.
Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
I faltaria dir allò de amb Enric Garriga.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Debt?
Debt.
Fins demà!
No hi ha res capaç de vèncer,
no hi ha res que et pugui fer por.
Perència que et desperta la consciència
no és més que una gota més al camí
que t'ha portat a entendre que la vida tu la tries,
no sols l'has de somni.
Enric Garriga, que t'has de disfressar aquest cap de setmana.
coses que no hi ha res a perdre.
Sé quin és el meu nom.
Enric Garriga, que t'has de disfressar aquest cap de setmana.
Sí.
Sí?
Jo sempre estic disfressat.
Va, que això és el comentari típic que sempre es fa.
Jo vaig disfressat tot l'any, nena.
No, jo no.
Jo només quan estic aquí.
Quan vens aquí a la ràdio.
Aquí un disfressor de locutor de ràdio.
És una disfressa de divendres, només.
Molt bé.
Una estoneta.
Molt bé.
Sí, em sembla bé.
Un dels actes de Carnaval, però no és de Carnaval,
era en el concert dels Debt.
Exacte.
Per això...
Era, era.
Ah, era perquè...
A veure, en principi, demà,
i està anunciat a les agendes i pels llocs,
a les webs locals i a les guies com a l'Hora i tal,
està anunciat que demà toquen els Debt a la sala del Cau,
en el que seria un dels primeríssims concerts
de la gira de presentació del seu disc que acaba de sortir,
amb la discogràfica Chesa Peek,
el disc que es diu La perfecció del caos.
Bé, tampoc no és greu perquè s'ha trasllada només una setmana.
O sigui, no aneu divendres...
Demà, demà.
Si demà preteníeu anar de concert de pop rock
per celebrar aquest Carnaval,
haureu d'anar al de Brighton 64,
que canten principalment en castellà,
però també canten en anglès i també canten en català.
I al Sala Zero.
Al Sala Zero, els Brighton 64,
com molts grups històrics s'han tornat a reunir,
ells ja ho han fet moltes vegades en els últims 30 anys,
de separar-se i tornar-se a juntar,
però aquesta vegada, a més a més, han fet un disc amb cançons noves.
Fins ara havien fet reunions per veure els vells èxits,
però ara han dit que potser fem alguna cosa nova,
fet disc nou, doncs mira.
Si algú vol un concert de rock and roll o de pop rock i tal
per demà a la nit,
haurà d'anar al Sala Zero que toquen els Brighton
i em sembla que un altre grup, no me'n recordo.
No ho tenia apuntat perquè, com que no canten principalment en català,
doncs no ho anava a explicar.
els Dep, amb el seu disc La professió del caos,
que es pot baixar des de la seva web totalment legalment i gratuïtament,
3-B-D-E-P-T.cat.
Des d'allí podeu baixar el disc sencer amb 320 bits per segon,
allò bé, bona qualitat d'MV3.
I el concert ho han anunciat ja des del dilluns,
ho han estat anunciant al web seu i al Twitter seu,
que el tenen inconstrat allà el web,
ho he vist ja aquest dematí,
que des del dilluns ja han anunciat que s'havia ajuntat al concert,
pel que sigui,
i serà exactament al mateix lloc i hora,
però una setmana més tard, el dissabte de la setmana que ve.
O sigui, divetes ja ho recordarem,
però, de moment, demà teníem dues opcions de pop rock,
ara només en tenim una.
I, evidentment, rebel·les i coses d'aquestes del carnaval.
Però la cançó que sentíem era El meu lloc,
la número 6 del disc,
un disc que els portarà de gira,
van començar la gira l'1 de febrer,
el concert d'aquí hauria sigut un dels primers,
però ja no serà un dels primers,
perquè serà la setmana que ve,
i mentrestant ja haurà tocat en altres llocs,
però aquest disc els portarà també
a fer una gira per Xina i Vietnam.
