Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
procés que es planteja com a democràtic
i que el poble hi controla
i que hi participem, però que no és cert,
una transició, o sigui, semblant, jo
sobretot el que veig, veig molt amb Grècia
els últims cinc anys,
hi ha un paral·lelisme, que anem al darrere
perseguint-los, no és en paral·lel,
sinó que els anem perseguint, això
sí que em preocupa una mica més.
Considiu? Sí, sí, sí.
A mi tant, a mi tant.
No, però, ai, perdó. No, digues, digues.
A part que això que comentaves tu ara,
que parlen de la democràcia
Atenesa, Atenesa, eh, només en una ciutat,
però bé, és igual, no? Parlen de la democràcia Atenesa.
I, clar, allí els únics que manaven
eren els que eren ciutadans,
i per ser ciutadans s'hauria de ser
fill de pare ciutadà
i de mare ciutadana,
per dir-ho així, no? I, clar,
vull dir, aquí estem igual, i aquells eren els que
remenaven el bacallà, per entendre'ns, i els altres
a la misèria. I aquí estem exactament
igual, és a dir, hi ha uns ciutadans de primera
que tots sabem
quin sector és, diríem, i els
a més, doncs, bueno, anem seguint, no?
Sí, anem sobreviscant, segons
no impodent. Sí, hi ha un
total paral·lelisme entre
una èlit minoritària
que està
governant a una
majoria que
està patint
els abusos d'aquesta minoria.
I, com tu deies, estem veient
en Grècia avui en dia, no només
anem en paral·lel, sinó que s'estem perseguint a veure si
els agafem el més aviat possible, no? A veure,
que no s'escapin. Això és com una carrera de fons, sembla que els
grecs s'estiguin escapant, però no.
La península va al darrere.
I estem veient una destrucció
de la democràcia, no en el sentit de telenc,
de la democràcia, tu en saps molt més que jo,
la democràcia avui en dia que és el govern
de tots,
la república,
el benefici col·lectiu, veiem realment
que no és així,
que és el
treball d'uns en favor d'aquests mateixos
i la resta, que seria el 90 i escaig per cent de la població,
espavileu-vos com pugueu,
que el que prima és el benefici personal,
el benefici econòmic
privatiu, ja sigui empresarial
o sigui
personal, i això és el que estem veient,
el diner per davant de tot.
S'acaben de fer públiques,
no diré el nom per no fer el seu propagandat gratuït,
però s'acaben de fer públiques balanços de dues grans
empreses a nivell nacional i
els guanys, estem parlant de 1.400 milions
d'euros, amb un que es benefici de més d'un 40% respecte a l'any d'essat,
amb un altre un 4% de benefici,
és a dir, que les grans
empreses multinacionals
no estan patint
l'exici, és el que diem.
Fa uns dies va sortir
un director de recursos humans
d'una multinacional molt important
que va voler mantenir-se l'anonimat,
que deia
la reforma laboral ens ha servit per treure'ns del damunt
el màxim de gent possible,
que tenen uns sous relativament descents,
molt entre cometes,
per substituir-los i contractar
a altra gent
amb uns sous de porqueria.
I això és el que ens ha permès
la reforma laboral.
Beneficis, aquestes empreses en tenen,
la reforma laboral
aplicant
l'article 41,
crec que recordar que és,
de modificació substancial de les condicions de treball
per qüestions econòmiques,
s'estan fent un fart
d'acompanyar la gent
a l'acomiadament
o l'acomiadament objectiu
per qüestions econòmiques,
s'estan fent un fart.
I això no vol dir que les empreses
no tinguin beneficis.
I aquí estem veient
com una élit governant,
una minoria,
està governant per ells,
pels lobbies de pressió,
visant de banda totalment l'ètica
i es dediquen bàsicament
als seus assumptes,
als seus negocis.
I així anem.
Jo crec que hi havia una dada
fa tres anys
quan tot comença a esclatar
i deixem en aquest país
de dir, no, això no és crisi,
que no sé què,
que era molt interessant
i era el deute privat espanyol,
el 50%,
era de les 16 empreses
que estaven a l'Ibex.
16 empreses tenien el 50%
del deute del país.
I en aquell moment ens deien,
no, és que,
mos gastau per en cima
les nostres possibilitats, no?
Llavors,
el plantejament ara
és que aquest deute
d'aquestes empreses ha baixat,
aquest deute s'ha convertit
en públic,
perquè molt ha estat assumit
pel propi estat,
per tant,
el que hem aconseguit
és traslladar
un deute cap a un
ni cap a l'altre.
