Avui, al Toquem Pedra,
conversem amb dos investigadors
de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
que volten pel món.
Són l'Anna Jarqué i Léctor Orenco.
Léctor, després de fer el seu doctorat
en Arqueologia Clàssica a l'ICAC,
va aconseguir un contracte postdoctoral
al Geolab,
una unitat mixta d'investigació de recerca
a la Universitat de Limoges, a França.
En finalitzar, va seguir la seva investigació
a través d'un contracte d'investigador sènior
a la Universitat de Nottingham, al Regne Unit.
Allà desenvolupa un projecte
que estudia les interaccions entre l'home i el medi.
Una part de la investigació coincideix
en reconstruir el paisatge
amb un sofisticat sistema via satèl·lit
que permet visualitzar què amaga la superfície del terreny.
El VA Land Pro, així es diu el projecte,
agrupa personal investigador de l'ICAC,
les universitats de Barcelona,
Nottingham i Northen,
a l'estat nord-americà d'Arizona,
on està actualment l'altra investigadora,
l'Anna Ejarque.
Ejarque també col·labora amb el GIAP
en el projecte Terramar,
que analitza l'impacte en el paisatge
dels processos migratoris
i les coloritzacions
durant els darrers 5.000 anys.
Han pogut concloure,
com antigament,
hi havia grans boscos
a zones que avui estan pràcticament arrasades.
Tots dos han aconseguit publicar articles
a les revistes científiques més importants del món
en els seus respectius camps d'investigació.
Avui els coneixerem.
Doncs en aquesta edició del Toquem Pedra
volem parlar amb aquests dos investigadors
que han passat per l'ICAC,
per l'Institut Català d'Arquivió Geoclàssica,
i els quals encara col·laboren
amb diferents projectes
amb aquest centre,
l'Institut Català d'Arquivió Geoclàssica.
Tenim d'una banda,
anem fins als Estats Units, a Arizona,
a la Universitat d'Arizona,
on tenim l'Anna Ejarque.
Anna, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Estàs molt a prop del Canyón del...
Bueno, a prop del Gran Canyón del Colorado,
més o menys, per situar-nos.
Molt, molt a prop, sí, sí.
Estic a 30 minuts de l'entrada sud
del Canyón del Colorado,
a una petita ciutat que es diu Flagstaff.
Tu, que estudies el paisatge,
bé, ens pots explicar que aquí no tot és de cert,
com pugui semblar.
Tot l'estat no és pas tot de cert,
al contrari, on estàs tu hi ha muntanya, a més a més, no?
No, precisament,
estic en l'únic lloc a Arizona d'alta muntanya,
i a part és molta alta muntanya,
perquè Flagstaff està situat a 2.200 metres,
i tenim, doncs, la muntanya més alta d'Arizona
i, bueno, aquí és un lloc, doncs, bueno,
com a Catalunya és Pirineus, no?
Ja està tot nevat,
ja, doncs, tot un paisatge de bosc.
I, bueno, és molt peculiar perquè després agafes el cotxe
i en 15 minuts estàs en ple desert, no?
Aleshores, és un canvi molt, molt fort.
Escolta'm, quina relació tens tu
amb la Universitat de Nottingham, al Regne Unit?
Doncs, tinc molta relació perquè, bueno,
hi ha un membre, un investigador,
l'Hector Orengo, a l'Universitat de Nottingham,
que també forma part del GIAP,
del grup de paisatge de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
amb el qual jo també col·laboro, formo part,
i tenim molts projectes que col·laborem i treballem junts.
Doncs, mira, saludem-lo,
perquè el tenim a l'altre també costat de l'Escape,
l'Hector Orengo.
Hector, bon dia.
Hola, bon dia.
Bueno, que ja és tarda.
Aquí també tu estàs situat en aquesta ciutat,
a Nottingham, en concret.
Sí, sí, i tant.