Tenen confirmats ja Xangai i Pequín,
i els hi faltava confirmar del tot del tot,
però quasi segur, Hong Kong, Macau i Ho Chi Minh.
Ho Chi Minh és la capital de Vietnam.
O si més no, potser no és la capital,
però sí que almenys és una de les ciutats importants de Vietnam.
Bé, aquest disc,
en la línia de l'anterior que es deia Control,
amb unes lletres, diguem,
on destaca un cert pessimisme social
pel món que ens envolti i tot això,
però també sempre amb un punt d'esperança
perquè encara que la cosa estigui malament pugui millorar,
amb diferents temes.
En aquest mateix que parlava del meu lloc,
que és el que hem tocat o posat,
és el de...
Parla de trobar un lloc al món
i és una metàfora de trobar una...
un estat propi.
Tenir un estat propi personal
i tenir un estat propi, diguem,
de tipus polític, no?
Va per aquí la cançó.
Al final en posarem una altra,
també apropiada pel Carnaval,
que és un regne així caòtic i desmalxat.
Molt bé.
Parlem de cosetes de...
Vinga, entrem en matèria.
Què esteu fent aquests dies
al Centre de Normalització Llingüística de Tarragona?
Jo encara diria més,
que estem fent ara mateix.
Ara mateix hi ha un grup d'alumnes nostres
que estan veient l'exposició aquella
de l'Avancem amb el Català,
que vam anunciar,
que està a la Delegació de Cultura.
Doncs aquella exposició,
hi ha visites guades
i ara mateix hi ha un grup nostre d'alumnes
que entre les 11 i dos quarts d'una
estan allà de visita
amb dos professors nostres que els guien, etc.
Hi haurà una altra visita com aquesta
divendres de la...
No, perdó, dimecres,
en versió de tarda.
Dimecres 13 hi ha una visita guiada també
per a la gent que li vagi millor
anar a la tarda
i llavors serà de 4 a 6.
a la visita.
Aquesta és una cosa.
L'altra,
amb tema esportiu i voluntariat
i tot això,
últimament estem fent
amb el Patronom Municipal d'Esports
ja fa uns quants mesos
que estem fent cosetes.
Vam posar en marxa
el programa de Mouta en català
que és el d'implantar el voluntariat
entre els usuaris
dels pavellons municipals.
Ja,
la setmana passada
vam fer presentació de parelles,
se'n van presentar 27,
però se n'han fet unes quantes més
i ara diguem que aquesta remesa
ja en són 32.
Doncs unes quantes d'aquestes
són gent
que s'hi he apuntat
via
vaig a la piscina
de no sé quin d'allò
vaig al pavelló
no sé què
a fer esport
i mira,
això que interessant
i la gent a part de fer esport
fa esport lingüístic
i mouen la llengua catalana
i practiquen en català.
Tota aquesta pràctica
quedarà, sens dubte,
reflectida
amb les qüestions,
les enquestes
que es fan regularment
de sociolingüística, no?
Tens un parell de notícies
de sociolingüística
que és aquella, per tant,
de la llengua,
home,
de l'ús de la llengua,
que sempre és allò
que ens porta al carrer
i fa goig d'explicar.
Sí,
fa goig d'explicar
quan és positiu.
Com que les que podem avui
ho són,
estarà bé.
A vegades la cosa és negativa
però avui no,
avui està bé,
són novetats positives.
Una,
que segons l'Eurobaròmetre,
i això vol dir
estudi europeu,
de la Unió Europea,
les dades sobre usos lingüístics
del 2012
de l'Eurobaròmetre
indiquen que,
atenció,
el català és la setena llengua
amb més nous parlants d'Europa.
De l'Europa dels 27,
que parlem de l'Unió Europea,
parlem de 27 països
que ens ho membre,
el català és la...
