Faltem 20 minuts per arribar a la una del migdia
i els ocuparem, com cada dijous, parlant de lletres,
d'aquesta tardor literària que impulsen des de l'Ajuntament de Tarragona,
des dels Serveis de Cultura,
i que ens ve a conduir i a presentar en Joan Caballé, el tècnic de cultura.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, estaves aquí engrescat mirant papers i repassant la programació.
Sí, estaves ordenant els llibres i totes aquestes coses, sí.
I miraves la programació de la Metropol aquesta setmana,
que tenim Flames a la Fosca, eh?
Exacte, un dels muntatges que s'han organitzat expressament,
explícitament per l'any Espriu.
No entrem més en matèria perquè en parlarem, de fet,
amb la directora d'aquesta obra de Flames a la Fosca,
Espriu Rosselló Porcel, la directora Teresa Vilardell,
la tindrem a partir de la una i us regalarem entrades
per anar demà divendres a dos quarts de deu
a veure aquesta obra al Metropol.
Després us farem la recomanació d'un llibre,
us regalarem un llibre també,
ja veurem quin llibre ens recomanaràs.
Digue'ns només el títol, Joan.
Bé, el llibre que aquests dies anem obsequiant,
prèvi a concurs,
és la decisió de Manperell,
de Jordi de Manuel, que és l'últim Premi Pini Soler.
De tota manera, comentàvem que com que hi pot haver gent
que ja el tingui, perquè ja fa cert temps que és a les llibreries,
si hi hagués gent que el tingués
i que volgués escollir-ne una altra,
tindríem una altra opció.
Per exemple, tenim el Premi de Tinet, no?
Sí, que és el que recomanarem avui.
Ah, és el que recomanarem.
Sí.
D'acord.
I ens has portat de convidats, com a cos central,
una col·lectiu que són molt actius,
amb això de les lletres.
Molt actiu, és un col·lectiu molt actiu.
Un col·lectiu actiu.
Tecle Smith, Pau Gavaldà, Sergi Sirinax, bon dia.
Bon dia.
Hola.
Ja se us coneix, eh?
Perquè ja vau fer la Tereseta, no?
La setmana passada.
Pau, com va anar?
Bé, jo crec que el director va sortir content
i com a companyia vam sortir vius del Metropol.
Déu-n'hi-do.
El col·lectiu Tecle Smith.
Terrotista.
Fan teatre, ho dic sempre,
teatre molt centrat també en el que són els textos, no?
Teatre de text, teatre de lletres.
Ja ens presentava, ho era el 10 de novembre,
una altra fedra i la Tereseta que baixava les escales d'Espriu.
Ja vam fer l'entrevista.
Esteu contents?
Ens rodarà més aquesta composició teatral o no?
Sí, sí, una mica, una mica.
Intentareu moure-la per algun lloc?
Sí, moure-la una mica.
Volem que rodi.
Temps difícils.
Ens hi hem aficionat i volem que rodi.
Què feu?
Que per això esteu aquí.
Què organitzeu des del col·lectiu Tecle Smith
que tingui a veure amb les lletres?
Què comença?
Què fer?
Bé, nosaltres que tingui a veure amb les lletres gairebé és tot el que fem,
perquè ens hem especialitzat, diguem-li, bastant en text, no sols teatres, sinó portar escena, textos que ens semblin que es poden portar escena.
Tot es poden portar escena, però n'hi ha que més.
Bé, llavors, ara especialment vam esperar perquè ho volíem fer a la primavera, ens vam guardar per la tardor literària,
així poder sortir també i poder venir a la ràdio i aquestes coses.
No, si no, si no, qui no hi és, no hi has comptat, no?
Dues, dos temes diferents que els hem ajuntat.
Un és un taller que vam estar fent de text sobre les flors, les versions breus, de la Mercè Rodoreda.
Acostumem a fer bastants tallers de text i tal.
I llavors aquest el portem a escena com un previ.
Probablement, d'això, si quedi presentable, que em sembla que ja està quedat,
doncs acabarem conjuntant un espectacle que el tornarem a presentar.
Bé, ara estem fent això.
I després una altra cosa que ens interessa molt,
que un dia potser no, diguem-ne, en podríem parlar més específicament,
que és el resultat del taller, diguéssim gairebé un taller estable,
que estem fent d'escriure teatre.
El nostre col·lectiu no sols ens agrada sortir a l'escenari,
sinó inventar teatre, text sobretot, i tal.
