Són gairebé 11 els minuts que passen de les 11 del matí.
Hem canviat de veu, agafem el relleu del matí de Tarragona Ràdio
i anem a curar-nos en salut, com fem gairebé cada dimecres.
En aquesta hora ens curem en salut amb la xarxa sanitària i social de Santa Tecla.
Ens acompanya, com és habitual, el director de l'hospital, el Xavier Oliac.
Xavier, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com sempre, no ben sol, sempre ben acompanyat avui de la Maria José Herranz.
Ella és metgessa hematòloga i cap clínic de l'hospital de Santa Tecla.
Maria José, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Xavier, avui de què parlem? Dels anticoagulants?
Exacte. Avui parlem d'uns tractaments que es donen i que, a més a més,
és un tractament que és molt habitual, molt més habitual potser del que comúment es coneix
i que té moltes indicacions, que està creixent aquestes indicacions
i que, a més a més, no estan excentes de riscos.
Tot això una mica a l'entorn de l'especialitat de la doctora Herranz, de la hematologia,
diguem-ne que una de les parts de la hematologia és l'hemostàcia,
és a dir, és el control de la coagulació,
i això, dintre del control de la coagulació, són aquests fàrmacs dos grans tipus,
els anticoagulants i els antiagregants,
però potser avui us centrem més en el que són els anticoagulants.
Parlem d'això, estava mirant aquest matí xifres, perdonar,
que a vegades et donen una mica la idea de les coses.
A Espanya hi ha un milió de persones que prenen aspirines,
aspirines amb la pretensió d'actuar com a antiagregants.
Per tant, estem parlant d'una cosa que és molt extesa.
I 400.000 persones a Espanya estan prenent anticoagulants d'una manera habitual.
Déu-n'hi-dos, és a dir, que és una xifra prou significativa,
de les persones que prenen anticoagulants.
Maria José, si et sembla, anem per parts,
l'hematologia, l'hemostàcia,
hem introduït aquestes dues paraules, què són?
L'hematologia és l'especialitat que estudia bàsicament les malalties de la sang,
tant en la part celular, com si diguéssim les anèmies,
les leucopènies, les trombopènies,
i per altra part també estudia el que hem dit, la part de l'hemostàcia,
que són les alteracions de la coagulació sanguínea,
i també una altra part que ens centraria en la transfusió de sang i hemoderivats, bàsicament.
En aquest cas, dèiem que avui parlaríem dels anticoagulants i els antiagregants,
tot i que ens centrarem més en els anticoagulants,
jo crec que podem definir què són en dos, els anticoagulants i els antiagregants,
i després ja passem a assentar-nos més amb els primers, amb els anticoagulants.
Anticoagulants, antiagregants, què són?
Sí, mira, els antiagregants bàsicament són unes substàncies
que el que fan és inhibir l'agregació de les plaquetes,
que són les cèl·lules de la sang que contribueixen a fer l'hemostàcia,
com si diríem la formació d'un coagall,
quan ens fem una ferida, quan ens operen,
és la primera cèl·lula sanguínea que va allà a taponar la ferida.
Llavors, el que fa l'antiagregant és inhibir una mica aquesta funció,
perquè en alguns casos, sobretot de malalties cardiovasculars,
ja que ha tingut un infart, sobretot,
està indicat disminuir la funció de la plaqueta
per evitar que es produeixi una altra vegada un altre fenomen trombòtic,
sobretot a nivell arterial.
I en el cas dels anticoagulants, seria el mateix?
No, té un mecanisme molt diferent.
L'anticoagulant no actua a nivell de la plaqueta,
sinó que actua a nivell de l'hemostàcia.
podríem dir que són unes proteïnes de la sang
que, juntament amb les plaquetes,
venen a fer l'hemostàcia al local,
al lloc on s'ha fet una ferida.
Però el que fan aquests fàrmacs
és inhibir algunes d'aquestes proteïnes de l'hemostàcia
i impedeixen que es faci un coagall.
Sobretot, té importància això a nivell, ja, més aviat, venós.
No és la patologia arterial, sinó la patologia venosa,
o en situacions en què, a veure, com tu diria,
puguin haver, com tu m'has comentat abans,
doncs pròtesis a nivell arterial, a nivell cardíac, per exemple,
i no volem que es formi allà un coagall, no?
És a dir, que tenen una gran diferència,
els anticoagulants i els antiagregants,
perquè sovint es confonen les funcions de cadascun o no?