és el que parla,
el parla,
un 1,6
de la població d'Europa,
que això són molts milions,
d'europeus,
i, per tant,
és,
amb aquest nombre de balans,
és la setzena llengua
més parlada
a la Unió Europea,
per sota del suec
i del govern.
Però, atenció,
la setzena,
la setzena,
però,
si descartem
els que tenen el català
com a llengua materna
i els que l'han après,
i el català,
o qualsevol idioma,
en aquest Eurobaròmetre
també discrimen nous parlants,
gent que no té aquesta llengua
com a materna
però que l'ha après.
En aquest cas,
el català
és la setena llengua europea
que més gent està aprenent.
Per tant,
això ja,
davant només hi ha
l'anglès,
el francès,
l'alemany,
l'espanyol,
el rus i l'italià.
Totes elles,
llengües
amb una demografia
molt superior
al nombre de milions
de parlants.
Per tant,
de les llengües mitjanetes,
es considera mitjaneta,
el català té uns 10 milions
de parlants,
doncs això es considera
una llengua mitjana
en el marc europeu,
eh?,
en quant a la quantitat
de gent que la parla.
Bé,
la llengua mitjana
és la que està,
la que té més capacitat
d'atracció
i més nous parlants
i més gent que,
sense la llengua catalana
com a llengua materna,
la volen aprendre.
Bé,
si a algú
li interessen
més dades
sobre tot això,
eh?,
es poden trobar
a internet
fàcilment,
hi ha un bloc,
el bloc de
Nacho Sorolla,
que sociolingüista
explica bastant
en detall aquestes dades,
eh?,
insisteixo,
Nacho Sorolla,
busqueu Nacho
escrit en català
amb TX,
eh?,
com el Nacho
terres dels gossos,
doncs Nacho
a la catalana
i a la basca,
perquè en basc
també es diu així,
Nacho Sorolla,
el seu bloc,
el català entre les set llengües,
trobareu informacions
sobre això.
Totes aquestes informacions
que donem,
tots aquests titulars,
la setena llengua
amb més nous parlants
d'Europa,
són possibles gràcies
a les mil enquestes,
no?,
estudis,
quantitadius
que van sortint
i avui en se'n parles
d'una.
I aquesta,
diguem que és un balanç
europeu del 2012,
però aquest 2013
a Catalunya
es torna a fer
i és la tercera vegada
que es fa
una cosa que es fa
cada X anys,
és una enquesta
d'usos lingüístics
de la població.
És a dir,
no hi ha
vostè el parla
a l'anèstic,
no vostè
quan utilitza el català.
Això és una cosa
més específica
i dona uns resultats
potser,
diguem,
més interessants
per als sociolingüistes
i per a la prospecció
en el sentit
i la planificació
lingüística.
Aquestes dades
són importants
de cara a això,
a planificar
la política lingüística
que s'aplica
des del govern,
que es difon
des del Consolci
per la Neurologia
i la Língüística,
etcètera,
etcètera.
Doncs bé,
aquest 2013
es farà
una nova enquesta,
hi ha una novetat
metodològica
que fins ara
aquestes enquestes,
les anteriors
van ser el 2003
i el 2008,
per tant,
es fa cada 5 anys.
La novetat
és que ara,
a part que es faci
pel mètode tradicional
de telèfon
o presencial
que et truquen
a la porta
i et venen
a fer l'enquesta,
també hi haurà
l'opció
de fer-la
per web.
Això s'ha estat
provant
durant el mes
de novembre
i desembre
amb proves pilot
que han agafat
població
de 15 anys
en amunt
i han fet proves
per validar
que el sistema
per web
funcioni
i sigui correcte
i tot això.
Bé,
això ja s'ha comprovat
i ara,
durant el 2013,
per tant,
si us truquen
a casa
i us diuen
que són
de l'IDESCAT,
que és l'Institut
d'Estadística
de Catalunya
que us volen
fer una enquesta
sobre quan parleu
i deixar de parlar
usos lingüístics,
no us espanteu,
no és cap cosa rara,
no us vindran
a vendre
cap submarí
ni cap moto,
sinó que efectivament
és una enquesta
lingüística
que es fa
i durant aquest 2013
i, esclar,
se'n fan uns quants milers
perquè la cosa
sigui representativa
i es fan a tot el territori.
