Comença un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Un quart d'una del migdia, Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Mireu, avui amb l'Enric Garriga, amb el quart de català Llarg,
que es presenta cada divendres des del Centre de Normalització Lingüística.
Coneixerem quin és el nou, el d'enguany, disc de l'any, segons Ràdio 4.
Encara hem de votar.
Encara hem de votar.
Així és la convocatòria.
Ens referirem a aquest any, que és d'efemèrides literàries i lingüístiques.
Espriu Estallers, Fabra, J.B. Foix, en fi.
Rostirem tòpics, coneixerem alguna cosa també sobre l'all i oli,
tuitejarem en català i sabrem també com es diuen algunes paraules en català
pel que fa als esports aquàtics.
Tot passa per aigua.
Però...
Però coratge.
Coratge que el matí és nostre.
No havia que obligar-ho.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Obrim l'Espai Un Quart de Català amb Obrim Pas?
Amb coratge!
Com deia, amb coratge que el mati és nostre perquè és el disc del fins ara, és el títol del fins ara últim disc dels Obrim Pas.
És del 2011, habitualment publicat en propaganda pel fet i encara que sigui un disc de ja fa dos anys el traiem aquí perquè demà, no demà, avui mateix, avui aquesta nit al Centre Cultural de Valls actua Obrim Pas.
En la seva actual gira, atenció, no sonarà així perquè ara estan fent una gira en plan acústic, amb el seu repertori més acústic o amb repertori habitualment més canyero, més elèctric, però tocat en plan acústic.
Que de fet ja tenen instrumentació i en aquest disc mateix hi ha algunes cançons molt més tranquil·les, amb llegut i aquesta típica corda acústica mediterrània, amb aquestes ressonàncies de tota la mediterrània.
Mira, això també és molt, molt això, eh? Mediterrani.
Penso ara en el 2017 i això, aquestes coses que són molt mediterranes, penso en els barris espavivats mediterranis que van bé.
Ara tot ha de ser mediterrani, però els Obrim Pas ja fa 15 anys, ja fa 15 anys o més que hi són i ells sempre han sigut molt mediterranis i sempre aquest vessant no falta.
Perdut als carrers del món, potser aquesta cançó és una de les més conegudes del disc i segurament aquesta nit es podrà sentir aquesta mateixa cançó en un format més acústic,
menys aquest, amb el format acústic, el ritme sense escratx i el ritme potser se suavitza, però bé, com dèiem, coratge.
Ens serveix encara de coixi musical per introduir l'actualitat, les notícies a breus pel que fa al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Exacte, fem moltes coses i cada dia en fem més i cada setmana en fem unes quantes i com que cada setmana fem programa està bé que fem una mica de repàs de l'actualitat.
La setmana passada anunciàvem algunes coses que passaria en aquesta i algunes altres són noves.
Ja vam anunciar que hi hauria presentació de parelles, que es presentaria al programa del voluntariat a Creixell, es va fer, hi va anar gent,
i el dimecres feien presentació de parelles a Tarragona, no havíem dit quantes.
Hem format 31 parelles.
Des del desembre fins ara hem format 31 parelles perquè d'allò que gent que es va apuntant...
Són 62 persones, està prou bé.
Exacte, al tanto, que algunes d'aquestes parelles no són dos, que són tres.
Trigos lingüístics?
Sí, també he fet trios lingüístics.
Sí, sí.
Ah, està bé, és a veure-ho.
També dona joc, eh, dona joc i a la gent també els agrada.
Sí.
Evidentment, dos no són tres i amb tres a vegades es poden fer activitats que dos sols no farien, no?
I poden fer un altre tipus d'això.
Bé, també, això era el dimecres i el mateix dimecres i a la mateixa hora,
però en una altra aula teníem el Jordi Llavina, escriptor, crític, teatral també, cronista, etcètera.
Sí, el vau entrevistar, el Jordi Llavina.
No, ah, vull dir que el vau entrevistar, no, n'altres no, n'altres no.
No, n'altres no, jo sí.
