.
14 minuts passem de les 11 del matí
i aquesta percussió, aquesta sintonia ens indica que toca curar-nos en salut,
que com cada dimecres us oferim aquesta secció,
aquest espai dintre el magazín matinal de Tarragona Ràdio,
que fem amb col·laboració amb la xarxa social i sanitària de Santa Tecla.
I com cada dimecres també ens acompanya el director de l'hospital,
Xavier Oliach. Xavier, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I avui, de fet sempre ve ens acompanyat, Xavier,
i avui ho fas de la doctora Maria Pino Roca, que és neuropsicòloga.
Maria, molt bon dia i benvinguda.
Hola, bon dia.
Xavier, avui hem de parlar d'envelliment, hem de parlar de malalties degeneratives.
Avui parlem de gent gran, del deteriorament cognitiu
que es va produint al llarg dels anys i de les malalties finalment que es presenten.
I una mica l'abordatge, jo penso que és un tema d'absoluta actualitat.
És evident que la nostra població, el nombre de gent gran que tenim a la població està creixent.
Els càlculs són que pràcticament estem ja en que una de cada cinc persones és major de 65 anys.
Per tant, aquest és un tema d'absoluta actualitat.
Maria, va creixent la població gran, va creixent l'envelliment i per tant l'hem de tenir en compte.
Exacte.
Començaríem dient que l'envelliment per si no és una malaltia.
El que passa és que sí que és cert que amb l'envelliment sí que comencen a haver malalties associades.
I des de la meva àrea, la part més neuropsicològica o cognitiva,
doncs sí, s'ha vist que l'edat és el principal factor de risc d'algunes determinades neurodegeneratives.
Com per exemple?
Com per exemple, la malaltia d'Alzheimer.
És la més comú? O si més no... És la que més se'n parla, no?
Sí, de fet, és la més freqüent.
Representa gairebé el 60% de les malalties neurodegeneratives en gent gran.
I de fet, és la més freqüent i és la més coneguda per això, per la seva freqüència.
N'hi ha d'altres, però aquesta és la que veiem més.
Deies que l'envelliment no és una malaltia en si, però sí que és un fet que, com deia abans el doctor,
afecta cada vegada més a la població, clar.
Sí, diguéssim que per nosaltres, psicòlegs o neuropsicòlegs, el que és interessant és que, sí,
amb l'envelliment es produeixen canvis a nivell de les funcions mentals, no?
És a dir, la memòria treballa diferent, els processos atencionals, el llenguatge,
i el que hem de... la nostra feina a nivell de neuropsicologia, quan estem en hospitals,
una de les principals funcions que tenim és el diagnòstic diferencial.
És a dir, diferenciar els canvis cognitius o en aquestes funcions mentals en persones normals
i ho hem de diferenciar de quan això és patològic o implica l'inici d'una malaltia.
Quins canvis serien normals?
És a dir, fins a quin punt aquests canvis formarien part de l'envelliment
que, a tarda o d'hora, tots patirem?
Doncs sí, mira, principalment, les tres principals àrees que canvien
i que comencen a generar queixa en la gent gran,
un d'ells és la velocitat en què processem la informació.
El servei s'alenteix, llavors què passa?
En situacions en què estem fent moltes coses a l'hora o rebent la informació,
si aquesta es molta o mantenir l'atenció en una conversa llarga,
pot ser que en algun moment la persona perdi el fil d'aquella conversa.
Això seria també la velocitat i l'atenció, la capacitat per fer diverses coses alhora.
La típica queixa de, ai, vaig a la cuina a buscar la sal, arribo i no me'n recordo.
No sé el que he anat a buscar.
Exacte. Això que la persona es queixa com un fallo de memòria,
per nosaltres és més un procés de fallo atencional.
És com si el cervell es distragués.
Amb l'edat el cervell es torna més distràctil, però això és normal.
Una altra cosa molt freqüent en gent gran i que no arriba a ser motiu de patologia,
però s'ha de veure si ho és o no ho és,
és el típic fenomen de la punta de la llengua.
