tenen.
Si haguessin sigut noves
i ben col·locades,
i haguessin hagut el seu relleno de terra
i tot el que havien de posar...
En altres llocs n'hi ha ni no.
Però, no,
clar,
eren aprofitades de no sé on.
I llavors estan totes
com a molt mal col·locades.
fan un soroll tremendo,
com vas aprendre a dir.
Fan un soroll tremendo,
perquè és que no estan ben col·locades.
Però, bueno,
ja suposo que quan el tio...
Bueno, entre això
i per reglar la piscina,
serà fantàctic.
Aprendran.
Els professionals,
a veure si n'aprenen.
Perquè, clar,
són professionals.
Jo sempre dic,
jo parlo del que jo entenc.
Del que no entenc no puc parlar,
però resulta que aquesta gent,
que són professionals,
tampoc es veu que no hi entenen gaire.
O van molt per la butxaca,
per estudiar,
i llavors ens poses...
carregar-s més les butxaces.
La veritat és que no ho entenc.
El tema de subcontractes
seria per parlar-ne un dia
allò a fer una tertulia sencera
i en podríem explicar moltes coses.
Ja, ja, ja.
De subcontractes.
Ens queden cinc minutets,
o sis,
de tertulia.
No sé,
aquest any com ho veieu,
aquest 2013?
Amb optimisme, eh?
Sí, home,
això sempre.
Després les desgràcies
venen soles.
Vull dir,
no cal buscar-les,
ni cal anar-les a buscar.
Però,
per sempre,
sempre tot.
Jo,
per ser optimista,
optimista,
no hauria de tindre
ni ràdio,
ni televisió.
Perquè quan sents la ràdio
i la televisió
te se posen els pèls de punta.
I quan sents...
Vaig veure un acudit
molt bo.
Sí,
hi havia un...
Deixar d'estendre la roba,
un tenderet d'aquests,
una estenada d'aquests,
no?
I estava penjat de xorissos.
Dicen,
tots els parlamentaris
estan tomant el sol.
Estan tomant de xorissos.
Home,
veus aquestes coses...
Jo,
és que això,
Josep,
és que no m'agrada parlar-ho,
perquè m'ha posat molt nerviosa.
Doncs canviem.
Perquè,
no,
a veure,
perquè,
clar,
veus,
tot el que passa,
t'estan posant unes notícies
i al darrere te'n posen unes altres,
d'una gent
que estan desnonats del pis,
que em canalla,
o uns altres
que han hagut d'ocupar un pis
perquè no poden pagar l'hipoteca.
Ostres,
gens d'aquesta gent,
en tants milions,
jo és que l'ho sino.
Avui coneixerem
l'enquesta de publicitat activa,
és a dir,
les dades de l'atur,
i de fet ja han sortit,
a les 9 estem treballant
per tal de recopilar-les
i a veure,
a veure com va la cosa,
però clar,
la realitat és molt dura,
hi ha moltíssimes famílies
que no poden,
ja no treballar,
aquest és un altre,
ja no és que no puguin treballar,
és que no tenen per tirar endavant,
per afrontar l'endemà,
és a dir,
el dia a dia,
el plat calent,
la taula,
això,
vaja,
ens arriben cada dia aquests imputs
i és molt complicat.
Jo que senti dir
que la persona
o la gent
d'uns 30 anys
d'enendavant
que no tinguin feina,
que no treballaran més aquí,
això te saposa
la pell de la menina.
O sigui que per treballar
aquesta gent
se n'hauran d'anar fora.
Sí, sí,
però jo tinc gent jove
que et diuen això,
jo tinc gent jove.
Diuen que a l'institut
o això,
i et diuen,
no, no,
que veu tal,
i després penseu en marxar,
o sigui, no,
penseu en quedar-vos aquí.
No, no, no,
això és molt fort, eh?
Jo quedo esgorrifat
perquè normalment
ella vaix a la parròquia
a través dels de Càritas
a ajudar amb unes 30 famílies.
Això s'ha duplicat.
Ja està,
em va dir l'altre dia,
les noies de Càritas
diuen hasta que 70,
però és que a més a més
diu són matrimonis,
matrimonis que fa dos anys
o tres que es van casar.
