David Serra, bon dia
Bon dia
Que anem al cinema
Home, jo crec que sí que toca anar-hi al cinema
però segur, eh?
Perquè podem aprendre moltes coses
Està molt bé, eh? Aquesta setmana
Sí, a mi m'ha preguntat el Miquel
ara quan anem a anunciar la secció
diu, preguntem-li al David si ja es nota a l'estiu
en el sentit de si baixa la qualitat
i la quantitat de pel·lis
Bé, això no hem parlat
El problema de cada any, i això ens ha passat
Bueno, generacionalment
el cinema de l'estiu sempre és un cinema
més abocat a la part
diguem-ne
Espectacle, distracció, comercial
etc. O sigui, familiar
un cinema més familiar. Però ara està ben fet
aquest cinema, no? Clar, el problema
és que moltes de les pel·lícules
ho parlàvem abans, parlant de la pel·lícula
de Violeta Parra, que aquí no arriba a la carterera
però això ha sigut un mal endèmic que ens ha
acompanyat al llarg de tota la vida cinematogràfica
a les províncies de Tarragona
O sigui, poder disfrutar
d'un determinat tipus de cinema
que realment
aporti més enllà dels valors
d'espectacularitat,
lúdico, festivos,
doncs trobar-te
pel·lícules que realment
tinguin aquesta capacitat
d'anar molt més juny, és complicat.
No és apropiat parlar d'aquest tipus de cinema
a l'estiu.
A l'estiu. Tota manera, sí que és veritat
que ja fa molt de temps que es diu
pel·lícula crispatera a l'estiu,
familiar, una mica per no fer funcionar
les neurones, però és que estan com
ben fetes, tot i així.
Si no li demanes res més...
No, no, no, jo amb això m'he tornat
una mica, com t'ho diria,
acomodatíssim, des del punt de vista
que a la sala cinematogràfica
realment moltes vegades
jo a la pel·lícula la demano
que em faci passar una bona estona,
que em distregui,
i a l'hogar, doncs,
realment disfruto d'aquest altre tipus
de cinema alternatiu
i no tinc, especialment,
com t'ho diria jo,
si ho veig amb una tableta
o ho veig a la pantalla del televisor
o ho veig a l'ordinador,
les mancances hi són,
un intenta arreglar-lo
de la millor manera possible,
però la immersió per mi
des de la pupila a la pantalla
és la mateixa.
Vull dir,
amb bona companyia o sense,
el cinema que conta històries
doncs no necessita
d'un entorn particular.
Una miqueta el fetichisme
que tenim els cinèfils,
que a veure, que és real,
són fetichistes de mena,
però un també sap
que això està canviant,
ho heu parlat moltes vegades,
estem en un tipus d'entreteniment
que està partint d'una mutació
molt espectacular
i molt radical també.
O sigui,
avui en dia
penso que
les sales cinematogràfiques
són grans parts temàtiques
d'un determinat tipus de cinema
majoritàriament hollywoodense.
No sé si és l'opció
o l'elecció,
però ens podem posar
moltes vegades
com vulguem
o ens hem de reinventar
el negoci
i crear
el nostre
petit espai
de cinema particular,
el cine club,
o realment sabem
que les sales comercials
ens donaran
el que ens donaran.
Però bueno,
ara direm un altre topicazo.
Star Trek
s'ha de veure al cine, no?
A veure,
està feta
per veure's al cine.
Tot i que
són pel·lícules
que jo t'ho dic molt sincerament,
si tens un bon sistema
de so
i una bona pantalla,
no és el mateix, eh?
Jo sempre puc dir
que el cinema
espectacular
a l'americana,
i estem parlant
del J.J. Abrams,
que és el pare d'aquest cinema
de soroll,
estrépid
i, bueno,
el cinema espectacle
per antonomàcia,
ho ha fet
per aquest tipus de sales.
Bones butaques,
crispeteros
i a xalar
amb una franquícia
que francament
pinta molt bé.
