Comencem la tertúlia d'actualitat d'aquest dixous 11 d'abril.
Una tertúlia d'actualitat que avui la compartim amb l'advocat Manau Roca.
Manau, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Amb el lliberté Pitu Rovira. Pitu, bon dia.
Molt bon dia.
I amb l'arquíleg municipal Joan Manchón. Joan, molt bon dia.
Bon dia.
Avui els planteixo parlar d'un tema que ja corre per totes les xarxes socials i se'n parla moltíssim.
Està generant molta opinió i també si volia plantejar és la resolució del Tribunal Superior de Ciutat de Catalunya.
Resolución interlocutòria.
Com que tenim un abocat avui ens aclaria el terme exacte i també el significat.
De fet, és aquella resolució que diu que s'ha fet pública aquest passat dimecres.
Segons el Tribunal, quan una família demana que el seu fill rebi l'ensenyament en castellà,
el sistema s'ha d'adaptar a tota la classe o unitat escolar.
És a dir, que si un ho demana, tota la classe s'ha d'adaptar a aquesta qüestió.
La consellera d'ensenyament, Irene Rigau, ja ha alertat que el govern no preveu la possibilitat d'executar
aquesta resolució del TSJJC.
Com ho veu?
D'entrada li pregunto al Manel, perquè jo el terme suposo que és important, Manel.
Interlocutòria, què implica això?
Interlocutòria és una paraula jurídica catalana per definir el que en castellà es diu auto.
Existeixen les sentències, existeixen les diligències d'ordinació, existeixen els autos.
L'auto és una resolució judicial, lògica, dictada per un tribunal,
que pot ser un tribunal unipersonal, un jutge, o col·legial, col·lectiu,
en aquest cas del TSJC, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Bé, aquesta resolució es dicta normalment a instància d'algú,
és a dir, algú que demana algun aclariment o algú que demana que es dicti una resolució,
i llavors aquesta es pronuncia.
Que ha sigut aquest cas?
Això és una interlocutòria, un auto, un autojudicial.
Darrere crec que són 17 famílies, no?, si no va xerrar,
i algunes de les coses, per cert, són d'aquí de Tarragona, de la ciutat.
Segons he llegit, perquè lògicament no estic dintre del context on s'ha pronunciat,
són 14, en aquest moment em sembla que hi ha 14 interlocutòries, no una sola,
i evidentment sembla que hi ha alguna família de Tarragona que va instar que això es pronunciessin,
que es pronunciés a algú, cert.
Doncs és el punt de partida de la nova tertúlia.
Pitu, en Joan, com ho veieu?
Pel que tinc entès, i pel que ara escolto del company Roca,
i el que anunciaves tu, quan una persona demana que,
una persona, un alumne, uns pares, una família,
demana que el seu fill o la seva filla sigui escorregat en una llengua,
jo aquí se m'acut una cosa d'entrada, eh?
L'altra part, per fer el mateix, aquí ja tenim el conflicte generat, no?
Sí, evidentment pot ser.
De totes maneres, cal dir que aquesta temàtica concreta
que avui se publica a tots els mitjans de comunicació,
doncs és susceptible de recurs,
tal com ha dit la Irene Rigau,
és susceptible de recurs de casació davant del Tribunal Suprem.
I ella té esperança que això es modifiqui,
perquè creu que és una resolució recurrible,
recurrible en el sentit que, no que es pot recórrer,
sinó que si es recórrer es pot guanyar,
és a dir, es pot variar, no?
I efectivament en Pitu té raó amb això, eh?
El que diu.
Pot haver-hi aquí un garbuix, un sidral de conflicte d'interessos.
És que ho fa el fet que no s'és prou conscient
del que representa tot això.
Vull dir que més enllà dels drets individuals o col·lectius de cadascú,
jo em sembla que no en som prou conscients
del que representa tot això
i quin és el veritable objectiu de tot això,
si és que hi ha un objectiu veritable o no hi és, o què.