Nosaltres va venir al centre a parlar amb els alumnes, especialment els del nivell de suficiència intensiu,
perquè a classe, els nivells de suficiència, com que fan aquelles classes tan llargues,
els divendres de sis hores tenen temps de parlar de literatura per canviar una mica de tema
i fan literatura també.
A més, és un nivell de suficiència, és normal que parlin d'aquestes coses.
I, bé, han treballat a classe el llibre Ventall,
que és el llibre amb el qual Jordi Llavina va guanyar el premi, no sé,
el premi de poesia dels Premis d'Octubre de l'any passat, o de l'altre, no ho sé,
deu ser del 2011, clar, perquè si el llibre ja està publicat i distribuït,
segurament sí, o potser el 2012, no ho sé.
És igual.
O el 2011, el 2012 ha guanyat el premi de poesia dins dels Premis d'Octubre
de l'OM de l'Acció Col·lectual del País Valencià,
aquest llibre que es diu Ventall, que és un poema llarguíssim,
i bé, la poesia també és una cosa que per als nostres alumnes pot ser una mica més difícil.
Total, que els alumnes d'aquest curs han llegit el llibre, l'han comentat,
i el dimecres va venir l'autor i van fer una xerrada amb els alumnes
del nivell de suficiència intensiu i algun altre,
d'alguns altres cursos d'aquest superiores que també se l'ha llegit,
doncs van poder parlar amb l'autor sobre poesia, sobre literatura
i sobre el llibre en concret.
Al mateix temps, ja vam dir que la setmana passada es va inaugurar l'exposició
Avancem amb el català, que està aquí als Serveis Territorials de Cultura.
Carre major, amb la norma, ja només passar pel davant,
bé, la carn enganxina de la norma.
La norma, norma.
La norma, norma.
La norma, la norma.
Tu ja m'estàs mirant d'una manera que vam segones, això.
No, és que hi ha un apòstrof, la norma, l'apòstrof, a norma.
Ah, molt bé, molt bé, ara t'he entès.
Era un joc de paraules.
Ara t'he entès, no t'en tenia.
Bé, com que això parla de la nostra cosa, de la normalització,
s'han organitzat, des del centre hem organitzat dues visites guanes,
qualsevol entitat o escola o institut o, jo què sé, Casal d'Avis
o Club de Senyores que fan Macramé, pot fer una visita guiada allà,
hi ha un formulari al web de l'exposició per demanar aquestes visites guanes
i des del centre n'hem organitzat, hem demanat hora, diguem,
hem demanat hora per anar a fer-ne dues,
per fer grups d'unes 25 persones i una la farem el dia d'aquí una setmana,
però ja a les 11, quan estaré jo aquí el divendres que ve ja s'haurà fet.
El divendres 8 de febrer a les 11 del matí
hi haurà un primer grup del Centre de Normalització Lingüística
que aniran a veure aquesta exposició sobre els 30 anys de programes
i projectes de normalització lingüística, d'ensenyament, campanyes, etc.
I en tindrem una altra el dimecres, dia 13,
en aquest cas el farem a l'horari de tarda, a les 4 de la tarda també,
això ho tenim posat al web perquè els nostres alumnes
i les parelles lingüístiques que vulguin s'hi puguin apuntar
o ens truquin i ens diguin apunteu-me que jo m'apunto.
Són visites gratuïtes i la cosa és que hi ha un material
els que siguin alumnes a classe es podrà treballar amb aquest tema
perquè hi ha un material pensat perquè es pugui treballar a classe amb els alumnes
i després hi ha també una espècie de concurs
en què tu pots respondre a una sèrie de preguntes
és un fulletó així de foli plegat en quatre pàgines
en què hi ha una sèrie de preguntes que tu les pots deixar a una urna i concursar
i hi ha en joc premis que no estan mal.
N'hi dius algun o no?
Sí, per exemple un catxarret d'aquests, catxarret.
Catxarret, que bonica paraula.
Un dispositiu, catxarret, és que jo ara amb allò del diccionari vintage
m'estic anticuant.