Pinta molt bé
aquest segon viatge
de l'Enterprise,
Star Trek
i l'Oscuritat,
i que és un retrobament
per tots els fanàtics
de la sèrie,
de les primeres
de la sèrie televisiva,
que va ser
llargues temporades
disfrutant
dels vulcanians,
del Doctor Creek,
del Mr. Spock,
etcètera,
i que penso
que amb
molt de talent
han aconseguit
capturar
l'essència
de la sèrie
i traspassar-la
de la gran pantalla.
Doncs anem a escoltar
el trailer, home,
a veure com sona això.
Crees que no puedes
equivocarte?
però les decisions
que tomes
poden fer
que tu y el personal
a tu mando
muera.
Yo creo
en ti, Jim.
la oscuridad
está cerca.
Puede ser
solo el principio.
¿El principio
de qué,
señor Kirk?
La guerra total.
Solicito permiso
para ir tras él.
No puedo
permitirle hacer esto.
Jim,
no pensarás ir
tras ese tío,
¿verdad?
Vamos a por ese cabrón.
Ha sido un títere,
Kirk.
Se acerca
una nave
a velocidad
de curvatura.
Ni siquiera
puede garantizar
la seguridad
de su tripulación.
¿Qué?
Comenzamos.
Comenzamos.
Lo siento.
Nos superan
en armas
y en número.
No tengo ni idea
de lo que debo hacer.
Solo sé
lo que puedo hacer.
¿Qué?
¿Qué?
La nave
está muerta.
Se acabó.
De eso nada.
Ningún barco
debería hundirse
sin su capitán.
yo creo
en ti,
Jim.
Que ets un
trequi,
tú.
O no?
Mira,
et seré
sincer,
jo soc
més
de Star Wars.
El que pasa
que...
És que
és el uno
o l'altre.
Saps
el que pasa?
Que independentment
que jo seguia
la sèrie,
jo probablement
era massa petit
a l'hora
de disfrutar
de
tota la filosofia
que residia
la pel·lícula.
És que és una sèrie
que té una segona lectura,
que té un punt de profunditat,
volies més que una sèrie
de naus.
Però més enllà
de tot això,
clar,
jo ara mateix
estic disfrutant
molt més
revisant aquests capítols.
Star Wars
va ser una sèrie
que jo em quedo
clarament
amb la primera part.
A partir d'aquí
em vaig distanciar
força
tot i ser seguidor
del que era
l'essència
de tot aquest territori.
El que hem sentit
amb el tràiler,
jo no l'he vista
aquesta versió,
la nova pel·lícula
de l'Star Trek,
i això és com
el Master and Commander.
O sigui,
realment estem parlant
de navíos,
estem parlant
de batalles
aeroespacials,
que són com
les batalles navals.
La grandesa
de JJ Abrams
està una miqueta
en si serà capaç
de traspassar
tota l'energia
que ha sàpigut
invertir
en rehabilitar
la sèrie
de Star Trek
pel cinema,
si ho sabrà
fer
amb Star Wars,
perquè no oblidem
que ell serà
el responsable
dels nous capítols
de la saga
que vindran dintre
de molt poquet.
O sigui,
aquí estem parlant
d'un home
que s'ha embarcat
en dues aventures
pràcticament
irreconciliables
i ho fa precisament
perquè ell és
una persona híbrida,
és una persona
que no té,
no estima més
el papà o la mamà,
sinó que a ell
li agrada el cinema,
un determinat tipus
de cinema,
evidentment,
i ha invertit
tota la seva energia,
un bon equip
de guionistes,
són actors
molt potents,
ah,
bueno,
destacable,
això sí que ho
hem de dir,
el dolent
d'aquesta saga
és per mi
un actoràs
que és el
Benedict Cumberbatch,
que és l'actor
britànic
que interpreta
de la sèrie
Sherlock,
la sèrie britànica
que ha aconseguit
rehabilitar
el personatge
de Sherlock Holmes
per la petita pantalla.
