A Tarragona Ràdio, fem la volta al món.
Avui la volta al món viatgem a Londres,
la capital del Regne Unit i, de facto, d'Anglaterra,
i, de fet, una de les ciutats més irans d'Europa.
Està situada al sud de l'illa de la Gran Bretanya
i a poques hores del canal de la Mànega,
que se para al Regne Unit de França.
Londres està formada per la City, la part més coneguda,
i per 32 districtes.
Avui, de fet, ens mourem pel cor de la ciutat, pel centre,
per l'antiga City de Londres,
encara manté els seus límits medievals.
Avui en coneixerem, eh?
Farem el viatge cap a la capital del Regne Unit.
A la vida no has de posseir res més
del que la teva esquena pugui càrregar.
I el tri de viatges t'ofereix la volta al món.
I avui la volta al món la fem de la mà
d'un jove tarragoní, Sergi Pinyol Riba.
Sergi, què tal? Molt bon dia, benvingut.
Molt bon dia, Agres.
Quants anys tens?
Jo en tinc 10.
10 anys?
Sí, ets gran, ja, eh?
Bueno, sí.
Escolta'm, el viatge a Londres,
quan fa que vas tornar de Londres?
Fa gaire que vas tornar o no?
Fa uns quants dies, dos o tres.
Dos o tres, vull dir que això,
pràcticament encara deus recordar
el viatge a l'avió, deus recordar tot, no?
Així, tot.
Va ser xulo o què?
Ai, molt xulo i divertidíssim.
Vam veure unes coses que
ens vam impressionar de tot.
Sí, que és el que més et va agradar.
Sí, després en parlarem, anirem parlant del viatge,
de quan arribeu, què feu i tot plegat.
Però així, del que recordes a Londres,
què és el que més et va impressionar,
tu el que vas veure?
Bueno, em van impressionar moltes coses,
però el que em va més impressionar, per mi,
són els jardins que tenen els parcs.
Ho tenen molt ben cuidat,
ho tenen molt ben muntat,
deu una afanyada tot segat.
deu costar molt,
perquè hi havia persones,
fins i tot per allà,
que treballaven en jardineria
perquè ho tinguessin tot impecable.
O sigui, no hi havia res que estigués malament.
Tot muntat per aquí,
tot muntat per allà.
I plou molt a Londres?
Us va ploure?
No, gens.
Vol tenir sort, eh?
Perquè a Londres diuen que plou molt, eh?
que això s'ho van dir abans d'anar-hi,
de portar el xubasquero.
Sí, molt.
I vam tindre sort que no plogués, mira.
Mira, la Mar de B,
perquè si vol poder fer el viatge cap a la City.
No vas anar sol, eh, que no?
No.
En qui vas anar-hi, el viatge?
Amb la meva mare, el meu pare,
la meva germana,
la meva tieta i una altra tieta meva.
Doncs la Mar de B,
on estigui amb família cap a Londres,
el viatge que avui us proposem,
tenim la mare per aquí,
la Núria Riba,
que també ha vingut a acompanyar el seu fill, Núria.
Hola, bon dia.
Hola, que ho ha d'explicar a ell, eh?
Tu, si vols apuntar alguna cosa,
allò si veus que, en fi,
que hi ha algun tema que no recordi,
però vaja, eh?
Que parli el Sergi,
que és el nostre convidat d'avui.
Explica'n, Sergi,
ja quan sortiu, agafeu l'avió,
quan arribeu a Londres,
que és el primer que feu l'arribada.
Bueno, vam estar en un hotel un dia,
perquè era molt tard,
i nosaltres estàvem per allà fora,
no estàvem tant a la City.
O sigui, vam anar a un hotel que era...
No me'n recordo com es deia.
No pateixis.
Bueno, no sé com es deia,
i molt xulo, molt bonic.