Jo l'altre dia
llegia amb sorpresa
la proposta
d'aquesta
que fan
Durau Borrosso
amb l'Obama,
de construir
un gran
mercat comú
amb els Estats Units
i jo últimament
estic molt pesat
dient-ho
i qui m'ho coneix
sap que ho veig
dient tota l'estona,
però a mi això
em recorda a Llatinoamèrica,
quan parlaven dels ajustos
de l'FMI
a Nicaragua,
a Colòmbia,
a Guatemala,
vam començar a parlar
de l'ALCA,
d'aquella aliança
del libre mercado
centroamericano
on els Estats Units
tenien una posició
dominant.
Bé,
aquella gent
amb una
línia d'esquerres,
amb en Lula,
amb en Xàvez
i amb Correa
i altres
liderant
van construir l'ALBA,
que era un mercat
propi
que entre ells
s'anaven apanyant
i molt igualitari
que ha dinamitzat
econòmicament
la zona.
L'ALCA
es queda
en un procés
diluït
amb Colòmbia,
amb Mèxic,
amb Guatemala,
em sembla,
i amb Costa Rica
i poca cosa més
i de cop
ara ens diuen
que no,
no,
que farem un mercat comú.
Realment,
a Europa,
què ens està passant?
En realitat
és que estan aplicant
la mateixa política
de fer 20 anys
o 10 anys
que estan promocionant
el Llatinoamèrica
avui l'han encaminat
cap aquí.
Per tant,
i això també
ho enganxem absolutament
amb el procés grec.
I abans
hi havia ciutadans
i hi havia esclaus
a Grècia,
avui,
en aquest país,
hi ha una classe dominant
i hi ha uns treballadors,
uns proletaris,
una classe mitjana,
ens van canviant el nom
cada dos o tres anys
perquè no ens posem
massa nerviosos
i no ens ho creiem
que som un
i anem fent.
I hi ha una altra cosa
que parlaves ara
parlant de Llatinoamèrica.
molts dels diners
aquests
que haurien d'estar aquí
per donar feina
a la gent
estan a Llatinoamèrica.
És a dir,
que està tot lligat,
això.
És una història
que l'han maquinat,
diríem,
molt ben maquinada
des de fa molts anys.
I aleshores,
tot allò que hauria d'estar aquí
donant riquesa
se n'ha anat cap allà
i no dona riquesa a ningú.
És que es dius,
bueno,
t'està donant riquesa allà,
però és que allà
tampoc està donant riquesa.
No, donar riquesa
a la matriu empresarial
que és qui busca
a l'Eli és igual
explotar aquí
que explotar a Nicaragua
que a un vietnamital.
És absolutament igual.
El que fan és el balanç.
Costos,
beneficis
i busquen allà
on tenen més beneficis econòmics
i se'ls enfoten,
per a la expressió,
els costos laborals,
els costos personals,
els costos mediambientals,
qualsevol tipus de cost.
És igual,
és com la privatització
de la sanitat.
Estadístiques,
llistes d'espera,
perdoni,
una llista d'espera
a un senyor
que fa sis mesos
que s'espera
per fer el que sigui,
és un senyor
que està patint,
no és una estadística.
És igual,
el cost és el que importa,
el cost econòmic.
El que diuen
racionalitzar el sistema,
que realment és
privatitzar el sistema
per tal que
això ens doni beneficis.
Senyors,
la sanitat pública,
l'educació,
no ha de donar
un benefici econòmic,
un benefici monetari
immediat,
sinó que ha de donar
un benefici social
a mig i llarg termini.
I això no és el que estem fent,
estem matant la gent
a base de privatitzar
l'activitat pública.
Sí,
absolutament,
i inclús
perdona una mica
de llum també,
que de vegades
ens posem
en llum negatiu
i anem en espiral
cap avall.
Una mica
just la notícia d'ahir,
de la producció
d'aquesta empresa
nòrdica,
de teles
a valls.
Sí,
no cal dir el nom,
tampoc, eh?
Tampoc cal dir el nom.
Jo feia un plantejament
d'aquells que fan accions
que són interessants,
potser sí que caldria dir
no,
però cap problema.
No, no,
el plantejament,
aquest tipus de plantejament,
intentar reduir la distància
entre producció
i consumidor.