Bueno, us podeu saludar si voleu,
perquè esteu una mica lluny,
però vaja, la tecnologia fa que pugueu parlar ara mateix
d'un projecte que tenim en comú,
que es diu Balampró,
un projecte que no està acabat,
que és sobre la bufera de València.
En concret, Hector,
què és el que s'ha fet ja fins ara en aquest projecte
i què és el que queda per fer?
Que em sembla que l'aní té molt a veure,
no?, amb la segona fase del projecte,
o una nova fase del projecte?
Sí, i tant, i tant.
A veure, com a majoria dels projectes que fem junts,
té una part molt arqueològica, històrica,
i una part històrica ambiental,
una part de part d'ambient,
que l'Anna us pot parlar molt millor que jo,
la part arqueològica.
ara estem fent prospeccions per localitzar tots aquests assentaments al paisatge,
a l'àrea que puguin haver estat modificant el medi ambient.
I, bueno, també hem fet tota l'anàlisi morfològica de l'àrea,
que s'hauríem localitzar tots els camins antics, totes les terrasses,
tancats, totes aquestes estructures que mostren una acció antròpica.
Aquesta part ja està, i ara amb l'Anna,
doncs a partir d'aquest any vinent,
començarem a treballar els registres paleoambientals,
que hem obtingut a la bufera,
i ja segont.
L'Anna us pot contar molt millor que jo el que fa.
Però cert, Anna, ja fa temps que no parles català, no?
Una miqueta, sí.
El tinc una mica, com dient mal, a la meva terra, rovellat.
Bueno, a Tarragona també.
Quant tens portes aquí, a Arizona?
Quant tens portes aquí, Anna?
Bueno, doncs ja duc gairebé més d'un any i mig.
Ara, el maig, farà dos anys.
Sí, sí.
Bueno, he pogut practicar,
perquè he tingut alguns amics que han vingut d'allà de Catalunya, no?
Però la veritat és que el català és la llengua que menys practico, per això.
Explica'ns quina és la teva part d'intervenció en aquest projecte,
en aquest projecte de la bufera,
i també després parlarem d'un sistema via satèl·lit
que permet veure allò que no es veu habitualment
en una fotografia, doncs,
fer pressa des de l'aire de forma convencional.
Això ens ho explicarà, lector.
Però la teva part, Anna, del projecte, en què consisteix?
La meva part del projecte,
que, bueno, la faig amb el Santiago de Riera,
de la Universitat de Barcelona,
és l'estudi de pole de l'albufera, no?
Aleshores hem obtingut de l'albufera
i també d'un altre llagún assegunt.
I aleshores el que hem fet és extreure un testimoni de sediment
i el que estudiem és el polen,
que s'ha depositat de manera estatigràfica al llarg del temps
en aquests sediments,
i amb això fem reconstruccions dels canvis paisagístics
que han passat en aquestes llacunes litorals
des de la prehistòria fins als nostres dies.
I l'objectiu fonamental és vincular aquests canvis al paisatge
amb les estructures i tot l'estudi d'arqueologia del paisatge
que l'Hèctor està realitzant allà.
Hèctor, com deia abans, també utilitzeu una tècnica molt sofisticada,
per cert, via satèl·lic,
per poder aconseguir instantànies imatges que són molt especials,
no tenen res de corrent, no?
Sí, sí, és el que nosaltres anomenem imatges multiespectrals,
que no sols tenen la part visible de l'espectre electromagnètic,
que serien els colors que nosaltres veiem normalment,
dels que pot percebre l'ull, sinó que aquestes imatges
també capten les bandes de l'infravermell proper,
l'infravermell mitjà, l'infravermell llarg i imatges termals.
L'avantatge de fer servir aquestes imatges
és que pots veure coses que no són visibles des de fotografia aèria,
com, per exemple, antics camins que han estat soterrats,
antigues estructures, terrasses...
I, bé, de fet, està funcionant molt bé.
Estem fent servir aquestes imatges multiespectrals
des de plataformes satèl·lits,
i, bé, són extremadament cares,
però, bé, de moment, comptem per...
