En punt un quart de dues del migdia, per tant, 10 minutets llargs per parlar de cinema.
A vegades, en sobretemps, a vegades ens en falta, depèn de com vingui la cartellera.
David Serra, bon dia.
Bon dia, com esteu?
Bé, bé, amb ganes que ens expliquis.
Jo, la veritat, aquesta setmana he de reconèixer que vaig desconnectada del cine, eh?
Sí, doncs, escolta, mal està que jo ho digui, però jo també.
Bé, no ho diguis això, no.
És que l'estiu mata, l'estiu mata.
I llavors, com a persona que m'agrada el cinema...
Bueno, em sembla que la setmana passada vam comentar que jo a l'estiu cada vegada estic més de fugint.
No perquè no m'agradi l'aire condicionar, que jo soc un home del fred.
I les sales de cinema, doncs, són bons refugis per intentar...
Però, clar, en el cine, a gaudir de l'aire condicionat només és una mica...
No, no és prou, no és un al·licient.
Mira, Sitges, tinc l'anècdota, perdona que robi una mica del temps,
que a nosaltres ens encantava veure les pel·lícules de Sitges nòrdiques perquè feia fresqueta.
Estàvem a final de l'estiu, a l'estiu de l'octubre, i llavors podríem fer una migdiada en condicions.
Déu-n'hi-do.
És una de les activitats que teníem els crítics per, doncs, a l'hora de la migdiada, dèiem,
a veure si fan una nòrdica, i d'aquesta manera podrem disfrutar del paisatge,
de la lentitud i de la fresca del cinema.
Doncs, bé, espero que no ens calgui a nosaltres i que les estrenes siguin potents,
però, vaja, no ho sé, mira.
No gaire.
D'estrenes d'aquesta setmana, com a gran blockbuster, tenim l'Obedno, Immortal, que és el que dèiem,
i per aquí estic veient una, el que passa és que no sé quan arriba, que és d'Ist, LST...
Aquesta trigarà una mica, no sé si són una setmana o dues que arribaran.
Sí, encara no, eh? És que ja s'està anunciant i, clar, jo amb això s'avancen molt.
Però és que té molt bona pinta, per què en parlarem.
Aquestes, veus, aquestes de les que anirem a veure, la de l'Obedno,
tot i que molta gent es reia del títol, l'Obedno, Immortal i tot això, a veure, clar,
estem parlant d'un personatge que és el Wolverine de la Patrulla X, de la nova Patrulla X,
pels amants del còmic, tota una icona, el Hulk Jackson, que a més ha sapigut estreure
tota la bestialitat del personatge, i a mi, bueno, ja ho sabeu,
a mi el cinema que està basat en els còmics soc bastant hipercrític,
i tinc a dir que s'ha millorat moltíssim a l'hora de treballar els personatges,
i aquesta és una pel·lícula que encara no he vist, però que tu has dit abans,
és un blockbuster d'estiu, és una pel·lícula de menjar crispetes, com bojos,
i per alliberar-se una miqueta la càrrega d'adrenalina.
Demanar-li més és, jo penso, agosserat,
però jo crec que, bueno, hi ha un bon treball per part de la indústria de Hollywood,
que aquestes sí que les fan molt, molt bé,
i que encara, sort que aquestes pel·lícules, en certa manera,
estan salvant de la crisi mundial,
perquè són pel·lícules que la gent a tot el món va veure-les,
als amants dels còmics Marvel, doncs tenim un deute,
amb un personatge potser força atractiu,
aquest, el Wolverine, que tot que és immortal, no està gaire...
Per dir-ho d'una manera, no estima gaire la seva immortalitat,
més aviat és una maledicció.
I, bueno, és una pel·lícula que,
més enllà de qualsevol crítica que puguem fer,
si està millor o pitjor feta,
que, evidentment, els efectes especials són extraordinaris,
a aquestes alzades,
és una pel·lícula que la crítica segurament serà molt entretinguda,
o sigui, no podem més que recomanar a la gent
que realment vulgui anar a defugir del que és el cinema intel·lectual,
al contrari, això és una pel·lícula Dragon Can.
Pel·lícula Dragon Can.
Anem afegint adjectius, eh?
Que a vegades d'escriure pel·lícules és molt difícil.
Doncs tenim això, l'Obed no Immortal.
Jo et vaig... Vols que et canti els títols?
Sí, sí, vés cantant i jo sobre la marxa t'aniré dient.
Tenim 360, una canció per a Marion.