Vam passar una nit,
i després, el dematí,
ens vam aixecar,
vam agafar el tren,
i vam vianjar fins a...
una estació de parallò a la City,
vam agafar el metro,
per arribar més a la City,
i vam anar a l'oficina,
on ens van donar les claus
de l'apartament que vam llogar,
i quan el vam trobar,
vam deixar les maletes
i vam anar a rodar per tot Londres.
A tombar, eh?
A veure els carrers, a caminar, no?
Vau caminar molt o no?
Ai, sí.
El primer dia no vam parar.
Va ser un no parar, eh?
I anava veient coses,
anar caminant per Londres.
Éreu al cor de Londres,
a Mamas,
no?
Sí, sí, sí.
Estàvem a prop de la City,
estàvem en un barri que es deia Candem.
I allò que dèiem al començament
d'aquests vestigis medievals,
els veieu, no?
Es veuen la ciutat
encara amb vestigis medievals
pel cor de Londres, o no?
Què vols dir amb això?
És molt modern a la ciutat, el cor?
És molt modern al centre de Londres, o no?
Bé, doncs està una mica barrejat, no?
Una mica de tot.
Hi ha una part més moderna
i una part més clàssica, no?
Tot plegat, bonic.
Del metro, Sergi,
què recordes del metro?
Com era?
Com és el metro de Londres?
Doncs molt mogut,
molta gent,
molta gent que anava al treball,
molta gent moguda,
molt, molt...
El metro feia pujades, baixades,
es movia molt
i quan ens esperàvem,
en cinc segons ja estava.
solen sentar-nos,
ens tenien que aixecar per entrar.
O sigui,
el metro anava molt ràpid.
Llavors vam agafar uns quants metros
i vam anar al centre,
on allí vam descansar un rato
i després vam tornar a agafar
per veure més coses.
I què és el que veieu?
Va, anem a pam.
Vinga, comencem.
Què és el primer que veieu
en aquest viatge
després d'arribar al centre?
Què és la primera parada que feu
i on baixeu ja comenceu a caminar?
Què veieu per allà?
El pont de Londres.
Era molt bonic,
amb unes torres supergrosses,
tot fet de ferro.
I les torres allí
feien molt de bonic.
Llavors vam passar per allà
i vam veure...
vam anar caminant
fins a anar a un castell
molt bonic.
Veieu el castell,
al Bicideu també el castell,
veieu les torres ja d'entrada
són grans,
són espectaculars,
aquelles dues torres.
Són dues, no?
Com?
Les torres ja són espectaculars,
aquelles dues torres que veieu.
El pont?
Sí,
són molt boniques i grosses,
molt grosses.
Després què més feu?
Cap on aneu?
Després de haver vist les torres,
cap al castell aquest
i què més feu aquí primer dia?
Bé,
no vam poder entrar al castell,
però vam anar tirant
fins que vam...
al riu Tàmesis,
vam anar per al riu Tàmesis,
on per allà ja vam començar a sopar
i després de sopar,
bé,
ens vam anar a casa.
Va tornar cap a l'apartament.
El tema del riu,
Núria,
com el feu?
Hi ha un vaixell,
no?
Que va pel riu?
Sí,
pots fer-los de diferents opcions.
Hi ha vaixells que et fan
com rutes turístiques
o bé
tot el que és la vorera,
no?
La pots anar fent caminant
i és bonic de veure.
Nosaltres ho vam decidir fer caminant,
no?
Tot aquell dia
ho vam fer tot caminant.
Hi ha molta activitat
al voltant del riu
del Tàmesis?
Moltíssima.
Ens va sorprendre l'activitat,
no?
És curiós
que hi ha molt de moviment,
ja és...
Bueno,
molta gent
que treballa
o bé
que passeja,
molt de turisme,
molt bonic.
Gent que fa esport,
també, no?
Suposo.
Molta gent corrent,
sí,
la gent corre,
com aquí Tarragona,
però amb massa,
no?
Això és el primer dia,
que el Sergi ens comentava
que torneu a l'apartament,
i descanseu,
no?
