I així ho volem continuar sent cada dilluns.
Hola, què tal? Molt bon dia. Una setmana més.
Benvinguts a l'edició número 146 de l'Espai Tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio,
el 96.7 de la freqüència modulada.
I també salutacions a tots aquells que ens escolteu a través de www.tarragonaradio.cat,
bé sigui en directe o bé a través dels podcasts d'aquest programa
que els tenim tots penjats a la nostra pàgina web.
Avui us hem de parlar del primer bloc d'entrevistes sobre discapacitat i trastorn mental.
De seguida en parlarem d'aquest projecte, 52 tallats i un tovalló.
Aquest bloc d'entrevistes fetes amb 52 personalitats de diferents àmbits.
De seguida en parlarem amb els seus responsables.
Abans, però, deixeu-me que us recordi que a la ciutat de Tarragona
continuen almenys dos projectes de micromecenatge
amb aquests dos bercamis que han engegat, d'una banda,
el Teatre Ganyotes del Club Baixell
i, de l'altra banda, el grup El Trot Teatre de l'Associació de Paralisi Cerebral La Montanyeta.
Podeu col·laborar-hi a través d'internet.
De fet, nosaltres ja en portem algunes setmanes parlant d'aquests projectes.
us donem la benvinguda.
D'una banda, aquí us parla el Miguel González.
Avui a la part tècnica ens acompanya el Lluís Gómez
abans d'entrar a l'espai de l'entrevista,
però deixeu-me que us recordi també
les maneres que teniu de posar-vos en contacte amb nosaltres.
tothom.arroba.tarragonaradio.cat
és el nostre correu electrònic
i les xarxes socials a facebook.com barra tothom
i a twitter.com barra tothom.tr.
Fetes aquestes presentacions,
obrim l'espai de l'entrevista dins de l'espai tothom.
52 tallats i un tovalló
un bloc d'entrevistes fetes a 52 personalitats
de diferents àmbits, de l'àmbit social,
de l'àmbit polític o de l'àmbit cultural
que es publiquen setmanalment a una pàgina web
a www.52-tallats.cat
moltes personalitats són les que ja han passat
per aquesta pàgina web
que vol parlar amb naturalitat
del fet de la discapacitat i del trastorn mental a casa nostra.
També recolzen la tasca
que duen a terme les institucions
i les associacions d'arreu del país.
Avui en volem parlar, de tot plegat,
volem fer nosaltres també una mica de tertúlia.
No sé si amb un tallat
els haurem de preguntar als nostres convidats
que ens acompanyen a través del telèfon.
D'una banda, parlem amb la Cristina Barbacil,
ella és directora de comunicació de la Fundació Masalborna.
Cristina, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I d'altra banda, ens acompanya també l'Albert Fàbregas,
ella és gerent de Cafès Líder.
Albert, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
No sé si ens acompanyem amb tallat o sense tallat,
o com ho teniu això?
Sí, sí, un tallat de Masalborna.
Un tallat sempre va bé, no?
Per fer tertúlia.
Exacte.
Cristina, com neix aquest projecte,
52 tallats i un tovalló?
Doncs bé, des de la Fundació Masalborna,
que és una fundació que es dedica a la integració
de persones amb discapacitat i amb trastorn mental,
i des de la fundació, doncs,
a part de la nostra tasca com a fundació, no?,
vetllant per aquesta integració,
creiem que la comunicació és una eina molt interessant
per realment arribar a tothom, no?
I vam creure que omplir un espai web
on es parlés de manera, com tu bé comentaves anteriorment,
d'una manera natural,
en el que es fes una tertúlia,
com les que fem, les que sentim per la ràdio, per exemple,
en la qual es parlés sobre la discapacitat,
ajudava molt més, o podia contribuir també molt,
a la tasca que en paral·lel a entitats com Masalborna,
que nosaltres estem al Penedès,
però moltes altres a tot el territori,
i doncs aquí també a les comarques de Tarragona,
a Baix, amb Ginés, etcètera,
totes les comarques tenen un Masalborna,
doncs que un projecte com aquest bloc
ajudaria a la visualització d'aquestes persones
i sobretot a parlar-ne, no?