Si teniu la sort
que us la facin
per web,
doncs la podreu fer
còmodament
asseguts
amb uns quants
cops de clic.
Si us truquen,
aguantar telèfon
i l'orella que sua.
I si és en directe,
doncs bé,
obriu la porta,
convideu un cafè
a la persona aquella
i ara ja es responden
les qüestions.
Pausa
i fem màgia.
Atenció!
Si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
Fem ara l'arbre cafabra,
aquella secció quinzenal
dins el quart de català
en què parlem
sobre paraules
de modè vintage.
Sí.
Tot i que les que em portes avui,
no sé jo, eh?
No sé si encara
si hi han passat de moda
o si marquen una època.
Marquen època,
però ara les veurem.
És que no sé si marquen època.
Alguna sí.
A veure,
en aquest diccionari
tot són paraules
que han marcat època.
Sí,
però jo crec,
vaja,
així com allò del trasto
que em deies l'altre dia,
doncs dius,
home, sí.
Ara,
veurem quines...
Vinga,
com que això és un alfabet
i és un abecedari,
anem per ordre alfabètic
i abecedariós.
Molt bé.
Un ordre abecedariós.
ens toquen
la paraula que comença
per D
i la paraula que comença
per E.
La paraula que comença
per D és
Déu.
Déu.
Déu.
Déu n'hi do.
Quina paraula.
Doncs bé,
el nostre
ínclit i benvolgut
Vicenç Pagès
Judà,
que és el que ha fet
aquesta cosa
del diccionari Vintage,
explica
que diu que
Déu
és el personatge
més vintatge
de tots els personatges
aguts i per haver.
ni Doris Day
ni Fernandel
ni Antonio Machín
ni cap d'aquests
li fa ombra
a Déu
com a personatge
vintatge.
Però Déu no passa
mai de moda.
Sí,
i no,
depèn.
Sona sempre
una mica,
t'agafa com una mica
de cosa antiga,
no?
Això de parlar de Déu.
Parlen de Déu
la gent a partir
d'una certa edat.
Nosaltres no gaire.
Però,
en canvi,
sí que diu,
a veure,
això sempre ho veiem
com una cosa dels altres,
vull dir,
això,
igual que la mort,
Déu,
sempre cosa dels altres,
dels mossens,
dels mormons
i dels calvinistes
i dels constructors dredals
i tot això,
però Déu,
per mi no,
jo Déu no,
jo ara.
Però,
resulta que
és present a tot arreu
la història del cinema
des de les coses,
des de les megapel·lícules
del CCB de Mil
amb aquells efectes especials
quan apareixia Déu
amb llams i trons
i taules de pedra
i tot això,
o fins a la cosa hippie
del Jesucrist Superstar,
etcètera,
etcètera.
Però,
tot en tot,
el que dèiem,
la gent jove
no hi pensa gaire,
eh?
però,
en canvi,
la gent d'una certa edat
no es treu el Déu de la boca
perquè Déu és present
a moltes frases fetes
de qüestions
que gastem a tort i a dret.
Valga'm Déu,
si Déu vol,
que sigui el que Déu vulgui.
El Déu n'hi do és veritat.
Déu n'hi do,
Déu l'hagi perdonat,
està deixat de la mà de Déu,
quin ve de Déu,
totes aquestes coses
que la gent d'una certa edat
diuen.
algunes,
fins i tot nosaltres
que no som de només
una certa edat mitja,
també les diem.
Una certeta edat.
No som d'una certa edat,
sinó d'una certa edat mitjaneta,
també ho diem.
I,
qui no ha dit
que al Festival de Manicà
si hi havia tot Déu.
