Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i alhora diferents.
Un dilluns més a la sintonia de Tarragona Ràdio
iniciem l'espai Tothom
quan passen 13 minuts de les 11 del matí.
Cinquena temporada, edició número 162
d'aquest espai que, com ja sabeu,
us vol parlar de discapacitats,
de capacitats diferents,
com ens agrada anomenar-ho a nosaltres,
d'una manera clara, sense embuts
i amb l'objectiu de normalitzar
les diverses capacitats i discapacitats.
Avui ens volem centrar
en aquesta edició número 162 del programa Tothom
per parlar-vos d'un acte, una xerrada
que l'associació Estafànies
organitza de cara al proper divendres
al Caixa Fòrum Tarragona.
Una xerrada que ens portarà a la ciutat
amb Miguel Gallardo,
l'autor de la novel·la gràfica
Maria i jo.
Avui en parlarem,
amb el seu autor,
estem pendents també de parlar
amb algun responsable
de l'associació Estafànies.
Tot seguit intentarem parlar-ne.
en aquesta edició, com us deia, número 162
de l'Espai Tothom.
Un espai que ja us sabeu que ens agrada,
en el qual sabeu que ens agrada,
que ens feu les vostres sugerències,
les vostres aportacions.
Podeu fer-ho a través del correu electrònic
a l'adreça tothom.arroba.tarragonaradio.cat
tothom.arroba.tarragonaradio.cat
també a través de la nostra pàgina al Facebook.
Ja som més de 250 amics
a facebook.com barra tothom
i també a través del nostre Twitter
a twitter.com barra tothom.tr
Allà ens podeu seguir
i està també a l'aguait
de les novetats
que anem publicant al respecte.
Un espai que avui fa possible
a la part tècnica Lluís Comés
i que us parla el Miguel González.
Comencem.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
perquè les diferències
són d'allò més normals.
Maria vive con su madre en Canarias
a tres horas de avión de Barcelona
donde vivo yo.
A veces nos vamos los dos juntos de vacaciones
a pasar una semana en algún resort
del sur de Gran Canaria
frecuentado por ingleses,
alemanes y otros guiris.
Esta es la historia de uno de esos viajes
aprovechando los últimos días del verano
en uno de esos hoteles.
En esos viajes
María y yo hablamos
sobre todo ella.
Hacemos listas de gente
nos reímos
y comemos
y comemos
a estartarnos.
María tiene 14 años
una sonrisa contagiosa
un sentido de humor especial
y tiene autismo.
El propio divendres
a Tarragona
l'Associación Estafanías
organiza una cerrada
al Caixa Fórum
amb l'ilustrador
Miguel Gallardo
autor entre d'altres
de María y yo
aquesta novel·la
que explica
les vacances de Gallardo
amb la seva filla
María
que té autisme.
Escoltàvem
un extracte
d'un documental
homònim
que es va fer
l'any 2010
sobre aquesta història
sobre aquesta novel·la.
Havíem de parlar
avui amb Alejandra Salor
presidenta d'Estafanías
que ens havia d'acompanyar
als nostres estudis
finalment no ha estat possible
aquí sí que podem saludar
a través del telèfon
és el Miguel Gallardo
autor del llibre
del qual fins i tot
tot dèiem
serà fet aquest documental.