És un plantejament bàsic.
Aquests dies,
amb tot el tema
de la carn
a la ternera
i els cavalls
i a Anglaterra,
quan veus el circuit
que acaba fent
la carn
per arribar al consumidor
i que ha recorregut
set països,
bueno,
alguna cosa
estem fent malament.
No fotem,
només en producció
de CO2.
Això ha de ser terrible.
Per tant,
i aquell menjar
que fots...
Ho podem tot
i a tot moment
i instantàniament.
I tomàques
no n'hi ha tot l'any.
Bajocas tampoc.
I si volem bajocas
tot l'any
s'ha de portar
d'on sigui.
I clar,
hem de canviar
aquest xip
en menjar a temporada.
Això és la filosofia
del comerç
de proximitat,
comerç just,
producció ecològica.
Menys el que et dona
la terra
en el moment
que te'l dona
i sense abusar-ne.
Per tant,
si no pots menjar
barella
tot l'any
que no n'has de menjar,
doncs,
menys
fesols,
llenties
o qualsevol altre
llagún
que et donarà
la proteïna.
Amb això volia dir
que hi ha un canvi
també de tendència
en alguns models.
per exemple,
jo hi descobria
i aquí sí que diré el nom,
m'ho permetràs,
elcomprador.cat
que és un servei
a través del web
de compra,
de proximitat,
t'ofereixen comprar
diferents productes
i tot t'ofereixen,
la proposta que t'ofereixen
és intentar comprar
a productors propers,
no?
És una lògica
que a més
és tarragonina,
crec,
perquè serveix
el tarragonès
i el Baix Camp,
per tant,
ha de ser de per aquí prop
i t'ofereix un servei
molt pròxim,
no?
En dos dies
t'ho entreguen,
és a dir,
et permet comprar
carn,
però et permet també
comprar
els supers,
els supermercats
a grans superfícies,
per tant,
pot ser una combinatòria,
no és allò de
ara compro la carn,
ara compro l'allò,
sinó que hem fet
un pensament més enllà,
no?
De com ho aglutinem.
Per tant,
ja estan havent
iniciatives
en aquest sentit,
ja estan havent
propostes
de gent
que ho està pensant
en positiu
i està pensant
en com pot fer
producció
agroalimentària
el més pròxima
possible a la gent
i en aquest sentit
hem d'anar
avançant,
no?
Creieu,
joana,
creieu que els
damnificats de sempre,
diguem-ne,
en aquests temps
encara ho són més?
Home,
i tant,
i tant,
perquè,
a veure,
és que els damnificats
de sempre que dius tu,
que és veritat,
en aquests moments
estan, diríem,
molt més apretats
que la resta de...
més trepitjats,
és que no sé
la paraula
que s'ha de dir,
no?
Estan molt més trepitjats
que fa un temps,
és el que deia ara ell,
és a dir,
si la gent
se'n va al carrer,
no?
Perquè l'empresa
ha de guanyar més,
aquesta gent
tenen menys possibilitats
de tirar endavant
que fa uns anys
quan encara
guanyaven alguna cosa,
no?
A part d'això,
hi ha un altre tema
que suposo que
a vosaltres també
en sabeu molt,
que és la gent
que ens ha vingut,
no?
Aquesta gent,
això que dèieu,
la democràcia
és de tots,
no?
Aquesta gent
forma part d'aquesta democràcia?
Els deixem
que formin part
d'aquesta democràcia?
Per tant,
tornem a estar
amb el mateix,
tenim un altre grup
més de damnificats,
no?
Vaja,
no sé com...
La població
nouvinguda
és la damnificada
per excel·lència,
si és que es pot dir així,
no?
Que no seria
per estar-ne orgullós,
no?
No només
són
mà d'obra
explotada
amb unes condicions
laborals
i econòmiques
brutals,
sinó que
no se'ls té
en compte
amb cap mena
de dret
elemental de la democràcia,
no tenen cap
dret polític,
se'ls llegeix
com els altres,
no se'ls hi permet
com els altres
i a més a més
sempre estan
pendents
d'aquella
targeta
de residència
que permetrà
viure
o malviure,
millor dit,
amb un mínim
de dignitat
i sempre estan
amb aquesta roda
i actualment
són els quals
estan passant
pitjor,
el tant percent
d'aturats
en la població
nouvinguda
és,
si no recordo
malament,
el doble
del tant percent
de població
en atur
general.
És brutal.