A la Universitat de Nottingham ha proveït pressupost per comprar-les,
però també estem fent servir l'IDAR,
l'IDAR transportat, que a València en tenim un disponible.
Això és un sistema muntat en un avió
que té un làser que mesura la distància a terra
i això té topografies de gran precisió.
I en aquestes topografies nosaltres creem models del paisatge
que podem, per exemple,
simular el paisatge com es mouria l'aigua quan plou.
Això, per exemple, ens permet simular els canvis d'aigua en la bufera en el passat,
els antics rius,
com es distribueixen els llaciments
i les activitats humanes per aprofitar aquesta aigua,
però també ens permet veure petites marques al paisatge,
ens permet fins i tot filtrar les àrees en què hi ha bosc,
podem llevar el bosc i veure què hi ha a sota,
i això ens permet trobar estructures
que no esperàvem trobar en moltes àrees de València.
Ho trobo increïble, eh?
Vaja, no sé si és gairebé ciencia ficció, no?,
tot i que no ho és, però vaja...
Tot això és força recent.
S'han de desenvolupar més els darrers anys
i diguem-ne que els arqueòlegs estem una mica a la vanguarda
d'aquest tipus d'anàlisi.
Clar, aquest tipus d'anàlisi per a un ecòleg,
per a un geògraf,
diguem-ne, no requereixen tanta resolució
com per a un arqueòleg que en realitat està buscant estructures
que són molt petites
i molts cops estan soterrades.
Llavors, clar, els arqueòlegs, diguem-ne,
sempre requerim més resolució,
més tecnologia,
més penetració del sol d'aquests sistemes
i, bueno, anem sempre una mica, jo diria,
per davant en l'aprofitament màxim
d'aquest tipus de recursos.
Anna, fins a quin punt una partícula de polen, no?,
de fa 5.000 anys,
aporta informació?
Perquè, clar, a mi em sembla també una mica increïble, això, no?
Sí, és una mica increïble d'imaginar-t'ho, no?,
però, bueno, pensem que aquestes...
el polen que generen les plantes actuals
i els arbres i la vegetació actual no ha canviat tant, saps?
O sigui, és com els nostres esquelets, no?,
quan veus, bueno,
quan estàs excavant un esquelet d'una persona neolítica,
doncs, bueno, bàsicament,
és com la fisionomia potser és més...
no eren tan alts, no?,
i, evidentment, hi ha canvis,
però l'estructura és la mateixa.
Doncs, amb el polen, el mateix.
Un polen d'un roure,
emès per un roure fa 5.000 anys,
doncs, té la mateixa estructura
i el podem reconèixer i vincular
a un polen d'un roure actual, no?
I, aleshores, això el que permet fer
són, doncs, com fotografies, no?,
de les formacions vegetals
que hi havia al passat.
I, bueno, no només polen, eh?
Després, en aquests sediments,
doncs, també estudiem esports de fons,
paràsits,
i, bueno, hi ha moltíssims microorganismes
que donen moltíssima informació
per reconstruir, precisament,
el medi i l'ambient que hi havia al passat, no?
Un medi i un ambient
que ja ho he explicat en algun article científic
i tu ho expliques, ara, molt bé,
en el que heu fet sobre el projecte Terra-Mar, no?,
que és un altre projecte en el qual també intervé
l'ICAC, amb en Josep Maria Palet, com a codirector,
i és que influencia molt, dèiem,
aquest paisatge, no?, i els canvis,
sobretot, que s'oferen al paisatge
en les diferents societats que hi han passat, no?
És cert, hem de pensar que els medis mediterranis
han estat un lloc de contacte entre les societats, doncs, molt intens, no?
En el passat, el mar mediterrani ha estat un medi de comunicació
durant tota l'antiguitat i fins i tot la prehistòria, no?
I, aleshores, tots aquests contactes entre les societats
i processos de migratoris i de colonitzacions,
tot això ha provocat canvis als paisatges, doncs, molt importants, no?