Tenen les funcions bastant diferenciades.
És el que t'he dit, l'antiagregant,
bàsicament, és per prevenció de patologia arterial,
i els anticoagulants és més aviat per patologia venosa
o bé per problemes d'embòlies.
Molt bé.
Avui ens centrarem més en el tema dels anticoagulants.
Qui pren anticoagulants?
Qui ha de prendre anticoagulants?
Bueno, de fet, com m'ha dit abans el Xavier,
l'anticoagulant avui en dia té una indicació bastant extesa,
i a més la indicació cada any es considera
que està incrementant un 15% a la població.
Llavors, el grup més extens que avui en dia pren anticoagulants
són els pacients que tenen arritmias cardiaques,
per exemple, la fibrilació auricular.
Aquests pacients venen a suposar fins a un 60%
de tots els pacients que prenen anticoagulants.
Després tindrien pacients que tenen patologies trombòtiques,
per exemple, una trombosis o una embòlia pulmonar,
que això ja supondria entre un 20 i un 40%.
I després ja, amb menys freqüència,
el que hem comentat,
pacients que tenen pròtesis cardiaques,
o que han tingut un infart molt greu,
o que tenen alguna malaltia adquirida
que predisposa molt a tenir trombosis,
i coses més minoritàries.
Els beneficis de prendre anticoagulants
amb aquestes patologies
són els que comentaves, no?
A nivell venós, potser, o de la...
No sé, explica-ho.
Sí.
Bàsicament és preventiu.
Perquè, mira, sabem, els pacients que tenen una ritmia cardíaca,
particularment la fibrilació auricular,
tenen un risc incrementat fins a 5 vegades de tenir una embòlia.
Una embòlia que pot ser al cervell, pot ser amb una extremitat.
Llavors, si nosaltres donem aquest medicament anticoagulant,
estem reduint el risc fins a un 80-90%
que es produeix aquesta embòlia.
Per tant, és un medicament preventiu.
I en el cas d'una trombosis,
doncs, per una part, evitem que la trombosi,
si ja existeix, se faci més extensa,
i també fem que el coall que hi ha,
ja en una vena, es desfaci i no es torni a produir.
En qualsevol cas ha de ser el metge
qui ens digui quant hem de prendre aquests anticoagulants, no?
Exactament.
Sí, sí, no es pot...
A veure, és una medicació molt delicada,
perquè té uns efectes secundaris,
que si de cas ara en parlarem,
i unes mesures de control també bastant estrictes.
De seguida en parlem d'aquests efectes,
de les conseqüències i les causes
i aquestes mesures de control,
però quins tipus hi ha d'anticoagulants?
N'hi ha diversos tipus?
Sí.
N'hi ha algun de més extès?
Mira, globalment hi ha dos tipus,
dos grans tipus,
uns que són subcutanis o endovenosos,
que són les heparines,
i els altres que són orals,
entre els més extèsos de tot,
és el conegut sintrom o warfarina,
i ara fa poc temps,
fa un parell d'anys,
han sortit uns nous anticoagulants
que també són orals
i tenen un mecanisme diferent al sintrom,
però estan una mica en fase d'expansió.
És a dir,
que ens centraríem en l'heparina
i el sintrom, no?
Bàsicament serien els dos grans tipus.
Sí,
i dintre d'aquests dos,
el més extès evidentment de tots,
és el sintrom,
que té la indicació,
en tots aquests casos que hem comentat,
en tots ells.
Una cosa que heu comentat.
La imatge que,
almenys que jo tinc de fa 10 anys,
era que el pacient que estava rebent
aquest tipus de tractaments
era una persona de 65, 70, 75 anys.
I una mica per acabar de tancar el tema
de com afecta això a la població,
aquesta imatge està absolutament canviant.
I ara hi ha molts pacients joves,
o molt joves,
que estan prenent aquesta medicació.
És a dir,
que ja no té una incidència
en una edat avançada, eh?
És a dir,
que les indicacions han anat creixent
i, per tant,
ara estan indicant-se
tractaments d'aquest tipus
a pacients que tenen això,
poden ser pacients de 30 o 40 anys.
I, per tant,
diem-ne que els controls
que també això ens exigeix,
fins i tot això ens marca,
la importància dels controls.
Perquè, com bé indicava la doctora Rand,
no estan exents
aquests tractaments
d'uns riscos importants.
