Són les 12 i 37 minuts.
Continuem el matí de Tarragona Ràdio amb el Tarragona Saludable,
l'espai on cada dilluns parlem de qüestions relacionades
d'una manera o altra amb la salut.
Coincidint amb el seu dia internacional,
en el programa d'avui parlarem de la violència de gènere
i el seu efecte sobre la salut de les dones.
Per això, ens acompanyen Cristina Gil,
treballadora social de l'àrea bàsica de salut La Granja Torreforta.
Bon dia.
Hola, bon dia.
I la Cinta Daufí, tècnica de salut de l'Ajuntament de Tarragona.
Bon dia.
Bon dia.
Si voleu, comencem per tu, Cinta,
que deies fa un momentet aquests tres tipus de maltractaments
i com afecten a la salut de la dona.
Bé, volíem aprofitar avui, dia 25,
Dia Mundial contra la Violència de Gènere,
per parlar i abordar quin impacte té sobre la salut de les dones
la violència de gènere.
Mireu, ja l'any 1996,
l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut,
ja va declarar que la violència contra les dones
era un greu problema de salut pública
i ho va declarar una prioritat.
És a dir, que va instar...
Perquè és un...
Bé, no sé si ens podrem entretenir molt
en parlar d'estadístiques,
perquè és complexe,
sapigui, a l'abast d'aquest problema,
però és un problema
que afecta a tot el món.
En algunes societats
es presenta de maneres diferents,
però és un problema que afecta a tot el món.
i l'OMS va instar a tots els països
a posar el treball contra la violència de gènere,
sobretot en l'àmbit de la salut,
com una prioritat.
Parlarem de com afecta el maltracte
a tots els àmbits de la salut de les dones.
Parlem normalment
que hi ha tres tipus de maltracte.
El maltracte físic,
que és el més evident
i potser el que és més fàcil de detectar.
El maltracte psicològic,
que potser és el més difícil de detectar,
ja veurem per què,
i el maltracte sexual.
Aquests tipus de maltractaments
tenen impacte sobre totes les dimensions
de la vida de la dona
i sobre la salut,
però també la salut entesa
amb la seva dimensió física,
psicològica i social.
Com hem comentat,
l'impacte sobre la salut física
és evident amb el tema de les lesions
i amb el tema dels traumatismes
i a vegades amb la seva vessant més greu,
que és la mateixa mort.
Vull dir, clar,
una persona que la maten realment,
bueno,
ja queda més enllà parlar de problemes de salut.
Però la dona que conviu quotidianament
amb la violència,
sobretot la violència psicològica,
que és la més difícil de detectar,
també perquè moltes vegades
les mateixes dones no tenen consciència
que són maltractades psíquicament,
fa que la dona visqui en una situació
d'estrès crònic.
I tot això,
l'estrès crònic,
té uns efectes sobre la salut devastadors.
Si voleu,
enumerarem,
perquè diríem que,
més o menys,
la investigació seriosa en salut
sobre l'impacte
de la violència de gènere
en les dones
és relativament recent,
però en els últims anys
disposem de bastanta documentació
i s'ha començat a investigar
d'una manera molt seriosa
i molt sistemàtica.
I el que sí sabem és,
a nivell d'Europa,
els últims estudis diuen
que entre el 7 i el 12%
de les dones europees
sofreixen o han sofert
algun tipus de maltractament.
I per què la dona
a vegades no és conscient?
Perquè s'entén,
Mireu,
el maltractament psicològic
és la desvalorització
de la dona sistemàticament,
criticar-la,
no donar-li cap tipus d'importància,
no tenir en compte
per a res les seves opinions.
I dins d'aquesta societat,
si voleu,
una mica patriarcal
en què vivim,
hi ha dones que assumeixen
com a normal,
entre cometes,
que el seu marit
decidís el que poden fer
i el que no poden fer,
que el seu marit
decidís que si poden
sortir les seues amigues o no.
Ho consideren d'alguna manera
que ja és això,
l'home és el que té el poder
i la capacitat de decidir
dins de la família
quan en realitat
això no hauria de ser així.
Mireu,
si voleu,
parlem una miqueta
de les conseqüències
de la violència
en la salut de les dones.
Els efectes,
ja hem dit
que són més
més evidents
són els físics
i això se sol presentar
en forma de dolors crònics,
cansament,
síndrome de colon irritable,
funcionament físic reduït,
és a dir,
dones que no poden fer,
no poden afrontar
el seu dia a dia,
fibromialgia
i problemes gastrointestinals.
i com a aspectes
o com a problema psicològic
i de conducta,
què se sol vore
en dones maltractades?