I, doncs, amb aquestes tècniques tenim la sort de poder-los reconstruir, no?
Imagino que si veieu les imatges actuals
i les de fa, no sé, 5.000 anys, per dir alguna cosa,
el canvi s'ha vist mal, no?
S'ha vist mal.
Bé, per exemple, el projecte que estem realitzant
en el mar del projecte Terramar,
que es dirigeix des de l'ICAC pel Llusset Maria Paler,
la part d'Arqueologia i la part de Paleoambient
per la Universitat de Barcelona.
Bé, l'estudi que estem realitzant als aiguamols de l'Empordà,
per exemple, aquest territori ha tingut uns canvis paisatgístics enormes, no?
Per exemple, a l'època moderna, doncs, aquests aiguamolls,
que a dia d'avui són camps de conreu, diguem-hi,
doncs, per exemple, tota l'època medieval i tota l'època moderna
era un estany d'aigua dolça,
el que es coneix com l'estany de Castelló d'Empúries,
però després, més antic, a l'època, doncs, de l'edat del bronze,
fins a l'època romana,
era una llacona d'aigua salina, no?, oberta al mar.
A les coses, per exemple,
doncs, en aquests darrers 4.000 anys,
aquest medi ha tingut uns canvis impressionants, no?,
que gairebé no es podríem ni reconèixer, aquest paisatge.
I també, en termes de vegetació, no?,
per exemple, fins a l'època romana,
tot aquest paisatge estava dominat per als sinars i rouredes,
que ara, doncs, pràcticament són medis deforestats
i amb molt desenvolupament immobiliari, no?
Aquest és un dels punts que, bueno,
dels projectes que estem estudiant en conjunt
des del GIAP i la Universitat de Barcelona
a tota l'àrea mediterrània.
Aquestes àrees litorals,
que avui en dia són un gran objectiu de l'organització,
i han sofert grans canvis
durant els darrers segles, sobretot,
però des d'època prehistòrica, com ha dit l'Anna,
i vull dir, la nostra feina
una mica és conscienciar
com aquestes àrees són paisatges culturals,
són paisatges que existeixen,
perquè l'home els ha transformat
els darrers 5.000 anys,
i són, diguem-ne, paisatges heredats.
És part de la nostra cultura
i estan desapareixent.
Llavors, la nostra feina, tant la meva com la de l'Anna,
en conjunció,
pretén una mica reconstruir aquest paisatge,
aquests paisatges litorals mediterranis,
tan rics, no?,
que avui en dia, per exemple,
en tots els problemes de sequera,
de falta d'aigua,
són grans acumuladors d'aigua,
són grans recursos hídrics, no?,
i veure com es poden protegir,
com es poden restaurar,
quins tipus de polítiques de desenvolupament
s'han d'aplicar en aquestes àrees
tan desprotegides i vulnerables avui en dia.
Això és important que ho digui, sector,
perquè és un lligam de la vostra recerca,
diguem-ne,
que es basa fonament en el passat,
en el moment actual, no?,
és a dir,
que tot això que esteu investigant,
en definitiva,
el que es tractaria és que es pogués
aprendre, en certa manera,
la lliçó, no?,
o veure què és el que no s'hauria de fer
en un futur,
en un present,
en un present i en un futur, no?
Sí, sí, i tant.
Els estudis de l'Anna i del Santiago Riera,
la UB,
per exemple,
ens donen una idea
de les estructures
que jo trobo en aquestes imatges per satèl·lic,
quina conseqüència ambiental tenien
i què va passar,
com es va deforestar,
com això va provocar erosió,
com aquesta erosió va sepultar litorals,
àrees húmides litorals,
com es van desecar,
quines van ser les conseqüències,
ostres,
és extremadament important
saber quines conseqüències
tenen les nostres accions
per poder planificar-les millor al futur.
Anna,
les diferents colonitzacions,
les migracions,
com afecten el paisatge?
