Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
al matí de Tarragona Ràdio.
Mai m'havia fixat, Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tot.
Aquesta sintonia tenia com a lletra, i parlen en italià, no?
Això és italià, aviam, Lluís.
Home, és...
Just a veure ara ha parat de parlar, no?
És un sampler, és un sampler d'una pel·lícula.
Sí, sí, sí, sí, semblava, però en Mira no m'havia fixat mai.
Potser no l'havien deixat sonar tant com a...
No, no ho sé, no ho sé.
Sí, no, sí, sempre sona una miqueta aquesta veu.
Com que és una veu així mutejada i tal, doncs queda estranya.
Està molt bé, això dels samplers...
Jo recordo que fins i tot algun dia t'havíem arribat a samplejar.
A mi, tu, tu, tu, a mi, no cal que...
Un dia ho buscarem.
Hi ha un rap que em vas fer de fragments samplejats meus.
Un dia ho buscarem.
Lluís, ens hem de posar...
No ho busquis ara, però un dia ens hem de posar com a meta
trobar aquell rap que li van fer a l'Enric Garriga
amb trossos de la seva veu.
Bueno, trossos, eren un humàtopeig.
Paraules.
La veritat eren un humàtopeig.
Sí, és veritat, és veritat, és veritat.
Ara no em surt.
Quin fallo.
Ara no em surt.
Enric, programa 440.
Bonic, no?
Sí.
Això és el nom d'una revista de música clàssica en català, la revista.
Saps per què és la 440?
Sí, és el tempo en què jo afino la guitarra.
És el d'allò...
La tessitura, la tonalitat.
La tonalitat en què s'ha afinat la majoria d'instruments.
En la 440.
Almenys els de corda.
Sí, sí.
Almenys les guitarras, els baixos i tot això anem amb 440.
Exacte.
Comencem parlant de música i escoltem música.
Vinga, va.
Vinga, va.
Enric, una bateria, un parell de guitarres, no?
Sentit per aquí.
Sí, i un baix.
Un baix.
En aquesta no hi ha veu.
No, és instrumental.
És un instrumental, però el posem perquè forma part d'una banda sonora d'un espectacle teatral
basat en poemes de les cellers.
i com que justament ara en aquest moment s'està fent o està a punt de començar el vermut
poètic dedicat a les cellers que es farà ara a la Biblioteca Pública de Tarragona,
doncs per això hem començat aquest programa posant aquest instrumental d'aquesta banda
sonora que al final en posarem una altra amb lletra i tot, que és un poema de les cellers
cantat pel cantant d'aquesta, que és la Maybe Tomorrow Band, i l'espectacle era un espectacle
que es deia potser demà.
L'espectacle es deia fa uns anys, però el disc no es va publicar fins l'any passat.
Com es diu la cançó?
La cançó es diu Rasca, l'Ulu.
No, la cançó es diu Rasca, l'Ulu, i concretament aquesta no és cap poema de les cellers,
però sí que tot l'espectacle estava basat en poemes de les cellers, diguem, de la seva
vessant més carnal, per dir-ho finament, carnal, del menjar i beure i posar i treure.
Una de les vessants del Vicent Andrés Estelles, i de fet comencem parlant d'ell perquè
Déu-n'hi-do l'homenatge que li està rendint, seria correcte, no?
Sí, sí, sí, retent, sí, retent, rendir homenatge, rendir homenatge gaire catòlic.
Per això, per això, doncs, retre homenatge, li està retent homenatge.
Tarragona ret homenatge a Vicent Andrés Estelles aquest mes de novembre, dintre de la Tarda Literària,
i els actes van més o menys des del 20, no, des del 8 de novembre, que es va inaugurar l'associació,
Vicent Andrés Estelles, cronista de records i esperances, i es podrà veure fins al 2 de desembre,
a l'antiga audiància, a l'entrada, allà on hi ha els arts amb els vidres,
allí hi ha tota l'exposició, molt recomanable i molt documentada.