Quan, en la societat,
i amb això em sembla que hi estaríem tots d'acord,
no hi ha cap de conflicte, no?
És que això és molt complex, evidentment.
Aquí és la complexitat.
Hi ha una dicotomia.
La complexitat de la intel·ligència
a l'hora de generar aquest problema, eh?
Evidentment.
Com diria jo?
Hi ha la qüestió tècnica, jurídica, professional, complexa,
que cal analitzar, que cal veure, que cal valorar.
I després hi ha l'opinió pública,
amb totes les seves vessants, no?
És a dir, l'opinió de la ciutadania,
l'opinió dels nuclis culturals,
l'opinió del sector educacional.
I moltes vegades no coincideix una cosa amb l'altra.
I aquí es generen unes xifres.
Sí, però que hauríem de tindre en compte
l'experiència del fet, no?
En quin sentit l'experiència?
Home, l'experiència.
Portem 30 anys d'un model que no ha generat cap problema.
Al contrari...
El costat el micròfon, Pitu, si no...
Al contrari, no ha generat cap problema.
I ara, al cap de 30 anys,
quan és un model reconegut per tothom,
fins i tot pels propis usuaris,
es produeix un conflicte.
Llavors, és el que jo penso.
Aquí hi ha un grup molt intel·ligent al darrere,
molt intel·ligent al darrere,
que ha muntat una estructura
a buscar, no sé si un conflicte
o el que és realment, eh?
És que l'educació, precisament,
és un dels sectors més sensibles de la societat.
I aleshores, tot es genera i neix
del govern de l'estat central, normalment.
És a dir, és el que va dominant una mica el tema,
mitjançant les emanacions de disposicions,
de criteris interpretatius, etc.
El famós ministre Bert,
que és el que genera, per exemple,
tota aquesta qüestió, aquesta moguda
que s'ha anat produint.
L'experiència, quan arriba un moment determinat,
l'experiència no serveix per res, en aquest cas.
Vull dir, l'experiència no serveix a res.
No és que no serveixi per res,
és que no la valoren per res.
Aquí està.
I llavors passa que es pronuncia
un determinat factor,
una resolució determinada,
i s'arma tot el que s'arma, no?
Això és la realitat.
El Joan està...
Està escoltant, eh?
Jo ho diria que és reflexionant, eh?
Per la posa que no veu amb els ullidents.
És estopefacte, indignat...
Jo no m'entenc, o sigui...
D'acord, els drets individuals
d'una persona que vol educar el seu fill
amb un dels idiomes oficials de l'estat espanyol.
I per respectar els drets individuals d'aquesta persona
ens hem de carregar els drets individuals i col·lectius
dels altres 24 o 30 alumnes de la classe
i de tota una política de 30 anys
que precisament s'ha fet així
per evitar el que provocarà.
Això que és l'aparheit.
Hi haurà moltes lleis, però jo no ho entenc.
I ho sento, vull dir, soc...
Sí, soc limitat mentalment, però no ho entenc.
Però és el que hi ha Manel, eh?
Que això xoca, no?, la realitat jurídica
xoca a vegades amb l'opinió pública.
I després hi ha una altra cosa.
Els catalans tenim dos punts sensibles.
No dos punts erògens, dos punts sensibles,
que són la butxaca i la llengua.
I la llengua amb tot el que porta a la nostra cultura,
la nostra manera de pensar, etcètera, etcètera.
si des de l'altra banda del riu al gas sistemàticament van a fotre la butxaca
i van a fotre la llengua a la nostra cultura,
vull dir, que no sorprenguin que hi hagi, a partir d'ara, desobediència civil,
que hi hagi un clam cada vegada més fort per demanar un referèndum, etcètera, etcètera.
Quan hi ha merder, si li tires gasolina al foc, hi haurà més foc.
Ara, sembla que tinguin la voluntat aquesta, no?