Catxarro, un ging.
Ara es diu un ging o un aparell digital ultramodern d'aquests de lleis i llibres.
Ah, tu li diries un e-book.
Això jo no ho diria perquè això és anglès i jo parlo en català aquí.
Un e-llibre?
Un llibre electrònic.
De fet no és un llibre, és un dispositiu.
És un lector.
És un dispositiu electrònic per a la lectura de llibres digitals.
Això és la cosa, com s'ha de dir, és molt llarg.
És molt llarg.
El termcat hauria de proposar una oferta, després parlarem del termcat.
El termcat que faci una proposta més curta que...
Tan curta com e-book no pot ser, perquè l'anglès una cosa que té és que és un idioma en paraules molt curtes.
Però escolta, tu agafes e-book i les dos os les transformes en una u, b-u-c, i ja ho tens, eh?
O què et penses que feu?
Què et penses que feu?
O és que us dediqueu a fer paraules en català?
Però un buc és una cosa dels barcos.
El buc és el que en espanyol diuen el casco, el casco del barco, que és un buc en català.
Això ja no ho sap ningú.
Sí, per això no hi podem posar.
També és veritat que el català és una de les llengües romàniques amb més monosíl·labs.
Sí, això...
Que li preguntin al Pere IV, que li preguntin al Pere IV, eh?
Teníem la sensació, doncs ho confirmes, sí?
Sí.
En català tenim més monosíl·labs que en altres llengües romàniques.
I el que tenim també és molta música.
Tanquem aquí a l'apartat d'actualitat del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
i entrem en una altra qüestió.
Dimensió.
Ràdio 4, que et busquen el disc català de l'any.
Sí, això ho fan cada any, eh?
Si la setmana passada parlàvem dels premis en de rock,
també en aquesta època d'any, des de Ràdio 4,
que és una de les emissores de Ràdio Nacional d'Espanya,
en aquest cas a Catalunya,
és l'emissora que posa més música pop i música pop-rock,
i música en català en general, eh?
Doncs ells també fan cada any les votacions, eh?
L'any passat va guanyar el grup Amelie,
i això es fa per votació popular.
Ara direm la web, és molt senzilla.
A més, és una web específica d'això.
Insisteixo, és de Ràdio 4, però el web és molt més directe.
Es diu tal com ho diré ara,
disc català de l'any, punt cat,
tot juny, sense tres B dobles ni res més.
I aneu automàticament a la pàgina formulari
per votar això,
disc català de l'any 2012.
I cada persona pot votar,
pot votar,
ara estem en una primera fase,
en la qual hi entren tots els discos
que s'han publicat l'any 2012 en català.
Home, sempre pot passar que amb alguna discogràfica petita
algú hagi publicat una cosa i se'ls hagi excavat.
Però al principi, jo ja he fet les votacions,
he fet les comprobacions,
i n'hi ha desenes de discos,
i cada persona pot votar,
o cada persona, bé,
amb cada adreça electrònica que tinguis,
pots votar una vegada només.
Però hi ha tres candidats,
hi ha una pestanyeta,
posa, candidat 1,
li poses tres punts,
candidat 2, dos punts,
i candidat 3, un punt.
Es desplega un menú desplegable,
i allí sultan les desenes de discos
i noms de grups amb els títols del discos
que han publicat,
i tu vas triant.
Aleshores,
d'aquesta primera fase,
d'aquesta primera fase,
passaran a la fase final els 10 més votats.
Els 10 que tinguin més vots, ja està.
I doncs pots votar.
I la segona fase,
a veure quan serà la segona fase,
la segona fase serà a mitjans de febrer,
començarà la segona fase,
després això.
Si vols,
podem dir una miqueta,
grups que apareixen per aquí,
i grups que han sonat
aquesta temporada passada,
o que no han sonat
i que haurien pogut sonar
a Tarragona a ràdio,
en quart de català.
Per exemple,
el doble disc en directe de Sant Jòsex,
de la seva gira dels últims dos anys,
que es diu La Viu Viu,
que encara no l'hem aconseguit.