Depressió i ansietat,
sentiments de culpa
i de vergonya,
molt baixa autoestima,
trastorns psicosomàtics,
és a dir,
també direm
que la sintomatologia
que presenten les dones
en atenció primària,
sobretot,
que és el que parlarem,
solen ser coses
molt inespecífiques,
molt cròniques,
que moltes vegades
no se'ls acaba
de trobar
una explicació,
poden tenir
crisis de pànic
i fòbies,
trastorns alimentaris,
d'anorexia i bulímia,
trastorns d'estrès
posttraumàtic,
això se presenta
sovint
en dones maltractades,
també són dones
que presenten
abusos de drogues
i alcohol
per intentar pal·liar
una miqueta
aquesta situació
i després són
dones que tenen
un escàs
no es cuiden,
vull dir,
una dona que tu la veus
i tu és aquesta dona
no s'estima
a si mateixa
ni es cuida.
Amb l'esfera
de la reproducció,
com que ja hem dit
que una de les violències
és la violència sexual,
tot i que sovint
coexisteixen les tres,
la violència psicològica,
la física
i la sexual,
se veuen
embarassos no desitjats,
un cop se queden embarassades
són embarassos
de molt al risc
i que normalment
sempre són embarassos
molt complicats,
malalties de transmissió sexual,
abortaments
en condicions insegures
o abortaments espontanis
fruit del maltracte,
infeccions urinàries
de repetició
i dolors pèlvics crònics.
També són dones
que solen ser ateses
sobretot
als serveis d'urgències
per fractures,
contusions,
hematomes
i algunes vegades
i algunes vegades
ruptura
del timpà.
Llavors veiem
que en tot aquest quadre
que presenta
tots aquests problemes
de salut
que afecten
a les dones maltractades,
entenem
que un dels llocs
privilegiats
per detectar
i per prevenir
siguen
els serveis sanitaris.
Un dels serveis
on sovint
se detecten
els maltractaments
físics més greus
és els serveis
d'urgències,
però això
és només
la punta
de l'iceberg
perquè aquests
maltractaments
psicològics
crònics
són els que
més sovint,
ara ho comentarem
en la Cristina,
es poden veure
a les consultes
d'atenció primària.
També comentarem
que
la importància
que se li dona
ara
al maltractament
de la dona
dins dels serveis
d'atenció primària
s'ha adelantat molt
perquè pensem
que per exemple
fa 20 anys
això era una cosa
que no es plantejava
dins d'una consulta
d'atenció primària
pensar que l'origen
de tota una sèrie
de símptomes
podia ser un maltractament.
Bé,
era la invisibilitat
del fenomen,
no?
Comentar-vos
que des de fa 10 anys
la Societat Catalana
de Medicina Familiar
i Comunitària
té un grup de treball
dedicat específicament
a la violència de gènere
i les consultes
d'atenció primària.
S'han esforçat molt
en fer recerca,
en fer difusió,
en fer formació,
en difondre protocols
i, bé,
jo diria que ara
potser
ja s'han posat
les piles
i els professionals
d'atenció primària
són molt conscients
que són
una porta
o un lloc
privilegiat
tant per la detecció
com per a la intervenció
en aquests casos.
Doncs sí,
la Cristina Gil
és encarregada
de tota aquesta primera atenció
en el protocol
d'actuació
ens deies abans
en situacions masclistes
de la pròpia ciutat,
és a dir,
a Tarragona
hi ha un protocol
que se segueix
a tots els centres
d'atenció primària.
com funciona,
ha millorat,
no, dèiem?
Mira,
us explico una mica.
Nosaltres,
jo estic concretament
a l'àrea bàsica
de Torreforta,
de l'Institut Català
de la Salut,
soc treballadora social
i nosaltres
des de fa
bastants anys,
potser pràcticament
en 8-9 anys
hi ha hagut un canvi
força important
de sensibilització
per part dels professionals
i la manera d'actuar.
La manera de consensuar
va ser a través
d'iniciativa
de l'Ajuntament
de Tarragona,
a través de l'Institut Municipal
de Serveis Socials.
L'any 2008,
amb un treball previ
on ens coordinàvem
tots els serveis implicats,
sanitat, justícia,
serveis socials,
els serveis més especialitzats,
surt a la llum
el que és el protocol
d'actuació i circuit
d'intervenció
en situacions de violència
masclista
de la ciutat de Tarragona.
La primera edició
és l'any 2008.