Nosaltres creiem que una cosa,
quan no se'n parla, quan és tabú,
quan no és coneguda,
quan no pots parlar-la fent un tallat al bar,
és que aquella cosa té un problema, no?
I per això ho hem tirat endavant.
I el que es vol és això, eh?
Amb aquesta naturalitat, com tu deies,
fent aquesta analogia en què les coses més naturals
i més quotidianes i més del dia a dia
es parlen davant d'un bon tallat, d'un bon cafè.
Imagino que aquí és on entra,
també, a banda de patrocinar aquest projecte,
doncs Cafés Líder, Albert.
Sí, sí, sí.
Mira, nosaltres ens vam...
se'ns va oferir l'esponsorització d'aquest projecte,
ens hi vam il·lusionar,
i el que vam fer és el que sabem fer.
En aquest cas, fer, a més d'aquesta esponsorització,
fer un cafè a mida
pel projecte de 52 tallats,
un tovalló de Masalbornà.
Després parlarem de les característiques,
vaja, del cafè d'aquests codis QR,
ja ens ho expliques.
Després, perquè abans,
m'agradaria que la Cristina m'expliqués
en quin estat es troba ara mateix aquest projecte,
és a dir, tenim 52 persones rellevants
de diferents camps.
No sé si les entrevistes...
Vaja, quantes n'heu publicat ja, Cristina?
Publicat ara, diria que en portem cinc,
si no m'erro,
i aquesta setmana, aquest dijous,
perquè cada dijous, el dia de publicació,
sortirà la sisena.
Nosaltres, en el moment que vam publicar
l'entrevista número un,
que va ser amb el president Mas,
vam creure que havíem de tenir-ne la meitat més una,
no?, per anar tranquils.
Nosaltres, doncs, portem un any treballant
amb aquest tema.
És difícil, també, arribar a totes les persones
que, afortunadament,
han cedit el seu temps
perquè els hi puguem fer a les entrevistes.
Per tant, havíem d'anar amb una previsió del temps.
Podem dir que ara tenim a la nevera
on tenim unes 25 fetes,
no, unes 30, perdó,
les que hem publicat.
Sí, sí, anem bastant bé de temps.
Heu superat, eh?, el tema de la meitat més una,
o sigui que les previsions les heu superat, sí.
Sí, però el que volíem és anar tranquils
i no anar patint, doncs,
ai, ai, ai, que no arribem, no?
És un objectiu que es va emmarcar
que durant un any seguint,
cada setmana, doncs,
podriessin publicar una entrevista,
per tant, doncs,
havíem d'anar amb una mica de marge,
de maniobra, que se'n diu.
Aquestes tertúlies o aquestes entrevistes,
com van?
És a dir, les podem veure en format vídeo,
les podem llegir, les podem escoltar?
Quin és el format que s'ha triat?
Doncs el format és, com dèiem anteriorment,
és un blog, és una pàgina web,
per entendre'ns, en el qual cada setmana
es publica una nova entrevista,
però les altres,
les que s'han publicat les setmanes anteriors,
queden arxivades com una biblioteca,
és a dir, algú s'hi entra avui,
em veurà que n'hi ha cinc,
i podràs triar quina es vol veure.
El format que li hem donat
volia ser una cosa àgil,
nosaltres amb les persones,
quan les entrevistem,
doncs penseu que estem 30 minutets parlant,
si haguessin de transcriure això
seria una cosa bastant dura,
de llegir,
doncs li donem un toc,
li donem un tom,
perquè sigui una mena de contra
de qualsevol diari que podem veure,
que es fa una entrevista,
i és a dir,
li amenen que tu puguis veure-hi amb un cop d'ull,
i a part,
sempre també l'acompanyem
amb un petit clip de vídeo,
de dos minuts,
o dos i mig, com a molt,
amb els millors moments
o les frases més representatives
que ens ha dit aquesta persona.
