...
Un dilluns més us oprim les portes de la Fundació Casal Lamic.
Coneixem alguna de les activitats que allí s'hi realitzen
i les xarxes que fan amb altres entitats.
Ens acompanya per això, com cada setmana,
la Javier Saragossa, el cap de comunicació de la Fundació Casal Lamic.
Javi, bon dia.
Bon dia, Núria.
Avui és d'aquells espais en què aprofites per presentar-nos
a una altra entitat, per dir-ho així, que té en directe.
Un centre formatiu.
Un centre formatiu.
Un centre formatiu que és a l'Institut Viral i Barraquer,
exactament un cicle formatiu d'animació sociocultural
en el qual col·laborem força a la Fundació Casal Lamic,
acollint alumnes de pràctiques, anant a fer xerrades
i després dir que la figura de l'animador sociocultural
hi té cabuda, la Fundació Casal Lamic.
hi ha molts animadors socioculturals
que després venen a treballar a la Fundació.
Comencen potser com a monitors i acaben fent d'educadors
o hi ha molts animadors socioculturals
que després amplien els seus estudis fent educació social.
Avui ens acompanya la Isabel Gutiérrez,
que és tutora d'animació sociocultural
i també ens acompanya la Rosa Bibiloni,
que és una practicant que està a l'àrea de comunicació
de la Fundació Casal Lamic,
que també venen a explicar què es fa a animació sociocultural
i després la part més pràctica que ens ho explicarà la Rosa.
Molt bé, Isabel Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, comencem, si us sembla, Isabel,
per tu perquè ens descriguis-ho en què consisteix
aquest cicle, que em sembla que és cicle superior,
cicle de grau superior d'animació sociocultural.
Molt bé, el cicle formatiu de grau superior d'animació sociocultural
és un cicle que pretén, bàsicament,
formar o adquirir les competències
en els alumnes que tenen una formació mínima de batxillerat,
per això és un cicle superior,
per tal de planificar, posar en marxa
i avaluar projectes d'intervenció sociocultural.
Llavors, doncs, és un cicle no massa conegut.
El nostre institut és el que l'imparteix
a les comarques tarraconines.
Sou l'únic i sou pioners, no?
Sí, és així.
I llavors, doncs, hi ha molt pocs.
No hi ha massa centres a tot Catalunya que l'imparteixin
i toca de ple en l'àmbit de l'educació no formal.
Però sí que hi ha demanda, no?
Vull dir, hi ha molts alumnes que cada any
volen fer aquest cicle, oi?
Sí, sí.
Crec que continua sent un gran desconegut
a l'àmbit de la intervenció sociocultural.
Hi ha gent que la identifica
en la part de monitoratge,
hi ha gent que la identifica
en la part de dinamització turística,
però és molt més que tot això,
ja que demana tasques de coordinació
i tasques de gestió i d'investigació social.
És a dir, és molt més que no pas
una intervenció directa en un col·lectiu.
En aquest sentit, quin pla d'estudis teniu?
Són dos anys, em sembla,
i llavors parlaves d'una part de gestió...
Molt bé.
Jo et comento perquè ara estem just,
el que t'explicaria és un...
Estem a cavall entre una cosa i l'altra.
Diguem-ne, és així.
És a dir, la rosa que està aquí amb nosaltres,
és l'última generació que acabarà els estudis
del títol de tècnic superior d'animació sociocultural
i ara, perquè això era normativa l'OCSE
de l'anterior llei orgànica d'educació,
i ara els que comencen, primer,
diguem-ne que estudien el perfil LOE
que inclou la vessant turística,
és a dir, serien tècnics superiors
d'animació sociocultural i turística.
Tot.
No és que l'alumne hagi en aquests dos anys
d'especialitzar-se o triar, o sí?
No, no, no.
S'ha decidit, el Departament d'Ensenyament
ha decidit aquest perfil unificar-lo.
A veure.
I com ho veieu?
A veure, és un tema polèmic,
perquè, clar, diguem-ne que els professionals
que hi treballen, tant en l'àmbit turístic
o tant com en l'àmbit de l'animació sociocultural,
veiem o veuen que és difícil encaixar
aquests dos perfils,
perquè el turisme, el sentit bàsic,
és l'oci i el coneixement
d'una determinada cultura
des del punt de vista de la persona que viatja, no?