Això ho podeu consultar,
està a la web de l'Ajuntament,
podeu trobar
aquest protocol
del que jo estic parlant.
Hi ha una revisió,
és a dir,
nosaltres no només
es treballa d'aquests anys,
sinó que de forma periòdica
ens anem reunint
tots els serveis.
Hi ha hagut una actualització
d'aquest protocol
l'any 2010
i a dia d'avui
encara és vigent.
Jo us parlaré més concretament
a banda que la porta
una mica d'entrada
puguin ser els serveis sanitaris,
sobretot en l'àmbit
més físic.
Però qualsevol altre àmbit,
ja sigui justícia,
ja sigui els cossos de seguretat
o els serveis especialitzats,
quan fan treball
amb famílies i dones,
poden ser perfectament també
una porta d'entrada
i de detecció
d'aquestes situacions de violència.
Com us deia,
tots els serveis estan coordinats,
ens reunim de forma periòdica
aquí a Tarragona
cada 3-4 mesos
per fer seguiment,
per actualitzar dades
i per fer una mica
de, bueno,
com a de tutorització.
Hi ha vegades que aprenem
sobre la marxa
a l'hora de donar
a una situació concreta
com ha actuat un,
com ha actuat l'altre,
quines coses es poden millorar.
Tot és revisable.
Atenció primària
de salut,
el protocol també
està inclòs
dins d'aquesta guia
o d'aquesta mena
de, bueno,
de circuit
i és cert
que des del servei
d'urgències,
tant d'atenció primària
com sobretot
a nivell hospitalari,
el que s'evidencien
són les situacions
físiques
més pures
i dures,
que una mica
és el que deia la Cinta,
són les situacions
potser
de més fàcil
detecció
més visibles
i que l'actuació
o els circuits
són els que estan
més clars,
no?
La dona decideix
si hi ha una denúncia
o no hi ha una denúncia
i serveis sanitaris
el que fa
és emetre
un comunicat
al jutjat.
Volgui la dona
o no vulgui,
no?
Estem obligats
a fer comunicat
al jutjat.
És a dir,
si una dona
assisteix a un hospital
per atenció mèdica
però es nega
a dir les causes
en aquest cas,
sí que vosaltres
vulgui o no
es comunica.
Sí,
es fa un comunicat
al jutjat
comunicant la lesió
que presenta.
El que no s'aventura
el professional
és a dir
el responsable
d'aquesta lesió
però en una exploració
física
la dona presenta
alguna fractura
o hematomes
o el que sigui
s'especifica
tal qual
en el comunicat
i això es presenta
al jutjat.
El professional
no és,
el professional sanitari
en aquest cas
no és qui
ha de decidir
qui és l'autor
d'aquestes lesions.
Diríem que això
es fa
un part de lesions
es fa
als serveis d'urgències
davant de qualsevol persona
que es presenta
amb lesions.
Sí, qualsevol cosa
que es vegi
al servei d'urgències
es comunica
ja sigui una agressió
ja sigui un trànsit
ja sigui
es comunica
per protocol.
Aquestes serien
les situacions
més fàcils
de detectar
però a banda
del servei d'urgències
que pot ser
tant a atenció primària
com a nivell hospitalari
el dia a dia
en les consultes
d'atenció primària
també és una mica
el moment
i el professional
adequat
i el lloc
que hi doni
per fer detecció
de les altres situacions
que poden
poder quedar
una mica
més submergides
i més amagades
que és una mica
el que comentava
la Cinta
en quant
a violència
psicològica
aquest abús
i aquestes situacions
que queden
més enrere fons
que són realment
les complicades
a treballar
perquè
pot ser
que aquí
no hauràs de fer
un comunicat
al jutjat
un part de lesions
no s'haurà de fer
perquè no s'evidencia
res físic
en aquell moment
pot ser
perquè la dona
no t'ho manifesta
de forma directa
però tu tens
una sèrie d'indicis
que tu
et donen lloc
a pensar
que hi ha alguna cosa més
i us explico
ràpidament
com funciona
el circuit
i
en primer lloc
podríem dir
que el professional
d'atenció primària
té una sèrie
d'indicadors
que li poden fer
sospitar
si la dona
no ens ho diu
que pot estar patint
una situació
de violència
més aviat
a nivell psicològic
físic
potser hi ha alguna cosa
però que
no és tan
d'agressió
o de lesió
sinó que és
més una cosa
més submergida
hi ha alguns
dels que deia abans
la cinta
nosaltres tenim
com a identificats
com a factors de risc
violència domèstica
en família d'origen
lesions
de forma reiterada
aïllament
hiperfreqüentació
que o bé
tot el contrari
que no acudeix
a les cites programades
baixa autoestima
consum d'alcohol
i substàncies tòxiques
símptomes
i signes
mal definits
una mica el que deia
de
doncs no acabem
hi ha un dolor
hi ha una molèstia
però és que
li hem fet proves
i no acaba de quadrar
amb res
però és que
ella continua pensant
que aquestes coses
que no saps
on encasellar-les
i el síndrome
una mica
postraumàtic
insomni
angoixa
malestar general
si ella
no manifesta
res
però
es donen
un o més
factors
de risc
nosaltres
el que aconsellem
als professionals
és que
s'intenti abordar
la consulta
estem parlant
de pacients
que hi ha un seguiment
mèdic
a lo llarg
dels anys
per lo tant
tenen una confiança
amb el seu metge
de capçalera
si ella
manifesta
una vegada
plantejat a consulta
que sí
que hi ha alguna cosa
no?