Hem doblat
el nombre
de damnificats.
I venen
de situacions
d'explotació
laboral
molt dures
i jo me n'he trobat
quan jo he
treballat
fent l'assessorament
a mi
que t'expliquen
autèntiques
barbaritats
d'estar treballant
12, 13, 14, 15 hores
per 500,
600 euros
amenaçats,
ves que si et portes
malament no et renovo,
ves que si no et renovo
no tindràs la tarda de resiliència,
ves que truco a la policia
amb certes
coaccions
i amb pressions
i que se'ls ha obligat
a fer de tot
i que quan
els ha convingut
han dit
escolta mira
tu ja no em serveixes
a la brossa
i aquí els tenim
abandonats
de l'ama de deu
sense recursos
a través dels serveis públics
d'inserció
sociolaboral
per atendre'ls
i aquí tenim
aquí els tenim
com si no hi fossin.
Sí, sí,
és a dir que
s'ha doblat
s'ha doblat
el nombre
i la pressió
sobre tota aquesta gent,
no?
No els que ens han vingut
sinó els que ja
els que ja estaven aquí.
Això que comentava
ara de la sanitat
ara tanquen
el cap
on tanquen no,
privatitzen
el cap muralles
van privatitzant coses
esclar, vull dir
la gent
els tenen
sota la
no?
ens estan,
vaja,
ens estan xafant
però
jo el que no entenc
és com la gent
no ha sortit al carrer.
Que no ha sortit al carrer
vull dir,
ara diré una cosa
que és molt poc
correcta políticament,
no?
Però allò de sortir
allò
amb les armes al carrer
i dir
no teniu vergonya.
La gent està molt enganxada
en una cosa
tan senzilla
com és l'habitatge.
O sigui,
som esclaus.
Hem canviat
les cadenes
per l'hipoteca.
No, però no,
m'és igual
que tinguem hipoteques.
És a dir...
Sí, però
tenim por.
tot això en genera por.
Aquí està.
Aquesta gent
és que, vaja,
que puguin anar
pel carrer tranquil·lament.
Perquè n'hi ha molts
que van pel carrer tranquil·lament, eh?
Sí.
Jo crec que també
en aquest sentit
de la por
hi ha també
una tasca
molt evident
per difuminar
qui són
qui remenen
les cireres, no?
O sigui,
jo crec que és molt difícil
també
assenyalar
amb el dit aquell
que realment
està fent...
El cas Barça
ens ha posat
un exemple
a la sobra de taula,
és a dir,
un senyor
que no coneixia
prèquiamament ningú,
que si et posava
una foto seva
no sabies identificar
qui és,
de cop descobrim
o ens descobreixen
o ens plantegen
que és que està
darrere
de tot un muntatge
d'un partit polític
que realment
és qui està rebent
les cireres
i és qui reparteix
les cartes.
Tu jugues,
tu no jugues, no?
Per tant,
en aquest joc
de la por
que se'ns ha instal·lat
la Sociedad del Miedo
és una realitat
i està tenint por per tot
i a més
l'Estat juga
a que tinguis por per tot,
és a dir,
no fa un plantejament
pedagògic
de la proposta,
no?
Vull dir en Malderer
i Tarragona,
no?
Tot el plantejament
del vandalisme
en aquesta ciutat,
no?
És a dir,
i què hem de fer?
Multa més.
Aquest és el discurs
institucional
que es fa,
per tant,
injecció de por
cap al cos.
Però alhora
juguen a difuminar
a no saber
qui realment
està jugant
a aquestes coses
o se'ns presenten
com a homes
i dones de bé.
Per tant...
El poder públic
ha deixat
aquella funció
que tenia
de contrapoder
i ha deixat
aquest poder
que tenia
per aturar
una mica
l'envestida
d'aquests
que pressionen,
dels podereus
de qui remenen
com tu dius
les cireres,
ha obert la porta
i l'ha obert
de bat a bat.
Llavors és
d'altres mateixos
i jornades
de portes obertes
i l'estat
s'ha retirat
i està en retirada
en les privatitzacions,
en retirada
en no aplicar
polítiques
com tu dius
pedagògiques
de resoldre
problemes socials
etcètera
i llavors
clar,
quan no tens
un contrapoder
el qui té més força
la llei de la selva
ho agafa tot
i ens està passant
per damunt
com un rodet
per damunt de tots.