Digue'm.
A veure, el 360 és una pel·lícula que,
veus, quan parlem d'operas primes,
normalment hem parlat molt positivament
de totes les operas primes que hem estat veient al cinema darrerament,
insensibles,
hijo de Caín, fill de Caín.
Aquesta és una pel·lícula que, al contrari,
és una òpera prima,
és un thriller,
és una pel·lícula que, curiosament,
està produïda per Santiago Segura.
i aquest,
Alejandro Escurdi, a més sembla que es diu el noi que l'ha fet,
doncs aquí no ha fet una bona pel·lícula.
Ha fet una pel·lícula molt deslavazada,
és un thriller molt descafinat,
i que a l'hora de la veritat,
doncs, a veure,
intentar seguir una miqueta l'esperit de Hitchcock,
amb aquesta pel·lícula de thriller,
doncs s'ha quedat molt lluny,
però és que s'ha quedat fins i tot junts del que seria el cinema contemporani.
O sigui, hi ha un amic meu crític que em comentava
que era com un esticul de verano a la full,
que això és molt fort,
des del punt de vista audiovisual,
i que realment la pel·lícula era d'una innocència espaterrana.
O sigui, que com a debut,
realment no ha sigut un debut brillant,
i és una pel·lícula que, malauradament,
no la puc recomanar
perquè no he acabat de veure-la.
Ostres!
I que dic que és de les poques pel·lícules
que jo m'ha secat de la cadira
i he dit, bueno,
aniré a prendre un cafetó.
Mare.
Però no ho dic sincerament
perquè no sabia si se l'arribaria a estrenar,
i veig que s'estrenava,
doncs, bueno,
la tenim ahí a la carterera,
i la desitjo la millor de les sorts,
tot i que a mi, personalment,
m'ha semblat un debut molt força decepcionant.
Això és 3.60.
Penseu,
i ara és que estic revisant cartellera
a Ocina,
aquí a les Gavarres,
penseu que tenim encara,
durant aquesta setmana,
continuo en cartell,
almenys aquí a Tarragona,
fill de Caín,
en versió catalana,
i no més, això sí,
només en sessió de les 4 de la tarda.
Ja aneu el dia que hi aneu,
però sempre a les 4 de la tarda.
És una bona hora, eh?
No, no, no és mala hora,
és veritat.
És una molt bona hora,
però aprofita.
Podem parlar també d'una altra pel·lícula,
que és una canció per a Mario,
que és una pel·lícula que a mi m'ha sorprès,
precisament,
perquè el seu director,
el Paul Andrew Williams,
la veritat és que,
venint d'un gènere,
més aviat del cinema,
per adolescents i tal,
aquest home ha fet una pel·lícula
absolutament dedicada
als que estimenten la tercera edat,
els que admirem a les persones grans
i que estan precisament al...
Bueno,
que ens interessa
el que seria el món
dels pensionistes,
de la gent que ha arribat a una edat
en què el món
sembla que se va difuminant
entre records i oblits,
i és una pel·lícula que és correcta,
tot i que
jo penso que
el que és més aviat,
les seves virtuts són actorals,
estem parlant d'una
extraordinària Vanessa Redgrave,
d'un Teresa Stamp,
actors veterans,
sobre els que qualsevol director
porta ixa
part de la seva responsabilitat delegada,
i que per això
és una pel·lícula que funciona,
i que funciona bé
sempre i quan
anem al cinema
amb la intenció
d'haver una pel·lícula
que ens farà reflexionar
i ens farà estimar
una miqueta més,
si no ho fem prou,
a les persones grans
que ens envolten.
A quin títol?
Recorda'ns el títol, David.
El títol de l'avícola
Una canció per a Mario.
Una canció per a Mario.
És estrena d'aquesta setmana,
sabem?
Sí, sí, sí.
Aquesta és estrena d'aquesta setmana
i és una de les que em vaig preocupar
perquè aquesta no tenia
la garantia
que arribés.
No estem parlant
d'una gran pel·lícula,
estem parlant
d'una pel·lícula interessant
i que els millors efectes especials
que són les emocions
estan servides en safata.
Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé.
Més a...
Sí, una canció per a Mario.
Ara estic veient, sí.
I ens arriba a Ocina, eh, també?
Sí, sí, sí.
Cautiva ha arribat, també?
Quina?
Cautiva.
No la sé trobar.
Sé que es estrena avui.
Era un documental, pot ser?
No, no, no.
És la pel·lícula
que està basada
precisament
amb el...
Bueno, los diarios
d'Ingrid Betancourt.
Ah.
I que està parlant
del seu cautiveri
precisament
aquest món
que va patir
el segrestament
de l'Ingrid Betancourt
i que ens parla
de tot el calvari
i de tot el procediment
que va viure
aquesta...
la...
la...
la...
la Betancourt.
És una pel·lícula
que jo creia
que arribaria
i si no ha arribat,
doncs...
Home, la hem de recomanar
perquè precisament
el seu director
brillant de Mendoza
que és un nom curiós,
no?
Home, sí, no?
Jo no diré que la pel·lícula
sigui brillant,
és un acudit força dolent,
però és una pel·lícula
que ja és interessant
perquè tenim una Isabel Hooper
que és una de les actius
que més m'interessa
i que jo crec que
ha aconseguit
donar-li entitat
a la protagonista.
Una pel·lícula interessant
jo penso que
es torna-se una mica...
Té moments
una mica...
Com tu diria?
Avorrit seria la...
Directament, eh?
La història que ens explica
és la història
de l'estar atrapada
en un univers
del qual ella mateixa
no pensava que se'n sortiria
de protagonista real.
No ens apareix,
almenys en cartellera
a internet no apareix cautiva
com a...
Vaja, que no hi és.
Bueno, era una possibilitat.
Què més tenim?
Tenim alguna coseta més?
Sí, tenim Colossio,
l'assassinat.
Bueno, curiosament
no s'han estrenat
una pel·lícula
que jo pensava
que aquesta no arribaria
que, bueno,
ens parla de la mort
del candidat presidencial
del Mèxic.
Sí, és mexicana, la pel·li.
I és una pel·lícula
que no sé
si ens agafa de prop,
si té prou interès,
aquesta no l'he vista,
però que, bueno,
que també està vista
des del punt de vista
de la cautiva.
Intentar narrar
un episodi real,
fer-ho amb tots els arguments
i totes les eines
del bon cinema,
intentant capturar
tot el que va...
Bueno, una miqueta
com l'assassinat
de J.F. Kennedy,
que aquest ja és més universal,
però que penso
que la descripció
de l'univers corrupte
de Mèxic,
corrupte, corrupte,
la corrupció
està a tot el món,
i això ja ho sabem.
però Mèxic,
que, en certa manera,
ha sigut una mica
el paradigma
d'aquests mons
dels narcos
i de les mordides
i de tots aquests elements
que són foscos
i que donen
per mil novel·les
de cinema negre.
Jo crec que
tant Colossio
com Cautiva,
per exemple,
són dos exemples
de pel·lícules
estrenades en una època
que no acaben de collar
i que, vaja,
s'estrenen, sí,
però són d'aquelles
que de moment a Tarragona
no les veiem
i possiblement
les reprenem
en algun cicle de cinema,
no?,
d'aquests de Filmoteca
durant l'hivern.
Ja ho tenim clar.
No t'estranyi que l'hivern
te'l trobis.
Sí, ja està,
i a l'hivern
els el trobarem
programat potser
per Caixa Fòrum
o vés a Sapigué.
Exactament.
Potser sí.
No tenim gaire temps
ja, David.
Jo començaré vacances ja.
Tu comences vacances?
Sí.
Sí,
te volíem preguntar
per les pel·lis
que han d'arribar,
però és que,
de fet,
hi ha títols
tan bèsties
i tan grans,
hi ha Guerra Mundial Z
i hi ha L'Hospitufos 2.
És que clar,
no ho podem resumir, això.
Podem resumir
que la família
ens ho passarem
tots d'allò més bé,
perquè xalarem
molt a les crispetes.
Els que no mengen crispetes
simplement disfrutarem
del sorollet
de les crispetes
i sobretot
de l'aire condicionat
perquè en aquesta època
de l'any
tothom sap
que el més a prop
que estem de l'Antàrtida
o de la Patagònia
en el seu lloc
més extrem
és en el cinema.
a les sales de cinema.
Doncs a David Serra,
escolta,
moltíssimes gràcies,
bon estiu,
descansa,
relaxa els ulls
i ens retrobem
si tot va bé
i si vols,
vaja,
després de Santa Tecla ja?
Doncs sí,
i vindrem
amb forces redoblades
i les retires
força cremades
pel sol.
Molt bé,
David Serra,
un plaer,
molt bon estiu,
moltes gràcies.
I molt bon cinema.
Gràcies.