Clar,
doncs,
els processos de colonització
i de moviment de les persones
tenen una conseqüència molt forta al paisatge.
Pensem que quan viatgem,
nosaltres no només
posem a la maleta
les nostres pertenències,
sobretot al passat,
les persones duien amb ells
el seu paisatge,
els seus conreus,
les seves plantes,
els seus animals,
sobretot,
eren societats molt vinculades a la terra.
Aleshores,
quan es movien,
aquests medis,
una mica els transportaven
a altres llocs
i amb això
feien unes modificacions
molt fortes al paisatge.
Imaginem,
per exemple,
quan,
amb les migracions neolítiques,
aquestes societats
van endur l'agricultura
i el pastoralisme
a unes terres
que fins al moment
no estaven
explotades
d'aquesta manera
per les societats
casas recol·lectores.
I, bueno,
a l'època antiga també,
amb l'introducció
de nous conreus
i de noves pràctiques.
Per exemple,
la ramaderia,
la ramaderia intensiva
provoca
uns processos
de deforestació
i d'erosió
molt importants
al paisatge.
I això,
sobretot,
a partir de l'època medieval
va provocar uns canvis
molt importants
que són els que
estem intentant
reconstruir
al litoral mediterrani.
Tu, en concret,
també ho has estudiat
aquí a Califòrnia,
a la costa californiana.
Sí.
Bueno,
jo una mica
em vaig vindre aquí
perquè és veritat
que els nostres
medis mediterrànies
han estat modificats
d'està antic
d'una manera
molt, molt intensa
i per societats
molt semblants
perquè, en el fons,
són societats
mediterrànies
que han compartit
una cultura
molt...
i unes pràctiques
molt semblants,
doncs, de vegades,
als diagrames polínics
és difícil
detectar aquests canvis
perquè estan molt...
diguem-hi
que les pràctiques
i tots aquests canvis
estan molt mesclats, no?
Aleshores,
jo em vaig vindre aquí
als Estats Units
perquè la colonització,
diguem-hi,
europea,
espanyola
dels Estats Units
es va fer
sobre un paisatge
que estava fins al moment
molt poc
antropitzat,
sobretot aquí
als Estats Units
del nord, no?
I, aleshores,
el que veiem
és la superposició
d'un sistema
colonial
d'època moderna
del segle XVIII, no?,
amb un agropastoralisme
intensiu
que sobreposa
en un sistema
que s'ha recol·lector
fins a...
en aquest període, no?
I aquest canvi
es pot veure molt bé
els...
diguem-hi,
les transformacions
del paisatge
que va suposar
aquesta colonització.
I jo, doncs,
volia saber
si, diguem-hi,
el paleoambient
és sensible
en aquests processos, no?
Per després,
amb aquests coneixements,
aplicar-ho
al litoral mediterrani.
Héctor,
en el teu cas,
també estàs amb un projecte
com a investigador
aquí al Departament
d'Arqueologia
de Nottingham,
a Creta,
en concret, no?
A Palai Castro,
no es diu,
la zona de la ciutat?
Sí, sí.
És una...
Palai Castro
és una ciutat minoica
de l'edat del bronze
i, bueno,
és una de les ciutats
minoiques
més grans
excavades
de fer la segona
després de Nosós.
I, bueno,
el projecte
és un projecte
molt més gran,
diguem-ne,
té una part
molt més arqueològica
centrada en el llaciment.
Està intentant
localitzar el Palau
perquè,
tot i ser
una de les ciutats
més grans
d'època minoica,
encara no han localitzat
el Palau.
I, bueno,
aquesta part
està dirigida
des de la Universitat
de Toronto,
aquí de Nottingham
i de Bristol.
I la meva part
és estudiar
el paisatge
d'aquesta ciutat
com l'establiment
d'aquest nucli urbà
enorme
per aquesta època,
una cosa que no trobem
a altres àrees del Mediterrani.
Va afectar
l'ambient,
com vivien,
de què vivien,
si practicaven
agricultura,
pastoralisme,
com ho feien.
