Evoluciona amb l'IPES i Tarragona Ràdio.
Per conèixer els darrers 5 milions d'anys de la nostra història
hi ha un llaciment indispensable a Catalunya,
una excavació que algunes revistes especialitzades
ja han definit com la Pompeia del Pliocer.
A la zona, de fet, hi havia un antic llac volcànic amb un ric ecosistema.
Aquesta zona actualment és el camp dels Tinots,
a Caldes de Malavella, a la comarca de la Selva, a Girona.
Les restes fòssils que s'hi troben s'han preservat en una extraordinària observació.
Molts dels animals que han aparegut, de fet, s'encès,
en connexió més a més anatòmica i en un mateix moment cronològic.
Els investigadors de l'IPES suspessen la teoria
que la seva mort es va produir per una catàstrofe natural
fruit d'amanacions de gasos del bucà que hi havia al llac.
En aquesta zona més a més de Girona hi han aparegut bòbits,
exingits, rinocerons i tapirs, un animal, per cert, aquest darrer,
el tapir, que és indicador del clima subtropical
i molt poc comú amb el registre fòssil europeu.
Això a banda d'una gran quantitat de varietat, que avui veurem,
de restes de microvertebrats i també emprentes vegetals.
Tot l'agat permet reconstruir amb molt de detall
com era l'ecosistema del camp dels Ninots,
ara fa 3,5 milions d'anys.
En definitiva, és un jaciment molt important,
un dels més importants per conèixer l'evolució climàtica
i biològica del continent europeu
en els darrers 4 milions d'anys.
En volem parlar i, a més a més, avui ho volem fer
des de la seu de l'IPES, però des del punt, a més a més,
de la zona del camp dels Ninots.
Ens acompanyen per fer-ho, a més a més,
tots els investigadors que han estat co-dirigint
l'excavació d'allà, de Caldes a Malavella.
Són, d'una banda, Bruno Gómez
i, d'altra banda, el Gerard Campèny.
A més a més, tenen 10 anys ja d'investigació, com dèiem.
Bruno Gómez, què tal? Bon dia.
Bon dia. I Gerard Campèny, què tal? Bon dia.
Bon dia. Ara, a més a més, estem al costat
de qui m'ho explica, del que tenim aquí,
podem veure davant, perquè jo diria que això és un cap
de rinocerons, no? Doncs sí, aquest és
un dels rinocerons que hem recuperat
en les excavacions del camp dels Ninots.
Aquest, en concret, ens va aparèixer el 2006
i podem dir que és un dels
escalers de rinocerons més complets que hi ha a Catalunya.
Què té aquest jaciment
del camp dels Ninots que fa que les restes
apareguin tan ben preservades,
que han pogut trobar animals fins i tot sencers, no?
Sí, de fet, una de les singularitats
d'aquest jaciment és que ens apareixen
escalets sencers i en connexió anatòmica.
De fet, el que pensem és que
tot allò que va caure dins d'aquest llac
s'ha pogut preservar, no? Dins dels animals,
els fruits, les fulles...
És a dir, qualsevol cosa que va caure dins d'aquest llac,
gràcies a les mineralitzacions
de les aigües d'aquest llac,
ha fet que es preservés tot.
Perquè com era aquest llac, era un llac
volcànic, hi havia un volcà a la vora,
què va passar fa uns quants milions d'anys?
De fet, aquest llac és un llac
que s'hi va formar dins d'un volcà.
Aquest tipus de volcans
se'ls anomena mars,
que són uns volcans fred o magmàtics.
És a dir, hi ha un moment
que ja es genera una fissura en el terreny,
puja el magma,
entra en contacte amb un aquífer
que hi ha sota terra
i es genera una gran explosió d'aigua i vapor.
Fruit d'aquesta explosió d'aquest aquífer
s'hi forma un llac.
Aquest llac el que fa és que sigui un ecosistema ideal
perquè aquests animals vinguessin en aquest entorn
a beure aigua i a viure.
I fruit d'algun tipus de fenomen
van morir i van quedar dipositats dins d'aquest llac.
Aquest fenomen, de fet,
n'hi ha hagut un episodi relativament recent, no?
A Àfrica, crec, no?
Que va passar algú semblant amb un llac també, no?
Volcànic?
Sí.
De fet, ben bé no sabem què és el que va passar.
El que passa és que la hipòtesi
que nosaltres ara estem treballant
és que hi hagués algun tipus de manacions de gasos
que va fer que tots els animals
que hi havia en aquest entorn morissin.
I un exemple el tenim recentment
en un altre mar actual,
que és el llac Níos al Camerún,
que va haver-hi una gran explosió de CO2
que hi havia a sota d'aquest llac,
fent que els animals,
inclús per desgràcia en aquell lloc,
milers de persones van morir.
Anem a seguir tornant amb ell.
Anem amb el Gerard.
Gerard, explica'ns una mica com arriba
aquest aquíferriu,
no serà un fins aquí, fins a la mar, fins a Lipes.
Bé, tots els escalets que trobem
en el camp dels gimnòs,
com ha dit el Bruno,
estan articulats,
en connexió anatòmica
i són sencers.
Per tant, això ja és un trec característic
que dificulta els treballs d'excavació
i per tant requereixen
de gent especialitzada en el camp
per poder ser capaços d'extreure
aquest material tan especial
per poder-lo portar aquí
en el laboratori de Lipes.
I per tant, nosaltres el que fem
durant el mes i mig
pràcticament que estem treballant en el camp,
el que fem és desarticular,
un cop localitzem tots aquests escalets,
els desarticulem os a os,
costella per costella
i el que fem és després
fer-li una petita restauració en el camp
per tal que puguin mantenir
les seves condicions
fins arribant aquí als laboratoris
i després passen a un procés
de restauració i consolidació
molt important en aquí en l'Ipes
per després poder ja realitzar
els estudis pertinents
a cada un d'aquests escalets.