És que hi ha un anunciat que tindria que privar sempre sobre el sentit comú de tota la societat
i de tot el que és el col·lectiu d'un país,
que és el que les lleis tenen que estar al servei del poble
i no el poble al servei de les lleis.
Aquesta és la gran qüestió, eh?
És a dir, això és molt important i s'oblida fàcilment aquest tema, no?
També és ben cert que molts camins la interpretació o l'aplicació d'aquesta normativa que existeix
difereix totalment de lo que la gent, la societat, ha d'entendre o ha de comprendre,
dir això, com és que passa això, no?
Però si està establert així, o una o dos, o canviem les lleis i ho modifiquem,
ho hem d'aguantar, no?
Vull dir, què s'ha de fer?
No ens hem de canviar les lleis.
Sí, la protesta, clar, clar.
És a dir, això és el que és susceptible de canvi.
Les lleis s'han d'anar adaptant al moviment social
perquè, si no, tindríem encara les lleis de l'edat mitja, no? Mitjana.
Home, hi ha algunes interessants.
Sí, el dret de pernada.
Encara, encara, encara, tarda, tarda, tarda.
Em sembla que no se n'arribarem avui, eh?
No, però tot plegat és bastant preocupant, no?
Perquè és això, jo, és que jo em baso molt en aquesta història.
Arriba un moment que a la Generalitat de Catalunya
li són transferides unes competències,
fa un model educatiu,
un model reconegut per tothom que ha funcionat,
fins i tot copiat per altres països,
un model d'immersió,
i, a més a més, en uns moments,
en els darrers, diria jo, 10 anys,
en què entres en una aula d'una escola
i veus allà una multicoloritat,
una multitud de colors de pell, fins i tot,
i de llengües que es parlen.
Abans es deia,
el català de les aules i el pati es parla en castellà.
Certament, va haver-hi un moment que era així,
però és que ara als patis es parla,
potser, en 7 o 8 o 10 llengües diferents,
aquella canalla, no?
Que, realment, jo la pregunta és
a què s'està buscant, realment, amb aquest problema?
Perquè n'estic convençut que els fills d'aquestes famílies
que demanen això,
parlen, dominen, escriuen, escolten
i pensen en català i en castellà, segur.
I no tenen cap problema.
I després de poc, en anglès?
I malauradament,
i malauradament no ho fan en anglès.
Ho faran, i sembla que...
Llavors, la pregunta és,
on és el problema?
I aquest, els grups
que donen suport a aquestes famílies,
aquesta pregunta no la responen.
I en tenen la resposta.
Però no la responen.
Ara no toca.
Hi ha un terme en política,
a manera que pren de terminologia,
que és el de l'audiència,
que dona nom, per exemple,
a l'audiència provincial, a l'audiència nacional,
que s'ha de plegar un grup de ciutadans
i comunicar-l'hi alguna cosa
o escoltar allò que diuen aquests ciutadans.
Potser caldria tenir també una mica més d'això
de feedback entre el món de la justícia
i la ciutadania o l'opinió pública.
Tindria que ser, però moltes vegades
és veritat que hi ha un gran espai
entre l'estructura jurídica,
per dir-ho d'alguna manera,
i la gent.
És a dir, tots els tribunals, en general,
estan una mica aïllats.
Estan una mica aïllats.
Sembla que dóna la impressió, fins i tot,
perquè no es contaminin una mica massa
per influències de la gent
o per qüestions o per pressions
o per conveniències, etc.
Però és indubtable que ningú mai està lliure
de la possibilitat que existeixi aquesta situació
que hi hagi...
A vegades es dicten resolucions i coses
que, sense voler, fins i tot,
diguem-ne que sense voler,
es veuen influenciades per determinats moments polítics,
sociològics,
tota aquesta temàtica, per exemple,
dels desnonaments, de les hipoteques i tot això,
doncs està influenciades per qüestions polítiques,
per pressions del famós ara escraig aquell, etc.
