Música
Obrim la ràdio de les festes avui des del Teatre Tarragona,
pràcticament a tocar de l'estanda de les festes.
Des d'aquí anirem parlant amb diferents protagonistes d'enguany
fins a ben bé dos quarts de dues del migdia,
però aquesta primera part del programa la volem dedicar a parlar
d'una activitat de dissabte, una activitat que és la Marató Solidar,
durant tot el dia a la plaça del Rei amb tot un seguit de propostes
de diferents caire.
N'hi ha d'esportives, de lúdiques, de gastronòmiques, de musicals
i també d'infantils per la canalla.
És en favor de la Lliga contra el càncer de les comarques de Tarragona
i Tards de l'Ebre, que enguany celebren el seu 20è aniversari.
Porten dues dècades a peu de canó, com s'acostuma a dir.
Avui vam dedicar aquesta primera part de la programa,
des d'ara i fins a les 11, a parlar d'aquestes activitats,
d'aquesta jornada festiva, però també solidària,
i és per això que hem convidat els responsables
a les diferents entitats.
D'una banda tenim a Lliga contra el càncer diferents representants,
que ara els coneixerem, però també volem parlar amb els organitzadors
que són ACTAC, l'associació cultural d'amics i amigues
dels castellers de Tarragona.
Ens acompanya Ramon Gómez, el president d'ACTAC.
Ramon, què tal? Molt bon dia, benvingut.
Bon dia.
I bona festa, que això ja comença.
I en realitat, avui primer dia de festa major. Bon dia.
Bon dia.
També tenim el David Ortega, el director de la Lliga contra el càncer
de les comarques de Tarragona i Tards de l'Ebre.
David, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tothom.
I ens acompanya també la delegada, la Lídia Pasqual.
La Lídia, molt bon dia, benvinguda.
Bon dia.
I la vicepresidenta, que és la Joana Carrasco.
Joana, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
Bueno, suposo que des de la Lliga contents, no?,
que aquest acte d'ACTAC de dissabte,
aquesta marxa solidària, es pugui dedicar a l'any
a la Lliga contra el càncer,
només coincidint amb aquest 20è aniversari.
És una de les propostes que en guany hem rebut
de diferents entitats.
i la Lliga està molt satisfeta que altres entitats,
part de la societat civil, en aquest cas representada per l'ACTAC,
el Ramon i tota la seva gent de la Junta,
hagi pensat en la Lliga per destinar aquests fons
que es puguin recollir el dia 14.
Una marató solidària que, bé,
que converteix Santa Tegla també en una festa solidària
i, com no, converteix l'activitat de l'ACTAC
en una festa solidària.
És un projecte que vam rebre des del primer moment amb il·lusió,
amb moltes ganes de tirar-lo al davant,
sobretot també veient l'esforç, la implicació
i, com no, l'organització que hi ha al darrere
per part d'ACTAC en aquest acte.
Lídia, Joana, vosaltres com ho veieu,
aquest recolzament per part d'ACTAC?
I també viure amb el Mar de la Festa,
aquesta activitat solidària tan especial?
Sí, estem molt contents, com ha dit el David,
i, a part, els agraeixo molt, molt,
a totes les entitats que col·laboren aquest dia.
De veritat que ens fa molta il·lusió,
perquè realment són uns moments molt difícils
i necessitem molta ajuda
i la veritat és que durant aquests 20 anys
ja ho hem fet, hem treballat molt,
amb molta il·lusió,
i espero que continuarem fent les ajudes,
donant les ajudes que estem donant a la Lliga
i gràcies a ells.
Són totes aquestes entitats que col·laboren amb nosaltres.
Aquí al meu costat tinc la Lídia,
la Lídia és la que porta els grups que ella ajuda,
hi donen les ajudes,
i m'agradaria que ella expliqués una mica.
Doncs, Lídia, endavant, quan vulguis,
explica'ns com està la situació.
Hola, bon dia a tothom,
bona festa de Santa Tecla.
Estem molt agraïts, no?