Però és que
aquest estat
que tu dius
que s'ha retirat
ara et posaré
un exemple
molt puntual
quan vingui
la declaració
de renda
si tu no
fas bé
la declaració
de renda
pots tenir
molts problemes
i en canvi
el senyor Millet
es passa ja tranquil·lament
per Barcelona.
És que el senyor Millet
remena les cireres
i el Jordi Genet
no les remena.
Però el que vull dir-te
és que
el que jo no acabo
d'entendre
és com la gent
veient això
seguim
tu dius
per por
hi ha d'haver
algú més aquí
que seguim asseguts
pagant els nostres impostos
mentre veiem
tot això
que està passant
jo ho veig
això d'explotar
en algun moment
o sigui
jo soc una persona calmada
però
i m'he trobat
al Millet
per Barcelona
i jo
perquè soc calmada
i m'han educat
potser m'han mal educat
no he dit res
però arribarà un dia
que tindràs davant
i l'increparàs
perquè no quedarà
més remei
que dir-li
entens
perquè ja que no els hi diuen
els altres
doncs tu ho portaràs
a dintre
i mentrestant
l'estat
que dius tu
com que també està posat
en tota aquesta història
doncs ho està mirant
doncs el que hem d'anar
és a canviar
això no funciona
aquest estat
o aquest govern
que tenim ara
no funciona
ja ho sabíem
que no funcionaria
però bueno
no funciona
anem-lo a canviar
com ens estem quiet
sense canviar-ho
què es feia
a l'antiga Grècia
Joan
quan no funcionava el sistema
què passava?
es canviava
es canviava
bueno clar
a l'antiga Grècia
tenim aquesta història
que no és la que voldria jo
ara evidentment
que és la de la guerra
anaven a la guerra
i a època vicentina
anaven a l'assassinat
directament
és molt lleig
això que estic dient ara
no estic dient
que fem això
en absolut
pots posar un exemple
de què passava
jo estic posant un exemple
de què passava
anaven això
bueno doncs anem
a una guerra també
no amb armes
ni amb basament de sang
però anem a fer alguna cosa
no podem estar asseguts
tranquil·lament
veient aquests
home ja fa molts anys
que estem en una guerra
la guerra econòmica
en la qual
les armes
no són
les armes de foc
típiques
que veiem
als conflictes
que estem fast de veure
per televisió
i a les pel·lícules
sinó que són
armes
que ens retallen
brets
armes
que ens collen
econòmicament
armes
no estem
no estem en una guerra
nosaltres estem aguantant
això
no
nosaltres no hem sortit
a lluitar contra això
nosaltres estem en retirada
exacte
o sigui
en una retirada
o sigui
semblant l'exèrter republicà
passant l'hebre
de la forma més ordenada
possible
sense perdre
gaires llençons
a l'abogada
però estem en retirada
perquè ens estan fotent
d'hostes
per tot arreu
però per tot arreu
i és que no tenim
capacitat
per fer-hi front
perquè ens han
creat
sers individuals
no són capaços
de pensar en conjunt
i nosaltres
si fóssim capaços
de pensar en conjunt
veuríem que tenim
molta més força
que aquests quatre desgraciats
que remenen les cireres
però no tenim
aquesta concepció
de classe
perquè com tu has dit
cada dos per tres
es fan canviar
el nom del que són
i no hi ha
millor manera
que guanyar
que dividir
i un és
classe mitjana
per tant
si és classe mitjana
ja no és
tan semblant
al que està a la fàbrica
o al botiguer
ja no és tan semblant
com aquell senyor
que està repartint diaris
o al pagès
no és tan semblant
com aquell que està
i és el que han creat
ens han dividit
en petites parceletes
i cadascú defensa
la seva parceleta
i aquí està
això és un llenguatge neoliberal
i quan algú
arrenca
i en comptes de retirada
fa una bonfadilla
i trenca un plat
com el cas de la gent
de la plataforma
afecta després la hipoteca
i la de Colau
en sessió al congrés
capaç de dir-li
no, no
vostè el que és
és un assassí
i just després
em va fer molta gràcia