Vull dir, i és veritat que sí,
que, en general,
l'estructura orgànica administrativa
de lo que en diem la justícia,
com a esquema,
a vegades està una mica lluny
de la realitat social de cada dia.
Però, fixeu-vos,
la justícia està lluny del dia a dia,
bona part de la vida política
o de la política està lluny del dia a dia,
la macroeconomia està lluny del dia a dia,
hi ha masses coses lluny del dia a dia,
que tenim aquesta sensació,
i això no és bo, eh?
La macroeconomia crec que està massa a prop,
està apretant.
Bé, en el sentit d'empretat,
ens estan ficant la mà al cap per ofegar-nos
i estan mirant el cel.
Per això dic que la macroeconomia està molt damunt del tema.
Però, hosti,
no, però certament amb això, Joan, tens raó, eh?
Vull dir, aquestes tres potes,
diguem-ne, estan...
Dóna la sensació des de la ciutadania
que tens els polítics...
Ells reconeixen, com li diuen,
la desafectació.
Ara, recentment,
ha sortit un resultat d'unes enquestes
que fa poc, la setmana passada,
em sembla que ho vaig llegir-ho,
que l'estament jurídic
és el que menys confiança
té en la ciutadania, no?
La gent no confia en la justícia.
Per norma.
Però en aquests moments,
potser perquè veus aquesta injustícia,
aquí veus tot això del desnonament,
que veus que hi ha algun jutge que sí,
però altres que no.
a tu t'enganxen amb uns sobres,
passant papers que posa 500 euros cap a Suïssa,
sols a la tele,
i el que veu els ciutadans
és que aquest senyor no va a la cangrí.
A tu et falla la hipoteca
i el que veu els senyors aquests
és que li executen.
Això és el que veu la gent.
Sí, sí.
No li expliquis, de lleis i d'enredos.
Bé, però tot això tampoc...
A veure, no és tan fàcil tot això, no?
Evidentment que no.
És a dir, a veure...
Però la percepció ciutadana és aquesta.
Sí, però l'opinió popular no vol dir
que necessàriament tingui raó sempre.
Exacte, això és cert.
I aleshores,
tampoc ens hem de desmarxar una mica
si no perdríem una mica l'esquema
del que en diem l'estat de dret.
Sí, és veritat.
Perdríem el concepte d'estat de dret
i ens hem de subjectar una mica
a les estructures típiques i clàssiques
de legislatiu, executiu i judicial.
Perquè si no valorem això, estem perduts.
Llavors aquí farem aquí...
A l'escreix el farem tots.
Vull dir, aquí convertirem tot
en una protesta col·lectiva
i no hi haurà seguretat jurídica de cap tipus.
Per tant, si es dicta una resolució,
si hi ha uns esquema,
si hi ha una llei,
pot ser que no hi estem d'acord,
però ho hem de respectar,
i impugnem-ho i canviem la llei
i fem el que sigui.
Perquè si no, llavors anirem
amb la pistola a la cintura.
Però una llei, jo tinc un dubte, Manel,
una llei es presta a interpretacions
perquè la llei és la que és.
Per exemple, hi ha un aforisme que diu
si vols saber quin gust té una taronja,
l'has de destruir per saber quin gust té.
Amb la llei passa el mateix,
per saber com és l'has de modificar,
interpretar, modificar...
A veure, és que no és tan primari això.
Vull dir, no es pot contemplar el tema
des d'un punt de vista, com diré jo,
massa simple.
Massa senzill.
Hi ha una norma i hi ha una llei
i s'ha de complir.
Però el cert és també
que hi ha criteris interpretatius
per part dels jutges.
D'això en diem jurisprudència.
I això no deixa de ser també sorprenent
per la gent
que sobre un tema determinat,
sobre una qüestió determinada,
potser un senyor jutge
o un tribunal o un jutjat
de tal lloc
ho considera que és blanc
i potser un jutjat d'un altre lloc
ho considera que és gris
o que ja no és blanc.
I això la gent no ho entén.
Com pot ser això?