Perquè per un dia,
suposo que camineu molt,
no?
Bueno,
no,
vam fer diverses coses,
Sergi,
no te'n recordes?
Cap on aneu,
d'estresar?
Què més feu?
El primer dia
vam fer el Tàmesis
i...
Ajuda,
sí,
què va fer?
Sí,
vam fer,
vam anar,
vam fer Buckingham Palace,
també,
i no,
no?
Sí,
bueno,
vam fer Buckingham,
vam anar a veure
el canvi de guàrdia,
vam fer Big Ben,
també,
em sembla,
i aleshores,
ja després vam anar cap a casa.
El Big Ben,
què és això del Big Ben?
És un rellotge molt alt,
com el Torre,
que al costat hi ha el Parlament,
i després,
a l'altre costat,
té el riu Tàmesis,
que continua per allà.
I el canvi aquest de guàrdia,
que diu ta mare,
què és això del canvi de guàrdia?
Bueno,
surten els típics guàrdies
amb els sombreros,
aquells tan alts i de color negre,
on allà llavors,
van començar a desfilar
per tota la plaça,
per dintre del Buckingham Palace,
i llavors la gent se surt,
era bonic de veure,
perquè tots anaven fent el mateix.
Molt xulo,
sí.
Vau fer fotos d'aquest moment,
o no?
Vau fotografiar això?
Sí, sí,
estàvem a primera fila,
i ho vam veure,
molt bé.
Fotos,
bueno,
tota la memòria de la càmera,
plena,
plena,
quasi plena,
200 o 300 fotos per allà.
O sigui,
ara teniu feina per veure les fotos,
que teniu tot Londres fotografiat,
pràcticament,
Sergi,
què més feu després,
arribeu allà a l'apartament,
en aquest primer dia de viatge,
l'endemà,
matineu molt,
s'aixecau molt d'hora, no?
Sí,
vam anar per les 7 o les 8.
Carai,
que s'ha d'aprofitar, no?,
quan ets de vacances,
si no pots veure les coses.
I el segon dia que veieu,
a veure,
cap on aneu?
Què recordes del segon dia de viatge?
El segon dia,
doncs per començar,
vam esmorzar,
i ens vam anar a caminar,
un altre cop,
a la plaça central,
on per allí,
vam anar a veure el barri xino.
i com era?
Com era el barri xino a Londres?
Bé, tot,
el primer,
els primers dos carrers
eren restaurants
i després hi eren farmàcies,
massatges,
de tot,
o sigui,
compultura,
tot el típic.
Era gros
i molt bonic.
Sí,
era xulo.
Home,
abans ja ho hem dit
que Londres
és una de les ciutats
més grans d'Europa,
eh?
Sí.
Tu has vist mai
alguna ciutat tan gran
com Londres,
o no?
Perquè és molt gran,
eh?
No,
que sí que és molt gran,
Londres?
És molt,
molt gran,
eh?
Els autobusos són diferents
els d'aquí,
o no?
Els autobusos de Londres?
Ai,
si tenen dos pisos,
xulíssims.
T'apuges a dalt
i ho veus tot.
i s'han de color vermell,
o no?
Sí,
la majoria,
els buss turístics
són marrons.
I vas pujar
en algun d'aquests bussos?
Sí,
molts.
I què es veu des de dalt?
Que te porten
a fer un tomet?
Mentre vas allà dalt,
per lo menos
veus les coses altes,
com edificis bonics,
i si passes
per allà
al costat
del Big Ben,
des de baix
no ho veus,
o sigui,
des de dalt
pots veure tot.
Mira,
estaria bé
que aniguéssim
també per aquí,
no?
Aquestos,
sé que sí que estaria bé,
no?
que hi hagués aquí
a Tarragona
a bussos d'aquests
de dues plantes,
no?
Per poder veure
totes les restes romanes,
no?
Què et sembla?
Sí,
i a la vegada així
podria entrar
més gent.
També hi cabria
més gent,
el doble,
no?
El doble.
Del barri xinès,
cap on aneu?
Des del barri xinès,
Sergi,
què feu després?
Vam tornar
a la plaça central
on vam decidir
fer museus,
no?
Fer museus
i primer vam anar
a una plaça dels Lleons
Trafalgar Square
que era molt bonica,
amb una,
amb una figura altíssima
i uns llaons gegants.
Com d'aquesta sala,
tota aquesta sala,
és un llaó de ferro.
Aquesta sala és molt gran,
eh?
Però pels collons
que no es veuen,
aquí tenim,
no sé,
potser 4 o 5 metres
d'amplada,
o més,
fins i tot,
és tan grans
eren els llons.
Sí,
molt amplis i molt grans,
molt alts,
també,
més o menys com això.
Carai,
doncs eren llons grans,
eh?
Metàl·lics,
de ferro,
així molt grans de ferro.
i què feu allà,
en aquest lloc,
què més veieu per allà,
per la zona?
Doncs també vam veure
la National Gallery,
que vam entrar
i hi havia noobres de Van Gogh
molt famoses i precioses.
Per la pena,
no vam veure
els girassols,
que eren molt famosos
i a la vegada
els van traslladar
per Dinamarca,
per allà,
a una exhibició.
O sigui,
que aquell dia no hi eren
els girassols,
eh?
No,
però hi havia
un quadre xulíssim
d'un camp
de Cibada
i d'una cadira
molt xula.
I també vam veure
unes obres
precioses
de l'any
de
de 1500
o 1600
per allà.
Vam veure
unes
unes obres
molt antigues,
tan antigues
que no sabíem
ni de qui
les havia fet.
I aquestes obres
de Van Gogh
que vas poder veure
et sembla
que són difícils
de fer
o fàcils?
No,
difícils,
perquè ell
anava fent
a pinzellades
a petit a petitet.
O sigui,
no anava fent
una figura
completa
i després
anava pintant
per a dintre,
sinó feia
pinzellades.
És a dir,
que no es feia
un dia per l'altre,
no estava...
No,
no,
amb un dia
no l'acabava,
l'obra.
No,
amb un dia
no s'acaba
un quadre.
I en aquesta
costaria molt.
Costaria molt més.
En aquest museu
hi havia molta gent
també?
Veieu molta gent
al museu?
Sí,
bastanta.
Molta gent,
sí,
perquè si miraves
a les sales
eren molt grans
i com eren
tan grans
semblava
que hi havia
poca,
però si fossin
més petites
hi havia
molta gent.
Quan
t'ajuntaves
a una sala
petita
amb uns quadres
xulíssims,
allà la gent
se pilotava
i no hi cabies
quasi.
Deixaven fer fotos
a Núria?
Deixen fer fotos
dintre el museu?
No,
dintre d'aquest no.
El britànic sí,
ens deixaven fer fotos,
però la galerí no,
la nacional galerí no.
El museu britànic
que són ja
de molts vestigis
d'egipsis,
ja mòmies i...
Moltes mòmies,
sí,
jo crec que van,
els van robar
moltes coses.
Van espuliar,
mitja egipte.
Aquesta també
ho feu,
aquest museu?
També ho van fer,
el mateix dia,
el British
i la National Gallery.
D'aquest altre
que vau visitar,
Sergi,
aquest va impactar
veure mòmies
i veure
tot aquest vestigis?
Molt xules,
grosses,
altes
i eren
daurades precioses,
xulíssimes,
eren altíssimes,
així per lo menys
i...
bueno,
molt decorades
i hi havia algunes
que eren molt estranyes
perquè tenien
tenien com
forma de dona
i les majories
que jo he vist
eren aquestes normals
que veus
amb les peluces
aquestes
tan estranyes
de fil
que tenen.