doncs
a vegades
podem plantejar
sí, és veritat
no, és que
ja fa temps
que potser
no estem bé
i bueno
s'intenta anar
treballant
hi ha una derivació
directa
cap a la treballadora
social de referència
bé perquè la pròpia
àrea bàsica
en tingui
com en aquest cas
jo que estic
a Torreforta
o si no és el cas
perquè no tots
els centres
d'atenció primària
tenen treballadora social
doncs es deriva
la treballadora social
de zona
de l'Ajuntament
d'aquí també
que ens serveixi molt
aquest protocol
per estar tots
coordinats
i saber
on podem
enviar
i fer aquest
continuum assistencial
d'aquesta pacient
és a dir
es pot treballar
a consulta
però si se l'ha de derivar
hem de saber
on enviar-la
quin és el professional
que la tendrà
si pot anar
amb un informe
de derivació millor
si ens podem coordinar
entre nosaltres
doncs molt millor
per a aquesta dona
perquè realment
aquesta situació
és la que
s'ha d'anar treballant
mica en mica
potser la primera visita
la dona no en té
consciència
i nosaltres ja
li donem
una primera informació
d'aquesta situació
ella l'ha viscut
l'ha normalitzat
i l'ha interioritzat
però potser
no és
no és normal
se li ha de fer veure
que potser
estaria bé
que hi hagués un canvi
i la manera
com fer aquest canvi
a vegades
és el que presenta
realment el problema
les situacions
de violència masclista
no són fàcils
però
el camí del canvi
tampoc és fàcil
i és el que
la dona
ha de
ha de saber
i ha d'assumir
si realment
això ho volem
ho volem aconseguir
perquè a vegades
no és
doncs
trenco la relació
i me'n vaig
on vaig
amb quins recursos econòmics
hi ha a vegades
que no és fàcil
suposo que aquests últims anys
amb la crisi econòmica
aguditzant
doncs potser
hi ha dones
que es replantegen
més denunciar
o fer un crit
suposo
perquè aquestes dificultats
econòmiques
de poder-te separar
de poder trencar lligams
creieu que
ha augmentat
aquest silenci
en aquests últims
4-5 anys?
jo no et sabria
no et sabria
dir
potser el silenci
no
perquè el fet
d'aguantar
situacions de violència física
jo
jo
i companys d'atenció primària
està com
molt clar
i a més a més
vulgui la dona
o no vulgui
s'engega
tot un procés
a través de la comunicació
d'aquestes lesions
la violència
psicològica
aquest
aguantar
per aguantar
normalment
ja anava
vinculat
a una dependència
a una dependència
de diners
econòmica
d'estabilitat
de
llavors
la situació
ara és més crua
a nivell econòmic
sí
però és que
significativament
ja ho era
també abans
per a aquestes dones
el que sí
estem detectant
des de les consultes
d'atenció primària
és gent
que potser
acaba la relació
i continuem vivint
al mateix domicili
perquè no hi ha possibilitat
de marxar
un a un lloc
i l'altre
a un altre
això sí
però a nivell
de mala relació
que aquesta relació
es va deteriorant
i que comencem
sempre un dels dos
de la parella
té més poder
que l'altre
i aquest dia a dia
deteriorat
a vegades
desemboca
en situacions
d'abús
que
van augmentant
amb l'escala
de violència
comencem per un
per un despreci
per un insult
i això va creixent
perquè el meu grau
com a agressor
de satisfacció
de submissió
d'aquella persona
necessita anar pujant escales
perquè jo em senti satisfet
no sé si m'explico
d'aquí la importància
tal com comentava la Cristina
de
de l'atenció primària
de salut
com un lloc
on és possible
detectar
el maltractament
quan està en una fase
és a dir
quan hi ha allò
no acabat
amb una cosa irreversible
perquè diem
és el que dia ella
tot maltractament físic
ha començat
amb un maltractament
psicològic
llavors
les consultes
d'atenció primària
jo crec que són
un lloc privilegiat
per detectar
aquestes situacions