Però, en canvi, l'animació sociocultural
té un avessant de transformació social.
En tot.
Llavors, clar...
Perquè ara només fèieu
el que és la part d'animació sociocultural,
no només tocàveu aquesta vessant.
Sí, sí, correcte, correcte.
I ara, l'any que ve,
els alumnes que estan fent ara primer
i que l'any que ve serà la primera promoció
que finalitzi,
doncs tindrà també la vessió turística.
Això què vol dir?
Que hi haurà més assignatures per a tothom?
Sí, sí.
Que s'haurà de triar, però...
Han augmentat 300 hores de currículum.
Però no és que s'hagi de triar una vessant o l'altra,
s'ha de fer tot.
Tot. És a dir, forma part del currículum.
S'ha triat...
I les assignatures, però, no es barrejaran entre si o sí?
No, mira, concretament apareixen nous,
diguem-ne, noves assignatures.
Nosaltres li diem, en el perfil l'OE se diu mòduls,
en què, doncs apareix, per exemple,
el que és la informació juvenil,
que no apareixia en el que finalitza ara.
Apareix també la que és l'animació turística,
és a dir, assignatures que tenen relació amb l'animació turística,
i apareix l'anglès,
que és una d'aquelles temàtiques transversals
que estan començant a aparèixer en tots els cicles.
Aquest ha també el seu sentit, eh?
Aquesta vessant, doncs més...
Clar, si estem parlant de turisme,
aquesta vessant més turística la trobareu incluïda, doncs,
en aquest mòdul, en aquest cicle superior a partir de l'any vinent.
Però, Rosa, quines assignatures,
digue'ns algunes de les assignatures que has fet tu
en aquests dos anys,
i que tenen a veure, suposem, només amb aquesta part, doncs, social?
L'animació gerontològica,
que, per exemple, crec que desapareix, no?
El turístic.
Sí, en el nostre cas,
era un crèdit propi del nostre institut,
però, tot i així, amb el nou cicle desapareixi.
I què desapareixi?
No, és que tampoc ho tinc massa allò conegut, però...
Animació cultural...
Però està continuant?
Quines més?
Les que he realitzat jo.
Sí.
Animació cultural, o sigui lleure...
Què més?
AIE.
Què és AIE?
Administració i gestió d'empreses.
D'una petita empresa, o sigui lleure.
Què més?
Metodologia de la intervenció social.
Bueno, MIS.
Que aquí és on aprens a fer el projecte, però està continuant.
Sí, sí.
Cal dir, Núria, que en l'àmbit social es parla molt amb cicles.
Ja, ja, però no és normal.
Sí, jo és normal ja.
Clar, MIS, ja, ja, ja.
Sí, però jo sempre els he dit,
jo he arribat a llegir algun informe només de cicles...
I dius, no s'entén si no és del món.
Sí, sí.
Llavors, primer també fas fol, però està...
Estat urbà.
Comissió i orientació laboral.
Què més?
Animació comunitària.
Molt bé, molt bé.
Clar, aquí el que ens podem trobar és que hi hagi algú que estigui molt interessat
en la part social, aquesta de transformació,
i en canvi la part turística.
És que és totalment un altre món que no li vingui gens de gust fer-ho.
O al revés, no?
Al revés també.
Sí, i amb la problemàtica afegida,
que diguem-ne que els instituts que tradicionalment hem impartit a animació sociocultural,
doncs tenim una vessant més sociocultural del turisme,
i suposo, imagino, no ho sé, desconec,
que els instituts que han impartit la part turística,
doncs tindran una visió més turística de l'animació sociocultural, no?
Clar, perquè el cicle aquest en turisme, diguem-ho així, ja existia.
Sí, sí, sí, era un cicle a banda, sí, un cicle diferent.
Bé, com és que vas triar?
Centrem-nos en el que tenim ara,
que a més és la part que us toca a vosaltres, a Javi,
perquè és aquest vessant social la que rebeu vosaltres a la Fundació Casal l'AMIC.
Rosa, com és que vas triar aquests estudis?
Perquè en un futur vull estudiar d'educació social,
vaig acabar batxillerat, no tenia nota,
i vaig veure que estava relacionat amb això que en un futur vull estudiar.
Com és que vols fer educació social?
Què és el que et crida?
M'agrada més l'àmbit de discapacitat i risc social.
Per això mateix vaig triar la Fundació Casal l'AMIC per realitzar les pràctiques.
I com és que t'interessa aquests àmbits, aquest món, aquesta feina?
No sé, crec que som persones que haurien de tenir les mateixes oportunitats que nosaltres
i que, malauradament, no és així.
Ara mateix no les continuem tenint.
I crec que falten més persones com les de la Fundació, per exemple,
que tenen uns valors de respectar els drets humains, la solidaritat,
i estar al costat d'aquestes persones que realment ho necessiten.
I per això mateix ho vull fer.
Havent passat per aquests dos anys, i ara representa que l'any que ve te'n vas a estudiar ja...
Sí, ja està.
Et recomanes, però, fer aquest impàs? T'has servit?
Sí, sí. Pensava que no. Pensava que, bueno, pel nom, pareix divertit.
I realment, no sé, té la part que ho és.
O sigui, aprens a fer, a realitzar dinàmiques de grup, i...
Però, o sigui, a part de tot el que t'ensenyen teòricament, com a persona, t'ha ajudat molt.
O sigui, moltíssim.
O sigui, tots els companys de classe, que al principi ho parlàvem,
que a primer no enteníem res, en teníem superpoc,
o quan havies de fer el projecte, o quan començaves a fer-lo,
mos costava, mos costava introduir-me de dir què estic fent aquí,
o quan començaves a estudiar, per exemple, les festes, no?,
que dius, a veure, on he vingut a estudiar, i realment entens que tot té el seu procés,
i al final, com a persona, t'acaba ensenyant moltíssim més del que creies.
Jo volia comentar ara el que acaba de dir la Rosa,
que això no únicament ho comenta ella, sinó any rere any,
els alumnes comenten a final de curs de segon
que els hi ha canviat la manera de veure la vida.
I sembla, pel que diu la Rosa, que entres esperant-te una cosa,
i després te'n trobes una...
No saps ben bé on...
Clar, són uns estudis que potser fins que no hi entres no veus el que, no?
Sí, però és com una...
Bueno, jo almenys vaig entrar allà com mig perduda,
de dir que estic fent, i realment després, és que...
O sigui, t'acaba encantant.
Posa el micròfon a prop.
Sí.
Jo crec que també hi ha un creixement personal, no?, en tot plegat,
vull dir que és, com ha dit la Rosa, un procés, no?,
i que també t'ajuden a saber si realment és el camí que esculls
i després poder fer educació social, o dir, mira, no,
no és lo meu i ja no feia els quatre anys d'ara d'educació social.
Ara l'educació social representa que has de fer els quatre anys,
no és que això te convalidi per algun...
Bueno, venint del cicle, en el meu cas, sí que hi visc convalidant,
alguns crèdits i això, però, bueno...
Bueno, però poquets, vull dir, has de passar quatre anys.
Sí, tinc ganes, ja.
Igualment sí.
Escolta, i quines aplicacions pràctiques hi veieu
en estudiar aquest cicle superior d'animació sociocultural?
Després, sortides laborals.
Sortides laborals, pots treballar tant en museus,
pots estar, no sé, fent el...
En museus?
Sí.
Tenen una vessant de dinamització cultural als museus,
i de donar a conèixer totes les seves activitats
i tot el seu patrimoni.
Llavors, també és una figura que apareix en molts museus,
i tenim gent fent pràctiques a museus.
O preparen també les activitats didàctiques per famílies, per nens,
vull dir que sí, que és una de les tasques de l'animació sociocultural.
Què més, què més?
És que realment, o sigui, més que on pots treballar, on apareixin...
És que l'animador pot treballar en tots els àmbits.
Sí, exactament.
Realment, pot treballar tant en infants, en joves,
en gent gran, en discapacitats.
O sigui, en tot aquell treball que estigui relacionat amb aquest àmbit,
jo crec que hi hauria d'haver el lloc de l'animador.
Tot i que ara, doncs, està restringint...
És a dir, no únicament en els òrgans i entitats públiques o privades
que estan relacionades directament a la intervenció sociocultural,
com per exemple, jo que sé, els casals cívics o els centres cívics,
sinó també qualsevol associació o entitat
que tingui alguna vessant d'intervenció.
Per tant, el que comenta Rosa,
les possibilitats laborals són obertes.
Acostumem a relacionar intervenció social amb problemes.
No sempre és així.
No, oportunitats.
És oferir oportunitats, que és el que nosaltres diem sempre, no?
Que la Fundació Casalami ja portem 30 anys oferint oportunitats.
Per transformar el món, realment.
En el vostre cas, la feina està molt centrada,
potser en aquells més desafavorits, no?
En fer aquesta acció social de base,
però és el que dèiem amb l'Isabel,
doncs hi ha moltes altres sortides
que tenen a veure amb el cicle que feu vosaltres
i que simplement...
Bueno, dic simplement que no és així, no?
Però tenen a veure simplement amb la formació,
això que dèiem, no?, dinamitzar, activar...
Col·lectius.
Algun col·lectiu.
Sí, sí.
I, Rosa, i què fas tu a la Fundació Casalami fent pràctiques?
Gran pregunta, eh?
No estàs a peu...
No.
No estàs al carrer, no?
Ni al centre obert.
Estic a l'àrea de comunicació.
A l'àrea de comunicació estàs amb el Javi.
El Javi et fa de tu tot.
Sí.
I com és que estàs a l'àrea de comunicació?
Ai, bona pregunta.
Que necessitaves l'ajuda, Javi?
No, però no.
A mi m'ho van proposar que vingués que jo ja és la segona persona que tinc de pràctiques
i ho agraeixo, no?
Perquè la figura de periodista de la Fundació a vegades es pot arribar a sentir sol, no?
Que no treballes directament al dia a dia amb un equip,
sinó que et vas relacionant, doncs, de manera puntual.
Clar, tenir una persona amb la qual vas parlant, vas treballant, vas proposant coses,
doncs, és molt agraït.
Ja vaig tenir, farà dos anys, el Javi Quintero, que també va participar...
Venia d'animació sociocultural i ara la base.
I Rosa, i què feu?
Què has après?
Bé, he après molt, o sigui, que fa comunicació i he après a redactar-nos de premsa
en tot el que és tema informàtic, gestió informàtica, i abans era una cosa que no...
O sigui, tu per temps lliure i això ja no t'impliques en allò, normalment.
i el cicle ho toques per fer el projecte d'això, però poc.
He après més en el que és realitzar a bases de dades, recull informacions.
He conegut també el programa que tenen de delegats i de les gades en 3D,
que es realitzen a l'Institut d'Arbós.
He ajudat al centre obert, quan han realitzat alguna activitat per les tardes.
He reconegut els projectes en primera línia, vull dir, ha anat a conèixer...
O sigui, per poder comunicar bé els projectes els has de conèixer
i has de compartir estones també.
Vull dir, les festes del Carnaval, ara per la Setmana Santa,
va pintar un ou ella també, que va guanyar el concurs d'ous pintats.
Després va participar, per exemple, a la Baixa de Pajarito,
com a jurat també a mi i al Jordi,
vull dir que ha fet coses també d'atenció directa,
però relacionades també amb comunicació.
T'ho dic perquè, clar, també hi ha la vessant.
És que jo m'imagino que hi ha tantes vessants en aquest sac, no?,
que és l'animació sociocultural.
Hi ha la part d'intervenció directa, la part més formativa,
la part dinamitzadora, la part de gestió.
La de comunicació.
Tu ara, estant amb la Fundació Casal Lamic,
en principi estàs en un lloc una mica de gestió, no?
Sí.
Però bé, potser t'agradaria més estar a primera línia o què?
Bé, no ho sé, jo n'estic allà, ara estic superbé.
Estic aprenent molt i m'agrada.
A què t'agradaria treballar?
Educadora de carrer.
Sí, o sigui, allò...
Dura el carrer, eh?
Bé, doncs encara no hi ha anat,
però anirà a conèixer els projectes de carrer també,
que estan fent dinamitzacions, rutes diàries...
Vull dir, això també...
Pròximament convocarem amb l'equip d'educació de carrer
perquè pugui fer així...
Veure que potser dirà,
mira, doncs m'agrada més comunicació realment.
quasi que em quedo tancadat aquí a l'ordinador, no?
Vés a saber.
Per exemple, dir que l'animador sociocultural
pot arribar a dirigir una entitat,
el Jordi és animador sociocultural
i està dirigint la Fundació Casalamic,
vull dir que també és una figura
que també pot arribar a fer aquestes tasques.
Ara us per una pregunta,
no sé fins a quin punt ho controleu.
Potser tu, Isabel,
després quan accedeixen a la carrera d'educació social,
que una mica...
Jo crec que molts dels vostres, no?
Dels alumnes, després van cap allà.
Sí, sí, un bon percentatge.
Quin plus, què els ensenyen de més?
Quina diferència hi ha?
Home, doncs crec que tenen un bon bagatge
per abordar determinades competències
que es formen en aquest grau,
en el grau d'educació social.
Perquè hi ha tota la vessant
de planificació de projectes
i de coneixement dels diferents àmbits d'intervenció,
que tot això, clar,
la persona que ha estudiat un cicle relacionat
amb l'animació o en l'educació,
vull dir que també la gent d'educació infantil,
doncs tenen un bagatge que no porten,
per exemple, els alumnes que van directament al batxillerat.
En el grau, com deies tu,
possiblement els ensenyaments,
les assignatures donen un pes teòric més important?
Sí, a veure, t'ho puc dir de primera mà,
perquè soc just professora associada també de la URB
i imparteixo una d'aquestes assignatures
que té un pes teòric que comentes,
però, clar, amb el pla de Bologna ha canviat
i tenen una part teòrica i una part pràctica.
Llavors, just el primer del grau
de tots els estudis d'educació,
que en la URB, per exemple, són conjunts,
tenen ja una part pràctica,
que és l'elaboració d'un projecte.
Llavors, clar, es nota molt les persones
que han elaborat previamente projectes
d'aquelles que no han fet, clar.
Sí, sí.
Quin perfil d'estudiants teniu?
En aquest segle superior tenim a Socios o Cultura.
Doncs el perfil d'estudiants que tenim
és un percentatge...
Ha canviat molt en els últims anys.
I més que us canviarà l'encaret, pel que dius.
Sí, sí, exacte.
Diguem-ne que els primers anys
venien moltes persones
i coneixedores i treballadores
de l'àmbit sociocultural.
Que potser ja estaven treballant, no?
I que ja estaven treballant
i que venien, clar,
una formació complementària
i una titulació
que reconegués aquests coneixements
que moltes vegades ja disposaven.
I en els últims anys
trobem persones
molt més joves
que provenen, diguem-ne,
dels estudis de batxillerat
o bé a través de prova d'accés.
I jo diria que
any rere any ens han anat canviant.
Hi ha hagut anys que tenim més gent
de prova d'accés
i aquest any
la cosa està més igualada.
I llavors és gent molt més jove
moltes vegades
amb aquesta idea
que comentava la Rosa
d'un coneixement
de l'animació
una mica superficial,
com si fos
més relacionat-ho
amb el món del monitoratge,
que no pas
amb la metodologia potent que és.
doncs avui a l'espai al carrer
ja ho veieu,
hem aprofitat per presentar-vos
aquesta entitat formativa,
aquest de cicle superior
d'animació sociocultural
de l'IES Vidal i Barraquer.
I és que teniu una col·laboració
estreta, Javi, no?
Sí, sí.
Ja fa molts anys
que l'Institut Vidal i Barraquer
i la Fundació Casamig
fem col·laboracions
des de puntuals,
des de participatives.
Quan nosaltres fem
algunes jornades,
per exemple,
els informem
i sempre porten
els alumnes
a les nostres jornades,
per exemple,
vam fer amb joventut
les jornades d'interculturalitat
i vam portar
alumnes d'animació,
d'integració,
vull dir que
el que fem nosaltres
està molt relacionat
amb el cicle.
O, per exemple,
l'Alba Famora,
que també és antiga alumna
d'animació sociocultural.
Primeres promocions, no?
Sí,
les primeres promocions.
Ha anat a explicar
la tasca d'educació de carrer
i de la Fundació Casamig
a les aules d'animació sociocultural,
que és molt relacionat.
O, per exemple,
fèiem nosaltres
les formacions aquelles
del PAC Escoles
sobre comunicació
i on havia fet xarxes socials
o sobre modes
i també havíem anat
a fer-les
al Vidal i Barraquer
en aquests cicles.
Vull dir que
constantment
fem col·laboracions.
Sí,
que és interessant.
I a nivell
de portar estudiants
de pràctiques,
perquè, clar,
entenc jo
que sent un cicle
de formació professional
és importantíssim
gestionar,
doncs això,
que els estudiants
puguin fer pràctiques
en centres.
Quant de temps fa
que porteu estudiants?
Doncs farà uns 5 o 6 anys
que col·laborem conjuntament
amb el tema de pràctiques
i llavors comentar-te
que la formació
en centres de treball
és un crèdit
o ara un mòdul professional
específic,
perquè, clar,
és de vital importància
que els alumnes
que estan adquirint
unes competències professionals
doncs tastin de primera
amb el que significa
el món laboral.
Llavors,
la col·laboració
diria,
jo la definiria
com a molt profitosa,
espero que per les dues bandes,
no?
I tant,
i molt cordial
i, doncs,
que realment
l'alumnat
té ganes
d'anar,
l'alumnat
quan se li fa propostes
perquè és un acord,
no?,
el lloc on
se va fer pràctiques,
doncs té ganes
d'anar
a la Fundació Casal Amic.
On feu pràctiques,
per exemple?
Mira,
doncs aquest any
tenim gent
a diferents residències assistides,
tenim gent
a museus,
com comentàvem abans,
àrees de cultures
i patrones de cultures
de diferents ajuntaments,
és a dir,
que la varietat
és
centres oberts,
de vegades,
també,
sí, sí.
Hi ha molta varietat
a centres
d'educació especial,
també.
Fins i tot
està al Conservatori,
no?
Sí, sí,
tenim una persona,
és la primera vegada
que col·laborem,
s'ha iniciat,
sempre estem iniciant
nous convenis
a noves entitats
i aquest any
hem iniciat
un nou conveni
amb el Conservatori
de Tarragona.
Sí, sí.
Rosa,
ja per acabar
la secció,
no sé,
què li diries
a aquella persona
que està plantejant-se,
no?,
a veure si començar
aquests estudis
d'animació sociocultural,
què has après tu,
què és el més sorprenent
que has après,
que no t'ho esperaves,
el més gratificant...
No tinc clàssic,
però és el que he dit,
que jo també vaig començar
així mig-mig,
i realment
després t'acabas sorprenent
per bé,
però,
per tant,
és que,
clar,
la canviata turística,
això,
a mi principalment
no m'agrada
que s'hagin eliminat
de fer alguns crèdits
i això,
però,
jo els animo,
els animo
perquè també suposo
que,
igual que m'ha après natures,
continuaran aprenent ells
amb diferents coses,
però aprenent...
Ampliant el perfil,
potser,
ampliant el perfil.
Potser,
com a cosa bona
és que l'alumne
tindrà més sortides
professionals.
Doncs avui hem parlat
sobre aquest cicle superior
de grau superior
d'animació sociocultural.
S'imparteix a Lies Vidal
i Barraquia
amb les novetats,
com us dèiem,
que incorporarà l'any llinent.
Ho hem fet
amb la seva tutora,
l'Isabel Gutiérrez.
Isabel, gràcies.
Gràcies a tu.
M'he descuidat de preguntar-te
d'aquest professora.
Doncs de...
Per acabar de preguntar-ho.
Molt bona pregunta
de dinamització grupal,
de les dinàmiques
de grup que comentava
i metodologia
de la intervenció social,
que és el que ensenya
a fer projectes,
com comentava Rosa abans.
Molt bé,
tu tens una mica de tot,
la part metodològica
i la part més pràctica.
Sí,
és la més transversal,
sí, sí.
Bona definició,
bona definició,
sí, sí.
Per això fa de tutora,
no?
Clar, clar.
Una mica totes fals.
Sí, sí.
A punt d'acabar aquest cicle ja
i fent les pràctiques
a la Fundació Casal Lami
que avui ens acompanyem
la Rosa Bibiloni.
Rosa, felicitats
perquè ja acabes el cicle
i escolta,
endavant amb els estudis
d'educació social.
Felicitats perquè
està traient bona nota, eh?
Sí, sí.
A les pràctiques sí,
li posaràs bona nota.
No anem a fer, eh?
I l'animem
i la felicitem.
Ja vi serà gossa.
Moltíssimes gràcies
i fes la setmana que ve.
A vosaltres, com sempre.
Que vagi bé.
Gràcies.