Només hi ha una paraula gràcies
a totes les persones que faran possible
aquesta diada del dia 14 a la plaça del Rei.
Esteu tots convidats.
A més d'una jornada festiva,
a la vegada pot ser una jornada solidària,
com ha dit el nostre director.
Recaptem fons per la nostra entitat
per poder continuar ajudant a malalts i familiars,
com hem fet fins ara.
I penso que hi ha molta gent que ja s'ha beneficiat
i esperem poder ajudar amb molts més.
En aquests 20 anys, amb l'Eviti hem parlat
amb alguna ocasió que han canviat molt les coses,
l'enfoc de l'ajuda,
també les persones que requereixen el vostre suport,
els que truquen, en definitiva, a la Lliga,
a canvi del perfil.
Heu passat de fer molta prevenció, no?
Ara, últimament, també d'ajudar persones
que també necessiten suport econòmic,
a més del suport psicològic,
que també en parlarem, no?
De la psicologia.
Però també hi ha això, no?
Aquest suport, aquest contacte directe amb les persones,
aquest tu a tu.
Sí, perquè realment la persona que es veu
afectada per aquesta infermetat,
no és tan sols això, la part metge,
sinó que a vegades hi ha altres problemes afegits,
com puguin ser socials, econòmics,
perquè, donada la situació que pateix ara el país,
doncs hi ha molta persona que es veu afectada,
això econòmicament, degut a la malaltia.
Llavors, nosaltres, amb uns informes
que ens faciliten les assistentes socials,
doncs si a la persona que realment ho necessita
reuneix una sèrie de condicions,
se li donen unes ajudes econòmiques
durant tres mesos.
De tota manera, David, en alguna ocasió m'ha explicat
que el suport també moral, no?
D'aquests que els científics diagnostiquen la malaltia,
doncs l'endemà,
que no saben ben bé com encaixar-ho,
aquest recolzament moral també és important.
És important, és un suport que fem des de les oficines
mitjançant el telèfon d'aquelles persones que ens truquen.
Escolta, m'han diagnosticat això, amb qui puc parlar?
La Lídia és una de les que porta els grups d'ajuda mútua,
la Joana també ha estat molts anys parlant
amb les persones que es troben amb aquest neguit,
i com no, a banda d'aquestes primeres pors,
gràcies als grups d'ajuda mútua,
i a les persones i al voluntariat,
sobretot al voluntariat hospitalari,
normalment acostumen a ser senyores,
passen pels hospitals,
per les unitats d'oncologia,
a visitar aquelles persones que després d'una operació,
després d'un ingrés,
o durant el mateix ingrés,
volen parlar amb algú de la lliga
i volen veure també un bril d'esperança,
que te'n pots en sortir,
d'aquella persona que t'entén,
que parla com tu, sobretot,
i això és molt important dintre del diagnòstic
i com no també dintre del que és
tot el que és el desenvolupament de la malaltia.
L'estar informat i l'actitud és important també,
com s'ha demostrat per tirar endavant.
Creieu que hi ha molt de tabú encara
sobre aquesta malaltia, sobre el càncer?
És a dir, encara és difícil parlar-ne obertament
amb l'entorn?
Sí, encara hi ha alguna cosa,
però vaja, no com abans.
És que la paraula càncer
és una paraula que impacta, no?,
càncer, però hem de pensar que avui en dia
és una malaltia com una altra, crònica,
que s'han de seguir uns seguiments
i la veritat és que ha canviat molt.
En aquests 20 anys,
que nosaltres, almenys jo,
fa 20 anys que estic a l'entitat,
des que es va iniciar,
es va fundar,
la veritat és que ha canviat molt.
La gent està més oberta a parlar,
hi ha un altre...
El que passa, però realment,
com ha dit la meva companya, la Lídia,
doncs clar, impacta molt
el moment que et diuen
que tens una neu de mama
o de còlon o tant d'operar,
doncs la veritat és que impacta.