Això els que hi van
ho diuen.
Hòstia,
hi havia tot Déu.
Això ho diuen
els moderniquis,
els gafapastes
i els tots aquests.
Sí.
I com es diuen ara?
Els gafapastes,
els gafapastes.
Els gafapastes són uns
i després n'hi ha més,
no ho sé.
Ara no ho sé.
Bé,
tots aquests també són
dels que diuen
hi havia tot Déu,
hi havia tot Déu.
També,
aquesta gent també són els
que agafen borratxeres
de Caldeu.
És veritat?
Agafen borratxeres
de Caldeu
i tots aquests
tenen amics
que no hi ha Déu
que els entengui.
Doncs d'això,
tot això
són els exemples
que adueix
el Vicenç Judà.
I després hi ha
una altra moda
que és una mica
més ortera
i criticable
que és la que ara
tot allò
que la gent
utilitza com a intersecció.
Déu!
Oh!
Per què?
Influència del Oh My God
que apareix a les pel·lícules americanes
i que clar,
les doblen
i quan les doblen
que s'han dit
Dios!
Això,
ningú,
quan no està dins
d'una pel·lícula
no ho diu.
No ho diu.
Però com aquesta
n'hi ha moltes, eh?
Com aquesta,
perquè això
aquí té,
i llavors
en aquest sentit
sí que diu,
aquest és un sentit
una mica ridícul, eh?
Els hipsters,
aquests,
els gafapastes
són els hipsters,
ara es porta molt,
és el mateix,
però en terminologia moderna
ara es diu hipster.
els que nosaltres
en diuen
agafapastes,
ara són els hipsters.
No sé,
sí,
gent jove d'aquestes
mulleres gruixudes,
estil,
estil
Ghostwell
del Daniel Clouse,
aquesta estètica així,
de camisa de quadros,
la bossa
amb mandolera,
aquestes ullerotes.
Barba,
possiblement.
Eh?
Barba,
possiblement.
Sí,
barba és per d'aquestes
retalladetes i cuidadetes,
eh?
Sí.
I les nenes també
van amb ullerotes,
amb serrallets antics
i coses d'aquestes,
eh?
Fal dilleta de quadros,
tot aquest estètica hipster,
eh?
Doncs aquests són els que
van a venir càssim
i diuen que hi havia tot Déu,
també,
encara que no vagin mai a missa.
Bé,
i al final,
diu,
fins i tot,
el rotllo del Déu
serveix per reflutar
carreres en decarència,
com han fet la Madonna
o com la Lady Gaga,
que quan veuen que la cosa baixa
foten una cançó
en què apareixi Déu per allà.
Si pot ser
en un context una mica
escabrós,
perquè algun capellà
o algun bisbe
es protesti
i això automàticament
rellença la carrera de l'artista
per la via mística,
de la referència deística.
I,
finalment,
allò que dèiem al principi,
no pensem mai en Déu,
però quan portem uns quants enterraments
i tenim ja una certa d'amitjana
i comencem a tenir enterraments
a la motxilla,
comencem a tornar a pensar en Déu
i a dir,
Déu ens agafi confessats.
Molt bé.
L'altra paraula...
Doncs sí que ha donat de sí, Déu.
És o no és una paraula vintage?
Bé,
més que vintage
jo diria que és que no passa mai.
És no passa de moda.
Ja ho he dit,
és el més vintage
perquè sempre té presència.
I l'altra és
un embolic.
Amb la lletra tenim la paraula embolic.
Embolic,
que fa fort, no?
No el diu gaire,
hi ha embolic, eh?
No,
i ara ho explicarem.
Per què?
Embolicar té dos sentits.
Un,
que sí que l'utilitzem tothom,
que és quan emboliquem regals.
Això sí,
tothom embolica regals.
I ara que han passat unes festes,
més d'un i més de dos
han passat hores embolicant regals
i amb el millor que es pugui,
que quedi bé.