També hi ha una bona mostra de llibres de l'autor, igual que mostra de llibres hi ha
a la Biblioteca Pública de Tarragona, també es podrà veure fins al 2 de desembre,
i si la setmana passada hi va haver aquelles conferències, la ruta literària, l'acte teatral i tot això,
aquesta setmana, diguem que el gruix dels actes es concentra en aquesta quinzena central del mes, d'acord?
Aquesta setmana, a dilluns, hi havia una conferència sobre poesia d'estellers a la Biblioteca Pública,
i ara, avui, l'acte principal d'avui és un vermut poètic amb lectura en veu alta de poemes de Vicenten des Estellers,
alguns d'aquests poemes cantats pel cantautor Xavier Marcos,
i el gruix de l'acte serà aquest vermut poètic, que serà una lectura de poemes,
d'una selecció de poemes, en què participen tota una sèrie d'entitats tarragoners
relacionades amb les lletres, amb la literatura, etc.
Tarragona té relació amb Estellers per moltes coses,
ja ho hem anat dint aquests dies perquè hi va passar aquí la seva nit,
el seu viatge de noces, perquè tampoc li caia gaire lluny,
i devia venir unes quantes vegades.
Efectivament, la Facultat de Filologia Catalana de Tarragona
és un dels poetes que, així com a vegades hem explicat,
que des de la facultat els estudiants vam sortir amb una versió manifesta
cap a l'autor de Palafrugell, de la mateixa manera vam sortir
amb una gran devoció per aquest poeta, impulsat pels nostres professors,
per Jaume Obedal Alcobé, que era un gran divulgador,
i no sé si eren amics o no, però Jaume Obedal Alcobé,
que va fer el seu mestratge entre unes quantes generacions
de filòlegs tarragonins, ens va inculcar a nosaltres,
a través dels seus decebles, que abans els nostres professors,
la Montserrat Palau i totes aquestes generacions,
han inculcat ja des de l'institut i des de la universitat
el gust per les tallers, i som molts els filòlegs formats a Tarragona
que tenim una flaca, una cadència, i ens agrada molt.
Per això, l'estiu passat també hi va haver ja,
com que tot l'any és l'any estallers,
doncs ja l'estiu passat hi va haver,
dins dels actes de l'estiu de l'Espai Jove a la Palmera,
hi va haver un homenatge també a Estaller,
que ja en vam comentar al bloc d'un quadre català,
i avui hi ha aquest acte en què participen,
lògicament si ho expliquem és perquè una de les entitats
que ho organitza i que hi participa molt activament
és el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
que els nostres alumnes llegeixen precisament
una selecció de poemes dels de l'autor de Burgessot
dedicats a Tarragona.
Llavors, hi ha alguns alumnes meus
i jo els he entrenat perquè els hi surt dir bé i tot això,
i els he explicat els poemes perquè sàpiguen de què parlen i tot això.
Participen, bé, a l'acte hi participen un munt d'entitats,
i presideix l'acte i fa la presentació
al delegat territorial de cultura de la Generalitat,
el Jordi Gràs, i la presentació de l'acte i conducció
el farà la directora del Centre de la Rosa Maria Ibars.
I participen alumnes del Centre de Normalització Lingüística,
alumnes de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona,
alumnes de l'Escola de Lletres de Tarragona,
membres de l'ONCE,
el cantautor Xavier Marcos en poemes musicats,
intervingarà un parell de vegades,
estic llegint els participants en l'ordre en què intervindran.
Després de la primera part musical,
continuaran els membres del Club de Lectura de Poesia
de la Biblioteca Pública,
els professors del Departament de Filologia,
que són els que ens van inculcar el gust
i l'afició per a Estellers,
els socis de l'Òmnium Cultural,
i encara l'acte,
un poema molt famós,
que és el Maclame a tu,
del Vicent Andrés Estellers,
amb la versió que ja en el seu moment va musicar
Ovidi Montlló,
que també va ser un gran divulgador
amb el disc dedicat a Estellers.