I això pot passar fins i tot
a nivell d'una mateixa ciutat
amb la qual hi hagi, per exemple,
un, dos, tres...
Passa.
Clar, que passa, perquè jo sé que passa, no?
Dius, això ha tocat a tal jutjat
i ha anat així.
Carai, i aquest tema
que és molt semblant o casi igual
a tu de tal lloc
i ha anat d'una altra manera.
Això són criteris interpretatius
divergents sobre una mateixa llei.
Passa amb el quart poder, també, eh?
També passa amb els mitjans de comunicació
que la interpretació de la mateixa realitat
pot ser molt diversa, no?
Aquest és un altre tema
i ara potser sortiré per la finestra
però quan sents, llegeixes o veus o escoltes
determinats mitjans de comunicació
estan fent d'altaveu tendencions
a una sèrie de coses,
estan generant o estan provocant
o manipulant una opinió
que això també fa molt de mal, eh?
I han vist les interpretacions
que han hagut aquest matí
de la interlocatòria d'aquests pares
que segons quin mitjà de comunicació
dius, bueno, aquí estem en peu de guerra
i he sortit al carrer i no he vist els tancs, eh?
De tota manera, això també els sociòlegs
diuen que cada cop els mitjans de comunicació
sobre la influència, sobre l'opinió pública
que cada cop té, diguem, menys influència
perquè hi ha moltes més variables, eh?
Hi ha molta més informació també que circula,
la gent per qui està isolada,
és a dir, perquè està a sol, aïllat
i isolada a cara seva i l'arriba, escolta la ràdio
per dir alguna cosa, sí que li pot influenciar moltíssim
però perquè està en xarxa, que és avui dia
més o menys tothom que està en xarxa
i té molts inputs
els mitjans tenim una parcel·la, diguem-ne, d'influència
però l'altra no ve per aquí, eh?
Sí, però a nivell de mitjans de comunicació
la cosa encara queda, encara és més, diguem-ne
entre cometes, escandalosa, no?
Perquè vas a un quiosc i veus allí
tots els diaris del dia
de tots els colors
i la mateixa notícia
o el mateix fet
sembla que sigui un arcoíris, això
o sigui, l'arc de Sant Martí
Ens fa ser escèptics
Això és que, dius, bueno, què diu aquest?
I aquest, i aquest, i aquest, i aquest
i això passa a nivell de la política
i a nivell de valorar un fet determinat
que ha passat socialment
o a nivell de l'esport, del futbol
vull dir, i això crea una dispersió mental terrible
per a les mitjans visuals de televisió, no?
Poses una emissora i dius
doncs el TV3 no s'assembla a res
amb la, com se diuen aquells famosos
Teleconomia
Teleconomia
Teleconomia
Per sort
TV1
Bueno, per el que sigui
TV1 i TV2
Bueno, això què passa aquí, no?
Vull dir que això està claríssim
No s'hi volia preguntar també
perquè es veu que reciclen molt malament
que parlo ara de brossa, canviem de tema
que quedi clar, canviem de tema
El tema de la brossa
es veu que reciclen molt malament
el tema de l'orgànic, sobretot
allà es veu que hi va parar de tot
hi ha molts elements, aquells que en diuen
estranys, que no corresponen a l'orgànic
que van a parar a l'orgànic
i això implica que quan portem els residus
que passant ens costen, ahir s'ho deien
18 milions d'euros anuals
a tots els estats arragonins
quan ens portem a la planta de compostatge
de boterelles, ens diuen
no, això aquí no volem cap a l'incineradora
i clar, això es triplica el cost
o el duplica o triplica el cost
L'Ajuntament, ahir ens ho deia
el regidor responsable de l'àrea
en Joan Sanauja, és que si se reciclés millor
són condicionals
si se reciclés millor
es podria fins i tot arribar
a baratir la taxa de la brossa
És tan difícil?
És a dir, ho veu?
Un com a tan complicat
poder tenir clar que hi va en cada forat?