També he de dir
que durant aquests anys
nosaltres tenim un gran recolzament
amb els psicooncòlegs,
que la Lliga, doncs,
col·laboren amb la Lliga,
que és la doctora Agustina Sirgo,
i darrere d'ella, doncs,
hi ha els metges, els oncòlegs,
que la veritat és que també
comptant molt amb ells,
és molt d'agrair
que si tens algun dubte
o inclús aquella persona
té una visita per fer-se
i està angoixada
que no la truquen
i així nosaltres
fem una mica d'intermediaris
juntament amb ells,
amb els metges.
Amb la doctora Sirgo
hi parlem després, eh?
David, la trucarem
perquè ella està treballant
en aquests moments
i la podrem trucar
i que ens expliqui una mica
la funció d'aquest suport psicològic
i d'aquesta unitat, doncs,
que és pionera, no?
Algun cop ho hem explicat, no?
Que sou un referent
a nivell de Catalunya, no?
Sí, amb els únics.
Els únics.
Vam començar els únics
inclús ara fa un any i així,
bé, bascats,
vam anar a Girona
perquè ho vam voler muntar.
A Girona hi heu muntat
i vam tindre que anar
a la meva companya, l'Anna,
a parlar amb ells
perquè som els únics
que tenim els grups
d'ajuda mútua.
O sigui, la veritat.
Deu grups
entret a la demarcació.
Per tant, també
amb una política d'apropar
les eines als malalts.
Tenim grups a la Sènia,
tenim grups a Tortós,
al Vendrell,
a Mora,
a la Nova,
a Montblanc,
aquí a Tarragona tenim el grup,
a Tarragona també
hi ha un grup d'hostomitzats,
a Reus,
a la Selva del Camp també,
intentem que el malalt
estigui a prop
d'aquelles eines
que pot donar la Lliga
i com no també
d'aquells tractaments,
perquè la Lliga també
ha reivindicat,
no només per aquí,
sinó per les Terres de l'Ebre,
per diferents espais,
que puguin haver instal·lacions
per evitar el trasllat,
el transport,
a l'hora de fer
radioteràpies, etcètera.
Vull dir que
que no només hi ha
aquesta part
que més es coneix,
de vegades,
dels actes de recaptajons,
sinó que al darrere
hi ha una feina
en molts àmbits.
Sí,
nosaltres estem molt contents
perquè a les Terres de l'Ebre
doncs no hi havia
l'accelerador,
o sigui la radioteràpia
perquè m'entengueu,
i clar,
es tenien que fer viatges
a Reus
i tenien que
la Terra Alta,
en Posta,
i nosaltres la Lliga
vam fer,
vam estar molt contents
perquè vam fer un esforç
i vam aconseguir
que es posés
a Jesús.
A Jesús està,
ara ha fet cinc anys,
no?
Ha fet cinc anys
i a veure,
nosaltres,
el que ha dit el David
no és recaptar fons,
és també
aconseguir
que ens ajudin
i que
col·laborin
amb nosaltres.
Penseu que la Terra Alta
està lluny,
eh?
La Terra Alta,
no,
clar,
és que us heu d'imaginar
en quilòmetres,
això,
la Terra Alta
està molt lluny
d'arreus,
carretera sinuosa...
Havien de fer
aquest viatge
només per tres minuts
de tractament,
diari,
per tant,
la qualitat de vida
del malalt,
podent-lo acostar,
podent haver
impulsat
i reclamat
aquest aparell
de radioteràpia
del qual
enguany se n'ha complert
per cinc anys,
també és una satisfacció,
no només
pels representants
de la Lliga
de les Terres de l'Ebre,
que se'l senten
seu igual que en altres,
sinó també
per tota l'entitat.
La prevenció
és molt important,
no?
Estem parlant
d'una molt d'una
que la prevenció
és molt important
i que crec
que s'ha incidit molt,
no?
Els últims anys
també la prevenció
i això ha fet
que hagi mimbat...