Aquesta és una mica
la meva feina
en aquest projecte,
la part que jo diritgeixo,
la part del paisatge
i la faig també
en col·laboració
en el Santiago Riera
de la Universitat
de Barcelona,
que ell s'encarrega,
és un gran col·laborador
de l'ANA,
diguem-ne,
i, bueno,
ell tracta
la part de
per l'ambient,
també es treurem
uns registres
palinològics.
I, bueno,
de moment
està donant
molts bons resultats
perquè,
perquè creta
l'arqueologia
és tan espectacular.
Diguem-ne que
tothom s'ha centrat
del llaciment,
quan excavant,
pots trobar coses
com curors,
estàtues,
ceràmica
en perfecte estat,
decorada,
pots reconstruir
les habitacions...
Ningú no s'ha interessat
en el paisatge,
que normalment
té estructures
que no són
tan espectaculars.
Diguem-ne que
quan els turistes
van a visitar
Palau i Castro
no miren terrasses minòiques,
van a mirar
l'assentament.
Tot i això,
l'arqueologia
té una d'aquestes...
Diguem-ne que
els arqueòlegs
el que més és interessant
és el que més informació
no ens aporta.
I en aquest sentit,
el paisatge
tan poc analitzat
en Creta
està donant
uns grans resultats.
De moment,
hem localitzat
terrasses d'epoca minòica,
sistemes de cultiu,
àrees de tanca pastoral,
estructures pastorals
i també assentaments
que podríem anomenar
granges.
I és molt interessant
perquè aquests assentaments
diguem-ne que
reflecteixen
un tipus
d'aprofitament
d'arrícola
propi
d'àrees
molt desecades.
Diguem-ne que
tenen
uns sistemes
molt complexos
de col·lecció
d'aigua
per agricultura,
però sobretot
el més interessant
d'aquest estudi
del paisatge
és que sembla
que almenys
en aquesta àrea
de Palai Castro
l'economia
estava
sobretot
basada
en el pastoralisme,
ja que aquestes àrees
de terrasses
que trobem,
que hem trobat,
es troben
aïllades
per grans murs
i a fora d'aquests murs
tenim les estructures
pastorals.
Diguem-ne que
s'aïllaven
les àrees
de cultiu
perquè el ramal
no entrés.
Llavors,
això és molt típic
de societats
en un fort
enfocament pastoral,
que és una cosa
que no es sospitava,
no hi havia
no es coneixia,
no s'havia estudiat abans
i, bueno,
és una aportació
que és força nova
en aquest respecte.
Avui parlarem
de temes molt
d'investigacions
diferents,
però jo crec que
ja ho veig
que tot conflueix
una mica
perquè us acabeu
coneixent tots els investigadors
i teniu
investigacions conjuntes
que podeu portar
des d'Arizona
a Casalana
i des de Nottingham
en el cas d'Elector.
Veu confluir també
els dos
a l'estudi
dels espais
d'Alta Muntanya
aquí a Catalunya
amb el projecte
de la Jure Maria Paleta.
Tu sí que,
Sector,
que vas estar allons
fent la tècidu doctoral,
el doctorat
en arqueològia clàssica
aquí l'ICAC
allà a Alta Muntanya,
vau coincidir també
allà, Anna,
o no?
Sí, bueno,
m'han coincidir
molt
perquè, bueno,
l'Hector va fer
la seva tesis
sobre les estructures
arqueològiques
d'una vall
pirinenca a Andorra
i jo vaig fer l'estudi
polínic
a la mateixa vall.
Aleshores, diguem-hi
que, bueno,
els nostres projectes,
clar,
s'assemblen molt
perquè una mica
fem tècniques
molt complementàries
aplicades a l'arqueologia
del paisatge,
i, bueno,
en el fons
fem una...
Mirem
amb les nostres tècniques,
mirem el paisatge
d'una manera
diferent
però complementària.
Es varen format junts
i des de llavors
hem continuat treballant junts.