Per tant, tenim la versió escrita,
que és la que segurament
l'Albert també ens recomendarà
que llegim amb un bon cafè líder a la mà,
i després podem complementar-ho amb aquest vídeo.
Albert, podem llegir i veure el vídeo
i anar navegant per la pàgina
amb un bon cafè líder a la mà, eh?
Sí, exacte.
Això és el que pretenem.
No és incompatible, vaja.
Ni mirar el vídeo,
ni anar tocant el ratolí,
ni les tecles,
ni res mentre fem aquest cafè.
Cristina, les entrevistes,
qui les realitza?
Qui les confecciona?
Vaja, qui s'encarrega
de dur-les a terme?
Doncs això és una iniciativa
que ens fa molta il·lusió dir, no?,
que s'ha fet gràcies
al treball de persones voluntàries.
És a dir,
tot i que això neix
des de la Fundació Masalborna,
és Masalborna
qui posa els recursos
i qui finalment acaben de donar
el toc final,
realment qui ha fet
les entrevistes
són set persones
que estan vinculades
amb el món
de la comunicació,
ja siguin que són periodistes
en actiu
o que encara estan estudiant,
doncs que s'han fet
voluntaris
de la Fundació
i són aquestes persones
les que, doncs,
van a veure,
doncs,
les persones conegudes,
al rellà dels entrevistats,
per així dir-ho,
i després, doncs,
preparen el que finalment queda
i que tots veiem
un cop es publica
al blog.
Per tant,
creiem que és una proposta
que té molt de sentit
perquè parla de persones
i està feta també
per persones voluntàries,
en aquest cas,
que li dona, doncs,
molt més mèrit
al projecte.
Tenim voluntariat,
tenim entrevistes,
tenim la pàgina web
i tenim la Fundació
i, òbviament,
darrere també
hi ha d'haver-hi,
doncs,
un patrocini
que en aquest cas
s'encarrega
que fes líder.
Albert,
jo crec que el tema
va molt més enllà
d'un patrocini,
no?
És a dir,
tot el que en un inici
va començar
pot ser com un simple patrocini
i ho heu anat portant
més enllà.
Sí, sí, sí.
En principi,
el projecte ens va interessar,
d'entrada,
casava una mica
amb el perfil
de la nostra empresa,
amb els nostres valors,
però la veritat
és que a mesura
que se va anar treballant
i vam tenir diferents contactes
amb gent d'abans al Bornà,
ens hi vam anar
implicant més.
En certa manera,
el que nosaltres fem
que és dissenyar cafès a mida
pels nostres clients
és el que vam veure
interessant de fer
per aquest projecte
perquè
una de les característiques
que té el cafè
com a producte
és que el cafè
sempre ha sigut
des de la seva introducció
des dels països productors
on va néixer,
no?
el príncep de l'Arabia
quan es va introduir
a Europa,
el cafè sempre ha tingut
com a peculiaritat
que ha sigut
un producte
socialitzador,
diem-ne.
És a dir,
el cafè
gairebé mai
s'ha begut sol.
El cafè
sempre
ajuntat a la gent
es van crear
llavors
el que eren
els cafès,
el que eren
els locals
on es prenia cafè.
Clar,
el tan típic
d'anem a prendre
un cafè
o parlem
al voltant
d'un bon cafè.
I això ha durat
fins ara.
Per això
vam trobar
que tenia
tant de ganxo
el títol
del projecte,
segurament
que a nosaltres
ens agafava
de ple,
no?
I tercer,
que el que volíem
fer nosaltres
amb aquest cafè
dissenyat a mida
pel projecte
52 tallats
de Mas al Bornar
era que
el producte
i el cafè
que jo he fet
servís
com a vincle
de comunicació
com a vincle
de divulgació
del que és
el treball
que s'està fent
amb tot aquest col·lectiu
de població
amb aquestes problemàtiques
i que servís
per donar a conèixer
el dia a dia,
no?