Era una mica per tancar el tema,
perquè com que hi ha...
Per tancar el tema,
dient-me,
de la població,
de la importància i tal,
no?
És a dir,
que ens ha canviat...
A part de que,
no solament perquè se'ns ha envellit
la població,
hi ha més gent tractant-se,
sinó perquè, a més a més,
les indicacions estan arribant ara
a gent,
cada vegada n'hi ha més,
i, a més a més,
jo es preveu
que vagin incrementant-se
les indicacions
i estan, per tant,
arribant a aquestes indicacions
en població ara jove.
I per què es preveu
que vagin augmentant
aquestes indicacions
a la població jove?
Doncs per la lluita
de determinats problemes,
de determinats riscos
cardiovasculars
que hi ha
i que es detecten
i que cada vegada
són més capaços
d'ajustar més bé
aquests riscos
i de controlar millor
aquests riscos
i té més importància
el control d'aquests riscos.
Clar,
però prendre anticoagulants
va més enllà
perquè genera també
una sèrie
d'efectes secundaris,
si no efectes secundaris
sí que
qüestions
a tenir en compte,
és a dir,
què ha de tenir en compte
una persona
que pren anticoagulants?
Bé,
en primer lloc,
el que ha de tenir en compte
és que s'ha de prendre
la fàrmac
molt acuradament.
Vull dir que...
Sempre a la mateixa hora, no?
Evidentment,
sempre a la mateixa hora,
a la dosi és correcta,
intentar no oblidar-se
o duplicar dosis
i molt important
fer els controls
que,
si vols,
ara comentarem el cintrón
que són necessaris
fer regularment
per poder ajustar
molt bé
aquest tractament.
Aquests controls
com funcionen?
És a dir,
què ha de fer un pacient
que pren anticoagulant?
És a dir,
per què serveixen
aquests controls?
Sí,
mira,
el cintrón
és un fàrmac
que se coneix
des de fa més de 60 anys
i s'ha aplicat
ja sense
grans problemes.
El que passa és que
té moltes interferències
a nivell
tan alimentari
amb altres fàrmacs,
inclús metabòliques,
i llavors
precisar una sèrie
de controls regulars
per poder ajustar
la seva eficàcia.
Perquè
si
estem
superdosificats,
o sigui,
donant més quantitat
de cintrón
i la sang
està massa líquida
o massa descoagulada,
tenim el risc
de presentar
una hemorràgia
i si per contrari
està infradosificat,
és a dir,
la sang està més
espessa,
per entendre'ns,
el risc és que
pugui produir-se
una embòlia
o una trombosi,
com hem dit.
I això té factors,
és a dir,
l'alimentació afecta,
el metabolismo afecta,
altres medicaments
afecten
amb aquesta
variació del control
o de la
coagulació de la sang?
Sí, sí, poden afectar,
sobretot,
aliments
que tenen molta
vitamina K,
que, bueno,
el cintrón és
antagonista
de la vitamina K,
si fem un canvi
de dieta molt radical,
comencem a menjar
verdura d'una manera
que no fem habitualment,
això ens pot
modificar
el control,
no?
O un antibiòtic
perquè tenim un refredat
o tenim una infecció,
segons quins antibiòtics
no estan recomanats,
o un antiarrítmic
o altres fàrmacs.
Llavors,
és molt important
que nosaltres
informem el nostre metge
o a urgències
que estem prenent
aquest anticoagulant
perquè pugui
triar el fàrmac
més adient.
Quines altres coses
ha de tenir en compte
una persona
que pren anticoagulants?
A l'hora,
per exemple,
de fer vida normal,
no?
Allò
que ha de saber?
No,
ha de fer vida normal,
sí,
el que ha d'intentar evitar
és,
a veure,
ja sé que no es pot evitar,
però traumatismes,
ferides,
saber que si s'ha de fer
una extracció dental
doncs s'ha de fer
una certa preparació,
si s'ha de fer
una intervenció programada
doncs ha d'anar
a l'unitat de control
també perquè li puguin
programar,
doncs en alguns casos
s'ha de treure el cintró,
en altres casos
s'ha de posar la parina,
vull dir,
simplement tenir
en compte aquestes coses,
que la seva sang
doncs
coagula menys
que en una persona normal.
Llavors,
hi ha un risc
a l'hora,
per exemple,
dels traumatismes,
dels cops?
Bueno,
si és un cop banal,
diguéssim,
un cop que et pots fer
al carrer,
el que passarà
és que, bueno,
sortirà un hematoma
potser més extens
que una persona
que no pren
però en principi
no té per què anar
més enllà.
O si et fas un tall
a casa,
amb un ganivet,
la ferida
potser trigarà
a cicatrizar-se
o a parar
la coagulació
trigarà cinc minuts
en lloc de dos,
però no va més enllà això.
Molt bé,
doncs són algunes
de les coses
que hem de tenir en compte
de totes aquelles persones
que prenen anticoagulants.
hem parlat
del control
amb aquest
cintrón,
per exemple,
no sé si hi ha
d'altres tipus
que valgui la pena
comentar,
els hem passat
una mica per sobre.
Bueno,
del cintrón,
si sabeu,
s'han de fer uns controls
que avui en dia
està ja molt sistematitzats,
és una punxada
del dit,
és pràcticament
com fer un control
de glucosa
i se sap el resultat
en un moment
i te poden ja
pautar la dosi
de cintrón
més adient.
Avui en dia
aquí a Catalunya
ja tenim una xarxa
en la qual el control
de cintrón
es pot fer
pràcticament
a tots els ambulatoris.
Per tant,
s'ha intentat
apropar el control
als pacients
de forma que no
s'hagin de desplaçar
a una zona lluillana
a la seva residència.
I, bueno,
a part d'aquest control,
aquests nous anticoagulants
que t'he comentat abans,
l'avantatge que tenen
és que no precisen
control regular.
Això està encara
en fase d'estudi
i s'està aplicant ja?
Com ho tenim?
Bé,
s'han aprovat,
com et deia,
fa un any,
un any i mig
i llavors està una mica
restringit el seu ús
perquè tampoc
la indicació
és per a tothom
sinó són uns casos
més restringits.
I, bueno,
com que és una fase
de postcomercialització
pensem que s'ha d'anar
amb prudència,
s'estan començant
a aplicar
en alguns casos
que no poden prendre
cintrón
o que han tingut
efectes secundaris
al mateix
i s'estan començant
ara a donar.
Però,
el que et deia,
estem en una fase
una mica de prudència.
I què vols dir?
Que no caldria aquest control?
No,
no necessita control
perquè és un mecanisme
diferent,
el cintrón,
i té moltes menys interaccions,
com hem dit abans.
Ni amb aliments,
amb molts pocs fàrmacs
i pràcticament amb res.
Llavors,
només s'ha de vigilar
que el ronyó funcioni bé
i fer un control,
potser trimestral
o semestral del pacient,
però no els controls
típics de la hemostasi.
El tema d'aquests fàrmacs
és que
aquests fàrmacs
que s'acaben de comercialitzar,
és que
moltes vegades
apareixen problemes
o events
que no s'han pogut
o no s'han detectat
en les fases prèvies
dels estudis.
Per tant,
en aquests noves línies
de fàrmacs
que són bastant
innovadores
i que canvien molt
les línies
prèvies d'actuació,
sempre recomanem
o sempre recomanem
a tota la societat científica
la prudència necessària.
Llavors,
intentem
ajustar molt
el perfil del pacient
que realment
tingui benefici
en aquest nou fàrmac.
I sempre hi ha
en aquests
dos, tres, quatre,
fins i tot cinc anys
post comercialització
en el qual
es fa un seguiment especial
per detectar
que n'hi hagi
events
que no s'havien detectat
o complicacions
que no s'havien tingut
quan no havien aparegut
en les fases
prèvies d'estudir.
Suposo que us trobo pacients
que us comenten
aviam si hi ha alguna cosa
per no cal
fer aquests controls
i no cal estar tan
lligat
al síndrom,
no?
Imagino?
Sí, la veritat és que
si ens trobem.
Però sí que s'ha de tenir
aquesta fase
de seguiment
durant aquests anys
que ens comentava
el Xavier,
per exemple,
perquè no es produeixi
cap event
que no...
Exacte,
llavors el que comentava
que s'ha de ser molt prudent
i alguns casos
que realment
tinguin contraindicació
pel síndrom
o que hagin tingut
efectes secundaris
són pacients candidats
però no
tota la població
actualment.
Xavier,
no sé
amb quina qüestió
hem de fer més incidència
amb aquests anticoagulants.