I llavors ho presentem amb lectures, amb lectura dramatitzada, treballadet i tal, bé,
uns, els resultats del taller passat, del curs passat,
i en fem cada 15 dies, ara, durant 3, en fem 2, en passem 2.
Aquest concretament en seran 2 destinats al tema gelosia,
que és el tema que es van proposar de taller.
un es diu gelosia i l'altre rut, tot rut.
El nom aquest és curiós, perquè el tot rut és de l'arxiu que em va enviar l'autor,
en aquest cas l'Antoni Tur, que posava tot rut,
perquè volia dir que ja hi era tot i corregit.
I jo el vaig agafar com a títol, la tonteria que acabo de dir.
No, no, no, està bé, està bé.
Tot rut.
D'això també en vivim, de les tonteries.
Clar.
I se li va quedar com a títol.
Ara els presentem.
Això ho fareu, aquesta presentació, de la qual és el taller d'escriure teatre?
Ho presentareu, dieu, cada 15 dies al local, no?
Aquests dos concret, aquest dissabte que ve,
fem dos passes a les 7, m'ho sembla, què és?
Em sembla.
7 o dos quarts de 8.
Dos quarts de 8.
Ho veurem.
I a les 10.
Dos quarts de 8.
Molt bé.
Ah, on?
Aclarim on teniu el local.
Ho presentem, que és un tercer tema a parlar,
però potser avui no hi ha de temps per tots,
que és el nostre local.
El nostre local, que l'anem obrint al públic
amb la idea que es vagi obrint,
que diuen local obert al públic, també.
Local de Saig, que agafa forma de teatre inestable.
Teatre inestable,
perquè quan diem teatre,
imaginem una caixa negra,
tota la italiana i tot això.
I això no, això és un espai,
simplement, que un dia, doncs,
ho fem en rotllana,
un altre dia,
o que et convingui,
és un espai que no està ni pintat de negre,
ni tot aquestes coses.
Però té la...
Fins i tot hem arribat a fer un doble escenari
amb el públic que es pot moure.
Vull dir, amb un sistema
que el públic ara mira un costat
i després mira l'altre.
És una platea mòbil.
Molt bé.
Diguem, on teniu el local?
Home, que jo ja ho sé,
però no ho heu dit encara.
És el que dóna nom a la nostra companyia.
És el carrer 9 de Santa Tecla i Smith.
És una cantonada.
És una cantonada entre el carrer de Santa.
Tecla Smith, el Xenfrà, Tecla Smith.
El que passa és que li hem llevat l'H final
i de tant en tant ens la veiem posada, no?
Smith, amb T.
L'heu tret a per alguna raó?
Perquè això m'hi vaig dir jo.
Al final no hi fa res.
Una conya.
Perquè jo a vegades també posava el John Smith
i el conill Smith,
també, bueno, coses tonteries aquestes.
És que...
I l'H posa el metre Smith,
perquè es diu Smith.
I si no hauríem de dir Smiths,
i hauríem de dir amb anglès i això...
Considerem que un H a la dreta
és com un 0 a l'esquerra.
Aquest Smith és galandès, em sembla.
Doncs, analitzem Smith.
Smith.
Amb un T.
És que clar, com que són gent de lletres,
les lletres compten per ells, sí, clar.
Jo soc de Ciències.
Sí, però Pau, tu què fas?
Tu què fas amb aquest grup?
Bueno, però m'estic tornant de lletres.
Què hi faig en aquest grup?
Doncs mira, com pots explicar, no?
A la gent que no us conec,
que dius que són aquesta gent.
I feu una crida.
En realitat, som un col·lectiu.
Organitzeu moltes activitats i ho has de ser tothom.
De fet, estem necessitats, eh?
Sí?
Perquè estem fent les flors a la Rodoreda
i som 10 dones i un flor.
Necessiteu homes.
I clar, es nota.
Portar tot aquest pes, aquesta responsabilitat,
és molt gruix, és feixuc.
Al col·lectiu, fixos, hi ha dos, tres,
tres mascles
i al voltant d'una quinzena de familles.
I això, és a dir,
no vol dir que tenim relació amb altres,
exemple, del grup, diguéssim,
del col·lectiu, els assidus, dones.
Sí, el que passa és que té el punt aquest, no?,
que feu tantes activitats
que, bueno, que en segneu una que algú diu
vinga, jo m'hi apunto.
És un col·lectiu en què depèn de l'activitat,
gent que entra i surt.
O els anem a buscar.
O els anem a buscar.
Perquè, per exemple, també organitzeu anades,
no, a veure teatre,
excursions, diguem-ho així,
a veure teatre, doncs, en grup.
A veure teatre,
per exemple.
Fem diverses coses.
També col·laborem amb la biblioteca,
portem un club de lectura de teatre,
que el proper, justament,
bueno, ara s'està llegint
i en fem un clip,
el dia, no sé quin, em sembla,
que és el 12 de desembre,
que llegirem una traducció,
una del bèquet,
al final de partida,
traduïda pel inclit,
senyor que tenim aquí davant,
Joan Caballé.
O sigui que...
del bèquet.
Llavors, fem això,
també col·laborem amb el Museu Arqueològic,
de portar-se una cosa
molt interessant,
i jo diria que bastant únic,
que jo no conec gaire,
que és portar a escena
textos clàssics.
En diferents espais, no?,
del museu.
En diferents espais.
L'han fet a la...
per reinaugurar la necròpolis.
Sí.
entre les sales del museu.
Sí.
Però textos clàssics,
no de teatres,
sinó del Cicero i el Seneca...
Teniu alguna limitació
a l'hora de triar un text
per treballar-hi,
per portar-lo?
No.
Tot i cap.
Tot i entre.
No hi ha cap filosofia literària
al darrere,
de dir això sí i això no.
No, en principi no.
Limitacions no ens en posem cap,
dret del que puguem abastar,
perquè, no sé, vull dir...
A veure, textos més complicats
que els que hem estat fent,
no sé si n'hi ha gaire.
Què heu fet, per exemple?
Quin seria el text més complicat
que heu treballat?
Recordeu?
Suposo que cadascú en diria un,
perquè això de la complicació
depèn de cadascú.
Sí.
Però el repte aquell de dir
hòstia, és que això
és un repte que...
A veure,
coses que representin
una posada en escena difícil
és el que tenim ara,
que és una altra fedra,
si us plau.
Però difícil perquè,
bé,
són textos molt exigents
i, a més,
s'ha de fer bé.
Ho volem fer bé
i no volem fer allò...
A més, em comentàveu
a l'entrevista que vam fer,
per exemple,
per aquesta peça,
que és el que passa
amb Espriu, no?
Ho dèieu,
que cada paraula
ha d'anar al lloc
que ha d'anar,
perquè cada paraula
té el seu significat,
no dona lloc a la improvisació.
Això per mi sempre és així.
I passa moltes vegades
quan es fa teatre de text, no?
A veure,
jo personalment,
amb els textos,
soc molt exigent
amb la correcció,
amb la perfecció
i amb una dicció
bona,
que s'entengui bé
i tot això.
És una de les coses
que ens proporciona
precisament
treballar
amb aquest tipus
de material,
amb teatre de text.
Llavors,
tot el que surti
de no fer això bé,
per mi no està bé.
Llavors,
bueno,
en aquest aspecte
sí que som molt exigents.
senyors,
properes,
m'heu parlat
del que heu fet fins ara,
una mica esbossant també
el que fareu
a partir del que esteu fent.
Què tenim per aquest curs
de Tecla Smith?
Què proposeu?
Per a la gent que ens escolti
i se vulgui afegir.
Anar repetint
la Fedra.
Per exemple,
m'imagino que continueu
o fareu una altra
o continueu amb aquest curs
d'escriptura teatral,
no?
Sí,
hi ha diverses,
de projectes
n'hi ha més
que possibles
realitzacions.
Hi ha diverses coses
amb vistes,
o jo en tinc,
després ja
es poden sortir
més propostes.
Una és
l'any que ve
i l'any August,
on fem el vi mil·lenari,
etcètera,
i llavors tenim
un,
de fet tenim
cinc propostes
de muntatges,
però potser
només en farem una
o dues.
Alguna cosa
de l'any August?
Una d'elles
és sobre l'August
a través de textos
indirectes
que parlen
de l'August,
perquè de l'August
directament
n'hi ha molt pocs.
D'ell mateix,
no,
no sé,
indirectes
des dels seus enemics,
el Catilina
que el volia fotre,
etcètera,
s'ha molt divertit
veient el Marro
des de...
Sí,
de l'assumpte
del Cleòpatre.
És que si no hi ha Marro
a tecles ment no...
Textos d'altres
de l'anecdotari
de l'August
del qual es pot veure
com actuava
aquest senyor
o el que sigui
de l'August
que pot ser
molt interessant,
per exemple.
Aquest,
després,
jo aquí
vaig darrere
fa temps,
tenim pensat
el Pedrolo,
que ja ho vam fer
una vegada.
El 15
serà el 25
aniversari
que es va morir,
no sé si se celebrarà
alguna cosa,
tant se val,
però no cal
celebracions d'aquestes
per fer-ho.
Potser en
farem
tres breus.
Narracions breus
que són molt dramatitzables.
El Pedrolo,
a part d'escriure teatre,
era
molt del que
els contes
eren molt fàcils,
com alcalders,
per exemple,
que havien fet,
molt fàcil
de posar escena.
Molts d'ells
gairebé són teatres
que han errat,
però...
Després,
bueno,
hi ha altres projectes.
És que,
dependent,
una obra
amb milers
i milers de persones
dalt de l'escenari.
Sí,
jo aquesta cada temporada
la dieu,
sempre ho hem volgut fer
i encara no.
Una obra,
però avui,
Míster Ragona
de l'escenari.
Bueno,
ja...
Míster Ragona sí,
però un broc
ilgrós
amb música
i tot això,
fa temps que no ho fem,
però són diners
i merders
i tot plegat.
A més a més,
un text que volíem fer
era molt crític
i...
Ja arribarà,
ja arribarà.
Escolta,
i escriptura,
aquest taller d'escriptura teatral
continua?
I després,
els nostres,
sí,
sí,
perquè tenim diverses coses escrites
que aniran sortint,
algunes que s'estan corregint,
sí,
sí.
De moment,
i més.
Sapigueu que si voleu contactar amb ells
teniu l'ocasió
amb aquesta obertura de portes
del seu local
per veure fins i tot
aquestes dramatitzacions,
aquesta posada en escena
dels seus textos.
El local de Teglesmit,
al carrer...
Al carrer Smith.
Teglesmit,
amb santa Tegla.
Prop de la Xartrés.
Molt bé,
a la part baixa.
La primera cita és aquest dissabte,
dos quarts de vuit,
primer passe,
i a les deu,
el segon.
Dóneu pastes i cava?
Alguna cosa hi va?
Tenim un bar dins del local,
és un local que dóna molt de sí,
tenim un apartat que és un bar,
però ara ja el que servim
fem pagar una voluntat obligatòria
d'un horet o així.
Sí?
Serveu coses bones?
Sí,
serveu coses bones.
Copeta,
sí.
Vinet.
Molt bé.
Aigua?
Vinga,
també.
Vinga.
L'única variant és que ara no ho regalem.
Bueno.
Ja tenim una guardiola allí,
la gent,
pues...
Feu una mica de calaix.
Una mica de col·laboració.
Tampoc cobrem entrada.
Doncs vinga,
només la consumició.
si algú vol fer algun donatiu,
s'admeten donatius fins a 3.000 euros més,
no.
Val,
que si no s'ha de justificar.
Pau Gabaldà i Sergi Xirinacs,
moltíssimes gràcies
i endavant amb totes aquestes activitats
del col·lectiu T-Clasmit.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Joan,
ens falta,
doncs ara sí,
fer la recomanació literària
i el regal.
Aneu a trucant,
si voleu ja,
977-24-4767.
Avui us deixem triar.
Si voleu participar,
us deixem triar.
Entrem dur-vos a casa
la decisió de Mampere,
el Premi Pini Soler,
narrativa,
per tant,
o el llibre que ens recomanes tot seguit,
que també és un Premi Tarragona.
Sí,
però abans de recomanar el llibre,
ja que dius que poden trucar,
primer els hem de fer la pregunta.
Sí?
Va, va, sí.
Si volia de regalar directament,
no, no, va,
fem una pregunta.
Fem una pregunta.
Sí, la tens tu clara?
Sí, sí.
Ha sortit al llarg d'aquesta conversa
que hem tingut
un títol que és Flors,
que és part del que T-Clasmit
ens presenta aquest cap de setmana.
Flors és d'una,
conegudíssima,
d'una de les màximes escriptores catalanes.
Un nom importantíssim.
Volem saber qui és l'escriptora, no?
Volem saber qui és l'escriptora.
Pots parlar però no diguis la resposta, Sergi.
Oh, el títol has demanat el nom de l'escriptora.
Sí.
El títol concret és Flors de debò.
Sí, sí, sí.
La peça de... la novel·la.
El recull.
El recull, és un recull, eh?
Flors de debò.
Flors de debò.
I ells, T-Clasmit, la porten a escena
amb el nom simplement de Flors.
Qui és l'escriptora?
Una de les escriptores, com diu el Joan Capdals,
de la literatura catalana.
Vinga, 977-24-4767.
Què els oferim?
Quin llibre?
Bé, aquesta setmana oferim la novetat d'aquesta setmana,
que és Vivo i altres contes,
que es presenta precisament el dissabte,
a les 7 de la tarda,
a la llibreria de la Rambla.
Es presenta l'Àngel Octavi Brunet,
que és membre del jurat del Premi Tinet,
perquè aquest llibre recull l'obra guanyadora,
el conte guanyador i els seleccionats,
fins a un total de 15, pel jurat.
Per tant, 15 relats, 15 narracions,
que provenen d'aquest premi,
però que a la vegada són una mostra,
jo crec que prou representativa i actualitzada,
de les diferents modalitats narratives
d'explicar històries que es fan avui al nostre país.
Hi ha, per començar, la guanyadora,
la de Vicenta Enric Velda,
que és la que dóna títol al llibre,
que es diu Vivo,
que és una narració de tipus clàssic,
bastant costumista, força irònica,
que parla d'una època
que ja està en procés d'oblit,
però no tant,
en un poble,
amb referències al món de la religió,
a la interferència entre la religió
i la vida civil,
i la vida de les persones,
a partir de l'anècdota d'un capellà
que encarrega a un escolar seu,
a un nen,
li encarrega una cosa que ha de fer,
i a partir d'aquí hi ha un petit embolic...
Per tant, el vi és el vi de missa.
El vi és el vi de missa, exacte.
No diguem més, Joan, no diguem més,
perquè a més deixem amb l'entriga
i tenim una trucada.
Sí?
Sí? Vinga, va.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, Natàlia Segura, sí?
Sí.
Hola, Natàlia.
Escolta, ja saps què és aquesta escriptora?
La Mercè Rodoreda.
La Mercè Rodoreda, molt bé.
Que has vist algun muntatge mai dels tecles mid?
No, no, no.
Bueno, doncs ja saps, eh?
Al local, si convé, dissabte,
a dos quarts de vuit o a les deu.
Natàlia, quin llibre te vols emportar?
La decisió de Mamperell
o aquest recull de contes que es diu Vivó?
Doncs a mi m'agraden més els contes,
que són més curtets.
Sí? Doncs vinga.
I més llegeixo un cada nit.
Això sí, això sí que va bé.
Doncs Natàlia, te la guardem aquí a partir de demà.
El pots passar a recollir, d'acord?
Que avui encara no el tenim físicament, a partir de demà.
D'acord?
Vale, moltes gràcies.
Gràcies per trucar.
Adeu, adeu.
Doncs ja tenim guanyadora d'aquest recull de narrativa breu a Tinet.
Quins de contes més?
Sí.
A veure, ja et deia que és difícil parlar d'un llibre que té tants contes
que són tan diferents perquè no pots explicar-los tots.
Hi ha una mostra que és molt representativa del territori
perquè hi ha autors mallorquins, valencians, catalans,
n'hi ha de Tarragona.
Hi ha autors de tot el camp, per exemple,
hi ha un autor que és de Miami Platja,
un de Tarragona Ciutat, que és el Joan Rioner,
una persona molt coneguda també en els ambients teadrals
i literaris que ha escrit força literatura infantil,
de vegades signant amb pseudònim, com ara Joan Barret o Joan Corbata,
coses així, però un autor molt a tenir en compte.
O, per exemple, el Jordi Vinyals.
Jordi Vinyals és un autor de la Selva del Camp
que va passar per l'Escola de Lletres de Tarragona,
actualment és professor de l'Escola de Lletres
i, per tant, també a tenir en compte.
És un autor que ha guanyat premis com, per exemple,
el Joves.Lit, per tant, també una altra aposta de la ciutat, etcètera, etcètera.
Vols que en digui més coses o tenim el temps?
Ja està, ja està.
Home, però ens has dit bastantes coses, eh?
Presentació, simplement, dia i hora.
Dissabte, a les 7 de la tarda, a la llibreria de la Rambla.
Es presenta aquest Vivo, que és el Premi de Narrativa Curta a Tinet,
amb aquest recull Vivo i els altres contes que han quedat finalistes.
Joan Cavallé, moltíssimes gràcies i fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.