Tenir aquella paraula a la punta de la llengua i que no surt, no surt.
És freqüent i també és normal.
També és veritat que nosaltres amb les proves que passem
diferenciem quan això ja no és normal,
perquè els canvis que es produeixen en gent gran
respecte a gent amb malaltia són quantitativa i qualitativament diferents.
Cada cop aquests errors són més freqüents,
però també són qualitativament diferents.
I la memòria, evidentment.
És a dir, que fins aquí serien uns errors o uns paràmetres normals,
entraríem dintre de la normalitat, del propi envelliment.
Quan ens n'adonem o com ens n'adonem que hi ha quelcom més que l'envelliment,
que allà hi ha una possible malaltia?
Molt bé. Mira, la primera cosa és que la persona,
tot i que tingui aquests fallos atencionals,
o de memòria o de llenguatge, es pot compensar.
Li preguntes, bueno, després, quan vostè busca aquesta paraula,
al cap d'una estona se'n recorda,
«ai, sí», doncs això a nosaltres ens dona com una tranquil·litat
que allò és un procés normal, no?
És a dir, quan ho pot compensar,
la persona se n'adona, no?
Li donen un encàrrec per telèfon,
truquen, mira, m'han trucat, bueno,
truquen del metge a donar una informació,
que la persona ho apunti en un paper,
és a dir, ho compensa, d'acord?
Tota aquesta compensació,
si permet que la persona porti una vida normal,
independent, diguéssim,
que entra dins de la normalitat.
El canvi, el problema,
o la senyal d'alarma és quan comencen a haver canvis,
la persona no ho pot compensar,
o no se n'adona,
o és excessiu
i no necessita ja algú altre
que l'ajudi a recordar,
a prendre decisions,
o, bueno,
a ajudar-lo a gestionar el dia a dia,
que seria el canvi,
la senyal d'alarma.
A partir d'aquesta senyal d'alarma,
des del vostre camp,
quins són els procediments a seguir?
Com determineu?
Bé, el primer que tot és fer un estudi complet,
no?
Jo, des de la meva banda,
des de la psicologia,
la neuropsicologia,
el que fem és un prova,
passem proves ja estendarditzades
i ja conegudes
i normalitzades en el nostre àmbit
per diferenciar aquests processos normals,
dels patològics.
També és cert que des del metge de primària
és qui primer detecta,
on primer arriba aquesta informació
és el que deriva a l'especialista, no?
També, si cal,
bueno, si cal,
la majoria de vegades
el que es fa és un estudi neurològic complet,
per veure una mica
quin és el problema
i a partir d'aquí,
depenent del que surti,
es pren decisions més de tipus terapèutiques,
d'intervenció farmacològica
o d'informació a la família del que hi ha
o bé el que es fa
és tranquil·litzar la persona
i recomanar-li un seguiment.
El seguiment sempre és
donar una tranquil·litat
que ara mateix
no hi ha cap problema
per preocupar-se,
però la porta sempre està oberta
de fer un seguiment.
Òbviament, imagino
que tothom,
doncs ho dèiem abans,
els canvis
en el procés d'envelliment,
doncs tothom els patirem
i en major o menor grau
i són normals
quan es produeixen
aquests canvis
més greus.
Teniu estudis
de per què es poden produir
doncs aquests agreujants
que poden arribar
a desencadenar
doncs amb alguna malaltia?