Gràcies també al disc de l'Ovidi Montlló,
a Catalunya va ser molt més conegut a Estellers.
I bé, això comença just ara,
d'aquí a pocs minuts,
a la Biblioteca Pública,
i doncs durarà fins a dos quarts de dues.
Encara som a temps d'anar ràpid, ràpid.
No podem fer la transmissió en directe,
perquè, clar, durà un hora i mitja.
Clar, és veritat, és veritat.
I encara, diguem, això serà el penúltim acte,
i encara quedarà un últim acte de gruix la setmana que ve,
el dijous que ve,
al local de la colla jove del Sigues de Tarragona,
hi haurà un acte que es diu Celebrem-ho amb lletres,
en què comemora el Vall de Diables de Tadona,
que està de 30è aniversari,
doncs farà també un acte dedicat a Estellers,
en què els diables llegiran poemes
de l'autor de Borgesot,
que també tenia el seu costat diablesc, aquell home.
Déu-n'hi-do.
Això, pel que fa als actes de l'homenatge
a Vicent Andrés Estellers,
ja finalitza, ja culmina, Enric,
les activitats amb aquest jous?
A Tarragona, sí,
a Tarragona, amb el tancament de les exposicions
el 2 de desembre,
culmina això.
Però diguem que l'any estelleix és tot l'any,
i si ve aquí a Tarragona,
doncs ho hem concentrat ara en aquest últim trimestre,
i tot aquest mes hi ha tota aquesta sèrie d'actes,
que està molt bé,
doncs al País Valencià
i en els llocs claus de la seva biografia,
evidentment a Borgesot i a alguns altres,
doncs això és com l'any espriu,
que també estem celebrant en guany, etcètera.
Porten ja tot l'any fent activitats.
Aquí a Tarragona ja ho tanquem ara,
però suposo que a Borgesot
haurà de tancar quan s'acabi l'any.
Molt bé.
Una cosa que ens queda més a prop de casa,
si hem de parlar,
la setmana passada,
mira, de fet ens visitava
algun voluntari lingüístic.
i en guany farem una...
Aquesta setmana hi ha festa.
Demà, eh?
Concretament demà es fa a Barcelona
una festa pels 10 anys del voluntariat lingüístic.
Aquesta festa es fa a la fàbrica Moritz,
i per tant és una festa
en què hi haurà animació,
hi haurà beguda
i hi haurà unes quantes coses.
En aquesta festa és una festa
dels 10 anys del voluntariat lingüístic
a tot Catalunya.
S'organitza, diguem, des de dalt,
des de l'apartament de Cultura,
que és el que ens engloba
la Direcció General de Política Lingüística
i els centres de normalització lingüística.
Aleshores, els 22 centres
de normalització lingüística
que hi ha a Catalunya,
de cada centre hi anirà una parella
en representació,
i allò se'ls farà un homenatge i tal,
i hi haurà activitats, diguem, entretingudes.
L'acte el dirigirà el periodista Jordi Puntí,
el de l'ànima,
el programa ànima habitual
de programes culturals i tot això.
Hi haurà la intervenció
de la Always Drinking Marching Band,
que és una banda de...
el que s'han dit una street band,
és a dir, una banda de carrers
que em sembla que a Tarragona
els hem vist al Festival de Dixi,
però vull dir que són versàtils
i toquen moltes coses,
i aquests animen molt bé
qualsevol cotarro.
Qualsevol cotarro no s'ha de dir.
Festa.
Sarau.
Un sarau.
Un sarau voluntari.
Un sarau lingüístic.