Aquesta és una que no es perd.
L'altra és el sentit negatiu
que té embolicar la troca
o embolicar-se i tal,
que aquest és el,
aquí és on hi ha el problema,
diu el Vicenç Pagés,
aquí tenim un problema,
ell diu,
la societat no es divideix
entre homes i dones,
entre rics i podres,
no,
la societat es divideix entre
els que lien i els que emboliquen.
i ara ja veus per on va la cosa.
El sentit d'aquest negatiu
d'embolicar la troca,
de m'he fet un embolic,
quin embolic,
embolic a cap a por,
tot això,
ara la gent està cedint
a la pressió del liar.
Liar, evidentment,
és castellà.
És una paraula castellana,
llavors aquí hi ha dos,
ella aporta dos arguments,
el fonètic no sona bé
en català liar
perquè és una paraula castellana
amb diptong
que en català queda com a coixa.
I l'argument semàtic
és que per què hem de liar-la,
si tenim una paraula
tan correcta i tradicional
i normativa
i correcta
i tot el que vulguis
que és embolicar,
en aquest sentit de
posar-se en problemes,
embolicar-se,
fer-se un embolic,
tot això és tenir problemes.
Diu, fins i tot
la gent que no sap
què és una troca
entén el concepte
d'embolicar la troca.
La troca és allò
del fil de llana,
allò és una troca.
Embolicar la troca
ve quan se't fan nosos per allí,
s'emboliquen els fils
del costurer,
s'embolica la troca,
la gent que no sap
què és una troca
sí que sap
què vol dir embolicar la troca,
vol dir complicar-se
les coses
i l'existència.
I fins i tot
parla de
els temps
s'emboliquen,
el temps també s'embolica
quan amenaça tempesta,
també podem embolicar-nos
en una conspiració,
ficar-nos en un embolic,
és a dir,
posar-se en problemes,
però fins i tot
el tema més habitual
en què sí que
té una certa
vigència
és el d'embolicar-se
en el sentit
de relacions il·lícites,
relacions sexosocials,
il·lícites,
això sí que és
embolicar-se,
i en aquest sentit
és ben viva la paraula
i,
per tant,
a més,
apareix
en textos
de poetes
consegrats,
però també
com Fuster,
com Espriu,
com Vida Llonga,
però també apareix
en cançons
de grups d'ara de moda
com fins i tot
des d'algunes Macedònia
fins a Macedònia,
grup infantil,
fins a un grup
com Setja,
que és un grup dur,
paraula,
doncs,
per tant,
podem continuar
embolicant-nos.
Molt bé,
ha donat molt de si
aquest...
Quin embolic.
No,
no,
que ha quedat molt clar.
Déu-n'hi-do
aquest arbre que fa arbre d'avui.
Escolta,
tanquem ara sí
el quart de català
amb algun apunt
novetats editorials
informàtiques.
Breus.
una gramàtica innovadora
per a la presentació.
Sí,
no,
però aquest és molt diferent.
Gramàtica catalana
de la A a la Z,
que com el seu nom indica
és una gramàtica
ordenada alfabèticament
en pla en diccionari.
Clar.
L'utilitat,
això per als,
diguem,
professionals de la gramàtica
és útil o pràctic,
però és sobretot
pensant en el no professional,
en els alumnes
que volen saber
una cosa concret
i un concret,
la manera de consultar
aquesta gramàtica
que està ordenada
alfabèticament,
però no té cifes dades,
has d'anar a l'índex,
buscar el concepte
que tu vols saber,
no sé,
ser trencada
o majúscules
o no sé què,
o l-geminada,
accent diagrític,
vas per l'índex
i l'índex
te remet a l'entrada
i llavors això està
posat en plan
bastant fragmentat
al tema concret.