Teniu rinocerons,
però també abans de llamar tapirs, no?
Sí, també un dels animals
més característics del camp dels gimnòs
són els tapirs.
De fet, són uns animals molt especials
que són uns indicadors ecològics
molt importants
perquè ens transmeten
quin tipus de paisatge hi havia en aquell moment,
que era un paisatge de tipus subtropical.
Europa estava denominada
per un clima subtropical en aquell moment
i aquests tapirs
són uns animals molt estranys
que actualment tan sols
els podem trobar
en llocs molt determinats
del sud-est asiàtic
o Centroamèrica
on encara persisteixen
aquest tipus de clima
i evidentment a Europa
doncs es van estingir
poc després del camp dels gimnòs.
I què ens diuen aquests tapirs?
Què ens aporten?
Bé, ens aporten molta informació
per conèixer
els tapirs actuals
de quina és la seva procedència, etc.
Nosaltres ara el que veiem
és que els tapirs del camp dels gimnòs
són uns descendants,
provenen,
són descendants dels tapirs asiàtics
i que serien molt probablement
els antecessors dels tapirs actuals
que viuen a Sud-amèrica.
Amb això podeu estar a dir teories
sobre el canvi climàtic de l'època?
Sí, perquè el fet del camp dels gimnòs
és com una instantània,
és com una fotografia del passat
i és un passat molt concret,
és un passat de fa 3 milions d'anys,
és el final d'una època esplendorosa
que va viure a Europa
amb molta gran quantitat d'animals,
de molta vegetació, etc.,
amb un clima subtropical
i poc després aquest clima va anar canviant
fins a ser el clima mediterrani actual
que està dominat bàsicament
per un període esglaciars, interglaciars,
és a dir, el clima es va tornar més inestable,
per entendre'ns,
i en aquest moment el clima es va tornar més inestable
tots aquests animals van començar a desaparèixer.
Què ens diuen, per exemple, aquest cap de Rinserón?
Si entre les nens trobéssim restes vegetals
també ens aportaria informació?
Clar, és que la reconstrucció ecològica
de l'entorn ambiental és molt i molt important.
De fet, en el camp dels gimnòs
estudiem des de les empromptes de les fulles
que vivien, dels arbres que vivien immediatament
a l'entorn d'aquest antic llac,
els pòlens, també ara estem a punt de publicar
un article en el qual hi ha tota la seqüència
dels pòlens que vivia,
de tota la vegetació que vivia en aquest entorn,
que és molt i molt important,
però juntament amb les emprontes de fulles
dels pòlens també estudiem els fitòlits.
Els fitòlits són els petits minerals carbonats
que apareixen a les plantes
i que moltes vegades aquests animals
al consumir aquestes plantes,
la planta en si mateixa desapareixia,
però que sí que conservaven aquests petits minerals.
I moltes vegades, a través de tota una sèrie
de tècniques de laboratori molt concretes,
som capaços de separar els sediments,
les terres, d'aquest tipus de minerals
i som capaços d'identificar
a quines plantes corresponien.
Per tant, podem saber exactament
quin era el tipus d'alimentació,
quin tipus de plantes s'alimentaven tots aquests animals.
I això ho fem tant amb els rinocerons,
com amb els tapirs, com també amb els bòbits.
Hem de pensar que en el Camp dels Inots
a hores d'ara hem recuperat uns 25 escalets sencers
en connexió anatòmica,
tant de bòbits, tapirs, rinocerons, etc.
És habitual a nivell europeu
trobar tants animals amb bona connexió anatòmica?
Hi ha d'altres jaciments a Europa,
molt probablement.
El que passa és que hi ha d'altres jaciments
que són més antics, que són més moderns.
La peculiaritat del Camp dels Inots
és que és pràcticament l'únic jaciment a Europa
amb aquesta cronologia,
amb aquestes característiques de conservació.
Això ho fa únic, no?
Per aquest període, sí.
És un període molt interessant,
tal com us deia abans.
Torna-ho, Bruno.
La vegetació d'aquella època,
estem parlant de fa entre 3 i 5 milions d'anys,
com era?
Era diferent a la que tenim avui dia?
Sí, de fet, com deia el Gerard,
tenir un clima de tipus subtropical,
la tipus vegetació és completament la que tenim ara,
que és de tipus mediterrani.
Un dels indicadors, com ben deia el Gerard,
és el fet de trobar el tapir.
El tapir és un animal que viu en selves,
amb boscos molt tancats,
que quasi no hi ha estacionalitat,
per tant, no hi ha variacions del clima ni la temperatura,
i hi ha molta més pluja.
Són animals baixos,
que bàsicament mengen fruits i tubercles,
i això vol dir que el bosc ha de ser baixet.
Aquest tipus d'animals,
juntament amb les improntes vegetals
i totes les mostres dels pòlens,
ens acaben de conformar
quin tipus de paisatge aquí tindríem.
I una manera de veure-ho
és veure on viuen aquests animals avui dia,
quin tipus de vegetació n'hi ha,
i més o menys transportar-la en el passat europeu.
Bàsicament, els boscos que produirien
són les laurisilves,
les boscos de llorer,
que avui dia queden algun reducte
a la zona de les Canàries.
El mar mediterrani,
tal com el tenim entès avui dia,
tampoc era, llavors, no tal qual?
Just en aquest moment,
si fa 3 milions d'anys
el mar mediterrani estava obert
i més o menys el tindríem igual que ara.
El nivell de l'aigua
pujaria o baixaria,
però seria igual.
És una mica abans
quan el mar mediterrani es tanca
i es genera un tipus de llacs salins
i petites bases,
però que just en aquesta època,
uns milions d'anys abans,
s'ha tornat a obrir
i el tenim com avui dia.
Hem portat informació al camp de sinal
d'aquesta època anterior
de la que estem parlant?
No, perquè de fet el camp dels Ninos
el que ens està mostrant
és que va passar a Europa
fa 3 milions d'anys.
El que tenim és bàsicament una instantània.
Tot el dipòsit sedimentari
el tenim representat només 200.000 anys
de tota aquesta gran seqüència geològica
que és la vida de la Terra.
Només tenim representats 200.000 anys
fa 3 milions d'anys.
L'excavació allà és molt complexa?
Per exemple,
estem parlant d'una zona
que són camps de cultiu, no?,
en principi.
Sí, camps de conreu
i a més a més perquè és molt i molt gran.
Estem parlant
que la superfície d'aquest llac
i d'aquest cràter
són uns 250.000 metres quadrats.
Tots són camps de conreu
i hi ha molts propietaris.
Per tant, el que vol dir
és que anys a l'any
hem d'anar als propietaris
a demanar-los el permís
per poder excavar
i els hem de deixar
en les mateixes condicions
que ens les deixen a nosaltres.
Per tant,
tota aquesta escata
són forats
que nosaltres anem obrint.
cada any l'obrim
i el tornem a tapar.
Bàsicament,
el que fem
és anar a localitzar
aquests nivells
molt rics en fauna,
anar a buscar
aquestes argiles,
lacustes
on es dipositen
aquests animals,
recuperar els escalets
i un cop s'acaba
l'excavació
la tornem a tapar.
I l'any següent
tornem a reobrir
aquella cata
i mica en mica
anem ampliant
fins a poder tenir
una mica una idea
de l'entorn
d'aquest indret.
Com es rescata Gerard
un animal com aquest
d'un fons argilós?
Justament
en un fons argilós
són les condicions ideals
per poder recuperar
aquest tipus de materials.
Nosaltres,
en altres jaciments
en cova,
en abrics,
etcètera,
moltes vegades
els materials
apareixen concrecionats
enmig de roques
i requereixen
d'escarpes,
martells,
etcètera.
Justament,
el fet de ser
argiles,
lacustres,
l'excavació
és relativament senzilla
i justament
aquest tipus de materials
que han afavorit
la conservació
tan bona
d'aquest tipus d'ossos
també afavoreixen
el fet de poder-los recuperar,
poder-los extreure.
Imagineu-vos
com si estiguéssim
excavant fang,
anem extreient fang
i anem
delimitant els ossos
i per tant després
la dificultat
bàsicament rau
en el fet d'extreure
després d'aquests escalets
perquè un cop
està molt bé
però després
la dificultat
és extreure-ho.
Una de les condicions
també especials
que ho fa
és que aquestes argiles
al ser tan humides
hi ha un alt component
de l'humitat
i que això fa
que els treballs
d'excavació
hagin de ser
molt ràpids
perquè aquestes humitats
normalment
escapem al mes de maig
on ja els dies
són bastant colorosos
i aquestes argiles
al moment que s'assequen
s'inflen
i això poden fer
que les petites fissures
que tinguin
aquests escalets
que les augmentin
i les puguin acabar
fent més malbé
del que poden estar
i per tant
els treballs
han de ser molt ràpids
també és molt important
els treballs de restauració
un cop els legalitzem
es fan tota una sèrie
de tècniques
per poder conservar
aquests ossos
almenys en aquell moment
abans de ser extrets
del jaciment.
Llavors arriben aquí
i aquí
imagino que es cataloguen
i deu ser un procés
també complex
la catalogació.
Clar, és que el treball de camp
és tan sols un mes l'any
però de fet
és tot l'any
que estem treballant
sobre aquests objectes
és clar
en el moment
és com l'historiador
que se mana un arxiu
a recuperar material
que després
l'haurà de rellegir
estudiar
etcètera
nosaltres fem el mateix
nosaltres
durant el treball de camp
simplement és recuperar
tot el material
que sigui possible
totes les mostres
que siguin capaços
de poder recollir
i després
al llarg de l'any
hi ha tota una fase
molt més llarga
molt més dilatada
en el temps
que és la restauració
la consolidació
d'aquest material
i sobretot
l'estudi i publicació
de totes aquestes restes
que això és
al final
la cadena
al final acaba aquí
difondre-ho
dintre la comunitat
científica internacional
col·legues nostres
arreu del món
que siguin
que nosaltres
proporcionem informació
que a ells
els poden ser útils
i a ells
a nosaltres també
i això ho fem
mitjançant
el que se diu
en articles científics
per què li diuen
la pompella
del plius
bàsicament
per això
perquè pensem
que el que està mostrant
el que està mostrant
el que està mostrant
és un moment donat
fa 3 milions d'anys
sabem que aquest tipus
de fenòmens catastròfics
són puntuals
per tant
el que està mostrant-nos
és un moment
fa 3 milions d'anys
que aquests animals
estaven al voltant del llac
van haver-hi
aquestes emanacions
i van encaure
per tant
el que ens estan ensenyant
és la pompella
del pliocè
és a dir
fa 3 milions d'anys
què és el que estava passant
aquí
en el camp dels sinots
i en aquella pompella
també hi havia tortugues
com aquelles
les tortugues
a part dels grans vertebrats
el que hi ha també
són gran quantitat
de microvertebrats
aquí ara
els oients probablement
no són capaços
de poder contemplar
aquestes fotografies
que tens tu aquí
pots veure granotes
perquè també els rèptils
els anfibis
els peixos
són molt i molt abundants
en el camp dels sinots
sobretot les tortugues
són un dels 3 característics
també
hem recuperat una vintena
de tortugues
de mauremis leprosa
també senceres
en connexió anatòmica
i també
una de les particularitats
és que totes les extremitats
també les tenen in situ
i això també ens indica
que totes les tasseles
d'aquestes tortugues
si estan al seu lloc
vol dir que aquestes aigües
en cap moment
tenien energia
no es movien
per tant eren aigües estancades
per tant
aquests animals
es morien
s'enfonsaven
en el fons d'aquest lloc
d'aquest llac
en el fang del fons
i allà
se sedimentaven
i no ha passat mai més res
per tant
això també és
un trec característic
hi ha molta
quantitat de tortugues
que també
aquestes tortugues
també ens donen
molta informació
de tipus paleoambiental
i bé
doncs
aquí
continuem
les teniu
més a més
molt ben conservades
imaginen-se
quan compren un aparell
tecnològic
amb la casa
porta l'embolcall
porta el polispam
tot ben col·locadet
dins
aquí és el mateix
teniu molt ben delimitat
és la impressió
és la impressió
farem fotografies
després s'ho podran veure
a través del Facebook
de Tarragona Ràdio
penjaran les fotografies
perquè les puguin veure
porteu 10 anys
d'investigació
al camp dels dinots
però les conclusions
s'han d'arribar encara
és a dir
el fruit d'aquesta investigació
això
una mica després
tot just comença
sí, sí
de fet
estem als inicis
un projecte
veritablement
requereix de molts i molts anys
per poder començar
a treure els fruits
tot just ara
fa 10 anys
que estem treballant
és ara
en els últims dos anys
i sobretot ara
que comencem a treure
com deia el Gerard
articles científics
amb informació
és molta i molta informació
que hem tingut que processar
com deia en Gerard
l'excavació dura un mes
però després
al diar de l'any
està sis mesos més
entre restaurant
fent memòries
inventarem el material
i per tant
necessita
es requereix
d'un cert temps
per poder
aglutinar
tota aquesta informació
canalitzar-la
i començar
a obtenir els resultats
que és el que estem fent ara
Hi ha algun titular científic?
Algun titular?
Bueno
el que hem de concretar
és ben bé això
que el gestiment
sigui un fòssil
la que ha estat
és a dir
aquesta instantània
que és un dels tres característics
del moment cronològic
que està proporcionant
informació
i la conservació
d'aquests fòssils
també val a dir
que durant aquests 10 anys
el projecte està dirigit
i coordinat
per membres de l'IPES
i l'IPES
és bona part
de la recerca
que ho està desenvolupant
l'IPES
però sí que
durant aquests 10 anys
s'ha creat tota una xarxa
d'universitats
i centres de recerca
tant nacionals
com internacionals
de geòlegs
biòlegs
paleontòlegs
arqueòlegs
etcètera
tota una sèrie
d'especialistes
que són capaços
entre tots
de poder portar informació
per poder
posar llum
a tota aquesta informació
tan bèstia
que proporciona
aquest jaciment
per tant
val a dir
que nosaltres
som una mica
els coordinadors
del projecte
d'un projecte
on hi ha moltíssima gent
que hi ha estat treballant
a darrere
com determineu
la zona
que propiament
aniríeu a excavar
és a dir
és un lloc gran
ja ho hem dit abans
la zona del caràter
com es t'obriu
comencem aquí
o comencem allà
de fet
el que anem fent
dels últims anys
és reobrir
les cates
que hem obert
l'any anterior
és a dir
un cop hem localitzat
un esquelet
i sabem
que aquell nivell
fossilífer
apareixen moltes restes
paleontològiques
el que fem
és excavar-les
acaba l'excapació
les tapem
però l'any següent
el que fem
és tornar a obrir
aquell mateix forat
excavar els nivells
que encara ens han quedat pendents
i fer ampliacions
i any rere any
anem ampliant
anem ampliant
fins que arribarà un dia
no sabem quan
probablement d'aquí mil anys
ho tindrem tot excavat
mil anys
sí sí
mil anys
per nosaltres som molts
però els geòlegs
som molt pocs
sí que és veritat
que la superfície
és tan i tan gran
que és molt difícil
d'abastar-ho
probablement
hi ha generacions d'investigadors
que treballaran en aquest indret
i que seguirà donant sorpreses
en el futur
ara tot just
estem en el moment
que ara comencem
a veure una mica de llum
tot això
costa molt
i requereix molt de temps
si està clar
abans de l'IP
si havia anat a gullar
a investigar
si no
de fet
com a gestiment
és un gestiment inèdit
no es coneixia
fa 10 anys
pràcticament
era un lloc desconegut
com a gestiment
paleontològic
i amb tot aquest tipus
d'informació
era totalment desconegut
sí que hi havia apunts
autors, geòlegs
importants
catalans
del segle XIX
principis del segle XX
Llopis Lledó
Bataller
Lluís Maria Vidal
sí que apuntaven
que en aquell lloc
hi havia sediments lacustres
d'altres apuntaven
que hi havia sediments
volcànics
però
fins pràcticament
fa 15 anys
no va haver-hi un treball
en el qual
es va dir que
sí
són nivells lacustres
que estan a dintre
d'un volcà
per tant
ningú encara li havia donat
una explicació geològica
en aquest entorn
i sí que algú
havia apuntat
que hi havia restes de fauna
i restes d'animals
en aquest entorn
però
podríem dir que és un gestiment inèdit
en aquest sentit
fa 10 anys
Qui m'explica
per què es diu
Camp dels Ninots?
Bueno
es diu Camp dels Ninots
bàsicament
per unes pedres
molt curioses
que tenen formes de ninots
que és una mica
la conseqüència
també
que aquests fòssils
es preservin
com et dèiem
aquest és un llac
que és un llac
bàsicament
d'aigua dolça
d'aigua de la pluja
però en moments puntuals
també va funcionar com una surgència
al municipi de Caldes de Malavella
com el seu nom indica
hi ha l'aigua de Bitxí
hi ha moltes surgències
d'aigües molt mineralitzades
i el que feia en el moment
que aquesta surgència va funcionar
era aigües molt carregades
en sílice
que al precipitar les vores
com quan tu tires una pedra
en un llac
començava a precipitar
a caure en el subsol
i un granet
s'anava dipositant sobre l'altre
i anava fent formes molt curioses
aquestes formes
són uns minerals
que es diuen opal
que fan formes
tens des de girafes
de ninots
de qualsevol tipus
i la gent del poble
de tota la vida
anava a aquests camps
i es trobava
aquests famosos ninots
i d'aquí
el nom del camp dels ninots
quin ha estat per vosaltres
el moment més emocionant
d'aquesta darrera dècada
aquests deu anys
d'excavació
al camp dels ninots
hi ha una troballa especial o no?