No
Perquè amb el paper està claríssim
Escolta, però jo em penso que amb això
no ens hi hauríem d'esbaratar tant
Si ara fem una mirada enrere
i només ens anem 10 anys enrere
però a més enllà
tot anava en un mateix pot i s'ha acabat
I ens sembla que és una qüestió de consums
i d'hàbits
i que de mica en mica això
s'anirà fent
Que evidentment volem córrer molt més
i que això volem que sigui allà
i fet, escolta'm, escrupulosament
Evident
Però hem de donar temps al temps
hi ha molta gent que no hi és acostumada
Si ho observem
veiem que gent gran
i gent jove
porta tot amb una bolsa
i ho llença
li és igual que sigui groc, blau
que t'arà l'any
i tant se'ls en don
Però jo em sembla que és una qüestió de temps
i que això
segurament que dintre de 10 anys
aquest hàbit haurà canviat
El Joan ha parlat abans
de dos elements sensibles
un és la butxaca
i a veure si podem aconseguir
que aquests 8 milions d'euros
o no els baixin
i pagar menys en definitiva
per la taxa
és positiu
A veure
jo vaig més enllà
jo crec que
el que tenim
en aquest país
no són 10 anys
potser jo crec que són més
és un problema de cultura
sociològica
de cultura social
és a dir
és un problema d'educació
la gent comença a tirar
borilles pel carrer
papers pel carrer
paquets de tabac
o buits pel carrer
i tenim els carrers bruts
perquè els embrutem
és a dir
en altres països d'Europa
això no passa
perquè tenen
una educació col·lectiva
molt important
i quan potser veu
un que tira un paper
l'altre li diu
perdoni
faig ja
i ho recull
li he tingut això
però aquí
li he tingut això
però aquí dius això
i t'hi diu
que t'has cregut
encara es barallen
vull dir
això és un problema
que neix de més avall
és a dir
jo tiro més avall
i llavors arribem
a la bossa
de posar
ja
el plàstic en un lloc
el cartró en l'altre lloc
el paper
el vidre
etc.
i això
comencem a fer-ho
però portem un retras
i a vegades
et trobes
amb l'endròmina
que has de llançar
ara t'ho foto
doncs ho tiro aquí
pam
ja està
em vas on vas
és a dir
no em veu ningú
pam
sí
mira va
que els bombi
no passa res
després ve el problema
que esclar
moltes vegades
hi ha el fet
que dius
ara no sé si és el groc
el verd
el blanc
el carabassa
i no saps
però jo em fa la fe
que amb tot això
ha canviat
imbou
molts països
s'ho fan a casa
tenen els pots
i a casa també els tenim
però és que al final
converteixes la casa
en un magatzem
però el reciclatge
l'has de portar
fet de casa
amb una gran superfície
que toca el nom
que fan mògules
i tal
que havia vindrat a Tarragona
hi ha uns
mògules de la fàbrica
no
em sona aquest nom
hi ha unes capsetes
en tapa
molt petitones
molt ben dissenyades
per anar sota
sota la pica
de totes maneres
els factors ecològics
han fallat últimament
em sembla
a nivell
d'això que no hem dit
que el percentatge
més gran
de brossa
que generem
és plàstic
derivats de plàstic
i cartronatges
perquè després
la fase orgànica
cada vegada
la bossa és més petita
i especialment
els que tenim
dos pams de terra
és fer compost
no no
però si ho fas ben fet
és cert
és cert
mira
ara hi ha una
hi ha una
una qüestió
que de vegades
a la llibreia
en parlem
i en parles
amb altres comerços
sembla ser
que hi ha una mena
de proposta
si és que no s'ha provat
no ho sé ben bé
de l'eliminació
de les bosses de plàstic
quin mal han fet
les bosses de plàstic
les bosses de plàstic
tu vens a comprar
et dono el llibre
i tinc una bossa de plàstic
quin mal ha fet
la bossa de plàstic
si és un objecte reciclable
si la bossa de plàstic
tu la pots reciclar
la pots utilitzar
per moltes coses
quan
vas a comprar
en un supermercat
o al mercat
però sobretot
i tot t'ho donen envasat
això que deies tu Joan
en plàstic i cartró
llavors quan vas a fer
el reciclatge ben fet