És per això
que
amb
utilitzant
les tecnologies,
no?
Nosaltres el que pretenem
és que tothom
pugui
sapiguer
a través
del codi QR
que hi ha al paquet
què s'està fent,
què s'està coent,
què s'està
visquent
dintre
d'aquest món,
no?
És a dir,
que nosaltres
si comprem un paquet
de Leader Coffee
en aquest cas
tindríem
aquest codi QR
al paquet
que ens remetria
a la pàgina
al blog,
no?
Sí,
exacte,
exacte.
És a dir,
en temps real
tothom està tenint
informació
de com va funcionant
el blog
i,
evidentment,
de tota la informació
que es vulgui
complementar.
Tant amb això
com un projecte
que estem ara,
a veure,
ens agafes en un moment
on es va presentar
aquest projecte
fa unes quantes setmanes
on el cafè
comença a caminar
també
i una de les coses
que nosaltres també
estem ara treballant
amb diferents clients
nostres
és que aquest cafè
pugui estar també
disponible
en màquines
de vending.
És a dir,
que en molts llocs
de treball,
empreses,
universitats...
Aquest producte,
aquest codi QR
que està als envasos
pugui estar
al frontal de la màquina.
D'acord,
és a dir,
no només als paquets
sinó també a la màquina...
I quan tu puguis
anar amb un company
a fer aquest cafè
o fer aquest tallat,
puguis en aquell moment
capturar el codi
i,
última hora,
parlar
de tot aquest tema
i saber
què és el que s'està...
Generar aquesta tertúlia,
no?,
que sobretament també
es realitza
al voltant
de la màquina
de cafè
i amb aquest codi.
Albert,
cafès líder,
on esteu,
vaja,
on teniu la vostra...
La vostra setmana,
on esteu situats
i una mica
quina és
la vostra feina,
quins productes
oferiu?
Sí,
mira,
nosaltres som una empresa...
Jo soc la segona generació
d'aquesta empresa,
nosaltres fa més de 60 anys
que estem a Valls
i nosaltres som una empresa
artesana,
especialitzada
en cafès de qualitat,
en cafès de finca.
Llavors,
el que ens dediquem a fer
és cafès a mida
per molts dels nostres clients
i som especialistes
també en productes
ecològics
i de comerç just.
Aquest tipus de cafès
són els que integren
la barreja
que vam fer
i que vam crear
amb exclusiva
pel projecte
de Mas al Bornar
i ens dona
aquest producte
pensat per consumir
tant amb cafès so
com amb tallat,
com diu el nom del projecte,
i un producte
que ens porti
a parlar,
a comunicar-nos,
un producte
que ens porti
a interrelacionar-nos.
si parlem
en aquest cas
del que és
la problemàtica
de la discapacitat
i això
ajuda a normalitzar-ho,
doncs en part
ens sentirem
que hem ajudat
amb un nostre granet
de sorra
o amb un nostre granet
de cafè
a normalitzar
tota aquesta situació.
Cada cafè a mida
que feu
és exclusiu?
Sí,
sí,
sí.
Nosaltres fem cafès
maridats,
fem cafès maridats
inspirats
amb àpats
concrets,
amb els ingredients
que intervenen,
fem cafès maridats
pensant
en fenòmens
socioculturals,
com és,
per exemple,
el cafè del casteller,
el pom de dalt,
i fem cafès a mida
per molts
dels nostres clients
que ens demanen
un cafè especial.
Són establiments
que es volen diferenciar
per la qualitat
i per l'exclusivitat.
Estem parlant ara
dels cafès,
dels tallats,
Cristina,
però també tenim
que el projecte
és 52 tallats
i un tovalló.
Imagino que el tema
del tovalló
també fa referència
a aquesta socialització
de la qual també
parlava l'Albert
i que intenteu
imprimir
en aquestes entrevistes.