Miguel Gallardo
bon dia
bons dies
bon dia
bon dia
quants cops
hauràs començat
una entrevista
escoltant aquestes
mateixes paraules
i aquest mateix extracte
del documental
bastants
bastants
bueno
de fet
aquest divendres
l'han passat una altra vegada
per TV2
o sigui
i com és un defecte
ja pues
em quedo a veure
al principi
per lo menos
vaja
que no som massa originals
a l'hora de presentar
les entrevistes
no
bueno
però
jo l'he escoltat
moltes vegades
però la gent
potser no
exacte
és una manera també
de donar-ho a
conèixer
Miguel Gallardo
és il·lustrador
de portades
de premsa
has treballat
en molts fronts
com comences
a interessar-te
per la discapacitat
hem de remuntar-nos
a què li passa
a este niño
o la cosa
ve d'abans
bueno
el fet
de
de tenir una filla
com la Maria
pues ya
te
vamos
te
te
te inclino una mica
cap allí
no
és l'any 2007
no
quan decideixes dibuixar
Maria i jo
sí
sí
però clar
la història
sempre dic el mateix
de la història
aquesta de Maria i jo
no
que la història
l'àlbum en si
la història
em va
o sigui
ho vaig fer
molt ràpid
em va
vaig dir
com un mes
o una cosa així
perquè ja estava fet
d'un quadern
que jo havia fet
sobre la nostra
història
de resor
no
és a dir
que vas utilitzar
sí
però sempre dic
que em va costar
poc
però en realitat
em va costar
13 anys
que van ser
els que vaig tornar
els que vaig
trigar
empaïr
tota la història
en
fer el procés
de dol
en fer
tot el procés
que han de passar
els pares
com és aquest procés
Miguel
perquè més enllà
del llibre
imagino que
fa 30 anys
fa 13 anys
perdó
si ara
la informació
que tenim
de l'autisme
sovint
doncs
encara
no sé
si en sabem
gaire
fa 13 anys
imagino que
encara en sabíem
menys
llavors
doncs
el xoc inicial
ha de ser potent
i tu mateix ho deies
s'ha d'anar
païnt
i passant
els diversos processos
sí
el xoc inicial
és que no teníem
diagnòstic
el diagnòstic
ho vam tenir
quan la Maria
tenia 8 anys
o sigui que
aunque la mare
ja sabia
des del principi
jo crec que s'imaginava
l'autisme
però
van tenir
molta sort
perquè van
vam caure
a l'APS
que ara es diu
Dincat
que és l'associació
de discapacitat
i allí
tenien un programa
que es deia
para para
i ens van trobar
amb altres pares
i això va ser
el millor
que ens va passar
poder trobar-se
amb altres pares
i poder parlar
tranquil·lament
de lo nostre
i llavors
et trobes
totes aquestes
i precisament
estàvem fent
una mena de folletos
sobre aquestes emocions
que al principi
les emocions
són de tota mena
de ira
de frustració
de per què
entre un milió
de persones
m'ha tocat a mi
o per què
i què faré ara
i totes aquestes coses
i és un procés
molt llarg
que tu tens
que anar
païnt
les coses
i arribar
a l'acceptació
d'alguna manera
i un cop arribes
a l'acceptació
i a la normalització
de com viure
amb aquesta discapacitat
és quan imagino
que decideixes
acabar de païr això
i dibuixar
i escriure
Maria i jo
Sí, bueno
però això va sortir
també de les relacions
amb la Maria
perquè amb la Maria
vaig començar
bastant aviat
a dibuixar per ella
i va ser tot
un experiment
en què una forma
de comunicar-nos
amb la Maria
era a través del dibuix
clar, jo soc dibuixant
i a ella
es comunica molt millor
per estímuls visuals
llavors va ser
una troballa
perfecta
llavors
sempre anem
o sempre anàvem
i anem ara
amb una llibreta
a la mà
i la Maria
em va recitant
les seves llistes de noms
i jo vaig dibuixant
gràcies a això
jo vaig canviar
la meva forma
de dibuixar
Vas canviar
la forma
de dibuixar
i imagino
que moltes altres coses
el Miguel Gallardo
no deu ser el mateix
abans i després
de la Maria
òbviament
jo sempre dic
que la Maria
ha sigut
una mena
de mestre
acent
per mi
això cada pare
s'ho pren
com s'ho pren
però per mi
ha hagut
coses dolentes
i coses dramàtiques
com a tot arreu
però per a mi
ha sigut un ensenyament
o sigui
per a mi
ha canviat
la meva escala
de valors
la meva vida
tot
tot
Al llibre
Miguel
expliques
sobretot
com viu ella
l'autisme
com el vius tu
què és
què ha suposat
per als dos
i tot això
amb aquesta veu directa
fugint
de la tristor
de la pena
que també es podria
enfocar
ja personalment
amb la meva opinió
equivocadament
des d'aquest punt
però et centres
sobretot
en viatges
que fèieu
amb relacions
jo crec que
el llibre
de Maria i jo
tant el llibre
com la pel·lícula
no és un llibre
no és una història
sobre la discapacitat
o sobre
l'autisme
és un llibre
sobre
pares i fills
el cariño
la facultat
per
saltar barreres
i la forma
de comunicar-se
de fons
està la història
de l'autisme
però per mi
és més important
Maria com persona
i això és el canvi
una mica
que ha hagut
és a dir
que es mostra
Maria com a persona
i el llibre
amb aquesta relació
i després
per casualitat
com si fos per casualitat
llavors es tracta
el tema
de la discapacitat
i el documental
és el mateix
en el documental
la protagonista
absoluta
és la Maria
en altres documentals
anteriors
es posava molt pes
en això
de la pena
i el dramatisme
i tot això
però jo no volia
i volia
volia
una visió
no optimista
sinó
una visió
vitalista
positiva
de tot això
deies abans Miguel
que el dibuix
té molta importància
també al llibre
la part visual
imagino que el documental
doncs
és igual
una mica
intentes copiar
el que passa a la vida real
no?