la bolsa
on hi poses el cartró
i on hi poses el plàstic
és infinitament més gran
que les peles
de la carotxa
i de la plata
però hi ha algú que està fent l'arròs
venent bosses de plàstic
perquè ara hi ha molts establiments
vol la bosseta
pam
no sé quant sàpig
i allò val
val
no res
Estats Units
per exemple
van sempre
amb bosses de paper
de cartró
sí que han vist
a les pel·lícules
no sempre
allò quan van a fer la compra
o inclús quan pillen
pel carrer
amb la botelleta
clar
imagineu-vos
Santa Tecla
tots amb una bossa de paper
i a vindre
el barrilet
o la polla
allà em sembla
que hi ha una llei
que està prohibit
beure pel carrer
sempre i quan no et beguin
llavors
quan això portes amagada
la bossa
això és allò
de les interpretacions
de la llei
que deia
bueno
es queda
però ja no sé
el que és de l'estiu
de costums
arran del que deia
el Manel
i si tothom s'hi haurà fixat
quan surt la canalla
de l'escola
som a un parc
coneix molt de canalla
amb pares
jugant
baranant
i veus que hi ha canalla
que llença el paper terra
la bossa
el plàstic
i que el parc
estic allà mirant
parlant amb els altres pares
mira cap a l'altra banda
i no passa res
i això també
és el que deia el Manel
això s'ha de començar
per baix
com deuen tenir
cas aquesta gent
net i polida
i això és molt freqüent
tots ho vèiem
vam pel carrer amb paquet de tabaco buit
pipes
les closques, borilles
papers, tot va per a terra
moltes vegades, tot no
veig que molts camins ja es fan servir les papereres
ja hi ha una mica de consciència social
però la veritat és que
és un problema d'educació, de cultura
però tot això que dius
que tens tota la raó, ara ens derivaria
cap una altra qüestió
ja no és el ciclet, la bossa de paper
o la borilla o el paquet buit de tabac
és la brutícia
generada
pels excrements
i pels líquids
evacuats pels animals
de quatre potes
que allò sí que veus que el propietari
que el porta amb una cadeneta
se li enfot
i més cal observar com estan
els fanals, les papereres
els bancs
està tot
d'acord
però havíem tingut temps pitjors
amb aquesta ciutat
podrida
clar que sí que ha evolucionat
és ben cert
però a veure
aquest cost
que ens costa
serveix a la redundància
que ens costa
la neteja
és un problema que el generem nosaltres
és a dir
el de generar la societat
la neteja i el manteniment d'allò
correcte
perquè aquell fanal
que cada dia
cada dia
aquest noi
o aquesta noia
aquest home
aquesta dona
que passa escombrant
amb el seu uniforme
i tal
l'encendemà
està per l'altra vegada
tot de papers i de coses
això què és
vull dir
a veure
i esmentat
m'assemblen els xiclets
això ja
és el desmadre
perquè està embarcat
per tot arreu
els xiclets
que s'enganxen a terra
aquelles marques
que costa molt de treure
hi havia fins i tot
una màquina especial
cafè
aquesta brutícia
hi és
i jo que mi li passo
cada dia
i aprofita amb ell
Joan
t'hi has fixat
com està l'entrada
del fòrum romà
del carrer Lleida
sí, sí
jo sempre penso
aquests turistes
que suposadament
venen
i han d'entrar allí
i veure aquella negró
aquelles peses
és el problema
aquell
determinats punts
que hi ha uns gatets
molt monos
que hi ha una persona
de provecta edat
i hi ha entre tots
altres funs
que cada dia
a les 10 del vespre
que els hi donen pinso
i clar
això és un focus
això ho han tractat
més d'una vegada
a l'Ajuntament
i s'ha optat
per un tema
de mediació
perquè aviam
si arribem
al tema de multa
i fot-li un paquet
amb una persona
de determinada edat
o el que sigui
això és un altre problema
i la mediació
costa molt
però
a mi m'han fotut
cridades
per donar-li una alta
a una persona
que estava ficant
menjar dintre del circ
pels gats
i al final
doncs acaba això
amb una intervenció
de guàrdia urbana
llavors què?