I també hi ha uns altres
que animen la cosa
que són els Demordimers,
un grup de teatre,
no sé què dir,
si són de teatre o són còmics o què són,
perquè jo els he vist
principalment acompanyant el Pau Riba
amb muntatges dels seus molt divertits,
en què li posen coreografia
i xorollets i coses molt divertides
a les cançons i els recitals del Pau Riba.
I aquests també interviniran,
faran un sketch de la parella lingüística.
I això ha de ser,
això segurament serà molt divertit.
Tot això es fa demà a la tarda
a la fàbrica Moritz,
evidentment, clar,
això està a Barcelona.
I és a un quart de set de la tarda.
De Tarragona,
que hi va una parella?
Sí, de Tarragona,
doncs hi va la directora,
el tècnic del voluntariat,
em sembla que també anirà
el president del Consell de Centre
i, evidentment,
una parella nostra,
una parella voluntària.
I allí també se'ls eduven
algunes sorpresetes més
d'aquelles que faran
que la gent que hi vagi
s'ho passi bé
i en tingui un bon record.
No les desvetllem totes.
No, no podem dir encara.
De la festa dels 10 anys
passem als 100 anys.
Sí, això és més llarg,
més llarg de temps,
però més fàcil d'explicar.
Enguany s'ha commemorat
tot l'any també
el centenari
de les normes
d'ortogràfiques
de Pompeu Fabra,
enguany tot l'any,
hi ha hagut una sèrie d'actes
i tot això
clou, es tanca,
diguem, l'acte oficial
de cluenda d'aquest centenari
serà el dia 26 de novembre,
que em sembla que és dilluns
o dimarts que ve.
I això es farà
en un acte amb un protocolari,
solemne, etcètera,
al Palau de la Generalitat,
a les 7 de la tarda,
que és l'hora dels actes
oficials potents i protocolaris,
tot això, dimarts,
dimarts 26.
I això, evidentment,
és amb rigorosa invitació
i és un acte, diguem,
això, protocolari,
amb invitació
per a les petums de la llengua,
diguem, i les institucions,
l'Institut de Estudis Catalans,
tot això.
Però, diguem que potser,
encara, això ho hem de lligar
amb les altres normes,
que són les normes de Castelló,
que justament aquest cap de setmana,
dintre d'aquests actes del senyorari,
comencen,
fan com un encabalcament,
les normes de Castelló,
les normes de Castelló,
són l'adaptació,
diguem,
als dialectes valencians,
de les normes
de l'Institut de Estudis Catalans,
avalades per l'Institut de Estudis Catalans,
reconegudes,
vull dir,
aquí no hi ha cap conflicte de cap mena,
sinó que és les normes de Castelló,
són de l'any 32,
n'estan molt orgullosos,
per això,
doncs,
a la ciutat de Castelló
se celebra especialment tot això,
i,
justament aquest cap de setmana,
com a inici de la celebració
i de la commemoració,
hi haurà un cap de setmana
potent d'activitats,
sobretot a Castelló de la Plana,
promoguts per Castelló per la Llengua,
que és una plataforma,
clar,
això són normes de Castelló,
vol dir això,
es van redactar allà
i per això ho commemoren molt.
Hi haurà,
fixa't tu que fan unes coses
semblants a les d'aquí,
dissabte hi haurà un vermut poètic
amb la Isabel Clara Simó,
l'escriptora del Coi,
presentant la seva última novel·la,
també hi haurà una,
demà,
no, perdó,
el divendres hi haurà
una xerrada inaugural
de Vicent Pitarch,
que és el delegat a Castelló
de l'Institut d'Estudis Catalans.
El Vicent Pitarch
és un filòleg,
diguem,
valencià,
és el delegat
de l'Institut d'Estudis Catalans
a Castelló
i ell pronunciarà la conferència
a l'Escola Valenciana
Fundament de Demoracions.
Bé,
hi haurà tota aquesta sèrie d'actes
que es poden veure
a internet fàcilment,
buscant normes de Castelló
i trobareu de seguida.