per mi la primera troballa
perquè òbviament
no t'ho esperes
de fet
nosaltres vam començar
aquest projecte
amb unes idees
i en el moment
que vam trobar
la primera resta
aquesta idea
va canviar
i el fet de trobar
un escalet sencer
i amb connexió anatòmica
doncs impacta molt
per mi va ser aquesta
Home
també em coincideixo
bastant
una mica
el que passa que sí
que les veritats
és que les sorpreses
són un any rere any
però realment
en aquell moment
ningú s'esperava
una troballa
d'aquesta repercussió
clar
vas amb una idea
i al final
te'n trobes una altra
i resulta que l'altra
és molt més espectacular
del que te podies
haver imaginat mai
per tant
en aquest sentit
en aquell primer moment
va ser una sorpresa
per molts de nosaltres
però sí que
les sorpreses
són
cada any
ens trobem sorpreses
cada any
trobem coses
i ara sobretot
treballant sobre
aquests materials
anem trobant sorpreses
molt i molt agradables
com per exemple
la reconstrucció ambiental
d'aquests pòlens
que hem pogut reconstruir
a 60 metres
de potència
de tots aquests
60 metres
de nivells
de sediments
està infinitat
infinitat
de plantes
vull dir que
això ens ha proporcional
una informació
bestial
i això
és una sorpresa
i és molt agradable
i sobretot
la recerca
en aquest sentit
s'enriqueix moltíssim
dius que hi ha
universitats
d'arrel del món
que estan venint aquí
amb aquesta investigació
també d'elites
i ara tot just
estem preparant
la campanya d'enguany
i bé
estem rebent
correus
d'estudiants
i de gent
que vol col·laborar
amb nosaltres
de Portugal
de Grècia
d'Alemanya
del Canadà
hi ha moltíssima gent
que vol venir a excavar
amb nosaltres
i investigadors
que també
col·laboradors nostres
d'altres centres
que també volen venir
a col·laborar
i que bé
tot això
fa una xarxa
molt interessant
i ara
bé
la propera excavació
serà el mes de maig
i esperem
que sigui tan fructífera
com fins ara
com anirà el mes de maig
quines previsions
te'n viu
bé
esperem recuperar
més escalets
de fet
com deia en Gerard
doncs
veritablement
tota aquesta feina
també
ens està mostrant
que la societat
veritablement
té un ser d'interès
en el gestiment
perquè estem rebent
molts i molts mails
de gent que vol venir
a excavar
hem fet també
molta divulgació
amb el Gerard
és d'una exposició
un llibre
i veritablement
ara també
comencem a recollir
els fruits
de l'interès
per part de la gent
una cosa que també
és molt gratificant
quan fas una xerrada
i veus que la sala
està tota plena
i això ens està
encara agafant més energia
per poder continuar
i seguir treballant
el fet que la gent
tingui interès
i que contínuament
ens enviï mail
demanant informació
volem venir a excavar
i aquest tipus
de fet allà
quan feu un treball important
també feu
visites pedagògiques
in situ
perquè es pugui veure
a banda de l'extracció
des del primer any
que això ho vam tenir molt clar
nosaltres pensem
que el patrimoni
el cap i la fi
el patrimoni
que nosaltres estem treballant
el nostre objectiu
és la recerca científica
per entendre'ns
però sí que entenem
que tot és un patrimoni
que és de tothom
i per tant
sempre hem tingut molt clar
que des del primer any
des de l'any 2003
que fem visites guiades
a l'execiment
cada vegada
que localitzem una escaleta
abans d'extreure'l
convidem a tothom que vingui
que el pugui veure
que si mai el veuen en un museu
que siguin capaços
de dir en el seu fill
i el seu net
doncs jo això ho vaig veure
en el lloc on es va trobar
fem exposicions itinerants
he fet llibres
de divulgació
documentals
xerrades
presències en ràdios
per tant fem tot
el que se'ns convidi
i bé
doncs a nosaltres
és una cosa
que també ens agrada molt
fer-la
també pensem
que és molt interessant
fer-ho
Per cert
la resta del ritme de segon
on el teniu?
tot el cos sencer?
Aquí
en diferents caixes
aquí a l'IPES
de fet el tenim
quasi tot ja restaurat
una altra feina
molt i molt important
i que li hem donat
molta energia
és que a dia d'avui
amb els 25 escalets sencers
que tenim
aquí a l'IPES
tenim quasi el 70 o 80%
del material ja restaurat
i perfectament consolidat
en les seves caixes
de pensar
que
cada element d'aquest
són molts mesos
de restauració
de companys nostres
que estan
restaurant-lo
i ara el que tenim
és en diferents caixes
el magatzem
aquí a l'IPES
tot aquest dinosseron
i els diferents escalets
que hem recuperat
Tenim el magatzem a tope
tenim el magatzem
tot i que acabem
d'estrenar
la nova seu
de l'IPES
el magatzem
està
fins a dalt
de tot
de material nostre
sí
m'imagino
tot està indexat
de forma informàtica
per poder localitzar
fàcilment
alguna resta
està clar
està clar
perquè tot això
és molt important
que tot aquest material
estigui ben inventariat
per facilitar
justament
després l'estudi
de tot això
evidentment
cada os
des del més gran
al més petit
està catalogat
i inventariat
pels corresponents tècnics
i això han de facilitar
el moment dels seus estudis
Bruno Gómez
Gerard Campeny
gràcies per explicar-nos-ho
des de casa vostra
des de l'IPES
quan marxeu
m'ho he dit
cap allà
sí
d'aquí un mes i mig
ja marxarem
cap a finals d'abril
i tot el mes de maig
estarem a Caldes de Malavilla
i esteu tots convidats
si voleu venir-vos a veure
doncs que sigui molt fortifera
també aquesta nova campanya
gràcies
gràcies a vosaltres
a vosaltres
moltes gràcies
la recerca científica
és un dels instruments
de transformació
més imponents
per als segles que venen
i avui en la matèria
de la disciplina de l'IPES
volem conèixer
la bioarqueologia
de fet no ens hem mogut
d'aquí del camp dels dinors
volem parlar d'aquesta
bioarqueologia
Missa Càceres
és arqueòloga
i investigadora
d'aquí de l'IPES
però més a més
ella participa
en l'organització
el que serà ja
la segona reunió
d'aquesta matèria
bioarqueologia
segona reunió
OICOS
de bioarqueologia
que es farà
el propós mes d'abril
els dies 26 i 27
d'aquest mes d'abril
aquí mateix a Sassalades
Issa Càceres
Què tal?