Ja fa 15 anys,
parlem,
la Lliga ha fet 20 anys,
doncs ja en fa 15
que es va impulsar
el programa
de detecció precoç
de càncer de mama.
Totes les dones
de 50 i 69 anys
cada dos anys
es convida gratuïtament
a fer una mamografia
i, òbviament,
gràcies a aquest programa
que ha permès
detectar càncers de mama
en estadis precoços
i, com no,
també gràcies
a l'evolució
de la medicina,
tot s'ha de dir,
els tractaments
que s'estan implantant
actualment
en els últims anys,
s'ha aconseguit reduir
la mortalitat
d'alguns dels càncers
i, com no en guany,
també hem començat
per allà
a les Terres de l'Ebre,
hem impulsat
conjuntament
amb el Departament de Salut,
amb la Regió Sanitària
de les Terres de l'Ebre,
el programa
d'etecció precoç
de càncer de colon
que esperem
que es desenvolupi
en els pròxims anys
arreu de la demarcació.
És el més habitual
en el cas dels homes
el de colon?
Si sumem homes i dones,
el càncer més habitual
és el de colon.
En dones és el de mama
i en homes
continua sent pròstata
el que més,
però si sumem els dos sexes,
el més present
actualment
a la població
és el de colon.
El tabac
continua fent estralls o no?
El tabac
continua fent estralls
i les dades
ens demostren
que així com
en els homes
s'ha arribat al topall,
és a dir,
el percentatge
de població d'homes
que tenen càncer
per tabac relacional
hi ha arribat
al seu topall
i en les dones
com que es van incorporar
posteriorment
al món del tabac
encara hi ha algun
repunta una mica
fins que arribi
aquest topall
estadístic
i de població.
Lídia,
Joana,
expliqueu-nos
per aquelles persones
que ens escoltin
i ara mateix
ens puguin acostar-se
a la lliga
què representarà
ser-hi
per elles
o per ells?
Hi ha un avanç
i un desprès
de ser
o no ser la lliga?
És a dir,
a nivell emocional
imagino que sí,
no?
ara ja puc parlar
en el meu cas personal
que penso que pot ser
el de molta gent
en un moment
en què em van comunicar
la notícia
és una cosa
molt impactant
a la vida
per mi
era molt important
poder parlar
amb persones
que haguessin passat
pel mateix
perquè jo pensava
si jo em veig
algú
que ha tirat endavant
a mi això
em donarà esperances
que jo també
perquè en aquell moment
a la notícia
sempre relaciones
tinc un càncer
i em moriré
i això és com a inevitable
a mi en aquell moment
em va ajudar moltíssim
poder parlar
amb persones de la lliga
que havien passat pel mateix
a mi em donaven
molta esperança
molts ànims
molt recolzament
perquè a vegades
que inclús amb la família
hi ha coses
que no parles
però no preocupa'ls més
en canvi
amb una persona
que ha passat per tot això
pots parlar obertament
perquè t'entén
a la perfecció
i bueno
en aquell moment
a mi em van ajudar
i jo ara estic
encantadíssima
de poder ajudar
els altres
quan ho necessitin
a mi personalment
em va ajudar moltíssim
i penso
que ara
ho puc fer
pels demés
hi ha un punt
de trobada
és a dir
quan dius
que pots parlar
amb altres persones
on parleu
no us trigueu
perquè quedeu
per fer un cafè
és a dir
que al final
feu amistat
com va tot això
nosaltres
a veure
el primer contacte
el tenim
a l'hospital
a mi m'avisen
de l'hospital
quan hi ha alguna persona
afectada
primer mes se li pregunta
si està d'acord
que l'anem a visitar
i si la persona
dona la conformitat
llavors jo vaig
el primer contacte
és sempre a l'hospital
llavors nosaltres
li deixem informació
el telèfon
i tot això
fem un seguiment
al cap d'uns dies
a veure com va tot
i després doncs
tenim uns grups
d'autoajuda
que ens ajuntem
una vegada al mes
això també se li informa
a la persona
i llavors
la que creu convenient
ve allí
ve al grup
on troba persones
que estan en la mateixa
situació
que ella
i és un lloc
on jo penso
que es pot parlar
obertament
de totes les angoixes
que tens dins
que en altres àmbits
no ho deixes anar
és allò que deies
també hi ha
aquesta mena de protecció
de l'entorn
més immediat
perquè no pateixi la família
a vegades
hi ha aquesta barrera
però bé
el teu cap
no deixa de donar
tombs
tens pors
tens angoixes
jo penso que allí
és un lloc
on la gent
es pot
d'alguna manera
esvergir
perquè saps
que perfectament
t'entendran
estàs d'acord
Joana
si no
ja m'ho dius
amb el rostre
no
és que és veritat
el que diu la Lídia
però
prendre un cafè
a vegades
nosaltres
ella porta un telèfon
portem un telèfon
el tenim sempre connectat
i
doncs bueno
si s'ha d'anar
a prendre un cafè
per una estona
en fi
nosaltres ja saben
que estem disposats
totes les voluntàries
que a part
tinc que dir
que nosaltres
hem rebut uns cursos
uns cursets
de preparació
a fer aquest voluntariat
cada any
els estem repetint
perquè clar
hem de tenir una preparació
per fer-ho
no
i la veritat
és que tinc
que agrair molt
doncs com he dit abans
als psicòlegs
als metges
i també
doncs
als voluntaris
la veritat
és sempre
donar gràcies
perquè
ens ajuden molt
sobretot un grup
que també hi ha
de voluntaris
a l'Hospital Sant Joan
de Reus
que estan allí
que també
ens ajuden
els primers dies
és normal
que el món
s'ensorri
és a dir
que un cop
et diagnostiquen
la malaltia
és normal
que el món
s'ensorri
que tot es vegi negre
com ho ha dit
la Lídia
ella té fills
es tenia petits
recordo quan
vaig parlar amb ella
i clar
et penses
que no sortiràs
i mira
nosaltres
ella ja fa
quants anys
Lídia?
15
15
la meva companya
l'Anna
em fa
m'assembla 22
vull dir
a veure
sí que
hi ha d'altres
que la veritat
és que
entre nosaltres
no estem
i les que no estan
amb nosaltres
ens han donat
moltes forces
per continuar
fent el voluntariat
que a vegades
també nosaltres
hem tingut
uns moments baixos
però és normal
a veure
però com he dit
abans
sempre hem tingut
les ajudes
al nostre costat
i la veritat
en aquests 20 anys
hem treballat molt
i quan portes temps
estimes a l'entitat
perquè veus
el que es feia
el que s'ha adelantat
i la veritat
doncs com
m'agradaria
que expliqués
el David
doncs que tenim
un registre
molt important
per nosaltres
que també
nosaltres
dintre de
tot el que
gestiona la Lliga
conjuntament
amb l'Hospital
i amb el Departament
de la Salut
i el Registre
de Càncer de Tarragona
que és referent
no només a Catalunya
sinó a l'Estat
i arreu del món
és un registre
que té dades
des del 1982
de tots els casos
analitza
tots els casos
de càncer
de Tarragona
i per tant
és el que ens permet
poder donar dades
molt fidedignes
no només de l'històric
sinó fer projeccions
perquè és un registre
de base poblacional
en el qual
ens permet saber
en part
com evolucionarà
també la malaltia
aquí
al que és
les comarques
de Tarragona
i a les terres
de l'Ebre
i gràcies
també a aquest registre
podem
valorar
totes les reivindicacions
que fem
no només
pel malalt
sinó
amb el que fem
pels diferents camps
per la prevenció
pels tractaments
per tot el que
està relacionat
amb el càncer
Què diuen
les xifres
o el registre històric
què diu
quina és
una mica
l'evolució
en termes generals
A veure, Tarragona
i el que és la demarcació
té el nombre
de càncers
que ha de tenir
per trobar-se
en la conca mediterrània
les dades
del registre
de càncer de Tarragona
es comparen
amb les dades
del registre
d'arreu del món
i doncs
tots aquests mites
que de vegades
tenim
per la tipologia
d'indústries
per la tipologia
de fàbriques
que tenim
a l'ostre costat
cal dir que les dades
ens diuen
que no és així
tenim
tenim
el càncer
que té
tot el que és
el paral·lel
del Mediterrani
i
no estem
per sobre
ni per sota
d'altres
poblacions
d'altres
països
que estan
en la nostra latitud
el que sí
que
cal dir
és que
el càncer
encara
molt poquet
encara
va creixent
però també
hi ha
una qüestió
d'edat
contra més
vella
és la població
més probabilitat
hi ha
que una persona
tingui
un càncer
el que
dintre
d'aquestes dades
el que també
ens esperona
és la mortalitat
i la supervivència
cada cop
hi ha
més supervivència
menys mortalitat
i això
es pot atribuir
als programes
de prevenció
i com no
a l'evolució
dels tractaments
pensem que
estem anant
gràcies
al desenvolupament
de tot el que és
la farmacologia
que ens arribaran
a tractar
el nostre
propi càncer
gràcies a
el que se'n diu
tractaments monoclonals
tractaran les teves cèl·lules
coneixeran les teves cèl·lules
i t'administraran
una medicació
que serà per tu
anem cap aquí
i
i els metges
i els doctors
i els oncòlegs
de
de l'hospital
de Sant Joan de Reus
com els d'altres hospitals
de la demarcació
ens ho diuen
els tractaments
que tenim
són els tractaments
que qualsevol pot tenir
en tot el món
i els estem administrant
també aquí
per tant
això ens esperona
i és un
una dada
per mirar endavant
això és enginyeria genètica
gairebé
gairebé
el que fan és
estudiar-te la teva cèl·lula
i d'alguna manera
intentar trobar les claus
perquè
la teva cèl·lula
es tanqui
i no es reprodueixi
de forma aleatòria
que és al final
el que provoca un càncer
Lídia
vols afegir alguna cosa més
perquè ens queden 5 minuts
de tertúlia
després el Ramon
ja el Ramon
el pentinarem després
perquè el Ramon
com ha estat per aquí
no parla gaire
però després ja explicarem
tots els actes
ara no puc parlar
perquè és prou interessant
tota la jornada
ho explicarem tot de seguida
cosa a Lídia i Lídia Pasqual
i Joana Carrasco
abans d'acomiadar-nos
Bé, vols dir que
si volen prendre nota
el telèfon a la entitat
977 23 24 24
i allí atendrem
a qualsevol persona
que ens necessiti
ja sigui
per un acompanyament hospitalari
com ha dit la companya
si convé anar a fer un cafè
i parlar una mica
que això és molt important
també a vegades
i res
estem oberts
a tota la població
que vulgui trucar
nosaltres l'atendrem
amb molt de gust
qui acostuma a trucar
el pacient
o els familiars
o l'entorn
o depèn
ja de tot
ja de tot
perquè a vegades
és el propi pacient
a vegades
si trobes familiars
que diuen
mira és que tinc un germà
tinc la dona
això que no s'atreveixen
que no
en aquell moment
potser estan com una mica
llavors a vegades
sí és la mateixa família
que demana recolzament
Joana
ja per anar tancant
aquesta
jo només vull donar gràcies
durant aquests anys
la veritat
gràcies
gràcies a tothom
que ha col·laborat
amb nosaltres
a totes les entitats
que ens han ajudat
i han pogut fer la tasca
que estem fent
i com aquest dissabte
espero que tothom
vingui a la plaça del rei
que comencem les festes
que és per una bona causa
i endavant
gràcies
doncs això
dissabte
Ramon
ara toca a tu
Ramon
dissabte a quina hora
després ho ampliarem
parlem amb els
mira tenim aquí
per quanta gent
que també es podrem escoltar
ja comencen a vindre d'aquí
també en parlem després
però fes allò un abans
del que podrem veure
dissabte