I m'ha fet així això,
doncs,
que també fan vermuts literaris
amb l'escriptora
i aquí diu
que ells conviden el vermut
i que hem d'anar
a fer preguntes
a l'escriptora.
Vinga,
també hi haurà
una obra teatral,
d'una comèdia
que farà un espectacle teatral
basat en textos
de veus femenines.
També intervindrà
el cantautor de xat
i la Feliu Ventura.
Vull dir que això
dels vermuts literaris
funciona.
Funciona,
funciona.
I es fa per aquí i per allà.
I això és, doncs,
aquest cap de setmana
a tots aquests actes
i a escoltar el Feliu Ventura també.
Com un dels actes finals
del centenari
de les normes de Fabra
i inicial
de les de Castelló.
Molt bé,
i acabem aquest repàs
a l'agenda,
per dir-ho d'alguna manera,
amb una conferència
que, de fet,
en veníem parlant ja
a l'anterior hora
perquè centravem
una entrevista
amb la sisena setmana
del còmic
que se celebra
encara fins dissabte
i tenim un dels actes,
doncs,
aquest dijous,
si no m'equivoco,
sí, no?
No, dissabte.
dissabte, jo en destaco
el que ens toca més a prop
que és el tema
del còmic i el català.
La llengua catalana
en el còmic,
doncs, dintre dels actes
de la setmana del còmic
hi ha una conferència
sobre còmic en català,
Roc Roca,
que és un personatge
de Cavallfort
i que, a més a més,
l'autor és Lluís Albert
i és un autor de valls,
vull dir que el tenim a prop.
I ell farà una explicació,
explicarà com és el procés
de creació
des del concepte inicial
fins a que això
explica el Cavallfort.
Deixa'm, però,
que faci un petit apunt.
ara que parlàvem de Fabra
i tot això,
cal recordar que des de dilluns
i fins avui
s'està fent
a la Universitat
Rovira i Virgili
el quart col·loquia internacional
de lingüística
de Pompeu Fabra.
Vull dir, ara mateix
s'està fent això
que també lliga
amb les normes
de l'Institut d'Estudis Catalans,
que ell és l'autor.
Doncs bé, tot això,
aquesta setmana
tenim carregada
de lingüística,
de filologia,
de poesia
i també imatges
i còmic en català
diguem que potser seria
la cosa més moderna
de tot això.
Ben atapeïda d'actes.
Enric, fem una petita pausa
i de seguida tornem.
Atenció!
Si disposes
d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
Ajuda'ns.
espectultura perd-te-o.
Ara no em surt.
Una mica escatològic aquest rap,
aquest hip-hop.
Però molt català.
A més, entona el meva culpa...
Jo no Guai fer això.
Per això dic tentona la meva culpa
perquè..
vaig ser una mica l'artífec.
I m'ho dius en mi conyadra a la cara.
I t'ho dic tu...
Sobra'ns veuen.
Qui no volgui pols que no vagi a l'era.
I això és pols arsiana, doncs!
Pols arsiana.
Estic sideral.
Aquest era el famós rap, però això
jo no ho vaig dir així mai tot, això són trossos
retallats, el sampler.
Un servidor que
aquell dia devia tenir poca feina
o ressaca
va dedicar-se a destripar
un quart de català de dalt a baix,
una de les edicions del quart de català
i d'allà van sortir diverses paraules.
Amb una sola? No sé si va ser una o diverses.
No pot ser que digués tot això amb una sola?
No, igual van ser diverses.
De dos o tres mesos?
De dos o tres mesos. O de dues o tres temporades.
Vinga, Enric, hem de parlar
de novetats editorials informàtiques.
Deixem el sampler aparcat
i el tornem a fer uns.
Havíem dit que això del còmic era més modern.
Doncs hi ha coses més moderns que el còmic,
perquè el còmic encara és una cosa que es va inventar
a l'època del paper.
Ja comencen a sortir còmics interactius,
també, per a tabuletes i...