Per això no l'hem posat,
si no el posaríem.
El Sud Finciras han fet
algun disc nou,
el Petit de Caleril,
el Corredor Polonès,
els Debt,
que posarem pròximament,
perquè venen a tocar Tarragona
imminentment,
i el dia abans que toquin
s'ho sonaran a un quart de català.
Molt bé.
No dono més pistes.
Però està,
està per allí.
La Brigada,
els Confusió,
els Mates Mates,
els Rosa Luxemburg,
que són d'aquells que també
a mi m'agrada posar-los,
i han tret un altre,
que ara es diu Classe Mitjana,
però ja l'aconseguirem i posarem.
En fi,
n'hi havia desenes,
també,
grups que han sonat aquí,
com els Ish,
amb el seu disc Immersió,
eh?
No,
els Obrim Pass no surten,
perquè l'any passat
no van publicar discos,
sinó també haurien sortit bé.
Doncs aquí teniu això per votar.
Doncs mira,
així ja ho sabem,
que els de l'Obrim Pass
és del 2011 el disc.
És del 2011,
i ara no participen al concurs.
Aquesta setmana no surten.
Doncs,
disc català de l'any,
puntcat.
I passem a les efemèrides.
Efemèrides literàries en aquest cas,
no?
Sí,
l'any passat vam celebrar l'any,
quin any vam celebrar?
Pere Caldés,
Kirchner,
Joan Sales,
tots aquests.
Ferret i Mora.
Ferret i Mora,
almenys aquests quadres.
Doncs bé,
el 2012 també,
és que estem en una època de la història,
de la història de la humanitat.
En què fa 100 anys
van passar moltes coses.
De la història de la cultura catalana,
en què fa 50 anys o fa 100 anys
en van passar moltes.
I grans personalitats
de la filologia
o de la literatura catalana
del segle XX
ara doncs s'està fent
els 100 anys que van néixer
o els 50 que es van morir
i aquestes coses.
Fa el centenari
de les normes
de Pompeu Fabra.
Sí, sí.
Ah,
com que tu no hi eres,
justament d'això
vam parlar la setmana passada.
No hi era jo.
Amb el Miquel González.
M'hauré d'escoltar
l'espai que està a internet.
Perquè és que a més a més
va ser la setmana passada
el dia exacte
en què es va celebrar
el centenari exacte
de la primera publicació
de normes de Fabra.
Després ja vam anar explicant.
Va, coincidim el dia
i l'hora del quart de català.
Si no hi eres,
agafes el podcast
i ho escoltes.
Perquè això ja ho vam explicar.
Ah, però podcast es pot dir?
Sí.
I book no,
però podcast sí?
De moment sí.
No t'esplitari hem de carregat.
No, jo no,
el term cat no ho ha dit encara.
No ho ha dit,
ja ho diran.
Bé.
Digue'm, digue'm,
tornem a les efemèries.
Tot això del punt de fora
ja ho vam explicar,
no ho hem de tornar a explicar.
Ara hem de parlar
d'altres centenaris
i de fet l'any passat
no només eren aquests quatre
que hem dit
sinó que també,
per exemple,
l'any passat va ser
el cinquantenari,
és a dir,
el cinquantè aniversari
de la publicació
del Diccionari Català
Valencià Balear
de mossèn Antoni Maria Elcuber
i de Francesc de Borja Moll.
L'any passat va fer
150 anys
que havia nascut el Cuber,
50 que s'havia publicat,
començat a publicar
el Diccionari Català
Valencià Balear,
que és el Diccionari
dialectològic
més complet
que hi ha
no només en Gràcia
sinó en moltes llengües romàniques,
moltes altres llengües romàniques
tenen enveja
d'aquest Diccionari
que nosaltres tenim dialectal
i ells no el tenen,
un equivalent.
També feia 80 anys
que s'havia mort aquest home
l'any passat
era molt rogador
per aquest senyor.