ho va acabar d'arredonir
quan surt
li diuen
escolta'm
no t'has passat
no, no
és que m'he equivocat
en realitat
no sé si és un mafiós
és un mafiós assassí
realment
aquest és el plantejament
tot el que s'ha agafat
d'aquella intervenció
de l'ADA
tota la informació
que ha aparegut
al voltant d'allò
excepte d'alguns mitjans
molt pocs
ha estat
com aquesta senyora
se'n va al congrés
a dir-li
assassí
en un senyor
respectat
o va respectat
sí, sí
respectat i respectable
perquè és el seu plantejament
d'aquesta premsa
que controla
no és la meva visió
és la de la premsa
per tant
acaben desvirtuant
tot el discurs
i un diputat
li diu
no, no
senyora
és que
nosaltres som
los representantes
del pueblo
porque nos han votado
crec que
amb vots
Partit Popular
signatures ILP
hi havia més
signatures de la ILP
que inclús
és un plantejament
cafquià
al que ens estem trobant
és un plantejament
que no té cap
que una ILP
no sigui tractada
immediatament
tramitada
i aprovada
exacte
i amb dos canvis
de dues hores
o sigui
amb un canvi
de dues hores
no, no
que no la vamos a tramitar
bé, no, va
bé, no, va
potser sí
si queden vuit minuts
de tertulia
quedem amb positiu
va
vinga, esclar
no, no
elements amb positiu
elements amb positiu
ara vols
amb positiu
això és l'exposició
a partir d'aquí
com sortim d'aquest
etsucat
és a dir
com tirem endavant
perquè clar
malgrat tot
s'ha de tirar endavant
és a dir
el dia a dia
és el que és
s'ha de
cal avançar
jo com un exemple
poso la gent
del barri La Floresta
amb la seva associació
de veïns al capdavant
on s'han organitzat
per fer un cop de mà
a la gent
del seu barri
i
ara
entre tots els veïns
entre els membres
de l'associació de veïns
amb el veïnat
fan recull de fons
i fan
fan suport
als seus veïns
és a dir
si necessites una motxilla
per anar al col·leg
pel teu fill
vine i parlem-ne
i organitzem
perquè estiguis
per tant
l'organització
més enllà
de les
estructures estatals
serà la que
la que acabi funcionant
és a dir
el servei públic
o espavila
o no en servirà
i la gent s'organitzarà
perquè la realitat
és el seu plantejament
i la gent
de les veïns
de la floresta
per exemple
estan fent
estan fent
aquesta història
és un plantejament
molt senzill
molt
del tu a tu
del veí
del davant de la porta
aquesta gent
de la floresta
no apareix
això
perquè fa molts anys
que treballen
amb una direcció
amb un model
amb un plantejament
d'una associació
de veïns
on més del 70%
dels veïns
són membres
de l'associació
i és veritat
que és un barri petit
són 700-800 veïns
no són gaires més
però han aconseguit
aquest model
comparteixen
tot el tema
de l'aigua calent
amb les plaques
fotovoltaiques
és a dir
generen
energia verda
en el seu propi edifici
es comparteixen factura
fan un plantejament
de
anem a construir
plegats
i jo crec que aquesta
és la línia
que ens queda
sí
no
jo penso
que
és
l'associacionisme
el que
es regla això
i aquí a Tarragona
n'hi ha
i n'hi ha de molt fort
però clar
això vol dir
que aquesta gent
estan conscienciats
i això és el que ens falta
conscienciar la gent
de què és el que està passant
jo penso que hi ha dues potes
que és la de conscienciar
i la de
no sé ben bé com dir-ho
però doncs
la d'una certa cultura
que ara s'està negant
se'ls està negant
la cultura a la gent
i aleshores tu ara deies
les plaques solars
aquí hi ha d'haver algú
que sàpia de què va això
per tant hi ha d'haver
una cultura d'això
jo penso que a sobre
d'aquests dos pilars
és la manera de tirar endavant
i demostrar-los
que bueno
que és que no els necessitem
amb ells
que la gent
com es feia abans
tu com es feia abans
que anaves al veí del costat
no?
i li deies
em falta la sal
no sé com dir-t'ho
no?