Hem passat per sobre
molts àmbits.
Sí,
a veure,
el risc
dels tractaments
que els hem passat
molt per sobre
però que moltes vegades
realment
tenen una
forta transcendència,
no?
És a dir,
a vegades apareixen
sagnats
ocults
que diem,
és a dir,
que no es detecten
i llavors el pacient
pot arribar
a urgències
perquè
està
fent una femta
de color negre
i dius,
home,
què passa aquí?
I al final
detectes
que està ben
sagnat
a l'estómac
o no sé on
que està donant
aquest problema.
D'aquí la importància
que els pacients
que estan en aquest tractament
evidentment
que informin
quan tenen
un contacte
amb el sistema sanitari
que estan prenent
aquesta medicació
i això és molt important
i evidentment
que els controls
que s'han de realitzar
són molt importants
i que els riscos
d'aprendre-se'ls
també existeixen,
no?
Tampoc
hem...
Per exemple,
amb aquests sagnats
ocults
que ens comentaves
són difícils de detectar?
És a dir,
quan ens n'adonem
què pot passar això?
Clar,
si és un sagnat
com...
si és un sagnat massiu,
evidentment que,
no?
Afortunadament
això és poc habitual,
no?
però a vegades
els petits sagnats
constants
són els que
costen més
de detectar
i no són
extraordinaris,
vull dir,
que són una situació
que es pot produir
amb una relativa
freqüència.
Això insisteixo
en la importància
de la informació
que el pacient
ha de portar,
diem-hi,
ha de portar...
Si em permets,
un cas,
per exemple,
seria que aquestes pèrdues
donarien lloc
a una anèmia,
una anèmia
que vagi progressant
evidentment
donarà lloc
a un cansament,
i són símptomes
que el pacient
notarà que ell
no està bé,
no té la mateixa
força,
no té la mateixa
capacitat,
no?
És a dir,
que aquelles persones
que prenen anticoagulants
han d'estar més a la guaita,
si cap,
amb aquests...
Una mica sí,
sí.
Molt bé.
Hem parlat
del síndrom
com a anticoagulant
oral
i també hem passat
per sobre
que ens comentaves
que hi havia
d'altres tipus.
No sé si s'utilitzen
també amb les mateixes
finalitats
o no?
Bueno,
aquests nous
que hem comentat
no estan
per totes les indicacions.
Sí,
hi ha no tant els nous
sinó d'altres,
no sé,
imagino que n'hi ha més,
per exemple.
Bueno,
és que les heparines
s'utilitzen bàsicament
per a les trombosis
menors agudes
i per a la profilaxis,
gent que ingressa
a l'hospital
s'ha d'intervenir
o té una fractura,
és el que es diu
que es fa una profilaxis
per evitar
que passi la trombosis.
Bàsicament
és el camp
de les heparines.
Clar,
en el tractament
a llarg termini
pensa que seria molt pesat
tenir que posar-te
una injecció
o dues subcutànies
per sempre
i també té
les seves contraindicacions.
Per tant,
a llarg termini
ja és quan
es dona
el síndrom.
Les heparines
perquè els oients
ens entenguin
són aquelles
petites punxades
que es fan a la panxa,
normalment.
Que normalment
ho fan abans
d'una intervenció.
Són,
això que hem dit,
preventives
per evitar
les trombosis
que poden aparèixer
en un nom significatiu
de casos
quan un pacient
està ingressat,
quan té una fractura,
quan l'han d'operar,
doncs hem de prevenir
que passi.
Anticoagulants
avui centran
el curar-se en salut.
Xavier,
jo crec que els antiagregants
els deixem
per un propi programa.
D'una per una altra.
D'una per un altre programa
perquè segur que hi ha
algunes coses
que coincidiran,
però com ens deia
la doctora
són dos fàrmacs
ben diferenciats
i amb unes
finalitats
i unes característiques
ben diferents
i crec que,
vaja,
que no ens deixem res
per comentar.
Jo,
a mi no se m'acut.
Doncs,
suposo que
hem tocat
tots els temes possibles
referents
als anticoagulants
i hem conegut
una mica més
quins són,
per què serveixen
i quines conseqüències
o quins riscos
o què han de tenir en compte
les persones
que prenguin anticoagulants.
Xavier Oliac,
Mare José Ranz,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
una setmana més
al Curar Sense Salut.
Gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies.
Bon dia.
Bon dia.