Doncs bé, el que s'ha vist
és que
aquests canvis
que són quantitativa
i qualitativament diferents
entre un servei normal
d'un servei
amb una malaltia
per exemple
la malaltia d'Alzheimer
si se'ls fa
un estudi
anatomopatològic
es veu que
hi ha canvis
també a nivell
de l'estructura cerebral
i d'una sèrie
de proteïnes
que s'acumulen
de forma tòxica
al servei
és a dir, sí
de fet s'ha vist
i poso l'exemple
de la malaltia d'Alzheimer
perquè és la més estudiada
i més freqüent
és que s'ha vist
quan comencen els símptomes
o comencen a haver
els signes d'alarma
el cervell ja està
prou afectat
ja està prou
deteriorat
i malalt
com si diguéssim
com que
ja és com si arribéssim
massa tard
la malaltia ja fa anys
que ja està
treballant-se
o ja està
desenvolupada
en el cervell
i comencen a haver
els canvis cognitius
anys després
que això
hagi començat
aquest procés patològic
i a nivell de prevenció
què s'hi pot fer?
doncs mira
un dels principals
factors protectors
que s'està estudiant
o més
bueno
s'està estudiant
és el
el que diem
bueno
a part dels factors protectors
a nivell cardiovascular
no?
tot el que impliqui
uns bons hàbits
de vida saludable
són protectors
a nivell cerebral
per tot el que implica
a nivell de circulació
i cardiovascular
però també
el mantenir
una vida activa
i el fet
de la reserva cognitiva
que és un terme així
una mica estrany
és com si el servei
gràcies a l'estimulació
que ha tingut
al llarg de la vida
mitjançant l'escolarització
la feina que desenvolupem
les aficions que tenim
la vida que fem
un cop també jubilats
que ja s'ha acabat la feina
doncs i encara
participen en tasques
de la comunitat
d'activitats més intel·lectuals
com tallers de memòria
participar en aules
de gent gran
o fer viatges
tot això que estimula el servei
s'ha vist que és un protector
de la malaltia degenerativa
com és la malaltia d'Alzheimer
és a dir
que hem de tenir en compte
el cervell
ja des del principi
de la nostra vida
per després anar prevenint
aquestes possibles malalties
o possibles canvis
quan siguem més grans
sí
perquè de fet
el que s'ha dit també
és que aquesta reserva cognitiva
és crítica
en l'edat de l'adolescència
o les edats dels 20 anys
quan ens estem encara estudiant
o formant
és
bueno
diguéssim que
és
determinant
per al nostre futur
en l'envelliment
a banda
que ens continuem
mantenint actius
tota la vida
Òbviament
imagino també
que hi haurà factors externs
que afectaran
també més
aquesta
reserva cognitiva
com ho deies tu
o la qualitat
del nostre cervell
doncs
per exemple
el consum d'alcohol
el consum de substàncies
imagino que això afecta
en gran mesura
sí, sí
de fet
ara quan et comentava
això de les edats
dels 20 anys
d'adolescència
que és quan el servei
està en plena maduració
i establint xarxes
i bueno
tota la de la infància
de fet
no fa gaire
en una jornada
es va comentar això
tots vam quedar
una mica sorpresos
que parlem de tants anys enrere
que determini
el futur
del nostre estat mental
en l'envelliment
i vam pensar
doncs
bueno
en tots aquests factors
tòxics
que hi ha en l'adolescència
primeres edats
no?
els
bueno
les drogues
no?
com poden repercutir això
a llarg termini
que no sabem com
sí que hi haurà
una major escolarització
no?