és una mica aquesta
allà on t'han de tornar
una altra vegada
no?
sí
això seria un punt capdalt
un punt tal
fonamental
d'una societat
més justa
però jo crec
que no hem d'oblidar
que el sector dels serveis públics
l'hem de potenciar
l'hem de defensar
sí
l'hem de defensar
està molt bé
i comparteixo el vostre plantejament
que hi hagi una organització popular
que és la que ha funcionat
tota la vida
als pobles
i a principis del segle XX
els ateneus populars
feien això
era agrupar la gent
i donar una sèrie de serveis
que no tenien
serveis tan bàsics
com l'educació
com llegir i escriure
ara mateix
doncs això
no cal
no?
però també hi ha d'haver
aquesta agrupació popular
per fer altres coses
però sense
sense
perda que hem de defensar
els serveis públics
perquè hi ha coses
que la
la bona voluntat
i la conscienciació
no podrà
no podrà fer
perquè no té les eines
no té els coneixements
no té els recursos
per donar aquest servei
com pot ser sanitari
llavors
sí
al que dieu vosaltres
però també
a defensar a mort
el servei públic
segurament Jordi
jo crec que una cosa
es tira de l'altra
és a dir
quan la gent
és capaç d'organitzar-se
per trobar la solució
per al veí del costat
és capaç
d'analitzar
què està succeint
i és capaç
de dir on està el problema
la gent
de la societat
de la Flore
estan liderant
processos
com la plataforma
de defensar els drets públics
i aprofito
va fer falca
23 de febrer
la mani
a les 6 de la tarda
dissabte
és en aquest plantejament
on estan
és a dir
l'uno no quita l'altre
jo defenso
jo defenso la meva gent
participo
de la meva comunitat
ajudo
a la gent més propera
i m'ajudo a mi mateix
i alhora
defenso
un estat
que funcioni
que sigui
públic
i que serveixi
a la gent
que ha de servir
no en aquesta
curia
és que una cosa
t'ha de portar
l'altre
si se'ls nega
tu dius
no cal que els ensenyem
a llegir
i escriure
que ja en saben
sí que en saben
però el que no els deixen
és
és a dir
el que no deixen
és la cultura
o la base
perquè la gent
pugui pensar realment
és això el que se'ls està negant
s'ha d'ensenyar
a la gent
a pensar i a ser crítica
no a ser com un ramat
i seguir el que diuen
a determinats llocs
evidentment
el pensament crític
ja ha de ser
i un lloc
on neix
és en l'associació popular
i això evidentment
quan jo em referia
ara perquè abans
neixen altres llocs
però ara neix aquí
jo quan em referia
a llegir i escriure
jo em referia
a principis del segle XX
els ateneus
ensenyaven això
que era tan bàsic
que ara tenim
però que en aquella època
era una cosa
excepcional
però avui en dia
són altres coses
és just això
el que fa que el sistema
el sistema públic
pensi
en la construcció
d'una nova escola
és a dir
és justament
que la gent demanda
aprendre a llegir
i escriure
la que fa
que l'estat
hagi de posar escoles
per tant
aquesta dicotomia
que hem perdut
on l'associacionisme
es tira
i no és consumidor
de l'estat
és a dir
no espero
que l'estat
em doni permís
per treure el seguici
no espero
que l'estat
em doni permís
per rebre una subvenció
sinó que
absolutament
em munto la meva festa
i tira que el meu seguici
perquè em dóna la gana
perquè aquell seguici
és nostre
i perquè ho hem decidit
com a organització
i ens organitzem
socialment
per desenvolupar
les nostres activitats
aquestes dues coses
són les que fan llançar
que l'estat públic
hagi d'aparèixer
sí o sí
perquè al final
l'estat
sempre va darrere
de la societat
i això és una realitat
que...
i aquí tenim un exemple
d'escola
per exemple
aquí a Tarragona
jo parlo de fa molts anys
i nosaltres sou molt joves
però hi ha un exemple
d'escola
que van ser uns pares
que van dir
prou s'ha acabat
nosaltres fem la nostra escola
i és una escola
que avui en dia
és pública
però la van començar
uns pares
doncs una cosa
porta a l'altra
és el que deies tu
i penso que s'ha d'anar
per aquí
el model és aquest
jo crec
avui ho hem analitzat
i la universitat
també té un pes important
o hauria de tenir un pes important?
hauria de tenir un pes important
hauria de tenir
el que passa és que
no sé si el té
és que estem
aquí ara obrim un altre debat
que se m'ajuraria
unes quantes
és que estem parlant
d'un sector
també tocat
el punt de mira
per la situació
pel context
que ens acompanya
ja ho hem explicat
a la tertúlia
doncs
Joana repetiràs
un altre dia?
sí
repetiré
és una companyia
molt agradable
una altra dia
parlarà més d'antiagrècia
de la democràcia
molt bé
la Sara Bossa
gràcies per acompanyar-nos
a l'altre
fins la propera
Jordi Gené
gràcies també
i Jordi Collado
gràcies i fins aviat
merci a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres