A Tarragona Ràdio, fem la volta al món.
Música èpica per un viatge ben èpic, el que avui ens centrarà a la volta al món.
Avui viatjarem cap a la volta al món a un país del sudet asiàtic.
Des del 2005 la seva capital ha canviat, limita amb la Xina, limita amb l'Aus,
amb Tailàndia, amb l'Índia, amb Bangladesh i amb el golf de Bengala.
Estem parlant de Myanmar, de Birmania.
Quan hagis d'escollir entre diferents camins, tria sempre el camí del cor.
Qui escoll el camí del cor mai no s'equivoca.
I el tri de viatges t'ofereix la volta al món.
Avui una volta al món que ens portarà cap a Birmania i la farem de la mà del Santi Comelles.
Santi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Birmania, ho diem bé això o no?
Bé, és el nom que hem agafat aquí a Espanya i tal, també es diu Burma,
però es coneix bàsicament com Myanmar.
Ells hi diuen així, no?
Bé, en el seu idioma no ho sé, però a nivell internacional...
És República de Myanmar.
Myanmar.
Molt bé.
Aquest viatge d'on neix?
És a dir, és algun projecte personal?
La veritat és que va partir...
Jo la idea era anar a Vietnam amb un amic.
I buscant informació sobre Vietnam i preguntant amb gent que hi havia anat,
una noia em va dir, diu, jo conec una noia que ha anat a Vietnam i ha anat a Birmania.
diu que s'assemblen, que estan un gairebé tocant de l'altre, més o menys,
diu que l'experiència de Birmania és superior a la de Vietnam.
Diu, si has de triar, potser parlar amb ella, vaig parlar amb ella, la vaig trucar,
i em va dir això, doncs, que encara estaven...
era una cosa encara verge en el sentit del turisme, no?
Doncs, oi.
Del turisme o de les relacions, no?
Perquè era un...
En el moment que hi vaig anar jo, que va ser fa 10 anys,
doncs, la veritat és que estava molt d'esquenes a la realitat del món,
perquè hi havia una dictadura militar,
i llavors, doncs, també no hi havia...
L'internet el tenien privatitzat una mica, no el podien utilitzar o el tenien limitat,
la televisió també estava dominada per l'exèrcit,
amb la qual, doncs, qualsevol cosa que vèiem o que arribava,
ho vèiem des d'un juís molt nets, no?
Déu-n'hi-do.
Una manera molt colpidora, també, de fer-te arribar les seves sensacions.
Ho podrem comparant i que sigui fent 10 anys de comparativa,
perquè la setmana passada ens vam venir a parlar de Vietnam,
és a dir, que ho podrem també comparar.
Com és l'arribada?
Bé, bé, hi ha una part anecdòtica,
i hi ha una part, doncs, real, no?
La part anecdòtica és que quan vam arribar nosaltres,
que has de fer...
Nosaltres vam fer escala en Bangkok,
quan vam arribar ja a l'aeroport de Yangon,
que era la capital de llavors,
doncs, clar, hi havia molta expectació,
érem els únics, crec jo, europeus que vam arribar en aquell moment,
hi havia molta expectació, però no per nosaltres,
sinó perquè es veu que hi havia una tailandesa que era molt famosa,
una triu, i l'estaven esperant.
Però, clar, nosaltres no ho sabíem, això.
Llavors, clar, vam arribar i hi havia, per una part,
tota l'exèrcit, i per l'altra banda,
tota la premsa, fent fotos, mirant-se i tal.
I tu t'avies dient, oi, és que ha passat aquí, no?,
ja ens esperen, o què?
No ens miraven a nosaltres, ens miraven a la darrere,
que era la triu, no?
Però, clar, quan vam arribar allà, vam veure aquesta sensació
i dient, ostres, potser sí que ens esperem de veritat, no?
Perquè et dient, bueno, quan vas allà,
l'exèrcit, doncs, tota la gent que ve de fora d'Europa,
volen fer un control realment de qui ve,
i fer una sèrie de preguntes, etcètera, no?
Llavors, llavors, la primera sí que ens va xocar una mica, no?,
després va veure que no era per això, sinó era per l'actriu, no?
Però, per l'altra banda, sí que vam veure que un cop arribes allà,
doncs, t'has d'espavilar i tens unes limitacions.
En aquell moment tenies unes limitacions pel tema de la dictadura
i no podies agafar un cotxe, no podies agafar un autobús
i anar-te'n on et donies la gana.
Això no es podia fer llavors, abans.
Havies de seguir unes pautes, o què?
Més que unes pautes, tenies que anar amb un...
Si volies sortir de la capital, ho tenies que notificar
o tenies que anar amb un xofer que et portés.
Llavors, la capital era?
Era Llangón, Rangón.
Molt bé, Rangón, eh?
Que després, el 2005 ja va canviar,
però el moment que vas anar a tu era Rangón, eh?
Sí.
I vosaltres què feu només arribar?
Doncs, bé, ens vam intentar...
Bé, vam estar un parell o tres dies a la capital.
Ja sèiem que tornaríem, abans de marxar, de tornar cap a Espanya,
ja sèiem que estaríem també uns dies allà.
I la idea era de buscar quina era la manera
de poder muntar el viatge des de la capital.
Això què volia dir?
No el portàveu preparat des d'aquí.
Eh?
No el portàveu preparat des d'aquí, o sigui?
Sí que el portàvem preparat,
però hi ha una sèrie de coses que els has de gestionar.
Que els has de gestionar des d'allà, eh?
Hi ha països que, i més ara,
doncs que ho pots portar molt per la mà ara.
Val.
Però allí, en aquell moment, pel tema, ja et dic,
que no podies accedir a una sèrie d'avantatges
a través de l'internet.
Que tot estava una mica dominat per la dictadura
i estava molt limitat.
Que aquí a Espanya no hi havia ambaixada.
L'ambaixada, per aconseguir un visat,
tenies que manar una citació a França,
te l'enviaven, t'enviaven un visat,
i llavors podies entrar.
El termini màxim, llavors,
eren 28 dies per estar-se al país.
Ara no sé quan serà, però...
I et dic, quan vam arribar,
no només vam tindre que fer això,
sinó el que vam tindre que fer...
El visat ja el teníem,
però el que vam tindre que fer és canviar moneda,
per exemple, no?
I la moneda l'has de canviar al mercat negre.
Tot funcionava així una mica.
Era una mica com...
Sí, era...
La veritat és que el Myanmar que jo vaig veure
fa 10 anys,
jo suposo que ara ha canviat una mica,
però no crec que massa.
No?
Espero que hagi canviat pel tema aquest
dels drets civils i tot això,
que hagi canviat molt,
malgrat, crec, que encara la cosa va força lenta.
Home, Déu-n'hi-do,
un país que porta una dictadura des del 64,
òbviament, s'ha de notar, no?
Clar, hi havia molt l'extraperlo,
de bones, no?
Però hi havia, per tot,
veies que hi havia una sortida popular
per sota les lleis assablertes
per la dictadura militar, no?
Tant fos per canviar diners,
com per comprar una sèrie de coses,
com per voler viatjar,
com aquesta és bona,
com per jugar a la loteria,
estava prohibida la loteria,
i els vespres veies que tothom,
als bars, a tot arreu,
miraven el que seria l'informatiu,
les notícies,
i estaven molt, molt obsessionades
amb el tema d'alguna dada
del carburant o d'alguna oli espacial.
I per què era?
Doncs perquè els decimals finals,
o els cinc decimals finals,
eren el número que sortia de la doter.
Molt bé, mira,
doncs una bona pensada, no?
Tot funcionava així.
Tot anava una mica allò d'estrangis,
podríem dir.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
De bona, això sí,
tenen una manera de ser molt, molt neta,
i sempre vam ser molt benvinguts,
sempre ens vam tractar molt bé,
tenen un punt de vida molt espiritual,
el tema de la creença, la religió,
i deixar fer i formar-se un mateix per dintre
és molt important per a ells, no?
I això tu...
Tu transmeten, no?
Com aconsegueu,
i vagin, òbviament, preparar el viatge,
i quin és una mica el planning o l'itinerari que feu?
Doncs, bueno,
primer de tot va ser trobar
un xòfer que et porti,
un xòfer que està,
malgrat que no formi part del que és el govern,
sí que està, doncs,
reclat una mica pel govern,
és a dir,
ell s'ha de donar d'alta
i el govern l'ha de tindre controlat
per saber on et portarà,
perquè tu no puguis accedir a zones
que ells no volen que tu venguis,
o que tu no entris en zones perilloses,
en el sentit que també hi havia, doncs,
hi havia una guerrilla,
en contra de la dictadura, etcètera, etcètera.
Llavors,
vam haver de trobar un xòfer,
al final el vam trobar-ne.
Hi ha moltes possibilitats de trobar-ne,
perquè hi ha molta gent que s'hi guanya la vida,
però també busques una mica,
al no conèixer l'idioma,
al no conèixer la gent,
algú que et transmiteix una mica confiança.
No ho sé,
malgrat sigui pel primer contacte.
vam trobar un que ens va agradar
i a més ens va fer gràcia
perquè tots ells són molt baixets
i molt prims.
I vam agafar-lo amb ell
perquè era justament el contrari,
era gros i alt.
Un tio que és gros i alt
deu ser el contrari,
és un tio molt bonachón.
Tal com el vam veure,
ens va donar moltes bones sensacions
i vam anar amb ell.
I la veritat és que va molt bé,
molt bé.
La veritat és que tenia unes sortides molt bones,
coneixia molt el terreny
perquè ja havia fet la ruta moltes vegades.
Ell no treballava d'això,
treballava d'una altra cosa,
però clar,
quan li sortia una oportunitat d'aquesta,
deixava la feina,
se n'ocupava el seu fill,
la seva feina l'agafava el seu fill
i ell llavors agafava el cotxe.
I amb això, clar,
amb el que a nosaltres ens portàvem
potser durant 20 dies,
la seva família potser podia viure
a mitjà any o més.
Molt bé.
Quin va ser l'itinerari,
més o menys què vau visitar?
Doncs,
una mica de vegada que entrabes,
dic entrabes
perquè ara no sé ben bé com està,
però cada vegada que entres en una ciutat,
cada vegada que surts en una ciutat
o cada vegada que creus un pont,
tens que pagar un tribut.
És un tribut molt petit
i més en el canvi de moneda europea.
Però és això,
és una manera.
Llavors,
nosaltres el que vam fer
és el que ens va recomanar ell,
també,
teníem una mica una ruta ja marcada,
era anar cap al nord.
Llavors,
hi ha una sèrie de 3-4 punts importants
que segueix la carretera,
però també li vam comentar
que més enllà de seguir la carretera
i malgrat hi hagués
unes limitacions per part de la dictadura,
doncs,
de tant en quant,
desmarcar-nos una mica
i anar fora de la carretera,
vull agafar caminets,
veure pobles que estan
fora de la zona més habitual,
que són els més camperols
o els que són més,
podíem dir,
singulars,
no?
Els altres també ho són,
però aquests encara més.
I què és allò que recordes,
que veiéssiu
i que diguis els 3?
Això és impactant.
La veritat és que tot és...
La veritat és que la sensació és molt bèstia.
Primer,
perquè tens una sensació
que estàs en una altra època,
una època,
gairebé,
et diuen que estàs fa 300 anys
en un país llunyà,
un país que ells no saben d'on véns,
com si et tractessin,
no com si fossis una persona
d'un altre planeta,
però com si et veguessin molt diferent,
i tu amb ells els veus
com tu creus
que hauríem de ser nosaltres
potser fa 200 anys enrere.
O nosaltres,
o bé la societat asiàtica,
o part de la societat asiàtica,
no?
Llavors vam anar,
bueno,
tant a parts més turístiques
com a lago Inle,
que, bueno,
turistes entre cometes,
no?
Perquè és un llac
que és molt bonic,
on hi ha uns monasteris
per allà ficats,
pots anar en llanxa,
que t'hi porten,
i hi ha tot...
al voltant està ficat
d'una manera
que hi ha petites casetes
perquè tu puguis allà
també llugar-les
i està allà.
I després hi ha altres zones
que són molt més rurals,
camps d'arròsos,
que és bàsicament
la seva fonda
no només d'indústria
sinó també de manteniment.
La majoria de la gent,
més enllà del seu menú habitual,
és l'arròs, no?
Vull dir que
ells mengen una mica,
tenen un plat birmano
que és per excel·lència,
que són 18 platets petits,
però això no ho fan cada dia.
Això ho fan com,
per exemple,
nosaltres quan tenim una visita,
quan és...
Com si fos una mena de celebració,
o un dia especial.
O un dia que et vols marcar
una mica més de menjar.
Però si no,
l'arròs és el pa de cada dia.
No, allà?
En quant a la cultura,
es nota això dels conflictes armats?
És a dir,
són un país, clar,
amb un panorama constant
de conflictes sociopolítics
des de fa temps.
No sé si això et deixa
empremta
a la manera de ser de la gent
o de tractar el turista.
Sí, totalment, totalment.
Veies que la gent no deia res,
però la gent,
tothom,
estava molt, molt, molt,
molt ensorrada, no?
Vull dir,
la gent no podia,
per la seva manera de ser,
també pel tema aquest,
relacionat
amb el tema de,
de la religió,
de l'espiritualitat i tal,
la dictadura els tenia enganxats,
per allà,
en el sentit que,
pel mateix fet
que tenen un respecte
molt important
cap a les seves creences
i tot això,
també tenen una manera
de guardar una mica
el seu temperament,
saps, no?
I miren molt cap endintre.
Llavors, doncs,
clar,
veies que eren gent
que callaven,
però no estaven gens segurs,
que estaven molt castigats,
els hi veies,
la tristor els hi veies
a la cara contínuament
i veies que no podien
aixecar la veu
perquè, a diferència
d'altres pobles,
que diuen, bueno,
si no ens agrada
sortim al carrer
i ho reivindiquem,
doncs,
ells, doncs,
no podien
o no es trobaven
en la possibilitat
de fer-ho, no?
Perquè hi havia hagut,
doncs,
represàries fortes, no?
Els monjos,
on el 2005
van sortir a tots al carrer
i realment
va haver-hi una escabetxina
forta
per part de l'exèrcit, no?
Sí,
el matí de Tarragona Ràdio
fent la volta al món,
avui marxem cap a Birmania,
cap a Miamar,
amb el Santi Comelles,
que ens està explicant
el seu itinerari
per aquest país.
Santi,
per on continuem?
Doncs mira,
podem anar a Begant,
Begant és un lloc,
la veritat és que és com
una reserva natural,
arquitectònica,
en segles enrere
era una terra
de monestis i de palaus,
que en el temps
molts dels quals
van quedar abandonats
i altres no.
Els que menys
són els que
estan encara operatius,
la majoria estan abandonats
però estan
en molt bones condicions.
T'estic parlant
potser
d'obres arquitectòniques,
palaus,
suntuosos
de fa potser
500,
600 anys
mantinguts perfectament
o encara alguns
molt ben restaurats,
no?
Fins i tot
fa uns anys
vaig veure allò
que va rebent
missatges d'email
i tal
i et diuen
descoberta una nova
civilització
en un altre planeta
i d'altra galàxia
i era algú
que havia agafat
fotos de Begant,
els havia canviat
el filtre
i la gent
estava pensant
que realment
era una nova civilització
perquè la veritat
és que
veure-ho des d'allà
estaves allà
i dius
com pot ser
que no estigui
tan derruït,
com que estigui
tan ben conservat,
com que hi hagués
tot això
en una explanada
bastant gran
et trobessis
contínuament
Torre i Fiel
Sagà Família
Coliseum
tot això
imagina't
el mateix
amb art
una mica asiàtic
durant una extensió
de quilòmetres i quilòmetres
palaus i palaus
centenars de palaus
és una cosa
espectacular
la veritat
és que flipaves
molt
amb això
Després
continua
que parla
d'altres ciutats
Sí
també hi ha
depèn de l'època
que la gent vulgui
fer el viatge
a Birmania
ha de vigilar
amb el tema
de les condicions
climatològiques
i de temperatura
també
sobretot
els monzons
que precisament
és quan aquí
som a l'estiu
nosaltres
que és com
podem fer vacances
o a la temporada
aquesta més estiva
el nostre
és quan allí
comença a atacar
més el tema
dels pluges
i dels vents
i a nosaltres
quan ja estaven
ben entrats
a dintre del país
ens van enganxar
a això
i en certa manera
ens vam trobar
en moltes zones
que no podien passar
perquè estaven tallades
o perquè estaven
i les carreteres
moltes són
en unes condicions
una mica
poc asfaltades
i trobaves
tot de fang
que el cotxe
tenia que girar cua
i no podies anar més
vam anar fins a Mandalay
que era la segona
capital important
del país
que és també
una ciutat
més
podríem dir
més cultural
tot i que la capital
podríem dir
més
més famosa
en aquell moment
era Yangon
doncs Mandalay
era on hi havia
una mica més
tot el tema
d'obres arquitectòniques
antigues
i també hi havia
el tema més cultural
a la vista
també imagino
que es nota
depèn de la zona
la cultura pot ser més
o pot ser més ara
que quan hi vas anar tu
però la cultura més occidentalitzada
d'altres zones
que potser no
ho era tant
vau notar aquest contrast
arribava poc
la cultura
arribava poc
perquè a través del cinema
no arribava
la música no arribava
les notícies
no arribaven
el tema
amb la qual cosa
la gent no té exemples
és a dir
que tu te'n vas
per exemple
a Japó
o te'n vas
per exemple
a Tairàndia
que jo no he anat
però pel que m'han explicat
i sí que veus
m'ha agradat
tenen una tradició forta
o tenen uns costums
pròpies
culturals
i tal
tenen molta cosa
des de fa molts anys
heredades
del que és
el món occidental
allí això no passava
llavors veies
ni que els esports
ni que la cultura
arribava
llavors tenien
la seva pròpia cultura
o les seves pròpies costums
o les seves pròpies danses
i la seva pròpia música
i què en vas poder aprendre
d'això
de les seves pròpies costums
la cultura
la dansa
les tradicions
alguna que et crides l'atenció
doncs que
està molt a peu de carrer
que no és només com
no formava part d'un folclore
en el sentit de
o de recuperació
de coses antigues
en algun moment
per celebrar alguna cosa
sinó que estava
dia a dia
formava part
del seu dia a dia
continu
i després
que el tema
una altra cosa
que no havia comentat
que és bastant important
és el dia
que una persona
ha nascut
el dia de la setmana
que una persona ha nascut
això t'ho pregunten
contínuament
et pregunten
quin dia has nascut
en comptes de preguntar-te
doncs
d'on ets
i tal
quin dia de la setmana
has nascut
perquè depèn
del dia de la setmana
que has nascut
estàs
en certa manera
predeterminat
o estàs regit
sota una sèrie
de qualitats
o de
o de conceptes
seria una mena
de l'horòscop
d'aquí
per dir-ho d'alguna manera
sí però molt fort
per ells
la veritat és que
ells ho viuen molt
de fet
els temples
molt arrelades
sí els temples
que ells
clar l'avantatge que tens
quan tu vas a altres països
vas a un temple
i veus
temple
de hace 500 años
i tal
i el veus
doncs
ple de turistes
tu n'ets un més
i de ruït
o intentant imaginar
com deuria ser
en els seus anys
d'explendor
clar
allí això no passa
allí quan tu vas
el que trobes
és gent
que l'està utilitzant
perquè va allà a Combregar
té una utilitat diària
per la gent
que viu allà
i el veus
molt ben mantingut
i el veus
amb plenitud
de colors
d'estar molt ben conservat
per què?
doncs perquè els dilluns
el cuiden
les senyores
que van néixer un dilluns
els dimarts
les senyores que van néixer un dimarts
dic les senyores
perquè són en aquest moment
en aquesta societat
eren les senyores
o les noies
i això clar
veus doncs
que hi ha una continuïtat
i una manera
de portar les coses
que és molt vigent encara
coses antigues
però portades
amb una naturalitat
i amb una manera de fer
que et sembla
doncs que estiguis
encara doncs
en plenitud
de conèixer-lo
havia sentit a parlar
Santi
d'un esport tradicional
de Birmania
sí
una
ara no sé si ho pronunciaré bé
però no sé
el xinlon
o alguna cosa semblant
vas poder-hi jugar
o vas poder-hi veure
no ho vaig veure
ho vaig veure
hi ha campionats
i també
jugant al pel carrer
vull dir
la gent igual que aquí
en els parcs
o en un moment
veus un nens jugant a futbol
ahir el que juga més
és això
el xinlon
que és una espècie
de voleibol
jugat amb les cames
on xuten la pilota
i la veritat és
que es van passant
la pilota
uns als altres
amb bastanta
la veritat és
que tenen
una red
i tenen bastanta
la veritat és
que carai
això no és ni allò
que agafes la pilota
i fas uns toques
no no
la veritat és que
en sabíem molt
i també
una altra cosa
que estava
enganxat
dels esports
que més
nosaltres coneguem
és el bàsquet
això sí que vaig veure
que el bàsquet
i el futbol també
però el futbol
els arriba molt
per la televisió
perquè no sé
per quin motiu
suposo que és
perquè els donaven
una mica de carta blanca
amb l'esport del futbol
podíem veure'l
de fet vam arribar
a un bar
d'un poble
no tenien tanta censura
amb la televisió
els deixaven entrar més
vam arribar a un bar
d'un poble
així
no era
molt amagat
però tampoc
era una ciutat gran
i estava forrat
de postes
del Barça
Déu-n'hi-do
que arriba
allà on vas
doncs Santi
ràpidament
acabem el viatge
fem la part final
de l'itinerari
la part final
jo recomanaria
fer la costa
la costa oest
que és la part
de les platges
depèn de l'època
de l'any
que hi vagi la gent
doncs
és recomanable
no anar-hi
doncs perquè
pega bastant el vent
la veritat
és que no és
massa recomanable
no només banyar-se
sinó anar-hi fins allà
perquè pot haver-hi
un disgust
i pot haver-hi problemes
a no ser
que també
doncs tinguis
ganes de veure-ho expressament
o vulguis
tinguis una impressió
de com és
en aquell moment
doncs
aquella zona marítima
però la veritat
sí que jo recomano
doncs que facin una mica
una sortida cap a l'oest
que s'allunyin una mica
de la part més així
selvàtica
i que vagin a veure
també doncs
aquesta part costera
que també és molt recomanable
doncs avui hem conegut
alguna de les recomanacions
de Birmania
de Myanmar
que ens ha fet
el Santi
com ell és
Santi en qüestió de gastronomia
doncs el que he comentat abans
ja recordes
l'arròs no?
bàsicament
sí
a veure l'arròs
és el plat
principal
però bueno
no només es limiten
a l'arròs
evidentment
ja et dic
tenen com una espècie
de la gastronomia
birmana
consta de 18 platets
que ells es mengen
de cop
no és allò que diguis
no és que uns dies
mengem això
i nosaltres
es mengem allò
no
quan mengen
el plat típic
birmano
són ja et dic
18 platets
que te'ls van traient
i hi ha una mica
de tot
també és una cuina
una mica influenciada
per la cuina hindú
perquè també hi ha una base important
de gent de la Índia
que està vivint allà a Birmània
llavors hi ha una mica
de mestissatge amb això
hi ha molts curvis
per proximitat
sí
però bueno
bàsicament
la matèria prima
de tenir
o de menjar
són coses molt comuns aquí
són verdures
és pollastre
és coses bastant habituals
al que tu menges aquí
el que passa és cuinades
amb unes salses
i d'una manera diferent
Recomanes doncs
el viatge
totalment
la veritat és que
jo tampoc no és que hagi sortit
molt pel món
he fet alguns viatxets
però el que
em dirien
quin lloc
dels que has anat
tornaries
tornaria a Birmània segur
doncs avui hem conegut
una mica més de
Birmània
de l'actual República
de la Unió de Mianmar
amb el Santi Comelles
Santi moltíssimes gràcies
i que continuïs viatjant
moltes gràcies
bon estiu
adeu
vols fer la volta al món
amb nosaltres
vols explicar-nos
les teves aventures
pel món
has fet un viatge
que t'hagi emocionat
ens ho vols explicar
envia un correu
a elmatí
arroba
tarragonaradio.cat
o contacta'ns
a través del Facebook
o Twitter
fem amb tu
la volta al món
cada dia
a dos quarts de deu
del matí
al matí
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio