Fins demà!
Fins demà!
Club Bàsquet Base Tarragona és.
Sí, va perfecte. Moltes gràcies.
Si voleu practicar el bàsquet des de la base, ja ho sabeu.
On sou? Recorda-m'ho.
Estem a totes les escoles.
Estem a deu escoles ja dins de Tarragona Ciutat i els barris,
que també és la nostra Tarragona,
i amb més de 260 nenes i nens ja toquen pilotes,
és a dir, molt contents.
Estem per tothom.
A partir de quina edat?
A partir de quina edat?
Doncs de P5, és on comencem,
i fem alguna coseta també amb P3,
amb alguna línia d'iniciació, amb jocs,
una mica perquè ja es vagin habituant al nostre món,
però convé...
Farem el dia 24 la nostra presentació oberta a tota la ciutat,
és a dir, que d'aquí també aprofito una miqueta
l'evidentesa per convidar-vos,
ho farem arribar a tots els mitjans,
perquè tota la ciutat de Tarragona pugui fer
partícip del nostre bàsquet.
És que és important, l'esport i l'escola.
Ahir m'explicaven també en una entrevista,
vam parlar amb els del Club Tau,
són els que fan tira mar, aquí a Sant Salvador,
i ens explicaven que hi ha alguns països d'Europa
on, de la mateixa manera que aquí els infants juguen a futbol,
com a matèria extraescolar,
allà fan tira mar també.
Això sí que dona concentració,
sí que dona tot un seguit d'aptituds,
que en el seu dia a dia d'estudi els hi va molt bé.
Molt important tenir present.
Per precisió.
Tenir tots els esports presents,
que potser es practiquen amb menys intensitat
o menys freqüència,
però que, com el deies,
t'acostuma i et convida amb uns hàbits d'educació
i de fer una vida diària
que realment és força positiu
i més és de petits.
Digues-hi, a Sant Jordi.
No, no, més que res,
perquè és veritat que a vegades tenim aquest individualisme
que de petits sí que va bé aquest compartir,
aquest no estic sol al món
i ens toca a tots.
Jo crec que això és molt important.
Sí, nosaltres, a veure,
des de totes les persones que formem al Club,
evidentment tenim un respecte i una estima
molt gran cap a tots els esports.
Sempre defensem el nostre
perquè és el que sentim amb més passió
i el posem com a exemple
que per sort és un esport de grup, d'equip,
que a la canalla des de Benvenuts
els ensenyes que el futur, la seva vida,
que realment seran les futures ciutadanes
i ciutadans de casa nostra,
ja creen aquest hàbit,
ja van absorbint des de petits.
A la canalla tots ho sabem
que tot el que aprenen des de Benvenuts
són com esponges.
I ja tenen dins seu
aquesta manera de fer grupal,
de qualsevol projecte que la vida els hi posi davant
a nivell de família, a nivell laboral,
d'emprenedoria, qualsevol cosa,
ja tindran aquesta dinàmica,
aquest mecanisme de comptar amb un altre,
d'un respecte com tu molt bé deies,
de tenir un dia a dia
que és necessari comptar amb qualsevol altra persona
o un grup de persones
per tirar qualsevol cosa endavant.
Una mica la finalitat
és treballar des dels valors
i després, evidentment,
fer uns bons equips de bàsquet
i anar competint i guanyant,
però sempre des de la base dels valors
com a persones.
Tot suma, de cara a la plena humanització.
Avui m'ha vingut el terme a la ment
perquè avui obrim una nova secció amb l'IPES,
la dò Carbonell ho diu constantment,
que encara no hem avançat prou,
encara anem de camí cap a l'humanització,
però encara no hi som.
Hem de picar molta pedra encara.
I ell té un background,
podríem dir,
que té coneixements prou antics,
per dir-ho d'alguna manera,
com per saber si anem bé o no.
Vull dir que pot tirar-se molts mils d'anys enrere
amb el que coneix.
Potser sí que de vegades sembla
que estem lluny de l'humanització
per algunes coses que veiem,
però vaja,
més a prop que alguns escalets
que troba l'Eudal,
suposo que gairebé en ser.
Suposo que amb això estaríem d'acord.
Com us va agafar la notícia
sobre que el Papa Plega va anar a 16?
No sé si ho veus sentir pels mitjans,
si avui heu vist les portades de tots els diaris,
que tothom veia imatges ara també
que se'n parlo a tot arreu.
No sé, una notícia que aquí no és creient
o no està en aquest món,
li passa desapercebuda
o no li afecta de forma personal o directa,
però com ho veieu en qualsevol cas?
Jo particularment primer vaig pensar
que era una broma.
Jo també ho vaig sentir a RAC1
i vaig pensar que era una broma.
A mi m'ho van dir
perquè havien obert el Facebook
i la notícia ja corria.
Llavors, com moltes vegades
han passat coses d'aquestes,
que qualsevol personatge mediàtic
o polític o és igual,
els han sortit bolos d'aquests,
dius, doncs, bueno, jo el primer que vaig comentar
això és broma, no pot ser, no?
Automàticament poses les notícies
i et surt la notícia que realment és veritat.
Jo penso que aquest senyor ha sigut molt correcte
i molt coherent.
Fent el que ha fet, vull dir,
és un senyor que en aquest cas
és molt gran
i suposo que està cansat
i jo crec que ja
deixar el relleu a altres persones
que puguin fer una tasca molt més dinàmica,
diguem-ho així,
o amb unes altres perspectives,
jo crec que és molt lluable per la seva part.
No tenim que morir-nos per deixar una cadira, no?
Vull dir, és que ho trobo una mica retòric, no?
De dir, ostres, no, no,
allò fins al final no té per què, no?
Ha creat un precedent
i crec que evidentment portarà molta cua,
però crec que, ja t'ho dic per la seva part,
jo crec que molt bé.
Jo llegia, perdona'm,
jo llegia ahir la notícia,
no en digital, de casa nostra
i bé, una mica també és el que comentaves, no?
També depèn del punt de vista
des del teu,
gaire del teu tarannà personal,
de creença o no.
Avui comentàvem un bon amic
que des de 1415, em sembla,
que no havia presentat cap altre papa una dimissió, no?
És cert que és un senyor gran,
és cert que, imagino,
està cansat,
vull dir, és d'entendre,
sí que m'agradaria en algun moment,
suposo, ara és la notícia,
és el boom, no?
Però potser més endavant,
suposo que s'analitza el per què, no?
D'aquesta dimissió,
quins motius hi ha darrere
o hi ha al costat
i si realment és aquest el motiu,
que jo el respecto,
no tinc per què
d'alguna manera dir que no,
és cert,
perquè després s'haurà de comprovar
i d'alguna manera analitzar-ho,
però sí que potser,
doncs,
amb totes les notícies
que en un passat van saltar,
doncs,
els mitjans de comunicació,
una mica potser s'ha vist induït
o senzillament és com tu bé deies,
no?
He dit,
fins aquí he arribat,
estic cansat i dono el relleu.
Mirem,
a veure també tal com vagin succeint
més notícies
i podrem crear opinió
sobre aquest tema.
Sí,
diuen ja que quan va arribar
com a papà fa pocs anys
ja estava en un estat de salut dèbil,
vull dir que segurament
la salut tindrà a veure amb tot això,
però el que és evident
és que no estàvem acostumats
a que un papà es vagués
embolicat amb escàndols mediàtics
com va passar
ara fa un any,
crec que va ser.
I, doncs, clar,
condicionar la seva renúncia
i bé,
sí que és lluable
això
que una persona
no s'hagi de morir a la cadira,
fins i tot
que una persona
tingui facilitat
per sortir de la cadira
i això ho podríem aplicar
ara en molts casos
i no justament
casos religiosos,
però, vaja,
llavors ja el que hauríem
de començar a parlar
és també la tasca
que ha fet aquest papa,
si és molt lluable o no
o bàsicament el contrari.
Però, oi,
ja no sé ja
si qui vols entrar-hi o no,
perquè...
Vaja,
com pugueu,
si no entrem i entrem,
si no passem fulla,
com vulgueu,
vols entrar-hi?
Ah, no, no, no,
que va, que va.
Som-hi,
cap a un altre tema, doncs.
No, no,
és que avui tenim un tema
sobre la taula
també jo crec que prou important
i és que,
en principi,
han de passar
pel Parlament,
les ILPs,
les iniciatives
legislatives populars,
una contra els desnonaments
després d'haver recollit
prop d'un milió
i mig de signatures
i l'altra contra
la llei que va aprovar
el Parlament
per prohibir els toros
a Catalunya.
Avui ja hi ha
de fet convocades
amb concentracions
per la plataforma
defectada
per la hipoteca
a nivell de Catalunya
però també
a nivell de Tarragona.
Com ho veieu
tot plegat?
Perquè dona la impressió
que, bé,
ja se sap
què passarà,
és a dir,
que el Partit Popular
ja ha dit
que aquesta,
en aquest cas,
la hipoteca
no l'aprovaran
i ho dran en contra.
La resta de grups
veurem què fan,
però vaja,
en principi podrien aprovar-la,
però en qualsevol cas
què en penseu
d'aquesta situació
de l'arrere a fons?
Perquè hi ha moltes famílies
que ho estan passant
francament molt malament,
no és un cas aïllat,
hem parlat alguna vegada
també aquí, eh?
Home,
és una vergonya,
és una vergonya
que es trobin en aquesta situació
i és una vergonya
que els dos grans partits,
ara no m'atreviria a dir
si va ser en època electoral,
però diria que sí,
si més no poc després
de les eleccions
es comprometessin
a posar solució
a tot això,
a posar fil a l'agulla,
no?,
que diuen
molt els polítics
en aquestes coses
i a l'hora de la veritat
es trobin en la mateixa situació
aquestes famílies
i vagi creixent
el nombre de famílies
desnonades.
Bueno,
és que tornem
amb el reafons
de coses que parlàvem
crec l'últim dia
que estàvem aquí,
no?
L'Estat segueix abocant diners
als bancs,
els bancs segueixen
sense posar facilitats
als ciutadans
i a part l'Estat
segueix retallant
les prestacions
dels ciutadans
i fins i tot
els sous dels ciutadans
que depenen
del mateix estat,
de les mateixes administracions,
eh?
Tampoc és que
és plan d'ara posar
l'Estat central
com a únic culpable
o com a únic persona,
o com a únic ens
que gestiona
d'aquesta manera
la realitat.
És que
no s'entén,
no s'entén
com poden governar
tant d'esquena
una majoria tan gran.
Sí,
és una mica
un sentiment
una mica
del que bé deies
com no s'entén
aquest tema
no de bogeria
com d'insensibilitat
cap a un tema
tan gros
com és el que està succeint,
no?
Que és el punt
final
d'una rereada
d'història
com bé deies
amb un món
de detonants,
amb un món
de decisions
més o menys preses
en el seu moment
però que cal agafar
el tema
d'una manera
molt respectuosa,
molt seriosa
que no tan sols
porta un tema
d'esnonaments puntuals
que és prou greu
per a tota la població
i les famílies
i les persones
que ho estan patint
sinó que realment
té un resultat
de futur
amb tots els aspectes
psicològics
amb tots els temes
de necessitats
que estan vivint
aquestes famílies
que no s'acaba aquí
sinó que comporta
un futur
perquè en aquest cas
que parlàvem
un altre cop
de canalla
de nenes i nens
que estan vivint
unes situacions
de les seves famílies
realment dramàtiques
i que això
és una repercussió
de futur
a la nostra societat, no?
Del respecte
que tu comentaves
que s'ha aprovat
per respecte
no el comentaré
hi ha coses molt greus
hi ha coses
que cal actuar ja
des del consens
des del respecte
i veient
que afecta realment
a persones
persones humanes
abans dèiem
el concepte d'humanitat
cal treballar-ho
amb celeritat
des del respecte
amb les passes fermes
i ben donades
però ens cal
ser més humans
més mirant
amb aquesta vista
de dir
què passa a les persones
siguin del signe polític
del criteri
que els hi convingui
però des d'un respecte
i veure que
el fonament de tota la societat
són les persones
és l'ésser humà
i hi ha gent
que s'ho està passant
francament molt malament
hem d'anar per aquí
les altres històries
ja vindran
són molt secundàries
una opinió molt personal
però és molt greu
el que està succeint
no, no, jo penso
exactament el mateix
estic totalment d'acord
amb vosaltres
penso que
no som gens sensibles
a una realitat
que està
que ens l'han provocat
ells
en major part
perquè realment
el que s'ho ha buscat
doncs mira
mala sort
entre cometes
en aquest sentit
crec que
la banca
sobretot
és un tema
que m'estiro
els cabells
i evidentment
l'estat
ens ha portat
en una situació
totalment caòtica
que realment
la ciutadania
la majoria
fem el que ens diuen
tirem endavant del carro
amb totes les nostres possibilitats
però si no ens donen
més armes
per poder tirar endavant
et quedes totalment mort
i aleshores
doncs clar
aquesta ajuda
que jo crec
que ells haurien de tindre
amb aquesta sensibilitat
no hi és
no hi és
i llavors
doncs
sembla que
no els importi
no els importi realment
el que pugui succeir
i penso que això
a la vida
amb aquesta canalla
i amb la vida
que continua
doncs no sé
on ens portarà
no ho sé
fins i tot
és un tema
de decisions
evidentment
que estem vivint
cada dia
que estem informats
però
que no és
ni més ni menys
important
però paral·lelament
és un tema
d'actitud
fins i tot
sembla que sigui
com una
en tot el respecte
com una mofa
com una cosa
de dir
quina és la necessitat
però no veus
cap ajuda
no veus
cap esforç
de dir
vinga va
doncs tirem del carro
tots
i anem ajudant-nos
és que els esforços
van dedicats a la banca
molt bé
tu com empresària
si haguessis fet
el que hem fet
en qualsevol dels bancs
com han gestionat
estaries al carrer
totalment
ells no
ells s'han jubilat
amb uns sous increïbles
però bueno
és que tornem a la discussió
de sempre
però a més
els dos agents
que podríem posar fi a això
que són l'administració
i la banca
veus
doncs això
que si sobres
que si viatges a Andorra
que si de tot
veus
que si els directius
bancaris
no han pagat
el que han fet malament
bàsicament
amb la seva majoria
i en canvi
els desnonats
estan allà
quedant-se
sense un duro
per pagar
unes cases
uns pisos
que al final
se'ls queda al banc
o sigui
és que a més a més
s'han arruïnat
i s'han quedat
sense propietat
sense allò
com viure
que és més greu
clar que és un dret
superbàsic
tenir un sostre
on arribar cada dia
on tenir una seguretat
de dir
no és això
estàs part de la família
és molt greu
és el que dèiem
és una manca
d'aquests conceptes
que haurien de ser bàsics
per tots
de solidaritat
d'humanisme
de tenir en compte
l'altre
que el que preocupa
o interessa
o el problema
de l'altre
també és teu
i crec que és un discurs
que potser a vegades
sembla nyonyo
i no ho és
és real
vull dir
és un tema
que hem de tenir molt en compte
que si tu tens un problema
també és el meu
estem compartint una ciutat
uns projectes
ara mateix una estona
del nostre temps
i hem d'anar en cura
de tot el que passa
al nostre voltant
amb les persones
amb aquestes nenes diners
que són el futur
que també
de manera totalment directa
estem nosaltres implicats
i també ens perjudica
a nosaltres
per cert que
els grans bancs
continuen guanyant diners
van presentar
no fa gaire
no fa gaire
mesos
setmanes
en alguns casos
i continuen guanyant
guanyen menys
que altres anys
és a dir
el balanç de 2012
ha estat inferior
en un percentatge
important
respecte al 2011
crec que es parlava
d'un 20%
un 25-30%
menys que altres anys
però continuen guanyant
milions d'euros
en els seus balanços
no perden diners
els bancs
els seus comercials
fan 12 hores al dia
amb unes pressions
increïbles
per aconseguir clients
però ells
segueixen guanyant
la qualitat de vida
dels treballadors
jo crec
de bancs i caixes
també ha baixat molt
que això també
és una cosa
amb un percentatge
que és molt menor
aquella cosa
que tu
coneixies
tothom coneixem
gent de la banca
i que doncs
suposava que eren els reis
que estaven encantats
de la vida
tothom et diuen
que
explotats
jo no conec
a ningú
i et parlo també
a nivell familiar
perquè també
n'entenem
que estan a la banca
que diuen
que això
no podran aguantar-ho
no podran aguantar-ho
tenen unes pressions
brutals
amb uns sous
evidentment
que no són els d'abans
i que hi ha una manera
d'explotació
que no és normal
a l'hora de treballar
perquè doncs
sempre amb aquest nerviosisme
evidentment
el client
no està ben atès
i moltes vegades
es volen posar
la pell del client
i no poden
i no poden
en la qual
encara suposo
que aquella impotència
que tu tens
vers amb això
perquè estàs treballant
amb aquell tema
encara suposo
que et posa
més encara
amb els pèls de punta
a la qual
jo
de tu dic
dels que conec
tots diuen
que si poguéssim
plegar de la banca
hi plegaríem
cosa inèdita
és el resultat
del que tu deies
d'aquesta pressió
d'aquesta manca
de condicions
com cal
dins de l'àmbit laboral
continuen donant
números positius
amb els beneficis
amb els números
de cada any
però com he comentat
tu cal mirar
en quines condicions
estan aquests treballadors
i aquests treballadors
per arribar a aquests números
com se'ls tracta
com se'ls fa fora
també
amb un tema
de reforma laboral
relativament
doncs
recent
que també
doncs
abaratia
tot el tema
acomiadament
i en Junetece
molt llarg
que és un altre tema
que havia de fer créixer
els llocs de treball
de la reforma laboral
aquesta era la teoria
ja crec que es pot veure
en prou de perspectiva
per jutjar
ara ja tenim l'exemple
sobre la taula
del que ha succeït
i espera't
i espera't
va fer un any
aquesta setmana
va fer un any
de la reforma laboral
i on ha augmentat
esponencialment
el nombre
d'expedients
de regulació
de l'ocupació
un tema
que ha donat
per exemple
més feina
als jutjats
que avui
de fet en parlarem
de fet ja acaba d'entrar
els estudis
el fiscal
en cap
a Gbjó
amb qui parlarem
a continuació
després d'aquesta tertúlia
d'actualitat
no sé si voleu
fer un nou canvi
de gir
no tornem al papa
però tornem a Tarragona
ciutat
creieu que s'ha de potenciar
més la imatge
de Tarragona
creieu que cal
una agència
per millorar
la imatge
de la ciutat
com proposava ahir
el porteur
del grup municipal
del Partit Popular
Alejandro Fernández
en la seva conferència
sobre l'estat
de la ciutat
una agència
per millorar
la imatge
de Tarragona
cap a fora
quina imatge
creieu que tenim
de portes
en fora
de la ciutat
mira
jo que potser
doncs
et dedico
una miqueta
a això
i que doncs
tracto amb molta gent
que ve de fora
jo encara ara
et diré
i després de fa
molts anys
que estem amb aquest tema
que Tarragona
és la gran desconeguda
a nivell estatal
a nivell estatal
la gent
no sap
què hi ha a Tarragona
la gent no sap
quin potencial hi ha
i evidentment
com a patrimoni
de la humanitat
però inclús
com a petita ciutat
no ho saben
no ho saben
però no ho saben
els de Girona
és a dir
el de Sevilla
pot ser que
evidentment
no hagi tingut mai
la necessitat
de poder vindre aquí
però gent
inclús del nostre entorn
o dels nostres voltants
no saben
que hi ha a Tarragona
estic farta
de sentir
gent
de diuen
però això què és
no lo conocía
però qué bonito
i sempre hi ha hagut
una desconeixença
absoluta
jo crec que sempre
ens ha fet
com a por
sortir
a ensenyar
casa nostra
i tot i així
el que et dic
la cosa va canviar
molt com vam ser
Patrimoni de la Humanitat
però fins llavors
era una cosa
totalment desconeguda
no sé si realment
aquesta agència
seria un pas endavant
o no
no ho sé
jo crec que no
perquè moltes vegades
intentem posar molts mitjans
molts mitjans
i continuem fent
exactament el mateix
és allò
posem això
posem allò
no no no
jo sempre dic el mateix
que a Tarragona
a vegades
som
los mismos perros
con los distintos collares
a vegades
no sé si és el tarannà
nostre del tarragoní
o és
evidentment
una qüestió política
no ho crec
jo no ho crec
jo crec que som una
una ciutat
tancada
tancada
i que ens fa por
obrir-se
una miqueta més enllà
no som agosarats
a vegades
l'altre dia
també ho parlàvem
amb el tema
de la Natàlia Rodríguez
o sigui
gent que a lo millor
gent mediàtica
de casa nostra
que a lo millor
ens poden portar
la ciutat fora
inclús això
els hi fa por
no sé el per què
per això
posar
una altra
una altra despesa
a lo millor
innecessària
quan tenim un patronat
de turisme
tenim
que hauria de funcionar
quan hi ha
un departament
de la deputació
de la Costa Dorada
de turisme
a la qual
posar un altre mitjà
doncs no sé
si aquesta seria la solució
si ho fos
perquè fóssim reconeguts
endavant
endavant
però no crec
que aquesta fos
la solució
tinguem Porta Aventura
al costat
torna'm a lo mateix
la gent només et coneix
Porta Aventura
la gent no coneix
absolutament res més
jo vaig treballar
per una empresa internacional
molt important
ara al mes de novembre
i no coneixia en Tarragona
i estaven hospedats
a Porta Aventura
més de 1.500 persones
i no coneixia en Tarragona
però és que a part
ningú tampoc els hi va dir
què hi havia
què es podia fer
estaven tancats allà
en el seu món
Salou
i para de comptar
a la qual
estic parlant d'una empresa
internacional molt important
per això et dic que
no sé
no sé
no sé quina és
esteu una mica d'acord
amb mi
en què ens cal tenir
més aquest sentiment
de casa nostra
jo crec que sí
és a dir
nosaltres anem al dia a dia
agafem el nostre ritme
venim aquí
cadascú se'n va
a les seves coses particulars
o a la feina
o no sé què
però tenim consciència
del que tenim aquí
de lo gran que és Tarragona
en tots els sentits
el patrimoni cultural
el patrimoni turístic
que tenim
ara fa poc
en corregiu si no és així
em sembla que hi havia
una convenció científica
no sé quin tema
que ens hem d'obrir
molt més
i tenim les eines
però que hem de ser
capaços de fer servir
aquestes eines
i moltes vegades
ho he parlat
potser
no sé si ho compartiu
jo parlo amb la gent
de les terres
de l'Ebre
tenen un sentiment
de casa seva
de defensar-ho
d'omplir la boca
parlant
de
saps
de les seves costums
i aquí també
però
crec que nosaltres
si compartim aquest sentiment
hem de ser una mica
les ambaixadores
i els ambaixadors
de dir
Torremi
sóc pesada
a la canalla
als col·les
als centres cívics
anem a sumar
anem a fer-ho entre tots
que realment
aquest caliu
aquest bulli l'olla
perquè nosaltres
siguem els missatges
d'aquesta casa nostra
que Tarragona
és brutal
i que té mil maneres
de fer-se conèixer
que jo crec
que la imatge
des de fora
és positiva
però sí que potser
és per àmbits
jo com a llogumes
amb el tema de l'esport
hi ha un molt bon referent
de casa nostra
però dius
doncs vine
perquè et vindrem a veure
una convertició
com tu comentaves
del tiramarc
o de bàsquet
de futbol
però fem una combinació
de conèixer
la Tarragona
cultural
la Tarragona
de fer les canyetes
a la plaça de la Font
la Tarragona
de donar un tom
tenim les eines
jo crec que crear una agència
en aquests moments
s'hauria d'analitzar
els punts en contra
i a favor
el que ens podria portar
i el que ens podria restar
però crec que nosaltres
cadascun de nosaltres
som aquests petits ambaixadors
i que hem de fer conèixadors
en aquesta Tarragona
suma encara molt més
aquesta bona imatge
que té
jo crec que sí
allò de l'agència
bé, bueno
són d'aquestes propostes
que segurament
quedarà en un calaix
però
perdó
però
jo que no he nascut
aquí a Tarragona
sí que us he de dir
que jo crec que
el ciutadà
i la ciutadana
de Tarragona
és molt tarragoní
i sí, sí
li agrada molt explicar
també depèn d'on vagis
de Tarragona segurament
però si et quedes
en la zona part alta
centre per baixa
ser ratllo
doncs trobo que
són uns tarragonis
i tarragonis molt orgullosos
del que tenen
i que els agrada molt
mostrar el que tenen
sí que encara
és una desconeguda
Tarragona
a nivell d'Espanya
i segurament
a nivell de Catalunya
en part
però
personalment
ja us ho dic
porto uns 15 anys
aquí
i he vist un canvi
tan radical
en quant a la perspectiva
de Tarragona
en quant a potenciar
certes coses
que m'ha sobtat
m'ha sobtat
perquè de vegades
trobes a pocs municipis
que la gent
es senti tant
del seu municipi
li agradi tant
explicar les coses
boniques que té
i les coses
que valen la pena visitar
no ho sé
el que queda clar
és que
aquesta proposta
de l'Alejandro
és d'aquelles
que sembla
que vulgui
bueno
el que diem
vulgarment
durant les cortines
de fons
vulgui agafar
i parlar d'un altre tema
quan hi ha temes
molt més importants
sobre la taula
que no pas
si necessitem
una agència
per potenciar Tarragona
vaja
tens raó
perdona
jo crec que el tarragoní
evidentment està molt orgullós
però és un tarragoní
molt tancat
i entres o no entres
vull dir que
és ben veritat
que potser el tarragoní
està prou orgullós
de casa seva
i de ser tarragoní
amb la història
que té la ciutat
però sí que et dic
que és molt tancada
Tarragona
i llavors
ja t'ho dic
entres o no entres
i tot el que estem parlant
és cara a l'exterior
llavors cara a l'exterior
és un altre tema
i estem parlant
de coses
que ens ha passat
que no sé per què
no s'ha lluitat
amb prou força
estem parlant
del camp de Tarragona
estem parlant
de moltíssimes coses
que no hi ha hagut
una força
conjunta
per poder dir
no no
aquí estem nosaltres
aquí treballem junts
i aquí anem tots a una
jo crec que això
ens ha faltat moltíssim
s'estan fent sopars
i trobades
per crear un lobby empresarial
per tornar a crear
un lobby empresarial
empresarial
i amb altres sectors
també implicats
per fer això
el lobby de pressió
no en la línia
que ja havia existit
que era el Consorci del Camp
sinó en una altra línia
diferent
ara hi ha el tema
de les càmbres de comerç
que aquí se la queda
la càmera de comerç
d'una altra vegada
la lluita Reus i Tarragona
no estem cansats
d'aquests temes
jo crec que no
jo crec que
bueno potser perquè soc
tarragonina
i evidentment
i la capitalitat està aquí
però vull dir
hi ha unes lluites
que crec que
no veig prou força
dintre de casa nostra
per poder dir
això és meu
i això no es mou d'aquí
potser és que també
hi ha molta força
a la ciutat veïna
doncs fes-ho
però jo crec que aquestes lluites
són una mica
la causa del que jo explico
que realment
la tarragonina
es sent molt de Tarragona
i vol que la seva ciutat
estigui present a tot arreu
el que passa és que
hi ha una altra ciutat
al costat
que també succeeix el mateix
i aquí es posen aquestes confrontacions
que és cert que en el passat
Tarragona
si mirem així
a vol d'ocell
no es pot dir que hagi sortit
molt beneficiada
ni que diguem
i menys amb tema noms
o amb tema ubicació
d'infraestructures importants
això sí
tot s'ha de dir
però crec que el sentiment
hi és realment
i que sí
que s'ha de potenciar
i que s'ha de fer
més coneguda
fent una agència
i hem dit que no
però sí implementant
potser l'oficina de turisme
donant-hi la importància
que té al nostre patrimoni
al turisme
a la cultura
que són unes de les banderes
que realment es pot vendre
de cara a fora
de totes maneres
mira que enriquido el debat
perquè tu i jo
que ho vivim des de dins
en el sentit
que som tarragonines de sempre
tu que dius
que portes al voltant
de 15 anys aquí
i tu sí que valoraves
aquesta cosa
que les persones aquí
les ciutades i els ciutadans
si tenim aquest orgull
aquest sentiment
jo potser tenia
aquesta cosa de dir
i ens cal un passet més
un esforç més
una embranzida
una mica més
però clar
a mi també
en aquest cas
m'alegra sentir-te
a mi em van fer enamorar
de Tarragona
la gent de Tarragona
explicant-me les seves coses
els seus racons
les seves festes
les festes
com això que tu dius
dels nens petits
clar
les festes són increïbles
ja van a les bèsties
a les escoles
i al Cerca Vila Petit
hi ha un sentiment
de tarragonisme
que no és fàcil
de trobar en altres municipis
segurament
és cert
que tu comentaves
que les tarragonines
els tarragonins
potser som un pensament
no sé si tancats
a caire de
això t'ho diré
de caràcter
però potser
de lo nostre
ara un cop
ens han captivat
ens han enamorat
potser la paraula
no és fidels
però som constants
estem allí
sempre donem
sempre obrim
les portes
de casa nostra
bueno queda obert
sí
t'hem quedat allà
heu anat mai a Cancún
algú de
heu anat mai
a la Rivella de Malla
a Cancún?
oi no
tant de bo
sí
doncs mira
fes 5 cèntims
perquè fem un sorteig
d'un viatge
per dues persones
a la Rivella
d'una setmana sencera
i el farem d'aquí
res
pocs minutets
què hi trobaran
a Cancún
o a la Rivella
que passin
de llarg de Cancún
que és una ciutat
per arribar-hi
i que se'n vagin
més cap a baix
a visitar
que és tot Rivella
que és un viatge
organitzat
a Tulum
ah bueno
però és igual
a Cancún
no crec que hi passin
massa estona
doncs veuran
i trobaran
unes platges
exquisites
i trobaran
moltes runes
maies
la de Tulum
segur que la van a visitar
Chichen Itzá
no està lluny
Cobá
són llocs increïbles
i el mil que més
em va sorprendre
d'estar en tota la zona
del Yucatán
que diuen
és que realment
encara els hi queda
molt per explorar
jo pensava
quan veien Diana Jones
de petit
que ja estava tot explorat
i que no podria ser
un gran arqueòleg mai
i no ho vaig acabar sent
però a tota aquella gent
que li agradi tot això
encara li queda
tot un munt
de quilòmetres
de selva mexicana
i de Guatemala
on queden meravelles
per descobrir
i realment
arquitectònicament
no es pot dir
que hagi viatjat en excés
però de les coses
que he vist
és del més impressionant
tots aquests temples maies
que podem trobar
per tota aquella zona
i les platges
amb uns fons marins
increïbles
es menja bé
es menja bé
es menja bé
fan unes amanides
de marís
que diuen ceviches
que m'agradar molt
i llavors també tenen
els típics tacos
però amb mil noms diferents
que no deixen de ser tacos
amb petits canvis
si tenen formatges
si estan fets
amb un plat
o amb un altre
coses d'aquestes
menja bé
ha de ser fascinant
ha de ser fascinant
és un lloc molt bonic
sí, sí, jo també
exacte
jo crec que aquest sorteig
és el millor
i podria
poder participar
si voleu
podeu participar
ho fem novament a les 11
passa que avui
ho farem a les 10
una mica abans
perquè tenim un programa
especial des de l'IPES
et convidarem
al proper programa
de viatges que fem
Oriol
quan reprenquem
molts problemes de viatge
si ens expliques allò
ja vaig venir a molt
sí, sí
me'n recordo
exacte
doncs bueno
avui hem fet aquest petit viatge
al final de la tertúlia
molt bé
hem pogut viatjar tots
hem començat parlant
del papa
d'edat de Roma
de la seva dimissió
d'una mica de tot
de la imatge de la ciutat
i en fi
d'altres temes
Oriol Montessori
Vicente Pujol
Valena Llué
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
gràcies
feu carnaval
us disfresseu o no?
feu
bueno
us heu disfressat o no?
doncs mira
jo és el primer any
que no m'he disfressat
que no?
nosaltres sempre ens hem disfressat
hem sortit a la rua
vull dir que bueno
sí
hem sigut molt
amb comparsa
amb comparsa
i tot
jo he estat el primer cap de setmana
que bueno
que no he estat a Tarragona
per motius personals
però
em consta que la rua
va ser tot un èxit
de participació
d'organització també
i no
guany no m'he disfressat
no
i tu Oriol?
jo sí
em vaig disfressar el dissabte a la nit
perquè hi havia bastant ambient
i jo pella a la part alta
i bé
però res
res de rua
ni res
disfressar-me per sortir
i aprendre
unes copes
de què anaves?
anava de pollastre
un munt d'aquelles disfresses
que vas tot tapadet
que és tot un pack
comodíssim
anava a utilitzar-me
a aquelles disfresses
molt còmodes
devia anar calentet
sí, sí, sí
aquest dia que fa fred
ja agrair-ho
moltes gràcies per acompanyar-nos
i fins aviat
fins la propera
gràcies