Exacte,
tu has dit
el projecte,
el mateix nom
ja és molt simbòlic,
perquè cadascuna
de les tres paraules
que configura
el nom del projecte teu
un significat,
52,
perquè és les 52 setmanes,
l'any,
que cada dijous
estarem publicant
aquesta entrevista.
El tallat
resumeix el moment
o quanta estona
estarem conversant
amb aquella persona
i quin és el nivell
de proximitat
que busquem
amb l'entrevista
i el tovalló
vindria a ser,
com tu has dit,
què és el que en quedarà
d'aquesta tertúlia
i també una mica
agafant l'anècdota
aquella famosa
del Messi,
que estan en un bar,
van acabar apuntant
en un tovalló
i les idees principals
del que s'havia parlat
és això.
Al final,
la gent,
el lector,
quan vagi
a aquesta pàgina web
i llegeixi,
serà l'extracte
del que ha representat
la tertúlia
que hem tingut nosaltres
prèviament
amb aquesta persona.
A més, Cristina,
heu sabut triar
diverses persones
molt diferents,
perquè des d'artistes,
escriptors,
actors,
polítics,
gent de l'àmbit social,
empresaris,
banquers,
és a dir,
que heu fet també
una feina
de triatge important.
Sí,
buscàvem diversitat
en el sentit de...
volíem diferents
punts de vista
de diferents persones
que han brillat
en les seves professions.
Llavors, segurament,
cada persona,
en funció de la seva experiència,
veu les coses
d'una manera
o d'una altra.
Per això,
hem intentat buscar
el màxim
que hem sabut
o que hem pogut
diversitat,
com tu deies.
Llavors,
hem buscat representants
de quants...
diferents àmbits professionals
i quants més millor.
I és curiós
que cadascú,
evidentment,
ho viu en primera persona
i cadascú
et deixa anar
les seves impressions
que és aquesta...
I al final,
acabes configurant històries
o tertúlies
molt diverses,
no?,
que és el que
es buscava.
I et dóna la sensació
que aquestes persones,
aquests personatges,
aquestes personalitats
a les quals entrevisteu
entenen
i viuen
d'una manera natural
el dia a dia
de la discapacitat
o una societat
on la discapacitat
i el trastorn mental
hauria d'estar,
potser,
encara més present
i més a l'ordre del dia
perquè esdevingués
una cosa normalitzada.
Nosaltres,
aquí al tothom,
fem moltes entrevistes
amb diverses persones
també
que tenen o no
discapacitat
i sovint coincidim
amb què
s'ha de parlar
de la discapacitat
d'una manera clara,
d'una manera normalitzada,
sense embuts.
Ells ho saben fer, això?
Sí,
molts et diuen,
home,
es queden com
primer,
la primera trava,
dius,
jo no sé què vols
que t'expliqui,
no?,
persones que
són molt conegudes
amb el seu camp,
no?,
però quan els abordes
aquest tema
dius que jo no en sé.
Dic,
bueno,
nosaltres
amb aquest projecte
no volem anar a persones
que en sàpiguen,
sinó que hi aniríem,
doncs,
potser a metges
o coses
o perfils més tècnics,
no?,
que volem,
precisament,
exacte,
el que busquem és,
precisament,
ells són un indicador
de la realitat social
que estem vivint,
no?,
per tant,
que una persona
que destaca molt
en un àmbit
resulta que no en té ni idea
de discapacitat,
això vol dir alguna cosa,
això és un indicador clar
que alguna cosa
està passant,
no?,
però en el fons
tots
coincideixen,
doncs,
això,
no?,
el que tu deies
també,
no?,
que bé,
falta encara bastant
de camí per recórrer
i en aquest sentit
doncs cito
una de les frases
que ens va dir
la Mònica Tarribas,
que és una de les entrevistades,
ella va,
comentava
que
la discapacitat
deixarà de ser
un tema
tabú,
un tema
no parlat
en el moment
que hi hagi
una notícia,
un titular
en el qual
es parli
de discapacitat,
però no com a notícia,
sinó com a fet quotidià.
cert,
doncs estaríem d'acord
amb aquesta frase
de la Mònica Tarribas.