Diguem-ne que
l'objectiu
de les nostres tesis
era
formar un equip
d'investigadors
del paisatge,
que normalment
és molt difícil
perquè la gent
que fa poliambient
o la gent
que fa teledetecció
o sistemes
d'informació geogràfica
normalment
no es comuniquen,
no treballen junts
i, per tant,
no treballen
a les mateixes escales.
Diguem-ne que
el tipus d'informació
que produeixen
no és comparable.
Nosaltres vam ser
formats
per comparar
la nostra informació,
per treballar junts
i anar més enllà
del que s'havia fet
fins llavors.
Sí, això, per exemple,
és una de les grans
tasques
que ha fet l'ICAC,
que és formar arqueòlegs
en tècniques,
diguem-ne,
científiques
que poden,
des de l'àmbit
de la paleontologia
o de les ciències
ambientals
o, en el cas
de l'hector,
dels sistemes
d'informació geogràfic,
no?,
per ser aplicades
a objectius
de recerca
arqueològica,
no?,
i això
les persones
que millor
ho poden fer
són persones
que són arqueòlegs,
no?,
però que es formen
en aquestes tècniques,
diguem-ne,
que estan una miqueta
fora de l'arqueologia
però aplicada
a l'arqueologia,
no?,
i de vegades
aquests tipus
de projectes
es fan
amb especialistes
que,
doncs,
venen d'altres àmbits
que no són arqueòlegs
i això fa una miqueta
amb interessos diferents
i això fa una miqueta
complicat,
doncs,
aunar els objectius,
no?,
que d'aquesta manera
és molt més fàcil
perquè en altres
els nostres objectius
són els mateixos,
és reconstruir
l'arqueologia
del paisatge
d'un territori,
no?,
Aquesta sinergia,
aquest treball,
doncs,
a més a més,
també heu aconseguit
que es publiquin
en revistes de prestigio,
no?,
a nivell científic,
a nivell mundial,
no?
Sí,
això que deia l'Anna,
aquesta conjunció
de tècniques
i aquesta innovació
del nostre equip,
diguem-ne,
que ha donat resultats
que s'han publicat
no sols
a les millores revistes
d'arqueologia,
vull dir,
n'hem publicat
al Journal of Arqueological,
al Science,
a Diolo sempre,
l'Anna,
per exemple,
d'articles
a Diolosent,
que és una de les revistes
de ganes
de paleoambient,
no,
Anna?
Sí,
sí,
bueno,
treballar amb aquestes
tecnologies
una mica
que estan
al costat
de l'arqueologia,
però fora
de l'arqueologia,
el que tens
és que pots arribar
a àmbits
que de vegades
només
amb treballs
arqueològics
són més difícils,
i en aquest cas
aquestes revistes
més ambientals
que,
bueno,
amb un treball
arqueològic
potser és més
purament d'arqueologia,
és més difícil
arribar,
doncs,
amb els treballs
que fem
podem tenir
accés
a ells,
no?
Ja ens queda
poca estona allà,
però m'agradaria
preguntar-vos
com veieu vosaltres
que esteu dins,
no?
El món de la recerca,
el món del suport
a la recerca,
en el cas de l'Ector
sé que vas aconseguir
no fa gaire
la beca Marie Curie,
no?
Que permet seguir
fent recerca
en el nivell,
no sé si en el cas
també de l'Anna,
però com veieu
aquest món?
Voldríeu tornar
cap aquí,
cap als orígens?
Seguireu voltant
pel món?
Com ho veieu
des de fora?
Esperant,
sobretot,
poder continuar treballant
i desenvolupar
la nostra feina,
això és el primer.
Ara,
de ben segur,
bé,
jo en el meu cas personal
i tant
que sempre
t'agradaria tornar,
sobretot
perquè has estat format
en,
en el meu cas,
per exemple,
jo he estat,
soc un producte
del sistema
de recerca català,
tota la meva recerca
ha estat financiada
a Catalunya
i bé,
una mica
estarà fora
que està molt bé
a nivell personal
i també científic,
però, bueno,
sens que una mica
has estat finançat
per recursos públics
i que al final
el que es beneficia
una mica
són sistemes
de recerca
estrangers.
i, bueno,
això és divertit
si ho penses.