sou uns fascistes
que no sé quantos
que no sé qui
també anem d'un cantó
a l'altre
però és veritat
en els monuments
i no és un tema
de Tarragona
sinó que és un tema
que ho hem parlat
per exemple
la Ciutat del Patrimonio
les 3 ciutats
de l'estat espanyol
que estem juntes
amb això
teniu el mateix problema
a tot arreu
i els coloms?
otra
ara s'hi posen ous
de Tretzo
perquè no prodiferin
m'heu fet pensar
en la màquina
que recorrerà
280 km
de clavegram
que hi haurà
allà a la ciutat
280 km
per veure els escravats
sí, sí
l'heu vist
la màquina
els ratolins
o les rates
això és un sistema
que espiona
tecnològic
no podem parlar gaire
perquè també hi haurà
uns altres dispositius
que veuran passar
les rates
i que els hi dispararan
uns darts
a mesura que passin
per tal de tenir controlada
la persona
hi ha mils o milions
d'aquestes bèsties
és qüestió de controlar-les
que no
erradicar-les és impossible
és donar-los cintrón
a les rates
és donar-los cintrón
no ho som
l'hemorràgia
l'hemorràgia no controlada
cintrón és un...
vols dir que no s'alimenten d'això
ja
ja tenen anti...
passa que tenen una genètica
que evoluciona molt les rates
molt ràpida
diuen que la quarta generació
ja s'alimenten d'obarí
o la tercera o quarta
no sé si és tercera o quarta
sí home, pel cintrón
no és cap d'allò
és un producte
que s'utilitzava
com a reticida
i llavors es va descobrir
que diluïa la sang
i quan es feia una ferida
a la rata
doncs moria de sang nada
això és clar
que eren
de sang noble
i eren
determinades dinasties
ai, se m'ha escapat
perdó
doncs d'això no
si voleu un altre dia
en podem parlar
perquè està aquest sistema
com dèiem
totalment pioner
que començarà
ja està
diguem-ne
començant a aplicar-se
per tal d'això
de tenir a menys
el subsol
en aquests 280 quilòmetres
que això és anar a Barcelona
a tornar i tornar a pujar
de clavegram
que això també és un...
no ho diguis fort
que ficaran peatges
és un gran desconegut
mentre aquest aparellet
no surti de les claveguines
i ens comenci a disparar
a nosaltres
home
no porten un sensor
que es veu que apunta i tot
és a dir
que hi ha un sensor
és com un terminator
sí, sí
apunta i tot
i quan passa
el...
o sigui
que les rates
quan vegin de lluny
allò ja no s'hi acostaran
Pitu
per cert
Sant Jordi
com apunta
en un minut
apuntaré
com cada any
la cosa no varia
esperant
que faci bon temps
que puguem disfrutar
d'una bona diada
i que ets una bona venda
com deia el president
del gremi de llibreters
de Catalunya
i d'editors
doncs home
que la gent
compri un llibre
almenys un llibre
aquell dia
i una rosa
i l'interessant
seria que després
el llegis
bé, això ja
si és això ja
això ja és de tercer curs
com es diu
xampany i pastes
si m'inviten hi vaig
si em paguen hi torno
ja és de tercer curs
sí, sí
diguéss-hi acostum
Pitu Rubina Manor
Manel La Roca
Joan Manchel
gràcies per acompanyar-nos
i que vagi bé
fins la propera
vinga, bon dia
adeu
adeu