Això fa que segons
quins temes de gramàtica
s'hagin de fragmentar
en diferents fitxes,
etcètera,
però bé,
tot té el seu espai
i el seu espai.
És pràctica,
el centre la tenim
i els alumnes
la utilitzen.
La tenim allí al coc
perquè l'utilitzen
i l'utilitzen.
La referència seria
Mas i Vilagrassa,
gramàtica catalana
de l'Ala Z,
publicat per l'Abadi de Montserrat.
Sí,
a més té un preu raonable,
home,
és un bon totxo,
grosset,
mira foli,
manejable,
però no pesa molt,
ni massa,
ni molt ni massa,
pesa,
però no massa
i està bé.
I l'altra cosa,
hi ha una última coseta,
és el balanç
de Sof Català del 2012,
avui va de balanços,
ja ho veig,
ja ho veig.
Home,
estem a principi d'any,
són cosetes que ara
en els seus 20 programes
de més èxit,
resumidament,
Sof Català del 2012
diu que la gent
s'ha descarregat
des del seu web
826.151 coses,
826.151
descàrregues
de programària en català
i 24 milions
de pàgines vistes.
I a més...
Sona bé,
jo no sé si comparativament
és més o menys,
però sona bé.
Però atenció,
cal recordar que no només
des de Sof Català
es baixen programes,
també es poden baixar programes
des d'altres webs,
des de fins i tot
els webs de Microsoft
que tenen els seus pedassos
de català,
vull dir,
no tothom baixa només
des de Sof Català,
però Sof Català
és potser el principal.
Els programes més baixats,
el més baixat de tots,
el LibreOffice,
seguit del catalanitzador
per al Windows,
després Firefox,
OpenOffice,
traductor de Sof Català,
el GIM,
corrector ortogràfic de català
per a l'OpenOffice,
Abast,
l'antivirus més baixat en català,
Adobe Reader,
ara ja en català
tots els temes de l'Adobe,
el WinRAR,
després paquets d'interfície de català
de productes Microsoft,
n'hi ha uns quants aquí,
el de l'Office,
el de Windows 7,
el del Windows XP,
que aquests hi ha gent
que se'ls baixa des del web de Microsoft,
després hi ha el VLC
que és aquell reproductor
bastant de moda
que tothom utilitza,
si aquí el teniu,
l'utilitzeu aquí,
el VLC és un reproductor multimèdia
d'aquests que et reconeix
qualsevol format
i que va bé per tot
i està en català.
PDF Creator,
per fer-te PDFs,
paquet d'Explorer,
fins i tot l'Explorer
i el posteri en català,
el paquet de Microsoft Office
2003 en català,
Audacity,
un altre programa,
aquest és un programa
d'edició d'àudio,
també ho feu anar per aquí,
i està en català,
i l'últim és un altre paquet
d'aquests de l'Office.
Bé, això són
els 20 productes
més descarregats
del 2012,
des de softcatalà.org.
Un orca.
Ens ha sortit rodanet
el quart de català d'avui
per positiu, no?
Tot eren bones notícies, tu.
Bé, perquè com que estem de carnaval,
les desgràcies ja vindran
per la quaresma.
Setmana que ve és quaresma, no?
Ara farem un programa
tot de coses xungues i grises.
Doncs quasi que jo no vindré.
I tristes, coses tristes.
No, doncs ja vens tu
quan t'obri un micròfon
i vés dient.
Va, ja vindré, ja faré jo sol.
Acabem amb el caos dels Deb, no?
Sí, tornem, com he dit al principi,
un tema carnavaler,
una cançó,
si el disc es diu
La perfecció del caos,
la cançó que hem tirat per acabar
és Regne el caos,
perquè és el que es tracta
aquests dies de carnaval.
Regne el caos
i d'això parla
l'última cançó d'avui,
que és la número 11
d'un disc en D12.
Enric Garriga,
com sempre, moltes gràcies,
bon cap de setmana
i fins divendres.
I divendres més.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.