Fixa't la inversió
que va costar
la nostra formació
i diguem-ne
que a universitats
a l'estranger,
clar,
estem tots
disseminats
per tot el món,
per un costat,
bueno,
a veure,
tot aquest diner invertit
beneficia altres països
i altres institucions
i, bueno,
l'avantatge
és que, clar,
en aquest,
clar,
dels pocs
investigadors
formats a l'ICAC
que tenen feina
tots estan fora.
El bo és que, clar,
a l'hora de muntar
un projecte internacional
tens col·laboradors
en molts països, no?
És l'avantatge,
però, clar, no?
És a dir,
això també refleteix
una situació, no?
Que no estan
les arques,
diguem-ne,
institucionals,
públiques,
és a dir,
que no hi ha prou
recolzament
a la recerca
i a la investigació
a l'IMESG,
en definitiva?
Sí, però, Josep,
has de tenir en compte
que molta de la nostra
investigació
és autofinançada.
Jo ara, per exemple,
estic demanant un projecte
de prop de 90.000 euros.
Vull dir,
de fet,
jo aporto diners
a la meva institució.
No al contrari,
vull dir,
el problema és una mica
com es dissenya
la recerca
als nostres països.
Estàs d'acord, Anna?
Sí, bueno,
jo espero...
El que passa és que
ara estem en un moment
molt complicat, no?
I, bueno,
però esperem que
de la sortida
de la crisi,
s'aprenguin
alguns camins, no?
I que la recerca
sigui una mica
més ben parada.
El que passa és que
de moment
no ho veiem massa, no?
Però, bueno,
jo penso que també
en aquesta etapa
el que s'ha de fer
és aprendre
de com funcionen
altres països
i, bueno,
en el moment
en què puguem
reincorporar-nos,
intentar aplicar això
a la nostra realitat.
I el més important
és continuar fent feina.
també, bueno,
si estàs en un altre país,
per exemple,
el nostre
és un exemple
que estan
en institucions
molt diferents,
en continents diferents,
doncs podem continuar
fent gairebé
la mateixa feina
que fèiem
estant a l'ICAC, no?
Aleshores, bueno,
que la recerca
també ho permet
perquè està molt globalitzada.
Acabarem ja
perquè, bueno,
estem pràcticament
portant mitja hora,
però, mira,
m'agradaria que va una frase
crec que és teva, Anna,
o almenys l'extrec
d'una de les teves investigacions,
que és aquella que dius
que quan les comunitats
humanes viatgen,
els seus paisatges
viatgen també amb elles,
no?
Exacte.
I això s'ha de fer pensar
una miqueta, no?
No creieu que...
I tant, i tant, i tant.
Doncs és que,
no, amb aquesta imatge
i amb el que tenim,
que és el que tenim, no?
Perquè, en fi,
si mirem el nostre litoral
des de l'Empordà
fins pràcticament a la bufera
dona que pensar i molt
amb el que tenim,
però, bueno,
almenys el que tenim
o el poc que tenim
mirem de conservar-lo, no?
Que potser seria
la lectura que podem fer avui dia, no?
Sí,
hem de desenvolupar
una mica més
de sensibilitat
pels nostres medis
i intentar revaloritzar-los
una miqueta més,
tot i que estiguin
tant i tant modificats.
Anna Ejar,
que des de la Universitat d'Arizona,
gràcies.
A mi ets una foto
del Gran Canyón, eh?
I tant, vinga.
Això està fet.
I Héctor,
des de Nottingham,
també gràcies
i que, bueno,
que vagi molt bé.
Fins la propera,
fins aviat.
Moltes gràcies per tot, Josep.
Ha estat un plaer
parlar amb vosaltres.