la importància que té
el dibuix
per a la Maria
i per a tu
sí, bueno
això és una qüestió
més del director
el que passa
és que eren molt
sintonitzats
amb el director
i el director
va veure
que el dibuix
era molt important
així que
hi ha molta animació
dins de la pel·lícula
ja surten molt
els temes
del dibuix
i tot això
perquè verdaderament
és una relació
molt important
amb la Maria
i jo crec
que una altra cosa
també important
és que jo vinc
del dibuix
i de la historietat
de l'humor
i l'humor
és molt important
o sigui
he posat humor
en una cosa
que suposava
que no es podia
podríem dir
Miguel
que el llibre
és més d'esperança
que de queixa
sí, sí, sí
totalment
tot i que
imagino que no és fàcil
arribar a aquesta concepció
sí, bueno
hi ha una mescla
de vegades
em queixo
em queixo
de les mirades
de la gent
i de coses
que passen
i tal
però la cosa
és tirar
cap endavant
i tirar
amb bon humor
i tirar
veure les coses
una mica bé
clar
el còmic
ha estat nominat
als premis
de millor obra
de millor
no, no
el premi
ha sigut premiat
al Premi Nacional
de Catalunya
de còmic
exacte
sí, sí
ara anava a fer
la llista
però imagino
que el premi
que t'ha fet més il·lusió
no és aquest
no, Miguel?
no, no, no
el primer
ha sigut
el llibre
o sigui
el llibre
en si mateix
ha sigut
una sorpresa
però que va començar
d'una manera
molt senzilla
ara ja porta
sis edicions
ha estat traduït
a sis idiomes
o sigui
que ha arribat
perquè el dibuix
és molt senzill
el dibuix
és el que jo utilitzo
per comunicar-me
a la Maria
o sigui
que tothom
pot exercir el llibre
d'aquest documental
que escoltàvem a l'inici
i també doncs
perquè òbviament
és més fàcil
també
escoltar
el documental
i que la gent
se'm faci una idea
fet l'any 2010
sota la direcció
de Fèlix Fernández de Castro
com definiries
aquesta
aquesta experiència
de portar
a la pantalla
el llibre
allò que tu vas dibuixar
aquelles sensacions
que tu volies transmetre
bueno per mi
era molt difícil
quan el Fèlix
em va venir
amb la idea
jo li vaig dir
bueno tu estàs una mica boig
perquè jo no tinc ni idea
de com transformar això
no tinc ni idea
de com respondrà la Maria
a tot això
i després va ser
un regal absolut
o sigui la Maria
era una actriu
fantàstica
i ens ho vam passar
tots molt bé
i Fèlix
va fer una pel·lícula
brillant
luminosa
i que responia
totalment al llibre
i va
inclús la va
millorar moltes coses
tot i que sigui
t'ha passat a Miguel
i de fet tu comentaves abans
o de casualitat
creus que
la pel·lícula
clar
evidentment
un dels fils conductors
és l'autisme
la discapacitat
de la Maria
creus que els mitjans
de comunicació
el cinema
els documentals
ofereixen una mirada
una visió
una definició
adequada
a la realitat
de les discapacitats
en general
no
no no no
bueno
ara últimament
ja sí
però
estàvem instal·lats
amb aquesta
amb aquesta definició
de la pena
i del dramatisme
i llavors la societat
ho rep així
i jo crec que
no és una bona comunicació
la gent
ha de saber
que nosaltres
tenim una vida
que també disfrutem
també celebrem festes
la Maria
s'ho passa bé
també patim
però també
tenim una vida
i tirem cap al davant
jo crec que
els pares
de les persones
amb discapacitat
són els autèntics
herois
d'aquesta societat
són els que
també han de
parlant d'herois
l'Alejandra
és una de les grans
l'Alejandra
doncs mira
l'Alejandra
avui havia d'acompanyar-nos
als estudis
Miguel
finalment
no ha estat possible
per això estem fent
aquest ma amato i jo
perquè l'Alejandra
doncs finalment
no ens ha pogut acompanyar
però vaja
li enviem una salut
això també des d'aquí
i òbviament
l'Alejandra Salor
presidenta d'Estefani
és qui
imagino que
t'ha convidat
a fer aquesta xerrada
del proper divendres
al Caixa Fórum Tarragona
Sí, bueno
jo ja havia estat
havia muntat també
uns tallers
ara no me'n recordo
però era abans de l'estiu
amb pares
i amb professionals
que van ser
molt bons
que van estar molt bé
i és perquè
l'Alejandra
mou
mou tot
i té una passió
i una empenta
que és realment
que és realment
o sigui
és heroica
i a més
amb un optimisme
i amb una alegria
que està molt bé
o sigui
per mi és un exemple
a seguir
Com anirà Miguel
aquesta xerrada
de divendres?
Una mica
com l'estructuraràs
i què es vol transmetre
amb actes com aquest?
Bueno
normalment el que faig
és
posar
a més del documental
hi ha dos curs d'animació
que pots trobar
a Youtube
que es diuen
el viatge de Maria
el viatge de Maria
i l'acadèmia d'especialistes
l'acadèmia d'especialistes
és sobre una escola
d'especialistes
en què cada nen
amb autisme
ensenya la seva habilitat
i és un curs fet expressament
pels pares
o sigui
per un motiu d'orgull
o sigui
que jo intento
intento transmetre
un missatge
als pares
d'això
de tindre'n cabal davant
una mica d'optimisme
i donar motius
per sentir-nos orgullosos
dels nostres fills
que de vegades és difícil
La xerrada serà aquest proper divendres
a les 10 del matí
al Caixa Fòrum
amb entrada lliure
va dirigit a pares
va dirigit a professionals
tothom qui estigui interessat
pot apropar-se
com anirà això Miguel?
Bé
o sigui
procuro donar-se a rodes
a més
que siguin
que tinguin el seu punt d'humor
que siguin entretenides
i que tothom
surti content
i els que no siguin
del camp
de l'autisme
o de la discapacitat
que treguin una idea
més o menys
aproximada
de lo que és això
també
Miguel
l'autisme
segueix sent desconegut
per molta gent
és possible que els pares
es trobin encara
amb situacions similars
com la que us vau trobar
vosaltres
fa 14 anys
o fa més de 14 anys
totalment
totalment
o sigui
cada vegada
rep e-mails
de mares i pares
que es troben
situacions
una mica complicades
perquè clar
l'autisme
per exemple
no té rasgos físicos
especials
que es diferencien
o sigui
el síndrome de Down
tothom està acostumat
però
els nostres fills
clar
no tenen això
però sí que tenen
estereotípies
i tenen
moviments estranys
o criden
i tot això
i la gent
és difícil lluitar
contra les mirades
i l'atenció
de la gent
és una cosa complicada
encara
i amb que la gent
digui
no
aquí a Espanya
això de la discapacitat
està acceptat
no és veritat
o sigui
tenim una lluita
per davant
molt important
i la lluita
més important
és comunicar
el que hem fet
una mica
amb Maria i jo
i amb el documental
forma part d'això
o sigui
el documental
ha recorregut
el món sencer
o sigui
jo he estat
amb el documental
a Tòquio
a Budapest
a tot arreu
i a tot arreu
es compren molt bé
el que intento comunicar
i de fet
ho aconseguiu
tant amb el llibre
com amb el documental
les persones
que hem llegit el llibre
que hem vist
i el documental
realment ens posem
a la pell
i coneixem
moltes situacions
que ens fan
això fins i tot
com si forméssim part
de la vostra vida
com si us coneguéssim
de sempre
Sí, això és l'efecte
una mica que fa
el director deia
que era com mirar
pel forat
de la cerradura
d'una família
i això està molt bé
perquè la gent veu
a la Maria
tal com és
o sigui
està allí
al davant
que és el més difícil
Continuen els viatges
amb la Maria
Miguel?
Continua?
Sí
Vull dir
continueu viatjant
continueu fent coses
Aprofitant
totes les vacacions
escolars
jo me la porto
aquí
a Barcelona
i després
a l'estiu
estem a la Costa Brava
i tot això
Potser la cosa
del resort
ja l'hem
ja no tant
l'hem gastat una mica
i ja no anem
serà qüestió
de buscar altres alternatives
la gent encara
bueno què
ja aneu al resort
ja no anem al resort
però bueno
estem a la Costa Brava
i un poblet
que tothom coneix
la Maria
que és fantàstic
i fem un munt de coses
l'únic és que la Maria
ja
ara complirà 19 anys
i ja és un altre
aspecte
ja es planteja
d'una manera diferent
sí
Miguel
més enllà
quins plans tens actualment
quins projectes
de futur
no sé si
tens intenció
de continuar divulgant
aquesta
o d'altres discapacitats
amb la teva feina
o clar
hi ha coses més enllà
perquè evidentment
no sé si tens la sensació
que aquest és
aquest
Maria i jo
o d'altres
o aquest treball
eclipsa d'altres
o continues
no no
jo la veritat
és que m'he passat
ara
o sigui
la part meva
d'il·lustració
s'ha tornat una mica
més petita
perquè també
el mercat
està així
i em dedico
molt més
al treball
de pedagogia
i educació
no només
en l'àrea
d'iscapacitat
sinó que estic
estic ficat
en un post
que es diu
Aules Creatives
Aules Creatives.net
que és una eina
per comunicar
als professors
i jo
dono tallers
per tota Espanya
partint
de la idea
aquesta
de com m'he pogut
comunicar amb la Maria
i com és fàcil
de comunicar
amb la gent
d'alguna manera
o sigui
traspassat
la meva
experiència
al camp educatiu
i jo m'ho passo
molt bé
i la veritat
és que ara
estic molt content
amb tot això
Doncs nosaltres
des d'aquí
Miguel
encoratgem
i animem
a les persones
que estiguin
interessades
sobretot
això
a pares
i professionals
i totes aquelles
persones
que els pugui
interessar
el tema
de la comunicació
i l'autisme
el proper divendres
el proper divendres
al Caixa Fòrum
amb aquesta xerrada
organitzada
per Estafanies
Miguel Gallardo
moltíssimes gràcies
a continuar treballant
una forta abraçada
a tu i a la Maria
i moltíssimes gràcies
A vosaltres
Adéu
Bon dia
Doncs aquesta xerrada
que protagonitzarà
Miguel Gallardo
el proper divendres
a la Caixa Fòrum
Tarragona
organitzada
per Estafanies
en parlarem
també
amb la seva presidenta
amb l'Alejandra Salor
i vaja
doncs
des d'aquí
els enviem
una salutació
Nosaltres
tornarem
el proper dilluns
el proper dilluns
dedicarem el programa
a parlar
de la síndrome
de charge
i d'aquesta entitat
que ja us van presentar
ara fa uns mesos
i que ara
continua
la seva feina
i us volem saber
doncs també
quins projectes
tenen en ment
i què estan preparant
al voltant
d'aquesta síndrome
que provoca també
doncs
que determina
també diverses discapacitats
Nosaltres ho deixem aquí
Continuem amb el matí
de Tarragona Ràdio
una salutació
molt cordial
de què us ha parlat
el Miguel González
i a la part tècnica
avui ens ha acompanyat
el Lluís Comes
Dilluns vinent
tornem amb més tothom
Tothom
un programa de Tarragona Ràdio
normalitzant la discapacitat
d'aquesta síndrome de Tarragona Ràdio