Hi ha alguns que tenen crios petits,
que viuen a Torres Jordi,
per exemple,
perquè parla de la marxació
i que no tenen feina,
hi han de pagar una hipoteca,
no tenen feina ni un...
A vegades té feina un,
però clar,
tot això,
si no els ajuda,
això és impossible,
no hi ha que res de res.
És cru,
perquè aquesta gent,
a veure,
es podrien considerar bé
i que de repente
es quedin sense res,
això és molt dur
i a vegades
els mitjans tampoc no els tenim.
No, no.
Perquè no arribem a més.
Jo l'únic positiu
que trobo
de tot aquest desastre,
l'únic positiu,
és que la gent
que pot una mica,
per poc que pugui,
és més generosa.
Jo he notat ara això,
que la gent
se'n fa més responsable.
La gent s'ha parat
a pensar coses
que no...
Que temps enrere
segurament
ningú reflexionava
sobre una sèrie de coses,
no?
I llavors,
ostres,
a mi no em passa,
però si em passés,
saps?
Ostres,
a mi m'agradaria
que m'ajudessin.
Encara que sigui per egoísme.
Sí,
encara que només pensis en tu.
Penso que,
bueno,
de tot el futur
s'ha de treure
sempre la part positiva
també i és dur,
perquè...
però jo crec que
no només això,
sinó replantejar-se
com gastar els diners,
com...
Tot.
I això...
Tot, tot.
Jo crec que
alguna cosa positiva
en traurem,
malgrat tot el...
el gros que és tot, eh?
Que passa que ens havien fet creure
alguns anys enrere
que érem rics, no?
Sí,
és que fa anys enrere
érem rics.
Però clar,
podrem estar estirat més
a l'escalamànica,
no sé,
jo no coneixo,
jo personalment
no coneixo gent
que ha gestirat més
a l'escalamànica,
segurament hi ha un altre estatus
que sí, evidentment,
però hi ha molta gent
que ha gastat pel que ha tingut.
No n'hi ha molta que no.
Que no ens facin creure
tampoc que...
Però n'hi ha molta que no.
La culpa són els bancs.
Bueno, ja...
Llavors és una altra cosa,
la culpa no és de la gent,
la gent ha fet el que ha pogut.
Jo els tinc atrevessats
perquè una cosa
que compren...
Aquest altre dia mateix
que sentia d'uns pisos,
no sé si de Barcelona,
no sé on...
Sí, de...
Sí,
si pensés més,
ja me'n recordaria.
Un bloc més igual.
que potser valen uns 70.000 euros així,
els van comprar aquella gent
per 200.000 euros
uns pisos de 50 metres quadrats.
Però jo, home,
clar, això el banc ho deixava,
és igual,
i després per comprar-te els mobles
i per comprar-te el cotxe.
Sí, sí,
i per anar de vacances
i pel cotxe i per no sé què.
augmenten, Joaquim,
les persones que busquen el racer
de...
no sé si de la fe
o de...
augmenten?
És a dir,
amb aquesta situació...
No, no.
No.
No,
perquè això va per uns altres camins.
No, no, no.
La gent busca,
en aquest sentit,
la seva...
el poder solucionar
el seu problema immediat.
El poble atcalent, eh?
Sí.
Que a la llarga
algú,
però no és el moviment així,
no.
No, no, no.
Per allò d'un canvi d'així,
perquè s'han tornat tot més reflexius,
més espirituals també.
Sí, bueno,
però no...
Jo no he de tant en un sentit
d'espiritualitat,
la reflexió,
sinó inclús per coses materials,
no?
Vull dir,
jo tinc aquests diners
i he de passar...
Posar més seny,
en aquest sentit.
Sí,
com me gasto aquests diners,
amb què me'ls gasto,
amb què no me'ls gasto,
què deixo de fer...
Bueno,
no sé,
a nivell familiar,
sobretot, no?
Jo crec que...
I ja no només els...
Ai,
els diners...
Crecim al final, ja.
Bueno, ja està.
Gràcies per acompanyar-nos.
Joaquim Gras,
mossèn, gràcies.
Fins la propera.
També a la Carme,
a la Padró,
Carme, gràcies.
Que vagi molt bé
amb allò de ton pare,
que vagi molt bé
l'entrevista.
Ah, molt bé, gràcies.
Teresa, gràcies.
Gràcies.
Gràcies.