no hi ha la mateixa escolarització
en la gent
gran d'ara
com els joves d'ara
però també hi ha uns tòxics
que abans no hi eren
i ara sí que hi són
a partir d'aquest envelliment
i a partir d'aquests canvis
que ens comenta
la doctora
és quan apareixen
aquestes malalties
degeneratives
n'hem comentat alguna
que és l'Alzheimer
que potser és la
la més freqüent
i la més coneguda
però m'imagino també
que n'hi ha d'altres tipus
sí
des de la neurologia
o la medicina
es diferencia
o es classifiquen
normalment
les malalties
neurodegeneratives
bueno
hi ha diverses classificacions
una d'elles
és la causa
si tenim causa
coneguda
o una possible causa
que pot generar
aquest deteriorament
cerebral
diríem que és una causa
una malaltia
o una demència secundària
com per exemple
la demència vascular
que és aquella
que es produeix
per petits infarts
que es van repetint
en el cervell
i provoca un deteriorament
mental
o físic de la persona
o quan hi ha
una embòlia cerebral
i a partir d'aquí
la persona es torna
una persona dependent
amb una sèrie
de limitacions
a nivell cognitiu
doncs seria
de les més freqüents
la demència vascular
altres demències
llavors
l'altre grup de demències
que no serien
les secundàries
serien les primàries
les primàries
són aquelles
en què no se sap
la causa
el cervell es deteriora
s'avisa
els processos
a nivell anatomatològic
el que hi ha
però no se sap
la causa
la més freqüent
és la malaltia
d'Alzheimer
però també en tenim
unes altres
com és la demència
per cossos de l'EUI
la demència
frontotemporal
o altres
menys freqüents
però que també hi són
és a dir
que d'aquestes malalties
no se'n sap la causa
de la malaltia d'Alzheimer
de les primàries
en general
no es coneix
el que s'està estudiant
a nivell genètic
els gens
s'estan identificant
alguns gens
que tenen que veure
amb alguns recursos
de proteïnes
alguns són bastant
o sigui
són un factor
de risc
per a la malaltia
d'Alzheimer
però la majoria
de casos
de la malaltia
són esporàdics
és a dir
no se sap
no se sap
el per què
doncs
es desenvolupa
som capaços
de veure
com es va degenerant
i les zones
que es van alterant
i les seqüències
de les alteracions
però encara no sabem
l'origen
exacte
la causa
que desencadena
el que dispara
el foc aquest
que se'ns produeix
totes aquestes malalties
les primàries
per exemple
acaben derivant
en demència
o no
doctora?
bueno
hi ha malalties
neurològiques
primàries
que no impliquen
una demència
quan nosaltres parlem
de demència
vol dir que
és una malaltia
degenerativa
del cervell
és a dir
és progressiva
cada cop més
i que afecta
a les funcions
mentals
o cognitives
la persona
que abans
era autònoma
en tot
perquè recordava
les coses
prenia decisions
tenia un llenguatge
que li permetria
expressar-se
o comprendre
correctament
comença a haver
un deteriorament
en les funcions
que tenen a veure
en les àrees cerebrals
que tenen a veure
amb aquestes funcions
que fan que la persona
cada vegada
es vagi deteriorant
i això parlem
de demència
hi ha altres tipus
de malalties neurològiques
que no impliquen demència
són diferents
és a dir
que sovint
tampoc no ho tenim
massa ben entès
potser el tema
de la demència
bueno
potser és una feina
de divulgació
que hem de fer
moltes vegades
també es diu
a veure
també l'Alzheimer
és una paraula
molt utilitzada
per a tot
nosaltres diferenciem
quan els clínics
per nosaltres
no és el mateix
dir Alzheimer
que frontotemporal
o demència senil
que és un terme
molt utilitzat
però crec que és una
labor divulgativa
que hem de fer
és normal
és una cosa nou
encara
fins no fa gaire
ningú parlava
de les demències
o de les malalties
degeneratives
ara cada vegada
és més freqüent
perquè cada vegada
envellim més
vivim més anys
i és una cosa
que ens estem trobant
molt habitualment
i serà una mica
cada vegada
més freqüent
sí, anirà en augment
aquesta massificació
per dir d'alguna manera
vaja
massificació
potser no ser la paraula
però sí que és cert
que sembla
que va increixent
l'afectació
de l'envelliment
òbviament
i de les malalties
diguéssim que
és una mica
el que comentava