allò resumit
dissabte
dissabte esperem a tothom
a la plaça del rei
a partir de les 9.30 del dematí
fins que el cos aguanti
a priori
és fins a les 9 d'una nit
però suposem que això s'allargarà
perquè hi haurà un decalatge
d'horaris tremendo
perquè ens hem quedat sorpresos
de la participació que tenim
de les ganes que té la gent
de col·laborar
i no res
que allà estarem
que el dissabte
esperem a tothom
que faci el màxim
un temps possible
i que la gent
vingui amb ganes
de disfrutar
de passar-s'ho bé
i sobretot de col·laborar
per una bona causa
he vist a través del vostre perfil
d'ACTAC al Facebook
que es van incorporant entitats
que s'ha dit que a última hora
si van apreciar
sí, a última hora
l'última que hem tingut
ha sigut aquesta setmana
que vam lligat
amb la real
congregació
venerable
és que no em surt el nom
de la sang
el tema dels armats
l'última ha sigut aquesta setmana
pitant i corrents
perquè ells fan un acte
també que fan
la festa armat
per un dia
i ens vam posar
en contacte amb ells
perquè em semblava
que era una idea
que podíem compartir
i el tindre
l'espai físic
i van estar encantats
de compartir
ells faran
el tema
de la fotografia
i una part
del benefici
que obtinguin
fent la fotografia
ho cediran
també per la causa
jo crec que és un
bueno
que tothom està
no sé
s'ha abocat
tothom
en aquest tema
estem sorpresos
estem contents
estem emocionats
estem
bueno
no tinc
més qualificatius
a més a més
he sentit
parlar avui
aquestes senyores
i escolta
m'he vist que ho viuen
que ho senten
que ho treballen
vull dir
això és el nova mas
esperem que sigui un èxit
i que tot vagi bé
i ja està
deixa'm dir
que els germans de la sang
ho dic perquè
s'ha pogut anar
dissabte a la Passa del Rei
van estar abastits
a la darrera setmana santa
i el casc per exemple
perquè si us el voleu posar
i fer-vos la foto
l'ha fet un expert
de Hollywood
un expert de pel·lícules
de Hollywood
que es diu
Maldo no sé
Maldo me sembla que es diu
no recordo exactament
però l'ha fet ell
i és una autèntica passada
aquest cas
i també tota la cuirassa
tot l'indumentari
dels germans de la sang
la podran posar pràcticament
allà a la Passa del Rei
ens ho van explicar
que és una manera
que tenen d'ajudar-se
a refinanciar
o a financiar
el tema dels vestits
dels armats
i dels cascos
i tot això
i quan nosaltres
els vam oferir
aquesta possibilitat
van dir que una part
la destinarien per la lliga
jo crec que és una bona causa
jo crec que
el dissabte
hem d'estar tots allà
amb ganes de festa
i de jove
comença la festa major
i vinga
ara en seguim parlant
Joana Carrasco
Lídia Pascual
gràcies per acompanyar-nos
com sempre
i per estar aquí
també en aquest acte
en previ
doncs a l'acte solidari
que en fi
ja ens apressarem
avui mateix
però també dissabte
amb tothom que s'hi acosti
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
i en David no te'n baixis
no no
el David Ortega
i el Ramon Gómez
no marxen
perquè de seguida
seguim parlant
de més actes
i també
amb alguns dels protagonistes
com per exemple
la vergüenza ajena
a Rumbas Canya
o el matí
el Berca Bastany
que també se'n parlaran
ho farà l'Artur Aragonès
serà a la tornada
abans però
farem un cop d'ull
també a Madrid
perquè volem parlar
amb el diputat del PSC
Joan Ruiz
que ahir era
l'acte de Madrid
del govern català
de la ciutat del govern català
on recordeu
que ja avui hi ha
sis persones detingudes
per la sal
per part d'un grup
d'extrema dreta
Joan Ruiz
i a la tornada
per l'enveu
el truquem
fins ara