També es commemorava
la creació
d'alguna llibreria històrica,
dels òmniums culturals
d'alguns llocs,
per exemple,
la Fundació
de l'Obre Cultural Valencià
que és l'equivalent
de l'Obre Cultural
també s'havia fundat l'any 62,
per tant l'any passat
feia els 50 anys
i ara en guany
tenim uns quants centenaris.
Primer,
ja ha sortit ara mateix
la setmana passada
el centenari
de les Nomes de Fabra
i en guany
a Catalunya
oficialment
la Generalitat Catalana
convoca i celebra
el centenari
del naixement
de Salvador Espriu,
poeta,
dramaturg,
narrador,
pare espiritual
de la narrativa
de la contística,
diguem que
Caldés i Espriu
són els pares
literaris
del Quim Monzó
i com el Quim Monzó
és el pare literari
de molts que ara
escriuen contes
d'això per adults
i que és un gènere
que fins al Quim Monzó
estava com a desprestigiat,
el Quim Monzó
el va represtigiar
i igual que ell
ara molts escriptors
s'envirallen
i el citen
com a pare putatiu,
doncs
Quim Monzó
era deceble
dels descobriments
i dels ensenyaments
de Pere Caldés
i de Salvador Espriu
com a narradors,
com a contistes,
que una cosa és la novel·la
l'altra del conte
i Espriu era un bon contista
i va sentar a escola
i càtedra
i va renovar l'estil,
etc.
I
si els catalans
diguem que
oficialment el que celebrem més
és l'any Espriu,
els valencians
el que més celebren en guany
que coincideix també en escenaris
l'any
Vicent Andrés Estellers,
poeta de Borgesot,
aquest sí
eminentment poeta,
no se li coneix
bé,
també havia fet
de periodista
i tal,
però diguem que
pel que és més conegut
i el que més
ha produït
és poesia,
a més és conegut
pel seu
vessant eròtic
i directament
pornogràfic
a vegades
en la seva poesia,
bé,
estaria bé
que les dues generalitats
intercanviessin,
bé,
de fet,
la Generalitat Valenciana
ben bé no serà,
són les entitats culturals
com a acció cultural
les que commemoren
les centenaris tallers
i el que dic jo
és que estaria bé
que hi haguéssim
més vasos
comunicants
entre aquestes dues
personalitats
perquè de fet
entre ells
són coetanis,
tots dos van néixer
fa cent anys
i tots dos són
considerats
grans
pilars
de la literatura catalana
del segle XX
en qualsevol dels dialectes
que hagi sigut,
estaria bé
que
també
hi hagués
un intercanvi
entre un costat
i l'altre
del riu Sènia
i encara
fa poc
ahir o abans d'ahir
s'ha celebrat
en guany
el 2013
és el 25è aniversari
de la mort
de Josep Vicent Foix
el pastisser
de Sants
més conegut
com a poeta
pare del surrealisme
de Sarrià
perdó
de Sarrià
el pastisser de Sarrià
aquest home era pastisser
i tota la vida
va tenir la pastisseria
i suposo que
entre tanta dolçor
la seva ment volava
i és el pare
del surrealisme
literari català
superreconegut
respectat
i prestigiat
i no cal dir més
són noms
que fàcilment
es troben
per sort
aquests autors
si més no
aquests tres
que acabo de dir
Foix
Estellers
i Espriu
es troben fàcilment
a les biblioteques
s'estan reeditant
contínuament
i que ens en preparareu alguna
des del Centre de Núlgica
sí
des del Centre de Núlgica
els alumnes
per exemple
treballen coses
de l'Espriu
però bé
estem només al gener
ja tot un any
per celebracions
de coses
i tot això
té a veure
amb el que vindrà després
que ja has dit abans tu
la llioli dels poetes
doncs vinga
anem per feina
Atenció
Si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística
de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
Truca'ns
sense compromís
i t'informarem
al 977
24
35
27
Voluntaris
per la Llengua
Ajuda'ns
Cada 15 dies
ens ho anem
combinant
fem paraules