el doctor Oliac
degut a que
cada vegada
envellim
arribem
o sigui
la nostra espanessa
de vida
és major
i l'edat
és el principal factor
de risc
en determinades
demències
doncs
per termes
estadístics
doncs
sí
anirà més
altra cosa
és tenir en compte
tot allò
que ens pot protegir
això que dèiem
si cada vegada
som més conscients
que participar en activitats
fer activitat
intel·lectual
relacionar-se amb gent
tot això protegeix
una demència
doncs hem de conscienciar-nos
tots
la població en general
que això és protector
i és bo
per nosaltres
de fet
una de les coses
més
que
les tendències
clíniques
actuals
és cada cop
detectar això
la malaltia
abans
per poder tractar
abans
i que això
no evolucioni
de forma més
més
no sé com dir-ho
degradada
sí sí
hi ha un cert
paral·lelisme
amb les malalties
oncològiques
les neurològiques
el fet que
com que vivim més anys
la possibilitat
que es produeixi
una malaltia oncològica
va creixent
amb els anys
amb la malaltia neurològica
i amb
les que són aquestes
que afecten
l'esfera cognitiva
doncs el mateix
és a dir
a mesura que passen
els anys
augmenten les possibilitats
que nosaltres
patim
algun tipus
també és cert
que també
les coneixem cada vegada
més bé
tant les neurològiques
que és el tema
que estem parlant avui
com també les oncològiques
i per tant
cada vegada
anem trobant
més instruments
i més eines
per poder
protegir-nos
inicialment
i quan una vegada
s'han manifestat
més armes terapèutiques
protegir-nos
detectar-les
també
i combatre-les
en darrera instància
serien aquestes
les fases
doncs doctors
no sé si ens deixem
alguna cosa
o vaja
ho hem comentat
tot no?
doctora Maria Pina
jo bueno
una mica comentar
ha sortit
també
és a dir
que l'entorn
de la malaltia mental
neurodegenerativa
novament
hi ha
molts factors
i després
moltes persones
que intervenen
des del propi malalt
evidentment
l'entorn familiar
i els factors
de protecció social
que existeixen
i després
l'altra
cosa
que em volia comentar
és el fet
que és una malaltia
d'un abordatge
també novament
multidisciplinar
és a dir
que
des de l'esfera
del neuròleg
des de l'esfera
del metge de família
des de l'esfera
del geriatre
des de l'esfera
del psicòleg
que avui
amb la doctora Pino
amb el suport
de la família
doncs
diguem-ne que
és la manera
d'afrontar
aquestes situacions
que cada vegada
ens trobem
més freqüentment
i que el cap
i a la fi
és un daltaballs
tant per al pacient
com per la seva família
no n'hem parlat gaire
però imagino que
l'entorn familiar
i com la família
viu
aquesta malaltia
és també
molt important
òbviament
per la família
però també
pel propi pacient
això ho deveu detectar
sí, sí, totalment
és cert
que ens hem deixat
aquesta part
diguéssim que
en aquestes malalties
l'abordatge
és doble
un és l'afectat
amb la medicació
que hagi de prendre
o recursos que necessiti
tipus centres
d'estimulació
o de
sí, d'estimulació
per tractar la malaltia
per evitar
que aquesta
evolucioni
o intentar que evolucioni
el més lentament possible
i l'altre abordatge
és la família
evidentment
sobretot dins de la família
normalment acaba sortint
la figura del cuidador principal
que acostuma a ser
aquella persona
que passa més hores
amb el malalt
o que es responsabilitza
de la cura
d'aquest malalt
i és el que també
aquí hem de cuidar
pensem que són malalties cròniques
d'anys de durades
que cada cop
són més dependents
cada cop hi ha més
més problemàtica associada
és com una carrera
de fondo
de llarg recorregut
s'ha de cuidar
el cuidador
que és la principal
persona
que sustenta
aquella persona
en l'entorn familiar
doncs
protegir-nos
jo crec que és
la millor manera
de prevenir
aquestes malalties
òbviament
després ja
hi haurà moment
per la detecció
i després també
pel tractament
que són aquests
temes que parlàvem avui
al voltant
de les malalties
degeneratives
amb el doctor
Xavier Oliac
i la doctora
Maria Pino Roca
neuropsicòloga
doctors
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
aquesta estona
moltes gràcies
tenim la setmana
vinent
encara
espai de salut
molt bé
doncs
fins llavors