Ja podíem parlar
de tan ordinadors
com a sèries
de televisió,
però realment
penso que
se fan
estimar
aquests vehicles
cinematogràfics
per la seva
espectacularitat
i perquè
moltes vegades
tenen guions
més cuidats
del que és habitual.
Aquí és el guionista
de Prometeus,
que no me'n recordo
el nom,
vull dir que trobes
que serà digne,
serà digne.
Em sembla que sí,
ja veurem la setmana vinent
quan l'hagi vist.
Doncs aquesta és la superestrena
de la setmana
amb lletres majúscules
a Star Trek 2
que es diu,
porta el subtítol
de En l'Oscuritat.
Hi ha altres pel·lícules
que també són estrenes
i que el David
ja ha pogut tastar
com és Grudós,
mi villana favorita.
A veure, aquí està clar
que la gran batalla
s'entén Grudós
i Monstres S.A.
Totes dues estan bé.
El que he de dir
és que aquí sí que no hi ha
batalles de gènere,
no hi ha les que estimen més
a uns o d'altres.
Jo penso que la grandesa
d'aquestes dues sèries
és que els guionistes
d'animació
s'ocurren
des del punt de vista
de l'humor
i són sèries
que tenen l'habilitat
de despertar
el somriure
tant del petit
com del gran.
Fan guinyos
a totes dues bandes
i molt dignes
des del punt de vista
de l'animació.
Aquí el 3D
està fet
amb carinyo
i es nota
que hi ha hagut
un treball notable
des del punt de vista
dels animadors
i així com el Monstres S.A.
La segona part,
vull dir,
aquesta part dels orígens
universitaris
a mi em va agradar
però no m'ha arribat
al nivell de la primera
en aquest cas
em seria difícil dir si
diria que és equivalent
a la primera part
de Grudós
perquè realment
la història
com que
estem una miqueta
en les mateixes
estructures dramàtiques
de la primera
o sigui
tota una aventura
amb els villanos
coneguts
els personatges
que són
una passada
perquè realment
són divertits
siguen repetit
la fórmula
que els ha funcionat
l'han repetit
l'han repetit
amb dignitat
perquè els gags
visuals
són molt potents
i és una
és entrar i disfrutar
entrar i disfrutar
menjar crispetes
o no
jo no menjo mai
però sento
que les mengem
les demés
però entre els rius
i les crispetes
un surt del cinema
amb bon humor
Escolta, i els monstros?
Els monstros o sea
és el que deia
és una sèrie
que està bé
que és digna
però que es nota
que no són els mateixos
guionistes
de la primera part
no hi ha el mateix
espirit
diguem-ne
Pixar
d'intentar aixecar
una miqueta més
el llistó
de la primera part
Més a pel·lícules
que ens pogués comentar
Una que hem de comentar
sí o sí
que per mi
és fonamental
perquè és una bona pel·lícula
ja està vista
que és la millor oferta
del Giuseppe Tornatore
recordem
Cinema Paradiso
entre d'altres
i dic Cinema Paradiso
perquè jo
del cinema
de Giuseppe Tornatore
així com sé
que hi ha
una gran generació
d'espectadors
que els agrada molt
jo em costa entrar
ho trobo
que és un cinema
moltes vegades
que força
les emocions
que també
juga
al formalisme
de la nostàlgia
del romanticisme
una miqueta impostat
i que
Cinema Paradiso
que és una pel·lícula
que a mi
m'ha emocionat
i que conservo
gratament
retinguda
en la meva memòria
jo l'he tornat a veure
i vaig apagar
perquè sincerament
me va
en certa manera
vaig veure
una miqueta
la trampa
la tramolla
de la construcció dramàtica
de la pel·lícula
què passa
què passa amb aquesta pel·lícula
del Tornatòria
que bueno
un entra al cinema
a veure-la
amb una mica
de voluntat
de veure
què ens donarà
també sorprès
perquè l'argument
de la pel·lícula
amb el Geoffrey Rush
la Gina Starrs
el Donald Sutherland
meravellós
sembla més
el guió
d'una pel·lícula
del David Lynch
o una pel·lícula
te diria
de la primera etapa
del Brian De Palma
que no necessàriament
una pel·lícula
del Giuseppe Tornatòria
a veure
per tant
qui tingui nom
més de referència
que és el que em passa a mi
aquest senyor
de Senyor Paradís
què?