Quan dius
que hi ha moltes mòmies
vol dir que n'hi ha moltes,
que sí que n'hi havia moltes.
Sí,
els sarcòfags
n'hi havia molts
i la piedra roseta
era molt xula
i molt grossa.
Què és això
de la piedra
la piedra roseta?
Què hi ha aquí?
La piedra roseta
és com una pedra
molt grossa,
així,
per lo menys
com d'aquí a la taula
i llavors
està tota plena
de jeroglífics
d'un tamany
molt petit
que allí
no sé
el que fica
perquè no sé
llegir jeroglífics
però
bueno,
era molt xula
perquè
tan petit
i tantes paraules
que deuen haver
que no saps
ni el que vol dir.
O sigui,
una cosa per descobrir
que podria ser
interessant.
Allò és com un abecedari,
no?
Més o menys
de l'antiguitat,
no?
Què més veieu
en aquest museu?
Què més?
Feu algun recorregut?
Perquè allí
a Núria
deu haver diferents sales,
no?
Sí.
Diferents col·leccions.
Hi ha diferents col·leccions,
ja la grega,
ja la egípcia,
ja la mesopotàmia,
però vam decidir
fer la part més interessant
que eren les mòmies,
una mica de Grècia
i seguir la ruta.
Seguir la ruta,
que Sergi,
cap on ens porta la ruta
deixeu el museu,
sortiu fora al carrer,
dieu adéu a les mòmies
i cap on aneu?
Bueno,
vam dinar
i vam veure
una Núria
molt xula
que és
a l'Ojo de Londres
que
puges allà
i per donar
tota una volta
tardes una hora.
Carai.
O sigui,
que va a la velocitat
molt lenta,
des de lluny
sembla que ni es mogui,
però es mou,
o sigui,
tens que tindre
molta vista
per veure-ho.
Jo no ho vaig veure
perquè em pensava
que estava parada.
pensava que estava parada,
la Núria aquesta.
És molt gran,
que sé que és molt gran.
Sí.
Jo l'he vist amb alguna pel·lícula,
aquesta Núria,
que sé que és molt famosa.
Sí,
molt famosa.
I des de dalt què es veu?
Des de dalt,
la Núria,
va poder pujar dalt?
No.
Vau veure des de baix
com...
Molta cua.
És que aquí és un altre problema.
Sí,
al mes d'algués
et trobes moltes cues
a tot arreu.
Vam decidir no fer-la
i seguir la ruta.
Doncs seguir la ruta
cap on cap on.
Seguir cap a Ciències Naturals,
al Museu de Ciències Naturals.
On vam veure uns dinosaures
molt xulos
i un era tan gran
que és com tres sales d'aquestes,
com aquestes sales,
tres.
Era molt gran
i alt com un...
Com se diu ara?
És un dinosaure herbívor
amb el coll molt llarg
que sempre agafa
les fulles
dels arbres més alts
perquè allí són
les més tendres.
Aquest era el més gran,
del museu
però també hi ha uns quants
de dinosaures.
A la Canaria hi hagi gran molt
els dinosaures.
Sí, sí.
Per el que explica també.
Bé, sí.
Havíem de fer una mica
de ruta per nens,
llavors allà hi havia
el dinosaure famós
i vam decidir anar a veure.
Hi ha aquest,
només,
o n'hi ha d'altres?
No,
hi ha aquest.
Aquest és el que està
a la sala principal,
no?
Sí,
em sembla que n'hi ha
dos o tres més
però no recordo molt bé.
Què més veieu
en aquest museu
de ciències naturals?
Sergi,
què me'n recorda?
També vam veure
aus,
aus i animals,
alguns estaven dissecats
i eren molt xulos
perquè hi havia
com una vitrina
tota plena
de colibris,
cries de colibris,
nius
i ous.
Allí tots qui ets
com si fos
un arbre gegant.
allí tots qui ets
i amb les fotos
queden molt xulo.
Aquí sí que podíeu fer fotos,
eh?
Al museu de ciències naturals.
és un dels museus referents,
no?
Sí.
Hi ha importants col·leccions
en aquest museu,
eh?
Per qui vulguin a Londres
doncs que també són
per visitar.
Sí, sí, sí, sí, jo el recomano.
Jo havia estat anteriorment a Londres,
no l'havia vist
i aquesta vegada l'he vist,
m'ha agradat molt,
és recomanable,
molt recomanable.
El bo que té Londres
és que gairebé tots els museus,
la majoria,
no pagues.
Aleshores,
vull dir que,
fas turisme
i no pagues,
no?
Que està molt bé.
Vull dir que l'entrada és lliure.
Per cert,
que aquí a Londres
s'ha de canviar abans la moneda,
eh?
Perquè allí amb euros
no pots pagar, eh?
Recordem-ho.
No, Sergi,
allí amb els euros
no pots pagar,
que no.
Tens que pagar amb lliures.
Vas veure les monedes
i els bitllets de lliures?
Algunes tenien formes
molt estranyes,
com hexàgons i pentàgons.
Són diferents,
les monedes d'aquí,
eh?
Molt diferents.
I com és que són diferents allà?
Perquè tenen un valor
menys que nosaltres.
Sí?
El canvi surt bé?
El canvi surt bé, no?
Al revés, no?
Al revés, no?
Digues,
és un pel més car.
Sí, sí.
La veritat és que ens surt més car.
I per allà moure't
i menjar i tot plegat?
Per menjar,
molt fàcil,
molt fàcil.
Sí, sí.
Hi ha molta varietat,
no?
Aleshores,
tu pots menjar
qualsevol cosa,
no?
Hi ha de tot.
És una ciutat
que té molta oferta,
no?
Molt còmoda.
Comparitivament parlant,
és més car que aquí?
Una mica més car o no?
Sí,
és més car.
I tant,
molt més que aquí.
No tant com París,
no?
Com diuen que París és molt car.
Diuen que París és més car,
però jo ho he trobat car.
Sí.
Del Museu de Ciència Naturals,
cap on feu el salt?
Cap on seguiu?
Decidim fer els principals carrers,
que és Oxford Street,
que és on hi ha més comerç,
Regents Streets,
que hi ha aquella botiga tan bonica
per als joguines dels nens,
Hamleys,
i allí vam estar dos horetes,
no?
Sergi?
Només dos horetes,
Sergi, eh?
Van passar molt ràpides.
I explica'm,
perquè jo no he estat mai
en aquesta botiga,
què hi ha en aquesta botiga
que és tan famosa?
És com un cort inglès,
molt xulo,
molt gros,
i allò,
a més d'una planta de joguines,
una de roba,
tot de joguines,
tot ple de joguines.
Hi havia planta baixa,
planta fins a la quarta,
però també hi havia planta
menys un,
menys dos.
És un paraís, això, eh?
Ostres!
És un paraís de les joguines, eh?
Hi havia dos plantes de nens,
dos plantes de nenes,
i després tot barrejant,
nens i nenes.
Vas veure alguna mena de joguines
que per aquí no tinguem?
Que diguis, home...
Ui, sí, moltes.
Allí, quasi tot,
aquí no ho tenim.
Allà hi ha una...
com una joguina molt estranya,
que era com una...
com un tubo gegant,
que estiraves una mica,
i li llançaves...
i quan deixaves,
és com si t'avingués
una avantada de cara.
I te feia riure,
perquè no t'adonaves compte
com ho feia.
Això no ho tenim aquí, eh?
Aquesta segur que no ho tenim, eh?
I també hi havia una que...
era com...
te ficaves com una llum al dit
i podies anar...
i amb els dos dits,
les tenies als dos dits
i podies anar fent coses,
o sigui,
te'ls podies passar,
te'ls podies ficar
d'orella a orella,
podies passar tu
per on vulguessis.
unes llumetes,
unes llumetes.
Com unes llumetes,
però no són llums d'aquestes,
que són com unes boles
i les pots...
o sigui,
el dit te brilla
i llavors pots fer trucs
per poder agafar-lo,
fer voltes de tot.
i també hi havia
com un plat volador
que amb una mena de goma
feia magnetisme
o alguna cosa així
i si anaves
podies fer molts trucs
perquè podies anar fent-lo gira,
com si tingués un fil invisible
però sense tindre'l.
Tu ja t'hauries quedat per allà,
no?
Tot el dia?
Tot el dia.
Tot el dia per allà,
a la botiga amunt i avall,
anar buscant racons i coses
i segurament hi havia
molta canalla com tu,
tot eren famílies,
sí, amb crios.
Tot allò,
l'ambient devia ser aquest,
l'ambient molt familiar,
no?
Com has dit la botiga,
recordem el nom?
Hamleys.
Hamleys,
ho heu dit per aquí
i volguin a Londres,
doncs això,
si vam canalla
ha d'anar a Hamleys
a veure tot el que ha dit el Sergi,
tots aquests enginys
que aquí no tenim,
que...
Encara hi ha més.
Sí?
Què més?
Què més?
Bueno,
unes figures de l'ego
gegants,
el rei,
la reina,
la reina,
bueno,
el rei,
la reina,
el rei no,
perdona,
el príncep,
la princesa,
la reina,
el seu gos,
la corona,
l'Ironman
i un mòbil
tot de pessetes
petitetes de l'ego.
A tamany real.
Tot el familiar real.
A tamany real.
A tamany real.
A tamany real.
Amb l'egos.
Xulo.
Molt bé, no?
Bueno,
deixem la botiga ja
perquè si no ens quedarem aquí.
I es queden 5 minuts,
mira,
ja ha passat molt ràpid el temps,
que sí, Sergi,
que ha passat molt ràpid.
Ens queden 5 minuts.
Va,
què més veieu a part d'aquesta botiga?
Cap o més recordes que seguiu
aquest viatge per Londres?
Què van fer més?
Parcs?
Bueno,
vam veure un munt de parcs preciosos.
Sí?
Com ara aquí?
La majoria tenien estancs
on hi havia nànecs
i moltes coses.
I els més petits,
bueno,
allí passaves el temps
i no hi havia llacs ni res.
Però allí podies anar
tot un dia
a estirar-te la gespa
i mentre els nens jugaven
allí tu feies el que volies.
És que això dels parcs està molt bé,
no?
a Londres,
volies?
Sí,
és una opció
per descansar.
Bueno,
sembla que sigui estrany,
no?
Que al mig d'aquella ciutat
hi hagués aquells arbres tan grans
i aquells pulmons
de naturalesa,
no?
Era,
estava molt bé.
I molt ben cuidats,
com es deia el Sergi.
Molt ben cuidats,
molt ben cuidats.
La veritat és que tenen cura,
no hi ha brossa
i molt ben cuidats.
Dels parcs,
Sergi,
que suposo que és el que deies,
és molt grans,
feu temps,
us estireu per la gespa,
no?
Jugeu una soneta.
Bueno,
no vam jugar gaire,
perquè com nosaltres
anàvem molt ràpid,
no feien gaire cosa allà.
És a dir,
que havíem d'anar per feina
per veure alguna altra...
Havíem d'anar per feina.
Però on vam anar molt,
el parc que ens vam estar més rato,
va ser el del...
Regens Park,
no?
El Regens Park,
que hi havia...
que la meva germana,
el meu pare,
una tieta meva
i el meu tiet,
es van sentallar
mentre la tieta meva,
la mama i jo
vam anar
a un lloc
on hi havia
unes flors xulíssimes.
Primer pensàvem
que era petitet,
no hi havia gaire cosa,
però llavors
quan vam anar per allà
vam veure més coses,
vam veure flors,
ànecs,
cascades de tot.
Carai,
quin lloc era aquest,
a Núria?
El Regens Park,
que és un dels que
més ben cuidats tenen,
no?
Molt bonic,
molt bonic,
realment molt bonic.
I d'aquí cap on?
D'aquí cap on aneu?
L'home anava a Portobelo,
és un carrer,
un mercat,
on fan un mercat
els divendres i els dissabtes
i aquell dia
no vam enganxar mercat,
però bueno,
era per veure el carrer,
no?
Portobelo,
aquí de Portobelo,
Sergi,
què vau fer per allà?
Caminar pels carrers,
no veu una mica
l'ambient del dia a dia.
Bueno, allí,
no sé què va passar,
que ens vam desorientar
una mica,
però després vam agafar
el mapa
i vam tornar
a orientar-nos
i ja vam començar
a trobar el camí.
Per no portar alguna brúixola
per anar per allò
pels carrers?
No.
Esclar,
és que heu de portar
una brúixola.
Clar.
Heu de portar una brúixola
i un mapa,
no?
I el mapa segur
que el portà.
El mapa segur.
La brúixola,
veus, Sergi,
un altre dia has d'agafar
la brúixola.
Segur que en tens alguna,
la brúixola.
Bueno,
jo tinc una,
però no va gaire bé.
Ah,
doncs,
fa una que vagi bé,
per poder orientar-te
pels carrers
de grans ciutats
com Londres.
D'aquest mercat
que aquí no hi havia mercat,
cap on aneu?
Cap on seguiu el viatge?
Vam anar un altre cop
a la plaça central
on vam entrar
a una botiga
molt famosa
on sol estar
allí a Londres
a tota Europa
no estar,
a l'Emmanems World,
on hi ha
tota la botiga
d'Emmanems.
tot.
Coixins,
tasses,
joguines,
de tot.
Això el s'emmanems
per qui no l'ha sigut
prou mai,
són aquelles peces
de xocolata
petitones,
aquelles rotonetes
de xocolata
de colors,
que a tu no et deuen
agradar,
oi?
A mi una mica,
però no és que
m'entusiasmi.
No és el teu fort,
la xocolata.
Va, què més?
Que es queda un minutet.
Un minutet.
Harrods, no?
Harrods va ser molt xulo,
molt gran,
amb un disseny egipci,
se nota,
perquè hi havia
tot les parets
i tot hi havia
jeroglífics,
columnes d'aquestes egípcies
i llavors
allí era tot caríssim.
Un llapis,
tres pauns.
Carai.
Tres paus?
Com ho has dit això?
Tres?
Pauns.
Això,
a mi euros,
què seria?
Tres lliures?
Aximadament,
a mi euros són...
De les car, no?
Sí, caríssim.
Bé, un mil i pico
de pessetes antigues.
Carai.
Per un llapis,
no?
Sí que és car, sí.
Ostres.
Six euros.
Aquest no ho van comprar, eh?
Sergi, ja que estem acabant,
ja m'ha ratat el final,
t'ha agradat?
Venir a la ràdio,
explicar-nos el teu viatge
per Londres.
Va ser molt bonic,
xulíssim,
va encaminar molt,
però va valdre la pena.
Tu de gran què vols fer
quan siguis més gran
i atirant, eh?
Però quan siguis una mica més gran
què vols fer?
A què vols dedicar?
Bé, encara tinc part d'acidir.
Ho estàs decidint, eh?
Entre professor i pintor.
Doncs mira,
si ets pintor i fas quadres
com el Van Gogh
ja ens ho vindràs a explicar
perquè llavors seràs famós
i guanyaràs molt diners.
Ens ho vindràs a explicar
quan siguis famós?
Clar que sí.
Doncs vinga,
Sergi Pinyol arriba,
gràcies per acompanyar-nos.
De res.
I fins aviat
i també a la Núria.
Moltes gràcies per convidar-nos.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.