que estan
això
passades de moda
o una altra vegada
tornen a estar de moda
però les vintage
i avui no
avui toca l'altra secció
com allò dels catxerrets
t'ha agradat
el catxerret
la setmana que ve
toca abracafabra
però avui no
avui toca rostir tòpics
i hem dit
que el títol d'avui
era l'all i oli dels poetes
i és que avui
amb el nostre
crític gastronòmic preferit
del Jaume Fàbrega
des de la revista
El Temps i des del blog
La Bona Vida
rescato un article
d'aquest mateix mes
això ha sortit ara
d'aquest mes de gener
i és de Tulesi
l'all i oli dels poetes
i explica la llarga tradició
d'aquesta salsa
que diu
és una salsa d'origen
molt antic
tant els egipcis
com els grecs
com els romans
ja tenien variants
de l'all i oli
i també
doncs diu
que
diu
comença dient
sorprèn que una salsa
que com cap altre
expressa la vulgaritat
del gust popular
això segons els tipus
en canvi
tingui una literatura
tan il·lustre
al darrere
des de Josep Pla
fins a Vicent Andrés Estellers
per això l'he portat
és l'any Estellers
viscant la Llioli
home és que la Llioli
s'ha de lligar
si no malament
doncs bé
explica una mica
l'article explica això
explica
que la salsa
ja era coneguda
antigament
els romans també
i aquí hi ha una cita
hi ha una cita
hi ha una cita
de Plini el vell
una altra cita
d'Aristòfanes
a la seva comèdia
els cavallers
vull dir que ja
en la literatura greco-llatina
dels grecs i dels llatins
ja apareix l'all i oli
els egipsis també
estaven coses similars
i si anem
resseguint la història
doncs a l'edat mitja
apareixen referències
a l'all i oli
en els receptaris
més antics
d'Europa
que casualment
són catalans
els més antics
són el llibre del Sant Sobí
del segle XIV
i el llibre de Coc
del segle XV
en tots dos
ja hi ha
ja hi ha
receptes
d'all i oli
i
curiosament
amb el llibre del Coc
que és del segle XV
hi ha una recepta
d'all i oli
amb gat
nosaltres avui en dia
fem conill amb all i oli
al segle XIV
feien gat
amb all i oli
vull dir allò
del gat per llibre
avui dia està mal vist
però l'edat mitja
era una exquisidesa
ah sí
sí
però
amb all i oli
amb aquella crusteta
el fort
magnífico
bé clar sí
suposo que no deu
variar gaire del conill
diguem
clar
si es poden donar gat per llibre
és perquè s'assemblen
el barroc
el barroc
continuen apareixent
amb la literatura
del barroc
continua apareixent
l'all i oli
apareix en el llibre
que es diu
Instrucció breu
i útil
per a principians
cuiners
que és del francès
del Santíssim Sagrament
un carmelità
barceloní
i també apareix
en el Calais de Sastre
del Baró de Maldà
que és l'obra més coneguda
del barroc català
cap al segle XVII
XVIII
i
ja més recentment
fins i tot
Frederic Mistral
el diguem
el pare de la renaissència
occitana
també
pare de l'all i oli
per tant per als occitans
també és una salsa habitual
i
l'última referència
que ens dona Jaume Fabrega
que és precisament
un fragment d'un poema
de Vicent Andrés Estellers
dedicat
a uns versos memorables
sobre l'all i oli
i la maionesa
que jutja com un all i oli
que ha eixit maricó
és famosa aquesta frase
l'estellers
deia que la maionesa
és un all i oli
que ha eixit maricó
molt bé
com és això
ja està
l'autèntica salsa
potent i viril
és l'all i oli
l'altre és
literalment una mariconada
aquí està clar
i això és el que
podem dir
de l'all i oli
dels poetes
d'un any
que celebrem
el cendrari
d'alguns d'aquests
que han parlat
de l'all i oli
i de la maionesa
i acabem
amb un parell
de novetats breus
simples i ràpides
són d'aquelles
novetats
de vocabularis
per una banda
al servei de lingüístic