Cristina,
aquesta setmana,
per comentar
l'última hora del bloc,
ja encara
de més a Sant Jordi,
fareu tallat
amb Rosa Capdevila,
no?,
la il·lustradora,
la creadora
de les tres bessones,
coneguda
per tothom,
ens pots desvetllar
què hi haurà
més enllà
o haurem d'esperar?
Jo crec que haurà d'esperar,
haurem d'esperar,
no ens pots desvetllar
les altres entrevistes.
No,
no,
crec que és la gràcia
també
de saber
qui és el dijous
i doncs la gent,
molta gent
ens ho pregunta
i home,
no,
la gràcia
és el mateix dia
i llavors
ho veiem
i queda més,
fa més il·lusió.
Estarem pendents
d'aquesta finestra
que es deve
aquesta pàgina web,
52tallats.cat.
Em deixes fer un apunt.
Sí, endavant.
A part d'aquesta pàgina web
que va creixent
a mesura que van passant
les setmanes,
perquè cada setmana
s'acumula
una entrevista més,
d'aquí a un any,
un cop haguem acabat
totes les entrevistes...
Molt bé,
què passarà
un cop acabi
totes aquestes entrevistes?
Doncs hi ha un editorial,
que és l'editorial
Cossetània,
Cossetània Edicions,
que en farà un llibre,
o sigui,
hi haurà un recull
de totes les entrevistes
i també quedarà
en format llibre.
Jo crec que també
això és important,
tenir-lo present.
Doncs jo, Cristina,
tu pacto ja en directe,
perquè de cara a...
Quan estigui publicat
aquest llibre,
doncs és allò que es diu,
eh, en tornem a parlar
i farem la valoració
d'aquestes entrevistes.
Abans d'acabar,
ho presenteu
dintre de poc a Vall,
si no m'equivoco.
Sí, aquest dijous,
dia 18,
ho fem al pati
de Sant Roc,
que això és
a l'Institut d'Estudis Vallens,
doncs hi ha
la presentació,
que en aquest cas,
doncs els promotors
són cafès líder
per ser, doncs,
ells mateixos de Vall,
ja sé,
i jugar a casa.
Home, i tant.
Doncs són ells
qui han promogut
la presentació
i nosaltres,
òbviament,
també com a companys
de viatge,
doncs, evidentment,
hi serem
i farem aquesta presentació
per tota la gent
de la comarca
i de la comarca
de l'Alcant,
però també
tota la comarca
de Tarragona,
doncs la presentació
d'aquest bloc.
Albert,
jugareu a casa
aquesta setmana,
eh?
Sí, sí, sí.
Doncs esperem
que vagi bé
la presentació
i estarem pendents
d'aquestes 52 entrevistes.
Molt bé.
Cristina Barbacil
de la Fundació
Mas Albornà,
Albert Fàbregas
de Líder Coffee,
i moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
en aquesta estona
de ràdio.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Gràcies, bon dia.
Adéu.
Adéu.
Doncs jo no sé a vostès,
però a mi m'han quedat ganes
de fer un bon tallat,
un bon cafè,
llegint alguna
d'aquestes entrevistes
de la pàgina web
52tallats.cat,
que és el tema
que ha sentat
l'espai
i tothom d'avui.
Nosaltres hi tornarem
el proper dilluns
a partir de les 11 del matí,
aquí a la mateixa sintonia,
el 96 puntsat
de la freqüència modulada
o a través
de www.tarragonaradio.cat.
Una salutació molt cordial
a la part tècnica
Lluís Comés
i a qui us ha parlat
el Miguel González.
Fins llavors,
una molt bona setmana.
Que vagi bé.