D'això parlarem, precisament.
Ah, mira, doncs...
D'això és que... Mira, l'au a l'esclavada.
Precisament, l'app de la setmana
és una que es diu Els contes dels nens
i justament va d'això.
Va d'això.
Diu, és una aplicació educativa.
Clar, si són contes per a nens,
és educativa, clar.
És educativa i, atenció,
hi ha una selecció de pel·lícules,
àlbums il·lustrats i llibres de còmic.
Precisament.
Ho tenim tot aquí.
Tot de qualitat, per a nens d'entre 0 i 12 anys.
I això és la típica aplicació aquesta
per als Androids i per als Àpels.
Els que siguin de la Casa de la Poma
ho trobaran a la botiga de la Casa de la Poma
amb el títol en castellano, eh?
Diu, Los cuentos de los niños.
Ah, però és en català la aplicació?
Sí, sí, l'aplicació funciona en català
i te la pots configurar.
El que passa és que allí en l'Apple Store
com ho sona sent...
Lo tenemos de buscar, no?
Sí, però, a veure,
s'ha de reconèixer l'Itunes i tot això.
Ara ja està en català, eh?
L'interfície de l'Itunes i això ja està en català.
Els ha costat molt, però ja hi és.
Però bé, doncs a l'Apple Store
es veu que encara no.
A veure, què fa aquesta aplicació?
Los cuentos de los niños.
Una aplicación educativa con películas,
libros, ilustrados, historia
y cómics para niños padres y profesores.
Barcelona Multimedia, gratuïta.
Barcelona Multimedia és una de les fàbriques
de jocs de quan es feien CD-ROMs i tot això.
Els Oti Jocs.
És veritat.
Els jocs de l'Otel Bruixot
i molts jocs d'aquests.
I jo, allà al centre de normalització,
els hem tingut
i els hem...
Ostres, quan això la gent hi jugava més,
això doncs estaven de moda
i els nens hi jugaven.
i vull dir que els pares que venien allà
els miraven
i potser després els compraven
i a les botiques es troben...
Ara tot això del CD-ROM
ja ha passat a la història
i tot va en línia
i tot va en funció,
en forma d'App.
Doncs mira, aquí es poden llegir
llibres il·lustrats i còmics,
veure les pel·lícules fora de línia.
O sigui, te pots baixar,
te fixi en tu que te pots baixar
la pel·lículeta
des de l'aplicació,
te la baixes amb el catxarro,
sigui un telèfon espavilat
o sigui una tauleta espavilada,
però és important que sigui espavilat,
si no no val, eh?
No, no anirà, no.
I doncs això, clar,
imagina't tu la canalla
que bé s'ho passarà...
Mama, me baixo una pel·lícula
aquí a la tauleta aquesta
i me la miro.
A més, ells són capaços
de baixar-se ja directament
l'aplicació.
Ah, sí, sí, eh?
Mama, com és que no tens
l'aplicació dels contes?
Exacte, amb dos clics
entren a la botiga de la Poma
o del Robotet
i es baixen l'aplicació.
Sí, després diu
que també hi ha mostres gratuïtes
de llibres,
de tots els llibres i pel·lícules
que hi hagi disponibles en català,
també una selecció
de pel·lícules i llibres educatius
amb valors
creada per pares i professors.
Vull dir que aquí
ja m'ha de professorat, eh?
Per fer això
que sigui pedagògic i tal.
I, evidentment,
doncs això,
les famílies que estan
absolutament apantallades
i digitalitzades
que tot ho fan via pantalla,
que ja no es parla encara ara,
sinó que ho fan
amb els dits
a través de la pantalla,
doncs a l'hora d'anar a dormir
també podran fer
allò dels contes d'anar a dormir
que abans explicaves oralment
als fills,
doncs ara se'ls explicaran
posant els ditets a la pantalla.
I tot això,
gratuïta, naturalment,
de les apps de la setmana.