i intervenir
abans
que tot això
vaigui a més
a part
vol dir
les dones
poden tenir
la garantia
haurien d'entendre
que el seu metge
o la seva infermera
són professionals
els que pot acudir
en aquesta situació
perquè
independentment
de la porta d'entrada
sempre serà derivada
el servei especialitzat
que pertoqui
també destacar
el que dia
Cristina
vol dir
que un metge
o una infermera
a una dona
no la veu
una vegada o dos
sinó que moltes vegades
porta anys
treballant amb ella
i veient-la
vol dir que el nivell
de confiança
que s'estableix
permet moltes vegades
abordar
aquest tipus
de problemes
que pot ser
en un servei
d'urgències
és més complicat
i com aquest servei
que integra
tot el que són
tan denúncies
si són dels Mossos
o judicials
o aquests
centres especialitzats
com deies
qualsevol dona
pot anar
a qualsevol
d'aquests centres
Nosaltres seguim
una mica
el protocol
a banda de fer
aquesta detecció
i d'abordar
la problemàtica
a la consulta
s'analitza
el nivell
de consciència
d'aquest maltractament
i a vegades
que n'és conscient
o que no
Si realment
ella no n'és
conscient
però tu ja
li despertes
aquesta
o li crees
el dubte
i li fas replantejar
segons quines coses
automàticament
es fa seguiment
o a través
del seu equip mèdic
o també a través
de la treballadora social
nosaltres
o a través
d'ajuntament
tota la informació
sabeu que hi ha
un telèfon genèric
de violència
que és el 900-9120
però a banda
nosaltres
com a ciutat
de Tarragona
hi ha una unitat
específica
de família
i infància
que es dedica
més al tema
de violència masclista
que la derivació
es pot fer
o l'accés
es pot fer
de forma directa
a través de serveis socials
de cada barri
o bé
nosaltres
qualsevol servei
que fa la detecció
podem derivar
aquestes dones
per informació
aquest grup
és multidisciplinar
té treballadora social
psicòloga
i advocada
i a vegades
que aquesta feina
de sensibilització
i de decisió
dura mesos
dura mesos
dura anys
i a lo millor
es queda amb no res
i la dona continua
al seu domicili
però hi ha hagut un canvi
potser
amb la dinàmica familiar
i ella s'ha protegit
una mica més
o aquest treball
es emboca
en una separació
si és de forma
més traumàtica
però no sempre
el resultat
és una separació
d'aquesta dona
perquè estem parlant
dels casos
més submergits
pot ser la violència
més física
pura i dura
que estem una mica
més acostumats
a veure
als mitjans
de comunicació
de forma paral·lela
si hi ha fills
de forma col·lateral
s'activa el protocol
de maltractament
de menors
estan vivint
i patint
una situació
de violència
que també
s'han de protegir
si realment
hi ha un risc alt
per aquesta dona
i estem passant
a un següent grau
de violència
sí que s'activen
els mitjans
de
de
de
de
de
de
de
de seguretat
guàrdia urbana
o la unitat
específica
d'atenció
a la víctima
de Mossos
d'Esquadra
i
de forma
sistemàtica
es fa el comunicat
a jutjat
el part de lesions
que deia la Cinta
doncs Cristina
Cinta
em sembla que
que se'ns hem menjat
el temps
ja m'ho deia
a vosaltres
que se'ns menjava
molt ràpid
jo només
comentar-vos
que per al programa
d'avui
havíem pensat
en invitar
a professionals
d'aquests serveis
especialitzats
però clar
és que tot just avui
tenim molta feina
perquè
com sabeu
a Tarragona
avui hi ha un munt actes
hi ha la lectura
del manifest
i totes les
entitats
que treballen
amb el tema
de violència
de gènere
doncs avui
estan
estan enfeinats
i tot i així
crec que ho hem
solucionat
prou bé
moltes gràcies
Cristina Gil
treballadora social
de l'àrea bàsica
de salut
a la Granja Torreforta
i també a tu
Cinta Daufí
tècnica de salut
de l'Ajuntament
de Tarragona