Molt bon dia
Hola, bon dia
Tu has estat al camp de Sinots
o no?
Doncs no
encara no he pogut anar
A Tapurca sí, no?
Sí, a Tapurca sí
Explica'ns això
de la bioarqueologia
què és?
La bioarqueologia
en realitat
és un conjunt
de disciplines
que estan dedicades
a l'estudi
de les restes biològiques
que provenen
dels jaciments
de qualsevol època
i de qualsevol tipus
de jaciment
és a dir
qualsevol resta
d'origen orgànic
d'origen biològic
sigui animal
o sigui vegetal
per exemple
dins de les restes
vegetals
que podem trobar
en un jaciment
doncs tindrien
doncs els polens
per exemple
que s'encarrega
la palinologia
tenim els carbons
que s'encarrega
l'antracologia
les llavors
seria la carpologia
i així
aniríem
continuant
hi ha moltes
moltes altres
disciplines
o en quant a les restes
faunístiques
doncs igual
tindríem la paleontologia
que potser és la que coneix
més habitualment la gent
o tindríem la zoarqueologia
que el que fa és estudiar
les restes
dels animals
des del punt de vista
de la relació
amb els humans
és a dir
com aquests humans
van caçar
aquests animals
se'ls van menjar
o què van fer
amb aquests esquelets
i en realitat
és això
tot el conjunt
d'aquestes disciplines
que es dediquen
a estudiar restes
d'origen biològic
i d'això en parlareu
en aquest congrés
que fareu al mes d'abril
qui vindrà?
doncs aquest any
vindran dos ponents
que estaran
les ponències dedicades
als estudis
d'ISOTOPS
que ja és una cosa
que d'alguna manera
no podem veure
no podem tocar
els isòtops
són aquestes parts
minerals
des del punt de vista
ja atòmic
de la composició
dels organismes
que el que ens permeten
és saber
quin tipus
d'ambient
teníem
si ho fem
a partir dels isòtops
de les plantes
o si són
els que trobem
els isòtops
que trobem
a les restes dels animals
podem saber
quina alimentació tenien
o què menjaven
o què no menjaven
i d'aquí també
extreure
quines seran
les condicions
climàtiques
paisagístiques
etc.
d'aquest moment
Per datar
cronològicament
algun jaciment
algun d'aquests elements
són importants
o determinants
fins i tot?
Les restes biològiques
sí
són molt habituals
doncs
datacions
amb carbons
per exemple
el Carboni 14
que coneix tothom
és una de les més habituals
o per exemple
els ossos
les dents
dels animals
també
també se fan servir
inclús
ja
la tecnologia
ha avançat tant
la tècnica
que ens permeten
moltes vegades
fins i tot
fer datacions
de pòlens
de coses
que tampoc veiem
el que se fa és
com abans ha comentat
el company
separar
els pòlens
de la terra
per exemple
i tots aquests pòlens
se concentren
per a tenir
una quantitat
abundant
de matèria orgànica
que sí que se podria
datar també
però
el més habitual
són dents
ossos
i carbons
i tot aquest material
arriba en un estat
de conservació
després de
5 milions d'anys?
De vegades
no
de vegades
no arriben
en tan bon
estat de conservació
com arriben
els materials
del camp dels dinots
per això també tenim
altres
disciplines
relacionades
amb els estudis
bioarqueològics
com l'atafonomia
que és una disciplina
que intenta veure
com s'ha pogut
conservar
totes aquestes restes
quin ha sigut
el procés
de fossilització
què va passar
perquè això
ho puguem tenir
ara aquí
al damunt de la taula
I què va passar?
Per què tenim aquesta resta
d'aquest rinocerom
ha fossilitzat?
Ara estem
començant
aquest tipus d'estudi
concretament
en camps dels ninots
i esperem
en un futur
no molt llunyà
que puguem
aportar
alguna informació
per veure
si efectivament
va ser aquesta
catàstrofe
dels gasos
del volcà
o almenys
donar informació
potser no
per saber
què va passar
directament
però sí
per poder explicar
què és el que va passar
després que va morir
perquè sí que els puguem tenir
aquí al damunt
quines van ser
les condicions
necessàries
perquè es conservin
La tecnologia
la bioarqueologia
van de la mà?
Teniu aparells sofisticats?