de comissions obreres
fàcilment
aneu
3bdeules.coo.cat
i aquí busqueu
edita un vocabulari
del Twitter en català
un vocabulari senzillet
te'l pots baixar en PDF
hi ha una trentena de termes
alguns per exemple
allò de la piulada
i què més
a més és molt bonic
perquè ja us allets
sí
a més és mono
bio
compte verificat
deixar de seguir
etiqueta
avatar
pàgina inicial
piulador
piulà
perfil
microbloc
totes aquestes cosetes
fins a una trentena de termes
repiulada
etc
estan en aquest vocabulari
en PDF
del Twitter en català
i més
ara que des del juny
tenim ja
que el pots tenir configurat
i utilitzar-lo en català
doncs
oli en un llum
tenir un vocabulari
per saber com dir tot això
molt bé
molt bé
això a través del Trencat
te'l regalo
el vocabulari
perquè puguis piular en català
gràcies
i l'altre
el Trencat
ha publicat un diccionari
dels esports aquàtics
d'aquells que són en línia
que per tant
aneu a la web
de trencat.cat
poseu
diccionaris en línia
busqueu
esports aquàtics
és una renovada
i actualitzada edició
d'altres
que ja s'havien fet anteriorment
es reuneixen
els 5 esports olímpics
aquàtics actualment
que són la natació
la natació sincronitzada
el salts
que vol dir de trampolí
el water polo
i la natació
en negues obertes
hi ha uns 700 termes
i com sempre
amb l'excel·lència
característica del Trencat
que t'ho posen tot en català
castellà
anglès
francès
i algun idioma més
si poden
i tot això
ara que anem de cara
al bon temps
i que hem de fer
esports mediterranis
i tot això
es remeta a l'aigua
doncs vinga
diccionari
dels esports aquàtics
en línia
xulo no?
sí
i d'aquest vespre
ens obriarem pas
entre l'emunió
de gent
que assistirà a valls
amb molt de coratge
perquè si no
això
ja saps
s'ho endur el vent
volen les paraules
als carrers
on passa bé
la vida
burlant-se
dels vencedors
i senyora
d'aquells dies
quan s'amaven
sota les cadires
passava la proverso
se'n va en el vent
la lluna
i la poesia
i què diu
i què fa
se'n va en el vent
el cel pintat
de colors
se'n va en el vent
la màgia alegre
i senzilla
d'aquella valència
antiga
de barri
de pescadors
si poguera tornar
on va a començar
la vida
si poguera
guardar
un trast
d'aquell
bell'amor
vestiria
totes
les mis
de llum
i alegría
per veure
de la rutin
díaz
per sentir
la desabra
de la rutin
b
Són solars on habiten les runes d'antics consolats d'amor.
I recorda com ballaven sota el cel d'on veig ja ven estrelés entre llunes de cartró.
Se'n va amb el vent, la petita geografia que viu i que fa.
Se'n va amb el vent, les deles de l'horitzó.
Se'n va amb el vent, la màgia...
Se'n va amb el vent, tota aquesta màgia i a l'enricarrega també.
Te'n vas amb el vent, no? Fa una miqueta de vent ja?
No, avui no, avui fa un dia molt primaveral, però és igual.
Me'n vaig amb bon ben i Barcanova, me'n vaig...
Fins divendres.
Divendres més.
Gràcies, enric.
Fins i totes les dits de llum i alegria,
per veurem l'últim dia, per sentir-la més a prop.
I ara no és moment de que s'acabi la partida,
la ve de vida, València desperta,
la suavitat universal es representa.
Sensació de ràbia, d'haver perdut el nom, multitud precària.
Cridant pels morts, cabanyà i cruïta.
Diguem que no, que el nostre futur no és vostre.
No, no, i ara sí és moment de fer canviar els plans.
Moviment social, xarxes veïnals,
si és que en el fons la pol la pica en cor.
Au aliar la que ja en ganes.
Sense amor, llupis, mopa, prolongat-se línia recta.
Arquitectes, puta, venus en oferta.
Sem va me en el futur i en reventà.
Sem va me en el ben,em,em,em.
Fins demà!