se sorprendrà
moltíssim
no té res a veure
perquè
és una pel·lícula
que juga molt bé
les seves cartes
és una pel·lícula
de continuidors
que estem parlant
d'un crític
d'un esperenart
que és el senyor
Geoffrey Rush
que és un home
que viu
per l'art
que la humanitat
tant se li refot
que fins i tot
és escèptica
amb les seves relacions humanes
i ahir l'actor
està magnífic
i de cop i volta
es troba
amb una dona
que té una gran col·lecció
d'art
que viu pràcticament
allà de la humanitat
una jove
que té un gran problema
que és l'agorafòbia
no pot sortir
al món exterior
li fa una gran por
i a partir d'aquí
s'inicia
i ha anat una col·lecció
dels seus pares d'art
i els la dona
perquè ell
negocia amb ella
exactament
és el seu negoci
però què passa
a partir d'aquí
s'inicia aquesta relació
a partir d'aquesta herança
entrem a un territori
en el qual
les coses són
una mica sorprenents
pel·lícula intel·ligent
pel·lícula molt ben feta
des del punt de vista
dels efectes especials
humans
emocionals
i que aquesta
la millor oferta
doncs probablement
seria la millor oferta
audiovisual
si ens sortim
del territori
del soroll
de l'espectacularitat
i d'Hijo de Caín
que encara continua
i que aquí gairebé
tindrien que fer l'hola
perquè ja ha estat
ultrapassant
el que és molt habitual
el cinema fet a casa
molt bé
molt bé
i ens n'alegrem moltíssim
i que se talli
i que la gent
que no l'hagi vist
que encara té una oportunitat
que probablement
no ho sé pels horaris
ja seran horaris
més restringits
però la pel·lícula
encara es pot veure
amb pantalla gran
això és tot un regal
alguna més a destacar
mira tenim
Hijos de la Medianoche
Hijos de la Medianoche
perquè està basada
en la novel·la
del Salman Rushdie
que ha treballat
de guionista
i que jo
la novel·la me l'ha llegit
que la novel·la m'agrada
i després de veure
la pel·lícula
potser no en les millors condicions
i no diré com i quan
diria que és una pel·lícula
però si amb una voluntat expressa
de sàpiguer
el que teníem
de cara a poder parlar
als espectadors
si la pel·lícula
arribava a les nostres pantalles
i sembla que ha arribat
què passa
és que no s'han llegit la novel·la
es trobarà
amb un gran pastís
i històric
una novel·la
rio aire vent
que es parla
de 60 anys
de la història
de la Índia
que té
molts
jo diria
massa punts febles
els que han llegit
la novel·la
ens trobarem
amb els mateixos
paisatges
no em va
Salman Rushdie
ha sigut guionista
d'aquesta versió
però què vols
que et digui
passa el mateix
que quan el García Márquez
es posava de guionista
de les pròpies seves històries
què?
deslavazades
sense força
amb una
gran càrrega
de l'irisme
jo diria que
forçat
i que la pel·lícula
no acaba de funcionar
o sigui que millor
decepciona
m'ha decepcionat a mi
vull dir
o no llegim la novel·la
o llegim la novel·la
i no anem al cine
o la deixem reposar
una miqueta
o va
feu el que vulgueu
llibertat absoluta
David Serra
moltes gràcies
i bon cinema
que munt de pel·lis
avui hem parlat
moltes gràcies
cinema la fresca
on?
on?
no
no