Això és del Gencat, eh?
Aneu al web del Gencat,
llengua catalana,
i app de la setmana
hi trobareu això.
I encara, per acabar,
una nota una mica frívola,
però que també lliga
amb una de les peculiaritats
i façanes.
I això ja ens encarrila
cap a la cançó que posarem,
que és un poema de l'Esteller,
és el vessant carnal
de l'Esteller,
que dèiem, eh?
La seva passió
pels palais senzills de la vida,
com el menjar
i el beure
i el posar i treure, eh?
Doncs,
els estudiants
de quarta filologia catalana
han fet un calendari
que es diu
Apel per la llengua.
I, esclar,
jugant amb els
no tenir pels de la llengua,
tot i això,
surten despullats.
Perquè Apel,
en català vol dir,
anar despullat.
i això ho fan
per pagar-se el viatge
de fer de curs.
I també aprofiten,
doncs,
per fer
una defensa
i una reivindicació
de la llengua catalana
davant dels atacs legislatius
que s'hi estan produint
i també
aprofiten
per reivindicar
tradicions.
I cada pàgina,
cada pàgina del calendari,
doncs,
les fotos que hi apareixen
són els estudiants
despullats,
però
fent postures
de
quadres,
quadres,
diríem allò,
quadres típics,
no?
o relatius a coses
de la cultura popular
com són
una castanyada,
una calçotada,
festes majors de poble
i aquest tipus de coses
són les que apareixen
a les imatges.
Tot això
també ho hem posat
en un Facebook,
si ho voleu veure
els que sou del
Facebook aquest
podeu veure-ho
al web,
doncs,
busqueu
Quart de Filcat,
eh?
Quart de Filcat,
clar,
de Filologia Cat,
doncs,
Quart de Filcat
de la URB
trobareu aquest blog.
Ah,
i a més donen premis,
sí,
si te comparteixes això,
el teu humor,
el teu,
Facebook,
eh?
Doncs,
hi ha un...
que regalen alguna cosa,
sorteixen,
sí,
sorteixen coses.
Doncs serà qüestió
d'entrar-hi i buscar.
I també es pot comprar
el calendari,
evidentment,
que ho fan per guanyar
quartets i llavors
des d'aquí al Facebook
ja trobareu l'adreça
de correu on participar,
on fer el donatiu
per demanar
que t'enviïn
el calendari.
Molt bé.
Què més, Enric?
Doncs ja està,
acabem amb els tallers
amb una cançó
basada en un poema seu
que es diu La platja,
és una escena onanista
d'un senyor
cap a la platja
i veu una xica.
I és un poema
d'estellers
que, doncs,
des d'aquí fem
el nostre
vermut poètic
cantat.
ara farem una...
brindarem amb els gorts d'aigua,
si vols.
Brindem.
Vinga, Enric,
que vagi bé.
Gràcies.
M'he estorbat, avui,
m'he estorbat, avui,
mirant el cos,
des del meu llit
d'una jove a la platja.
He retornat
a la meva inventesa,
del barcoqués
i de d'exas
d'ortiu.
He estat feliç,
immensament feliç,
he rescatat
la meva adolescència,
amb rosca màmica,
mirava la sorra,
compacta i bruda,
de darrada gràcia.
Molt estimat,
molt més desitjat,
en arribar
a aquell delit
suprem,
amb els darrers
sentir caure's
més,
amb gotes grans
i calentes
l'esperma,
no he lamentat
el que he fet.
Contemplava
amable el cos,
dura imatge
invencible,
i he retornat
amb l'altra mà.
I el meu
alta,
el meu alta,
el meu alta,
el meu alta.
l'Acqué,
l'Ai,
рашi,
l'olutions i metten upon
l'Ai,
ai,
ja.
i lConnell,
lyonda,
lособ 세,
lphalt,
l waveform
al明白 d'al 기
Gràcies.