Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i a l'hora diferent.
Jo amb la discapacitat és de veure la protagonista.
Molt bon dia, benvinguts una setmana més a l'Espai Tothom,
a la sintonia de Tarragona Ràdio,
el 96.7 de la freqüència modulada
o a través de www.tarragonaradio.cat
si és que ens escolteu a través de la xarxa.
També ho podeu fer a través del vostre telèfon mòbil
amb l'aplicació TuneIn Ràdio
disponible per a la majoria de plataformes mòbils.
Edició número 135 de l'Espai Tothom
i com sempre comencem comentant una notícia d'actualitat.
Avui llegíem que el Comitè Espanyol de Representants
té persones amb discapacitat al CERMI.
Alerta sobre la reducció amb un 8,73%
de la contractació de persones amb discapacitat,
la contractació de feina de treballadors
amb discapacitat al mercat ordinari de treball.
Aquesta reducció s'ha experimentat al llarg del 2012
respecte a l'exercici anterior.
Aquesta data negativa indica a criteri del CERMI
que s'està produint una debilitat extrema
del mercat general de treball a nivell de l'estat espanyol
i arriba també amb duresa a l'àmbit de la contractació
de les persones amb discapacitat.
Per contra, enfront d'aquesta baixada
en el nombre de contractes a l'entorn ordinari,
cal assenyalar, això sí, un lleuger augment
que s'ha produït aquest 2012 en l'ocupació protegida,
és a dir, els centres especials de treball
en els quals l'increment de la contractació
ha anat en augment un 1,87% respecte al 2011.
És una dada petita,
és una petita pujada, un petit augment,
però aquesta situació que agreuja
ja de per si precari accés al treball
per a les persones amb discapacitat,
segons el CERMI exigeix que s'obtin mesures,
mesures legislatives que promoguin aquesta inclusió laboral
d'aquest grup de població.
Nosaltres ens sumem al desig del CERMI.
Avui, però, hem de parlar de temes completament diferents
i ho farem de seguida amb la directora de Mitjans
i canals de pagament de Caixa d'Enginyers.
L'Elisa Bertran ens explicarà la creació
d'una nova targeta de coordenades en sistema Braille
que ha posat en marxa l'entitat Caixa d'Enginyers.
De seguida l'escoltem.
Abans, però, deixeu-me que us recordi
que teniu a la vostra disposició
el nostre correu electrònic,
tothom.arroba.tarragonaradio.cat
També l'accés a les xarxes socials
a facebook.com.tothom
i al Twitter ens busqueu amb el perfil
arroba.tothom.tr
Una forta salutació de qui us parla, el Miguel González.
Avui, a les Vies de Sons, acompanya el Lluís Comés.
Nosaltres, comencem.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
perquè les diferències són d'allò més normals.
Avui obrirem l'espai Tothom de Tarragona Ràdio
parlar amb vos d'aquest nou projecte
de Caixa d'Enginyers.
Ells ja han desenvolupat la primera targeta
de coordenades en sistema braille
perquè ens expliqui com ha anat aquest projecte,
de què es tracta i quins objectius
persegueixen.
Ens acompanya ja als Estudis de Tarragona Ràdio
la directora de Canals i Mitjans de Pagament
de Caixa d'Enginyers, Lisa Bertran.
Elisa, molt bon dia.
Molt bon dia, Manel.
A més casualitat, perquè ets de Tarragona, també.
Correcte.
És a dir, que et podem tenir aquí present els estudis, eh?
Sí, sí.
Avui m'he aixecat una miqueta més tard
del que és habitual.
Doncs mira, així has guanyat alguna cosa.
I tant.
Elisa, Caixa d'Enginyers,
amb la col·laboració de Fundosa Accessibilitat
i l'empresa Via Libre i l'ONCE,
desenvolupeu una targeta de coordenades
en sistema braille.
Després ens explicaràs en què consisteix,
però fes-nos cinc cèntims d'on neix la idea.
Per què decidiu crear aquesta targeta?
Doncs mira, la idea neix en què fa un parell d'anys, ben bé,
Caixa d'Enginyers és una entitat singular,
perquè és una cooperativa de crèdit,
llavors els nostres clients no són clients, són socis.
Tenim molt clar la idea que els volem acompanyar,
els volem aportar valor.
I evidentment, amb un gruix de 112.000 persones,
tenim socis de tota mena.
Fa un parell d'anys vam decidir fer una nova banca electrònica.
abans de començar-la ja teníem clar
que volíem que fos el màxim accessible.
Ens vam posar en contacte amb l'ONCE
i ells, a la seva vegada,
ens vam posar en contacte amb l'empresa Tecnosite,
que són els que porten els temes d'accessibilitat de l'ONCE.
Ens van ajudar i vam aconseguir tenir
una banca electrònica pionera en accessibilitat.
El 98% de totes les transaccions són accessibles
i quan ja la vam tindre al carrer a l'abril de l'any passat
vam dir, sí, això està molt bé,
però com es firma?
Com es firmen les transaccions, la targeta de coordenades?
Llavors vam passar, ens vam posar en contacte amb Vialibre,
que és l'empresa que porta accessibilitat física de l'ONCE
i ells també, molt bon feeling entre tots,
ens van ajudar molt i els vam dir, què necessiteu?
I ells van ser que tenen la necessitat,
no evidentment la gent que ens van dir,
escolta, doncs voldríem alguna cosa
que sigués la targeta de coordenades,
que no sigués molt gran,
que la poguéssim portar a la butxaca, al bolso,
allà on fos i que ens dongués autonomia.
I a partir d'aquí ens vam posar a treballar
i de fet l'únic que vam fer
són les targetes de coordenades físiques
que avui dia existeix,
passar-los-hi amb ells, un grup de targes,
ells ens les van convertir en braille,
és una targeteta de 12 centímetres per 5,
una llibreteta més ben dita amb un espiral.
És una mica més gran que la targeta habitual,
que la targeta com ordinària.
Correcte, és una mica més gran
perquè ells ens van explicar
que és curiosíssim, en Ari,
que per exemple tradueixen en braille
tots els llibres de text dels escolats,
que un llibre d'un dit i mig de gruix
es converteix en braille
amb 12 llibres.
Necessites molt més extensió per fer-ho.
Jo t'explicaré com a curiositat
que per exemple el Quixot són 32 volums en braille.
Exacte.
Perquè ens fem una idea del que ocupa aquest sistema.
Aquesta targeta de coordenades en braille,
per què serveix?
Per operar a la vostra banca?
Per firmar?
Quant s'ha de fer servir?
Per firmar.
Per firmar les operacions.
Correcte.
Perquè el sistema sàpiga
que som nosaltres qui estem darrere
d'aquestes operacions.
És el que substituiria en el sector financer
el que és la firma autògrafa.
Molt bé.
Després hi hauria la idea
de firmar amb el certificat electrònic,
però com que avui dia encara no és
d'ús molt habitual
entre les persones, entre el públic...
Això encara no està massa extès, no?
És aquest tema del DNI electrònic
que hem d'introduir en un lector, no?
Correcte, correcte.
I és, la tecnologia existeix,
ho tenim tots a la disposició dels nostres clients,
però el cert és que encara no s'utilitza massivament.
Farà falta després que el programari també sigui accessible, no?
I que ens ajudi també aquesta tecnologia
del certificat digital
a operar també a les diferents banques.
Correcte.
Perquè el que hem vist,
el que per almenys nosaltres en aquest projecte hem vist,
és que realment el projecte com a costós
tampoc no ho és tant.
És qüestió de tindre-ho clar des d'un principi.
I a més a més,
si t'endeixes per fer accessible
tant banca electrònica com després altres solucions,
el que te'n dones compte és que alhora et serveix
perquè també sigui més accessible
i sigui més usable
per la resta de clients.
Llavors, és positiu per tots cantons, no?
És a dir, que no només és accessible i és usable
per a les persones amb discapacitat visual,
sinó que una banca accessible
d'aquestes característiques
també ho podrà ser per un altre públic, no?
Aumenta el grau d'usabilitat
per a la resta de persones,
amb la qual cosa és positiu per a totes bandes.
Elisa, i aquesta targeta de còrdenades en Braille,
de fet, és una iniciativa pionera al sector financer,
perquè sí que és cert,
i potser molts oients ho saben,
que hi ha d'altres entitats
que t'ofereixen una altra solució,
que és una mena de segon pin
o un pin 2 de seguretat
que t'envien al telèfon mòbil
o un codi per poder firmar.
Per què no heu optat per aquesta solució?
Perquè vam optar per preguntar
a la gent que tenen la necessitat
què necessitaven.
I potser no tots tenen un telèfon mòbil adaptat,
o potser...
Correcte.
És a dir, que voleu la major normalitat possible.
Clar, nosaltres, els nostres associats,
el que volem és que no siguin discriminats,
sigui quin sigui el seu nivell d'accés a les tecnologies
o sigui quins siguin les seves qualitats físiques, no?
Llavors vam optar per una solució generalista
i no neix des de nosaltres dir
escolta, què necessitaran,
sinó, com sempre,
és preguntar-li realment el que té la necessitat,
escolta, i tu què necessitaries?
Com ho voldries?
I d'aquí neix aquesta alternativa.
De fet, juntament amb ViaLibre,
heu creat i dissenyat aquest producte,
verificat inclús per la Comissió Braille Espanyola,
és a dir, que és un producte que, vaja,
garanties per tots els cantons, no?
O sigui, ja...
Vaja, heu anat en sèrio amb la cosa, no?
Sí, sí, sí.
No és un tema que algú es pugui pensar,
no, és que mira, hem donat un gruix de targetes,
ens les han transformat al sistema Braille i ja està, no?
No, no, no, no.
Sinó que va molt més allà, això.
I a més, internament, això sí que és cert,
que nosaltres tenim totes les nostres oficines
distribuïdes en estoc aquestes targetes,
llavors la persona, quan hi va i tria,
el sistema li assigna automàticament,
o sigui, està tot automatitzat
i, a més a més, està tot normalitzat
i és homologat per tots els estaments possibles.
Més enllà de la targeta electrònica,
parlem al principi...
de la targeta de coordenades, perdó,
parlem al principi d'aquesta banca electrònica.
Quines condicions ha de complir perquè sigui accessible?
És a dir, quan parlem que la banca electrònica és accessible,
a què ens referim?
A que podem fer totes les operacions
de manera autònoma, de manera independent?
Correcte.
O sigui, tu et connectes a la nostra banca electrònica
i mitjançant el software que...
El lector de pantalla.
El lector de pantalla.
Que dona la 11, el converteix en paraula
tot allò que un altre està veient.
O sigui, hi ha textos associats a les paraules,
cada finestra que s'obre t'està dient exactament què és.
Després, no tothom té un 100% de disminució de visió.
Llavors, per exemple, hi ha l'altre que,
amb un alt grau de disminució de visió,
pots ampliar el text i no utilitzes certs colors
que no serien identificats per aquest tipus de persones.
Hi ha unes certes pautes.
Per exemple, nosaltres el que vam fer
és la persona que ens va fer el disseny inicial
de la banca electrònica,
fer-lo fer un curs d'accessibilitat.
Molt bé.
Perquè ja ho tingués en compte a l'hora de dissenyar.
La pregunta pot ser del milió,
però creus que haurien de prendre exemple
també d'altres entitats, caixes o bancs,
per promoure aquesta accessibilitat
tant en la seva banca electrònica
com en les seves targetes de coordenades,
per exemple, com en els seus productes?
A veure, jo no et diria centrat en el sector bancari,
perquè queda molt malament, no?,
que nosaltres ara diguéssim
no, és que els altres han de fer el mateix que hem fet nosaltres.
Jo et diria que és a nivell global.
A nivell global, doncs, eliminar qualsevol tipus de barrera
nosaltres hi creiem
i al final, doncs, som persones, no?
Llavors, jo crec que tothom tindríem que tendir a pensar
escolta, i si jo estés en aquestes circumstàncies,
què necessitaria o què m'agradaria?
Clar, i al final la tecnologia és un aliat fantàstic
perquè ens pot venir a la ment, doncs,
al moment d'anar a fer, a signar qualsevol cosa a l'oficina,
sempre és un paper amb tinta, no?,
o a l'hora de, per exemple, moure llibretes,
és a dir, que la tecnologia també...
El fet de tenir la banca electrònica accessible
és un salt important
per donar igualtat als clients.
És un salt important i, a més,
ens marca una mica el camí a seguir,
perquè és cert que nosaltres hem tingut
un avantatge perquè vam voler
canviar la banca electrònica,
això, malauradament, costaria molt
si tu ja tens una banca electrònica i dius
escolta, vull tocar el mínim i que sigui accessible.
Jo crec que també aquest és el motiu
perquè moltes entitats tampoc no ho tinguin, no?
Llavors, et dona la línia a seguir
per la resta de productes, serveis de l'entitat.
I creus que s'està treballant amb altres entitats del sector
també per millorar aquesta accessibilitat?
És a dir, ho tenen en compte,
tot i que sigui oferint solucions alternatives
o diferents a les que oferiu vosaltres?
Jo crec que n'hi ha algunes
que ho tenen més en compte que altres
i va ser molt curiós
perquè quan nosaltres vam anar
amb unes jornades d'accessibilitat
que fa poc es van fer a Madrid,
precisament patrocinades per la Fundació ONCE,
allà hi havia una minijornada
que era el tema d'accessibilitat en el sector bancari.
I el curiós va ser que hi havia
tres entitats que eren ponents
i cada un dels que anàvem allà
era d'una àrea diferent a dintre de la mateixa entitat.
O sigui, un era de l'àrea de canals,
l'altre era de l'àrea de sistemes,
l'altre era de l'àrea de la Fundació
i dius, ostres, no saps...
No s'acaba d'establir o de posar d'acord
amb qui es té a encarregar del tema de l'accessibilitat.
Clar, i al final és un grup de gent
que es decideix tirar-ho endavant.
I a partir d'aquí les entitats segueixen.
Escolta, Elisa, i ara potser
t'estaparé la Caixa dels Trons encara més,
però què passa amb els caixers?
Perquè és un tema del qual suposo
que en aquestes jornades també se'n va parlar,
de l'accessibilitat dels caixers.
Sí que és cert que hi ha alguns caixers
que ofereixen algunes mesures d'accessibilitat,
d'altres que simplement sembla que és una cosa
purament superficial,
amb uns rotulatges també en braille,
però després la pantalla continua sent tàctil.
No sé si us heu preguntat o plantejat què passa amb això.
Sí, sí, sí, i tant.
I, a més, jo et diria que quan vam estar a Tecnosite
ells tenen un departament
que es dedica precisament en aquest tema,
el tema dels caixers automàtics.
Llavors ells ja ens comentaven,
dic, escolta, un caixer que sigui accessible
costa molt, costa molts diners.
I, a més a més, llavors ja entrem
en el que són els fabricants.
Clar, ha de ser nou, no es pot adaptar,
imagino, a un caixer convencional, no?
Correcte, correcte.
Té que ser nou i, a més a més, els fabricants de la màquina,
per dir-ho així, que ja no tenen res a veure
tampoc amb el sector financer,
al final acaben sent multinacionals.
Clar.
També tenen que tindre aquesta classe d'aparells
i, després, allà on tu els ubiquis,
també té que reunir unes certes condicions.
Llavors, ells, conscients d'això,
ens van ensenyar un prototip que estan treballant
que mitjançant un quiosc,
un quiosc vol dir,
no deixa de ser un ordinador amb connexió a internet,
però de fora ho veus com si fos un caixer.
Estem fent un prototip
i veurem si aconsegueixen l'homologació.
Conscients de què és molt difícil
que els mateixos caixers que hi ha al carrer,
les mateixes màquines,
el sector financer,
pugui arribar a uns nivells d'accessibilitat adequats.
De tota manera,
no deixem de banda
que els caixers neixen
en un moment
on no hi havia
el boom
de les tecnologies
de la informació
i tanta facilitat
per accedir a internet
i fer les transaccions.
Què és el que et donaria un caixer?
Per l'altra banda,
un caixer t'està donant efectiu,
però és que l'efectiu
el podem suplir
amb els mitjans de pagament físics.
A nivell internacional,
el que passa aquí
és molt atípic,
perquè a nivell internacional
les targetes
s'utilitzen molt més
en comerços
per pagar
i que no pas en caixers automàtics.
Aquí potser encara tenim
aquesta mentalitat
d'anar a treure els diners
al caixer en efectiu
per després anar al comerç
i acabar pagant-los igualment.
Correcte.
T'he feia aquesta pregunta
perquè he vist
molt pocs caixers
adaptats, accessibles
i sobretot en grans capitals,
potser ara en ve al cap
Barcelona o Madrid,
potser,
i sí que és veritat
que són aparells molt nous,
que són aparells molt tecnològics
dels quals
seria de connectar uns auriculars,
ho explico també
perquè els oients
ho coneguin,
però vaja,
que després
doncs trobem
que aixers que realment
són inoperables
i algú et diu
no,
és que estan rotulats
amb braille,
és que els botons
tenen les lletres,
estan rotulats també
amb braille,
el teclat,
però la pantalla
continua sent tàctil
i la informació de retorn,
el feedback,
és visual.
Correcte.
És a dir,
que aquí continuem tenint
aquest problema.
De moment hem donat
un pas important,
és veritat,
caixa d'enginyers
ha donat aquest pas important
desenvolupant
aquesta primera targeta
de coordenades en braille,
esperem estar pendent
també de més projectes
que segur que en un futur
ens pugueu presentar.
A nivell de Tarragona
podem
aconseguir
aquesta targeta
igualment?
Correcte.
Com ho tenim això?
Correcte.
O sigui,
de fet,
tu pots aconseguir
qualsevol client
de l'entitat
que estigui
en qualsevol punt
geogràfic,
et vaig a dir,
a nivell mundial.
Per què?
Perquè nosaltres
som una entitat,
una cooperativa de crèdit,
com he dit abans,
som una caixa professional,
cooperativa de crèdit
professional,
això que vol dir
que la major part
dels nostres clients
són professionals,
ja siguin enginyers,
no només tenim enginyers,
tenim enginyers,
tenim advocats,
tenim llicenciats
i tenim els familiars
i els col·laterals
de tota aquesta sèrie
de persones.
Llavors,
som petits,
tenim 15 oficines
al llarg de tot
el que seria Espanya,
però conscients d'això
tenim clients
a tot el territori nacional
i a l'estranger,
també bastants,
i hem potenciat molt
el sistema canals
en dos vessants.
Una és
tindre cada vegada
el canal internet
més potent
i el canal mòbil,
i l'altra és
tindre el que en diem
una oficina directa
que funciona
per telèfon,
que dóna servei
a persones
de la casa,
que això és una mica
el que és diferent
d'altres entitats,
a persones de la casa,
els socis
que tenim
escampats
per totes
les províncies,
totes les localitats,
que nosaltres
no tenim oficina.
Llavors,
aquests mitjançant
el telèfon,
no hi ha
tan sols
fer-se socis
de l'entitat,
que aquí,
des d'aquí,
animo a tothom
que s'hi faci,
sinó que a partir
d'aquest moment
poden demanar
la targeta
en braille,
se'ls envia
a casa seva
sense que es tinguin
que desplaçar
a cap lloc.
Doncs Elisa Bertran,
directora de Canals
i Mitjans de Pagament
de Caixa d'Enginyers,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
en aquest matí
de l'estudi,
per presentar-nos
aquest projecte
i, vaja,
doncs,
encoratjar-vos
a continuar treballant
per l'accessibilitat
en el món financer
i en les entitats bancàries.
Moltes gràcies a tu,
Manel.
Gràcies, Manel.
Bon dia.
Tots,
amb aquesta conversa
amb l'Elisa Bertran
que ha centrat avui
els continguts
de l'Espai Tothom,
nosaltres posem punt i final
i tornarem
el proper dilluns
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Recordeu que,
com cada darrera setmana de mes,
tindrem els companys
del Centre Ocupacional
de la Fundació Privada
Onada
que ens acompanyaran
per realitzar,
doncs,
aquest espai de ràdio.
Una salutació molt cordial
de què us ha parlat
el Miquel González
i tornem el proper dilluns.
Que vagi bé.
Tothom,
un programa
de Tarragona Ràdio
normalitzant
la discapacitat.