Sí
algunes
depèn
del tipus
de disciplines
per exemple
les disciplines
més relacionades
amb els vegetals
amb la flora
amb la vegetació
sí que utilitzen
moltes més tècniques
més
específiques
per exemple
per l'estudi
de fitòlits
que també
ha comentat
el company
també s'han de fer
un munt
de treball
de laboratori
per separar
aquesta terra
d'aquest esquelet
silici
que serien
els fitòlits
aquest esquelet
silici
de les plantes
no és una cosa
que puguis agafar
com els animals
que sí que pots tenir
una part esquelètica
agafes un fèvor
i dius
aquest fèvor
de qui és
el puc medir
el puc tocar
el puc veure
però moltes vegades
un polen
directament
amb la terra
no el pots veure
directament
has de fer
tota una sèrie
de tècniques
per poder
observar-lo
després
si ara
el magatzem
del polen
en trobaríem
molt
o no
els es comentava
que estan
els magatzem
que estan
a rebussa
de material
oci
de polens
i d'altres
materials
també n'hi ha molt
també n'hi ha molt
sí
i de molts jaciments
sí
sí
sí
teniu alguna curiositat
directament
no ho sé
si suposo que sí
perquè aquí
tenim coses
molt espectaculars
com
Camp dels Ninots
que a més
com ells diuen
a més
ocupen molt d'espai
després hi ha coses
molt reduïdes
això com el polen
o els fitòlits
o els carbons
que pots tenir
un armariet
així d'un pam
de mida
i tens moltíssima informació
tots aquests 60 metres
que explicava
de sediments
d'estudi polínic
estan en un armariet
d'un pam
d'altura
tornant al congrés
que fareu aviat
a l'abril
ja en parla més o menys
dels ponents
que vindran
hem dit els dos
no?
ponents que venien?
sí
vindrà un professor
de la Universitat de Barcelona
Josep Lluís Araus
que és especialista
en vegetació
i farà la ponència
sobre els estudis
isotòpics
en plantes
i després vindrà
la doctora Aurora Grandal
que és de la Universitat
de la Corunya
que farà
la seva comunicació
sobre els isotops
en restes animals
i aquesta reunió
en realitat
està més enfocada
a ser un lloc
de divulgació
científica
és clar
però
no necessàriament
és un lloc
on s'ha de venir
a fer una ponència
o fer comunicacions
sobre investigacions
inèdites
o novedoses
sinó que és més
un lloc
d'intercanvi
d'informació
de dades
d'impressions
d'estar molt obert
als estudiants
perquè comencin
a relacionar-se
amb investigadors
sèniors
i que puguin
d'alguna manera
presentar els seus treballs
que moltes vegades
perquè com que són estudiants
sembla que no tenen lloc
on els poden portar
i aquí
se'ls dona
aquesta oportunitat
i a més
amb aquestes instal·lacions noves
noves des de l'agost passat
però
m'imagino que això
portar un congrés aquí
amb aquesta nova instal·lació
també fa molt de boig
Sí, sí, sí
és una oportunitat
i la reunió OICOS
se celebra cada dos anys
perquè l'Associació
Catalana de Bioarqueologia
és molt recent
és del 2007
i la primera reunió
es va fer a Barcelona
fa dos anys
i ara estem fent
la segona
la segona reunió
i bueno
van coincidir
tots els membres
de l'associació
que seria un bon lloc
doncs
celebrar-ho aquí
tenint en compte
que la nova seu de l'IFE
s'acabava
s'acabava de crear
i bueno
estarà
no va de
fer estrenar
A veure si coincideix
amb algun dels programes
que farem des d'aquí
podem parlar també
d'aquesta segona reunió
26-27 d'abril
a veure si ho fem coincidir
podem, no sé
fins i tot parlar
amb algun d'aquests experts
Issa Cáceres
gràcies per acompanyar-nos
també a casa vostra
i que vagi bé
Moltes gràcies a vosaltres
Som éssers socialment complexos
i tenim una gran habilitat
per adaptar-nos
Encara ja la recta final
d'aquest segon
evoluciona
i ara ho fem
en aquesta hora
conversant
amb Cinta Sabellmunt
que la tenim
a l'altre set de fi telefònic
i la salvem des d'aquí
des de l'IPES
Cinta, molt bon dia
Hola, molt bon dia
La Cinta se'n pensa a prop
una mica
la repercussió
a nivell de xarxes socials
a nivell de blocs
a nivell de mitjans
de comunicació
i també una mica
l'agenda de l'IPES
de quals els propers dies
Com està Cinta
la situació
que tenim
aquests propers dies?
Doncs mira
ara
tenim una cosa
molt immediata
que és aquest dijous
que és la nostra
participació
com a IPES
una taula rodona
que es diu
Ciència 2.0
l'organitza
l'Institut d'Estudis Catalans
a Barcelona
en el marc
de la segona jornada
sobre gestió
de la informació científica
i ens han convidat
perquè expliquem
la nostra experiència
precisament
en l'ús
de les xarxes socials
i aniré
jo mateixa
com a responsable
de comunicació
per explicar
una mica
les estratègies
i les eines
que fem servir
des de les xarxes socials
per socialitzar
la recerca
i la docència
que fem
des de la seu de l'IPES
Això és
de manera
més immediata
la pròxima setmana
tenim
Odal Carbonell
que ja està
cap a Mèxic
i la setmana que ve
al Museu Nacional
d'Antropologia
i també
en algunes
universitats
amb seu
a Ciutat de Mèxic
els dies 5 i 6
de març
impartirà
diverses conferències
sobre Tapuerca
sobre les principals
troballes
la importància
d'aquest
macroellaciment
diguéssim
per conèixer
l'evolució humana
i també
dedicarà
d'altres intervencions
a la socialització
de la ciència
que sempre
és una qüestió
que ell
l'ha preocupat
moltíssim
i des de l'IPES
doncs
intentem també
treballar-ho molt
a més a més
s'aprofita
aquests dies
que estarà
per Mèxic
que està acompanyat
per un altre
investigador
de l'IPES
que ara està fent
un estelallí
que és el company
Ramon Vinyas
expert en arropestre
llavors
aprofitaran
també
per acabar
de consolidar
alguns projectes
amb els quals
col·laborem
i obrir
altres
altres
vies
de col·laboració
també
faran una mica
d'excavació
de camp
i en tot cas
de tot això
en parlaríem
a la tornada
d'aquest
periple
per Mèxic
de moment
són les coses
així
a nivell d'agenda
que tenim
més significatives
si voleu
us podem fer
algunes
recomanacions
dels nostres
blocs
ara tenim
nosaltres tenim
cinc blocs
i ara
en un d'ells
que és el bloc
Sapiens
estem iniciant
hem iniciat
una sèrie
d'articles
que l'autoria
és del mateix
Seudal Carbonell
sobre
li diu
el bloc
és en castellà
en aquest cas
i li diu
evolucion
dirigir
i organitzar-se
anem ja
pel setè
lliurament
d'articles
i en aquest post
el que fa
el professor
Carbonell
és una cosa
molt interessant
d'explicar
com cal
organitzar
les estructures
humanes
perquè funcionin
perquè siguin
competents
quina
demostra
i intenta
i insisteix
molt
en la importància
del fet
que els equips
tinguin
una estratègia
clara
de treball
per assolir
les fites
que ens proposem
i ell
tot i que
evidentment
parla
de la seva
pròpia
experiència
i d'una mica
tota la tasca
que ha realitzat
i que fa
organitzant
grups
científics
també ho trasllada
és totalment
aplicable
a qualsevol
àmbit
d'actuació
de la nostra
espècie
de l'homo sapiens
i penso
que
en una
situació
actual
sobre
les vies
al pensament
d'una manera
molt
interessant
és un dels blocs
un dels que teniu
que en teniu uns quants
en tenim cinc
aquest és el bloc
sapiens
que de fet
el tenim
forma part
de la web
del diari
El Mundo
i aquest el tenim
especialitzat
en aprofundir
en temes
d'evolució humana
així com hi ha
el bloc
de les activitats
de l'IPES
que és més genèric
o
l'IPES actualitat
que és més per les activitats
que fem
a Amèrica llatina
o sigui
els diferents blocs
els tenim una mica
especialitzats
en funció
dels temes
i dels públics
que volem tractar
doncs aquest ja fa
ben bé
deu fer
tres o quatre anys
que el tenim
ens funciona
molt bé
normalment
intentem
publicar
un post
cada setmana
normalment
els dissabtes
o els diumenges
que ho podem fer
amb més tranquil·litat
i n'estem molt contents
perquè es fan també
moltes preguntes
després
tots aquests posts
els fem córrer
per les xarxes socials
i val a dir
doncs que
aquest alçat
ha tingut
molt bona acollida
molts comentaris
i hi ha com uns 40
m'agrades
que n'estem
realment
doncs
molt contents
i
sí
perdona
digues
digues
no no dic
recomandem visitar-lo
però dic que n'hi ha més
no?
sí
de blocs
tenim
el bloc de les activitats
de l'IPES
que està allotjat
a la web
de Tinet
aquest és el que tenim
sempre més actiu
perquè com és el de caire
més generalista
és més el que fa
el seguiment
del dia a dia
de l'IPES
l'IPES
l'IPES
actualitat
el vam fer el seu dia
quan vam
impulsar la creació
d'una xarxa
en grups científics
d'Amèrica Llatina
que aquí s'emmarcaria
per exemple
el viatge
del professor
Carbonell
a Mèxic
i llavors
ens serveix
una mica
per anar
narrant
totes les col·laboracions
que es fan
amb aquests grups
de països
com Mèxica
Argentina
Xile
en tenim alguns
en els últims mesos
havia estat
una mica
paradet
perquè no
hi havia tanta activitat
a nivell
d'aquesta xarxa
està molt condicionada
pel que fem
amb ells
però ara sembla
que tot això
es revitalitzarà
una mica
i li tornarem
a donar una empenta
llavors hi ha
el bloc
de l'Espert
que és en anglès
i aquí sí que
fem referències
són textos
molt més tècnics
normalment
els escriu
el propi investigador
i és quan tenim
una informació
molt puntera
i molt superespecialitzada
molt d'interès
per la comunitat
científica
nosaltres fem
la informació
general
per a tots els públics
però després
es fa un text
més curtet
incidint
en el de més
relleu científic
en aquest post
després tenim
en aquest bloc
perdó
després tenim
el bloc personal
d'Odal Carbonell
que ja són
més escrits
sobre el seu pensament
científic
polític
social
resums
d'algunes
de les seves conferències
a vegades
publiquem
fragments
de textos
dels seus llibres
i aquest
més o menys
també
s'actualitza
amb bastanta
freqüència
Cinta
S.E. Bellum
se'ns acaba el temps
d'avui
d'aquest segon espai
d'evolucionar
la setmana vinent
ràpidament
de què parlarem?
Perdó
d'aquí 15 dies
d'aquí 15 dies
sí
doncs
ens ocuparà
aprofitarem
que ara
tenim
una exposició
epinerant
que es diu
Neolític
de nòmades
sedentaris
i ara
està a Toledo
però tomba
per diferents llocs
de l'estat espanyol
llavors
tindrem dos companys
el Lluís Batista
que està de comissari
en aquesta exposició
i la Marta Fontanals
que dirigeix
diferents excavacions
de l'època neolítica
vindran
a explicar-los
com ens van fer
sedentaris
quins van ser
els canvis
tecnològics
culturals
i socials
més importants
que va comportar
i aprofundirem
una mica
en el coneixement
d'aquesta època
i alguna coseta més
que tindrem
com a sorpresa
doncs
Traia
d'aquí 15 dies
Cinta
S.Bellmunt
gràcies
també per acompanyar-nos
i fins d'aquí 15 dies
fins la propera
adeu, fins la propera
i nosaltres ens acomiadem
des d'aquí
des de la seu de l'Ipes
ho fem amb un cap
de rinocerón
de fa 3 milions d'anys
al costat
i també doncs
d'aquest cap
de rinocerón
que pertany
a la Pompeya
del Pliocet
del camp destinòs
que avui hem conegut
de Caldes de Malabella
adeu-siau
que vagi molt bé
Evoluciona amb l'Ipes
i Tarragona Radio
de Caldes de Malabella
de Caldes de Malabella